Escola Universitària d’Infermeria
Gimbernat
Treball final de Grau Curs acadèmic 2016-2017
Factors que predisposen o limiten la satisfacció
laboral en infermeria.
(Una revisió de la literatura)
Autores: Laia Balart De Los Inocentes, Anna Segalés Ollé
Tutor: Joaquin Tomás Sábado
ÍNDEX: PAG:
1. Abstract... 4
1.1 Background... 4
1.2 Mètodes i troballes... 4
1.3 Conclusions... 4
1.4 Paraules clau...4
2. Introducció...6
3. Mètodes...8
3.1 Disseny...8
3.2 Estratègia de cerca i selecció d’articles...8
3.3 Criteris d’inclusió...10
3.4 Avaluació de la qualitat...10
3.5 Síntesis...11
4. Resultats...19
4.1 Factors identificats...19
4.1.1 Biogràfics...19
4.1.1.1 Estat civil...19
4.1.1.2 Gènere...20
4.1.1.3 Edat...20
4.1.2 Organitzatius...21
4.1.2.1 Torns / contracte / horaris...21
4.1.2.2 Salari...22
4.1.2.3 Especialitat “servei”...23
4.1.3 Clima laboral...24
4.1.3.1 Entorn/Relacions Interpersonals/Jerarquies..24
4.1.3.2 Sobrecàrrega...25
4.1.3.3 Experiència laboral...27
4.1.4 Relació amb el pacient...27
4.1.4.1 Concepte cultural d’infermeria...27
4.1.4.2 Càrrega emocional (davant la mort, dolor...)..27
4.2 Efectes sobre la salut...27
4.2.1 Salut física...28
4.2.1.2 Migranyes...29
4.2.1.3 Insomni...30
4.2.2 Salut psicològica...30
4.2.2.1 Ansietat...31
4.2.2.2 Estrès...32
4.2.2.3 Depressió...33
4.2.2.4 Compassió...34
4.2.2.5 Desmotivació...35
4.2.2.6 Afrontament de la mort...36
5. Discussió i Conclusions...38
4 1. Abstract
1.1 Background: La professió infermera comporta una carga emocional elevada. L’objectiu d’aquest treball és conèixer quins son els factors
condicionants de la satisfacció laboral en infermeria com també quines son les conseqüències físiques i psicològiques que pateix el personal sanitari, derivades tant del funcionament hospitalari com també de la pròpia naturalesa del cuidar.
1.2 Mètodes i troballes: Revisió sistemàtica de caràcter qualitatiu, realitzada a través d’una cerca bibliogràfica a les següents bases de dades: PubMed, Cuiden,
IBECS i Scielo. Finalment s’han inclòs 14 estudis que parlen dels factors desencadenants de satisfacció laboral o pel contrari insatisfacció. D’aquesta
lectura han sorgit quatre blocs en els quals classifiquem els factors condicionants per a la SL; biogràfics, organitzatius, clima laboral i relació amb el pacient. Coneixem també els efectes sobre la salut que se’n deriven, en aquest cas les
classifiquem en salut física i salut psicològica.
1.3 Conclusions: Podem concloure que en el nostre estudi la satisfacció laboral es veu afectada pels següents factors: biològics, organitzatius, clima laboral i relació amb el pacient.
1.4 Paraules clau: infermeria, satisfacció laboral; estrès laboral; Burnout; entorn laboral, salut física, salut psicològica, factors biològics, factors organitzatius, relació amb el pacient
Abstract
Background: The nursing profession involves a high emotional charge. The aim of this work is to know what are the determining factors of job satisfaction in nursing as well as the consequences suffered physical and psychological health staff, both derived from hospital operation as well as the nature of care.
Methods and Findings: A systematic review of qualitative, conducted through a literature search in the following databases: PubMed, maintained, and Scielo
5 organizational, working environment and relationship with the patient. We also know the health effects arising from it, in this case classified into physical and psychological health.
Conclusion: We can conclude that in our study job satisfaction is affected by the following factors: biological, organizational, working environment and relationship with the patient.
6 2. Introducció:
La satisfacció laboral és un dels aspectes que ha causat més interès als psicòlegs ja que aquesta afecta al rendiment, l’absentisme, major risc d’accident
laboral i el canvi o renúncia de professió. És un aspecte important a valorar ja que condicionarà la qualitat d’atenció assistencial. Loecke defineix satisfacció
laboral com un estat emocional positiu i enriquidor resultant de la percepció subjectiva de les experiències laborals dels professionals. En el present estudi es pretén conèixer quins son els factors que condicionen aquesta satisfacció i quines conseqüències se’n deriven quan aquesta no és positiva (1, 2).
Actualment, la sanitat Espanyola, pateix les conseqüències d’una crisis econòmica iniciada l’any 2008, que deixa molts llocs de feina sense cobrir,
generant una sobrecàrrega de feina, que afecta directament a la satisfacció laboral dels professionals i la qualitat de l’assistència que s’ofereix als pacients
(3).
La professió infermera, assumeix, no només una càrrega física, sinó també emocional per la naturalesa de la professió, que fa que els treballadors estiguin en constant contacte amb el dolor, la mort i les relacions interpersonals. Infermeria s’ocupa de la part més humana de la malaltia, s’ocupa de qui la pateix,
encarregant-se de fer una assistència total i integral considerant al pacient com un ser bio-psico-social, i a la vegada portant a terme una activitat humana necessària com és cuidar. L’art del cuidar resideix en el cuidador i a la vegada
en el cuidat, és quelcom presencial que vol temps i dedicació. En aquest aspecte, infermeria ha d’afrontar les necessitats més personals del pacient a qui cuida,
amb qui establirà una connexió especial i per aconseguir-la, és fonamental la satisfacció laboral (4, 5).
Després d’una cerca bibliogràfica exhaustiva i una posterior selecció d’articles, en el present estudi s’han agrupat els factors que condicionen la satisfacció
laboral en quatre blocs per poder conèixer com aquests afecten; el primer és el que recull totes aquelles dades personals i invariables com el gènere, l’edat, l’estat civil i la descendència, agrupats sota l’etiqueta de factors biogràfics. El
7 i finalment l’especialitat mèdica. El tercer bloc està compost per tots aquells
factors relacionats amb el clima laboral el qual fa referència al medi ambient físic i humà en el que es desenvolupa el treball quotidià percebut pels treballadors. Dins d’aquest bloc es contemplen variables com la sobrecàrrega de feina, les relacions interpersonals amb l’equip, les jerarquies, el rol autònom i l’entorn. Finalment, l’últim bloc és aquell que recull l’estricta relació amb el pacient que contempla la idea cultural d’infermeria i la relació de desgast emocional, pel
constant contacte amb el dolor, la mort i les relacions interpersonals amb els pacients.
La insatisfacció laboral es veu afectada per la sobrecàrrega del treball i les seves condicions precàries que comporta l’esgotament físic i mental, la baixa autoestima i la pèrdua d’interès laboral, desencadenant comportaments com la
8 3. Mètodes:
3.1 Disseny:
Revisió sistemàtica de tipus descriptiu, que recull articles de tipologia qualitativa i quantitativa per un posterior anàlisi de la literatura.
3.2 Estratègia de cerca i selecció d’articles:
Aquest treball correspon a una revisió sistemàtica de tipus descriptiu seguint la metodologia IMRiD (Introducció, metodologia, resultats i conclusió). La primera etapa del nostre treball parteix de les següents preguntes que ens vam formular:
- Quins són aquells factors que predisposen o limiten la satisfacció laboral en infermeria?
- Quins son els efectes sobre la salut que poden derivar de la insatisfacció laboral en infermeria?
El següent pas, va ser marcar uns ítems per poder seleccionar els estudis, en que els criteris d’inclusió d’aquests fossin:
- Articles o revisions qualitatives o quantitatives de revistes nacionals o internacionals.
- No hi ha filtres establerts per l’idioma.
- Sense límit d’antiguitat fins a l’actualitat (2016-2017).
Seguidament es va fer l’exploració d’estudis a les següents bases de dades,
PubMED CUIDEN, IBECS, SciELO. Es van utilitzar les següents paraules: infermeria, satisfacció laboral; estrès laboral; Burnout; entorn laboral. Hem combinat les paraules claus entre sí, a través dels operadors booleans “AND” i “OR”, aplicant les equacions de cerca resultants en les diferents bases de dades,
per ampliar el camp de cerca i obtenir més varietat de resultats. També hem truncat paraules com Infermeria (infermeres, infermers, infermer…).
Per tal de portar a terme la selecció d’articles que finalment constituirien les
bases del present estudi, posterior a la cerca a les bases de dades, vam procedir a la lectura dels títols dels articles trobats per tal d’eliminar aquells estudis que
9 abstracts i vam procedir de la mateixa manera, eliminant aquells que no responguessin la nostra pregunta de cerca. Finalment vam fer una lectura exhaustiva dels articles que havien passat el cribratge anterior per seleccionar els que passarien a formar part del treball. Finalment es van incloure 15 estudis. (Veure figura 1).
Recerca a bases de dades
Figura 1: Procés de selecció d’articles. MEDLINE
(Pubmed) n=894
Cuiden n=117
Scielo n=31
Ibecs n=24
N = 1.066
Eliminació d’articles duplicats n=106
Estudis rellevants pel títol N= 249
Estudis rellevants per l’abstract N= 116
Estudis rellevants després de la lectura detallada del text complet N= 54
10 3.3 Criteris d’inclusió
Hem seleccionat aquells articles que fossin de caràcter qualitatiu o quantitatiu que pertanyessin a revistes tant a nivell nacional com internacional. Hem inclòs els articles sense filtres per l’idioma. En aquesta recerca no s’estableix límit d’antiguitat fins a l’actualitat (2016-2017).
3.4 Avaluació de la qualitat:
A través del “Programa de Habilidades en Lectura Crítica Español” hem pogut
fer una avaluació de la qualitat dels estudis (9).
Primer de tot per valorar la qualitat dels articles, hem tingut en compte tres aspectes generals:
El rigor, que fa referencia a la congruència de la metodologia utilitzada per respondre la pregunta d’investigació
La credibilitat fent referència al valor dels resultats obtinguts que representen i el fenomen que s’ha estudiat.
La rellevància que fa referència a la evidència del estudi.
Seguint el “Programa de Habilidades en Lectura Crítica Español” ens hem
marcat 10 preguntes per fer una lectura crítica i de qualitat dels articles qualitatius; (9)
- Es defineixen de forma clara els objectius de la investigació? - És congruent la metodologia qualitativa?
- El mètode d’investigació és adequat per obtenir els objectius
- La estratègia de selecció dels participants concorda amb la pregunta de investigació i mètodes utilitzats?
- La tècnica de la recollida de dades utilitzades concorda amb la pregunta d’investigació i amb el mètode utilitzat?
- Es reflexiona sobre l’objectiu de la investigació?
- Es té en compte els aspectes ètics (confidencialitat de dades estudiades dels participants)?
11 - Són aplicables els resultat de la investigació?
3.5 Síntesis
Un cop realitzada la cerca d’articles, s’ha fet el procés de lectura dels títols i dels
resums, eliminant aquells que estaven repetits o que no responien la nostra pregunta d’investigació i hem seleccionat aquells que hem identificat el tema del estudi. Després s’ha procedit a la lectura crítica dels articles, és a dir hem avaluat
i interpretat les evidències de la literatura científica, valorant els resultats obtinguts i la seva rellevància pel nostre treball de cerca.
Hem elaborat una taula classificant els estudis seleccionats d’acord amb les
12 BASE DE
DADES TÍTOL AUTOR TIPUS D’ESTUDI
REVISTA PÚBLICADA
LLOC PÚBLICAT
ANY DE PUBLICACIÓ
CUIDEN
Job satisfaction of nursing staff: integrative review [Satisfacción en el trabajo del equipo de enfermería:
revisión integradora]
Márcia Borges M.
Alves Barvosa M.
Regina Souza P.
Revisió bibliogràfica sistemàtica
qualitativa
Revista Latino-Americana de Enfermagem
Brasil 2011
CUIDEN
El trabajo del profesional de enfermería: Revisión
de la literatura
Següel Palma F. Valenzuela Süazo S. Sanhueza Alvarado O.
Revisió bibliogràfica sistemàtica
qualitativa
Ciencia y enfermería
13 CUIDEN
Job satisfaction of nurses and identifying factors of
job satisfaction in Slovenian Hospitals
Mateja L.
Skela Savic B.
Revisió bibliogràfica sistemàtica quantitativa
Croat Med J. Eslovènia 2012
CUIDEN
Clima, ambiente y satisfacción laboral un desafío para enfermería
Contreras V.
Reynaldos K.
Cardona E.
Revisó bibliográfica sistemática
qualitiativa
Contreras
14 SCIELO
Estudio de seguimiento del desgaste profesional
en relación con factores organizativos en el personal de enfermería
de medicina interna.
Gómez Sánchez MªC. Estudi comparatiu quantitatiu
Medicina y Seguridad del
Trabajo
Madrid 2009
SCIELO
El burnout en el personal de enfermería: ¿de qué
manera no quemarse?
Espinosa Zepada M.
Zarate Grajales R.
Ferndández García V.
Revisió bibliogràfica sistemàtica
qualitativa
Enfermería
Universitaria Mèxic 2007
SCIELO
Condiciones de trabajo de los profesionales de enfermería en Chile
Canales-Vergara M.
Valenzuela- Suazob S.
Paravic-Klijnb T.
Revisió bibliogràfica sistemàtica
qualitativa
Enfermería
15 SCIELO
Relación entre carga laboral y burnout en enfermeras de unidades
de diálisis
Barrios Araya S.
Arechabala Mantuliz Mª
Valenzuela Parada V.
Revisió bibliogràfica sistemàtica
qualitativa
Enfermería Nefrológica
Chile 2012
PUBMED
Professional burnout, stress and job satisfaction
of nursing staff at a university hospital
Portero de la Cruz S. Vaquero Abellán M.
Estudi descriptiu transversal
quantitatiu
Revista Latino-Americana Enfermagem
16 PUBMED
Impact of work-life imbalance on job satisfaction and quality of life among hospital nurses
in Japan Makabe S. Takagai J. Asanuma Y. Ohtomo K. Kimura V Revisió bibliogràfica sistemàtica quantitativa
Ind Health Japó 2015
PUBMED
Effects of job rotation and role stress among nurses on job satisfaction and
organizational commitment. Ho WH. Chang CS. Shih YL. Liang RD. Revisió bibliogràfica sistemàtica quantitativa BMC Health Services Research
Japó 2009
PUBMED
Factors Influencing Job Satisfaction and Anticipated Turnover among Nurses in Sidama
Zone Public Health Facilities, South Ethiopia.
Asegid A. Belachew T. Yimam E. Revisió bibliogràfica sistemàtica quanitiativa Nursing Research
17 PUBMED
Influence of the nursing practice environment on
job satisfaction and turnover intention.
Lee SY.
Kim CW.
Kang JH.
Yoon TH.
Kim CS.
Revisió bibliogràfica sistemàtica quanitiativa
Journal of Preventive Medicine and Public Health
Corea 2014
PUBMED
Structured nursing communication on interdisciplinary acute
care teams improves perceptions of safety, efficiency, understanding
of care plan and teamwork as well as job
satisfaction
Gausvik C.
LautarA.
Miller L.
Pallerla F.
Schlaudecker J.
Revisió bibliogràfica sistemàtica quantitativa
Journal of Multidisciplinary
Healthcare
18 PUBMED
Haemodialysis work environment contributors
to job satisfaction and stress: a sequential mixed
methods study.
Hayes B
Bonner A
Douglas C.
Revisió bibliogràfica sistemàtica quantitativa
BMC Nurs.
Austràlia
2015
19 4 Resultats:
4.1 Factors identificats: 4.1.1 Biogràfics
Els factors biogràfics són aquelles característiques individuals i personals que condicionen les nostres accions en un entorn laborable, tot i que a primera vista puguin no semblar tenir-hi relació. Aquests factors juguen un paper important per sentir satisfacció laboral ja que aquest resulten de l’equilibri feina-vida. Recents
estudis han volgut donar a conèixer la relació entre variables com la maternitat i l’estat civil amb el rendiment o satisfacció laboral. Per exemple un article japonès estableix la WLB referint-se a la proporció real i desitjada de la feina i d’activitats
de la vida privada, defensant que mantenint aquesta, s’aconsegueix una alta productivitat juntament amb gran qualitat de vida (10).
4.1.1.1 Estat civil
En la investigació d’aquesta variable trobem diversitat de resultats per a diferents estudis ja que és una freqüent font de discussió. Per a l’estudi d’aquest factor
coneixem que existeixen diferents estats: solter, divorciat, casat o emparellat.
Segons l’estudi “El efecto del estado civil y de la convivencia en pareja en la salud”, un divorci va acompanyat d’una situació emocional desfavorable i per
contra mantenir una relació matrimonial i conviure en parella sol donar major sensació de protecció i benestar, que es veu reflectit a la vida laboral mantenint alts nivells de satisfacció tant personal com a la feina (11).
Molts autors afirmen que el matrimoni dificulta l’aparició de síndrome de Burnout, adoptant una atenció més personal i propera, per contra molts d’altres confirmen que el fet de mantenir un matrimoni no influeix de manera significativa a l’aparició
del síndrome (5).
En la nostra recerca però, hem trobat diversitat d’opinions com per exemple en l’estudi de Portero i Vaquero que ens aporten dades contradictòries en referència a l’estudi anterior. En aquest, que parla sobre el Burnout i la satisfacció laboral,
20 l’estudi realitzat a la Revista Enfermeria CyL que afirma que els professionals
que mantenen matrimoni són els que presenten més burnout amb un 29.6% davant d’un 14.8% dels solters i un 0% en els separats o divorciats (12).
4.1.1.2 Gènere
Tot i que l’assistència infermera segueix sent majoritàriament femenina, el sexe masculí cada vegada es veu més pels hospitals, és per aquest motiu que l’estudi
de Gil-Monte té com a objectiu conèixer en quin gènere se sol desenvolupar més Burnout. Els resultats que ens aporten confirmen que els homes infermers experimenten més nivells de falta de reciprocitat, major inclinació a l’absentisme
i major despersonalització que les infermeres. Aquesta major inclinació a patir Burnout en el sexe masculí s’explica en aquest estudi que pot ser donat a l’educació tradicional que ha rebut la dona (educada per cuidar de la llar, dels nens...) i l’home (duresa, poca implicació emocional...) (13). Per contra, un article
publicat a la revista Enfermeria CyL defensa en base als seus resultats que el sexe que té més probabilitats a patir Burnout és el femení amb un 29.6% (12).
L’estudi de Aranda realitzat a Mèxic, troba diferències en el camp de la salut
entre sexes, per exemple, comenta que els homes solen treballar uns 31 anys a la mateixa institució i per contra les dones hi treballen uns 26 anys. A través d’aquest estudi també coneixem que els homes solen treballar en torns de tarda
i les dones de matí. Una altre dada sorprenent, les dones tenen més prevalença a desenvolupar malalties derivades de la feina. En primer lloc les dones emmalalteixen de problemes psicològics i múscul-esquelètics, per contra els homes tenen més tendència a tenir problemes gastrointestinals i respiratoris (14).
4.1.1.3 Edat
Diversos estudis vigents han analitzat la variable de l’edat en consonància amb
la satisfacció laboral i els resultats no han mostrat diferències significatives. Tot i això, alguns estudis presentats a continuació ens mostren diversitat de
resultats entorn aquesta variable (15, 16).
Tenen en compte la variable de l’edat en relació a la satisfacció laboral en l’estudi
21 anys (32-65 anys), com es pot observar la xifra de l’edat mitja indica un personal més aviat adult. Els resultats d’aquest estudi confirmen que hi ha una relació positiva i significativa entre la satisfacció laboral i l’edat, augmentant la SL 0.22 punts dins la puntuació de l’estudi per any addicional (5).
Un altre estudi que investiga els factors que predisposen a patir Burnout, la mostra utilitzada estableix tres grups en funció de l’edat; grup 1: 25-34 anys, grup 2: 35-44 anys, grup 3: > = 45 anys. Els resultats d’aquesta investigació es
contradiuen amb els exposats al paràgraf anterior. En aquest, es confirma que el grup que més possibilitats té de patir Burnout i per tant baixa satisfacció laboral és el grup 3 (>=45 anys) amb un 40.7% (12).
4.1.2 Organitzatius
Tradicionalment, s’ha donat poca importància a aquests factors considerant que
no son perjudicials per a la salut, però el cert és que si aquests factors no es mantenen a nivells adequats, pots patir problemes psicosomàtics i fisiològics, problemes generals (estrès, fatiga, ansietat...), problemes relacionats amb l’esfera de la percepció, problemes psíquics, problemes socials i aportar
conseqüències laborals (absentisme...). Si aquests factors no son regulats, poden aportar un grau baix de satisfacció laboral (17).
4.1.2.1 Torns / contracte / horaris
Les hores de treball, torns i contracte és un dels aspectes que té més repercussió en la vida diària, en la salut i el benestar dels professionals, per tant és una variable important a estudiar per conèixer el grau de satisfacció laboral (18).
Infermeria és una professió que no descansa mai. Per la naturalesa d’aquesta,
és necessari crear diferents torns perquè abastin les demandes dels pacients. És per això que en funció del torn i/o l’horari en el que et toqui treballar és sabut que s’experimenta més o menys satisfacció laboral, com també la quantitat d’hores de feina setmanals. Un estudi demostra que aquells professionals que
treballen més de 49 hores setmanals tenen menys satisfacció laboral que aquells que en treballen entre 40 i 48 (19).
Així doncs, s’estableixen tres torns rotatoris, el torn de matí (7h-14h), el torn de
22 dir, realitzem activitat durant les hores solars i descansem quan el sol se’n va.
Per tant, és alterar el ritme normal el fet d’establir i entendre que les hores nocturnes seran les treballades i les diürnes les dormides. Aquests torns, afecten al ritme circandià influint en el son-vigília, la temperatura corporal, la pressió arterial, les secrecions hormonals i el cicle cel·lular, provocant al professional la necessitat d’estar alerta a les necessitats biològiques per evitar condicionar la
pròpia seguretat i la del pacient. Els professionals que es mantenen en aquests torns, son més propensos a patir estrès i trastorns familiars i/o socials, però la possibilitat de patir aquestes conseqüències sempre es veurà influenciat per variables individuals com l’edat, el sexe, l’aptitud física, la facilitat de conciliar al
son i la capacitat de superar la somnolència (18). Varis estudis confirmen que l’equip que treballa de nit, tenen menys satisfacció laboral que els torns diürns
(20).
La insatisfacció laboral també ve donada de la mà de l’ambigüitat i el factor d’incertesa per la curta durada dels contractes de feina i la poca confiança
dipositada en infermers per firmar contractes fixes. Segons l’estudi de “Satisfacción laboral del profesional de enfermería en cuatro instituciones de salud”, els contractes que s’ofereixen des de les institucions, només un 15% d’infermers/es treballen amb contracte d’infermera especialitzada, quan és un
36% del personal el que està especialitzat (21).
4.1.2.2 Salari
Segons un estudi realitzat a Madrid, que compara el grau de satisfacció laboral de l’any 1998 i 2005, els infermers/es d’Espanya estan insatisfets amb el salari. Després de passar el qüestionari de Warr, Cook i Hall comproven que l’any 1998 la satisfacció envers la remuneració econòmica era “molt insatisfet”. Aquesta dada canvia l’any 2005 en el que els resultats aporten que la mostra declara que està “moderadament insatisfeta”. Tot i que el grau de satisfacció segueix sent moderadament baix, s’evidencia una milloria en aquesta variable. Cal tenir en compte que l’estudi es realitza previ a la crisis econòmica que pateix Espanya
actualment (1).
23 això significa que el valor que atorga la societat i la institució als serveis prestats, és baix. Que el salari és tema d’insatisfacció és compartit en un estudi realitzat
a Espanya al sector mèdic-quirúrgic, en el que explica que la inadequada remuneració és una de les principals causes d’insatisfacció laboral (16, 22).
4.1.2.3 Especialitat “Servei”
El servei en el que desenvolupes la tasca laboral també és un factor vinculant a la satisfacció laboral.
Segons les nostres troballes els dos serveis en els que s’experimenta menys satisfacció laboral i més estrès son el servei d’urgències i UCI (Unitat de Cures
Intensives). L’estudi “Los factores de estrés en enfermeros en Unidades de Terapia Intensiva”, realitzat per Costa i De Sousa afirmen que les Unitats de
Teràpia Intensiva són ambients on es respira estrès, ja que l’atenció està centrada a pacients en estat crític, que requereixen una assistència més acurada i dedicada. Aquesta especialitat està caracteritzada per rutines exigents, equipaments sofisticats i sorollosos, molts cops sense llum natural i és un servei que predisposa un alt grau de dolor i afrontament a la mort, afectant directament a la càrrega emocional del personal d’infermeria. El treball a la UCI és complex i
intens, fent que sigui necessari que els infermers estiguin especialitzats, ja que assumeixen un grau elevat de responsabilitat en la presa de decisions cara al pacient crític i per tant necessiten els coneixements necessaris per fer-ho. Diaz-Muñoz, coincidint amb l’article citat anteriorment, exposa que el personal d’UCI presenta un grau elevat d’insatisfacció personal i no tant de cansament
emocional. Poncet, detecta a França que un 28.4% dels infermers que treballen en especialitat d’UCI presenten alts nivells de Burnout com també l’expressió del
desig de canviar de professió (23, 24).
Per altre banda els professionals d’infermeria que treballen a urgències, pateixen un grau elevat d’estrès, per la responsabilitat que tenen en portar a terme intervencions complexes, per l’estat crític del pacient, per les ordres que reben dels metges i les respostes oportunes i eficients que s’esperen d’ells. A més, els serveis d’emergències estan dotats d’equips i materials especialitzats i específics
24 d’emergències estan sotmesos a situacions molt compromeses que aporten estrès i sobrecarrega entre d’altres coses, per la responsabilitat de la feina, la presencia de sorolls excessius, la il·luminació defectuosa, l’espai insuficient per poder realitzar les intervencions, l’excés de calor, l’absència del personal mèdic en situacions d’urgència, l’ambigüitat en la assignació de les funcions en
infermeria, la falta de personal per atendre el servei, la falta de comunicació entre els companys de la feina i la informació insuficient respecta els pacients (25).
Un estudi d’Arikan realitzat el 2007, va trobar que el personal d’infermeria que
treballa a les unitats de diàlisis tenen menys grau d’estrès i Burnout, i més satisfacció laboral al comparar els professionals d’infermeria que treballen en la
UCI i les del servei mèdic-quirúrgic (19).
A Espanya, segons Díaz-Muñoz, concretament a l’especialitat de cardiologia, trobem que el 8% del personal d’infermeria té més prevalença a patir un alt grau
de cansament emocional (24).
4.1.3 Clima laboral
El clima o entorn laboral saludable, segons la Organització Mundial de la Salut, es defineix com aquell entorn en que els treballadors i caps de servei, col·laboren en un procés de millora continua per promoure i protegir la salut, seguretat, benestar dels treballadors i la sostenibilitat del ambient de treball (18).
Per tant, un clima saludable és equiparable a una feina saludable, definida com que les pressions que rep l’empleat corresponen amb les seves capacitats i
recursos, el grau de control que exerceix sobre la seva activitat i el recolzament que rep de persones importants per a ell.
4.1.3.1 Entorn/Relacions interpersonals/Jerarquies L’entorn físic està compost per:
1. L’olor: És important ja que una olor desagradable comporta alteració de l’estat d’ànim.
25 d’estrès i més satisfacció a la feina. En aquest, cas és important tant
la quantitat com la qualitat de llum.
3. Soroll: Diversos estudis confirmen que els sorolls comporten a la infermer/a un augment d’estrès, fatiga, esgotament emocional i
Burnout.
4. Color: És un element essencial d’estimulació visual. Colors com el taronja aporten calidesa i solen ser més agradables per la gent jove afavorint al moviment i l’activitat. Colors com el blau i el verd aporten
calma i tranquil·litat essent els més agradables per gent adulta afectant al comportament (26).
Mantenir un entorn laboral favorable aporta una major satisfacció laboral dels professionals i en segon lloc un augment de la qualitat d’atenció i seguretat del pacient. En l’estudi “Entorno laboral i Seguridad del paciente”, conclouen que
mantenir les dimensions laborals adequades (relacions interpersonals, fonaments infermers i participació activa de la infermera en qüestions de l’hospital), es relacionen amb un menor esgotament emocional i
despersonalització augmentant així la satisfacció laboral (27).
Segons l’article “Satisfacción laboral en enfermería, en cuatro Instituciones de la salud”, afirma que dins els resultats obtinguts es destaca la importància del clima laboral, de forma rellevant, per aconseguir l’èxit en la feina. Coneix que la major
relació amb la satisfacció laboral en aquest estudi son les relacions interpersonals tant amb superiors com amb companys, per tant està lligat al clima laboral, a la motivació i al companyonia (18, 21).
La millora de l’entorn és important per les infermeres, ja que aquestes son
proveïdores de salut i un entorn desfavorable pot afectar negativament a la salut d’aquestes. Per poder realitzar una atenció de qualitat al pacient és important
mantenir la salut de les infermeres proporcionant un entorn de benestar (10).
4.1.3.2 Sobrecàrrega
26 percepció que tenen els professionals de la salut sobre la seva satisfacció laboral, sent un d’ells, la sobrecarrega laboral (28).
La sobrecarrega dins l’àmbit laboral es caracteritza per la sensació d’esgotament i per l’excés de demandes a la feina (29). L’Organització Mundial de la Salut (OMS), el Consell Internacional d’infermeria (CIE) i l’Organització Internacional del Treball (OIT), han identificat i reconegut dins del camp d’infermeria, les
condicions de treball precàries, la pèrdua de seguretat laboral, el dèficit de subministres per la prestació de serveis, els salaris baixos i la falta de recursos humans en infermeria, causants de sobrecarrega laboral. La professió infermera manifesta una insatisfacció laboral amb les institucions pel deteriorament en les condicions de treball, que comporten un augment de la sobrecarrega laboral i inestabilitat a la feina (30).
Un estudi realitzat per Stordeur et al, l’any 2001, a través dels resultats que van extreure de les mostres estudiades en un col·lectiu d’infermers, demostren que hi ha una alta sobrecarrega, sent la font principal l’estrès. Un altre estudi realitzat
per Greenglas et al, l’any 2001, demostren que la reestructuració i la reducció del personal en infermeria, comporta disposar de menys personal qualificat per les cures del pacient, sent aquesta la principal font de sobrecarrega en el personal d’infermeria. Per altra banda, Cordes i Dougherty, en el 1993 van
concloure que els nivells alts de les demandes laborals són el principal factor per patir sobrecarrega laboral i esgotament emocional (31).
Són varis estudis que confirmen que la professió infermera, degut a l’exigència
de tenir cura de les persones, ja implica tenir sobrecarrega laboral a més dels múltiples problemes que deriven de l’atenció del sistema de salut i les exigències
personals, professionals i familiars que reboten en conseqüència a la salut física i mental del personal d’infermeria, convertint-se novament amb un factor principal d’insatisfacció laboral (30).
Les elevades cargues de feina, l’escassa dotació del personal i les restriccions
27 canviar i abandonar el treball. També produeix més Burnout, més nivells d’estrès
i depressió, afectant a la salut física i mental (18, 19).
4.1.3.3 Experiència laboral
L’estudi de Sarella i Paravic, aporta resultats en els que es reflexa que tenen més
satisfacció laboral aquells professionals que porten menys de 10 anys treballant. Per contra, un estudi comparatiu dels anys 1998 i 2005 no demostra diferències significatives en relació als anys d’experiència (1, 16).
4.1.4 Relació amb el pacient
4.1.4.1 Concepte cultural d’infermeria
La professió infermera ha estat sempre vista com aquella que obeeix ordres mèdiques, sense capacitat de decisió pròpia, essent una professió predominantment femenina i sense un camp competencial propi. La població ignora quin és l’objectiu del col·lectiu infermer, les cures que s’ofereixen als
pacients i a les famílies. Infermeria és considerada una professió inferior a la de medicina, dedicada exclusivament a realitzar tasques i directrius (32). Segons l’estudi “Estudio de seguimiento del desgaste profesional en relación con factores organizativos en el personal de enfermería de medicina interna”, el concepte cultural d’infermeria és una variable o factor influent en la satisfacció
laboral i causant de desgast, impotència i una major vulnerabilitat a patir Burnout (1).
4.1.4.2 Càrrega emocional (davant la mort, dolor...)
La mort és la conseqüència de la vida, és biològic i inevitable. La mort és un concepte temorós i que causa grans graus d’ansietat. La professió infermera està en constant contacte amb la mort, fet que causa alts nivells d’estrès que acaba
repercutint en la satisfacció laboral. És necessari que el professional assumeixi la mort com a quelcom natural per tal de poder abordar les cures del pacient amb qualitat (33-35).
4.2 Efectes sobre la salut:
28 trastorns del son, trastorns digestius, cardiovasculars i d’alimentació, alteracions
físiques, com malalties múscul-esquelètiques i alteracions psicològiques com la depressió. A més d’afectar a l’activitat professional, alterar la vida familiar i social de l’individu. El fet de que afecti a l’activitat professional, pot portar un augment d’errors, problemes per mantenir l’atenció, augment d’accidents laborals...(18).
4.2.1 Salut Física:
L’excés de feina afavoreix les malalties físiques i a conseqüència l’augment d’accidents laborals, l’esgotament, la sobrecarrega laboral i l’absència d’estones personals d’oci (36).
Dins del desgast professional, s’inclou la fatiga mental, falta de motivació, major
risc de malalties cardiovasculars, problemes múscul-esquelètic, absentisme laboral i finalment baixos nivells de producció i productivitat (5).
4.2.1.1 Múscul-esquelètics
Són varis estudis que demostren que la professió d’infermeria és una de les
ocupacions que presenta més risc a patir malalties físiques, sobretot malalties múscul-esquelètiques.
Les patologies múscul-esquelètiques es caracteritzen per símptomes com el dolor, parestèsia, sensació de pes i fatiga. Aquest tipus de malaltia es desenvolupa a causa de la sobrecarrega que pateix la musculatura, exposada a esforços o moviments repetits i resistents (37).
Les malalties múscul-esquelètiques són un gran problema de salut pública que afecta a gran part dels professionals de la salut. Un dels principals factors és la sobrecarrega corporal, a causa de la força excessiva o les males postures (38). Els factors ambientals com el tipus d’il·luminació o els factors organitzacionals com l’augment d’hores, l’excés d’hores extraordinàries, el ritme ràpid i la falta de
recursos, són també factors que afavoreixen l’aparició de malalties múscul-esquelètiques (39).
29 Per altra banda, un estudi realitzat per Murofusé i Olivera, senyalen que les malalties més freqüents poden ser l’envelliment prematur, el síndrome de fatiga
patològica i la tensió crònica (39).
L’estudi realitzat per Capa Verde de Almeida et al, van identificar la prevalença de malalties osteo-musculars relacionades en l’àmbit laboral de professionals
sanitaris, afirmant que les patologies més freqüents són les lumbàlgies, les tendinitis i les cervicàlgies (37).
Els problemes múscul-esquelètics que pateixen els professionals d’infermeria és
un dels trastorns de salut que afecta més a la productivitat i economia de l’organització hospitalària (40).
4.2.1.2 Migranyes
Infermeria, presenta un elevat grau d’estrès que es manifesta a través de
trastorns psicosomàtics, emocionals i conductuals. La migranya és una de les manifestacions que està més present en aquest sector (19).
La migranya presenta una clínica dolorosa i totes les persones podem experimentar-la en algun moment de la nostre vida. Hi ha dos tipus de migranyes: la primària, independentment d’alguna malaltia, que es caracteritza per cefalees tensionals i la secundària que es presenta com a símptoma secundari d’alguna
patologia. Les cefalees tensionals són les més freqüents i es manifesten com una sensació d’angoixa i pressió a les regions occipital, frontal i apical. Aquest
tipus de migranyes es presenten quan hi ha alteracions emocionals, estrès, tensió i ansietat (41).
L’estudi “La cefalea y la salud del trabajador de enfermeria: anàlisis de una realidad”, a través de la seva investigació en un hospital afirmen que només dos professionals d’infermeria inclosos a la mostra estudiada, no patien migranyes,
per tan van concloure que el 98% dels treballadors manifestaven cefalees de característica tensional associada a l’estrès. Per altra banda, els autors del estudi senyalen que el dolor s’inicia de forma més freqüent i comuna en el torn de tarda,
amb una duració estimada de 30 minuts. Els factors principals que es van extreure van ser l’estrès amb un 68%, menstruació amb un 60%, la son amb un
30 elevades un 18%, l’alimentació i el dejú prolongat amb un 12% i finalment el cansament amb un 7% (41).
4.2.1.3 Insomni
Un dels trastorns primaris de la son és el trastorn del ritme circandià, que es caracteritza per l’insomni que apareix quan no es dorm les hores suficients o bé
per la somnolència excessiva degut a un torn de treball de nit.
Aquells professionals que treballen durant els torns de nit, la qualitat del son disminueix. Aquesta situació a la llarga produeix fatiga que es pot convertir en crònica, provocant alteracions de tipus nerviós, cefalees, irritabilitat, depressió o estrès (18).
L’insomni és un problema freqüent dins l’àmbit d’infermeria, amb una prevalença
del 15% en aquells professionals que exerceixen en el torn nocturn, ja que suposa la reducció de les hores de son, modificant els hàbits de la vida quotidiana, com per exemple l’alimentació. Hi ha estudis que indiquen que el
40% de les dones infermeres en pateixen (42, 43).
Està demostrat en diversos estudis que el torn nocturn dels professionals d’infermeria és un dels factors que provoca trastorns del son, com també
trastorns en la vida social i domèstica i altres problemes de salut per falta de son com l’augment del pes, diabetis, augment de la presó arterial, problemes
cardíacs, depressió, abús de medicaments, tabac, cafè i alcohol. Per altra banda, està descrit que la falta de son provoca desequilibris hormonals, afectant al desordre de l’alimentació i fent aparèixer trastorns gastrointestinals com úlceres
pèptiques (43, 44).
4.2.2 Salut psicològica:
31 4.2.2.1 Ansietat:
L’ansietat és una emoció que pot aparèixer en diferents situacions d’estrès,
desencadenant una resposta adaptativa per superar les diverses circumstancies que en aquell moment l’individu viu. Quan la persona davant d’aquestes
circumstancies desencadena una resposta exagerada i desproporcionada, parlem d’ansietat patològica. L’ansietat pot interferir negativament a la vida laboral, social i familiar de l’individu (45).
No només trobem una gran quantitat d’articles que estudien l’estrès laboral en infermeria, sinó que l’ansietat en els professionals de la salut és un gran tema estudiat ja que l’estrès indueix a l’ansietat.
L’estudi “la ansiedad laboral en personal de enfermería” realitzat per Urbano
Velázquez et al, és un estudi descriptiu correlacional, amb una mosta de 285 infermeres al atzar de diferents unitats mèdiques que pretén avaluar l’ansietat a
través de l’eina STAI (State Trait Anxiety Inventory). Els resultats que es van
extreure del estudi van registrar un alt i significatiu nivell d’ansietat, afirmant que l’activitat laboral era la principal condició d’amenaça. També es va veure reflectit
que les relacions negatives interpersonals amb l’equip de treball és un altre factor important que va associat a patir ansietat. Per altra banda, trobem que el factor d’antiguitat és vinculant, ja que el personal més veterà obté menys nivells d’ansietat que no pas el personal més novell. L’anàlisi factorial que es va
realitzar, conclou dient que l’ansietat està relacionada amb els factors de problemes organitzacionals, relacions personals, demandes del treball i la sobrecarrega física i emocional (46).
L’estudi “Trastorno de ansiedad en el personal de salud”, va investigar el nivell d’ansietat en un grup de professionals de la salut, comparant els resultats d’una institució pública i una privada, durant el mes d’octubre i novembre del 2014. La
mostra de 50 persones que treballaven en el sector de la salut pública, el 46% va presentar símptomes d’ansietat lleus. El 26% no va presentar símptomes d’ansietat, un altra 26% presentava símptomes d’ansietat moderada i el 2% símptomes d’ansietat severa. Els resultats que es van extreure de la població
32 va analitzar l’estudi, extraient com a conclusió que el factor principal en patir ansietat era d’antiguitat laboral (45).
4.2.2.2 Estrès:
L’estrès és un mecanisme essencial del esser humà. És una resposta adaptativa a qualsevol adversitat de l’ambient i/o de la persona. Quan apareix una situació de discrepància entre la persona i l’ambient es desencadena aquesta condició d’estrès.
L’adaptació a l’estrès depèn de cada persona. És a dir, segons els principis
individuals de minimització dels esforços i de la cerca del benestar propi. Si aquets principis es troben confrontats davant la situació d’estrès es produeix un procés que afecta a tot el organisme. Doncs l’estrès influeix a les emocions i
altera el comportament del individu provocant desequilibri en els mecanismes biològics i cognitius.
Al llarg de la vida, les persones experimenten situacions d’estrès, sobretot en l’àmbit laboral. Cal especificar que quan un individu es sent satisfet amb la feina,
el grau d’estrès és menor ja que hi ha una relació directa amb els aspectes psicològics que ajuden a enriquir l’autoestima. Per altra banda, si la satisfacció
laboral és baixa o nul·la, es desencadenen aspectes negatius que afecten a l’individu fent-lo experimentar una font d’estrès que el desgasta gradualment.
La National Institute of Occupational Safety and Health afirma que l’estrès relacionat amb el treball laboral és una conseqüència del desequilibri entre les exigències de la feina i les capacitats, recursos o necessitats del treballador.
Els factors de risc per patir estrès laboral es poden classificar en:
Aspectes relacionats amb la cultura de l’organització i la funció.
La responsabilitat o càrrec laboral.
La inseguretat en el treball.
Aspectes relacionats amb l’evolució en la carrera.
El sentit de la injustícia en relació al propi salari i el retard promocional.
La falta de participació en la presa de decisions relatives al treball.
La falta de relacions interpersonals amb els superiors i/o amb els
33
L’exposició a la violència a la feina.
El treball per torns i els treballs nocturns.
Tots els factors de risc per patir estrès nombrats anteriorment estan presents en els professionals d’infermeria (23).
Un estudi realitzat pel Sindicat d’Infermeria-Saste afirma que el 80% del personal d’infermeria que treballa en hospitals públics, pateix estrès. Aquest percentatge
esta atribuït a la sobrecarrega de treball i actualment ha augmentat a conseqüència de les retallades. Aquest últim fet ha provocat que hi hagi un deteriorament dels recursos humans i del material fent que empitjori la qualitat d’atenció als pacients. El 90% dels infermers afirmen que s’han sentit superats davant de situacions d’estrès de manera freqüent. Però cal destacar que un dels
factors que els estressa més són els desplaçaments a unitats que desconeixen el seu funcionament per suplir l’absència d’altres infermers (47).
L’article “ El estrés en el personal de enfermeria” refereix que un dels factors
estressants està vinculat en el sexe femení, les quals no només compleixen amb les exigències laborals sinó que també amb les tasques domèstiques, fent que la satisfacció laboral i personal disminueixi. A part, moltes d’aquestes infermeres
fan doble jornada laboral i a conseqüència augmenta el desgast corporal i la fatiga (25).
4.2.2.3 Depressió
La professió infermera ha estat considerada com una de les professions amb més risc a patir trastorns psicològics. Un d’aquets trastorns psicològics, és la
depressió. La depressió és un estat afectiu que es caracteritza per alteracions del humor com la irritabilitat, la falta de capacitat de sentir plaer, la tristesa i l’apatia. Al igual que l’ansietat i l’estrès, la depressió promou l’absentisme laboral,
la falta de compromís, la insatisfacció laboral i els conflictes interpersonals (48).
El cansament físic i emocional, la tensió, l’ansietat, la sobrecarrega del treball, la dificultat d’acceptar la mort, el dolor i/o patiment emocional, la falta de recursos materials i humans, l’ambient físic i estructural (ambient tancat, amb il·luminació
34 depressió (49). A conseqüència, la majoria del personal falta sovint a la feina o bé abandona l’àmbit laboral. Això implica a les institucions costos elevats, la
recol·locació i orientació de nous infermers, la pèrdua de infermers experimentats i hores extres per altres professionals (50).
Aquests factors citats anteriorment i la proximitat amb la mort, porten al personal d’infermeria a patir problemes psicològics, sobretot depressió (49).
Vargas i Vieria, demostren que existeix una prevalença de casi 30% de quadres depressius en aquells professionals d’infermeria que:
Treballen a la UCI
Fan torns de nit i exerceixen a la doble jornada laboral.
S’han separat o divorciat (49). 4.2.2.4 Compassió
Per començar a treballar en aquest punt, cal saber que tenir compassió és diferent que sentir empatia. Segons Rogers, en l’estudi “Relación de ayuda en enfermería” l’empatia és la capacitat de percebre el que experimenta l’altra
persona, és a dir posar-se a la seva pell. No consisteix només en entendre el pacient, sinó tenir en compte tot el seu món (51). En el any 2002, Figley va definir el concepte de fatiga per compassió com un estat de tensió i preocupacions traumàtiques que s’han esdevingut de pacients. Doncs el fet de
treballar amb pacients terminals, amb persones que es troben en situacions compromeses de vida o que estan sotmesos a nivells de dolor emocional, pot afectar als professionals de la salut fent-los sentir estrès traumàtic secundari, Burnout i fatiga per compassió també coneguda com estrès post-traumàtic patit pels professionals de la salut (52).
La fatiga per compassió es caracteritza per un estat de mal estar que pot produir fatiga crònica, irritabilitat, temor a la feina, alteracions físiques i apatia. La compassió patològica pot aparèixer quan l’atenció cap a un pacient perdura en el temps i a la vegada hi ha una intensa continuïtat d’aquest, a més de l’exposició de l’estrès que es pot generar durant la seva assistència. Si la fatiga per la
35 Per tant, la fatiga per la compassió es considera com un tipus d’estrès emocional relacionat amb l’ajuda, l’empatia i el compromís emocional lligat a altres factors de vulnerabilitat que estan relacionats amb l’activitat professional (53).
4.2.2.5 Desmotivació
En la situació actual dins la professió d’infermeria predomina la desmotivació i la falta d’interès per la feina a causa de la falta d’organització afectant a les
relacions interpersonals, generant impotència i sobrecarrega laboral (54).
Per conèixer i explorar aquest punt és necessari entendre el concepte. Segons Caravallo, la desmotivació és un estat limitador i complex en el que a conseqüència d’experiències negatives, pròpies o alienes i la incapacitat de
generar resultats desitjats fa aparèixer pensaments pessimistes i sensació de desànim (55).
L’estudi de Benitez i Rodriguez aporten resultats que avalen l’afirmació anterior.
Dins del seu estudi, col·laborant amb una mostra d’infermers de 69 professionals, obtenen que un 65% d’aquesta mostra verbalitza desmotivació a la feina.
Aquesta desmotivació afecta en la disminució de rendiment com també les poques ganes de treballar. Siegrist i cols, citat en aquest estudi, proposen que la motivació ha de sorgir d’un balanç entre esforç i compensacions pel treballador.
També aporta que les fonts de motivació podrien ser; el salari, el reconeixement i el grau de certesa sobre el seu futur i el seguir treballant en aquella institució (56). Segons Caravallo els factors motivadors extrínsecs, com comentaven Siegrist i cols, son molt importants, però és necessari comptar també amb els factors intrínsecs que afecten a la motivació. Caravallo explica que les recompenses psicològiques derivades de la feina ben feta son indispensables i afavoreixen l’autorealització, el sentiment de sentir-se útils, competents i mantenir l’autoestima (55).
36 4.2.2.6 Afrontament de la mort
El fet de cuidar la salut dels pacients, d’estar en contacte amb el patiment i el
dolor genera en els infermers major estrès psicològic i una intensa càrrega emocional acompanyat de sentiments de frustració, temor, ràbia i desesperació (57).
Alguns autors, afirmen que la mort en la societat occidental es viu com un fet estrany, un imprevist que influeix a les nostres vides negativament i que majoritàriament no està present en els nostres pensaments. La mort desencadena un conjunt de respostes emocionals d’alta intensitat, que poden manifestar-se a través de l’ ansietat, depressió i un intens temor.
En la professió infermera, la mort és un fet que està present. Aquesta conseqüència resulta complexa d’afrontar pels professionals d’infermeria ja que
el procés de la mort es basa en una agonia lenta i dolorosa. En aquest procés, entre la vida i la mort, el professional d’infermeria ha de tenir una actitud càlida i
ferma per donar el màxim recolzament i suport tant al pacient com als familiars. Però malgrat tot, alguns autors afirmen que els professionals d’infermeria no
estan exempts de patir les emocions que genera la mort (58).
En l’estudi “Impacto psicosocial en enfermeras que brindan cuidados en fase terminal” dels autors Pérez i Cibanal s’evidencia que els professionals d’infermeria que tenen una actitud de distanciament davant la mort dels pacients, és a causa de la sobrecarrega laboral i el poc temps disponible per atendre’ls,
però sobretot perquè les emocions lligades a sentir impotència i por davant la mort, desencadena mecanismes de defensa de negació davant del pacient que es troba en fase terminal, allunyant-se d’aquesta situació. Altres autors afirmen que el personal d’infermeria, no sap afrontar la mort per falta de formació. La manera amb que actuen els professionals davant d’aquest esdeveniment guarda estricte relació amb els mecanismes psico-afectius de cada un d’ells (59).
Per altra banda, en el treball de “Actitud del personal de salud frente a la etapa
terminal del paciente oncológico del Servicio de oncologia. Hospital María Auxiliadora” afirma a través d’un estudi realitzat per Cordero et al, l’any 2003, va demostrar que el 59% del personal d’infermeria té depressió a conseqüència dels
37 acompanya als familiars del pacient en el procés de la mort i un 72% no acompanya al metge per explicar la mort del pacient. En un altre estudi, en el 2009 realitzat per Sánchez, senyala que el personal d’infermeria manifesta por i
ansietat davant la mort dels pacients i evita el contacte amb el pacient i els familiars, mostrant-se indiferent (60).
En un altre estudi realitzat per Corbacho i Molina, expliquen que el 20% dels professionals d’infermeria que treballen a la UCI amb pacients terminals,
experimenten estrès. Conclouen dient que el 44,4% dels infermers mostren preocupació per atendre a la família del pacient terminal. Un altre 16,7% associen a l’estrès a causa del dolor i la mort dels pacients (61).
Cal destacar que la població del personal d’infermeria reconeix que en les seves
institucions no hi ha sistemes de recolzament psicològic per afrontar la mort. Altres estudis demostren que seria necessari que hi haguessin més disciplines sobre l’aproximació a les cures terminals, mitjançant estratègies d’afrontament davant la mort, per tal de que els professionals d’infermeria puguin donar una
38 5. DISCUSSIÓ I CONCLUSIONS:
En la realització del present estudi, hem consultat moltes fonts bibliogràfiques, fet que comporta una gran varietat de resultats per a una mateixa pregunta. A continuació fem una revisió a les dades aportades amb la intenció d’agrupar-les
i construir-ho en forma de discussió i conclusió, de forma ordenada seguint l’estructura dels punts anteriors. Ens agradaria aportar que la satisfacció laboral, entre d’altres coses sorgeix també de la satisfacció personal. Tot i que aquesta variable sempre comptarà amb factors individuals de cada persona. L’objectiu d’aquest estudi és conèixer tots aquells factors que està registrat que influeixen
en la satisfacció laboral.
Dins els factors biogràfics, que conté, estat civil, edat i gènere, cal destacar que no hi ha consens amb les dades trobades. Per a l’estat civil s’han trobat
diferències entorn cada estat. Per als solters, hi ha alt grau de despersonalització i alt grau de patir Burnout. Els divorciats tenen un grau baix a patir Burnout I insatisfacció laboral. Pel que fa a la gent que manté una relació de parella el grau de satisfacció laboral és més elevat. Per l’estat de matrimoni, trobem molta controvèrsia d’opinions. Alguns autors que no és considerada una dada vinculant per a la SL, d’altres comenten que aquest fet comporta un augment de
despersonalització i més risc a patir Burnout i insatisfacció laboral, per aquesta dada també s’aporten resultats en els que s’evidencia que el fet d’estar casat
aporta una estabilitat i satisfacció personal que es veu reflectida en la satisfacció laboral.
Des del nostre punt de vista, creiem com hem esmentat al principi d’aquesta
discussió, que la satisfacció personal és molt important i és vinculant per la satisfacció laboral. És per això que creiem que totes aquelles persones que viuen en companyia, en una relació benavinguda, tenen més satisfacció personal fet que condueix a una major satisfacció laboral, ja que la feina, és molt important i sentir-s’hi bé, ve de la mà de poder tenir moments de distracció i desconnexió,
els quals creiem que els vectors més directes son la parella i els amics.
39 “servei”. Hi ha una relació directa amb la satisfacció laboral, ja que si aquests no
estan regulats el nivell de satisfacció es veu influenciat.
En primer lloc, podem concloure dient, respecta la variable “torn”, que aquells professionals d’infermeria que exerceixen el torn nocturn són els qui tenen menys
SL, ja que afecta al ritme circandià i a conseqüència són més propensos a patir estrès i trastorns familiars i/o socials. Per altra banda, els estudis analitzats en la nostre recerca, afirmen que la possibilitat de patir aquestes conseqüències augmenten segons les variables individuals com l’edat, el sexe, l’aptitud física, la
facilitat de conciliar al son i la capacitat de superar la somnolència. També podem concloure dient, que aquells professionals que treballen, més de 49 hores setmanals tenen una satisfacció més baixa que no pas aquells que les hores treballades es concentren entre les 40-48.
Una altre variable estudiada dins dels factors organitzatius, va ser el tipus de contracte. Doncs segons el contracte que tinguin els professionals d’infermeria, el grau de SL es veurà afectat. Concloem dient, després d’haver analitzat
aquesta variable, que el personal amb contractes de curta durada solen ser aquells que manifesten una satisfacció laboral més baixa.
Seguidament, la variable salari, és fonamental ja que va lligada amb la motivació dins de l’àmbit laboral. En aquest cas, cal tenir en compte la crisi espanyola a l’any 2008, ja que el sector sanitari es va veure afectat amb les retallades. La remuneració inadequada en els professionals d’infermeria és una de les principals causes d’insatisfacció laboral.
Finalment dins dels factors organitzatius, vam explorar la variable especialitat “servei”: Vam trobar una gran quantitat d’estudis realitzats per aquesta variable,
ja que està vinculada amb la SL. Com bé se sap, dins del sector sanitari hi ha diferents serveis concrets per poder atendre de manera rigorosa cada tipus de patologia. Per poder oferir el màxim servei al pacient, cal que el personal sanitari tingui un mínim de formació i experiència, ja que pel contrari això pot comportar un risc en la disminució de la qualitat de l’assistència i a la vegada alterar la SL.
40 serveis en els que es treballa amb un grau d’estrès elevat, amb rutines exigents
i equipaments sofisticats, tenint en compte que el tipus de pacient es troba en estat crític i pet tant es requereix assistència més acurada i dedicada, portant a terme intervencions més complexes. En aquestes àrees hi ha una vinculació directa amb la sobrecarrega laboral i l’estrès, sent els causes principals de la SL.
Dins de l’exploració de la variable clima laboral, en la que hem fet una visió global de l’entorn d’infermeria, hem inclòs aspectes com les relacions interpersonals i les jerarquies. Destaquem la importància que resideix en l’entorn físic, en el que es valora la qualitat i quantitat de llum, la coloració de la unitat, els sorolls i l’olor. Tot el que rodeja a l’entorn físic està directament relacionat amb la satisfacció laboral. Dins la variable de l’entorn també coneixem que les relacions
interpersonals i amb els superiors positives augmentes la satisfacció laboral. Un entorn saludable comporta una millora en la qualitat de les cures, i l’atenció al
pacient com també un major confort personal que condueix a sensació de satisfacció a la feina.
La sobrecàrrega en infermeria és un concepte bastant estudiat ja que és la principal font d’estrès i en conseqüència de disminució de la SL. La sobrecàrrega
és deguda a l’exigència de tenir cura de les persones, problemes organitzacionals dels sistemes de salut i les exigències personals i professionals que poden comportar problemes psíquics i físics. La sobrecàrrega aporta als hospitals més nombre d’absència i per tant una disminució de la qualitat de les cures i l’assistència.
La professió d’infermeria és reconeguda no només per l’actuació exclusivament
mèdica sinó que moltes vegades es troba amb situacions de conflictes particulars i personals de cada pacient les quals ha de fer front. El procés de malaltia és una irrupció en la vida de qualsevol persona, és a dir, el ritme frenètic que porta la societat avui en dia es troba aturat de cop, i sense poder fer-hi res, veient limitades moltes activitats de la vida diària que comporta impotència al pacient. En aquest moment és quan infermeria ha de desplegar les habilitats psicològiques per ajudar en una atenció global al pacient. Quan els pronòstics de l’atenció no son bons i conclouen amb la mort del pacient, la infermera serà
41 emocional elevada a nivell personal. La mort és un concepte encara tabuitzat i que causa gran ansietat i temor, és per això que és un condicionant de la SL en infermeria.
El concepte cultural d’infermeria segueix essent font d’impotència, desgast i una
major vulnerabilitat a patir Burnout, ja que la població no coneix quin és el camp competencial del col·lectiu infermer. L’esser humà necessita el reconeixement
social per sentir-se útil i satisfet amb la feina realitzada, és per aquest motiu que el fet de que la societat no atorgui la importància que subjectivament s’imposen els professionals d’infermeria, comporta una menor autoestima i en
conseqüència menor satisfacció laboral.
Després d’haver estudiat i analitzat aquells factors relacionats amb la SL dins de la professió d’infermeria, hem detectat que els factors que causen una SL baixa
en el treball, poden repercutir i/o condicionar la salut dels professionals negativament. L’estudi d’aquesta variable ens ha sorprès molt, ja que sabíem
que existien moltes conseqüències de la insatisfacció laboral, però no coneixíem quina n’era la magnitud.
En primer lloc la salut física vam trobar quantitat d’articles que estudiaven aquest ítem o conseqüència. Podem concloure per tant, que l’excés de feina i la
sobrecarrega laboral afavoreixen directament a patir malalties múscul-esquelètiques, trastorns de son i migranyes, sent aquestes les més prevalents i les més preocupants dins del sector sanitari, ja que s’han convertit amb un problema de salut en els professionals d’infermeria.
En segon lloc, la salut psicològica, és una de les altres conseqüències més importants, que hem extret del estudi realitzat. Les malalties de salut psicològica que estan relacionades amb la satisfacció laboral, és un gran tema estudiat per molts autors, ja que afecta a gran part dels treballadors de la salut i no deixa de ser preocupant per les conseqüències en la salut dels professionals, a les institucions en les que treballen i a la qualitat i l’atenció del pacient.
Després de realitzar la nostra cerca bibliogràfica, podem concloure que els problemes de salut psicològica més importants són els trastorns d’ansietat,
43 6. BIBLIOGRAFIA:
1. Gómez Sánchez MC, Álamo Santos MC, Amador Bohórquez M, Ceacero Molina F, Mayor Pascual A, Muñoz González A et al. Estudio de seguimiento del desgaste profesional en relación con factores organizativos en el personal de enfermería de medicina interna. Med. segur. trab. [Internet]. 2009 Jun [accés desembre 2016]; 55(215): [52-62]. Disponible a:
http://scielo.isciii.es/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0465-546X2009000200005&lng=es.
2. Huercanos Esparza I. Cuidado invisible: dónde los medicamentós no llegan. Index Enfermeria [Internet] 2013 [ accés desembre 2016]; 22(1-2). Disponible a: http://www.index-f.com/index-enfermeria/v22n1-2/0506.php
3. Organizacion col·legial de infermeria [Internet]. España: Rupierez D. ; no consta [no consta; desembre 2016]. La sobrecarga de trabajo y la formación de las enfermeras afectan a la supervivencia del paciente [3 p.]. Disponible a:
http://www.consejogeneralenfermeria.org/index.php/sala-de-
prensa/noticias/item/2587-la-sobrecarga-de-trabajo-y-la-formaci%C3%B3n-de-las-enfermeras-afectan-a-la-supervivencia-del-paciente
4. Benjumea de la Cuesta C. El cuidado del otro: Desafíos y posibilidades. Investigacion y Educación en Enfermeria [Internet] Març 2007 [accés desembre
2016]; 25(1): [106-112]. Disponible a:
http://www.redalyc.org/articulo.oa?id=105215404012
5. Portero de la Cruz S, Vaquero Abellán M. Professional burnout, stress and job satisfaction of nursing staff at a university hospital. Rev. Latino-Am. Enfermagem [Internet]. Juny 2015 [accés desembre 2016]; 23(3): 543-552. Disponible a: http://www.scielo.br/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0104-11692015000300543&lng=en&nrm=iso&tlng=en
6. Borges de Melo M, Alves Barbosa M, de Souza PR. Satisfacción en el trabajo del equipo de enfermería: revisión integradora. Rev. Latino-Am. Enfermagem [Internet]. Agost 2011 [accés desembre 2016]; 19(4): [1047-1055]. Disponible a: http://www.scielo.br/scielo.php?script=sci_arttext&pid=S0104-11692011000400026&lng=en&nrm=iso&tlng=es
