DONES DE MUNTANYA Serveis d atenció a les persones grans a les comarques del Pirineu Lleidatà

Texto completo

(1)

DONES DE MUNTANYA

Serveis

d’atenció

a les persones grans

a les comarques del Pirineu

Lleidatà

Tremp, 15 de novembre de 2013

EduardTrepat Deltell, geògraf. Tècnicde la Fundaciódel Món Rural

(2)

Índex

Antecedents del projecte.

Objectius del projecte.

Resultats de la diagnosi.

Propostes de localització de les iniciatives

(3)
(4)
(5)

1

• Centre de la comarca de la Terra Alta (Batea i Vilalba dels Arcs).

• Intersecció de les comarques de les Garrigues, el Priorat i la

Ribera d’Ebre.

• Sud de la Noguera

• Dades. Cal feedback amb el territori. Massa crítica.

• Condició: cooperatives

agràries.Cal estudiar les zones on la seva implantació és més feble.

(6)

Prova pilot 2011

Atendre les persones

Generant ocupació femenina

(7)

Objectius

Nova línia en territoris on la implantació

de cooperatives agràries no 

és 

tan 

densa, 

però 

són 

igual 

més 

potents 

els 

indicadors 

d’envelliment 

de 

la 

població

singularitat 

territorial 

que 

requereix 

de models empresarials que s’hi adaptin. 

9

Potenciar  l’ocupació i  l’emprenedoria  femenina  en  el  sector 

serveis  d’atenció a  les  persones,  i  diversificar  i  formular  models 

empresarials a les zones de muntanya catalanes (Pirineu Lleidatà).

9

Identificar les zones més vulnerables del Pirineu (diagnosi), per a 

la posterior implementació d’una prova pilot.

9

Configurar  un  grup  de  treball  a  la  zona  per  a  treballar  i  adaptar 

aquesta  informació a  la  singularitat  territorial  del  Pirineu Lleidatà i 

preparar els passos per a proposar  accions d’intervenció concretes a 

la zona.

(8)
(9)

INDICADORS DEMOGRÀFICS: envelliment, dependència…

LA RURALITAT; densitat de població, dispersió territorial…

EQUIPAMENTS SERVEIS SOCIALS; residencies, centres de dia, serveis socials at. Primària, at. domiciliària

ATUR FEMENí: edats

TEIXIT EMPRESARIAL I PRODUCTIU:

(10)

Principals

indicadors demogràfics: els 

demandants d’atenció

Índex d’envelliment (2011)

4 comarques – Val d’Aran: índex d’envelliment clarament superior a la mitjana catalana (forquilla 135 a 145 persones grans per cada 100 persones joves).

Al Pallars Jussà la proporció es gairebé 2 persones grans per cada persona jove.

Situació extrema a Cava (Alt Urgell), amb 10 majors de 65 anys per cada menor de 15 anys, i sobretot a Sarroca de Bellera (Pallars Jussà), on per cada jove hi havia gairebé 20 persones grans.

Comarca Persones 85 anys i més Persones 65 anys i més Índex sobreenvelliment

Alt Urgell 690 4.186 16,48 Alta Ribagorça 129 752 17,15 Pallars Jussà 732 3.451 21,21 Pallars Sobirà 274 1.397 19,61 Val d'Aran 184 1.168 15,75 Àmbit d'estudi 2.009 10.954 18,34 Catalunya 179.663 1.265.459 14,20

(11)

Principals

indicadors demogràfics: els 

demandants d’atenció

Índex de dependència senil (2011)

L’índex de dependència senil (població potencialment inactiva de 65 i més anys vs generacions potencialment actives (15-64), mostrava com les (4) comarques del Pirineu lleidatà superen la mitjana catalana (*Pallars Jussà: per cada 100 actius trobàvem 37,6 persones de 65 o més anys que en depenien).

Municipis amb l’índex de dependència senil més elevat (>50 persones grans per cada 100 persones en edat activa) es concentraven a les comarques del Pallars Jussà i l’Alt Urgell, i els més baixos els trobàvem a la Val d’Aran.

RESUMINT: l’àmbit amb major envelliment de la població formaria un

continu espacial que connectaria la pràctica totalitat de la comarca del

Pallars Jussà i bona part del sud de la comarca de l’Alt Urgell, a més de

certs municipis al sud i nord del Pallars Sobirà.

(12)

Principals

indicadors demogràfics: Nivell d’aplicació

sobre el terreny de la Llei de Dependència

El percentatge de valoracions amb dret

a acollir-se a les mesures derivades de

la Llei de Dependència (80%) era

sensiblement superior al de la mitjana

catalana (76%), encara que aquesta

proporció variava força (Alt Urgell =

91% dels casos).

Valoracions amb dret i efectives per comarca (2010)

RESUMINT: l’aplicació de la Llei de

Dependència (2010) havia tingut una

incidència molt important en l’àmbit

d’estudi, amb una menció especial per

la comarca del Pallars Jussà, en dades

absolutes i relatives.

(13)

Ruralitat

Índex de dispersió per municipi (2011)

Índex de dispersió / municipi: baixa densitat de població + estructura de poblament molt dispersa formada per petits nuclis ( el 2011, Catalunya=116,5 i àmbit d’estudi=3,9).

La Val d’Aran presentava el menor grau de dispersió (7,4), seguit de l’Alt Urgell (5,5), el Pallars Jussà (3,3), l’Alta Ribagorça (2,9) i finalment el Pallars Sobirà (1,8), la comarca amb un major grau de dispersió de la seva població.

Hi havia 16 municipis amb un índex per sota de 1 (amb un baix volum de població, un terme municipal gran o molt gran, una situació perifèrica dins la comarca i una presència important d’entitats de població de dimensions reduïdes). El cas més extrem era Sarroca de Bellera (Pallars Jussà).

(14)

RESUMINT

Zones amb més demanda potencial

El conjunt de l’àmbit comptava amb una

baixa densitat de població, i la meitat sud-

est destacava per tenir un escàs volum d’habitants repartit en un elevat nombre de nuclis de població.

La zona comptava en termes generals amb una població força envellida, especialment en les dues comarques del sud de l’àmbit, i molt especialment en el cas del Pallars Jussà. Aquesta comarca era la que presentava una major demanda potencial

d’ajuts de dependència, tant pel que feia a

un elevat volum de casos, com per la incidència respecte la seva població.

(15)

Dotació

d’equipaments de serveis socials

Places en residències per a persones grans segons tipologia per municipi (2011)

Les residències s’ubicaven en municipis capitals comarcals (les cinc capitals comarcals comptaven amb alguna residència) o bé en nuclis que comptaven amb una certa capitalitat subcomarcal, com ara la Pobla de Segur al Pallars Jussà, Oliana a l’Alt Urgell i Esterri d’Àneu al Pallars Sobirà.

Les residències amb majors dimensions es concentraven en les comarques del Pallars Jussà i el Pallars Sobirà, on les dues capitals comarcals (Tremp i la Seu d’Urgell) comptaven amb residències privades de tipus social de més 100 places.

(16)

Dotació

d’equipaments de serveis socials

Places en centres de dia per a persones grans segons tipologia per municipi (2011)

El municipi amb major volum de places en centres de dia per a la gent gran era la Pobla de Segur, que comptava amb 35 places distribuïdes entre dos centres, un de privat mercantil i l’altre públic.

La resta de municipis comptaven amb un únic centre: a la Seu d’Urgell el centre, de titularitat privada social, tenia 30 places; el centre públic de Vielha e Mijaran en tenia 20, el públic de Tremp en tenia 19, el del Pont de Suert (també públic) en tenia 12, el privat amb ànim de lucre d’Oliana en tenia 10 i els centres de dia públics de Sort i Esterri d’Àneu en tenien 8 cadascun.

(17)

Dotació

d’equipaments de serveis socials

Hores d’atenció domiciliària per comarca (2010)

Comarca

Atenció domiciliària

(hores) Població Hores per habitant

Alt Urgell 13.571 22.005 0,62

Alta Ribagorça 9.763 4.278 2,28

Pallars Jussà 35.450 13.978 2,54

Pallars Sobirà 8.594 7.646 1,12

Àmbit d'estudi (- Val d'Aran) 67.378 47.907 1,41

(18)

RESUMINT

Són comarques relativament dotades, amb una població molt envellida. El seu nivell d’oferta superior a la mitjana catalana coincidia amb una demanda també superior a la mitjana catalana.

L’oferta en serveis socials tendia a concentrar-se en l’espai, i tot i que els centres de servei s’ubicaven de forma bastant ben distribuïda dins l’àmbit d’estudi, la dispersió dels demandants era molt superior.

L’oferta en equipaments socials per a la gent gran

(19)

Ocupació

femenina: dificultats i alternatives

Taxa d’atur femení per municipi (2011)

La taxa d’atur femení relaciona el nombre de dones aturades amb el volum de dones potencialment actives.

A les 5 comarques analitzades (6,6%) era força inferior a la mitjana catalana (11,4%). El Pallars Jussà tenia major incidència, (8,3%), seguit de l’Alt Urgell i el Pallars Sobirà (6,7%), la Val d’Aran (5,5%), i a l’Alta Ribagorça hi trobàvem la incidència més baixa amb un 3,9%.

Aquestes dades oficials no permeten analitzar el pes de l’economia submergida, deixant fora de l’anàlisi les dones “invisibles”.

(20)

Ocupació

femenina: dificultats i alternatives

Taxa d’atur i percentatge sobre el total d’aturades per grups d’edat (2011)

Àmbit

Aturades totals

Aturades per grups d'edats % d'aturades per grups d'edat < 25 anys 25 a 44 anys 45 i més anys < 25 anys 25 a 44 anys 45 i més anys Alt Urgell 484 47 264 172 9,78 54,61 35,61 Alta Ribagorça 52 2 34 16 3,49 65,70 30,62 Pallars Jussà 349 34 199 116 9,66 57,05 33,31 Pallars Sobirà 159 15 102 42 9,62 63,96 26,42 Val d'Aran 196 18 136 43 9,07 69,03 21,91 Àmbit d'estudi 1.239 116 734 389 9,35 59,24 31,40 Catalunya 286.744 22.044 147.510 117.189 7,69 51,44 40,87

Font: Elaboració pròpia a partir de dades d’IDESCAT.

En el conjunt de l’àmbit d’estudi, l’atur es concentrava en la franja intermèdia

d’edats (59,2% de les aturades amb una edat d’entre 25 i 44 anys). El pes de

les aturades de més edat hi era comparativament menor que al conjunt de

Catalunya (31,4%), mentre que el pes de les aturades més joves hi era

significativament superior (9,4%), tot i ser el col·lectiu amb menor nombre

d’aturades.

(21)

Ocupació

femenina: dificultats i alternatives

Dones “estadísticament” inactives (- jubilades - incapacitat permanent - estudiants).

En el conjunt de Catalunya suposaven el 39% del total de dones inactives, xifra

que al Pirineu lleidatà baixava fins el 34%. Les comarques amb un major pes de

les dones invisibles eren l’Alta Ribagorça (41%) i l’Alt Urgell (39%), i les xifres més

baixes es trobaven en els dos Pallars: al Jussà amb el 30%, i al Sobirà amb només

el 27%.

“Dones invisibles” (2001)

Àmbit Dones invisibles

% sobre inactives Invisibles per cada 1.000 dones Alt Urgell 2.312 39,58 24,31 Alta Ribagorça 425 40,48 24,93 Pallars Jussà 1.126 29,55 18,64 Pallars Sobirà 474 27,41 15,74 Val d'Aran 648 32,40 17,27 Àmbit d'estudi 4.985 34,54 20,75 Catalunya 729.533 38,82 22,54

(22)

El teixit empresarial i productiu

Treballadors afiliats (règim general i règim

d’autònoms) al sector serveis per municipi (2011)

16 municipis, entre ells les cinc capitals comarcals, presentaven el percentatge de treballadors/es en el sector serveis d’entre el 70 i el 90% del total de treballadors/es. El sector serveis, tot i ser predominant, comptava amb zones on tenia un protagonisme menor. Hi havia una vintena de municipis, la major part dels quals en la meitat sud de l’àmbit, en que els llocs de treball terciaris representaven menys del 50% del total de treballadors/es (<30% Cabó, Esterri de Cardós, Gavet de la Conca, Isona i Conca Dellà i les Valls d’Aguilar).

(23)

El teixit empresarial i productiu

Total d’activitats empresarials = comptes de cotització + els empresaris/es autònoms/es.

El major nombre d’activitats es situava als municipis capital comarcal i als del seu entorn mes immediat: la Seu d’Urgell (1.600) un miler a Vielha e Mijaran, Tremp (800), a Sort (450), i al Pont de Suert més de 350. Hi havia dos municipis més, la Pobla de Segur i Naut Aran, que superaven les 400 activitats empresarials.

Les microempreses de fins a 5 treballadors/es eren el grup més nombrós (gairebé el 84% dels comptes), superant la mitjana catalana (76%). A nivell comarcal, els dos Pallars i l’Alta Ribagorça superaven el 86% de microempreses (no es tenen en compte els autònoms/es).

(24)

El teixit empresarial i productiu

*DISTRIBUCIÓ PER SUBSECTORS D’ACTIVITAT:

La distribució per subsectors dels treballadors/es: hostaleria, amb un 21,2% dels

llocs de treball, seguida del comerç (15,3%), la construcció (12%), els serveis

sanitaris i socials (8,1%), els sector agrari i els serveis de l’administració pública

(cadascun amb un 7,1% dels treballadors/es).

En el cas de les activitats empresarials,el subsector amb major pes específic

també era el del comerç, però en aquest cas per sota del 20% del total.

L’hostaleria, amb gairebé el 19%, i la construcció, amb més del 15%, i el sector

agrari, amb més del 14%, comptaven amb una representació molt superior a la

mitjana catalana.

L’activitat econòmica està distribuïda en tres àmbits / especialització productiva:

un àmbit nord, d’alta muntanya, amb un pes important del sector serveis, i

d’activitats relacionades amb el turisme; un àmbit sud, de mitja muntanya, amb un

pes important del sector agrari; i uns centres comarcals i subcomarcals,

bàsicament terciaris, però que comptaven amb una major diversificació d’activitats

econòmiques.

(25)

El teixit empresarial i productiu

*TREBALLADORS/ES OCUPATS/DES EN EL SUBSECTOR DE

L’ASSISTÈNCIA SOCIAL (segons la classificació de la CNAE 2009)

El nombre de treballadors/es del subsector de l’assistència sanitària i social al

Pirineu de Lleida superava els 1.500, amb un percentatge sobre el total de

treballadors/es de l’àrea (8,1%) gairebé idèntic al del conjunt de Catalunya.

D’aquests, més de la meitat s’ubicaven a la comarca del Pallars Jussà, de llarg la

que comptava amb major presència dels serveis assistencials (hi suposaven

gairebé el 20% del total de treballadors/es de la comarca). En l’extrem contrari,

l’Alta Ribagorça i el Pallars Sobirà comptaven amb tot just una quarantena de

treballadors/es del subsector assistencial entre totes dues, el que representava

entorn de l’1% del total d’ocupats/des de cada comarca.

(26)
(27)

Propostes de localització

Proposta de localització

1.

Sud de la comarca del Pallars

Sobirà (aprop de Sort). Factors de

proximitat al centre urbà i

accessabilitat.

2.

Est de l’Alt Urgell, al entorns de la

Serra del Cadí. Factors: situació

perifèrica i accessibilitat

complicada.

Municipis amb els indicadors més

elevats: destacar Bausen, Sarroca

de Bellera, Tírvia, Cava, Baix

Pallars, la Vansa i Fórnols,

Soriguera, Fígols i Alinyà, Vall de

Cardós i Llavorsí.

(28)

Propostes de localització

Alternativa 1 / èmfasi població

sobreenvellida

Es reforça el paper de localització

preferencial dels municipis del sud

del Pallars Sobirà, mentre que perd

força l’opció de localització en els

(29)

Propostes de localització

Alternativa 2 / èmfasi en la taxa

d’atur femení

Resultats similars als casos anteriors

amb el sud del Pallars Sobirà i l’est

de l’Alt Urgell com a ubicacions

preferencials, encara que la segona

d’aquestes zones pren més

rellevància.

* Iniciatives amb comarques limítrofs

en el cas de la zona ubicada a l’est

de l’Alt Urgell (oest de la Cerdanya i

(30)

Eduard Trepat, geògraf.

Tècnic de la Fundació

del Món Rural

eduard.trepat@fmr.cat

DONES DE MUNTANYA

Serveis

d’atenció

a les persones grans

a les comarques del Pirineu

Lleidatà

Tremp, 15 de novembre de 2013

Figure

Actualización...

Referencias

Actualización...

Related subjects :