20 CEl^TI^VS ANY XI. NUM. 489 BARCELONA. 23 DE FEBRER 1932

24 

Texto completo

(1)

2 0 C E l ^ T I ^ V S

BlEDACCIÓ 1 ADMINISTRACIÓ : IONSELL D E C E N T , 201 A N Y X I . — N U M . 489 BARCELONA. 23 DE FEBRER 1932 APARTAT DB C O R R E U S Ça TELÈFON 32596

MISS ESPANYA A LES CORTS

—Pobrets, no han pogut derrotar a miss Manígua! El mateix que va succeir-me a mi amb mis Dinamarca.

(2)

X U T !

9

0

r c ^ j D E B A L E N C /

0?

A nosaltres, les taules de

loga-ritmes, el càlcul ,integral, Ics tau-les de probabilitats i ells goals-ave-rages mai no ens han temptat. Som per temperament deixats i poc amics de trencar-»ios el cap. Això, portat a l'extrem que nosaltres ho hem portat, mantes vegades ha es-tat motiu perquè féssim planxes sorolloses.

L'altre dia, però, mentre en T i -feta i el «Sereno» jugaven el seu partit quotidià de «dòmino minia-tura», els més assenyats analitzà-vem i discutíem apassionadament Ics probabilitats que tenia el «Bar-cçlona» d'arribar a campió de Üiga.

—'Li manquen sis partits !—cri-dava el Difunt clavant cops de puny a la taula de caoba imitant fusta blanca—. I d'aquests sis par-tits, un amb IVAtlètic» i un amb el «Madrid»!

—Sí, però a casa! L'<(Atlètic» i el «Madrid» han de venir a Les Corts .'—responia el Frare del ba-ròmetre apunyegant la màquina d'escriure.

—Però ha de jugar amb*r«Ala-vès» i amb el «Donòstia» al camp d'ells!—insistia el Difunt.

Tots plegats estàvem interessats en la sort del <( Barcelona». A fora feia un fred que pelava i estaven a una temperatura de quatre graus. A dintre estàvem a tres graus per-què l'amo s'ha entossudit a ter servir l'estufa de pajarera. Ens desembolicàrem les mantes de lla-na i sortirem.

—Sin novedad?—preguntàrem al vigilant.

—Sin novedad — ens respongué aquest —. S'han trobat dues bom-bes en un cotxe de passejar

cria-tures, però eren de can Jorba. Po-den sortir tranquils.

— I de vagues, què?

—No toca fins dilluns de la set-mana entrant.

Vàrem respirar tranquils i tot xano-xano ens dirigírem a l'estatge social del «Barça».

Al xalet del carrer de la Diputa-ció l'enrenou era espectacular. Semblava talment que fessin dis-sabte. En Calvet i dos auxiliars no paraven d'apilonar papers, de fer paquets, d'omplir carpetes i d'embalar copes de llauna rovella-des. Aquest tràfec feia olor de tras-llat.

—De muda?

—Preparant-ho tot per quan ens mudem. Ho fem amb anticipació perquè no s'extraviï res i la Co-missió de Responsabilitats no pu-gui reclamar. Aquí hi és tot. L a compra del camp, l'excursió a Amè-rica, l'adquisició d'en Goiburu, etc.

— I el senyor Coma, què fa? —lis a prop de l'estufa conven-cent en Ferrer Ametller que una màquina d'escriure val vuit centes pessetes.

Pujàrem uns graons, obrirem una mampara i entràrem al des-patx del president. El senyor Coma discutia amb el president de la Co-missió de Responsabilitats.

—.1 és dar que val vuit centes pessetes una màquina d'escriure! Vostè aviat demanarà compte del menjar del gat.

—Es cara, li repeteixo I Per tren-ta duros hi ha màquines d'escriure que van molt bé.

—Deuen ésser regadores! Quan el senyor Ferrer es donà

compte de la nostra presència, féu un bot i desaparegué. El senyor Coma gemegà profundament i

di-gué : / —Em té atabalat. S'ha comprat

una pipa i una lupa i a tot arreu troba misteris. L'altre dia, regi-rant una carpeta, va descobrir que estava lligada amb una veta de calçotets i va obligar a tots els em-pleats del club a treure's les calces per veure quin duia calçotets llargs i havia desat aquells papers.

— I què?

—Home... Era de! senyor Ro-sés, però això val més que no ho posin.

Llavors el senyor Coma ens con-vidà a seure i ens pregà que expo-séssim l'objecte de la nostra vi-sita.

—Vostès diran.

—Sí, senyor. Veníem per veure si ja s'han adonat de les probabi-litats que té el «Barça» d'arribar a campió de Lliga?

—Àngels de D é u ! I és clar que ens en hem adonat! Si en aquesta casa no es parla de res més! Si ja hi ha jugadors que han sol·licitat diners a compte del premi...

—Ah, caram!

—Mai havia estat tan bé de mo-ral com ara, l'equip.

—Així, les rebaixes de sou no els han afectat.

—Veurà : que l'afectarien a vos-tè unes rebaixes de sou que li do-nessin més diners al cap de l'any?

—No, senyor.

-—Doncs a olis tampoc. Pensi que en Piera, d'ençà que no s'atreveix a comprar obligacions perquè no b agrada guardar-se els cupons en un marc, no sap on enterrar els diners. Doni r«Atlètic», ol

(3)

«Valèn-XUT

eia» i el «Madrid» per afaitats i el «Barça» per campió de Lliga.

El senyor Coma ens donà un co-net a l'espatlla i ens acomiadàrem.

* * »

Tot baixant l'escala trobàrem en Sami. El capità de l'equip venia d'informar a la Comissió de Res-ponsabilitats.

—Alanta! —Bona nit!

—De prendre la fresca? —No, de fer declaracions impor-tants.

—Què has declarat?

—Que no recordava haver estat mai a Amèrica, però que tenia idea que es tractava d'una illa.

—Què et diu el cor respecte el campionat de Lliga?

—Que si en Piera segueix tan xiroi com fins ara i en Goiburu se-gueix afinant la punteria, l'aAtlè-tien i el «Madrid» se'n tornaran amb un cabasset i serem campions.

—Avanti! —Bona sera!

Ja teníem l'opinió del capità, que no ens negaran que és una opinió important.

• * *

I l'entrenador? L'opinió de l'en-trenador ens era gairebé indispen-sable. On podríem trobar-lo l'en-trenador? Eren les quatre de la matinada. Vàrem trobar-lo a la p'aça. En Greemvell és un home que no menja peix si no és fresc i perquè sigui fresc va a comprar-lo personalment a'l moment que l'acaben de pescar. En sorprendre'l sospesava un llobarro que feia tres terces.

—Paraula que és del Cantàbric —deia el peixater —. L'acabem de pescar a la desembocadura del Llo-bregat.

—Catorso pesetas! — deia en Greemvell.

—No ! — replicava el peixater—. Avui és dia de peix i val més.

—Obligación de menjar llomillo —cridava en Greenwell —. Setma-na laica!

Varen ajustar el preu en quinze pessetes i en Greenwell cs ficà el llobarro a la butxaca de l'abric.

Llavors l'emprenguérem nosal-tres.

—Com està l'equip?

—Optimisto ! Molt optimisto !— ens assegurà somrient.

—Campions de Lliga?

—Exacto! LVAtlètic», el «Va-lència» i el «Madrid» ja estan re-signats. Els convido a menjar llo-barro !

—No podem. Avui és divendres i les creences no ens ho permeten.

—Jo com que sóc foraster... —Res... Vostè és diferent. Amb una espina del llobarro cla-vada al cor ens allunyàrem.

La tristesa, però, no ens durà gaire. El nostre optimisme era compartit pels principals dirigents i actors blau-grana, i calia cele-brar-ho. Vàrem tornar a la redac-ció amb ànim de destapar el que

fos. ' j El vigilant, però, ens aigualí la

festa.

Els comunistes de Montmeló aca-baven de posar ila bandera vermella en un carro de drapaire i s'havien fet amos de casa seva.

El record de l'Esquimal de Gra-tallops, que era fill de Montmeló, ens trasbalsa, i des d'aquell mo-ment ja no fórem bons per a res

mes. •

DOVA (FILL

Là Juntà del uCatalunyao. — Veiam si després de tantes angúnies i tant rumiar, resul-tarà que la solució era passar el platet.

(4)

I x u :

La tragèdia dels pobres reflís

Els pobre reflis són uns

desgra-ciats. Sempre els toca el rebre. Tant si ho fan bé com si ho fan malament, sempre han de passar els set càlzers d'amargura, i se n'han de sentir de tots colors.

Perquè, per bé que ho facin, els pobre reflis no ho fan mai prou bé per tothom. Si tots els que in-tervenen en un partit, ja sigui en qualitat de jugadors o bé d'es-pectadors, pensessin de la mateixa manera i es miressin el joc i el seu resultat a través d'un vidre d«ls mateixos colors, les coses ani-rien d'una altra, manera i els .reflis

s'estalviarien tota la col·lecció de

mals de cap que actualment els afecten. Quina altra tranquil·litat no hi hauria si aquesta idea que nosaltres hem apuntat fos la que imperés en els partits de futbol! El món evoluciona : és cert. Però encara no està prou madur per arribar a que sigui un fet això que per nosaltres seria la panacea.

Mentrestant, ens hem d'atenir a la realitat present, i , posats en aquest difícil trance, no podem menys que lamentar profundament cl que passa als pobres reflis. Si xiulen un orsa i, reben perquè el xiulen. Si no el xiulen, se la car-reguen perquè no el xiulen. Si

do-—Veu? Conseqüències de l'expulsió dels jesuïtes. Criatures que no tenen escola! '

—No, senyor.

...? i " " .. . -—Conseqüències de la supressiós§ió dels - quarts del «Barça»,

Criatures que no tenen equip! -.

nen un penal, bronca perquè el donen. 1 si no el donen, soroll perquè no el donen.

Ens ha suggerit la idea de parlar d'aquests pobres senyors la tragè-dia que va succeir a en Vallana, a Vitòria, amb motiu d'un penal que no va pitar per semblar-ü in-voluntari, en el partit «Alavèsií-((Athletic». Els nostres llegidors se-gurament coneixen tota la història d'aquesta terrible tragèdia, però, per si no la coneguessin, els direm que cl penal que a ell l i va sem-blar que no es podia pitar perquè era involuntari l'havia comès un jugador de ]'<iAthletic de Bilbaon —és clar—, i que amb motiu d'ai-xò van saltar uns quants espectaj dors al camp, el van atonyinar de valent, el van aped^gar amb hoi les de neu i va tenir molta feina per arribar viu a la caseta. I una vegada ben tancat, d'acord amb el governador civil, va donar el par-tit per acabat—encara faltava es-tona per la mitja part—, i , per evitar que li fessin un cap nou, van fer veure que el governador lliavia fet detenir.

En sfntesi la tragèdia és aques-ta, i amb motiu d'això s'ha tornat a parlar amb marcada, insistència-del procediment que s'hauria de posar en pràctica per evitar sem-blants atropells. Els periodistes de debò i consagrats han tornat a parlar de tanques metàl·liques, de trincheres plenes d'aigua, de filats amb esbarzers, de filferros amb punxes, etc. S'ha de fer una cosa 0 altra, és dar, i per això nos-altres també volem adjuntar la nostra veu a la dels que clamen 1 proposar un procediment que pot-ser pot-seria de millors resultats que tots els que han estat apuntats i de passada seria molt econòmic pels clubs.

Hi ha llagut un diari que ha reproduït d'una revista alemanya una informació segons la qual a' sur del país dels caps quadrats ja ho han resolt. Tenen ensinis-trats una dotzena de gossos ter-ribles, amb unes dents molt esmo-lades, els quals mentre al camp només hi ha jugadors i reflis diuen res i s'estan molt quietets, però, en canvi, quan veuen que hi entra algú que va vestit de per-sona, se li tiren al damunt i deixen apte per anar a la casa de socors o al cementiri.

No ens atrevirem a dir que aquesta idea no estigui bé, p ^

(5)

XUT

ens sembla que ocasionaria mol-tes dificultats, perquè els entrena-dors, que generalment només es solen distingir dels altres espec-tadors amb que fumen amb pipa, se les veurien negres quan haurien de córrer a auxiliar algun jugador lesionat; i el mateix passaria als massatgistes i segundos en aquests casos concrets.

El nostre sistema és molt mi-llor. Es tractaria de que els es-pectadors dels parttis de futbol vin-guessin obligats a portar morrió de propietat, un morrió que aniria ben tancat amb un candau i , de passada, amb el mateix candau es podria unir un collar de cuiro reforçat amb plaques de ferro, del qual en penjarien una anella i una cadena, que els acomodadors lli-garien les unes amb les altres. A més d'això, els espectadors tam-bé es portarien de casa seva unes manilles per les mans i uns gri-lletes pels peus, amb unes boles de ferro ben pesantes, de manera que els fos impossible saltar al camp a agredir a ningú.

Estem convençuts que aquest projecte que hem esbossat aconse-guiria el resultat pràctic que es per-segueix. I encara més : els equips estrangers que ens visitarien, quan veurien que el nostre póMic es mantenia en una actitud tan cor-recta i que ni tan sols es bellugava cap espectador, s'emportarien de nosaltres una impressió immillo-rable.

Què els en sembla? Els agrada? Si els ha fet el pes, per nosaltres ja el poden posar en pràctica quan vulguin. Els prometem que si

anuncien el dia de la prova, hq anirem a veure, i després ja els direm l'efecte que ens ha fet.

DIFUNT

Amb una previsió, que ja vol-dria per a ell el Calendari del Pa-gès, la Federació suspengué el co-menç d'aquest drama nomenat campionat de Catalunya de bàs-quet. Certament, ens sorprengué que els federatius, amb 48 hores d'antelació, flairessin el xàfec que caigué el matí del diumenge, i no hem descansat fins que l'Aubert ens ho ha aclarit: els ulls de poll del secretari de la Federació són un baròmetre que no falla. Amb aquest motiu, en Gutiérrez, llur afortunat propietari, ha rebut man-tes felicitacions, i fins es diu que els empresaris del Velòdrom de Sans li han demanat condicions per quan es tracti d'organitzar vetlla-des.

A L F U T B O L L'home X. — Feu joc alt, ases! Feu joc a l l !

Ara que nosaltres, sense ulls de poll, també ho sabíem que havia de ploure. I és que des de que el món és món i el bàsquet és bàs-quet, no s'ha jugat un sol campio-nat en el transcurs de1 qual, i in-distintament, no hagin quedat apla-çats pér la pluja un dels partits «Espanyolii-uPatrie» o «Joventus»-«Barcelona». Doncs bé, aquest any es jugaven e's dos partits en un sol matí. L'estrany és, doncs, que diumenge no hi hagués hagut una segona edició del Diluvi Universal.

* * *

Els del «Patrie», per autoani-mar-se, anuncien per cada partit fort la vinguda de l'Arnaud, com la de un nou Mesies. Els de la Bordeta ja l'esperaven, però per la seva tranquil·litat, els hi adver-tim que no s'hi amoïnin, doncs es tracta solament d'un dels «bulos» que l i agrada fer córrer a en Mau-nier per solaz y esparcimiento propi.

El «Femení» ens tenia anunciat per a primers de gener un concurs d'hivern de bàsquet ball a base de quatre equips socials. Fins ara no s'ha jugat cap partit, i ja l'ano-menen concurs de primavera. Nos-altres, però, no desesperem de veu-re'l acabar com a concurs de tar-dor. Imagina't, lector, que els àr-bitres han de ésser femenins, i aquí està la novetat. A un refV masculí, si no por, l i tenien res-pecte, però ara, elles amb elles... Almenys en gastaran quatre a cada partit... i per fabricar-ne de nous...

(6)

X U T l l x U '

En üuillami, després de empresa, va guanyar En

ovacionar del

Nosaltres ja els ho vàrem dir que en Vuillami era bo. I nosal-tres no som com les gasetilles de l'empresa, que presenten tots els boxadors forasters com els amos del pals llur. Quan nosaltres diem que un boxador és bo, ja poden pujar-hi de peus.

El més greu és que en Micó tam-poc no s'ho creia i va pujar al ring en pla de tnaraviüa, disposat a de-lectar la concurrència amb el seu variat repertori. L'home es refia-va que l'empresa no li desencaixo-naria un «veragua» i es va trobar al mig del quadrilàter sense bur-laderos ni picadors, solet a mercè de la fera estrangera que tenia una esquerra com una mà de morter i a llarga distància l i tallava el terreny. A les primeres represes, en Vuillami ja es mostrà un for-midable esgrimista. Bn Micó, com aquell que es desperta d'un somni, veié que per defensar-se l i calia escurçar les distàncies i evitar ds cops llargs, i tots els seus esforços anaren encaminats en aquest sen-tit. Però el francès era temible a distància, a mitja distància i al cos a cos. En aquesta darrera mo-dalitat, aprofitava les sortides amb unes centres que posaven la pell de gallina. Sort que en Micó és va-lent i té pundonor, del contrari hi hauria hagut ofertori. Al sisè i setè rounds ét\ Micó va llençar-se a l'atac disposat a recuperar terreny, però el poc que aconseguí, el fran-cès tornà a recobrar-lo en ds rounds restants, que foren una ba-talla espectacular que obligaren el respectable a enfilar-se dret dalt dels seients.

En acabar-se el combat i ésser proclamat vencedor en Vuillami, el públic li tributà una ovació de la qual també va participar en Micó. Acabada la reunió, una comissió d'espectadors anà a trobar l'em-presa per a donar-li les gràcies i

sorprendre la mateixa Hicó per punts i es feu

respectable

agrair-li l'haver portat un estran-ger capaç de fer tronar i ploure.

L'empresa plorava emocionada i assegurava que no hi tomaria mai més.

* » •

El combat entre en Jack Con-Iray i en Bensan va resultar igua-lat. Les esquerres del primer eren contestades amb uppercuts deü se-gon i ningú no veia el deslloriga-dor d'aquella lluita tan anivellada.

Sort que en Bensan al setè round va decidir-se a emprar pro-cediments contundents i a entrar amb el cap i això va decidir d combat a favor de l'altre.

El fall declarant vencedor en Jack Contray fou aplaudit.

L'infeliç Ormazàbal va comen-çar bé, però all tercer round la man-xa li va fallar i començà a bufar com una foca. Aquesta avinente-sa va aprofitar-la en Bosch per intensificar la producció i engui-xar sense contemplacions, i en ar-ribar al quart round, d'una es-querra al punt precís de la

bar-Després d'aquest combat ens va-ren presentar en Lcte, el pes fort que dimecres boxarà amb en La Roe. El ring va trontollar, va crui-xir, va grinyolar, però no s'esfon-drà.

En Lete només pesa 104 quilos. Perquè la vetllada resultés a gust de tots i ningú no tingués dret a sortir defraudat, hi hagué un «nocau» de solemnitat.

Efectes d'un k. o.

beta, l'Ormazàbal va perdre el centre de gravetat i fou comptat fins a deu.

Els amants dd «nocau» varen respirar satisfets i donaren per ben despès l'import de l'entrada.

* * *

La vetllada, en conjunt, fou ex-cel·lent.

Si s'admeten adhesions perquè en Vuillami torni a boxar, ja po-den afegir-hi la nostra.

E L FRARE DEL BARÒMETRE

B O X A . A. L ' O L Y A \ I · I A

Demà dimecres, a un quart d'onze, una gran vetllada a favor de la Societat de beneficència cubana d'Espanya:

2 C O M B A T S P R E L I M I N A R S A 4 R O U N D S

A 10 KOUMÜ9

I . A. R O E - I* E T E

(L'invencible cubà) (Basc)

J P O ^ V C E Ï > E tEO^NT - R O S

(El cavalier en el Ring) (Ex-c. d'Espanyi

V I T R I À - F 1 I X

(La meravella) C. d'Espanya) E T K A ü A. G E 2V K R A. X , 3 P E S S E T E S

(7)

XUT

F L .A. T TJ S

En la reunió de dimecres, du-rant el minut de descans entre round i round, en Vuillami escu-pia en una cassola d'alumini que els seus segons l i posaven a sota el nas.

L'Artero va trobar que era una gran pensada, i el primer dia que boxi un dels seus poulains treurà una paella esbotzada que pensava vendre al primer drapaire que es presentés.

En aquest món tot es pot apro-fitar en temps de crisi.

• » »

A Madrid són feliços.

D'ací pocs dies veuran una cin-quena edició del matx Bartos-Gi-ronès, que nosaltres tantes vega-des hem admirat.

No ens estranyaria que hi ha-gués expectació.

* * *

Perquè no diguin que no som imparcials, avui farem un elogi de les aficions turístiques d'en Gironès.

iEs gairebé segur que el mes vinent anirà a Montecarlo per bo-xar amb l'Augier.

Si la memòria no ens traeix, aquest Augier compta amb una victòria damunt d'en Flix.

* * *

El campió castellà del pes gall es diu Emilià Iglésies.

No el confonguin amb IVEmi-lianu».

Es dolent, però no tant.

• * *

En Frederich, en unes declara-cions clandestines que va fer, va dir que en Martínez Fort l i havia clavat un cop baix.

Com que d'allà on patia en Fre-derich era de l'estómac, si parla de cop baix és que deu tenir l'estó-mac caigut.

» * •

Dimecres a IVOIympia» hi hau-ra vetllada solemnis.

El «Caballero del ring» reapa-reixerà boxant contra en Ros.

En Vitrià efectuarà un combat amb en Flix.

í en La Roè i en Lete efectua-ran una batalla de «diplodocus» que convertirà l'<(01ympia» en es-cotnbros.

, Com poden veure, la vetllada és •nteressant i no és arriscat pronos-''car un pie a vessar.

La boxa comença a animar-se i els aficionats comencem a recobrar l'optimisme.

* • «

En Dempsey, de moment, no ha fet declaracions.

De totes maneres, com que aquesta setmana li tocava dir que es retira definitivament de la DO' xa, ho donem per dit.

Per un retràs lamentable no po-dem sacrificar unes declaracions sensacionals.

. • * •

En Paulino està tan empipat amb els jutg'&s americans, que no fa gaires dies, en un temple on es teendeix culte a la Uei seca, va declarar solemnialment

3

ue estava disposat a fer un cop e cap i abandonar el país dels dòlars (això del país dels dòlars és un dir, perquè en Paulino ara ja només veu cdderilL·). cesc Anglès Alemany ens ha

El nostre corresponsal Fran-promès una brillant informació, que publicarem en el número v i -nent.

En Taxonera té un geni que ens fa estar intranquils. Cada ve-gada que llegeix alguna cosa que no l i plau, s'empipa, mastega el puro i diu dicteris.

La setmana passada es va

en-En Paulino decideix vestir-se de torero per tal de captar-se les simpaties dels jutges

ame-ricans

fadar perquè vàrem escriure que a en Gironès l i agradava boxar amb comoditat i esperava que els hi portessin a l'Olympia.

Davant del disgust d'en Taxo-nera, ens veiem obligats a rectifi-car i declarar que en Gironès és el boxador que ha viatjat més, i que fins ha estat a Montserrat. No volem que per culpa nos-tra ningú estigui enfadat.

En Mateu ha promès un ciri a la Bonanova el dia que el pú-blic li permeti parlar sense inter-ropre'l.

No s'ha encarit la cera.

Se rofillaran?

El senyor Margalef va visitar no fa gaires dies al senyor Coma, per veure si aconseguia tocar-li el cor.

El senyor Coma el va rebre embolicat amb la bufanda i va escoltar-lo atentament.

—Estem ben ennavegats. Nos-altres ens crèiem que amb l'tusiasme podríem tirar-ho tot en-davant, i ara veiem que sense pessetes no podem fer res. Aju-di'ns vostè, senyor Coma.

—Però si nosaltres estem en pla d'economies; no podem pa-gar el camp — va respondre el se-nyor Coma.

—Cor noble i Cor generós i Cor gran! Faci'ns aquesta mercè i Déu l'hi pagarà.

El senyor Coma va eixugar-se una llàgrima, però va protestar enèrgicament.

—No podem! No és possible! Ho sento molt i l'acompanyo en el sentiment, però tenim prou feina per nosaltres.

El senyor Coma restà reflexiu uns moments, i després afegí:

—L'únic que podem fer és regalar-li una corona.

El senyor Margalef no es donà per vençut.

—Tant poc que els costaria afi-llar-se'l!

El senyor Coma s'enterní del tot, i prometé parlar-ne a la Junta.

Se l'afillaran o no se l'afilla-ran?

Això ho veurem en el capítol següent, si mentrestant no es mor pel camí.

(8)

X U T I

CftTRLUNVA i

CORUl·lif 1 IMANICUA 2

I U I I S O I

y w ' / í s

Qaialunya va sucumbir davant de Jvtiss Corunya, i Jrfiss Jvíanígua va

em-patar amb jYíiss Xes Corts, apresència de J/íiss Espanya. J?equip del»J$arça>,

tot i fent un bon partit, es veié obligat a empatar amb l' *€spanyol> amb l'ajuda

d'un penal que en jYíelcon s'avingué a xiular perquè no diguessin que no era

im-parcial. (])e penals, encara en varen quedar tres per xiular).

Després de diversos experiments efectuats aquests darrers dies, s'ha pogut comprovar que la gent abans de dinar no està per futbol. En canvi, diumenge poguérem com-provar que el futbol a mig dinar seria un èxit.

Al camp de Les Corts comença-ven a la i'40 i a dos quarts de dues el camp ja presentava un as-pecte reconfortant. H i havia socis que havien fet un esmorzar-dinar i altres que s'hi portaven la fiam-brera. H i havia aficionats que com-praven xiclets i per tot àpat s'em-passaven la goma en lloc d'escu-pir-la. I a les dues i minuts el camp ja era ple i es despatxaven entrades de reserva, d'aquelles d'<iencabeix-te on puguis», que re-presenten el mòmio dels partits de la màxima expectació.

Com que aquella generació no és probable que hagués compare-gut a Les Corts per admirar miss

Espanya i molt menys miss Cata-lunya, hem de creure que el «Bar-celana»-<iEspanyal» encara té for-ça per treure la gent de pollague-ra, i quant més es repeteix més agrada.

Potser la solució de la crisi del futbol seria jugar-ne un cada diu-menge.

«Miss Catalunya» i «miss Co-runya» varen sortir al camp, no direm a la sortida del sol, però sí a primeres hores del mig dia. L'A-drados i dos Unesmen constituïen el jurat. La imparcialitat d'aquest jurat aviat es captà la simpatia del públic. Cada vegada que l'A-drados, amb un tacte, una vista

i una discreció exemplar, xiulava coses imaginàries contra el «Cata-lunya», o feia els ulls grossos da-vants les expansions contundents dels corunyesos, els socis del «Bar-celona» rondinaven :

—'Quina barra 1 Com abusa per-què es tracta de «miss Catalunya» ! No ens ho faria a «miss Les Corts» això, no!

Però com que «miss Catalunya» no té pares, ni germans, ni tutors, ni amics, ni coneguts, i juga allà

—Què et sembla el discurs d'en Lerroux?

—Interessantíssim.

—'Encara hi ha quelcom més interessant.

—Vols dir?

—Els colls S1MPLEX CAM-PEON.

—Tens raó.

n • u n i r v Cs >'únic con

S! M r I r X ele«ant· practic 1

U I m I L L A de més duració.

on l i deixen un camp i no té altre apoi que ds sentiments humanita-ris de les ànimes caritatives, l'A-drados va abusar-ne impunement (en el bon sentit de la paraula, és clar), i va martiritzar-la, perme-tent que «miss Corunya», que té formes i modos de camàlic, la ven-cés amb males arts, clavant-li ces-ses al melic, «empentes, cops de colzes i fent-li tota mena de tra-vetes.

((Miss Catalunya» va aguantar-ho tot per no donar un espectade al camp dels seus protectors, i va perdre resignadament per dos a un, partit que mereixia haver guanyat. El senyor Adrados va retirar-se satisfet, content d'haver pogut fer de les seves per primera vegada a la vida sense perill d'exposar el físic.

Una veritable ganga que no es presenta cada dia.

I va sortir miss Espanya, la senyoreta Teresa Daniel, bella i gentil com un pom de flors, dis-posada a tirar el kickoff.

Els fotògrafs estaven indignats. Aquell dia que se'ls presentava l'ocasió d'impressionar un cove de plaques, un aparell de cineftia so-nor s'havia presentat al camp dis-posat a fer-los la compe tència. Ei que varen sofrir els fotògrafs no és per a ésser descrit. L'aparell de cinema se'ls menjava de viu en viu i els tallava el terreny. I la competència no era possible, per-què els jugadors estaven més pel cinema que no pas per la plac;l pelada.

(9)

XUT !

9

de miss Espanya retratant-se en actitut castigadora. Si queda bé i les venen a dos ralets amb el títol de «Miss Espanya i miss Lla-gosta al camp de Les Corts», en comprarem una i ens la farem de-dicar per en Tifeta.

Quan la senyoreta Daniel hagué llençat el kickoff a Ics mans d'en Sagi, en Melcon va declarar aca-bades les atraccions, donant ordre de començar el partit.

En Canyelles plorava. Després d'aqudl espectacle, era inútil en-gegar traques a la Manlgua ni trencar-se el cap organitzant atrac-cions. La competència no era pos-sible.

Com que els jugadors del «Bar-celona» i l'íiEspanyol» es coneixen entre ells com si s'haguessin posat al món mútuament, nosaltres dels partits de la màxima emoció no n'esperem mai res de bo. Per això ens sorprengué que en modular el preludi l'afinat xiulet d'en Mel-con, els dos equips s'escometessin amb art, elegància i distinció, des-enrodlant una variada gama de joc i efectuant jugades artístiques i de perill. La nostra sorpresa anà en augment en veure que les dues davanteres actuaven amb un en-tusiasme i un encert dignes d'elo-gi, i que els defenses no donaven l'abast i els respectius porters ana-ven de cücurulla.

La primera escapada d'en Prat havia sembrat el pànic entre els rengles barcelonistes.

La primera incursió d'en Piera havia fet tornar cardíacs a tots els «iuipiers de IVEspanyol».

Què succeiria? Què s'havien posat? Estaven disposats a pro-Porcionar-nos una gran tarda de futbol o bé o feien per despistar? Amb el cor a la mà, podem as-segurar Jos que ho feien de debò i que jugaven amb la major bona ^ El nostre ull clínic no ens

per-met enganyar-nos. El dia que en Sami surt a conservar la línia i a conservar l'existència, ho coneixem d'una hora lluny. En canvi, el dia que surt a repartir joc i a fer rodar el cap a l'equip contrari, no necessitem que ens ho expliqui

Edelmiro

ningú. 1 diumenge va sortir dis-posat a fer rutllar tot IVelenco» com un sol home. Només que en Bestit no s'hagués vinclat tant i en Goiburu hagués modificat un xic aquell trot de penco dels toros, el resultat hauria estat més afala-gador.

* •» «

Les primeres jugades genials d'en Llagosta varen despertar tot seguit l'expectació.

—Aquest noi farà un gol! — varen exc'amar els entesos.

I els fets no trigaren a donar-los la raó.

En Sagi va efectuar una cen-trada d'aquelles que en un partit de bàsquet-bol anirien a parar din-tre de la cistella sense desviacions i quan en Florensa sortia disposat a evitar possibles complicacions, en Sami, amb un bot d'aquells que té patentats i ningú més és capaç de realitzar, va col·locar-li la pilota en un angle, aconseguint el primer gol.

L'ovació fou sorollosa i unànime. —Aquest xicot es presenta per miss Europa i miss Dinamarca ha de plegar — va dir d senyor Ca-nons engrescat.

—Aquest noi es fa del partit ra-dical i el «caudillo» ha de sol·licitar un lloc a les «Hermanitas» — va afegir el senyor Sistacs.

Però ja hem dit que IVEspa-nyol» no s'ho mirava. En Soler i en Cristià no eren al camp en qua-litat d'espectadors i repartien joc que era un j*ust. En tota la da-vantera de I'«Espanyol» no hi ha-via un sense-feina. Tots bregaven que era un «contento» i en Zabalo i l'Alcoriza no tenien temps ni de gratar-se.

I va venir un conflicte, i en Redó aconseguí un gol amb la mà. No hi hagué morts ni ferits, perquè en Melcon l'anul·là imme-diatament.

I va venir un segon conflicte, i en Prat, sense reparar en la si-tuació que es trobava i fent una contorsió inversemblable, va xutar al lloc on no hi havia porter i amb una precisió geomètrica col·locà l'esfèric en un reconet de la por-teria.

Aquesta vegada, ni el combregar hi fou a temps, i l'empat apare-gué en el marcador.

Els moments d'ensopiment eren escasos. La característica del par-tit era la movilitat. Els jugadors

(10)

10 XUTI

sacrificàvem el lluïment per tal de situar el joc a là porta contrària. Fins en Goiburu, que té per cos-tum agafar la pilota i no deixar-la fins que li pren un contrari, de tant en tant se'n desprenia mag-nànimament i la passava a un company. I vingué el segon goJ. En Juvé va tirar un còrner, i l'al-tre exl'al-trem, en Prat, cuità a re-matar-lo, desfent l'empat amb un

gol, que \fa deixar en Nogués veient visions.

—Llamp! — va exdamar el se-nyor Sistacs —. Això no pot anar ! Sinó ve un penal estem perduts.

Sort que el penal va venir. En varen venir quatre. Un que no ho era, un que mirant prim ho era, un que podia ésser-ho i un que ho era. En Melcon va triar i reme-nar, i per fi es va decidir pel que no ho era. Com que una cosa va per l'altra i el penal havia existit, el senat va acceptar la decisió, i en Zabalo es disposà a tirar-lo. Xaaap! En Florença restà quiet com una esfinx i la pilota s'en-castà a la xarxa. Havíem tomat a empatar.

C E R E B R I N O 2 W A I V I I R I

Cura el mal de Cap, Neuràlgies, Dolors Nerviosos o Reumàtlcs

MANERA DE PRENDRE-HO:

En Us malalties doloroses agudes: Una culleradeta diluïda amb aigua, un, dos o tres cops al dia, «mb mitia hora d'interval. £n ei ceumatisme febril: Una culleradeta ires o quatre cops, repar-tits durant el dia. En les afeccions doioroses cròniques: En deíú.vult dies de cada mes, i un o dos cops en cas de presentar-se cl dolor.

Prepa-rat per

Marca registrada

F R A N C E S C 2 V \ A N D R I

metge i químic farmacèutic, en el seu laboratori: ! • H O V E N Ç A , 2 O 3 . - B a. K C E T, O J f A

Una vegada empatats, els juga-dors, considerant que ja havien complert, es dedicaren a buscar-se les pessigolles. En Sami i en Mo-Jiné es varen rebregar una mica els turmells, en Prat i en Castillo varen jurar esmicolar-se, en Za-balo rebé un parell de trompades de pronòstic, i l'espectacle pujà de to. Era el que ens mancava per-què el partit de la màxima emoció resultés autèntic del tot. Però com que «1 temps era just i el partit tocava a la fi, tot plegat va acabar amb pau i gràcia de Déu, i l'ex-pectació pels partit «Barcelona»-«Espanyol» que manquen per aca-bar la temporada restà en peu.

LA PUNTERIA D ' E N GOIBURU

—Llamp I Ja ha tornat a perdre i * punteria ! Adéu trenta durctí!

Del «Barça», hem d'esmentar en primer lloc en Sami, que jugà fent prodigis de ciència i fent gala d'u-na oportunitat i unes facultats d'improvització sensacionals. En Piera i en Sagi mantingueren in-còlume el prestigi, complint com a jugadors acreditats i gairebé fun-dadors. L'Arocha féu una segona

part formidable, i en Zabalo i l'Alcoriza bregaren sempre sense defallir.

A ir<(Espanyol)), en Soler i en Prat mereixen un diploma, i en Cristià un quadro d'honor. Els de-més no desmereixen del conjunt i obligaren al «Barça» a emprar-se a fons i passarJes molt negres i molt complicades.

En Melcon no es deixà influen-ciar pel públic i arbitrà serena-ment.

Dova

EL «MALLORCA» V A VOLER PROPORCIONAR U N DIA D'EXPANSIO ALS PACÍFICS H A B I T A N T S DE L A ILLA DE LA CALMA, I V A DESENCO-LAR A L «MARTINENC» PER

4 A i

El pobre «Martinenc» va re-bre una sotragada de les mes fortes de la seva vida. Els juga-dors de les més fortes de la seva vida. Els jugadors de Sant Marti, que anaven a la Illa de la Calma per veiire les grutes i la primera florida dels ametllers i de passada encolomar uns quants gols al

«Mallorca», reberen una gran contrarietat i hagueren de con-tractar un vaixell especial per transportar la mercaderia. Si ba-den una mica més, el llast o l ' w cés d'equipatge els priva de tor-nar.

El «Mallorca», que fins avui havia estat un equip modestet, discretet, entenimentadet i cor-rectet, deixant totes aquestes qua-litats de banda, va llençar-se a

(11)

IXUT :

11 un atac desesperat, fent

tronto-llar la illa com si s'anés a regis-trar un fenomen sísmic i cau-sant l'aJarma dels espectadors. El «Martineno), que tot s'ho espe-rava (coloms, ensaïmades, «recuer-dos de Mallorca») menys aquella envestida, va caure de cul al mig del terreny i fou apissonat.

L'Admella, del «Mallorca», un xicot que tothom creia que aca-baria ballant rigodons, va acon-seguir dos gols, i en Carrasco i l'Antolín, que fins a la data mai no havien trencat cap plat, n'a-conseguiren un per barba.

Sort que el «Martinenc», llui-tant desesperadament, aconseguí el de l'honor; del contrari, la ca-tàstrofe haliria estat completa.

La pau i la tranquillitat fou re-lativa, i si bé és cert que no h i hagué copets, en canvi el públic s'expansionà cridant tant com va poder i armant un xivarri de m i l diables.

Es veu que a la Illa de la Cal-ma també estan en període re-volucionari.

EL «SABADELL» JA ES CAM-PIÓ DEL SEU GRUP

El «Sabadell» ha quedat cam-pió del tercer prestatge de l'arma-ri de la planta baixa.

En aquest mateix armari i pres-tatge hi figuraven el «Mallorca», l'i'Iberia», el «Martinenc», el «Jú-piter» i el «Badalona».

Es pot dir que el «Sabadell» ha jugat un segon campionat de Ca-talunya amb gent coneguda de fa molts anys, amb la qual hi alterna dia sí i dia també.

El «Sabadell» no ha trobat al-tres incògnites que l'albèria», de Saragossa i el «Mallorca», que són dues incògnites gairebé aclarides; 1 que consti que dient això no pretenem mancar-los-hi al respec-te.

El que ens xeringa, però, és que el «Sabadell» en veure's campió segur es permetés el luxe de per-dre el darrer partit. Aquests alar-des sempre decepcionen. Clar que de vegades es fa pei no exposar eI físic inútilment, però hauria estat més elegant guanyar aquest darrer partit i entrar a Sabadell tnomfalment, proporcionant un dia de glòria a la població.

El partit jugat a Saragossa, fou ensopidet.

A R T I C L E S PER A S P O R T

SRIBAU, 35 TELÈFON 82915 El «Sabadell» jugava a veure venir i IMberia» a acontentar la parròquia. La primera part acabà amb empat a zero i no succeí res de notable.

A la segona part les coses va-ren precipitar-se, i iVcIbèria» co-mençà a treure faves d'olla. En Masip i l'Oro, que fins aquell mo-ment s'ho havien passat bastant bé, començaren a sofrir els atacs i les diem-ne impertinències dels da-vanters ibèrics, i les coses comen-çaren a complicar-se. El públic vo-lia un gol i reclamava cridant. Ca-lia que els davanters de r«Ibèria» l'aconseguissin si el «Sabadell» volia comportar-se com un hoste ben educat. I l'Anduiza marcà el gol.

Llavors en Beltran, en Calvet i en Carreta varen dibuixar unes quantes combinacions davant de la porta de l'Oses per demostrar-li que eren capassos de fer un apo-teosi, però que no volien passar per elements perturbadors.

I com que IVdbèria» va gua-nyar i el «Sabadell» va quedar campió, tots varen quedar con-tents i el partit acabà en pau i gràcia de Déu.

Que sempre succeeixi d'aquesta manera.

EL «BADALONA» V A GUA-NYAR A L «JUPITER» PER

3 A i

Allò que se'n diu un partit in-teressant no ho va ésser. En co-mençar,, va semblar aue el «}ú-piter» seria el vencedor, car va dominar i va crear alguna situa-ció de perill. Els davanters del «Júpiter» donaven la sensació de que s'ho havien de menjar tot i que en menys del temps regla-mentari passarien els taps del «Ba-dalona». Una prova del que diem és que pocs minuts després de començat el partit, en Parera i en Capdevila varen efectuar un atac de col·laboració, i el segon va en-colomar el gol que en Florensa no pogué detenir.

I el «Júpiter» seguí pressionant. Però com que les pressions no sempre donen satisfaccions, en Farré va tirar una pilota toboga-nesca, la qual fent una trajectò-ria complicada topà amb el pal i s'encolomà sense produir remors ni donar temps a en Francas de sortir amb l'arreplegador.

I arribà la segona part. El «Badalona» es deixà de con-templacions i no permeté als amos del terreny de dominar ni un mi-nut més. En Betancourt, com un Dos Santos arribat del Brasil, co-mençà a repartir joc i a mantenir la moral dels seus, i la cosa va canviar.

L'Espuny va aconseguir el des-empat, i en Betancourt marcà el tercer gol.

I amb aquest resultat de 3 a i a favor del «Badalona» acabà aquest partit, que semblava que havia de guanyar-lo el «Júpiter». En Casterlenas, que actuà de col·legiat, ho feu bastant encerta-dament.

U N COP D ' U L L A L A P U N T U A C I Ó

Avui és precís donar un cop d'ull a la puntuació per veure quines probabilitats té el «Bar-celona» d'arribar a campió de Lliga.

Davant del «Barcelona», i amb dos punts de diferència, h i ha r«Athletic» i el «Madrid». La di-ferència és poca. Si el «Barça» hagués de visitar aquests dos clubs en els respectius domicilis, el nos-tre optimisme seria molt relatiu i no faríem gaire barrila. Resulta, però, que el «Madrid» i l'«Athle-tic» han de venir a les Corts, i per si no n'hi hagués prou, tam-bé ha de venir el «València».

Es pot ésser optimista? No tin-drem la sort de passar-los per la pedra.

I si per una d'aquelles casua-litats, el campionat de Lliga s'ha-gués de decidir en el darrer par-tit que han de jugar el «Barce-lona» i el «Madrid» a Les Corts, què succeiria?

Que el «Barça» pagaria el camp, amb una tarda la Comisio de Responsabilitats plegaria i la crisi del futbol rebria un cop de mort.

L'endtenià mateix, les vaques magres serien esquarterades.

(12)

12 XUT!

LA SESSIÓ D'ART EXE DIVEN-DRES PASSAT A L «FANTASIO»

Comencem amb un elogi a l'as-pecte : divendres passat (i) el ci-nema «Fantàsio» tenia un cop de vista excel·lent. H i havia un pú-blic franc, rialler, esportiu. Això darrer ho justificava, si més no, el -fet que, tot i fer una nit fredís-sima, restessin ben poques buta-ques sense el corresponent espec-tador.

Els socis del «Centre Excursio-nista de Catalunya», patrocinadors

(i) Ens referim al dia 12 del corrent, ja que aquesta ressenya no pogué publicar-se la setmana passada.

P R O X I M i l E i T

J

CAHAROTES ©í

d'aquesta sessió d'art, saberen aprofitar l'avinentesa — excel·lent avinentesa! — per a demostrar als senyors Esteve llur tremp d'excur-sionistes avesats a les més •pèssi-mes temperatures.

Amb uns espectadors així, els del «Fantàsio» fins haurien pogut escamotejar la calefacció sense te-mor de promoure Ja més lleu i sincronitzada protesta.

Royan, primer film que se'ns presentà, és un film de turisme d'una nitidesa fotogràfica perfec-ta, els paisatges marítims del qual, però, són servits al públic amb ex-cessiva rapidesa.

Royan és una bella platja fran-cesa d'estiueig força freqüentada. Amb tot, no la canviaríem pas — estèticament parlant — per qualse-vol de les nostres viles marineres de la Costa Brava. ( I consti que no és pinyol!)

Aus emigrants és él títol del film documental de la vetllada.

Comen-tari general: poca audàcia en la presa de vistes i un interès força imitat com a document il·lustrador dels costums d'aquelles bestioles. El públic, però, aprofità totes les ocasions que se li lliuraren per a establir un paral·lel de físic entre el senyor Fulano i l'ocell que ca-minava preocupat, la senyora Fu-lana i l'ocell que feia safareig en-tre les veïnes de vol, i tanmateix això sol ja té un valor ben con-signable.

Encara, abans del plat fort de a vetllada, veiérem la pel·lícula de dibuixos animats Foc!!!, reaJit-zada per la casa «Ufa». Té trucs d'una gràcia força suggestiva, però dista molt de les cintes america-nes pertanyents a aquest gènere.

Finalment fou projectada l'obra cinematogràfica La muntanya en flames, segons realització de Lluís Trenker. Es tracta d'una obra ple-na d'interès, molt superior en ame-nitat a totes les produccions d'a-quest caire que ens havien estat ofertes fins ara, les quals en

te-nien prou (almenys s'ho creien) amb un alpinista decidit enfiílant-se pausadament per una muntanya per a rodar una pila de mils metres de cel·luloide. Afortunadament, el cas de Foc a les muntanyes no és així, sinó ben al contrari: les as-censions no s'etemitzen, els paisat-ges nevats no treuen el nas amb inoportunitat, i l'argument des-vetlla en l'espectador una curiosi-tat ben justificable. I és que Louis Trenker ha tingut Ja gran habili-tat de saber agermanar l'emoció i la intrepidesa de l'alpinisme amb les lluites i l'esglai d'una guerra lliurada des del cim nevat d'una muntanya altíssima.

Joe Hamman, com ja sembla clàssic en tota mena de films que

I M A T G E S V I V E S D E LA

ROSSIi Biïïl

P R I M E R F I L M R U S

P A R L A T i CANTAT

UNA O B R A A P A S S I O N A N T . HUMANA I V I G O R O S A L ' E X I T CIM D E L'ANY A

(13)

XUT

13

calgui esquiar i grimpar munta-nyes, fa el protagonista, per cert amb una simpatia de físic que fins ara li desconeixíem.

Recomanem als sidralistes aques-ta estrena, amb el ple convenci-ment que tard o dTiora ens agrai-ran el consell.

Noticiari XUT!

A r<cUrquinaona)) fan una pel-lícula de l'Adolf Menjou que es diu Afí padre es un fresco. Es tracta d'una comedieta agradable a base d'un pare fresc i un fill treballa-dor, que acaben canviant els caràc-ters i el treballador es torna fresc i el fresc treballador.

Per arrodonir el programa i a fi d'escurçar els ((descansos», l'em-presa ha posat atraccions.

Gràcies a l'augment de progra-ma, en sortir de l'^Urquinaona» no ens veiérem obligats a anar al cinema.

A nous la liberté ! és molt millor que Le million.

Estiguin a l'aguait per quan s'estreni i no s'ho deixin perdre.

Marlene Dietrich

Chevalier, el teniente seductor

René Clair, sense divos ni ac-tors còmics, està fent unes pel·lí-cules més divertides que les d'en Charlot.

Al ((Capitol» fan una pel·lícula en dues jornades. El que vostès no saben és el que fan per poder fer la pel·lícula en dues jornades.

PosinJii minuts de ((descanso» i es quedaran curts.

En Robert Rey, en Pomés, l'Al-càntara i altres asos sonors espa-nyols, seran novament contractats un dia d'aquests.

No diem el dia per no alarmar a ningú. Especialment els interes-sats.

Hem vist Chéri-Bibi i hem sor-tit treient foc pels queixals.

En Vilches és com un actor tro-nat d'aquells que fan bolos i s'ha pres el cinema com un escenari-de poble.

Ara comprenem per què els au-tors espanyols es queixen que els directors americans no els deixen esplaiar-se.

Si els deixaven fer, el cinema plegaria.

A l París, amb els sis ralets i el programa complet a base de metres de peUícula, fan uns pléns

que donen goig de veure i el públic hi va com les mosques a la mel.

Això demostra a bastament que el públic vol teca a bon preu i no està per discos de gramola. Llàstima que quan la Cinaes se n'adonarà ja serà tard.

Si volen, els direm el xisto que circula amb més insistència per les penyes cinematogràfiques.

Agafin-se fort i no caiguin : En tierra de ciegos, Rober' to Rey.

Es dolent, però estem tranquils perquè no és nostre.

« • *

Si els agrada el gra fort, els re-comanem que vagin a veure «El camino de la vida».

H i ha una escena macabra que els farà posar la pell de gallina. Uns cadàvers trossejats són re-collits a bocins i llençats a la pila amb unes pales.

Riguin-se de les persones im-pressionables i del faquir Blaka-man.

Suposem que hi haurà èter. • * *

Al Lido fan «Ana Christie», de la Greta Garbo.

Enguany el Lido haurà estat el cinema que, projectant les millors pel·lícules, haurà fet menys diners. Una cosa va per l'altra, i con-tents ells, content tothom.

(14)

14 X U T !

DALTABAIX DEL MARGE DEL CONGRES DE LA U. V. E. Escrivim aquestes quatre ratlles el dia que s'ha de començar el Congrés de la U . V. E., que aques-ta vegada és esperat amb molaques-ta més expectació que cap altra. No sabem, exactament, e' que haurà succeït quan els llegidors d'aques-ta secció s'enterin del que estem escrivint, però com que no tindrem temps per comentar el resultat del Congrés aquesta mateixa setmana, els prometem que la que ve ho farem.

De totes maneres, serà bo que avancem la nostra modesta opi-nió, que ja l'hem manifestada una pila de vegades, encara que no ens n'ha fet cas ningú. I aquesta modesta opinió és que la U . V. E. ha de donar un tomb com una mitja, i ha de canviar la pell com les serps. Això és equivalent a dir que els que remenen les ci-reres en aquesta mena d'organis-me que s'atribueix la representa-ció màxima dels ciclistes espanyols han de fer-nos el favor de dimitir amb caràcter irrevocable, i no els diem que es juramentin a retirar la dimissió perquè ja poden dor-mir ben tranquils, que no hi hau-rà ningú que s'atreveixi ni a pro-posarJos que es quedin. A ene-miga que huye, puenle de plata.

A la U . V. E. se l i ha de can-viar la carcassa i modemitzar-la. Els seus actuals dirigents, la bona fe dels quals no ens atrevim a posar en dubte per creure que si no ho fan millor és perquè 110 en saben més, haurien estat uns grans dirigents per una U. V. E. d'a-quells temps antics, quan encara ia bicicleta no estava inventada, i el mitjà més ràpid de locomoció eren les carreres de sacs i les de peu coix. Però, ara, els distingits

senyors de referència resulten tan desplaçats que creiem sincerament que per la única cosa que es po-drien aprofitar seria per decorar el museu d'antiguitats ciclistes.

Esperem que els congresistes hauran estat de la mateixa opinió que nosaltres, i que quan aquestes ratlles veuran llum, el nostre pa-norama ciclístic tomarà a presen-tar un aspecte reconfortant. Pla-gui a Déu Nostre Senyor, i que per molts anys i bons poguem veure-ho. I que la Unió de Clubs, en e! paroxisme de l'engrescament, pugui donar dies venturosos pel nostre ciclisme i guiar-lo pels ca-mins del bé, que són els caca-mins •més segurs per arribar al cel.

Ara, que cal que els que hagin pujat—si és que veritablement els nostres desitjós es compleixen—

procurin de comportar-se també tal com Déu mana. Perquè si sor-tíssim del foc per caure a les bra-ses, tant se valdria que ens morís-sim d'una vegada i ens enterres-sin a preu fet.

F. CANTO I RIO

REPARACIÓ RÀPIDA i GARANTIDA DEL CALÇAT

J A K H I N E S , 9. - BIL·ISAO

Mmtaier, 32. - Barcelona

.S'anuncia efl començament de la temporada de carretera.

Eureka !

Però s'anuncia pels darrers dies del mes de niarç a Mallorca, i encara si no surten entrebancs.

D'aquí aleshores, qui sap qui serà viu. 3-v

L·'stayer Prieto ha vingut a Bar-celona, s^ha deixat fer un interviu pels del Baúl i ha dit, entre altres coses, que pensa quedar-se aquí per guanyar-se el pa amb les nos-tres carreres.

Ens fa l'efecte que el simpàtic Prieto, si s'ha de refiar del que li puguin donar les nostres car-reres, no donarà l'abast a fer ba-dalls i augmentarà el nombre dels sense feina barcelonins. (Bé, això de barcelonins és un dir.)

Divendres vam llegir en un diari una notícia que ens va fer molta gràcia. Deia el següent :

uVelódromo de Sans. — Se rue-ga encarecidamente a todos los co-rredores que participaren en la úl-tima carrera a la americana que se corrió en el Velódromo de Sans, pasen, sin falta, mariana, sàbado, por la tarde, de 4 a 5, por el Ve-lódromo, para solventar un asunto que les interesa grandemente.»

Aquests senyors del velòdrom de Sans tenen cada cosa... Mirin que pensar-se que hi pot haver algú que encara es recordi de quan es va celebrar la . darrera carrera a la banyera sansense...

En l'interviu d'en Prieto que hem esmentat més amunt, Vstayer franco-català va dir que l'organit-zador marsellès, Monsieur Sol, es cansava de guanyar diners perquè el velòdrom s'omplia- cada nit que hi havia reunió i la gent anava a bufetades per adquirir localitats. A l'amigo Peris i demés com-panys màrtirs organitzadors de les carreres a la banyera de Sans, aquestes manifestacions els han caigut com un tret, i fins s'ha arribat a assegurar que ha estat vist un dels organitzadors de refe-rència que duia una ampolla de salfumant.

No se sap, però, si és que se'l volia beure o bé si el va anar a comprar al colmado per indicació de la minyona. Sí MILLOfí /-JArefí/AL 0 e r a cofisraucc/ou PLANXES ACAMALAOES DIPÒSITS PtrfAWATEQ5

(15)

XUT

15

En atent B. L . M. els germanets Cebrian Ferrer ens .participen que la subscripció que tenen oberta per tal d'erigir un monument a l'im-parcial i ponderat crític senyor F. M. Peris i Fantasma està a punt de tancar-se, degut a que han recollit els suficients diners per fer-li un monument més bonic que el que té en Clavé a la Rambla de Catalunya.

Sembla que per part dels ini-ciadors d'aquest acte tan just i merescut es fan gestions prop de J'Ajuntament de Barcelona a fi i efecte que els autoritzi per erigir aquest monument a la cruïlla del

Passeig de Gràci? i la Diagonal, o sigui on l'escultor Blay no vol' que sigui erigit el d'en Pi i Mar-gall.

Retallem del Mundo del diven-dres el següent titular :

uLa temporada espanolu de la ruta se ütaugurarà a últímos de marzo

en Marsellan

Ja veuen : hem d'esperar d març i encara a Marsella. I Espanola y de Marsella? Diguin si no és meravella !

SIDRftb flOD 5 0 0 3

LA MORT D E L «GOLF MINIATURA»

Els anuncis lluminosos dels «golf miniatura)) van apagant-se diària-ment davant dels ulls astorats dels noctàmbuls barcelonins, els quals no saben avenir-se de fia vida efí-mera, o potser més exacte, tan su-mament efímera, de que ha estat objecte a casa nostra aquest esport casolaníssim. Als cabarets, segons relat fidedigne, la cosa no ha arri-bat tan enllà, però és evident que el dia menys pensat ens obsequia-ran amb una sorpresa exactament desagradable. Amb la mort del «golf miniatura» Ja van dos els esports que veiem fracassar soro-llosament mentre hom intenta agermanar-los amb els entreteni-ments i altres trucs i novetats de music-hall que solen oferir-se als que van de nits.

No fa pas gaire temps, en un popular establiment nocturn dels que treuen el nas a la plaça del Teatre, varen muntar un ring. de boxa dalt de l'escenari, amb la complicada finalitat que mentre els clients, a baix a 3a pista, anessin marcant xàrlestons, materialment arrepenjats amb una vampiressa de secà, dos boxadors d'aquests que desacrediten una ^curie s'anessin estocinant amb santa resignació. I bé, la temptativa decepcionà to-'^Iment els organitzadors, els quals havien posat en aquell plat fort llurs més legítimes esperances. El públic no sols es desentenia per complet de la pallissa que

s'ana-ven administrant per torn rigorós aquella parella d'infeliços, sinó que fins en protestava a cada oportuni-tat que se li presentava. A dar-rera hora l'home encarregat del guarda-roba es cregué en l'obligació de personar-se davant dels amos i exposar el que succeïa. Breu : l'en-demà la parella de boxadors eren acomiadats i uns dies més tard ja remarcàvem, des d'una butaca de l'«01ympia)), l'extraordinària sem-blança d'aquells amb dos xicots que els cartells i els programes tractaven inútilment de fer-nos creure que es tractava de dos fa-quirs pur sang.

Tomant a l'objectiu d'aquesta crònica sidralista, entenem que la mort del «golf miniatura» recarà a més de quatre ciutadans. I ba-sem aquesta suposició en el fet que els nostres senyors Esteve s'emo-cionessin d'una manera tan extra-ordinària amb 'a simple obtenció d'una copa d'aquelles que donaven a l'fllExcèlsior» i a'«Maricel Parc» als campions , de «golf miniatura».

F R - O I í T O

N O V E T A T S

C O R T S , 6 3 8 I C A S I * , 1 3

T O T S E L S D I E S

G R A N S P A R T I T S

I « Q U I N I E L A S »

De què redimoni els farem cam-pions d'ara endavant?

GUINARDO,

BARRIADA ESPORTIVA Si el ccF. C. Gràcia» és un fet

i la reaparició del «C. E. Europa»

n'és un altre i el ((Catalunya» res-ta impassible al mig de tot aquest temporal pictòric on resurreccions inesperades, caldrà que cuitem a proclamar efl Guinardó com la bar-riada esportiva per excel·lència.

Si això s'esdevé, caldrà que tots els veïns d'aquesta popular barria-da barcelonina aportin llur gra de sorra en la realització d'aquest ideal esportiu col·laborant en tot el que els sigui possible i secundant tot el que tingui un perfum de le-gítima esportivitat.

Un soci a cada llar, un ((golf miniatura)) a cada jardí, un camp de futbol a cada cantonada, un as prenent beatíficament eí sol a cada terrat, heus ací el Guinardó de demà; heus ací, sidralistes amics la barriada esportiva que temps ha ens descuidàvem de prometreus !

Els barcelonins, tan amics de l'excursionisme i els arrossos domi-nicals, els mateixos que ara fan cap a un vulgar a l'ensems que humit nierendero de Les Planes amb l'higiènic (!) propòsit de ma-tar-hi el diumenge, quan al Gui-nardó ssTiagi proclamat el nardó s'hagi proclamat el futbo-sic itinerari de cada diumenge i es decidiran per un garrofer

d'aques-ta barriada per a oelebrar-hi les arrossades més fenomenals i so-lemnes.

L'"Europa)), el «Catalunya» i el «Gràcia», mentrestant, organitza-ran un campionat de futbol per compte propi i en Fontanet anirà tan atrafegat que fins perdrà en el trasbals aqueíles dues rosetes que tragina a cada galta.

El senyor Macià, de tant en tant, farà una escapadeta al Guinardó amb l'auto de la Generalitat i cui-tarà a fer brillants declaracions als periodistes exposant la necessitat imperiosa de crear clubs de «ping-pong» per als germans obrers que vagin perduts pel carrer jugant a bales.

Ah, Guinardó, Guinardó, Xau-xa de l'esportiu i oasi de l'aficio-nat I, vina aviat i no ens facis que-dar com uns porcellsI...

(16)

16 X U T !

D E S D'ESPARR'AGUERA

Ivn c! passat campionat (un cop s'h.-igi solucionat cl cas íimb l'nOIe-sà») s'ha vist el club molt ben cor-respost per part del públic, però en canvi ía Directiva ni tan sols s'ha preocupat per fer-nos saber la puntuació en total de tots els clubs que s'han enfrontat amb cl nostre. Ho diem perquè tothom va des-orientat i fan preguntes i respos-tes que no porten res a cnp.

Que un directiu que es diu Ra-mon Vandellòs, després de veure clarament qui són els que remenen les cireres dins la Junta, ha dimi-tit el càrrec i a més s'ha donat de baixa del club, no sense haver tin-gut abans una viva discussió amb cert amo-senyor del futbol local que s'embolica amb la paveria.

S A B E M . . .

...que a l'Ibàiïez li agradaria moltíssim tomar a defensar la por-ta del nostre primer equip.

...que l'opinió de la Directiva és que amb en Bros ja es pot passar.

...però, que si el club té interès que la ((Penya» creixi, té l'afer so-lucionat.

...que la «Penya», com que està mancada de porter, en Bros podria llgurar-hi novament.

...en canvi, que l'Ibànez podria tornar a jugar en el primer equip.

...que abans, gràcies a aquest jugador, la guixeta anava en aug-ment.

...que degut a l'actuació en el dia contra el «Batlló», la Directiva creu que l'Ibànez ja no és el que era.

CCHEF DES DE ROQUETES líl dia g, en el camp del ((De-portin», va jugar-se un aferrissat parlit carnavalesc entre dos equips del pes fort i de cuixa rància : la ((Penya Lleons», del Club, i la ((Penya Xurubisqui», del Sindicat,

compostes ambdues per sidralistes convençuts.

Com que el partit slio valia, nos-altres també teníem gran interès en admirar a tan excel·lents (?) ar-tistes de la pilota... d'olla. De bon matí. Fa sogra ja ens cridà anun-ciant-nos la bona nova ; però com

C A \ I O JVT S

Concessionari per a les prorincles deBarce-lonaiGirona. . l i t A I S FLOTATS

TAMARIT, 95 : : I 97 TELÈFON N.* 31506

que no ens despertàvem, ens tirà a sobre una galleda d'aigua freda, que no ens féu efecte perquè la gent del X U T ! tenim (modèstia a part) fama d'ésser més frescales que aquest antipàtic líquid amb què els taverners fan cristià el vi. Llavors va fer-nos pessigolles. Des-pertàrem, i , clar!, de moment,

creient que la mascareta aquella de la nit abans, de' Roial, ens feia c a r i i i i t o s , ens en riguérem. Llamp! Fou el primer cop que fé-rem bona cara a la sogra, que no es sabia avenir de la novetat...

A corre-cuita endrapàrem un plat de sonores entre cap i coll, ens menjàrem l'enteniment de Ruiz I I i el cervell de Sogues (per això els hi manquen), i , bon dinats, cap el camp slia dit.

Front a front els dos equips, s'escometeren amb un braó tal-méflt com si fossin, tots els ju-gadors, comunistes que volguessin repartir-se equitativament la bim-ba en vint-i-dos bocins. Tena i Risa (cl jove), amb una punteria sistema Goiburu, afaitaven la gent amb una constància que ens féu témer per la vaga forçosa de bar-bers ; Pedret i Roe es portaven l'oli; Gasol, tan grassonct, cobria la «vista» a Fatsini, que de tanta feina no hi donava l'abast; a Cha-varria no el varen deixar jugar d'extrem per por de que fes un estropici en els seients; Maso, cada cop que xutava feia un sot, on s'hi amagava l'àrbitre quan es veia el rebre; Algueró lluïa un indument més pinturer que en Tar-ragó ; els demés semblava que

l í í E R V I O S O S !

Prou de patir InúUIment, ffr&ciei a las acredltadeí

6RA6EES POTENCIALS DEL 0 8 , SOIVRÉ

que combaten d'ura ínanera còmoda, ràpida I eficaç la

J V E U R À 8 T E 3 V X Impotència (en totes les

se-ves msnifestaclons), mal de cap, cansament mental, pèrdua de memòria, vertígens, ftdlga co rporal, tremolors, dlspcsia nervio-sa, palpitacions, histerisme I trastorns nerviosos, en general de les dones I tots els trastorns orgànics que tinguin per causa o origen esgotament nerviós. Les BRABEfS POTENCIALS DEL DR.SOIVRÉ ^ p r ^ mís ooe nn medicament >6n un element essencial del cervell, 4^1 ^ meduta I tot el sistema nerviós, regenerant el vigor sexual

pro-x pl de l'edat, conservant la salut I prolongant la vida; indicades

especialment als esgotats en la seva joventut per tota mena d'excessoa, aconseguint sempre, amb les QKAOEKM I - O T K N C I A L S D E L DOC-I O B s e i T B l t . i o t s eli etioiços o exercicis Hicllment i disposant l'organisme per rependre'ls sovint 1 «mb el màxim resultat arribant a l'extrema vellesa i sense violentar l'organisme amb enèrgic s pròpies de la joventut.

I > » « I » F E » D B S U S X I . J t . K C 0 P K » C O H V B H C B B - S B ' n llitl i B'BO piiuln lliici, (• lolu Iti ptlnclpali liinlclii d'Espanyi, Portugal I Inirici

NOTA.—DMgint-at i enviant (y25 pessetes en segells de corren per a l franqueig a Oficines Laboratorlo Sóbatars. Carrer del Ter. 16, Barceló na, rebran gratis on llibret explicatiu sobre l'origen, desenrotllo y tractament d'aquestes malalties.

(17)

XUT

17

s'haguessin declarat en vaga dc cames caigudes, cosa que, per la rivalitat tan ferotge que hi ha, ens estranyà més que si ens ha-guessin assegurat que en Perolada pensava festejar en sèrio, o bé que en Miralles no es posava dallon-ses de gat al bigoti perquè li creixi. El millor dels porters fou... el de la .porta d'entrada, doncs ens deixà passar d'arròs.

Els lleons es cruspiren els seus contraris per set cebes a sis ce-ballots, guanyant-se el llautó (vul-gus, copa).

Hom diu que els jugadors no varen equipar-se perquè, en mos-trar llurs «línies» i pantorrilles, ens hauríem vist obligats a cercar corrents un «esquilador)) de mat-xos. Demanin !

El públic es divertí a l'engròs ; però com que jugaven bastants ca-sats, si les dones s'ho han pres a mal esperem veure alguns casos de divorci. Preguem perquè no hi ha-gi molta trencadissa de plats.

H. U. MORISTA i COMPANYIA

DES DE SENTMENAT

Llàstima que cl dia 15 el camp estigués inundat de neu i aigua, puig és molt de lamentar això, car es tenia destinat per tal dia un encontre dels dos equips sentme-natencs «Els Veterans)) i el «Sentmenat F. C » , a benefici del j u -gador Permanyer, que, des de fa un grapat de mesos, està impos-sibilitat d'una cama, cosa que s'o-casionà en una mala caiguda. Tan-mateix, ja era hora d'aquest bene-fici. Fins em sembla mentida que no es fes més aviat.

Amic Vivet: jo tinc entès que, a tot arreu del món, quan un ju-gador pren mal se li passa quelcom cada setmana, o, quan menys, se li paguen els remeis. No fent-ho així, com vol que el futbol pros-peri?...

TELEFONEMA

Era per allà els volts de migdia

à é dimarts en què va sortir la

Pastlllas A5PAIME

C U R E N R A D I C A L M E N T L A T O S P E R Q U È C O M B A T E N L E S S E V E S C A U S E S

Catarros, ronqnera, angines, laringitis, bronquitis, tuberculosi pulmonar, asma t totes les afeccions, en

Ï

'jieral de la gola, bronquis Ipulmons.—Les Pastilles SPAIMEsón les receptades pels metges. Les Pasti-lles ASPAIME són les preferides pels pacients. Les Pastilles ASPAIME es venen a UNA pesseta la capsa en les principals farmàcies i drogueries. EsprclallUt (armacíulfca del Laboratori SOKATARO

Carrer del Ter. 16 : Telèfon 50791.-BARCELONA

meva crònica, i mentre el meu barber m'estava prenent el pèl ex-plicant-me els desenganys de la seva vida de futbolista, quan se'm presentà un marrec bo i esbufe-gant i em digué : «Senyor Cu...» (Ai, dispensin ; amb una mica més, jo mateix em descobreixo. Els hi anava a dir el meu nom.) «Se-nyor... Fulano: al telèfon el de-manen.» Cinc minuts més tard te-nia l'auricular. "Qui demana?...»

A.SANRoMA

B.ilmcs. «2 BARCELONA i r n i , , . .

ACCESORIOS Jfe^

SPORTS

vaig fer. I una veu tremolosa i quasi imperceptible am prou feines es deixà sentir. Era la del meu secretari Muss^Hol, que em digué : «Corre, amic ftieu ; però volant, eh? Ha d'ésser volant! Vés a trobar els pares i tota la família d'en Mick-Heta, i diga'ls-hi que aquest no fa més que rodar pel port de Barcelona, 1, si no van llestos, no podran ni veure'l «ex-halar su último suspiro»... doncs les seves intencions no em fan gens dc gràcia...» Causes? Les ignoro.

Jo SÉ...

—que en Catafau donà molt bon

COMPANIA DE LÍNEAS AÉREAS SÜBVENCIONADAS S. A.

C. ! • S . S .

S E R V E I D I A R I

Barcelona - Madrid

Madrid - Barcelona

El més ràpid. - El més econòmic. - El més segur

resultat al «Martinenc» i se'l volen quedar, però hi ha un entrebanc entremig : que la Junta del «Sent-menat)) no li vol donar la baixa...

—que el «Bon Minyó», després d'haver llegit el que se l i deia de que si volia escriure pel X U T ! havia d'aprendre ortografia i sin-taxi, va anar a trobar a un seu amic i a pregunlar-li què era sintaxi.

—que va dir que faria força propaganda pel X U T I , i així li publicarien les cròniques...

—que, malgrat això, aniran totes al cove...

—que en Mick-Heta va d i r : «Em jugaria la xicota contra un negre dels que surten en la pel-lícula Tabú, que el Detectiu Fresc-Hales va veure realitzada la seva obra perquè es va subscriure al XUT! (Potser és la única que endevina.)

—que en Simón vo1 assassinar el «pinxo» que, per mediació d'a-quest setmanari, s'ocupa d'ell...

—que., per avui ja n l i i ha ben bé prou.

Ah, em descuidava una cosa. Se-nyors del X U T ! : enviïn un X U T ! més a Sentmenat. Es pel meu fill... (Té, ara ja sabran quï sóc casat.) Bueno, res... Si saben qui sóc, Muxoni, eh?...

DETECTIU FRESC-HAI.ES

DES D E R E U S

Aquest any ha estat el primer que l'equip de bàsquet del «R. D.» ha pres part al campionat provin-cial, aconseguint també per prime-ra vegada el preuat títol de cam-pió.

Els simpàtics del «Nàstic-Xavó», degans d'aquest esport dins la nos-tra comarca, corsecats per la falta de respecte a la vellesa i ferits de mort per la vergonya que han ha-gut de suportar, han volha-gut, abans de fer una retirada honrosa, ense-nyar una vegada més la ceba i de-mostrar que per sortir pels camins veïnals són els amos.

Doncs, sí, senyors, sí, l'equip de bàsquet del «Reus» es traslladà al camp del icGimnàstic» de Tarra-gona per a conlondir en partit de campionat contra els comunistes de

Figure

Actualización...

Related subjects :