Data 3.11.11
SESSIÓ nº
05
Recull fet per: Anna Sánchez i Alba Vila
GRUP
GG
1. OBJECTIUS
1.1.- FILOSOFIA EDUCATIVA
1.1.1.Conèixer noves metodologies de treball per tal de desenvolupar les habilitats cognitivolingüístiques a partir d’activitats matemàtiques.
1.1.2 Ser capaços d’analitzar i veure tant els aspectes positius com negatius d’una determinada metodologia de treball.
1.2.- DIDÀCTICA GENERAL
1.2.1
Treballar en l’habilitat cognitivolingüística de la justificació i l’argumentació. 1.2.2 Veure la relació entre diferents habilitats a través de la seqüència de la justificació.1.2.3 Analitzar el paper del docent per treballar a través de la metodologia que es proposa a la seqüència.
1.2.4 Ser capaç d’analitzar la metodologia que ens planteja la lectura per tal de trobar-hi punts forts i punts dèbils.
1.2.5 Identificar quines són les estratègies que proposa el docent per tal que els alumnes aprenguin.
1.2.6 Identificar quins són els coneixements que, en la seqüència presentada en la lectura, facilita que els alumnes adquireixin, així com el procés a través del qual els aprenen.
1.2.6 Conèixer les diverses estratègies d’intervenció que serveixen per el desenvolupament de les HCL dels alumnes en l’ àrea de matemàtiques.
1.3.- DIDÀCTICA DE LA MATEMÀTICA
1.3.1
Veure a través de l’exemple mostrat en la lectura: construcció de sistemes de mesura, i en concret la longitud, com poden treballar les habilitats cognitivolingüístiques.fer particions decimals, per treballar a la vegada les habilitats cognitivolingüístiques, i en concret la justificació.
1.3.3 Entendre la representació utilitzada en la lectura, no només com a eina de resolució personal sinó també com a eina compartida per justificar l’estratègia i resposta del grup al problema.
2. CONTINGUTS
2.1.- CONTINGUTS MATEMÀTICS
2.1.1
Entendre la representació, utilitzada en la lectura, no només com a eina de resolució personal sinó també com a eina compartida per justificar l’estratègia i la resposta del grup davant del problema.2.1.2
Adonar-nos de la relació que existeix entre la construcció de sistemes de mesura (longitud) i el desenvolupament de les HCL.2.1.3
Veure un exemple de seqüència que permeten facilitar el pas de particions senzilles a particions decimals, tot desenvolupant les HCL.
2.2.- CONTINGUTS ALTRES ÀREES
2.2.
1 Treballar en l’habilitat cognitivolingüística de la justificació i l’argumentació.3. DESENVOLUPAMENT DE LA SESSIÓ I ACTIVITATS
ACTIVITAT 1
Posada en comú verbalment de la lectura: Justificar per aprendrea.- Objectius específics
Verbalitzar i posar en comú de forma conjunta els aspectes que ens han semblat més destacats de la lectura.
Detectar els moments d’intervenció docent que es duen a terme al llarg de la seqüència en la lectura: justificar per aprendre.
Identificar els aprenentatges que els alumnes poden extreure degut a la metodologia utilitzada.
Ser conscient de l’ús de les capacitats cognitiva lingüístiques com la justificació i l’argumentació en l’exemple de la lectura, en al que cal utilitzar coneixements matemàtics.
b.- Continguts específics
Verbalitzar en petit grup els punts més importants de la lectura.
Entendre que l’habilitat de justificar és el punt d’unió entre llengua i matemàtiques.
Identificar què és el que aprèn l’alumne després de l’activitat plantejada. Ser conscient del procés que l’alumne segueix per aprendre.
Identificar els passos i les estratègies que el mestre es fixa per tal que els alumnes aprenguin.
c.- Desenvolupament:
Per començar el treball de la lectura: Justificar per aprendre, se’ns proposa posar-nos en petit grup. Els grups es formen en funció del dia que hem nascut.
Posem en comú les preguntes següents:
o Què aprèn l’alumne?
A partir de la llengua oral aprèn com justificar, a posar exemples, a construir-se opinions respecte un tema concret, així com també a compartir aquestes opinions, dubtes i interrogants. També aprenen a escoltar als companys i a utilitzar la llengua oral, la parla i l’escolta activa per construir conceptes matemàtics.
També fa servir l’escriptura per a representar gràficament, i que conseqüentment, l’ajuda a conceptualitzar, ja que et fet d’escriure implica haver-ho de tenir molt clar.
Així, podem dir que aprenen a justificar un concepte matemàtic.
o Com ho aprèn?
o Com ho fa el mestre per tal de que els alumnes aprenguin?
Parteix de la representació per tal d’arribar així a la justificació (fent temptejos en forma d’esborrany, consensuant una de les opcions a través de representacions gràfiques, argumentant, i verbalitzant per tal de trobar una definició conjunta).
Té en compte en tot moment que el context comunicatiu és present en cada una de els fases de la seqüència i també la necessitat d’elaborar una resposta conjunta i consensuada. També té en compte l’expressió oral dels alumnes, l’autogestió i la seva auto avaluació.
ACTIVITAT 2
Responem en petit grup tres qüestions clau per aprofundir en la lectura: Justificar per aprendrea.- Objectius específics
Veure com es treballa per construir conceptes matemàtics i com aquests conceptes matemàtics es treballen a través de la llengua.
Construir coneixement didàctic del procés explicat en la lectura a través d’unes preguntes plantejades.
b.- Continguts específics
Entendre la relació entre llengua i conceptes matemàtics i la conceptualització. Ser capaç d’identificar aspectes positius i també negatius respecte el tipus de
plantejament presentat en la lectura.
Analitzar i identificar els estratègies que poden servir al docent per tal de dur a terme aquest tipis de plantejament.
Criteris sobre com intervenir i treballar les habilitats cognitives per aprendre matemàtiques i la resta d’assignatures.
Ser conscient dels diferents estils d’intervenció que el docent pot desenvolupar.
c.- Desenvolupament
Mantenint els mateixos grups de treball se’ns demana que responguem tres qüestions. Aquestes són les següents:
• Relació entre llengua i conceptes matemàtics i la conceptualització.(Com es treballa la llengua per què es construeixin conceptes matemàtics, i com es treballen els conceptes matemàtics a través de la llengua).
Després de discutir i consensuar cadascuna de les preguntes que s’ha descrit anteriorment, es fa una posada en comú per tal d’enriquir les respostes a aquestes preguntes.
Les respostes que vàrem obtenir de forma consensuada varen ser les següents:
1. Relació llengua-conceptualització matemàtica:
El procés per aprendre es dóna a partir de la llengua oral, així es justifica, es posen exemples, es construeixen diverses opinions i es comparteixen dubtes i interrogants, implica saber escoltar els companys. Per tant, s’utilitza la llengua oral, la parla i l’escolta activa per construir conceptes matemàtics.
El fet que l’alumne hagi d’explicar-se oralment ajuda a que ho entengui millor.
Ho ha d’entendre per exposar-ho. L’escriptura també es fa servir per a representar gràficament, fet que ajuda a conceptualitzar.
Aprenen a justificar un concepte matemàtic, entenent que l’habilitat de justificar és el punt d’unió entre llengua i mates.
2. Pros i Contres:
Pros
Interacció entre iguals
L’alumne crea el seu propi coneixement
Transversalitat
Diferents opcions i possibles solucions
Cal arribar al consens
Ajut mutu per adquirir coneixement
La situació classe és molt més dinàmica
Contres
És important revisar les sessions dutes a terme per tal de revisar i buscar estratègies per eliminar els contres o els problemes amb els que ens hem trobat.
És una metodologia lenta però gratificant. (cal respectar els diferents ritmes dels alumnes i dels grups de treball).
Cal variar la tipologia de metodologies per afavorir a tots els alumnes.
Cal tenir un bon coneixement de l’alumne, ja que si no es pot donar el cas que no tots participin o participen poc.
Cal tenir en compte els diferents nivells conceptuals dels alumnes, ja que tenen diferents ritmes d’aprenentatge.
Cal la intervenció del mestre per assegurar que el grup funciona i que tots els membres treballen.
3. Paper docent (estratègies i criteris d’intervenció de les habilitats cognitivolingüístiques per aprendre matemàtiques).
o Conèixer els alumnes, com aprenen, com son... Per tant, cal contextualitzar molt la nostra proposta didàctica.
o Requereix molta preparació per part del docent, tant de tota la sessió com del grups de treball que fixarem.
o Treballar sobre els coneixements previs per tal que els alumnes a través d’aquests puguin anar més enllà.
o Potenciar les intervencions per part de l’alumne.
o Cal guiar l’aprenentatge i no donar respostes. No fer entonacions de veu que guien la serva resposta. Cal callar molt i formular moltes preguntes: I com és? I per què? A si?
o Vetllar per al participació de tots, encara que sigui de diferents maneres. Vetllar per l’atenció dels alumnes que no destaquen per ser brillants ni per anar endarrerits (nens grisos).
ACTIVITAT 3
Coneixement de les estratègies d’intervenció orientades al desenvolupar les HCL dels alumnes en l’àrea de matemàtiques.a.- Objectius específics
Conèixer les diverses estratègies d’intervenció que serveixen per el desenvolupament de les HCL dels alumnes en l’àrea de matemàtiques.
Conèixer els criteris d’organització per desenvolupar les activitats cognitivolingüístiques en matemàtiques.
b.- Continguts específics
Conèixer les característiques específiques que han de tenir presents per tal de treballar les matemàtiques i les HCL.
Conèixer les estratègies i les actuacions docents més idònies per tal d’afavorir una tipologia d’aprenentatge basat en la relació de matemàtiques i les HCL
Criteris metodològics generals per a la selecció de propostes matemàtiques, en funció de les estratègies vistes al llarg de la sessió.
Les propostes matemàtiques per treballar-les des de les HCL:
Anunciat complex, dades que no siguin simples on es pugui fer mes d’una operació, que hi hagin diverses possibilitats per poder justificar, descriure processos comparar...
Afavorir la resolució de necessitats de l’alumne.
Com més proper a les necessitats dels alumnes millor.
Han d’afavorir la reflexió, sense que hi hagi una relació directe, per tal que hi hagi intercanvi, argumentació, demostració a l’altre.
Utilització d’estratègies diverses.
Preferir el treball en grup.
Criteris d’organització:
Han de permetre interaccions orals i escrites, a nivell de grup. Han de parlar i escriure entre ells.
Les activitats no han de ser de resolució individual, han de permetre treballar el discurs oral (tant per part del mestre com dels alumnes), han d’escriure problemes matemàtics, preguntes, interpretacions de dades, de gràfiques, itineraris, els mateixos nens poden escriure per a què els altres ho resolgui... poden escriure per interpretar-se a si mateixos. Per tant cal relacionar el text oral i escrit en aquesta línia.
L’activitat matemàtica ha d’incloure moments d’experimentació, reflexió, representació gràfica, numèrica i relats del que s’ha escrit, la vivenciació manipulació i relatar-ho.
4. CONCLUSIONS I SÍNTESI GENERAL
a.- De continguts
a.1 Didàctics
Hem conegut una noves metodologies de treball, com la presentada en la lectura, que com a futurs docents ens poden ser útils per tal de desenvolupar les habilitats cognitivolingüístiques a partir d’activitats matemàtiques.
Hem entès la importància d’analitzar i veure tant els aspectes positius com negatius d’una determinada metodologia de treball docent per tal de tenir més en compte els aspectes negatius i adquirir recursos per millorar-los.
Hem analitzar el paper del docent per treballar a través de la metodologia que es proposa a la seqüència, tot sent conscients de les actuacions, indicacions i verbalitzacions que cal donar, com les que no. El fet d’identificar quines són les estratègies que proposa el docent per
tal que els alumnes aprenguin, ens ha servit per adonar-nos de la les que ens poden ser més útils (verbalització, representació, discussió, consens...) d’aquesta manera hem identificat quins coneixements adquireixen els alumnes a través d’aquestes estratègies, així com el procés a través del qual les aprenen.
Conèixer les diverses estratègies d’intervenció que serveixen per el desenvolupament de les HCL dels alumnes en l’ àrea de matemàtiques, així com els criteris d’organització, ens ha permès conèixer les característiques i els aspectes que ajudaran i afavoriran tant l’acció educativa com l’aprenentatge dels alumnes en relació a aquesta proposta.
a.2 Matemàtics
Hem pogut veure un exemple clar sobre com es poden treballar les habilitats cognitivolingüístiques a partir d’una activitat matemàtica i el paper que juga la llengua per tal que es construeixin conceptes matemàtics, de la mateixa manera que també ens ha permès veure com es treballen els conceptes matemàtics a través de la llengua.
adonar-nos que per tal d’aprendre a justificar un concepte matemàtic cal entendre aquesta l’habilitat com un punt d’unió entre llegua i matemàtiques.
b.- Recursos i ampliació
5. VALORACIONS PERSONALS
b.- Aprenentatges
c.- Dubtes i interrogants que es plantegen
6. PROPOSTES DE TREBALLS
1.- Obligatoris
Analitzarem activitats i les enriquirem i en dissenyarem amb aquest tipus de plantejament a partir de les nostres maletes pedagògiques.
