16 Els gestors i els registradors

13  Descargar (0)

Texto completo

(1)

TRIBUNA DELS GESTORS ADMINISTRATIUS JULIOL | AGOST | SETEMBRE | 2013

OPINIÓ

08 La pensió de jubilació

Per Rafael Laraña, de l’Institut Nacional de la Seguretat Social

CONVENI

16 Els gestors i els registradors

Acord entre el COGAC i el Col·legi de Registradors de la Propietat

CULTURA

22 El fons d’art del Col·legi

El blog de cultura, gA + Art, mostra les obres digitalitzades

ENTREVISTA

Enoch Albertí

Degà de la facultat de

Dret de la Universitat

de Barcelona

(2)

EDITORIAL

PRESIDENT

Alfonso Lluzar López de Briñas DIRECTORA

Gemma Martí COMISSIÓ REVISTA Carme Dalmau Carme Elena Concha Forteza Maria Miserachs Bruno Pardo Marina Rocabruna Aurora Rodés Josep Teixidor Francisco Torres Gabriel Villanueva COL·LABORADORS Neus Bergua FOTOGRAFIES Manuel Canetti PhotoAlto Bit Comunicación

COORDINACIÓ PUBLICITAT Bit Comunicación

Josep Tarradellas, 155 08029 Barcelona Tel.: 93 363 64 64 EDITA

Col·legi Oficial de Gestors Administratius de Catalunya

Pl. Urquinaona, 6, 6a planta 08010 Barcelona colcatalunya@gestors.cat DISSENY GRÀFIC I PRODUCCIÓ Bit Comunicación

mmeca@grupobit.com DEP. LEGAL: B-44973-92 En cap cas l’opinió expressada en els articles publicats a EL GESTOR ha d’entendre’s com a opinió del Col·legi de Gestors Administratius, sinó exclusivament dels seus autors.

Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya colcatalunya@gestors.cat 18

32

SUMARI

2 EDITORIAL

Per la defensa del professional i el ciutadà

3 ENTREVISTA Enoch Albertí.

Degà de la facultat de Dret de la Universitat de Barcelona 6 OPINIÓ Ignacio García Ninet.

Amb els emprenedors

8 OPINIÓ Rafael Laraña. La pensió de jubilació en el nostre sistema públic de pensions

10 ARTICLE Juan Antonio Santos Rovira. Deu raons per planificar la jubilació

12 OPINIÓ Carles Rodés Piqueras.

El mal ús d’una bona eina 14 DELEGACIONS Activitats de la Delegació de Girona i de Lleida 14 GESTORIES A CATALUNYA Gestoria Torres. Medalla al Mèrit en el Treball

15 ACTIVITATS COL·LEGIALS 18 SERVEIS

20 ACTIVITATS CULTURALS 3

8

12

14

16

Per la defensa del

professional i el ciutadà

Quin és l’objectiu del nou màster en Gestoria Administrativa impulsat per la Universitat de Barcelona i el Consell de Col·

legis de Gestors Administratius de Catalunya?

El Màster pretén formar professionals habilitats per intervenir, pro- moure, sol·licitar i realitzar tots els tràmits, gestions i actuacions que no requereixen l’aplicació tècnica jurídica reservada a l’advo- cacia, en interès de persones físiques i jurídiques i també respecte a entitats sense personalitat jurídica davant qualsevol òrgan de les administracions públiques.

Quina valoració fa de tot el procés per impulsar·lo?

El camí seguit per posar en marxa aquest nou màster ha estat llarg i reflexiu atès que calia pensar amb deteniment quin era el pla d’es- tudis que més s’ajustava a les necessitats que requereix la pràctica professional del gestor administratiu. Per dur a terme aquesta tas- ca hem comptat amb l’important recolzament de professionals de l’àmbit universitari i del Col·legi de Gestors Administratius de Cata- lunya i el treball conjunt d’ambdós equips ha permès confeccionar un màster que, sens dubte, aporta la vessant teòrica i pràctica ne- cessària que requereix qualsevol professional que vulgui iniciar-se en el camí de la gestoria administrativa.

Els gestors administratius presten uns serveis professionals de gran utilitat a l’hora d’actuar davant l’Administració

ENTREVISTA

Enoch Albertí

Degà de la facultat de Dret de la Universitat de Barcelona

El màster en Gestoria

Administrativa destaca per ser eminentment

professionalitzador”

El fet que el gestor administratiu tingui sovint formació

universitària com a titulat en dret o economia permet generar una gran confiança en la tasca desenvolupada per aquests professionals

PER GENTILESA DEL SEU GESTOR ADMINISTRATIU Malgrat que a priori l’Avantprojecte de Llei de Col·legis i Serveis Pro- fessionals s’ha publicitat per part del Govern central com una apos- ta clara per garantir la lliure competència entre els professionals, en el fons suposa un greu perjudici tant per als professionals, entre els quals es troba el nostre col·lectiu, com per al ciutadà.

Ens trobem davant una autèntica desregularització de l’accés i exercici de la professió de gestor administratiu, la qual cosa facilitarà l’instru- sisme professional, amb la conseqüent disminució en la qualitat dels serveis, el perjudici al ciutadà i el descrèdit del bon nom de la professió.

Parlar de l’exercici de les professions col·legiades és parlar de garan- tir la confiança dipositada pel ciutadà envers uns professionals que compten amb els coneixements necessaris per exercir de forma efici- ent i d’acord amb la deontologia pròpia de la professió que represen- ten. Però també és parlar de garantir la defensa dels interessos dels nostres professionals, en un món cada vegada mes difícil, lluitant pel manteniment d’un estatus professional assolit després d’hores i hores de formació davant d’un intrusisme cada vegada més depredador.

Els Col·legis Professionals som fonamentals per a la societat com a garantia dels drets dels ciutadans i de la contínua adequació de les professions a les necessitats socials. Els Col·legis Professionals im- pulsem la professionalitat i la qualitat dels serveis que presten als col·legiats/des, desenvolupant i difonent eines adreçades a la inno- vació i l’excel·lència i impartint formació que fa possible un constant reciclatge professional. Els Col·legis Professionals som portaveus i representants dels professionals davant de la societat i les Adminis- tracions, exercint com a interlocutors i vehiculant les seves inquietuds i aportacions. Els Col·legis Professionals fomentem l’ocupació i l’em- prenedoria mitjançant el desenvolupament de plans de suport a nous projectes i de serveis d’orientació professional, des d’on facilitem la incorporació i la promoció dels professionals al mercat laboral. Els Col- legis Professionals som una expressió de la vitalitat del teixit social català, amb una llarga trajectòria en defensa dels drets fonamentals, els valors democràtics i les llibertats, i promovem el debat públic i la canalització de les preocupacions i els requeriments socials.

El nostre Col·legi rebutja fermament el fet que l’avantprojecte no pre- vegi la nostra activitat professional entre les que, per millor defensa dels destinataris dels serveis o per tractar-se d’una matèria d’especi- al interès general, requereixi per al seu exercici l’obligatorietat de la col·legiació així com que pugui qüestionar l’exigència d’una titulació específica per a l’exercici de la nostra professió.

Des del nostre Col·legi lluitem i lluitarem contra una norma que pro- mou, no la qualitat dels serveis professionals, sinó l’instrusisme en la nostra professió. Lluitem i lluitarem per defensar els vostres interes- sos com a professionals. Lluitem i lluitarem per assegurar les garanti- es al ciutadà.

(3)

ENTREVISTA

5

ENTREVISTA

4

Les classes són impartides per professorat universitari, experts i professionals amb àmplia experiència

El treball conjunt dels equips de l’àmbit universitari i

del Col·legi de Gestors

Administratius de Catalunya ha permès confeccionar un màster que aporta la vessant teòrica i pràctica necessària que requereix qualsevol

professional que vulgui iniciar- se en el camí de la gestoria administrativa

Quins trets considera que són diferencials d’aquest nou màs·

ter?

Com a trets diferencials d’aquest nou màster en destacaria tres.

Per una banda, el seu caràcter eminentment professionalitzador.

Aquest caràcter queda clarament reflectit en la pròpia metodologia que s’utilitzarà en la impartició de les diferents assignatures pel que fa a la docència que parteix del mètode del cas, això és, de diversos supòsits pràctics que permeten l’alumne anar desgranant el contin- gut teòric de la matèria des de problemes pràctics habituals en la pràctica professional del gestor administratiu. També, aquesta ves- sant es veu reforçada amb el perfil eminentment professional del professorat del màster i amb l’existència d’una assignatura de pràc- tiques externes on l’alumne podrà experimentar el dia a dia d’una gestoria administrativa.

D’altra banda, el Màster incorpora en el seu pla d’estudis la forma- ció de l’alumnat en les noves tecnologies de la informació aplicades a la professió del gestor administratiu, aspecte que resulta d’un in- terès destacable atesa l’àmplia extensió d’aquestes pràctiques i la seva obligatòria aplicació a les actuals relacions de l’Administració amb ciutadans i empreses.

Finalment, cal destacar que el Consell de Col·legis de Gestors Administratius de Catalunya reconeix aquest màster per procedir, d’ofici, a la seva declaració d’equivalència en els processos convo- cats a Catalunya per a l’obtenció del títol de gestor administratiu.

Això implica que els alumnes que tinguin el títol del Màster de Ges- toria Administrativa de la Universitat de Barcelona podran accedir directament a la professió de gestor administratiu, sense haver de fer les proves públiques convocades a tal efecte.

Quin és el perfil del professorat que l’impartirà?

Les classes del Màster de Gestoria Administrativa són impartides per professorat universitari, experts i professionals que disposen d’una àmplia i acreditada experiència en l’àmbit docent i/o professi- onal, essencialment vinculats a les àrees jurídiques i econòmiques.

I el de l’alumnat al que es dirigeix?

El Màster s’adreça, amb caràcter preferent, a persones graduades o diplomades en l’àmbit de les Ciències Socials i, principalment, a Graduats en Dret, Ciències Polítiques, Gestió i Administració Públi- ca i Relacions Laborals. Així mateix, el Màster pot resultar atractiu per a persones graduades en Ciències Econòmiques i Sociològi- ques i Diplomats en Ciències Empresarials ja que, segons mostren

les estadístiques, entre aquest col·lectiu hi ha un creixent interès en l’exercici de l’activitat professional de gestor administratiu.

Què aporta a les persones interessades el fet de desenvolupar la professió de gestor administratiu?

El Màster de Gestoria Administrativa de la Universitat de Barcelona ofereix a les persones interessades una formació oficial de postgrau que els prepara per a l’exercici professional de gestor administratiu, capacitant-los, de forma integral i sistematitzada, en les matèries i tècniques pròpies d’aquesta professió.

Actualment, considera necessari especialitzar·se o completar la formació per mitjà d’un màster?

Sens dubte ens trobem amb un mercat laboral altament competi- tiu i amb una demanda de formació i especialització molt intensa;

a més, en els darrers anys s’ha esdevingut una considerable ex- tensió en l’assoliment de la titulació universitària. Precisament un dels objectius que orienten l’Espai Europeu d’Educació Superior és la provisió als ciutadans d’eines i estratègies d’aprenentatge que permetin mantenir un aprenentatge permanent al llarg de tota la vida, l’anomenat lifelong learning. Serà precisament la formació de postgrau la que permetrà distingir els professionals que s’incorporin al mercat laboral o que ja incorporats, vulguin excel·lir-hi.

El fet de cursar un màster permet augmentar les possibilitats d’inserció laboral?

Els estudis de les Agències d’Avaluació del Sistema Universitari po- sen de manifest que és precisament la titulació especialitzada de postgrau un dels aspectes decisius a l’hora de superar amb èxit els processos de selecció als que se sotmeten els titulats universitaris, en la mesura que cursar un màster universitari no només assegura l’especialització que es demana als professionals en el mercat de treball, sinó que distingeix la població amb titulació universitària i a més, aporta la formació professionalitzadora en la que el grau no permet aprofundir.

Quina és la perspectiva de l’àmbit universitari català atesa la situació econòmica?

La Universitat pública al nostre país és molt sòlida, i això li permet anar superant aquesta situació de crisi econòmica, que comporta moltes restriccions i exigeix molts sacrificis. La Universitat està també immersa en un procés molt complex d’adaptació al nou sis- tema de l’Espai Europeu d’Educació Superior, que s’està fent no

El Màster incorpora en el seu pla d’estudis la formació de l’alumnat en les noves tecnologies de la informació aplicades a la professió del gestor administratiu, aspecte que resulta d’un interès destacable atesa l’àmplia extensió d’aquestes pràctiques i la seva obligatòria aplicació a les actuals relacions de l’Administració amb ciutadans i empreses

Els alumnes que tinguin el títol del Màster de Gestoria Administrativa de la Universitat de Barcelona podran accedir a la professió de gestor administratiu, sense haver de fer les proves públiques convocades a tal efecte

només sense els recursos addicionals que necessita per garantir el seu èxit, sinó fins i tot amb menys recursos que fa uns anys. Això s’està fent amb l’esforç i la dedicació de molta gent, però no es pot demanar indefinidament. A més, si hem d’anar, com sembla que hi ha un consens almenys aparent, cap a una economia basada més en el coneixement i que el posi realment en valor, cal un compromís més ferm dels governs i de la societat en general amb la universi- tat, per dotar-la amb el marc i els mitjans, de tot tipus –i no només econòmics- que permetin que pugui complir bé amb el paper social que li pertoca, que és essencial en la cadena de creació i difusió del coneixement i de capacitació intel·lectual, professional i cultural de les persones.

Com valora la tasca que realitzen els gestors administratius?

Certament, els gestors administratius presten uns serveis professi- onals de gran utilitat a l’hora d’actuar davant l’Administració pública en qualitat de representants, donant suport i assessorament als ciutadans o bé a les empreses per poder realitzar amb èxit els trà- mits administratius corresponents. El fet que el gestor administratiu tingui sovint formació universitària com a titulat en dret o economia permet generar una gran confiança en la tasca desenvolupada per aquests professionals.

(4)

76

Llei 11/2013, de 26 de juliol, de mesures de suport a l’emprenedor i d’estímul del creixement i de la creació d’ocupació: aspectes laborals i de seguretat social.

I. ORIGEN D’AQUESTA LLEI

Aquesta Llei es fonamenta en el R. D. Llei 4/2013, de 22 de febrer, de mesures de suport a l’emprenedor i d’estímul del creixement i de la creació d’ocupació. Hem de recordar que mitjançant Resolució de 14 de març de 2013, del Congrés dels Diputats, es va ordenar la publicació de l’acord de convalidació del precepte esmentat (BOE 2013.03.21).

II. QUÈ ENS DIU EN EL PREÀMBUL I QUÈ ENS SUGGEREIX?

En el preàmbul d’aquesta Llei trobem les següents raons de la norma, i hem d’esmentar les idees següents, encara que ens permetem posar-les en qüestió amb la nostra entradeta a manera de pregunta que en cada cas formula:

1a. L’ECONOMIA ESPANYOLA ESTÀ TOTALMENT INTERNACIO- NALITZADA O ÉS UN MIRATGE QUE JA S’HA ESFUMAT?

L’economia espanyola està caracteritzada pel seu dinamisme, tal com ha quedat demostrat en l’espectacular desenvolupament de les últimes dècades, incrementant la seva integració a nivell internacional, i beneficiant-se de majors oportunitats de creixement.

2a. DESEQUILIBRIS ECONÒMICS I FINANCERS EN AUGMENT.

S’ESTAN CORREGINT DE VERITAT? ES GENERA OCUPACIÓ VERITABLE I ESTABLE?

S’han acumulat desequilibris econòmics i financers, i per això Espanya avança cap a la correcció de les seves vulnerabilitats en

aplicar una estratègia de política econòmica que persegueix la transició cap a un equilibri sostenible i estableix les bases d’un creixement que permeti generar ocupació.

3a. OBJECTIUS DE LES NOVES REFORMES ESTRUCTURALS.

PERÒ ES POSEN ELS MITJANS PER ASSOLIR-LES?

Les reformes estructurals persegueixen tres objectius principals:

Primer: dotar l’economia espanyola d’estabilitat macroeconòmica, tant en termes de dèficit públic i inflació com d’equilibri exterior.

Segon: aconseguir entitats financeres sòlides i solvents, que permetin tornar a canalitzar el crèdit cap a la inversió productiva.

Tercer: aconseguir un alt grau de flexibilitat que permeti ajustar preus i salaris relatius, de manera que s’aconsegueixi augmentar la competitivitat de la nostra economia.

4a NECESSITAT DE NOVES MESURES D’AJUST I REFORMA.

QUAN VEUREM LA LLUM AL FINAL DEL TÚNEL?

S’han superat alguns dels obstacles fonamentals per a la reactivació econòmica, però cal continuar amb l’esforç reformista per recuperar el camí del creixement econòmic i la creació d’ocupació.

5a SEGONA GENERACIÓ DE REFORMES ESTRUCTURALS?

S’inicia una segona generació de reformes estructurals necessàries per tornar a créixer i crear ocupació.

6a LES PIMES I ELS AUTÒNOMS. ABANDONATS A LA SEVA SORT? QUIN PAPER PODEN TENIR DE MANERA IMMEDIATA?

EL MÓN DELS EMPRENEDORS: ELS SEUS REPTES DAVANT LA BANCA I L’ICO

Dins del teixit empresarial espanyol, destaquen per la seva importància quantitativa i qualitativa les pimes i els autònoms, ja que constitueixen dos dels principals motors per dinamitzar l’economia espanyola, atesa la seva capacitat per generar ocupació i el seu potencial de creació de valor. Hem d’esmentar, però, que durant els últims anys, aquests agents econòmics han registrat un descens de l’activitat econòmica, ja que han hagut de desenvolupar la seva activitat en un entorn laboral, fiscal, regulador i financer que ha minvat la seva capacitat d’adaptació als canvis, depenent estructuralment del finançament bancari que ha limitat greument la seva capacitat d’expansió.

7a A LA RECERCA DE L’OPTIMITZACIÓ DELS RECURSOS I DE LA MAJOR PRODUCTIVITAT?

El marc regulador i institucional en què es desenvolupen les activitats empresarials resulta d’essencial importància per impulsar guanys de productivitat i optimitzar els recursos.

8a EL PAPER DE L’ADMINISTRACIÓ PÚBLICA I LA INICIATIVA EMPRESARIAL. ÉS NECESSÀRIA MÉS IMAGINACIÓ, DEDICACIÓ I INICIATIVA

És imprescindible que des de les administracions públiques es potenciï i es faciliti la iniciativa empresarial, especialment en la conjuntura econòmica actual.

9a QUÈ ÉS LA CULTURA EMPRENEDORA? A QUI S’ADREÇA? QUI L’ESTIMULA?

És necessari l’establiment d’un entorn que promogui la cultura emprenedora, així com la creació i el desenvolupament de projectes empresarials generadors d’ocupació i de valor afegit.

10a SUPORT ALS EMPRENEDORS, PERÒ COM?

El suport a la iniciativa emprenedora, al desenvolupament empresarial i a la creació d’ocupació és la lògica comuna que vertebra el conjunt de mesures que es recull en aquesta llei.

III. EL DRAMA DE L’ATUR JUVENIL A ESPANYA. QUI SE’N RECORDA D’ELLS?

Com se’ns recorda a diari, la desocupació juvenil és un problema estructural, agreujat fins a límits insospitats per la crisi, i que presenta greus conseqüències per a la situació present i futura dels joves espanyols, i limita el creixement potencial de l’economia espanyola a llarg termini, de tal manera que durant el tercer trimestre del 2012, Espanya va registrar una taxa d’atur del 54,1% per als joves menors de 25 anys, davant del 23% de la UE-27, segons dades d’Eurostat.

Hi ha una sèrie de debilitats estructurals que influeixen directament en aquestes greus xifres d’atur juvenil: l’alta taxa d’abandonament escolar, la marcada polarització del mercat de treball, on uns joves abandonen els estudis amb escassa qualificació i altres, altament qualificats, estan subocupats; l’escàs pes relatiu de la formació professional de grau mitjà i la baixa ocupabilitat dels joves; el baix coneixement d’idiomes estrangers; l’alta temporalitat i contractació parcial no desitjada; la dificultat d’accés al mercat laboral dels grups en risc d’exclusió social, etc.

IV. L’ESTRATÈGIA D’EMPRENEDORIA I OCUPACIÓ JOVE 2013·

2016. EXCÉS DE VOLUNTARISME?

Es pretén impulsar mesures dirigides a reduir la desocupació juvenil, mitjançant la inserció laboral per compte aliè o mitjançant l’autoocupació i l’emprenedoria.

Els seus objectius són millorar l’ocupabilitat dels joves, augmentar la qualitat i l’estabilitat de l’ocupació, promoure la igualtat d’oportunitats en l’accés al mercat laboral i fomentar l’esperit emprenedor.

Els eixos sobre els quals es vertebra aquesta estratègia són:

incentivar la contractació i la iniciativa empresarial entre els joves, adequar l’educació i la formació que reben a la realitat del mercat de treball i reduir la taxa d’abandonament escolar primerenc.

Els agents han de ser totes les institucions públiques i privades, les empreses i tot tipus d’organitzacions que vulguin col·laborar a assolir els seus objectius, ja que podran sumar tots aquells que vulguin contribuir amb les seves pròpies iniciatives a fer front al repte de l’ocupació juvenil en qualsevol de les seves formes, l’emprenedoria i l’autoocupació.

Les mesures fiscals incentivadores es localitzen en el capítol II de la Llei, que estableix un marc fiscal favorable per a l’autònom que inicia una activitat emprenedora amb l’objectiu d’incentivar la creació d’empreses i reduir la càrrega impositiva durant els primers anys d’exercici d’una activitat.

El capítol III de la Llei conté el gruix de les mesures destinades a incentivar la incorporació de joves a les empreses de l’economia social, així com els estímuls a la contractació de joves en situació d’atur, amb incentius destinats a la contractació a temps parcial amb vinculació formativa, a la contractació indefinida d’un jove per microempreses i empresaris autònoms i a la contractació en pràctiques. S’estimula la contractació per part de joves autònoms d’aturats de llarga durada majors de 45 anys i la contractació de joves perquè adquireixin una primera experiència professional.

EPÍLEG: Després de molts anys i governs aprovant centenars de normes amb aquests mateixos propòsits, només ens queda l’escepticisme més absolut sobre l’eficàcia d’aquestes vies per crear ocupació, especialment estable i per als més joves. Però tant de bo alguna política encerti i tingui èxit, pel bé de tots.

OPINIÓ

Després d’anys i governs aprovant centenars de normes per generar llocs de treball, només ens queda l’escepticisme més absolut sobre l’eficàcia d’aquestes vies per crear ocupació, especialment estable i per als més joves. Però tant de bo alguna política encerti i tingui èxit

IGNACIO GARCÍA NINET

Catedràtic de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de Barcelona

Assessor de la Comissió Laboral del Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya

Amb els

emprenedors

OPINIÓ

(5)

98

OPINIÓ

LA SITUACIÓ ACTUAL

La pensió de jubilació forma part essencial del debat sobre el nostre sistema públic de pensions des de fa molts anys. En aquests moments torna a ser el centre de totes les mirades per les successives reformes que s’estan produint i les expectatives sobre les que es poden adoptar en els propers mesos.

Actualment la pensió de jubilació contributiva està sotmesa a dos tipus de tensions:

a) Una estructural ja coneguda des de fa molts anys: ens referim a la previsible piràmide de població que tindrà el nostre país d’aquí a algunes dècades pel progressiu envelliment de la població. Sense ànim de perdre’ns en dades estadístiques i gràfics sobre un tema ja molt estudiat, podem resumir el problema en l’anomenat triple efecte d’envelliment:

- Envelliment general de la població: tota la nostra societat envellirà de forma sostinguda i s’anirà engruixint la part de la piràmide a la franja de persones majors de 65 anys.

- Envelliment de la població activa: precisament, el tram de població que més acusa aquest efecte és el que actualment es troba en el mercat de treball. És el resultat del famós baby boom, que va afectar Espanya i Itàlia fins entrats els anys 70. Això provocarà que, tard o d’hora (en funció de les possibilitats d’accés a la pensió de jubilació que hi hagi) es produirà un transvasament important

d’actius a passius sense que es produeixi una entrada equivalent de persones joves al mercat de treball.

- “Envelliment de l’envelliment”: l’esperança de vida s’ha disparat de manera clara en pocs anys. Això vol dir que, amb una base de cotitzants menor, s’espera un increment notable de pensionistes que cobraran la prestació durant més anys.

Aquest problema planteja la necessitat d’adaptar el nostre sistema a la futura estructura de població per evitar problemes seriosos de finançament.

b) La segona tensió és conjuntural i de tipus econòmic: la profunda recessió de llarga projecció en el temps, que origina una caiguda important i sostinguda en els ingressos del sistema i un increment de la demanda de prestacions socials.

Un aspecte important del debat en aquest punt se centra a determinar si un sistema que genera expectatives a llarg termini ha de ser reformat per circumstàncies conjunturals que es produeixen en períodes relativament curts de temps. Un altre dels aspectes fonamentals també és determinar si una època de crisi és la idònia per modificar els fonaments d’un sistema que afecta, de fet, tota la societat actual i futura. Sembla molt més lògic abordar les reformes de calat en moments de calma, amb un disseny meditat, debatut i explicat.

LES REFORMES IMMINENTS

Aquesta és la situació en la qual es troba el nostre sistema públic de pensions en aquests moments. En aquesta tessitura, l’informe del Comitè d’Experts de 7 de juny de 2013 ha plantejat la creació d’un factor de sostenibilitat basat en dos mecanismes que tracten d’abordar les dues tensions que hem examinat. Sense ànim d’aprofundir en dades tècniques perfectament explicades en el propi informe del Comitè, voldria fer tot seguit unes reflexions sobre les solucions aportades:

1. Factor d’Equitat Intergeneracional

Es tracta d’un mecanisme que, tenint en compte l’evolució de l’esperança de vida, reduiria les pensions que es reconeixen en els moments en què aquesta es dispara, per evitar futurs escenaris de falta de liquiditat del sistema. D’aquesta manera, s’estableix una fórmula que mesura l’esperança de vida en un període determinat i la divideix entre la que existeixi en la data en què se sol·licita la jubilació. Si ha augmentat l’esperança de vida, resultarà un coeficient que reduirà la quantia de la pensió.

El cert és que, malgrat el rigor i la precisió tècnica emprats per la comissió d’experts, considero que aquesta mesura no aporta precisament equitat al nostre sistema. Això és així per diverses raons:

- En primer lloc, el fet que augmenti l’esperança de vida no implica, en si, cap risc per al finançament de les pensions. De fet, el període en què més s’ha disparat l’esperança de vida coincideix, precisament, amb el de major superàvit en el nostre sistema públic de pensions i increment en les aportacions al fons de reserva.

La dada preocupant no és l’augment de l’esperança de vida sinó l’equilibri entre ingressos i despeses.

- En segon lloc, tampoc considero equitativa l’aplicació d’aquest factor perquè, un cop aplicat ja no es modifica amb independència que la tendència pugui revertir en el futur. És a dir, en un moment

OPINIÓ

La pensió de jubilació en el nostre

sistema públic de pensions

L’últim trimestre de l’any posarà sobre la taula un tema fonamental: el factor de sostenibilitat que, indirectament, farà aflorar un cop més el debat sobre el sistema públic de pensions.

Per tant, entrem ja en una fase realment decisiva i importantíssima per a la branca contributiva del nostre sistema de la Seguretat Social

en què augmenta l’esperança de vida es reduiria la pensió d’una persona que va a estar cobrant una mitjana vint anys. No hi ha cap previsió per suavitzar o suprimir aquesta reducció si la tendència es modifica o s’inverteix durant aquest període.

- En tercer lloc, crec que aquesta reducció és excessiva. Ja fa molts anys que la pensió de jubilació es modifica per fer-la més sostenible i suportar l’impacte que pugui tenir l’evolució de la nostra piràmide de població. A aquest marc de successives reformes que afecten la quantia de la pensió de jubilació (base reguladora, percentatge, anys d’accés) s’afegirà (si puja l’esperança de vida) una nova reducció, la qual cosa suposarà, a fi de mantenir “l’equitat”, una contínua penalització en la pensió pública de determinades generacions.

2. Factor de Revalorització Anual

El nostre sistema de pensions contributiu es basa en un mecanisme de repartiment. És a dir, les pensions es financen amb les cotitzacions socials (que graven els salaris i les rendes que s’obtenen de l’activitat productiva). Això fa que es plantegi amb gran realisme un problema evident, que potser és molt difícil d’afrontar en l’àmbit polític, però què ha posat sobre la taula el comitè d’experts de manera valenta:

Podem incrementar les pensions anualment en funció de l’IPC quan els salaris no creixen al mateix ritme? És sostenible revaloritzar així anualment les pensions quan els salaris no només no aconsegueixen l’IPC, sinó que es congelen, baixen o senzillament es perden?

La veritat és que no es tracta de trobar una fórmula màgica que actuï de forma automàtica i anul·li la decisió (i la responsabilitat) del polític. S’ha creat una fórmula que ens avisa en el moment en què els ingressos són inferiors a les despeses i ens dóna la veu d’alarma. A cada moment, el poder polític pot prendre la decisió:

pujar, congelar o abaixar les pensions. No obstant això, el gran èxit seria comptar amb un element objectiu, tècnicament sòlid, que avisa tota la societat d’un problema real que amenaça la viabilitat financera del sistema de pensions.

CONCLUSIÓ... PODEM ESTAR TRANQUILS?

L’últim trimestre de l’any posarà sobre la taula un tema fonamental:

el factor de sostenibilitat que, indirectament, farà aflorar un cop més el debat sobre el sistema públic de pensions. Per tant, entrem ja en una fase realment decisiva i importantíssima per a la branca contributiva del nostre sistema de la Seguretat Social.

El sistema públic de pensions es basa en un compromís ferm entre generacions que ha permès, durant molts anys, atendre les persones que abandonen el mercat laboral. Ja tenim més de 9 milions de pensionistes que mereixen un debat seriós, transparent i responsable.

Hem de mantenir la calma? Per descomptat. Tant els gestors públics (entre els quals em trobo) com els gestors administratius i els professionals en general tenim l’obligació de generar i transmetre confiança a les persones que porten una vida de treball i contribució al funcionament d’aquest compromís que ha donat i continuarà donant benestar a la nostra societat. Els nostres treballadors i els nostres pensionistes no mereixen una altra cosa.

RAFAEL LARAÑA Subdirector de Jubilació Direcció Provincial de Barcelona Institut Nacional de Seguretat Social

(6)

1186 L’estat del benestar a Europa ha ofert una major qualitat de vida a

la població durant els anys de bonança econòmica que s’ha traduït en un augment de l’esperança de vida. No obstant això, factors com la longevitat de la població juntament amb la baixa natalitat registra- da, compliquen poder garantir unes pensions futures adequades al nivell de vida.

En aquest moment, el sistema de pensions públic es troba en “cu- res intensives”, a costa d’aplicar una altra reforma contundent que garanteixi la sostenibilitat del sistema. Es preveu que la propera re- forma de les pensions inclourà mesures per retardar més l’edat de jubilació, desindexar la quantia de les pensions de l’IPC i vincular el càlcul de les pensions futures a l’esperança de vida. Per això, ara és molt important començar a planificar la jubilació.

A continuació s’exposen deu raons per pensar a estalviar per a la jubilació i garantir-se una pensió adequada en el futur.

1. Les pensions públiques van ser dissenyades per protegir la ve- llesa dels treballadors a final del segle XIX. En aquesta època es reclamava la intervenció de l’Estat per garantir uns ingressos mínims durant l’etapa passiva del treballador. Les pressions en polítiques socials eren tan fortes que van promoure un sistema de pensions centrat en objectius d’efectivitat i defensa social, abans que l’eficiència en la provisió de prestacions. La societat i les assegurances socials han avançat, però fins fa poc temps no s’han començat a revisar els criteris d’eficiència i sostenibilitat dels sistemes de pensions.

2. El sistema públic de pensions espanyol funciona sobre la base d’un sistema de repartiment, on els treballadors en actiu paguen les prestacions dels passius. Aquest sistema és sostenible en el temps mentre hi ha una població més gran en estat actiu que en estat passiu, però aquest model no és el cas actual del sistema públic espanyol ni del futur.

3. A mesura que han passat els anys, el Sistema de Pensions s’ha desequilibrat financerament, provocat principalment per un en- velliment de la població (vivim més anys) i una baixa natalitat. En conseqüència, cada vegada hi ha més jubilats i menys cotitzants al sistema de repartiment, és a dir menys fons per repartir entre més pensionistes.

ARTICLE

Deu raons

per planificar la jubilació

JUAN ANTONIO SANTOS ROVIRA

President de MUTUAGA 4. Actualment, el problema de les pensions empitjora per l’alt nivell

d’atur i perquè s’estan jubilant els nascuts durant el baby-boom (entre l’any 1946-1960). S’esperen gairebé dos milions més de pensionistes en els sistemes de pensions europeus.

- A l’Estat espanyol es registren 16,6 milions de persones ocupa- des que mantenen a 9 milions de pensions i 5,9 milions d’aturats.

- Avui, a l’Estat espanyol menys de 2 treballadors paguen la pen- sió d’1 jubilat.

5. L’esperança de vida de la població europea ha augmentat, arribant a una vida mitjana de 80 anys, 2 anys més que fa 10 anys. En el cas de l’Estat espanyol, l’esperança de vida és major, de 82,4 anys.

- Espanya és el país amb major expectativa de vida de tot Europa segons l’OMC. Els homes espanyols registren una esperança de vida mitjana de 79 anys i les dones arriben a una vida mitjana de 85 anys.

- A Catalunya, l’esperança de vida mitjana és 82,5 anys lleugera- ment superior a la mitjana d’Espanya.

6. Davant de tots aquests factors, des de 2011 el sistema de la Seguretat Social a l’Estat espanyol està sent deficitari, i si conti- nua així, es preveu que la despesa pública en pensions passi del 10,1% del PIB el 2010 al 13,7% del PIB el 2060.

7. Les pensions públiques signifiquen, avui en dia, l’única font d’in- gressos en edat de jubilació per a una 1/4 part de la població eu- ropea. En el cas d’Espanya, la situació és més alarmant, atès que les pensions són la principal font d’ingrés per al 80% dels majors de 65 anys o per a una de cada tres llars espanyoles. Un estudi recent de l’Observatori Social de les persones grans destaca que:

- El 54% dels pensionistes cobra un salari inferior a l’interprofes- sional, al voltant de 650 €.

- 2,3 milions de vídues espanyoles cobren una pensió mitjana de 617 €, que representa el 52% del que percebia el seu marit, però es queden amb les mateixes despeses i càrregues familiars.

8. El problema de l’estalvi per a la jubilació s’emfatitza a Espanya, derivat per la manca de coneixements en educació i planificació financera. Tan sols el 48% de la població disposa d’un pla de pen- sions privat per complementar la seva pensió de jubilació.

9. En conseqüència, el Govern central ha hagut de portar a terme una altra reforma urgent en el sistema de pensions. A primers d’any es va aplicar una primera reforma en pensions, i s’estan definint els criteris per aplicar una segona a primers de 2014. Les tendències en matèria de pensions apunten que s’aplicaran me- sures per redefinir un sistema de pensions eficient i sostenible,

però en canvi, no garantiran que la pensió pública futura sigui su- ficient per mantenir el nivell de vida. Les reformes poden contenir alguns canvis significatius a calibrar, com són els següents:

- Des de l’1 de gener de 2013, la quantia de la prestació de ju- bilació es calcula prenent com a referència els darrers 25 anys cotitzats (15 anys abans) i havent de cotitzar un mínim 37 anys per cobrar el 100% de la pensió. Aquella població amb més de 42 anys que hagin tingut períodes d’atur i/o una reducció en el salari provocat per la crisi econòmica, se’ls penalitzarà negativament en el càlcul de la seva pensió.

- El Govern ha proposat als agents socials deixar de revalorar les pensions a l’IPC a partir de 2014 i aplicar el factor de sostenibi- litat a partir del 2019. El factor de sostenibilitat, definit pel grup d’experts del Govern central, vincula l’import de la pensió a l’es- perança de vida i als comptes del sistema de pensions. L’aplicació d’aquesta nova fórmula d’actualització de les pensions implicarà:

- Una reducció anual de la quantia de la pensió i del poder ad- quisitiu dels pensionistes, sempre que no hi hagi superàvit en el Sistema.

- La quantia de la pensió de les dones serà més penalitzada que la dels homes, ja que són més longeves.

- I la pensió del col·lectiu d’autònoms se sentirà més penalitzada, perquè tenen una base de cotització més reduïda que els treba- lladors del règim general.

10. Finalment, destacar una altra raó molt important per estalviar en la nostra jubilació: l’estalvi fiscal en l’IRPF. Totes aquelles perso- nes que realitzen aportacions a plans d’estalvi per a la jubilació tenen dret a avantatges fiscals, d’entre el 25-50 % de la inversió realitzada. Les quantitats que es poden reduir en la base imposa- ble de l’IRPF, són la menor de les següents dues quanties:

- El 30% dels rendiments nets del treball i activitats econòmiques (50 % en el cas de persones majors de 50 anys).

- 10.000 € fins als 50 anys o 12.500 € per a persones majors de 50 anys d’edat.

En conclusió, cadascú ha d’analitzar la seva situació econòmica i va- lorar com li poden afectar tots aquests canvis per poder prendre me- sures correctives d’estalvi en l’etapa activa i mantenir l’actual qualitat de vida durant la jubilació.

La situació econòmica derivada de la crisi financera ha provocat que tothom hagi de fer una reflexió i valorar que les nostres vides no poden dependre de les polítiques socials ni del Govern. En primer lloc, perquè no disposem de cap control en la gestió interna dels pressupostos públics. I en segon lloc, perquè cadascú ha de respon- sabilitzar-se de si mateix i dels seus dependents, i buscar fórmules d’estalvi durant l’edat activa per poder garantir el manteniment de la qualitat de vida en l’etapa passiva, la jubilació.

La Mutualitat de Gestors Administratius ofereix l’oportunitat d’es- talviar còmodament per a la jubilació, amb quotes des de 50 € / mes, a tot el col·lectiu de gestors administratius, a través del Pla de Previsió Social Complementari Mutuaga. Assegura el teu futur.

www.mutuaga.com.

Bibliografia: Enquesta de Població Activa (EPA). II trimestre 2013. Pensions 2013. Esperança de vida. Idescat. Declaracions del vicepresident econòmic de la Comissió Europea, Olli Rehn, en la reunió de ministres de Finances de l’Eurogrup, 9 juliol 2013. EFE, Estudi de l’observatori social de les persones majors de 2013, de la Fundació 1r de Maig de CCOO.

ARTICLE

La Mutualitat de Gestors

Administratius ofereix l’oportunitat d’estalviar còmodament per

a la jubilació, amb quotes des de 50 € /mes, a tot el col·lectiu de gestors administratius, a través del Pla

de Previsió Social Complementari Mutuaga

10

(7)

1318 12 La nova política de la TGSS per assignar un professional

per mitjà d’un Certificat Digital, per exemple, és una prova del mal ús d’una bona eina.

El Col·legi de Gestors sempre ha estat al costat de les noves tecnologies, introduint-les des d’un bon començament, i si el rerefons de la nostra feina potser no ha canviat en tots aquests anys, sí que la manera com fem avui el nostre ofici, és radicalment diferent: del paper carbó al tòner.

Des del Col·legi s’han desenvolupat programes i softwares en molts àmbits, sovint acompanyats per l’Administració i d’altres en solitari, i les relacions telemàtiques amb les diferents administracions han revolucionat en poc temps el nostre sector, però tot i això, el Col·legi de Gestors, amb la seva vocació constant de formació continua, ha continuat donant servei adaptant-se a les eines actuals.

Però per treure rendiment d’una eina, no ens podem limitar tan sols a tenir-la, també ha de ser útil. La nova política de la TGSS per assignar un professional per mitjà d’un Certificat Digital, per exemple, és una prova del mal ús d’una bona eina. El problema no són els Certificats Digitals, que ben usats són molt útils i tenen grans avantatges, com la immediatesa alhora d’obtenir certs certificats o informes.

El problema és, per diferents motius, fer complex un procés molt senzill, com és assignar un gestor a un client donat.

En primer lloc, perquè, a poc a poc, es va deixant sense atribucions una part del funcionariat, buidant-lo de competències. Per altra banda, fins ara qui es desplaçava a l’oficina de la TGSS a sol·licitar una assignació era la pròpia gestoria, mentre que ara, fins que l’ús dels certificats no sigui generalitzat, el client ha de disposar d’un temps per gestionar i obtenir el Certificat, sovint acompanyat de

OPINIÓ

El mal ús d’una bona eina

CARLES RODÉS PIQUERAS Gestoria Rodes i Fills A.i G.,SLP

personal de la mateixa gestoria, de manera que perd temps el client i perd temps la gestoria.

Tot i el seu ús generalitzat, hi ha molts sectors de la població que no disposa d’un ordinador o d’un compte de correu electrònic per descarregar-se el Certificat Digital, o en molts casos, els coneixements mínims per gestionar-lo. En aquests casos, som els gestors els dipositaris d’una eina que va molt més enllà de l’ús per al qual l’hem de menester, alhora que són els nostres correus i les nostres dades les que consten a efecte de comunicacions entre l’Administració i un client.

Per altra banda, amb la multiplicitat de Certificats (SILCON, FNMT o DNI Electrònic) i la poca implantació d’aquests en la societat, l’Administració descarrega en els gestors i altres professionals tasques que li són pròpies, com les d’informació i difusió. I és la mateixa Administració qui ens obliga a usar unes eines i fer una feina d’informació, gestió, assessorament, no per fer la nostra feina, sinó com a pas previ per poder fer la nostra feina.

Des de l’any 2006 a l’Estat espanyol s’expedeixen DNI electrònics, i es calcula que a l’any 2011 hi havia uns 25 milions de DNI electrònics.

Responen aquestes dades a l’ús i la implantació real del DNI com a

Certificat Digital? O és tan sols una petita part de la població qui realment fa ús d’aquesta possibilitat? Som els gestors el col·lectiu que hem de fer la feina d’informació i implantació que les diverses administracions han obviat?

No podem obligar a tothom que estigui segur en un món que desconeix, a parlar un idioma que no entén. La seguretat en tots els àmbits de la vida és una recerca constant del ser humà, i Internet i les relacions digitals són un món on aquesta seguretat cada dia es posa a prova, i qualsevol mitjà que garanteixi la protecció de les dades o la seguretat en les relacions benvingut sigui. Un Certificat Digital hauria de ser una cosa més seriosa que tan sols per assignar un Gestor. O el fet de tenir, en certs ordinadors, una eina sense saber realment el potencial que tenen, els poden convertir en tot menys en segurs.

Per tant fora bo que la TGSS recapacités en la seva decisió de l’obligatorietat de l’assignació de professionals per mitjà de Certificats Digitals, i deixés en mans dels gestors, d’acord amb els seus clients, la via d’assignació d’aquests i la manera com aquests volen relacionar-se amb les diferents administracions tenint en compte les capacitats i necessitats de cadascú. Si no fora com exigir coneixements d’anglès a qualsevol càrrec polític abans de presentar- se a unes eleccions.

OPINIÓ

El problema no són els Certificats Digitals, que ben usats són molt útils i tenen grans avantatges, com la immediatesa alhora d’obtenir certs certificats o informes.

El problema és, per diferents

motius, fer complex un procés

molt senzill, com és assignar

un gestor a un client donat

(8)

15

ACTIVITATS COL·LEGIALS

14

Nova

convocatòria de proves

per accedir al títol de gestor administratiu, pas previ per exercir la

professió

COMUNICACIÓ

El dissabte 21 de setembre va tenir lloc a la Facultat de Dret de la Universitat de Barcelona una nova convocatòria per a les proves d’ac·

cés al títol de Gestor Administratiu.

Es tracta de la cinquena vegada que els futurs gestors catalans podran realitzar aquestes proves a Catalunya, sense necessitat de desplaçar-se a Madrid. La primera edició va tenir lloc l’any 2008.

Fins aleshores, els gestors administratius s’havi- en de desplaçar a la capital de l’Estat per exa- minar-se.

Aquestes convocatòries ofereixen als professio- nals del dret, l’economia i l’empresa, i les cièn- cies polítiques, l’oportunitat de poder accedir a la professió de Gestor Administratiu i ampliar les seves expectatives professionals.

Els aspirants a gestor

En aquesta nova convocatòria s’han presentat 137 sol·licituds (111, l’any 2012), un 48,18 % d’homes i un 51,82 % de dones. D’aquestes sol·licituds, el 45,26 % són persones titulades o graduades en Dret; el 28,47 % en ADE, Econò- miques i Empresarials; i el 0,73 % en Ciències Polítiques, així com en altres titulacions acredi-

Enguany s’han presentat 137 candidats, la qual cosa representa un 23,43% més respecte el 2012

tades per a l’accés a la professió pel Consell de Col·legis Oficials de Gestors Administratius de Catalunya.

Per ubicació geogràfica, el 50,36 % dels aspi- rants són de la província de Barcelona, el 10,95

% de la de Girona, el 8,76 % de la de Lleida, el 2,19 % de la de Tarragona, mentre que el 27,74%

de la resta de l’Estat. Cal remarcar que destaca la participació de fora de Catalunya (38 sol·licituds) gràcies a la col·laboració rebuda per la resta de col·legis d’Espanya.

Les proves

Les proves es dividiran en dues parts. Un primer exercici que consta d’un qüestionari de cent pre- guntes test amb resposta múltiple i una única d’encertada. Cada encert comporta un punt i per cada error se’n descompten 0,50. Per a la supe- ració de l’exercici caldrà obtenir un mínim de 50 punts.

El segon exercici és la resolució d’un cas pràctic de gestió econòmica i/o administrativa a desen- volupar en tres preguntes. Cada pregunta es va- lora d’1 a 20 punts, i per a la superació de l’exer- cici cal obtenir un mínim de 30 punts sobre 60.

DELEGACIONS

DELEGACIÓ DE GIRONA I DE LLEIDA

Curs capacitació de transportistes

FEBRER - MAIG

Com cada any, la Delegació del Col- legi a Girona organitza el curs de ca- pacitació de transportistes destinat a persones dedicades a l’activitat de transport públic de mercaderies.

Aquest curs ha tingut una durada de 60 hores, repartides en dos dies per setmana i durant els mesos de febrer, març, abril i maig. L’examen es va realitzar el 31 de maig i tots els alum- nes han aconseguit el certificat de capacitació professional en la primera convocatòria.

L’impost de societats

El 2 de juliol passat va tenir lloc, mit- jançant videoconferència, una sessió informativa referent a l’impost de so- cietats. La jornada va anar a càrrec del Dr. Lluís Alonso, catedràtic de Dret Fi- nancer i Tributari de la Universitat de Barcelona, i del Dr. Jordi Altayó, doc- tor en Economia Financera i Compta- bilitat, gestor administratiu, advocat, economista, llicenciat ADE, auditor, censor jurat de comptes, MBA, pro- fessor de la UB, la UPF i la UPC.

Durant la conferència els ponents van exposar les novetats que presenta la

2 DE JULIOL

Medalla al Mèrit en el Treball

GESTORIES

La trajectòria professional de María del Carmen Ruiz, de més de quaranta anys a la Gestoria Torres, ha estat reconeguda amb la Medalla al Mèrit en el Treball que atorga el Ministerio de Empleo y Seguridad Social.

Francisco Torres, gestor titulat de Gestoria Tor·

res ·situada a l’avinguda Alfons XIII, 611 baixos, de Badalona·, va considerar que la tasca desen·

volupada per la Mari Carme al llarg de la seva trajectòria laboral mereixia ser valorada, “ja que poques persones passen tota la seva vida labo·

ral en una mateixa empresa”, explica María Lla·

vero Romera, assessora fiscal i administradora de Gestoria Torres.

F. TORRES

“Tot ha estat una sorpresa, ja que pensava que no me la donarien“, remarca la Mari Carme, qui afe- geix: “El Sr. Torres em va dir que aquesta petició seria el darrer que faria com a professional, ja que

valorava molt positivament el fet d’haver estat tants anys a la mateixa empresa, i la meva forma de treballar”.

Quan li demanem a la Mari Carmen quin conside- ra que ha estat el seu mèrit, respon immediata- ment: “Treballar, fer la feina i fer-la ben feta, així de senzill, però a la vegada així de complicat”. Un altre dels valors que destaca és el fet que li agrada la feina que fa a la gestoria i el fet d’haver pogut combinar la vida professional i la personal. “Alho- ra, també és una satisfacció poder aportar la meva experiència a la resta de persones que treballen a la gestoria”.

La Mari Carme va començar a treballar a l’actual Gestoria Torres quan tenia 14 anys. “En aquells moments estava estudiant, però com que no era massa aplicada el meu pare em va dir que millor que em posés a treballar. Ell era client de la gesto- ria que en aquella època dirigia el Sr. Domínguez, La Gestoria Torres compta amb dos gestors col·legiats: Fran·

cisco Torres Verdugo, amb el número 1.675, i José López Bermúdez, col·legiat número 3.319. Aquesta està ubicada a l’avinguda Alfons XIII, 611, baixos, 08918 Badalona. El seu número de telèfon és el 93 388 14 54 i el fax el 93 399 29 11. El correu electrònic torres@gestores.net i mari@gestoriatorres.

com, i la pàgina web: www.gestoriatorres.com.

qui em van donar la meva primera oportunitat. Vaig començar fent una mica de tot; primer escrivia les adreces dels sobres per enviar les cartes per cor- reu, però a poc a poc em vaig formar a la mateixa gestoria, ja que el dia a dia és un aprenentatge con- tinuat, alhora que he assistit a cursos i seminaris que organitza el Col·legi de Gestors Administratius per adquirir una formació especialitzada en deter- minats àmbits”. Durant una etapa, es va especia- litzar en Trànsit, i des de fa uns anys es dedica a temes fiscals, “i ara és en el que em trobo més còmoda”.

Per a la Mari Carme la gestoria ha estat “com una família, ja que sempre m’ha ajudat i donat suport en els moments difícils”, i conclou dient: “Cal estar motivat per la feina i ser positiu. D’aquesta manera segur que ens en sortim de tot. També voldria agra- ir molt especialment al Sr. Torres la seva petició, ja que de no ser per ell seria impossible tenir aquesta medalla que espero sigui un exemple per a tots”.

GIRONA LLEIDA

Campanya de l’IS, a més d’altres te- mes d’interès per als assistents. La sessió va tenir una durada de dues hores.

CONVENI

Acord de col·laboració amb la corredoria d’assegurances Ferrer y Ojeda Asociados

El Col·legi de Gestors Administratius de Cata·

lunya va signar amb data 8 de juliol de 2013 un acord de col·laboració amb Ferrer & Ojeda, empresa especialitzada en la prestació de corre·

doria d’assegurances i mediació.

Arran de la signatura d’aquest conveni, Ferrer &

Ojeda prestarà al COGAC i a les entitats que re- presenta dels serveis d’informació, consultoria, assessorament, mediació i assistència tècnica preparatòria i la formalització de contractes d’as- segurances i reassegurances privades, així com la posterior assistència al prenedor, a l’assegurat i al beneficiari en la gestió i l’execució d’aquest con- tractes, en particular en cas de sinistre.

Recomanen als gestors que emplenin la seva fitxa d’empresa en el cercador del web del Col·legi per facilitar la localització al ciutadà quan cerqui un gestor.

(9)

17

ACTIVITATS COL·LEGIALS

16

ACTIVITATS COL·LEGIALS

ENTREVISTA

ENTREVISTA A JUAN ANTONIO SANTOS, SECRETARI DEL COL·LEGI DE GESTORS ADMINISTRATIUS DE CATALUNYA

El Sr. Santos explica com ha estat el procés que ha permès la signatura d’un conveni entre el COGAC i el Col·legi de Registradors.

Com ha estat el procés per tal d’arribar a la sig·

natura del conveni?

El procés sembla que ha estat molt llarg en el temps perquè vam començar fa més de dos anys, però alhora ha estat gratificant, ja que el treball per part d’ambdós col·legis ha estat continuat avan- çant i salvant obstacles de funcionament, tècnics i jurídics, fins arribar al punt actual, que no dic final, perquè és un procés viu i canviant.

Què és el que té més valor del conveni signat entre ambdues entitats?

El valor del conveni és l’afirmació que el projecte ha arribat a bon terme, i que ambdues parts es- tan molt satisfetes amb el desenvolupament del procés i al punt al que hem arribat, la qual cosa ens dóna la confiança que ambdues corporacions estem preparades per a nous projectes.

Com millorarà la forma de treballar dels ges·

tors?

A tots els gestors col·legiats ens ha canviat la ma- nera de comunicar-nos amb els registradors de la propietat, ja que abans havíem de desplaçar-nos als registres, amb el que això representava de temps

i diners, i a partir d’ara ho podem fer telemàtica- ment a través de l’aplicatiu A9 del nostre col·legi.

D’altra banda, com abans ja podíem efectuar el pagament dels impostos telemàticament, només ens restava pendent la presentació als resgistres, pel que ara tanquem tot el procés de pagament d’impostos i presentació.

Considera que el sistema és adient i s’adequa al que es pretenia?

Sí, és un sistema molt pràctic, acord amb els temps i que facilita el desenvolupament de la nos- tra activitat, alhora que ens dóna les garanties ju- rídiques precises per satisfer els nostres clients.

Quins són els resultats obtinguts?

Amb aquest sistema de treball hem millorat en la gestió, ja que els processos són més ràpids, sen- se desplaçaments, més econòmics i més segurs.

Hem comprovat que el nivell de satisfacció de tots els implicats, gestors, registradors i empleats, és molt alt, encara que al principi ens va costar canviar de sistema, ja que tot possible canvi es mira amb escepticisme fins comprovar els beneficis que comporta i aleshores ens preguntem: per què no ho havíem fet abans?

Quin creu que serà a llarg termini el valor que aportarà la signatura d’aquest conveni?

Aquest procés ens ha servit per conèixer-nos molt

Treball conjunt entre els

gestors administratius i els registradors de la propietat

CONVENIS

El 24 de juliol, el Col·legi de Gestors Administratius de Catalunya (COGAC) i el Deganat dels Registra- dors de la Propietat, Mercantils i Béns Mobles de Catalunya van signat un conveni de col·laboració a la seu del COGAC.

A l’acte, hi van assistir Alfonso Lluzar, president del Col·legi de Gestors Administratius de Catalu- nya; Ada Giménez, directora general de Gestores 1880; Marina Rocabruna, gerent del Col·legi; Nuria Marín, assessora jurídica del Col·legi de Gestors;

i Antoni Giner, degà dels dels Registradors de la Propietat, Mercantils i Béns Mobles de Catalunya, juntament amb Joan Piñol, membre de la Comissió d’Escriptures.

El conveni permetrà a ambdues entitats desen- volupar accions que facilitin als professionals els mitjans tècnics i informàtics necessaris per exer- cir la seva tasca professional mitjançant l’ús, per part dels registradors, de la plataforma telemàtica Edoc, promoguda pel Deganat dels Registradors de la Propietat, Mercantils i Béns Mobles de Ca- talunya; i per part dels gestors, de la Plataforma

d’Escriptures, promoguda pel COGAC i desenvo- lupada per GESCO.

La Plataforma d’Escriptures té per objecte per- metre al col·lectiu professional de gestors admi- nistratius la tramitació administrativa, a través de mitjans telemàtics, davant els Registres de la Pro- pietat. Aquesta tramitació administrativa es com- pon fonamentalment de la liquidació de l’impost de transmissions patrimonials, davant l’entitat re- captadora corresponent, i la presentació de docu-

mentació per a la inscripció o l’anotació dels actes i contractes relatius al domini i altres drets reals sobre immobles, davant el Registre de la Propietat corresponent.

Ambdues plataformes permeten realitzar l’inter- canvi de comunicacions electròniques necessàries per dur a terme el tràmit d’inscripció de documen- tació davant els diferents registres de la propietat per part dels gestors administratius quan actuen en nom de tercers, deixen constància de la trans- missió i recepció, de les dates, del contingut ín- tegre de les comunicacions i identifiquen el seu remitent i destinatari.

“Amb aquest sistema de treball hem millorat en la gestió, ja que els processos són més ràpids, sense desplaçaments, més econòmics i més segurs”

millor ambdós col·legis, i especialment les per- sones que han desenvolupat aquest canvi. Hem comprovat que som dos col·lectius molt propers, fiables, i que defensem el client des de les nostres parcel·les d’actuació diferenciades, i tots perse- guim el millor fi, a favor de l’administrat.

A partir d’això, estem disposats a mantenir aquest projecte, a millorar-lo, i també estem oberts a futu- res actuacions que siguin beneficioses per a l’ad- ministrat i que ens serveixen per treballar a tots millor.

Aquest procés, com molts, no hagués arribat a bon port sense un equip humà, i per això m’agrada- ria destacar la inestimable ajuda que sempre ens han dispensat a les persones del Col·legi, el degà del Col·legi de Registradors, Antonio Giner, i dels membres de l’equip, de la mateixa manera que la implicació i dedicació del personal de Gesco, molt especialment de la seva gerent, Ada Giménez.

ENTREVISTA

ENTREVISTA A ANTONI GINER, DEGÀ DELS REGISTRADORS DE LA PROPIETAT I MERCANTIL DE CATALUNYA

El màxim responsable dels registradors fa una valoració de l’acord arribat entre els Registra- dors de la Propietat i Mercantil de Catalunya i el Col·legi de Gestors Administratius de Ca- talunya.

Com ha estat el procés per tal d’arribar a la sig·

natura del conveni?

La Llei 24/2005 va permetre la presentació telemà- tica dels documents als registres de la propietat i mercantils. Ara bé, com que la inscripció no es po-

“Treballem per una tramitació més ràpida i segura dels documents”

dia fer sense acreditar el pagament dels impostos, els documents acabaven aportant-se en paper als registres. Quan l’Agència Tributària Catalana va per- metre la liquidació telemàtica dels impostos, van començar a fer proves per enviar també telemàtica- ment als registres l’acreditació del pagament i fixar

una tramitació només telemàtica. Aquestes proves s’han generalitzat i ara no es tracta més que de for- malitzar per escrit el que ja estem fent a la pràctica.

Què és el que té més valor del conveni signat entre ambdues entitats?

La col·laboració entre el Col·legi de Registradors i el de Gestors Administratius de Catalunya per a una tramitació més àgil i ràpida dels documents.

Com millorarà la forma de treballar dels regis·

tradors?

La tramitació telemàtica dels documents ens dóna més seguretat i rapidesa.

Considera que el sistema és adient i s’adequa al que es pretenia?

És un sistema fruit de la col·laboració i del treball conjunt. Hem aconseguit més del que inicialment ens proposàvem.

Quins són els resultats obtinguts?

Una relació telemàtica gestor-registrador, amb mi- lers de documents presentats per aquesta via.

A la vista que la majoria dels registradors ja es·

tan treballant de forma telemàtica amb els ges·

tors administratius, en quin termini considera que s’hi podran incorporar la resta?

Podem afirmar que avui en dia ja som la pràctica totalitat de registres que estem operatius.

Quin creu que serà a llarg termini el valor que aportarà la signatura d’aquest conveni?

Una millora en les relacions gestor-registrador que beneficiarà notablement els nostres respectius cli- ents i usuaris.

Figure

Actualización...

Referencias

Related subjects :