• No se han encontrado resultados

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE TORELLÓ. I.R.U.42/072-1-

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE TORELLÓ. I.R.U.42/072-1-"

Copied!
186
0
0

Texto completo

(1)

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE TORELLÓ. AUTORS: T. VALL-LLOSADA, G. VERDAGUER, R. LACUESTA. 2002-2003 NÚM. REF. : I.R.U.42/072

DENOMINACIÓ : Casa Palau

Altres denominacions: Mas Palau

SITUACIÓ : Carrer Nou, 11

DATA DE CONSTRUCCIÓ : Reformes de 1686 i 1892, i restaurada el 1948. Arquitectura d’època barroca, amb reformes posteriors.

AUTOR :

PROMOTOR : Jaume Palau (1686).

TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana.

CONTEXT : Urbà, creixement lineal de parcel·lació gòtica. RÈGIM URBANÍSTIC :

Planejament Vigent: Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Torelló. Desembre 1999.

Classificació: Sòl Urbà

Qualificació: Conjunt Històric (Zona A)

Afectació: 9,5 m (PB + 2PP) d’alçària reguladora (pot augmentar l’altura de coberta)

RÈGIM JURÍDIC :

Titularitat: Josefa Arxé Masdevall Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

N

A

EP

A

A

EQ

EQ

A

E

A

A

PB+III

(2)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE TORELLÓ. I.R.U.42/072 -2-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE TORELLÓ. AUTORS: T. VALL-LLOSADA, G. VERDAGUER, R. LACUESTA. 2002-2003 DESCRIPCIÓ : Casa popular del segle XVII.

Edifici entre mitgeres de planta baixa i dos pisos. Coberta de teula àrab a dues vessants i ràfec amb voladís. Està situat a la banda nord del carrer, de manera que la seva façana està orientada al sud.

Parets de tàpia arrebossada amb les obertures importants emmarcades de pedra tallada vista.

Amplada de façana doble de la típica que correspon al parcel·lari gòtic de 4-5 metres: en aquest cas s’arriva als 9 metres.

La façana presenta poca homogeneïtat entre els seus elements, es veu clarament que ha estat producte de consecutives reformes al llarg del temps. Es conserva la part més antiga que constitueix l’eix de la façana: es tracta del portal principal i la seva finestra superior. Són tots dos formats per pedra natural vista, brancals adovellats i llinda superior. Presenten un ribet aprofundit que emmarca tot l’angle de les dues obertures i que serveix de goteró. La llinda de la porta té un gravat que inclou la data de construcció de 1686, una inscripció semiocultada pel pas d’instal·lacions i una creu. Sobre aquesta llinda recolzen dues pedres que sostenen l’ampit de la finestra superior. Actualment aquest portal no s’utilitza com a entrada habitual, ha estat substituït per una porta més de servei oberta posteriorment al costat. Hi ha una tercera obertura d’accés al garatge, més ample, amb brancals de pedra i llinda de fusta. Sobre aquest, un balcó de poc voladís amb barana de ferro forjat i amb barrots adornats amb reganyols a la part inferior. Finalment, és remarcable una fornícula arcada i protegida amb un vidre que conté la Mare de Déu del Bon Succés. Està situada a l’altura del primer pis, entre la finestra principal i el balcó.

EVOLUCIÓ D’USOS:

Original: Casa de pagès

Actual: Habitatge.

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Regular, el revestiment de la façana presenta diverses patologies: brutícia incrustada, despreniments i problemes d’humitats. La pedra més antiga, la del portal i finestra originals, es troba molt envellida a causa d’humitats i despreniments per exfoliació.

VALORACIÓ: Exemple d’edifici de construcció popular amb orígens del segle XVII. Segueix la tipologia del carrer fent que el conjunt tingui un aire coherent. És un dels edificis més antics del carrer Nou. El portal, força deteriorat, i la capella mural dedicada a la Mare de Déu del Bonsuccés mantenen l’estètica històrica.

PROPOSTES: Conservar les obertures antigues i consolidar-ne la pedra. Restaurar la façana.

DADES HISTÒRIQUES: Les dades històriques d’aquest edifici són poc clares. L’estudi fet per Fortià Solà (1947-1948), amb els plànols de la Sagrera i dels masos del terme fets amb la col·laboració de Ramon Vinyeta, no coincideix. Solà esmenta el mas Vallver de la Sagrera, construït al segle XIII, i Vinyeta l’ubica al lloc on comença el carrer Nou.

11

E: 1/200

C A R R E R N O U

(3)

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE TORELLÓ. AUTORS: T. VALL-LLOSADA, G. VERDAGUER, R. LACUESTA. 2002-2003 A la planta de la Sagrera, dibuixada per Vinyeta, hi col·loca el mas

Palau. Solà no esmenta el mas Palau en cap de les llistes anteriors al segle XV. Quan Solà parla de l’inici del carrer Nou, esmenta la vinya d’en Tortadès i la casa que hi fa el mestre d’obres Joan de la Borda, l’any 1549, amb portal rodó de pedra picada. A més; en referir-se a la capella mural de la Verge del Bonsuccés, diu que el mas Palau es va construir quan s’obrí el carrer Nou. No aporta més informació s’obre el mas.

Si el mas Palau coincideix amb l’antic Vallver de la Sagrera, si és una reforma de la casa d’en Tortadès o si va ser la del paleta Xambert (Xamberg) només serien conjectures no documentades.

Allò que sabem del cert és que Jaume Palau va construir o reedificar una casa l’any 1686. El portal quadrangular i una finestra conformats amb pedra picada han arribat sense modificacions als nostres dies. La fornícula és de 1892 i restaurada l’any 1948. Segons la llegenda popular, Miquel Palau va ser capturat i venut com a esclau a Algèria. Miraculosament i gràcies a la Verge, va tornar a casa seva. La famosa verge que el va alliberar es va quedar a Vic i, a Torelló, se li va dedicar la fornícula.

Jaume Palau va ser paraire a finals del segle XVII. Durant el segle XVIII-XIX apareixen censats Ignasi Palau Dorca, Ignasi Palau Palau i Esteve Palau Candell com a pintaires ubicats al carrer de Sant Bartomeu, 9. Al padró de 1857 hi apareix Gaspar Palau Font com a hisendat. Tret de Jaume Palau, paraire, desconeixem si els Palau pintaires i l’hisendat són de la mateixa filiació familiar.

Pel que fa a la casa, les dades que trobem a l’Arxiu Municipal ens diuen que Francesc Arboix deixà la casa, l’any 1872, al seu fill Josep Arboix Masramon, domiciliat al carrer de Sant Antoni, 49. La casa tenia 150 m². Josep Arboix va vendre la casa, l’any 1921, a Ramon Arxé Viñas i aquest la llegà, l’any 1953, a Josefa Arxé Masdevall.

Ramon Arxé hi feu un clavegueró l’any 1921 i Josefa Arxé arrebossà la façana l’any 1959 i va convertir una finestra en portal per entrar vehicles l’any 1965.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: - AJUNTAMENT DE TORELLÓ, Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana. Estructura i Usos del Sòl Urbà i Urbanitzable, E. 1:4.000, i plànols sobre el Conjunt Històric, E. 1:250. Torelló 1999.

Escrita: -SOLÀ I MORETA, FORTIÀ, Història de Torelló. 2 vol. 1947-1948. -AMT, padrons, registre, llicències.

(4)
(5)

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE TORELLÓ. AUTORS: T. VALL-LLOSADA, G. VERDAGUER, R. LACUESTA. 2002-2003 NÚM. REF. : I.R.U.43/073

DENOMINACIÓ : Can Vilar

Altres denominacions:

SITUACIÓ : Carrer Nou, 20, 20 bis, 22

DATA DE CONSTRUCCIÓ : Segona meitat del segle XVI. Reforma de 1686. Reforma de 1730. Reformes de 1946 i 1969. Arquitectura barroca amb reformes posteriors.

AUTOR : Jacint Bustins (1946)

PROMOTOR : Família Vilar

TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana.

CONTEXT : Urbà, creixement lineal de parcel·lació gòtica RÈGIM URBANÍSTIC :

Planejament Vigent: Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Torelló. Desembre 1999.

Classificació: Sòl Urbà

Qualificació: Conjunt Històric (Zona A)

Afectació: 9,5 m (PB + 2PP) d’alçària reguladora (pot augmentar l’altura de coberta)

RÈGIM JURÍDIC :

Titularitat: Xavier Vilar Vinyeta/ Emilio Núñez Castro Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

PB+I

E

PB+I

A

EQ

PB+I

A

U.A

PU

IG

EA

A

A

N

(6)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE TORELLÓ. I.R.U.43/073 -2-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE TORELLÓ. AUTORS: T. VALL-LLOSADA, G. VERDAGUER, R. LACUESTA. 2002-2003 DESCRIPCIÓ : Edifici entre mitgeres de planta baixa, un pis principal i golfes. Coberta

de teula àrab a dues vessants i ràfec inclinat. L’amplada de façana és suma de tres parcel·les i això es tradueix en un total de 25 metres de façana al carrer Nou. Està situat a la banda sud del carrer, de manera que la seva façana està orientada al nord. En aquesta banda del carrer les parcel·les són estretes i molt allargades, de manera que es produeix un pati posterior a sud.

Parets de tàpia arrebossada amb les obertures importants emmarcades de pedra tallada vista en el primer pis.

La façana, tot i mantenir una certa homogeneïtat entre els seus elements, presenta un aparent desordre d’aquests. La planta baixa es veu força descomposada per les consecutives reformes que ha sofert al llarg de la seva història. Cal tenir en compte que actualment s’hi ubica un bar i això l’ha transformat considerablement. Hi ha portals de tipus i mides diferents que conformen aquest pastitx. El portal més antic presenta una llinda de pedra datada i gravada del 1686. La planta pis es percep més estructurada i s’hi alternen balcons i finestres que segueixen les mateixes característiques i proporcions, conformats per pedra vista, brancals d’aparell encadenat i llindes, en què en alguna hi apareix algun gravat, sempre religiós. Els tres balcons que hi ha, tenen la barana de ferro forjat de barrots simples. En aquesta planta hi ha també unes espitlleres estretes conformades per pedra vista, i un plafó amb la imatge de la Mare de Déu del Roser amb el nen Jesús, fet de rajola ceràmica esmaltada i policromada.

El pis golfes presenta les obertures més simples i petites, situades just sota l’ala del ràfec, el qual té força volada i està sustentat per uns colls de fusta.

EVOLUCIÓ D’USOS:

Original: Habitatges, taller artesanal i horts. Actual: Habitatges, restauració i jardí.

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Regular, la façana està embrutida per la pol·lució i també per les humitats que es filtren del terreny i dels baixants d’evacuació de l’aigua de pluja, per la qual cosa han aparegut fins i tot molses i líquens. Els colls del ràfec també es veuen afectats per la humitat.

VALORACIÓ: Exemple d’edifici de construcció tradicional. Segueix la tipologia del carrer, fent que el conjunt tingui un aire coherent.

PROPOSTES: Conservar la composició general original, netejar la façana i reparar els punts de filtracions d’humitat.

DADES HISTÒRIQUES: El carrer Nou va començar a configurar-se a l’entorn del camí del mas Colomer i de Manlleu. Aquest neix al portal de Dalt, situat al mas Prat, i creix en direcció sud. La construcció del pont de Manlleu, l’any 1404, va afavorir aquesta via per anar a Vic, ja que anteriorment s’hi anava per Espadamala (portal de la Carrera).

Els primers edificis daten de 1549. La llinda de can Vilar, 1686, present al portal quadrangular, pot ser la data de la primera reforma o la data de primer establiment. La segona llinda, present a la finestra superior del portal, té una llinda datada l’any 1730.

20

22

E: 1/200

C A R R E R N O U

(7)

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE TORELLÓ. AUTORS: T. VALL-LLOSADA, G. VERDAGUER, R. LACUESTA. 2002-2003 La casa Vilar és present a Torelló des de l’època barroca. Les dades

històriques ens adrecen a una família de torners i pintaires. Jaume Vilar va tornejar, l’any 1731, el cor de l’església de Sant Feliu de Torelló. Bernat i Joan Vilar van ser dels darrers pintaires, fabricants de pintes, de la vila al segle XVIII. Els Vilar, tal i com indica la fornícula ceràmica de la façana, estaven vinculats a la confraria del Roser. L’any 1677, Bernat Vilar encarregava, juntament amb Miquel de Parrella, un retaule per a l’altar del Roser a l’escultor Carles Morató.

Al padró d’habitants de 1880 hi apareixen Jeroni Vilar Puig, prestigiós metge, Joan Vilar Puig, escrivent, i Manuel Vilar Cabanes, torner, nebot dels anteriors. Aleshores, la numeració del carrer corresponia amb les cases 14 i 16 perquè no s’havia construït el primer tram de la banda dreta.

Jeroni Vilar Puig era el dotzè contribuent del municipi l’any 1868. A principis del segle XX, 1910, els germans Vilar eren propietaris d’una casa al carrer del Pont, 24, una casa al carrer de Sant Feliu, 6, i de la Caseta d’en Muntadas (masia). En Jeroni Vilar Cabanes posseïa el Vilar de Baix (masia coneguda antigament amb el nom d’Alzinalla). En Manuel Vilar Cabanes era propietari de la casa del carrer Nou, 20-22. El registre fiscal de la propietat, 1909, atorga la propietat a Manuel Vilar Cabanes. Aquest rebé la propietat del seu pare Fortià Vilar segons l’inventari de 1900. La propietat tenia 1.679 m², 435 dels quals eren edificats. Tot i ser propietari de la casa, residia al carrer del Pont, 44, casa coneguda com a Mas Pujol i propietat de la família de notaris Masmitjà amb qui havien emparentat. La branca Vilar Masmitjà incrementarà considerablement el seu patrimoni amb les terres que aquests posseïen a l’indret del carrer de Jaume Balmes. Una altra branca emparentà amb la família Benito, propietaris de la teuleria. La branca Vilar-Bassas és la que conserva la propietat del carrer Nou. Josep Maria i Ramon Vilar Bassas, metal·lúrgics, tingueren durant anys,el taller als baixos del carrer Nou.

Les llicències d’obra conservades a l’Arxiu Municipal comencen amb una reforma de la façana de l’any 1946. En aquesta reforma s’adequà l’entrada del taller a la part corresponent al número 22. El constructor Jacint Bustins s’encarrega de les obres. La segona és de l’any 1953. En aquesta ocasió es construí un clavegueró per al taller.

Una de les darreres intervencions començà el 1969, any en què es reforma l’interior per a habitatges de lloguer. Els Vilar no resideixen a la casa (Josep Maria Vilar vivia aleshores al carrer de Sant Miquel, 15). A finals del anys setanta s’obrí un bar-restaurant-pensió i un petit local comercial als baixos de la casa. Un rètol, unes reixes noves i altres modificacions desfiguren la façana tradicional. També s’han reformat els interiors i s’ha alçat un àtic a la part del número 22. Actualment hi ha escales separades i de l’entrada antiga en queda el marc extern. Un gran jardí a la part posterior de la casa és mantingut pels hereus de Josep M. Vilar.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: - AJUNTAMENT DE TORELLÓ, Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana. Estructura i Usos del Sòl Urbà i Urbanitzable, E. 1:4.000 i plànols sobre el Conjunt Històric, E. 1:250. Torelló 1999.

Escrita: - SOLÀ I MORETA, FORTIÀ, Història de Torelló. 2 vol. 1947-1948. - AMT: registre fiscal, llicències d’obra, cadastres.

(8)
(9)

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE TORELLÓ. AUTORS: T. VALL-LLOSADA, G. VERDAGUER, R. LACUESTA. 2002-2003 NÚM. REF. : I.R.U.44/074

DENOMINACIÓ : Casa Archs

Altres denominacions: Casa del Doctor Parés

SITUACIÓ : Carrer Nou, 31. Corredor de Can Reig, 5.

DATA DE CONSTRUCCIÓ : Segle XVII. Arquitectura barroca, amb reformes al segle XX.

AUTOR :

PROMOTOR : Gracià Archs o un dels seus fills, Rafael o Joan. TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana.

CONTEXT : Urbà, creixement lineal de parcel·lació gòtica. Situat en cantonada. RÈGIM URBANÍSTIC :

Planejament Vigent: Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Torelló. Desembre 1999.

Classificació: Sòl Urbà

Qualificació: Conjunt Històric (Zona A)

Afectació: 11 m d’alçària reguladora (altura actual) RÈGIM JURÍDIC :

Titularitat: Asunción Vilá Estragué i altres Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

N

A

EP

A

A

EQ

EQ

A

E

A

A

PB+III

(10)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE TORELLÓ. I.R.U.44/074 -2-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE TORELLÓ. AUTORS: T. VALL-LLOSADA, G. VERDAGUER, R. LACUESTA. 2002-2003 DESCRIPCIÓ : Edifici entre mitgeres amb pati posterior, situat en cantonada, de

manera que deixa dues façanes vistes al carrer. És un dels edificis més alts del carrer: és de planta baixa i tres pisos, l’últim sota coberta i menys profund. Coberta de teula àrab a dues vessants situades a dos nivells diferents, ràfec inclinat sobre la façana principal, amb força volada i sustentat per colls de fusta. Està situat a la banda nord del carrer, de manera que la seva façana principal està orientada a sud i la lateral a oest.

Parets arrebossades i pintades de color ocre. Obertures senzilles. L’edifici ha sofert vàries reformes i ampliacions i presenta diferents estils i composicions en les façanes, de manera que no té gaire coherència compositiva. A la planta baixa de la façana al carrer Nou, la principal, apareix un portal perfilat de pedra de carreus encadenats en els brancals i llinda de pedra amb un gravat amb una frase referent a la construcció de l’edifici i emmarcada per un anell vegetal. Al damunt hi ha, desplaçada cap a la dreta, una balconada de dues obertures emmarcades amb una franja de pedra i barana de barrots de ferro forjat simples. El segon pis s’adapta a una simetria centrada en un balcó i una finestra a cada costat. Els barrots de la barana del balcó són retorçats. S’unifica amb el primer pis únicament pel tipus de persiana, la qual és de llibret de fusta i pintada de color verd.

Mentre que la profunditat de l’edificació fins al segon pis té una totalitat de 17 metres, el tercer pis ocupa només 6 metres. Les seves obertures tampoc segueixen cap esquema preestablert.

El desordre també és evident en la façana lateral, que està tractada com una paret mitgera a la que s’hi ha obert finestres i balcons de diversos tipus i mides.

EVOLUCIÓ D’USOS:

Original: Habitatge. Activitat agrícola (horts), ramadera i paraireria (els Archs eren paraires).

Actual: Habitatge ocupat parcialment. S’hi ha edificat una casa als horts (família Crosas) i un cobert que feia de taller (Reig).

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Regular. Presenta problemes en el revestiment, com ara despreniments, taques d’humitat i taques per la pol·lució ambiental. VALORACIÓ: Exemple d’edifici de construcció popular. Presenta alguns elements

força interessants, entre ells, la llinda gravada del portal.

PROPOSTES: Conservar els elements tradicionals de la construcció popular. Restauració de la façana.

DADES HISTÒRIQUES: Família de paraires de Sant Pere instal·lats a Torelló la segona meitat del segle XVI.

El primer Archs documentat per Fortià Solà és Gracià (1552). Deu anys més tard, 1562, el trobem establert en diversos patis del carrer de les Palanques (Pont). Se sap que es va casar amb Gabriela Prat, pubilla d’en Pere Prat.

CORREDOR DE

31

CAN REIG

E: 1/200

C A R R E R N O U

(11)

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE TORELLÓ. AUTORS: T. VALL-LLOSADA, G. VERDAGUER, R. LACUESTA. 2002-2003 El 1610 apareix en Rafael Archs Prat, paraire, fill d’en Gracià. Es casà

amb Anna Patau, coneguda amb el sobrenom Espadamala de Vall. El seu germà, Joan Archs Prat, també paraire, que, després d’enviudar, es casà amb Maria Espadamala de Vall. Possiblement la seva filla Marianna es casà amb Josep Parrella (1645).

La família es diversificava però se seguien dedicant a la paraireria. En Pau Archs, casat amb Caterina, és paraire. El seu fill, Tomàs Archs, es casa amb Marianna Barrer l’any 1630 i fa d’obrer a la parròquia de Sant Feliu.

En Francesc Archs, casat amb Rafaela, és paraire. El seu fill, Joan Archs, es casà el 1630 amb Maria Sobreriba.

Solà també trobà pels arxius en Josep Archs, mossèn, beneficiat de Santa Maria del Mar a Barcelona, i P. Tomàs Archs, dominic del convent de Santa Caterina, també a Barcelona.

Des d’abans de 1925 va residir a la casa Manuel Parés i Bartra, metge natural de Torelló i veí de Barcelona a la Gran Via de les Corts Catalanes, 600, Pral. El prestigiós metge passava els estius a Torelló amb la seva família. L’any 1925 va fer un gran balcó a la 1a planta. Quatre anys més tard, febrer de 1929, alçava un metre la tanca del seu hort per la banda del carrer Archs i pel límit amb el carrer de Manlleu. El mateix any, agost de 1929, reformava el balcó de la tercera planta i unes obertures als laterals.

Des de principis dels anys 50 del segle XX hi resideix la família Vilà. Joan Vilà Arnau, de Rupit, va comprar la casa. La família es dedicava a l’agricultura. L’any 1954 hi van fer una reforma important de l’escala i l’any 1965 hi van construir el tercer pis.

Actualment la propietat està repartida entre les tres filles del senyor Vilà.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: - AJUNTAMENT DE TORELLÓ, Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana. Estructura i Usos del Sòl Urbà i Urbanitzable, E. 1:4.000, i plànols sobre el Contjunt Històric, E. 1:250. Torelló 1999.

- Arxiu Municipal de Torelló (AMT), Llicències obres. Anys 1925,1929. Escrita: - SOLÀ MORETA, Fortià, Història de Torelló.Vol. I. 1947.

(12)
(13)

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE TORELLÓ. AUTORS: T. VALL-LLOSADA, G. VERDAGUER, R. LACUESTA. 2002-2003 NÚM. REF. : I.R.U.45/075

DENOMINACIÓ : Can Capa

Altres denominacions: Torneria Capa

SITUACIÓ : Carrer Nou, 52

DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1689. Arquitectura barroca

AUTOR :

PROMOTOR :

TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana

CONTEXT : Urbà, creixement lineal de parcel·lació gòtica RÈGIM URBANÍSTIC :

Planejament Vigent: Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Torelló. Desembre 1999.

Classificació: Sòl Urbà

Qualificació: Conjunt Històric (Zona A)

Afectació: 9,5 m (PB + 2PP) d’alçària reguladora (pot augmentar l’altura de coberta)

RÈGIM JURÍDIC :

Titularitat: Hereus de Joan Capa Parés (Luís Capa Dot i la seva germana) Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

N

E

U.A

PU

IG

EA

A

A

PB+III PB+III

E

PB+III

A

PB+II PB+III

(14)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE TORELLÓ. I.R.U.45/075 -2-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE TORELLÓ. AUTORS: T. VALL-LLOSADA, G. VERDAGUER, R. LACUESTA. 2002-2003 DESCRIPCIÓ : Casa popular entre mitgeres del segle XVII.

Edifici entre mitgeres de planta baixa, un pis principal i golfes. Coberta de teula àrab a dues vessants i ràfec inclinat i en voladís. Està situat a la banda sud del carrer, de manera que la seva façana està orientada al nord. En aquesta banda del carrer les parcel·les són estretes i molt allargades, de forma que es produeix un pati posterior a sud, molt allargassat i amb construccions complementàries.

Parets de tàpia arrebossada amb les obertures importants emmarcades de pedra tallada vista.

Amplada de façana doble de la típica que correspon al parcel·lari gòtic de 4-5 metres: en aquest cas s’arriba als 10 metres.

La façana presenta homogeneïtat i una composició força ordenada entre els seus elements. Es manté aparentment amb la seva estructura original ja que les reformes i restauracions n’han conservat la composició primària. La façana està organitzada segons dues obertures a cada pis, amb el mateix tractament de pedra: brancals encadenats, llindes de pedra i les finestres del pis amb ampit de pedra. En general, totes aquestes obertures són de dimensions força grans. El portal marca un eix juntament amb la finestra superior. Apareix la típica pedra de Torelló, en forma de trapezi, entre la llinda del portal i l’ampit de la finestra. La llinda del portal té un gravat amb la data de 1689 i al centre les sigles IHS, Iesus Hominum Salvator, en que la H es dilata i inclou una creu.

El pis golfes presenta dues obertures més simples i petites situades just sota l’ala del ràfec.

EVOLUCIÓ D’USOS:

Original: Habitatge unifamiliar

Actual: Habitatge unifamiliar

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Força bo. La pedra més antiga, la del portal i finestres originals, es troba molt envellida a causa de despreniments per exfoliació.

VALORACIÓ: Exemple d’edifici de construcció popular amb orígens del segle XVII. Segueix la tipologia del carrer, fent que el conjunt tingui un aire coherent. Manté la pedra tradicional entre la llinda i l’ampit de la finestra.

PROPOSTES: Mantenir el volum edificat, sense perjudici d’adoptar l’alçada reguladora del Pla General, i els elements que composen les façanes. DADES HISTÒRIQUES: Aquesta és una de les vuitanta cases que tenia el carrer Nou a mitjan

segle XVIII. La llinda de 1689 ens aproxima a la data de construcció de la casa o a la primera reforma soferta. Són molt nombroses les llindes dels segles XVII i XVIII presents al carrer. En aquest cas hi destaca la simbologia religiosa, com en la majoria de llindes dels pobles de la Vall del Ges. Les inicials J H S, amb la H coronada amb una creu grega, és la que correspon a aquesta casa.

52

E: 1/200

C A R R E R N O U

(15)

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE TORELLÓ. AUTORS: T. VALL-LLOSADA, G. VERDAGUER, R. LACUESTA. 2002-2003 La casa i el seu hort ocupen 822 metres quadrats, 140 dels quals eren

edificats l’any 1909. Com totes les cases d’aquesta banda de carrer, té sortida per la Ronda del Puig.

Aquesta casa va pertànyer a Joan Dot, veí de Ripoll. El seu hereu va ser Joan Dot Amalrich, també de Ripoll. L’any 1936, la casa era habitada per Joan Capa Parés. Joan Capa va fer l’aprenentatge de torner a la Torneria Camprodon, del carrer de Sant Bartomeu, i després es va instal·lar als baixos de la casa. La transformació d’aquests baixos és molt freqüent al carrer Nou. Les antigues quadres per a animals i una part de l’hort es transformen en taller artesà. A principis del segle XX, el carrer Nou tenia una desena de petites torneries ubicades a la planta baixa de les cases. Aquestes es consideraven indústries molestes, però era permès el seu funcionament. Aquestes s’anaren traslladant a nous tallers, més grans i allunyats del centre, a partir de 1945-1950. Eduard Freixer Sayós, torner de Sant Quirze de Besora, va associar-se amb Joan Capa i junts van comprar la casa a mitges. Després de la mort de Joan Capa, la casa va passar a l’altre copropietari, Eduard Freixer. El fill de Joan Capa, Lluís Capa Dot, la hi va comprar l’any 1991.

La Torneria Capa va treballar al carrer Nou fins la dècada de 1994. Era una torneria ubicada las baixos; tenia 230 metres quadrats. Era moguda per una força motriu elèctrica de 5,25 cv, amb la típica transmissió amb corretges. L’any 1965, quan s’oficialitzà l’activitat, hi treballaven els dos propietaris i un aprenent. El nom de l’empresa era Infreca (Indústria Freixer i Capa).

La casa, actualment, es troba deshabitada. L’àvia dels Capa va ser l’última persona que hi va viure.

A l’Arxiu Municipal no hi consta cap reforma a la casa i els propietaris actuals no recorden cap actuació.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: - AJUNTAMENT DE TORELLÓ: Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana. Estructura i Usos del Sòl Urbà i Urbanitzable, E. 1:4.000 i plànols sobre el Conjunt Històric, E. 1:250. Torelló 1999.

Escrita: - SOLA I MORETA, FORTIÀ, Història de Torelló. 2 vol. 1947-1948. - AMT, registre, padrons, matrícula industrial.

(16)
(17)

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE TORELLÓ. AUTORS: T. VALL-LLOSADA, G. VERDAGUER, R. LACUESTA. 2002-2003 NÚM. REF. : I.R.U.46/076

DENOMINACIÓ : Can Tornamira

Altres denominacions:

SITUACIÓ : Carrer Nou, 54

DATA DE CONSTRUCCIÓ : Casa dels segles XVI i XVII.

Reformada l’any 1909. Arquitectura de línies clàssiques.

AUTOR : Joan Tornamira Barella, mestre d’obres (reforma de 1909). Probablement segueix un projecte de Marià Callís Collell.

Marià Callís, mestre d’obres, va projectar l’Hotel Bosch (Torelló), 1891, la casa Benito (Torelló), 1908, l’antiga seu de la Caixa de Manlleu (Plaça Fra Bernadí, Manlleu), 1908 i la casa Almeda (C/ del Pont, 33, Manlleu).

PROMOTOR : Ramona Barella Cardona, vídua de Ramon Tornamira Callís. Reforma de 1909.

TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana.

CONTEXT : Urbà, creixement lineal de parcel·lació gòtica. RÈGIM URBANÍSTIC :

Planejament Vigent: Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Torelló. Desembre 1999.

Classificació: Sòl Urbà

Qualificació: Conjunt Històric (Zona A)

Afectació: 10,5 m d’alçària reguladora (altura actual) RÈGIM JURÍDIC :

Titularitat: Carme Sala Carós Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

N

E

U.A

PUI

G

EA

A

A

PB+III PB+III

E

PB+III

A

PB+II PB+III

(18)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE TORELLÓ. I.R.U.46/076 -2-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE TORELLÓ. AUTORS: T. VALL-LLOSADA, G. VERDAGUER, R. LACUESTA. 2002-2003 DESCRIPCIÓ : Edifici entre mitgeres, de planta baixa dos pisos i golfes, coberta a

dues aigües amb encontre amb la façana en forma de cornisa, de poca volada, motllurada i decorada.

Està emplaçat en una parcel·la de la banda sud del carrer, llarga i estreta, i deixant lliure l’espai posterior, a sud, utilitzat amb horts. Els seus murs són aixecats íntegrament de maó massís. La façana principal està orientada a nord, composada seguint línies clàssiques força regulades i tractada amb arrebossat i pintat, formant franges ressortides de color marró per sobre el pla de façana, de color blanc, que remarquen les obertures i ressegueixen l’altura d’ampit. Unes motllures ressegueixen la línia d’imposta i a la planta baixa hi ha unes línies refoses horitzontals. La disposició és simètrica i dividida en quatre eixos verticals, dels quals, els dos centrals, són iniciats per portals en la planta baixa i continuats per balcons en el primer i segon pis. D’aquests, el del primer pis presenta el voladís més pronunciat i la barana de ferro més decorada amb reganyols. Els dos eixos laterals comencen a la planta baixa per unes petites finestres, protegides amb barrots de ferro, i al primer i segon pis s’hi disposa, en cada un d’ells, una finestra rectangular. La planta golfes presenta quatre obertures iguals entre elles i col·locades sobre cada un dels eixos. Són rectangulars, de petites dimensions, amb una barana de ferro protectora, composada per dos únics reganyols, i situades just per sota la cornisa. Aquesta és composada per tres franges horitzontals, amb motius ornamentals en relleu i d’inspiració clàssica.

Les obertures dels dos pisos s’homogeneïtzen amb l’ajuda del tipus de tancament comú, fet de persianes de llibrets, amb lames regulables i pintades de color marró clar.

EVOLUCIÓ D’USOS:

Original: Habitatge plurifamilar amb horta i ramaderia. Actual: Habitatge plurifamilar amb horta

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Regular, la façana presenta deficiències en l’arrebossat, sobretot a la planta baixa, per l’acumulació de brutícia a causa de la pol·lució i les humitats.

VALORACIÓ: Edifici destacable, de principis del segle XX, per ser un dels primers a ser construïts sense la tàpia tradicional i per la seva composició clàssica, que s’integra bé a la coherència general del carrer.

PROPOSTES: Mantenir i restaurar la façana

DADES HISTÒRIQUES: La branca familiar dels Tornamira torellonencs era originària de Sant Feliu Sasserra (Bages). L’existència del castell de Tornamira des del segle XIII, a Oristà (Osona), i la proximitat al terme de Sant Feliu Sasserra ens permet especular amb la possible ascendència d’aquesta família. Els Tornamira torellonencs van ser mestres d’obres. S’instal·laren a Torelló ja entrat el segle XIX. Abans de 1857, la família de Francesc Tornamira es traslladà a Torelló. Quatre dels seus fills hi van viure: Ramon, Pere, Joaquim i Josep Tornamira Callís.

54

E: 1/200

C A R R E R N O U

(19)

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE TORELLÓ. AUTORS: T. VALL-LLOSADA, G. VERDAGUER, R. LACUESTA. 2002-2003 Ramon va seguir, com a constructor, el negoci del seu pare. Pere va

participar de la gestió pública com a regidor de l’Ajuntament l’any 1909 (renuncià a l’alcaldia per la seva avançada edat després de la dimissió de l’alcalde). En Joaquim va establir-se com a sastre al carrer de Sant Antoni, 2. En Josep va viure al carrer de la Pau, 23.

La casa dels Tornamira era al carrer Nou, 54 (abans 48-50). Ramon Tornamira era propietari de quatre cases l’any 1867-1868. L’any 1872 els propietaris més puixants del carrer Nou eren Jaume i Jeroni Vilar, Ramon Tornamira, Joan Bofill i Josep Archs. A principis del segle XX, 1904, Ramon Tornamira era el tercer contribuent local després dels Pericas i els Bassas. El seguia en Pere Deordal i en Segimon Lastortras.

Ramon Tornamira es va casar amb Ramona Barella Cardona. Tingué tres filles. El seu germà Joaquim maridà amb Antònia Barella Cardona. Joan Tornamira Barella, alcalde accidental l’any 1911, va continuar l’empresa de construcció de la família. El seu patrimoni a Torelló consistia en quatre cases. Al carrer Nou tenia la casa familiar amb 850 m2, dels quals 130 eren edificats. Els números 67 i 69 del carrer Nou

també eren de la seva propietat (280 i 180 m2 respectivament). Al

carrer de Manlleu tenia una casa (dues de seguides segurament refoses en una) al costat de cal Cònsol (463 m2 amb 167 d’edificats). A

més de constructor, era administrador dels germans Comellas Almeda, de Vic. Aquests tenien tres cases seguides (36, 28, 40) del carrer de Ges d’Avall.

A partir de 1927, l’empresa va ser dirigida per Francesc Tornamira Viñolas. Antoni i Juli Tornamira també apareixen com a constructors. Entre les obres més destacables dutes a terme per Ramon, Joan o Francesc Tornamira, en podem destacar les tanques de les cases Paradell (C/ Balmes, 10) i Coma (C/ Balmes, 18), fetes entre 1881 i 1883. La casa de Segimon Lastortras (carrer del Pont, 9), de 1897. La reforma de la casa de Dolors Constans, vda. Sauquer (C/ Rocaprevera, 20), de 1908. La casa de Josep Escarré Orriols (C/ de Rafael Casanova), de l’any 1931. El pis d’en Plàcid Nofre Llebot (C/ Anselm Clavé, 6), de 1933. La reforma de la casa de Fortià Pujol Codinachs (C/ Pont, 42), de 1936.

Francesc Tornamira, l’últim constructor, havia viscut al carrer de Sant Feliu, 25. L’any 1936 tenia seixanta-quatre anys. Jaume Baraldés Montells, soci de Francesc Tornamira, continuà en solitari l’empresa des de 1941. Part de la família Tornamira havia fixat la seva residència a Barcelona. Les filles de Joan Tornamira Barella continuaven vivint a la casa del carrer Nou, 54.

El patrimoni Tornamira es va anar venent. L’any 1942, Florenci Rifà Font comprà les cases número 67 i 69 del carrer Nou. L’any 1949, Agustí Sellés Majoral comprà la casa del carrer de Manlleu, 11. La casa del carrer Nou, 54, havia estat reformada l’any 1909. La propietat tenia 850 metres quadrats, 130 dels quals eren edificats. Ramona Barella Cardona, vídua de Ramon Tornamira, havia fet reformar la façana tradicional de la casa i hi va aixecar un segon pis. Reformà l’escala d’entrada i les dependències interiors; Joan Tornamira va dur a terme les obres. Marià Callís Cullell, mestre d’obres, treballà amb Ramon Tornamira en diverses obres, la dècada

(20)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE TORELLÓ. I.R.U.46/076 -4-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE TORELLÓ. AUTORS: T. VALL-LLOSADA, G. VERDAGUER, R. LACUESTA. 2002-2003 de 1880. És probable que el projecte de reforma de la casa del carrer

Nou, 54, hagi estat obra d’ell.

Carme Sala Carós és l’actual propietària. Va comprar la casa pels volts de 1967. En morir les germanes Irene i Helena Tornamira, la casa fou heretada pels nebots de Barcelona i aquests optaren per la venda. La família Sala ha reformat l’entrada i una part de l’embigat de fusta. Els baixos havien tingut femer i un pou. El femer ja ha desaparegut, però el pou segueix donant aigua. L’horta jardí manté les parets de tàpia tradicionals. Un estany-bassa s’omple amb l’aigua del pou i permet regar l’horta. Una petita part de l’horta és un jardí d’estètica romàntica.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: - AJUNTAMENT DE TORELLÓ: Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana. Estructura i Usos del Sòl Urbà i Urbanitzable, E. 1:4.000, i plànols sobre el Conjunt Històric, E. 1:250. Torelló 1999.

- AMT, Llicències d’Obres

Escrita: - Gran Enciclopèdia Catalana. Vol. 22, pàg 438-439. 1992.

- Arxiu Municipal de Torelló. Padrons, Llicències d’Obres, Registres i Contribucions.

(21)

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE TORELLÓ. AUTORS: T. VALL-LLOSADA, G. VERDAGUER, R. LACUESTA. 2002-2003 NÚM. REF. : I.R.U.47/077

DENOMINACIÓ : Casa Rovira

Altres denominacions:

SITUACIÓ : Carrer Nou, 55

DATA DE CONSTRUCCIÓ : Segle XVIII. Llinda de 1730. Linda de finestra de 17(...)4. Arquitectura barroca.

AUTOR :

PROMOTOR :

TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana.

CONTEXT : Urbà, creixement lineal de parcel·lació gòtica. RÈGIM URBANÍSTIC :

Planejament Vigent: Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Torelló. Desembre 1999.

Classificació: Sòl Urbà

Qualificació: Conjunt Històric (Zona A)

Afectació: L’ alçària reguladora és de 9,5 m, contats des de la rasant del carrer en l’extrem oest del núm. 51 (actual nivell de l’assecador).

RÈGIM JURÍDIC :

Titularitat: Maria Mitjans Sellarès i Josep Verdaguer Roca Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

N

E

U.A

PU

IG

EA

A

A

PB+III PB+III

E

PB+III

A

PB+II PB+III

(22)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE TORELLÓ. I.R.U.47/077 -2-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE TORELLÓ. AUTORS: T. VALL-LLOSADA, G. VERDAGUER, R. LACUESTA. 2002-2003 DESCRIPCIÓ : Casa popular entre mitgeres de planta baixa, un pis principal i un

segon pis de golfes dividida en dues parts, una de més alta, porxada, situada a l’esquerra, i una altra de més baixa. Coberta de teula àrab a dues vessants i ràfec horitzontal sobre cornisa motllurada, a dues alçades. Està situada a la banda nord del carrer, de manera que la seva façana està orientada a sud.

Parets de tàpia arrebossada i pintada de color groc. Obertures perfilades de pedra vista encadenada en els brancals. A la planta baixa apareix un sòcol aplacat de peces de pedra artificial deixat de gra rugós. El portal està desplaçat a l’esquerra i presenta la llinda gravada amb la data de 1730, acompanyada d’uns símbols que fan referència a eines del ram de la construcció (escaire i compàs) i també una creu encerclada. El tancament és de fusta, rústic i envellit. A la seva dreta dues finestres, gran i petita, no practicables i obertes al mur posteriorment a la construcció original. Al primer pis, hi ha dues finestres força grans de les quals una se situa sobre l’eix que marca el portal i que correspon a la sala principal; són fetes de pedra i remarcades amb una incisió contínua a tot el volt. Per sobre, apareixen les golfes dividides en dues parts: la de l’esquerra té la coberta sobreaixecada per encabir-hi un porxo obert a mode d’assecador, la barana del qual és feta a partir d’una paret calada per peces prefabricades ceràmiques en forma semicircular. Les golfes de la dreta són gairebé impracticables per la seva poca alçada. Es ventilen per una obertura quadrada oberta just sota la volada de coberta.

L’interior es conserva amb bigues de pollancre i el paviment de cairons tradicionals. La finestra de la saleta principal és reforçada amb festejadors.

EVOLUCIÓ D’USOS:

Original: Residencial.

Actual: En desús

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Regular. Presenta molts problemes en la part inferior del mur a causa de la filtració d’humitats provinents del terreny; fins i tot la pedra que forma el portal presenta exfoliacions en les parts més baixes. Apareix alguna esquerda a la façana. També la fusteria està en procés de degradació per agents biològics i ambientals.

VALORACIÓ: Exemple d’edifici de construcció tradicional. Segueix la tipologia del carrer, fent que el conjunt tingui un aire coherent.

PROPOSTES: Conservar els elements tradicionals de la construcció popular. Restauració de la façana.

DADES HISTÒRIQUES: La casa del carrer Nou, 55, es va construir o reformar l’any 1730. Segons el registre, la casa tenia 316 m2 de terreny i 86 m2 corresponien a la casa. Es va construir amb els mètodes dels mestres d’obra d’aleshores. Parets de tàpia gruixudes, amb sòcols de mamposteria, i revestiments de pedra picada. La llinda principal, amb un escaire i un compàs obert, culminada amb una creu grega inserida

C A R R E R N O U

55

(23)

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE TORELLÓ. AUTORS: T. VALL-LLOSADA, G. VERDAGUER, R. LACUESTA. 2002-2003 en una mena de calze és de les més interessants que es conserva al

carrer Nou. L’escala d’accés a la planta principal és de graons de pedra massissa. A la planta baixa es conserva una llinda de pedra sense cap inscripció. La primera planta té festejadors a la finestra principal i una porta interior amb llinda i brancals de pedra picada (igual que les obertures de la façana). L’embigat és de fusta de pollancre. La planta del primer pis només manté una cambra pavimentada amb rajola d’obra cuita; la resta presenta mosaic relativament modern. La segona planta, antic assecador o golfa, té el terra de fusta. La teulada antiga es va refer pels volts de 1988. L’horta posterior de la casa va convertir-se en jardí quan els propietaris actuals varen comprar la casa.

Desconeixem qui va construir la casa però, molt probablement, es tracti de la casa que, a mitjan segle XIX, tenia el paleta Rafael Plana. Els motius al·lusius als mestres d’obra de la llinda no poden ser de cap altre paleta. L’altre paleta del carrer Nou era en Tornamira i la seva casa era a la banda parell.

Els germans Rovira varen comprar la casa en una data imprecisa propera a la fi del segle XIX. El paleta Plana no tingué continuïtat a finals del segle XIX. Joan Rovira Roma va comprar la part dels seus germans l’any 1902. Durant el segle XX, la casa ha estat habitada per la família Rovira. Feliu i Jacint Rovira Subiranas, torners, van viure a la casa durant la dècada de 1930. Als baixos de la casa hi hagué un petit taller de lampisteria.

Els constructors Berenguer compraren la casa pels volts de 1981. Uns anys més tard, 1984, varen vendre la casa a Josep Verdaguer Roca i Maria Mitjans Sellarès.

Els actuals propietaris han agregat dues propietats per la part posterior de la casa del carrer Nou. L’entrada actual es fa pel carrer de Manlleu. Els dos jardins (antics horts) han estat unificats. Els marges que separaven els horts i el mur de tàpia han estat eliminats.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: - AJUNTAMENT DE TORELLÓ, Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana. Estructura i Usos del Sòl Urbà i Urbanitzable, E. 1:4.000, i plànols sobre el Conjunt Històric, E. 1:250. Torelló 1999.

Escrita: - SOLA I MORETA, FORTIÀ, Història de Torelló. 2 vol. 1947-1948. - AMT, registre, padrons, matrícula industrial.

(24)
(25)

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE TORELLÓ. AUTORS: T. VALL-LLOSADA, G. VERDAGUER, R. LACUESTA. 2002-2003 NÚM. REF. : I.R.U.48/078

DENOMINACIÓ : Casa Cañellas

Altres denominacions: Can Donado

SITUACIÓ : Carrer Nou, 73

DATA DE CONSTRUCCIÓ : Origen al segle XVIII. Reformada l’any 1860. Façana de composició clàssica

AUTOR :

PROMOTOR :

TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana.

CONTEXT : Urbà, creixement lineal de parcel·lació gòtica. RÈGIM URBANÍSTIC :

Planejament Vigent: Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Torelló. Desembre 1999.

Classificació: Sòl Urbà

Qualificació: Conjunt Històric (Zona A)

Afectació: 9,5 m (PB + 2PP) d’alçària reguladora (altura actual) RÈGIM JURÍDIC :

Titularitat: Germans Ramon i Antònia Donado Cañellas Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

N

E

U.A

PU

IG

EA

A

A

PB+III PB+III

E

PB+III

A

PB+II PB+III

(26)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE TORELLÓ. I.R.U.48/078 -2-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE TORELLÓ. AUTORS: T. VALL-LLOSADA, G. VERDAGUER, R. LACUESTA. 2002-2003 DESCRIPCIÓ : Casa popular entre mitgeres de planta baixa, un pis principal i un

segon pis porxat. Coberta de teula àrab a dues vessants i ràfec inclinat sustentat per colls de fusta. Està situada a la banda nord del carrer, de manera que la seva façana està orientada a sud.

Parets de tàpia arrebossada i pintada de color blanc. Façana senzilla i deixada sense elements decoratius. A la planta baixa, els dos portals que apareixen presenten les llindes de fusta amb un gravat central a cada una. En la llinda del portal d’entrada rodada apareix gravada la data i en el portal d’accés principal una mena d’escut quadrat emmarcat per una sanefa vegetal. Ambdós portals han sofert reformes i la dimensió i disposició de les seves llindes no coincideix amb la de les obertures. Apareix una finestra de característiques senzilles i igual que les quatre del primer pis, les quals estan repartides rítmicament. Sobre cada una, en el segon pis, hi ha un dels quatre arcs que formen la galeria porxada i oberta a mode d’assecador. Els seus arcs són rebaixats i amb unes impostes formades per una motllura. Estan protegits per la típica barana de fusta molt utilitzada en altres temps en la zona, disposada segons uns barrots de secció quadrada i girats 45º respecte el pla de barana. Aquest tipus de barana està desapareixent pels problemes que presenta de conservació de la fusta.

EVOLUCIÓ D’USOS:

Original: Residencial

Actual: Residencial

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Regular. Presenta molts problemes en la part inferior del mur a causa de la filtració d’humitats provinents del terreny. També en la fusta, tant de les llindes com de la barana del porxo, la qual està en procés de degradació per agents biològics i ambientals.

VALORACIÓ: Exemple d’edifici de construcció popular en què es conserva el tipus de barana de fusta molt usada popularment en altres temps. Segueix la tipologia del carrer, fent que el conjunt tingui un aire coherent. PROPOSTES: Mantenir el volum edificat i els elements que composen les façanes.

Conservar els elements tradicionals de la construcció popular torellonenca: les dues llindes gravades i la barana de fusta.

DADES HISTÒRIQUES: Les primeres notícies de la casa les hem de buscar a la llinda de fusta que es conserva a la porta d’entrada. La data de 1860 ha de ser fruit d’una reforma endegada poc abans de la construcció de la carretera provincial (actual carrer de Manlleu). Un gravat de pedra que hi ha a la façana sembla anterior a aquestes dates. El més probable és que sigui una casa del segle XVIII reformada al segle XIX.

La casa era propietat de Fortià Bofill Munt l’any 1894. Tenia 272 metres quadrats, 138 dels quals eren edificats. Disposava d’un pati amb coberts a la part posterior.

Jeroni Cañellas Buixadé va comprar la casa a Fortià Bofill l’any 1894. Paulino Cañellas Buixadé va mantenir la propietat fins a l’any 1944, en què la va rebre Ramon Cañellas Esturi, fill de Jeroni. Ramon va ser torner a la Torneria Vidal, una de les grans torneries de Torelló. Va

E: 1/200

C A R R E R N O U

(27)

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE TORELLÓ. AUTORS: T. VALL-LLOSADA, G. VERDAGUER, R. LACUESTA. 2002-2003 viure al carrer Nou, 114, al 142 i al 77, abans d’anar a la casa familiar,

l’any 1944. Es va casar amb Antonia Muntanyà Bru. La seva filla, Maria Cañellas Muntanyà, es va casar amb Joan Donado, sabater. Aquest sabater va treballar a la manera tradicional tota la seva vida. El nom popular de cal sabater Donado encara és ben viu.

Els seus fills, Ramon i Antònia Donado Cañellas, són els propietaris des de l’any 2002.

L’única llicència d’obres és de 1964. Es tractava d’una petita reforma interior.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: - AJUNTAMENT DE TORELLÓ, Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana. Estructura i Usos del Sòl Urbà i Urbanitzable, E. 1:4.000, i plànols sobre el Conjunt Històric, E. 1:250. Torelló 1999.

Escrita: -SOLA I MORETA, FORTIÀ, Història de Torelló. 2 vol. 1947-1948. -AMT, registre, padrons, matrícula industrial.

(28)
(29)

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE TORELLÓ. AUTORS: T. VALL-LLOSADA, G. VERDAGUER, R. LACUESTA. 2002-2003 NÚM. REF. : I.R.U.49/079

DENOMINACIÓ : Casa Solà

Altres denominacions:

SITUACIÓ : Carrer Nou, 138

DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1802. Arquitectura popular barroca

AUTOR :

PROMOTOR :

TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana

CONTEXT : Urbà, creixement lineal de parcel·lació gòtica RÈGIM URBANÍSTIC :

Planejament Vigent: Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Torelló. Desembre 1999.

Classificació: Sòl Urbà

Qualificació: Conjunt Històric (Zona A)

Afectació: 9,5 m (PB + 2PP) d’alçària reguladora (pot augmentar un pis) RÈGIM JURÍDIC :

Titularitat: Carme Franquesa Vila Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

N

E

PB+I

A

B

PB+III

(30)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE TORELLÓ. I.R.U.49/079 -2-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE TORELLÓ. AUTORS: T. VALL-LLOSADA, G. VERDAGUER, R. LACUESTA. 2002-2003 DESCRIPCIÓ : Casa popular entre mitgeres de planta baixa, un pis principal i golfes.

Coberta de teula àrab a dues vessants i ràfec inclinat sustentat per colls de fusta. Està situada a la banda sud del carrer, de manera que la seva façana està orientada al nord. En aquesta banda del carrer les parcel·les són estretes i allargades de forma que es produeix un pati posterior a sud, allargassat i amb construccions complementàries en aquest.

Parets de tàpia arrebossada amb les obertures importants emmarcades de pedra tallada vista. Façana emmarcada també per unes cadenes verticals situades al límit de les mitgeres.

La façana presenta homogeneïtat i una composició força ordenada entre els seus elements. Es manté aparentment amb la seva estructura original ja que les reformes i restauracions n’han conservat la composició primària. La façana està organitzada segons dues obertures a cada pis, amb el mateix tractament de pedra: brancals aparellats encadenats, llindes de pedra i de fusta i totes les finestres amb ampit de pedra. En general totes aquestes obertures són de dimensions força grans, excepte les dues de la planta golfes que són més petites. El portal, situat a l’esquerra, presenta la llinda de fusta. Tot plegat fa que la façana tingui una imatge general força rústega.

EVOLUCIÓ D’USOS:

Original: Habitatge.

Actual: Habitatge.

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Molt bo. No s’hi aprecia gaire problemes de conservació. Només presenta el revestiment superficial afectat per taques d’humitat. VALORACIÓ: Exemple d’edifici de construcció popular de principis del segle XIX i

que es manté amb les formes originals. Segueix la tipologia del carrer, fent que el conjunt tingui un aire coherent.

PROPOSTES: Conservar la composició original amb les seves obertures, sense perjudici d’aplicar l’alçada reguladora del Pla General.

DADES HISTÒRIQUES: Casa edificada o reformada pels volts de l’any 1802, tal com indica la llinda de la finestra. La casa va pertànyer al senyoriu de la Rectoria. Aquesta era una de les quinze cases que, l’any 1810, quedaven a l’extrem del carrer, al lloc anomenat call del Colomer. La concòrdia entre el rector Quinquer i Ramona de Riquer, vídua de Carles de Sentmenat, establia aquell any la distribució dels honors en aquesta part alta del carrer Nou.

Les primeres dades documentals les trobem en la persona de Pere Solà Escarrà, propietari de la casa de camp número 30, l’any 1857. Pere Solà llegà al seu fill, Joan Solà Espona, la casa del carrer Nou, 138 (abans 128). Al padró d’habitants de 1880, hi consta Joan i el seu germà Fortià.

La casa tenia, a principis del segle XX, 84 metres quadrats i un total de 434 metres quadrats (casa i hort). Joan Solà feia de jornaler al camp i Fortià es va fer torner.

(31)

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE TORELLÓ. AUTORS: T. VALL-LLOSADA, G. VERDAGUER, R. LACUESTA. 2002-2003 Fortià es va casar amb Dolors Quintana i va anar a viure al carrer de

Sant Feliu, 5 (any 1905). L’any 1924, la casa del carrer Nou, 138, era habitada per la família de Fortià Solà. Aquell any constava com a jornaler. El seu fill, Joan Solà Quintana, va fer l’aprenentatge de mecànic i després va treballar d’escrivent. Es va casar amb Carme Franquesa Vila. El seu fill, Fortià Solà Franquesa, va ser un dels directius de la Torneria Mecànica INVISA. Després del tancament d’aquesta es va establir a la casa de nova construcció que es va fer a la pujada de les Escaletes (carrer de Mossèn Sabaté). La casa va quedar en propietat de la seva germana.

La casa és una senzilla construcció segons la tècnica tradicional (paret de tàpia, llinda de fusta i pedra, embigat de fusta, cairó típic i una planta i golfa assecador).

La casa no ha sofert modificacions importants des de la seva construcció. L’any 1948, Joan Solà Quintana va fer un terrat interior sense autorització i va rebre una inspecció municipal. Una adequació a la vida moderna (cuina, lavabos, paviments), no documentada, també s’ha dut a terme. Els darrers temps s’ha arrebossat la façana.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: - AJUNTAMENT DE TORELLÓ, Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana. Estructura i Usos del Sòl Urbà i Urbanitzable, E. 1:4.000, i plànols sobre el Conjunt Històric, E. 1:250. Torelló 1999.

Escrita: - SOLA I MORETA, FORTIÀ, Història de Torelló. 2 vol. 1947-1948. - AMT, registre, padrons, matrícula industrial.

138

E: 1/200

C A R R E R N O U

(32)
(33)

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE TORELLÓ. AUTORS: T. VALL-LLOSADA, G. VERDAGUER, R. LACUESTA. 2002-2003

NÚM. REF. : I.R.U.50/080

DENOMINACIÓ : Torre Vidal

Altres denominacions:

SITUACIÓ : Carrer de la Pau, 10

DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1898-1900. Arquitectura de línies clàssiques, dins l’estètica de les construccions de tipus industrial.

AUTOR :

PROMOTOR : Josep Vidal Cuatrecasas TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana

CONTEXT : Urbà. Casa lligada a la fàbrica familiar, i ambdós emplaçats prop del riu Ges.

RÈGIM URBANÍSTIC :

Planejament Vigent: Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Torelló. Desembre 1999.

Classificació: Sòl Urbà

Qualificació: Illes de pati interior (Zona E)

Afectació: 9,5 m (PB + 2PP) d’alçària reguladora (pot augmentar en un pis) RÈGIM JURÍDIC :

Titularitat: Joan Magret Alsina Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

PB +I

A

E

PB+I II

E

PB +I

EQ

E

PB+II

V

PB+II

E

A

E

PB+II PB +II

E

PB +III PB+II

E

N

(34)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE TORELLÓ. I.R.U.50/080 -2-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE TORELLÓ. AUTORS: T. VALL-LLOSADA, G. VERDAGUER, R. LACUESTA. 2002-2003 DESCRIPCIÓ : Edifici unifamiliar aïllat, situat en cantonada, de planta rectangular i

coberta a quatre aigües. És de planta baixa i un pis.

L’edifici presenta el mateix sistema constructiu que l’edifici que constitueix la torneria de la mateixa família Vidal, situat a l’esquerra en el mateix carrer. Aquest sistema constructiu es presenta molt explícit i constitueix també el tractament estètic; això és, murs vistos de paredat de còdol de gra mitjà aglomerat, reforçat i relligat amb verdugades de maó ceràmic.

La façana principal està orientada a sud i està composada segons un ritme de tres obertures a cada pis. Així, tenim un eix centrat i marcat per l’entrada, en planta baixa, i un balcó principal al primer pis. A cada banda hi ha unes finestres menys rellevants però que segueixen la formació de les obertures centrades. Aquestes, doncs, són fetes segons unes rebranques de maó que es cobreix en la llinda amb un arc rebaixat, fet del mateix maó col·locat a sardinell. El seu enfosquiment es produeix a partir de persianes de llibret de fusta i pintades de color gris blavós. La portalada és de fusta de color marró. En ambdós pisos, dues franges de maó travessen la façana i les obertures, fent d’imposta. Una altra franja horitzontal divideix els dos pisos i és a la vegada retorn del voladís del balcó. Aquest, per la seva part, presenta la barana de ferro forjat i decorat amb floritures i reganyols.

La façana està coronada per una cornisa de maó ceràmic, formant una motllura esglaonada.

L’edifici està retirat uns 4 metres respecte de l’alineació del carrer, per la qual cosa dóna lloc a un jardinet previ i de recepció tancat per un mur i per bruc. La façana del lateral dret està alineada a un carrer adjacent i tractada com a paret testera, és a dir, sense una composició marcada.

EVOLUCIÓ D’USOS:

Original: Habitatge.

Actual: En desús.

ESTAT DE CONSERVACIÓ: Regular. El tipus de tractament superficial de la façana dissimula molt bé possibles problemes. Tot i això, es percep problemes de deteriorament i de filtracions d’humitats del terreny en el sòcol de l’edifici.

VALORACIÓ: Exemple d’edifici de principis del segle XX, lligat a l’arquitectura industrial, i particularment per la manera com s’utilitza els diferents materials en una mateixa façana, combinant elements rústics segons una composició força culta.

PROPOSTES: Mantenir la construcció actual. Restaurar i destinar a equipament. DADES HISTÒRIQUES: El torner Ramon Vidal Vial va iniciar un negoci de torneria l’any 1854

al carrer de Sant Miquel, 18. La prosperitat del negoci va fer que instal·lés una màquina de vapor de cinc cavalls de potència l’any 1875. Els problemes amb el veïnat del carrer de Sant Miquel va incentivar la construcció de la fàbrica als terrenys de Maria Serrabou, al carrer de la Pau. El carrer s’havia urbanitzat a partir de 1880.

(35)

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE TORELLÓ. AUTORS: T. VALL-LLOSADA, G. VERDAGUER, R. LACUESTA. 2002-2003 El projecte conservat a l’Arxiu Municipal de Torelló és de la fàbrica. No

el signà cap mestre d’obres. La casa es va edificar simultàniament. Entre 1898 i 1900 varen quedar enllestides les obres.

Josep Vidal, hereu de Ramon Vidal, dirigia l’empresa i es va fer construir una casa amb tres sortides (carrer de Sant Miquel, plaça Nova i passatge Vic). Josep va morir assassinat per un obrer l’any 1903. El seu fill, Ramon Vidal Treserra, va heretar les propietats. Francesc Vidal Cuatrecasas, oncle de Ramon, va comprar-li la fàbrica i la casa del carrer de la Pau l’any 1907. Ramon tenia una minusvalía que li impedia dirigir el negoci.

Francesc Vidal vivia a la casa des de la seva construcció. Es va casar amb Rosa Camprodon Madaula i va tenir sis fills (Joan, Felip, Francesca, Josep, Lluís i Carme). Felip Vidal Camprodon es construí la casa al passeig Estació, 7, abans de 1920 (avinguda de la Generalitat).

L’any 1924, la casa era ocupada per dues famílies. L’una per Francesc Vidal i família. L’altra l’ocupava el seu hereu, Joan Vidal Camprodon, la seva esposa, Antònia Espona Fontserè i els seus fills.

L’any 1936, en una planta hi vivia Rosa Camprodon, vídua de Francesc Vidal, i en l’altra, Antònia Espona, vídua de Joan Vidal, amb el seu hereu, Ramon Vidal Espona.

Durant els anys de la Guerra Civil (1936-1939), els Vidal van veure col·lectivitzada l’empresa. Ramon passà a cobrar com a assalariat. Part de la família es traslladà a Cantonigròs.

Després de la Guerra, els Vidal construïren una casa al carrer de Sant Miquel, 7 (a sobre del casino La Constància, de la seva propietat). Ramon Vidal Espona va heretar les propietats familiars. La casa fou ocupada temporalment per Josep Vidal, futur directiu de la Torneria INVISA i alcalde de Torelló. Les desavinences familiars portaren a Josep, l’any 1942, a canviar de residència. A partir d’aleshores, la casa fou arrendada a diversos llogaters ( per exemple, els Presseguer) i després de la fallida del negoci, 1964, fou venuda a Joan Magret Alsina, de Camprodon. Resta desocupada des de fa una colla d’anys. Quan es va construir la casa (182 m²), amb planta baixa i un pis, i la fàbrica (1872 m²) l’any 1898, amb còdol de riu i maó ceràmic, formaven un complex industrial amb mur de tanca per la part del carrer, porta d’accés a la fàbrica, caseta dels porters, porta i reixa d’accés a la caseta, petit jardí entre la reixa i la torre, escala exterior que comunicava la torre amb el pati de la fàbrica. La torre té, per la part de tramuntana, la manyaneria i la secció de pintura de la fàbrica. La casa delimita, per llevant, amb el corredor de can Vidal i unes escaletes que porten directe a l’Estació del Ferrocarril.

La torre no ha sofert modificacions importants des de la seva construcció. En una llicència d’obres de 1935, Antònia Espona sol·licitava permís per obrir una finestra per la part del corredor de can Vidal. L’obra la va realitzar Artur Codinachs, constructor.

BIBLIOGRAFIA:

Gràfica: - AJUNTAMENT DE TORELLÓ, Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana. Estructura i Usos del Sòl Urbà i Urbanitzable, E. 1.4.000. Torelló 1999.

Escrita: - SOLA I MORETA, FORTIÀ, Història de Torelló. 2 vol. 1947-1948.

(36)
(37)

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE TORELLÓ. AUTORS: T. VALL-LLOSADA, G. VERDAGUER, R. LACUESTA. 2002-2003

NÚM. REF. : I.R.U.51/081

DENOMINACIÓ : Casa Lastortras

Altres denominacions: Can Fonsu.

SITUACIÓ : Carrer del Pont, 9, carrer de Sant Josep, 1 DATA DE CONSTRUCCIÓ : 1897. Arquitectura neoclàssica

AUTOR : Joan Tornamira Barella, mestre d’obres PROMOTOR : Segimon Lastortras Ausió

TIPOLOGIA : Arquitectura residencial urbana

CONTEXT : Urbà. Creixement lineal a partir del nucli i al llarg d’un dels eixos principals.

RÈGIM URBANÍSTIC :

Planejament Vigent: Revisió del Pla General d’Ordenació Urbana de Torelló. Desembre 1999.

Classificació: Sòl Urbà

Qualificació: Conjunt històric (Zona A)

Afectació: 12 m d’alçària reguladora (altura actual) RÈGIM JURÍDIC :

Titularitat: Josep Ferrer Montañá Condicions / servituds:

PLÀNOL DE SITUACIÓ. Escala 1/2000

EQ

A

A

A

A

A

14m

E

A

A

EP

A

EQ

A

N

(38)

INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE TORELLÓ. I.R.U.51/081 -2-

DIPUTACIÓ DE BARCELONA, SERVEI DE PATRIMONI ARQUITECTÒNIC LOCAL. AJUNTAMENT DE TORELLÓ. AUTORS: T. VALL-LLOSADA, G. VERDAGUER, R. LACUESTA. 2002-2003 DESCRIPCIÓ : Edifici entre mitgeres situat en cantonada. És de planta baixa i tres

pisos amb coberta de teula àrab vessant sobre la façana a manera de cornisa, sustentada per permòdols. La façana principal, carrer del Pont, està orientada a est, i l’adjacent, pel carrer de Sant Josep, està orientada a nord. Ambdues prenen força presència dins el nucli antic per les seves grans dimensions, tant en amplada com en altura, i per estar emplaçades en una cantonada força concorreguda.

Els dos paraments estan arrebossats i pintats d’una tonalitat groguenca i amb unes línies horitzontals incises que marquen un ritme en altura. La disposició horitzontal ve marcada per les línies d’imposta dels forjats, motllurades i força destacades, i la vertical està modulada per cinc eixos repetits. Cada un d’ells consisteix en una gran obertura en la planta baixa, actualment ocupada per comerç, i tres balcons al damunt que van perdent alçada i volum a mesura que es van situant en altura. Al primer pis, doncs, hi ha un balcó amb llosana de pedra de força voladís, sustentada per dues mènsules esculpides en forma de fulla d’acant. La barana és de barrots de ferro forjat amb reganyols decoratius en la part baixa i persianes protectores de llibrets de fusta de color verd fosc. Els altres balcons conserven la unitat estilística però varien les dimensions del voladís fins a desaparèixer aquest en el tercer i últim pis, deixant només la barana, a manera gairebé de balconera. En el segon eix, per la dreta de la façana del carrer del Pont, hi ha la porta d’accés al nucli d’escala que comunica tots els pisos. És una porta força estreta amb una tarja oberta a la part superior i protegida per uns barrots de ferro. El tancament de la porta és de fusta i disposa d’un picador de ferro forjat.

La façana lateral, pel carrer de Sant Josep, es presenta amb una composició semblant de repetició rítmica en eixos i filades, però amb un tractament superficial lleugerament diferent, més simplificat, sense franges refoses ni mènsules als voladissos. El gir entre les dues façanes es produeix en punt rodó. El parament adjacent es presenta cec, fins a una certa amplada, en què, després, ja apareixen dos eixos verticals ocupats per balcons de característiques semblants als de la façana del carrer del Pont. A la dreta dels balcons hi ha dos eixos de finestres per complementar la façana. Són de tall simple i sense ornamentacions, exceptuant un marc blanc ressortit de l’arrebossat. Són tractades de la mateixa forma que els balcons, quant al fet que a mesura que se situen en un nivell superior, les seves dimensions tendeixen a disminuir i desmaterialitzar-se. Situada en un d’aquests eixos hi ha un segona porta d’accés a l’edifici: és el portal corresponent al carrer de Sant Josep número 1.

EVOLUCIÓ D’USOS:

Original: Edifici plurifamiliar.

Actual: Edifici plurifamiliar i comercial en la planta baixa. ESTAT DE CONSERVACIÓ: L’edifici està en bon estat.

VALORACIÓ: Edifici remarcable per la composició rítmica de la façana, de línies neoclàssiques, i per les seves grans dimensions. Constitueix una bona mostra de l’arquitectura culta de Torelló.

C A R R E R D E L P O N T 9

E: 1/400

Referencias

Documento similar

In addition to the requirements set out in Chapter VII MDR, also other MDR requirements should apply to ‘legacy devices’, provided that those requirements

The notified body that issued the AIMDD or MDD certificate may confirm in writing (after having reviewed manufacturer’s description of the (proposed) change) that the

Para ello, trabajaremos con una colección de cartas redactadas desde allí, impresa en Évora en 1598 y otros documentos jesuitas: el Sumario de las cosas de Japón (1583),

Entre nosotros anda un escritor de cosas de filología, paisano de Costa, que no deja de tener ingenio y garbo; pero cuyas obras tienen de todo menos de ciencia, y aun

Dada la endogeneidad de la respuesta de la política monetaria a la evolución prevista para la economía, esta evolución de las cotizaciones bancarias ante sorpresas monetarias puede

La organización debe establecer las acciones necesarias para aprovisionarse de los recursos necesarios previstos de acuerdo al resultado de la evaluación de riesgos y el

Amb caràcter general, sens perjudici de les mesures de protecció i seguretat establertes en aquesta Resolució i en els plans sectorials a què fa referència l'apartat 1.2, les

Como norma general, todo el personal auxiliar que participe en el evento: azafatas, fotógrafos, intérpretes, etc, tendrán que poner en práctica las medidas de distanciamiento