August de Prima Porta

Loading.... (view fulltext now)

Loading....

Loading....

Loading....

Loading....

Texto completo

(1)

August de

Prima Porta

(2)

Documentació general

Títol: August de Prima Porta Autor: desconegut.

(comitent: el Senat romà)

Cronologia: 19 aC (còpia: 14 dC) Estil: romà imperial

Tècnica: fosa Material: bronze

Formes: escultura exempta Tipologia: dempeus

Cromatisme: policroma Dimensions: 2,04 m (alt)

Localització original: a la vil·la romana

Ad Gallinas Albas –propietat de Lívia-, de Prima Porta, a Roma.

Tema: August és representat com a emperador en tota la

seva glòria; com a home, amb un rostre molt més jove que el que li corresponia quan va morir; i com a militar genial: a la cuirassa hi ha detallats els èxits a Hispània i a la Gàl·lia, que

ell pacificà. L’obra que s’estudia és una còpia feta en

(3)

Anàlisi formal

Composició

Aquesta estàtua fou trobada a les excavacions que es van fer l’any 1863 a Prima Porta, una localitat al nord de Roma. August, amb unes mides lleugerament

superiors al natural, hi és representat amb el braç

dret alçat com a signe d’autoritat, en l’actitud d’un

orador o d’un home que guia les seves tropes, i amb

una cuirassa molt cenyida que li marca l’anatomia il·lustrada amb relleus que lloen les seves victòries militars. En aquests relleus els bàrbars de la frontera de l'Èufrates tornen les àguiles que havien pres a les legions de Cras quan el van derrotar, i la Gàl·lia i Hispània es mostren vençudes.

El dofí de Venus amb Eros al damunt resol el problema de sustentació de l’estàtua de marbre, que no existia a l’obra de bronze original, i serveix també per recordar l’origen diví de l’emperador August, que, com a

membre de la gens Iulia, era descendent d’Enees, fill de

(4)

Anàlisi formal

Estil

L’estàtua, amb el peu dret avançat, que en suporta el pes, i el peu esquerre endarrerit, sembla basar-se en el

cèlebre Dorífor de Policlet. De fet, l’artista juga, per

dona vida i força a la figura, amb el contrapposto.

El braç dret el té aixecat en un gest de comandament, mentre que el braç esquerre –que es correspon amb la posició de la cama del mateix costat - sosté la túnica. La postura dels braços no és pas exactament la

mateixa que el Dorífor, però l’August de Prima Porta

troba igualment l’equilibri.

Durant el període d’August els artistes s’inspiraren en models grecs clàssics i optaren, pel que fa a la representació de les cares, per un gran realisme. Es podia començar a parlar de retrats, tot i que hi havia una certa idealització.

(5)

Anàlisi formal

Estil

L’expressió d’August demostra, malgrat tot, que es tracta d’un ésser humà i comunica serenitat. Aquesta escultura de l’emperador va donar lloc a un nou

prototip, a partir de les premisses del qual van ser

representades moltes de les màximes autoritats, tot i que van calçades amb sandàlies perquè fan al·lusió a la

grandesa terrenal i no a l’aspecte diví.

El veritable origen de la nova tradició del retrat romà, però, es trobava en el culte als avantpassats i als fidelíssims retrats funeraris de l’art etrusc. Hi ha més de vuitanta representacions d’August en diferents moments de la seva vida; fins i tot n’hi ha de la seva decrepitud.

Tant a la còpia, feta quan l’emperador ja era mort, com a l’original, August és il·lustrat amb un rostre jove, que en cap cas corresponia a la realitat.

(6)

Interpretació

Contingut i significació

L’estàtua de bronze original, avui perduda, fou esculpida per commemorar l’inici de la Pax Augustea amb la pacificació de la Gàl·lia i d’Hispània. August va ser divinitzat després de morir i la seva muller Lívia rebé l’encàrrec de convertir-se en la seva sacerdotessa. Els peus descalços de l’estàtua signifiquen que aquesta va ser feta quan August ja era a l’Olimp.

El relleu central de la cuirassa presenta el moment en què els parts1 tornen als romans uns trofeus de guerra com si

fos un gran triomf, però només havia estat un enfrontament més en la llarga cursa d’hostilitats entre tots dos pobles. Possiblement Lívia va triar aquesta escena per a la cuirassa de l’estàtua perquè fou Tiberi, el seu fill preferit, qui va anar a recollir els trofeus. En el relleu, Tiberi, en el que és una acció propagandística a la cuirassa del seu padrastre, acut a al trobada amb l’emissari part acompanyat per la lloba capitolina i envoltat per una sèrie de divinitats que donen un valor mític a l’esdeveniment. Als costat hi figuren les dues províncies humiliades: Hispània (a l’esquerra) i la Gàl·lia (dreta). Al cuirassa també hi són presents Apol·lo i Diana, protectors d’August.

1 Poble escita procedent de la zona més enllà de la Bactriana que

(7)

Interpretació

Contingut i significació

La imatge esculpida de l’emperador, encarregada pel Senat de Roma, solia ser portada a les províncies romanes, perquè el concepte d’obediència al sobirà fos sempre present entre els ciutadans. Això, a banda de representar una mostra evident de conquesta i de submissió, és alhora un exemple perfecte de

campanya política, de propaganda, com ho eren

també, però per a una altra via, les monedes o també altres realitzacions.

Aquesta representació del general triomfador també constata un fet polític: la pèrdua del poder del Senat davant el cap únic. De fet, mentre que el Senat va manar no permeté que els generals utilitzessin

(8)

Interpretació

Funció

L’estàtua va ser feta pel glorificar August i per marcar la seva entrada a l’Olimp. Igual com a l’original de bronze, la còpia de marbre exalça les gestes d’August com a fundador i pacificador de l’Imperi Romà.

La funció principal de l’escultura és servir com a propaganda política, tant d’August com de la seva família com de l’Imperi. Lívia va aprofitar el prestigi d’August per promocionar també el seu fill Tiberi, futur emperador, mostrant-lo a la cuirassa del seu padrastre

i fent-lo, per extensió, partícip dels triomfs d’aquest.

Extret de:

LLUCAY, T. Visualart. Ed. Vicens Vives, 2009

TRIADÓ, JR. Història de l’Art. Batxillerat. Ed. Vicens Vives, 2010 DOMÈNECH, A. Història de l’Art. Ed. Teide, 2003

Quant a la tipologia, a partir d’aquesta obra es van començar a elaborar escultures que representaven els emperadors romans dempeus adreçant-se al poble. Els retrats romans també van servir per decorar les monedes i les diferents seus de l’administració pública, encara que no sempre tenien la qualitat d’aquesta obra. El costum d’incloure retrats als edificis oficials i palaus es va reprendre durant el Renaixement i s’ha mantingut fins als nostres dies

Figure

Actualización...

Referencias

Actualización...

Related subjects :