• No se han encontrado resultados

EL RENAIXEMENT El Renaixement és un moviment intel lectual i estètic dels segles XV i XVI basat en la reivindicació de la civilització clàssica

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "EL RENAIXEMENT El Renaixement és un moviment intel lectual i estètic dels segles XV i XVI basat en la reivindicació de la civilització clàssica"

Copied!
5
0
0

Texto completo

(1)

1 EL RENAIXEMENT

El Renaixement és un moviment intel·lectual i estètic dels segles XV i XVI basat en la reivindicació de la civilització clàssica grecollatina. Centra el seu interès en la recuperació dels ideals de la cultura clàssica, és a dir, l’exaltació de l’ésser humà i una nova ordenació de la societat basada en principis laics i no religiosos (pas d’una societat teocèntrica a una societat antropocèntrica, on l’home és la mesura de totes les coses).

La idea de renéixer implica un desig de ruptura respecte del passat medieval més immediat.

El Renaixement té la seva base en l’Humanisme italià del segle XIV. El pensament humanista és una concepció filosòfica del món que situa l’home en el centre . S’exalta la figura humana, la individualitat i la llibertat de pensament. L’Humanisme, però, era laic, però no anticristià. Defensava una religió més personal i directa, on l’home pogués lliurement interpretar les Escriptures i no estar supeditat a l’Església Catòlica. No és casualitat que la Reforma protestant es produís en el segle XVI.

PERE SERAFÍ, POETA DEL RENAIXEMENT

Pere Serafí escriu la seva obra dins del període cultural conegut com a Renaixement. Aquest moviment que neix a Itàlia a mitjans segle XV, arriba a Catalunya a principis del s. XVI. El Renaixement reivindica una tornada als models artístics i literaris de l’antiguitat clàssica, grega i romana. En el camp literari, els autors grecs i llatins serviran de model per als autors renaixentistes, la qual cosa comporta una imitació de la sintaxi llatina i una revitalització d’aquesta llengua com a llengua de cultura.

A Catalunya havia desaparegut la Cancelleria Reial, no hi havia cap organisme oficial que impulsés i regulés l’ús de la llengua catalana. D’altra banda, no hi havia models que es consideressin vàlids, ja que els grans autors en llengua catalana pertanyien a la literatura medieval. Per això, a més de la castellanització de les elits socials, econòmiques i culturals, progressivament es va produint una fragmentació de la llengua catalana. Es perd la consciència d’unitat lingüística i el català pren noms diferents a València, les Illes i Catalunya. El català comença a ser vist com una llengua no apta per a escriure literatura o per tractar temes d’alta cultura. Amb la revitalització de la literatura clàssica, a més, el català no només haurà de competir amb el castellà, sinó amb el llatí.

Pere Serafí és conegut amb el sobrenom d’El Grec, probablement pel seu origen. Com era habitual entre els intel·lectuals del Renaixement, no es va dedicar exclusivament a la literatura, sinó que també va conrear la pintura i la música.

Pere Serafí incorpora a la seva obra les noves formes literàries renaixenti stes, com el sonet, a la vegada que manté elements propis de la tradició medieval, en concret, dels trobadors i d’Ausiàs March.

(2)

2

Malgrat que se’l considera un bon poeta renaixentista, se li pot retreure també una creativitat limitada, potser perquè no es va dedicar en exclusiva a la literatura, així com poca decisió a l’hora d’incorporar les formes i els temes de la literatura renaixentista a la literatura en català.

Acròstic

Dama galant, d'alta i molt gran noblesa, On la virtut se troba aposentada, No sé més dir sinó que us ha formada Aquell que té los cels ab fortalesa.

Mirant de vós la gràcia i gentilesa, Al grau suprem sou de virtuts dotada, Robí perfet, gran joia comparada, I diamant de joies la riquesa.

Anau seguint la generosa fama De les gentils, única i sola guia En tot lo curs de virtuosa vida.

Creença tinc que tan graciosa dama, Avent ben vist lo que tant mereixia, Res faltarà del que sa fama crida:

Dama del tot complida,

Onra que naix de l'arbre de Cardona, No tenint par, no podeu ser segona, Ans bella fora mida.

(3)

3 Cançó

Ai, que no mirau, senyora, lo gran foc tinc en extrem! Via fora, via fora,

vingue aigua, que jo em crem!

Senyora, de vostra vista tot lo cor tinc inflamat i, perquè tal foc resista, cerc la vostra pietat. I essent vós la causadora, mon cor trist cremar-se tem. Via fora, via fora,

vingue aigua, que jo em crem!

És un foc de molt gran força que ha crescut de poc en poc, que, si no es mostra en l'escorça, tot dedins só flama i foc,

tant que quan més va pitjora i és en lo grau més suprem. Via fora, via fora,

vingue aigua, que jo em crem!

És d'Amor aquesta flama encesa del vostre gest, i quan més va més s'inflama puix que el remei no ve prest. I vós sou l'atiadora

d'aquest foc que tant me pren. Via fora, via fora,

(4)

4 vingue aigua, que jo em crem!

Si tant dura vostre tema, sens mirar ma servitud, ab lo coc que tant me crema ja só, tist, del tot perdut. I així, més cruel que mora tots vos anomenarem. Via fora, via fora,

vingue aigua, que jo em crem!

Cesse, doncs, vostra cruesa, puix que mereixeu tant, i és de gràcia i gentilesa, que ningú no pot dir quant. Socorreu al qui us adora, que està ja al darrer extrem. Via fora, via fora,

vingue aigua, que jo em crem!

Vinga l'aigua piadosa, don remei al foc ardent, aigua fresca com la rosa del vostre cos tan plasent! I, si no, abans d'una hora tornar cendra tot me tem. Via fora, via fora,

(5)

5 Sonet a Isabel de Aguilar

Isabel és un nom qu'entre.ls poetes Se té per nom de dama singular; Així l'he vist en libres celebrar,

Bell nom que.s veu en dames molt eletes.

És nom posat entre les més discretes; Lloen-lo tant, que no.s pot ben comptar. Doncs, en mon dir raó serà loar

A vós tenir tal nom entre perfetes.

Gentil sou vós, i creix en tanta estima Vostre valor, gràcia i perfecció, I entegritat en la més alta cima.

Lo més avant diré, pus tinc saó: Àguila sou qual vostre nom se anima, Regint-vos tal com vol juí de raó.

Referencias

Documento similar

De hecho, este sometimiento periódico al voto, esta decisión periódica de los electores sobre la gestión ha sido uno de los componentes teóricos más interesantes de la

Cedulario se inicia a mediados del siglo XVIL, por sus propias cédulas puede advertirse que no estaba totalmente conquistada la Nueva Gali- cia, ya que a fines del siglo xvn y en

Para ello, trabajaremos con una colección de cartas redactadas desde allí, impresa en Évora en 1598 y otros documentos jesuitas: el Sumario de las cosas de Japón (1583),

Entre nosotros anda un escritor de cosas de filología, paisano de Costa, que no deja de tener ingenio y garbo; pero cuyas obras tienen de todo menos de ciencia, y aun

La organización debe establecer las acciones necesarias para aprovisionarse de los recursos necesarios previstos de acuerdo al resultado de la evaluación de riesgos y el

Amb caràcter general, sens perjudici de les mesures de protecció i seguretat establertes en aquesta Resolució i en els plans sectorials a què fa referència l'apartat 1.2, les

Como norma general, todo el personal auxiliar que participe en el evento: azafatas, fotógrafos, intérpretes, etc, tendrán que poner en práctica las medidas de distanciamiento

Por PEDRO A. EUROPEIZACIÓN DEL DERECHO PRIVADO. Re- laciones entre el Derecho privado y el ordenamiento comunitario. Ca- racterización del Derecho privado comunitario. A) Mecanismos