CURS LLICENCI ATUR A DE VETERIN ÀRIA 1- DADES DE L ASSIGNATURA 2- DADES DEL PROFESSORAT CODI 21218

CURS 2004-2005

LLICENCIATURA DE VETERINÀRIA

1-

DADES DE L’ ASSIGNATURA

QUATRIMES TRE SEGON

CREDITS 4.5

CREDITS TEORICS 3

CREDITS PRACTICS 1.5

2- DADES DEL PROFESSORAT

DEPARTAM ENT RESPONSABLE:

BIOLOGIA CEL·LULAR, FIS IOLOGIA I IMMUNOLOGIA

PROFESS ORS RESPONSABLES

DESPATX TELEFON E-M AIL

Mercè Martí IBB-112.1 1839/2801 merce.marti@u ab.es José Ram ón Palacio IBB-102 2806 JoseRamon.Palacio@uab.es

3-

OBJECTIUS DE L’ ASSIGNATURA

OBJ ECTIUS DE L’ ASSIGNATURA

L’assignatura d’Immunologia està dividida en tres parts fonamentals que a continuació es des criuen juntam ent am b els objectius que es pretenen ass olir en cadascuna d’elles:

1. Imm unologia bàs ica

- Introducció als conceptes bàsics d’immunologia

- Es tablir els conceptes de la inm unitat innata i la inmunitat es pecífica - Des cripció dels components (òrgans , cèl.lules i molècules ) del s is tema immunitari dels m odels m illor es tudiats , hum à i de ratolí, fent esm ent de les particularitats d’animals domèstics que presenten diferències respecte als models esmentats .

2. Organització de la Respos ta Imm unitària

- Integració dels elements des crits en cadacun dels tem es de la part 1 en l’estudi de la funció i regulació de la resposta immunitària innata i

específica.

- Tipus de res pos ta que el s istema imm une es colleix per realitzar una respos ta eficient contra els diferents tipus de patògens .

3. Imm unopatologia

- Es tudi dels m ecanismes patològics res pons ables dels tres tipos clàss ics de imm unopatologia: hipers ensibilitats , immunodeficiències i autoimmunitat. - Manipulació de la respos ta imm unitària: immunomodulació,

4- PROGRAMA

CLASS ES TEORIQUES

CONTINGUT GENERAL

L'assignatura d'Immunologia s 'im parteix en el s egon quadrim estre del segon any de la Llicenciatura de Veterinària, en 30 hores de docència teòrica i 15 hores de docència pràctica.

PROGRAMA DE CLASS ES TEÒRIQUES CURS 2002-2003 Professors: Dolores Jaraquemada i Mercè Martí

Part 1. IMMUNOLOGIA BÀSICA

Tema 1

Introducció de l’assignatura d’Immunologia. Immunologia a Veterinària. Introducció al sis tema immunitari. Immunitat innata i imm unitat adquirida o es pecífica.

Imm unitat humoral i imm unitat cel.lular. Tema 2

El s is tema immunitari: Des cripció general. Elem ents m oleculars, cel.lulars i anatòm ics del sis tem a immunitari. Clonalitat i s elecció clonal. Propietats de la respos ta imm unitària es pecífica: especificitat, diversitat, m em òria, tolerància, regulació.

Tema 3

Imm unitat natural. Components moleculars i cel.lulars . Barreres fís iques i

químiques . Senyals de perill: PAMPs (Pathogen Associated Molecular Patterns) i PRRs (Pattern-Recognition Receptors). Inflam ació: quimiocines.

Tema 4

Com plement. Acti vació: via clàss ica i via alternativa. Propietats biològiques . Receptors del com plem ent.

Tema 5

Receptors d’antigen I: Immunoglobulines. Estructura química, dominis. Classes i s ubclasses , al.lotips i idiotips. Imm unoglobulines en animals domès tics .

Tema 6

Receptors d’antigen II. BCR i TCR. Funcions de les immunoglobulines associades a les regions Fab i Fc. Reaccions antigen-anticós. Afinitat. Antigens . Epitops. Haptens. El receptor d’antigen de les cèl.lules T: TCR. Estructura. CD3 i co-receptors .

Tema 7

Receptors d’antigen III. Diversitat genètica: Igs i TCRs. Generació de la diversitat dels anticoss os: reordenament genètic, variabilitat de junció, hiperm utació

Tema 8

Complex principal d’histocompatibilitat (MHC) I. Estructura de les molècules de class e I i class e II. Bios íntes i i transport de les m olècules de MHC. Funció. Tema 9

Com plex principal d’histocompatibilitat (MHC) II. Gens del MHC. Polimorfisme, relevància en l’estudi de la immunopatologia. El MHC humà (HLA) i de ratolí (H-2). El MHC dels anim als dom èstics : vaca, cavall, porc, gos , gat. El MHC de les aus . Tema 10

Cèl.lules del sistem a imm unitari. Llinatge lim foide. Lim fòcits B. Lim fòcits T. Subpoblacions funcionals . Cèl.lules NKT. Cèl.lules NK.

Tema 11

Altres cèl.lules del s istema imm unitari. Cèl.lules presentadores d’antígen. Cèl.lules dendrítiques . Macròfags i linfòcits B. Mas tòcits . Cèl.lules fol.liculars dendrìtiques (FDC). Células endotelials .

Tema 12

Citocines i Quimiocines : definició i class ificació. Citocines inflamatòries i de la respos ta natural. Citocines de la respos ta específica.

Tema 13

Altres molècules im portants del s is tema imm unitàri. Superfam ília de les immunoglobulines . Integrines. Selectines. Funcions: “homing”, adhesió, tràfic limfocitari.

Part 2. ORGANITZACIÓ DE LA RESPOSTA IMMUNITÀRIA

Tema 14

Fas es de la respos ta. Definició de les fases de la resposta immunitària:

reconeixem ent, activació, expans ió clonal, fas e efectora, m emòria. Pres entació, requeriments i senyals accesòries . Interacció B/T. Acti vació dels lim fòcits . Tema 15

Fas e efectora de la respos ta imm unitària. Funció efectora dels anticossos . Cèl.lules efectores : Th1, Th2, cèl.lules citotòxiques , cèl.lules amb receptors Fc. Mem òria immunològica.

Tema 16

Regulació de la respos ta immunitària. Tolerància imm unològica. Mecanism es de regulació: anticoss os , cèl.lules , citocines , receptors inhibidors . Altres mecanism es . Tema 17

Relació anatomia-funció en el s is tema immunitari. Òrgans lim fàtics primaris i s ecundaris . Sistem a lim fàtic associat a m ucoses : MALT. Tràfic i circulació linfàtica. Migració i hom ing.

Tema 18

Res pos ta immunitària a bacteris , fongs i paràsits. Immunitat específica. Bacteris intracel.lulars i extracel.lulars. Evasió de la res posta. Serodiagnòs tic. Immunitat a infeccions fúngiques . Immunitat front a protozoos, helm ints i artròpods.

Tema 19

Imm unitat a infeccions per virus . Components de la immunitat cel.lular i humoral. Mecanismes vírics d’escapament a la resposta immunitària.

Part 3. IMMUNOP ATOLOGIA

Tema 20

Hipersens ibilitat de tipus I i II. Hipersens ibilitat de tipus I. Bas es m oleculars i bioquímiques de la respos ta al.lèrgica. Receptores de Fc. Hipersensibilitat de tipus II. Grups sanguinis . Enferm etats hemolìtiques en anim als domèstics . Tema 21

Hipersens ibilitat tipus III i V. Hipersens ibilitat de tipus III: les malalties per immuno-complexes . Class ificació. Hipers ensibilitat tipus IV o retardada: mecanism es

d’hipersensibilitat mediada per cèl.lules. Tema 22

Autoimmunitat. Class ificació de les malalties autoimm unitàries . Mecanism es d’autoimmunitat.

Tema 23

Imm unodeficiències . Imm unodeficiències prim àries . Defectes hereditaris . Imm unodeficiències adquirides .

Tema 24

Imm unoprofilaxi i vacunes . Mètodes d'immunització. Imm unització pass iva i activa. Pautes i rutes d’immunització. Adjuvants. Vacunes inactivades. Vacunes vives atenuades . Ús de DNA recombinant per a l'obtenció de vacunes .

Imm unomoduladors . Imm unos upress ors . Tema 25

Proves imm unològiques . Reacció antigen-anticòs: s erologia, reaccions de precipitació i aglutinació. ELISA. Wes tern blot. Radioimmunoass aig. Imm unofluorescència. Citometria

PRACTIQUES Tipus Durada

Les class es pràctiques es des envoluparan durant 3 s essions en el laboratori M2-007 de l’edifici M (Facultat de Medicina) de 9:00-14:00h.

El contingut de les pràctiques es tarà dirigit a l’avaluació del sistema immunitari en un model anim al, amb les s egüents tècniques i

metodologies :

1. Im munitat humoral:

ELISA: quantificació d’immunoglobulines Aglutinació: interacció antigen-anticós Proteinogram a

Imm unordifusió radial s imple 2. Im munitat cel.lular:

Separació de linfòcits de m els a de rata: Valoració de la viabilitat cel.lular

Cultiu cel.lular (teòric)

Introducció a la Citometria de flux 3. His tologia del sis tema immunitari en repós i activat Laboratori Laboratori Laboratori 5 h 5 h 2,5 h

BIBLIOGRAFIA

En anglès :

C. Janeway, P. Travers, L. Walport & J.D. Capra. Im munobiology: the im mune s ys tem in health and diseas e. Els evier Science Ltd/Garland Publis hing, London, 5ª edició, 2004. Junt amb l’Abbas, el més recomenat.

I. R. Tizard. Veterinary Im munology. An introduction. 6th edition. Saunders , 2000. A. Abbas, W. Lichtman, R. Pober. Cellular and Molecular Immunology. W. B. Saunders Co., Philadelphia, 5ª edició, 2003. Am b el Janeway, el m és recomenat. R. A. Goldsby, T. J. Kindt y B. A. Osborne. Kuby Im munology. Freem an & Co, New York, 5º edició, 2003.

Roitt , J. Brostoff, D. Male. Immunology. Mos by, 6ª edició, 2001

I. Roitt . P. Delves. Ess ential Imm unology. Blackwell Scientific Publications , Oxford,10ª edición, 2003. El més clàssic dels llibres de text d’Immunologia.

P-P. Pastoret, P. Grievel, H. Bazin & A. Govaerts (eds). Handbook of vertebrate imunology. Academ ic Press , 1998

L.J. Gershwin, S . Krakowka & R.G. Olsen. Im munology and immunopathology of dom es tic anim als . 2

nd

edition. Mos by, 1995

En cas tellà:

C. Janeway Jr., P. Travers, L. Walport, M. J. Shlomchik . IMMUNOBIOLOGIA: El s is tema inm unitario en condiciones de salud y enfermedad. Traducción de la 4ª edición. Editorial Masson, S.A. Barcelona, 2003. Molt b o.

A.Abbas, W. Lichtman, R. Pober. Inm unología Celular y Molecular, W. B. Saunders Co., Philadelphia, 5ª edición,2004. Molt b o.

Roitt , I. M. Fundamentos de Inm unología. Panamericana, 10ª edició., 2003. I. Roitt , J. Brostoff, D. Male. Im munología. Hartcourt Brace. 5ª edició 2003. Tizard, I.R. Inmunología veterinaria. 5ª ed. Interam ericana-McGraw-Hill, 1998. J. Peña Martínez (editor). Inm unología Clínica: bas es moleculares y celulares . Ediciones Pirámide, S.A. Madrid, 2ª edición 2001. Curt i bas tant com plert.

NORM ES D'AVALUACIÓ

L'assignatura d’IMMUNOLOGIA consta de dues parts, una teòrica i una pràctica. Els requisits necess aris per superar l'ass ignatura són:

- contestar un 70% de les preguntes de l’examen final - asis tencia obligatoria a pràctiques

L'avaluació es realitzarà de la s egüent m anera: TEORIA

La part teòrica de l'assignatura s’avalua mitjançant la realització d'un examen tipus tes t de 50 preguntes am b 5 respos tes posibles (nom és una correcta). La penalització és de 0,25 punts per pregunta incorrecta. Les preguntes en blanc no resten punts. L’examen es puntuarà només si com a mínim l’alumne s’ha contes tat el 70% de les preguntes .

PRÀCTIQUES

L'assis tència a les classes de pràctiques és obligatòria per aprovar l'assignatura. Sense assis tència a pràctiques, l’alumne es considerarà no presentat. No es realitzarà un examen separat de pràctiques, però s’inclouran preguntes de pràctiques a l’examen final (mínim 10%).

Els alum nes repetidors am b les pràctiques aprovades , poden tornar a curs ar-les si així ho com uniquen al profess or responsable de l'assignatura.

ALTRES INFORMACIONS

Autoavaluacions

Es farà al menys una sessió d’autoavaluació abans dels exàmens.

Cons ultes

Les professores responsables de l’assignatura estaran a disposició dels alumnes a petició dels m ateixos , als telèfons i addresses de e-m ail indicades .

Durant tot el sem es tre es hi haurà sessions de tutories els dies i les hores que es concertin amb els alumnes al des patx V0-126 (Biologia Cel·lular)