Actividades culturales programadas en la Facultat de Geografia i Història Mayo 2022
Actividades culturales programadas en la Facultat de Geografia i Història
Del 1 de mayo al 31 de mayo de 2022
(esta programación puede sufrir modificaciones. Información actualizada en https://www.facebook.com/FacultatGeografiaIHistoria/)
Lunes 2 de mayo 09.00 h. Aula GH 4.3 Aulari VI
Conferencia
“L'oratge al País Valencià”
A cargo de Adrià Revert (exalumne del Grau de Geografia de la UV, director d'AVAMET (Associació Valenciana de Meteorologia), presentador de l'Oratge a À Punt Notícies i al programa "A la Ventura".
Organiza: Departament de Geografia.
Colabora: Facultat de Geografia i Història-UV
Actividades culturales programadas en la Facultat de Geografia i Història Mayo 2022
Martes 3 de mayo 12.30 h. Aula F3.5 y 16.00 h. Aula GH4.2
Diálogo
“Mayte Pastor Valls. Conservadora de arte”
Actividades culturales programadas en la Facultat de Geografia i Història Mayo 2022
Miércoles 4 de mayo 18:00 h. Sala de Juntas
Tertulia
“Pilar Pedraza. Sherezade en la biblioteca de Alejandría”
Organiza: Facultat de Geografia i Història-UV y Unitat d’Igualtat
Actividades culturales programadas en la Facultat de Geografia i Història Mayo 2022
Jueves 5 de mayo 16.00 h. Aula F3.2
Conferencia
La ciudad romana de Ercavica (Cañaveruelas, Cuenca)
Actividades culturales programadas en la Facultat de Geografia i Història Mayo 2022
Lunes 9 de mayo 10.00 h. Aula GH 4.3 Aulari VI
Conferencia
“ Shrinking Cities in Eastern Europe”
A cargo de Jacek Kwiatkowski (professor titular de Geografia Universitat de Varsòvia
Organiza: Departament de Geografia.
Colabora: Facultat de Geografia i Història-UV
Actividades culturales programadas en la Facultat de Geografia i Història Mayo 2022
Martes 10 de mayo 10.00 h. Aula F3.5
Diálogo
“Pepe Campos Alemany. Mediador cultural”
Organiza: Departament d’Història de l’Art
Actividades culturales programadas en la Facultat de Geografia i Història Mayo 2022
Miércoles 11 de mayo 18.00 h. Aula F3.4 Sala Palmireno
Seminario
Organiza: Facultat de Geografia i Història y Departament de Prehistòria,
Arqueologia i Història Antiga.
Actividades culturales programadas en la Facultat de Geografia i Història Mayo 2022
Viernes 13 de mayo 10.00 h. Salón de Grados Manuel Ardit
Curso
“Prevención y actuación frente a desastres en archivos”
A cargo de Joan Alonso Llorca
Organiza: Associació d’Arxivers i Gestors de Documents Valencians, Museo de Arte Contemporáneo de Alicante, Arxiu Històric Provincil de Castelló, Coselleria d’Educació, Cultura i Esport
Colabora: Facultat de Geografia i Història-UV
Actividades culturales programadas en la Facultat de Geografia i Història Mayo 2022
Lunes 16 de mayo 18.30 h. Salón de Grados Manuel Ardit
Conferencia
“La Revolución Psicobiótica: Eje Intestino-Cerebro y Salud Mental”
A cargo de Joan Alonso Llorca Dr. Raúl Espert Tortajada
Dpto de Psicobiología (Universitat de València)
Unidad de Neuropsicología. Hospital Clinic Universitari (València)
El término “Psicobióticos” se utiliza en la investigación para referirse a las bacterias vivas que, cuando se ingieren en cantidades adecuadas, pueden conferir un beneficio para la salud mental al afectar a la microbiota intestinal del organismo huésped a través de la producción de proteínas antiinflamatorias. Para que funcionen de forma óptima dichas bacterias precisan un “sustrato de crecimiento” basado en fibra alimentaria y que se denomina genéricamente como “prebióticos”. Actualmente, se está investigando en animales y humanos si determinadas cepas de bacterias, ingeridas a través de alimentos (v.g. yogur, kéfir, té kombucha, chukrut, miso, kimchi, skyr, encurtidos, quesos curados, tempeh, etc.) o preparados especiíficos de farmacia, podrían desempeñar un papel en el eje intestino-cerebro, regulando los mecanismos inflamatorios a través de proteínas señalizadoras que son capaces de cruzar la barrera hematoencefálica y llegar al cerebro. Algunas evidencias preliminares procedentes de metaanálisis en humanos indican que los psicobióticos (probióticos, prebióticos y simbióticos) podrían ayudar a reducir el estrés (a través del eje hipotálamo-hipófiso- córticosuprarrenal) así como mejorar el estado de ánimo. Respecto a los psicobióticos probióticos experimentales, las bacterias más comúnmente utilizadas son las bacterias grampositivas, como las familias Bifidobacterium y Lactobacillus. Por otro lado, los prebióticos son sustancias, tales como los fructanos y los oligosacáridos (básicamente fibra alimentaria no digerible), que inducen el crecimiento o la actividad de microorganismos beneficiosos, como las bacterias, al fermentarse en el intestino. Por el momento, los resultados obtenidos resultan alentadores en una ciencia llamada Psicobiótica, que está en sus albores y que podría revolucionar en un futuro el tratamiento de algunas enfermedades mentales, al ser un posible coadyuvante de las técnicas y tratamientos empleados por los profesionales de la salud mental (incluyendo psicoterapia y los psicofármacos).