Recordant Vázquez Montalbán

CRÒNICA

El

_periodista

_Ramon

Besa,

redactor

en

_cap

d'Esports

d'£7

País,

va

recollir

el

_passat

_{10 de}

juny

el premi

Internacional

_Vázquez

Montalbán

en

el

seu

apartat

de Periodisme

Esportiu

que convoca,

anualment, el F. C.

Barcelona i el

_Col·legi

de

Periodistes. El

_jurat

n'havia

destacat

_1'"opinió

ponderada i

serena"

i

la

"capacitat d'anàlisi

que

transcendeix el

periodisme

esportiu".

Durant

el

_parlament,

Besa

va

reflexionar sobre

la

_figura

_{de Vázquez}

Montalbán, sobre el

Barça

i sobre

una

professió

que

s'ha

empobrit i s'ha

tornat

dòcil enfront

del

_poder.

Recordant

Vázquez

Montalbán

IEudald Coll

Fotos: Vicente Pruna

La sala Romadel_{Camp Nou}es va om¬

plir elpassat10 dejunyenl'acte de

lliu¬

rament del Premi Internacional

Vázquez Montalbán -en l'apartat de Periodisme_Esportiu-,queanualment

convoca la Fundació del Barça i el Col·legi de Periodistes,ique enguany ha_obtingutenRamon Besa,capd'Es¬

ports deldiari El País. Al'acte

assisti¬

ren _{periodistes esportius de renom,} com _{Joaquim Maria Puyal,}

_Emilio

Pérez de Rozas, Miguel Rico, Lluís Canut, Santi CarrerasoSantiSeguróla,

entremoltsaltres.

En elseu_{moment,eljuratvavalorar}

de Besa "la _{capacitat d'anàlisi que} transcendeix el _{periodisme esportiu,} desvetllant articles amb un alt nivell

d'exigència i rigor" i "l'opinió ponde¬

rada i serena, que es desenvolupa a

l'empara d'una narrativa brillantque

nooblida lasevavinculació alterritori iuna_{inquietud social". Els guardonats} enles anteriorsedicions foren Patrick

Mignon,Joaquim Maria Puyal,Juan

Vi-lloro,Simon Kuperi Candido Cannavò. Després de la presentació del perio¬

dista Eduard _Pujol,vaprendre la pa¬ raula _{Josep Maria Martí, degà del}

Col·legi dePeriodistes.Martíes va re¬ ferir al_{periodismecom aprofessióque} viumomentsdifícils ivadestacar que

unade lesraons_{d'aquesta situació és la} proliferaciód'empreses quevolen

fer

productesperiodístics, peròon

treba¬

llen personesquede periodistes "noen

tenen res". "El _{periodisme té molt a}

veureambl'artesania, ésunafeina ben feta, la feina ques'adquireix amb l'he¬

rència del_{mestratge.Aquesttreball del}

rigor ésundels patrimonisquetéelpe¬ riodisme ben fet.Nosom res mésque

missatgers i el nostrecapital és lacre¬

dibilitat, lacapacitat de donarnotícies certesi_{comprovables",}vadestacar. En aquest sentit,Martívaressaltar

el

tre¬

ball basatenel_{rigor i}enl'experiència, "i_{aquestéselcas d'en Ramon",a}

_qui

va definir com "un bon artesà". "La

nostra _{professió -va prosseguir-,i el}

periodisme esportiu enparticular, ne¬ cessita referents,bons artesans".

Després de Martí, va prendre la pa¬ raula Joan _{Laporta,president del F. C.}

Barcelona,que vaglossar el guardonat ("un periodistaque admira i estima la

figura de Manuel Vázquez Montal¬ bán"). "El premi torna a casa,perquè

en Ramon és una _{persona nascuda a} Catalunya que convida a unes refle¬

xions que ens són molt properes",va afirmar.

Laporta va recordar que Besa havia nascut el1958, "quanfeia un any que

Segarra i Ramallets havienestrenat el Camp Nou". Aquella generació,vades¬

tacarel_{presidentbarcelonista, "vane¬} cessitar_{quinzeanys per veure guanyar} la_{Lliga. Va ser latravessa del desert} dels anysseixanta,vanviureuna

infan-tesasense títols iva serllavors quan es

va _{desenvoluparaquesta càrrega sim¬}

bòlica queel Barça té amb Catalunya".

"Lafeina d'en Ramon-va

prosseguir-està molt marcada_{pel fet}queel Barça

és més que un club. I aixòes vaforjar

EL

_cap

_{d'Esports d'Et Pafs,}

Ramon Besa

va

recollir

el

_guardó

_que

_{honora la}

_memòria

de

_{l'escriptor i periodista}

enlasevainfantesa". El_{president bar¬} celonista tambéva _{destacar que Besa}

és "un_{d'aquells periodistes queha vist}

comelbarcelonisme ha_{passatde la}por de guanyaralgustde guanyar"iva res¬ saltar "la _capacitatperentendre iana¬

litzar elfutbol,però també la capacitat pedagògicaperexplicar els partits". Abans de començarelseudiscurs. Besa

va _{destacar que dedicava el premi a}

OriolTort, ànima de la cantera

blau-grana:"Si avuiensomplim la bocapar¬ lant de la Masia i del model del_{Barça,en bonapartés}

gràcies també a l'Oriol

Tort, lapersona que emva ensenyar a fer compatible elbarcelonisme i el_perio¬ disme. Mainoem vadonarunanotícia, peròsempre em vaajudarainterpretar

larealitat.barcelonista. La Masia és la

seva obra mestra,'laCapellaSixtina'."

Tot_{seguit, Besavainiciar el discursque}

reproduïm, íntegrament,acontinuació:

Lliuraments

per

separat

Per_primercop,els dos guardonats

del Premi Internacional de Perio¬ disme_{Vázquez Montalbán en els}

apartatsde Periodisme Cultural i

Polític, i de PeriodismeEsportiuno recullen el _{premien una mateixa} cerimònia. _{Enguany, degut}a pro¬ blemes _{d'agendes, el F. C. Barce¬} lona ha_{organitzat el lliurament a} Ramon_Besa,mentre quela perio¬

distamexicanaLuzSosa rebrà més endavant el _{guardó de mans del}

president de la Generalitaten un

acte_{que, al'hora detancar aquesta}

CRÒNICA

DISCURS DE

RAMON BESA

"El

_{periodisme s'ha}

empobrit,

s'ha

tornat

dòcil"

"No sé si sóc mereixedor _d'aquest

premi tan important, però,en qualse¬ vol,casagraeixo als membres deljurat

quehaginpensatenmi,iemsentomolt

afortunat. Per l'allau de felicitacions quevaig rebre en elseumoment,ihe rebut, ipel toquetenien gairebétotes,

dubto quehi hagiunaexperiència més

reconfortant,personalment i, sobretot, professionalment,cosa que em fa sen¬ tir content _{per partida doble: d'una}

banda, vol dirquela figura de Manolo

Vázquez Montalbán és ben viva, téuna

força i unsimbolisme extraordinarien

una_{època de descrèditpermanenti, de} l'altra, que aquella aspiració que ha

estatelmotordelamevavida desdela infantesas'ha_{complert justquanl'Ad¬} ministraciódiscuteixsobrel'edatde la

jubilació i les empresesperiodístiques

s'atomitzen tant_{queja nosabem ben}

bé_{qui n'és l'amo.}

Des de _{petit, ja seguia els partits del}

Barça i deia que volia ser periodista,

sense saber molt bé per _{què, suposo}

queperquèemvaig criar alcarrer, per¬

què era feliçcorrent amunt i avall de

Perafita i _{perquères emfeia més delit} que esperar que arribés el diari, una

cosa_{gensfàcilenaquellstempsalspo¬}

bles_{petits. Encara}ara no hi hares que

emfaci méscontent_{que anar abuscar}

els diaris i _{desplegar-losala taula,per}

retallar-los, rebregar-los. Suposo que

em_{faig vell, peròper ami aixòem re¬}

concilia ambuns momentsde felicitat de quan era nen.

Lamevamare em va_ajudarasortir de

casa,_convençudaque eramillorser un estudiantanònim, fins itotamb el risc

d'acabaressentun_{pianistaen un pros¬} tíbul, com diu la pel·lícula, que un

hereu de casabona. I tenia raó. Arabé,

si mai no_{vaig mirarenrere va ser per}

la determinació que em vacontagiar el

meu_{pare,defensor de laterrafinsales}

últimes_{conseqüències i, alhora,capaç} d'alimentar_{l'esperança d'acabaressent}

unbon músic i el millor balladoren un

envelat de festa_major.

I avuinonomés_{practico el periodisme,}

gràciesala família, i, sobretot, gràciesa lameva estimada_{Montse,sinóque em}

donen el millor_{premiquepottenirun}

periodista esportiu per escriure del Barçaiperseguir elrastre,rellegir i

co-Perfil

Ramon Besa _{(Perafita, 1958). Va}

ser redactor a _{El 9 Nou fou cap} d'Esports de l'Avui. Actualment,

és redactoren _{cap d'Esports d'El}

País. Col·laborador de Ràdio Bar¬ celona i_{Catalunya Ràdio, impar¬} teix classes de_{periodismeala UPF} i als màsters de Periodisme de Les Heures de Barcelona. Ha_obtingut

premiscomel Ciutat de Barcelona (2000) i el Quim Regàs de Perio¬

disme _{(2008) i ha publicat Del}

genio al malgenio (Dèria), Histo¬

riade un desencuentro _{(col·lecció} del Centenari del F. C._Barcelona) i Maradona, una historia efímera (Barcanova).

És

vicedegà del Col·legi de Periodistes.

piar, si s'escau, Manolo. Manoloem va

ajudaraentendre què significava cridar Barça, Barça,Barça! A través del Ma¬

nolo_{vaig desxifrar els misteris del club} i de_{l'equip i vaig saber què significava}

serl'exèrcitsimbòlici desarmat de Ca¬

talunya.

Recordo que el dia abans de les elec¬

cions de _2003, en un

delsseusúltimsarticles,

deixava entendre que

estava content _perquè

el futur _{president del}

Barça almenys sabria

fer oracions _{compostes,amb subjecte,} verb i_{predicat. L'articleestitulava: "Lo} quebienseconcibe biense expresa. I,unavegada més, la vaclavar. L'ora¬ tòria de_{Laportai, sobretot, lasevade¬}

terminació, han estat decisives per donar sentit a una obra de govern col·legiada al principi, personalista al final,sempre sense complexos i vital,

saludable sovint, un treball ambiciós,

optimista que ha situat el club en un dels millors momentsde la sevahistò¬ ria. El millor? No ho _{sé, però vull}

creure_{quecada junta i cada president}

han intentat fer-ho el millor_{possible i}

no _{s'explica la gestió d'unsensela de}

l'altre.

No vull oblidar,en _qualsevol cas, que

aquest premi va ser creat també per

l'empenta de la directiva del Barçapre¬ sidida perLaportai també emsembla

escaient que es faci al Camp Nou, ja

quesi elmeutreball téalgunsentit ésa l'estadi del_{Barça, el millor escenariper}

parlar de barcelonisme, de periodisme i

del Manolo. Ara_{parlo de barcelonisme,} perdirquedurant la presidència de La¬ portael club ha donatunsalt de

quali-"A través

del Manolo

_{vaig desxifrar}

els misteris del club i

_{vaig saber}

què significava

ser

l'exèrcit

guntesdel perquè perdem, sinóque em demanofinsquanguanyarem! Tampoc

noestractadesercarrincló i_hipòcrita amb el _{president i,segurament, s'im¬} posa també una anàlisimésperiodís¬ tica. En_{aquestsentit,nosabem quèen}

pensariaaramateix Manolo detot

ple¬

gat,del Barça i de Laporta, amb tot,

si

em _{permeten l'Anna i també elsestu¬}

diosos deManolo,melajugariaque po¬ dria dir unacosa,ambtot el respecte

cap al president, que "amb Laporta

vàremdeixardetenirporabansqueel

mateix_{Laportaens fes por". No sé si} això és boo_dolent,tantseval, si decas, és una mostramés de la molta litera¬

tura _{que ha generat el president La¬}

porta.

AManolo li_{agradava també molt Gu¬}

ardiola, segurament perquè sintetitza

elsmillors valors delbarcelonisme, els

quehan divulgat la causaculer arreu del món: el sentit de _{pertànyer a un} club que"és mésque un club" i lane¬

rias,unreconegutmadridista,acostuma a_{dir queel futbol és larecuperacióset¬}

manal de la infància.PepGuardiolano té _{trampani diu mentides. Mireu} com s'assemblen_{aquellnen queespenjava} del coll de Víctor iVenables percele¬

brar la classificació del _{Barçaper a la} final de Sevilla _{l'any 1986 i l'homeque} corria perla banda de StamfordBridge

"Les conferències

de

_premsa

_d'en

_Pep

Guardiola són

un

exercici

del millor

_periodisme"

per abraçarIniesta quan l'equip

blau-grana vaarribar l'anypassatala final de

Roma. Són lamateixa persona. Guar¬

diola fascina,noja pels partits delseu

equip iperlamaneraqueté derepre¬

sentarel_{club, sinóqueens fa mésexi¬}

gentsatotsplegats. Lessevesconferèn¬

cies de premsasón,perexemple,un ex¬

preocupa una cosa, que

entre tots l'utilitzem _{d'exemple per a}

tantes coses,el gastem tant,que no el

deixemser_{el queell vulguiser.}

Si el futbolesmiraambelsullsde

Cru-yff,comdeia Romario, jocrec ques'ex¬

pressa perbocade Guardiola i s'escriu

encara a _{partir de plomes com la de}

Manolo. Siel Barçaté avuiunrelat és

gràcies a Manolo Vázquez

Montalbán. Manolova acon¬ seguirunafita extraordinଠria, inèdita: que els seus

textosservissin_{per atotesles}

edicions, per a tot arreu; va

serel_primerque vafer que

unarealitatcomelBarça tingués una dimensió _{global. I d'aquí ve, en part,}

l'expansió del barcelonisme,elfetque

tots els_{corresponsalsestrangers} anes¬ sin a veureenManolo i_creguessinen la sevaidea del _{Barça.Va divulgar la} causa culer arreu del món i, a més a

CRÒNICA

dialèctica_{periodísticaentreBarcelona} i Madrid.

Manolova_{obligar el rival, el Madrid,a}

buscar un _{representant perquè hi ha¬}

gués partitenel clàssic iespogués dis¬

cutir de futbol ambsaviesa, elegància, ironia, coneixement,res a veureamb el

que es porta majoritàriament ara a molts debatsi tertúlies. Aleshores ens

vàrem adonar queel Madridmainoha tingut relatadiferència del Barça, sinó

queha viscut de lamarca.Avui,uncop Manolonohiési ha deixatd'escriure,a

Madrid_{janofan subordinades,janohi} hacontrovèrsia, sinó que esfan servir

oracionssimples i, sobretot, substantius despectius.

El _{periodisme s'ha empobrit, s'ha tor¬}

nat dòcil amb el_{poder,manyac,iper} aixòresulta relativament còmodeom¬ plir diaris. Sovint practiquem "el

hooli-gasme". Empregunto:Com és possible

quehi hagi tantxivarri afora, als diaris,

ala_ràdio,ala televisió, si les redaccions

són més silencioses quemai, s'hanque¬ dat_{pràcticament mudes? El periodisme} hauria deser_{el quevulguem els perio¬}

distes i no les empreses_{periodístiques.}

Fa_{tempsque esdiu}quel'ofici estàame¬

naçat. Recordo precisament el dia que

es valliurar_{aquestpremi al doctor Joa¬}

quim Maria Puyal iatotsels assistents

se'nsvadonarundocumentsobre el risc

d'extinció quecorria l'ofici. Puyalensha ajudata molts,a mi personalment,una nita _{Belgrad, l'octubre del 1997,quan}

estava_{desesperat amb la feina i em va}

confessar ambunafrase _{lapidària: "No}

vulguissermés nimenys queelquevul¬ guisquerepresenti latevafirma".

No sé si_{janohi hares afer i el perio¬} disme ha deixat de ser unofici. D'allò

queesticsegurésquelesredaccionsvan

desapareixent. Avui ja no es necessita

unaredacció per_{ferundiari iami,cer¬}

tament, em costa d'acostumar-m'hi. Enyoro els temps de Ramon Serra, i després

d'Àngel

del Castillo, al diari

Avui,quancada pàginaera unactehe¬

roic.I, és clar,sempreseréesclau delre¬ cord de redactors en _{cap com l'Emilio}

Pérez de Rozas i de José MariaSirvent,

a El _{País, el diari} on encara treballo. Tempsenquèales seccions es compar¬ tien les penesi les alegries, s'hi reia is'hi

plorava, s'hi feinejava i s'hi gandulejava,

"Com és

_possible

_que

_{hi hagi}

tant

xivarri als

_diaris,

_a

_{La ràdio,}

a

La

televisió, si Les redaccions

són més siLencioses

_que

_mai?"

sobretot, s'hi vivia. Cadascú venia la seva_{notícia, si bé la secció la fèiementre}

totsi sentíem queel diariera cosa nos¬

tra. Cada dia era festa major: un dia, molt detanten_{tant,passava enManolo}

iens _{regalavaunateoria sobre la Lliga;}

després venia el Sergi Pàmies i deixava

anar un_{seguit de possibles articles;a ve¬}

gadesesdeixavacaure enGuillem

Mar-"Sense

una

discussió

sana,

sense

discrepar,

_sense

_contras¬

tar,

sense

LLegir els

que pensen

diferent,

no

faríem

periodisme"

tínez iensfeia canviaratots demarxa;

mai no ens faltava l'escalf de _l'Agustí Fancelli, i sentíem que el diariera cosa nostra, tantperlescosesbonescom per les dolentes. Avui molts dels que manen són mésa_{propdels consells d'adminis¬}

tració que dels deredacció, jano passa gent pel diari, si crides et prenen per

"EL

_{periodista mai}

_no

_pot

_ser

_més

important

que

La

notícia. No serà

que no

perseguim

notícies perquè

així

ens

sentim més

_importants?"

boig, i noméssesentenles sintonies dels

mòbils.

Acostumat a_{copiartota lamevavida}

dels que més en saben, i content de poder-los citar, recordo ara mateixel

que diu l'Enric González al respecte:

"Falten lesveus_{que no pugen al cam¬}

panar.Laveudel cronista local, laveu de _{qui abans, integratsen untaller de} formació contínuaanomenatredacció, s'impregnaven d'una certa disciplina

obrera i_{s'abraçaven al}seu àmbitpro¬ fessional per empènyer la

història amb la _{força dels} fets. Totiquelesveus con¬ tinuïn_{sonant,s'han vist ob¬}

ligades a refugiar-se en el terreny de l'opinió. I l'opi¬ nió, la columna,noportaa larealitat, sinóala metarealitat. Els fets

cada copsón més lluny. L'autor només participa de la seva interpretació". L'Enric té raó.

Avui es_{pot ferundiarisense sortir de}

la redacció, només escoltant la ràdio,

mirant la televisiói_{aprofitant els}avan¬

tatges de lesnovestecnologies. Lesre¬ daccions estan _{plenes de gent, però}

buides denotícies. Els pe¬ riodistes són substituïts per relacions _{públiques i els}

amos_{janoinverteixenenel}

paper, sinó en les promo¬ cions. Com diu _Miguel

Rico,un altreclàssic extraordinari del periodisme, "avui paga més la pena vendre una _{forquilla que una exclu¬}

siva". No sé _{per quins set sous en}

aquestpaís cadacop quet'augmenten

el salario _{t'apugende categoria t'allu¬}

nyen una passamés delcamp,de lano¬

tícia, de la feina.Esmésimportant tenir

unabona llista decontac¬

tes _{que un bon currícu¬}

lum. El _meritatge es

mesura d'una altra ma¬ nera.I els diaris han esde¬

vingut una màquina

d'encarregar. Tothomen¬ carrega coses.Els suplements i elsespe¬ cials_{s'acumulen, elspublireportatgeses}

repeteixen iesconfonen amb les infor¬ macions, lesempreses compren

aquellpunt de

mala llet quedetantentantensperme¬ tia engegar apastarfang l'amosense por

a_{guanyar-nosla vidaen unaltre}diari. Quèenspassa? Potser que anemtan

farts que ens costi moure'ns, que no volem repensar l'ofici? Ara que tinc

l'honorde compartir elpremi,encara que siguien la

distància, amb

una pe¬ riodistacomLuzSosa,que esjuga cada dia la vida a Ciudad Juárez,em pre¬

gunto:Que deuen pensar

els periodis¬

tesmexicans de nosaltres?

Laseva_{sí queésunatascaadmirable i}

que enspermet constatar

quina és la

funció d'un _{periodista amb indepen¬} dència del seu lloc de treball. L'obra delsmillors _periodistesens reconcilia

novamentamb elsclàssics.Ensrebaixa

l'ego i ens recorda laimportància de

l'anonimat. El_{periodista mainopotser} més _important quela notícia.No serà

que noperseguim

notícies

perquè

així

enssentimmés_importants?

Lesnostres_{inquietuds només tindran}

raó desersi cada unde nosaltres fa la

feina benfeta.Es tractadesercompany i_{periodista, n'hi haprou.Si cadaunde} nosaltresestimal'ofici i laredacció,se¬

guramentens en

sortirem. Es allò

que el_{periodisme serà elquevulguem els}

periodistes. Jo ho tincmolt

fàcil

perquè

comparteixo taula amb uns companys

extraordinaris, amb el Robert, elManel,

elLu,l'Oriol, elJordi, la Nàdia, amb el PepeSamano itotalagentde Madrid.

He_{tingut lasortdeconèixer i seguirun} idealista com Santi Seguróla, el més

savi, el més ben preparat,el més lúcid.

He_{tingut lasort}que en aquestaciutat

encara es fa periodisme esportiu de

qualitatamolts diaris

i mitjans perquè

hi ha_{periodistesproubons,capaçosde} donar-li la volta a les coses. I és que

sense unadiscussió sana, sensediscre¬

par, sense contrastar, sense

llegir als

Jaume _{Pujol-Galceran, Anton M. EspadaleriJoaquim}

_{Maria Puyal,}

_entre

_{el públic,}

que pensen diferent,nofaríem

perio¬

disme. He _{tingutla sort de poder es¬} criure cada setmana d'un _{equip que}

juga molt bé a futbol i,a més a més,

guanya.Avui és relativament fàcilpar¬ lar sobreunainstitucióforta,envejable

i imitable a_{Catalunya,unaentitatque} ensreconcilia amb lanostramanerade

"Les

redaccions

estan

_plenes

de

_gent,

_{però buides}

_de

_notí¬

cies. Els

_{periodistes són}

_substi¬

tuïts

_per

_relacions

_públiques"

fer i deser,amb la nostrasingularitat,

amb lanostrahistòria. El mésdifícil és

no _{omplir-se la boca,no ser}

grandilo¬

qüent,sinó fer només deperiodista.

Lameva_{gentemrecorda cada diaque}

haig d'anar alcampsi vullser com

ells,

quehaig detornaralaredacció

si m'hi

vullassemblar,quenecessito fer de

pe-"El

més

difícil és

no

omplir-se

la boca,

no ser

grandiloqüent,

sinó

fer

només de

_periodista"

riodista si vullser_{periodista, de la}ma¬ teixa manera querellegir Manolo em permetdescobrir què s'ha de ferperin¬

terpretari intentar opinar. Aquell

equi¬

libri _preciós que hi havia entre

informació i opinió s'està perdent de

malamanera.

I sócunafortunattambéperteniruna dona iunfill_{que esdesviuen perquè jo} pugui fer elquemésm'agrada. Deve¬

gades emmiro elSergi i

somric, cofoi

pertenirunnoi

responsable i

generós.

Em reconforta saber quetotho fa mi¬

llor quejoalasevaedat.En

voleu més?

Em donaria persatisfet, de

moment,si foscapaçd'apli¬

car cada dia lafilosofia del Manolo. Ens falta la seva

doctrina persabercom respondre ala

política agressiva i unitària dels

rivals,

pervertebrar lanostra

pròpia història i

relat sobre un_{equip iunclubguanya¬}

dor,perferunperiodismecom

cal, ins¬

pirat al voltant d'un eslògan com el

d'"Esport i ciutadania",tan presenten el _{premi. Tenim}un avantatge,laseva obra _escrita,i una fraselapidà¬

ria de Manolo que ens hauria

de servir per noperdre l'espe¬

rança.Manolo havia confessat

a_{l'Anna queelquemés lipre¬}

ocupava de morirera nosaber

què havia fet el Barça. I ésque Manolo deia: "El resultatdel_Barça és

elmeucordó umbilical amb lavida, el símptoma que encarà conservo una

certa tensió _{energètica". Que no ens} falli mai. Moltes_gràciesatots".

Í3