ATOT Música i teatre per a nens i joves S.L. C/ Carreters, 10 17150 Sant Gregori Tel 972 428 724 Fax 972 428 741 http://www.atot.cat [email protected]
Guia didàctica del Cicle
Solistes a l’aula
Primària
audicions a l'aula per a conèixer
diferents instruments
índex
• Presentació, fitxa artística, objectius generals del cicle Solistes a l’aula • Propostes i orientacions didàctiques per a tot el cicle Solistes a l’aula
• Propostes i orientacions didàctiques de cada audició: • 1r curs: Percussió
• 2n curs: La trompeta • 3r curs: Violí
• 4t curs: Flautes de bec • 5è curs: Harmònica • 6è curs: Guitarra
• Fitxes pels alumnes, material complementari, informació sobre els instruments presentats....
Presentació
Es tracta d’audicions realitzades a l’aula i per un sol músic, on els nens i les nenes s’aniran familiaritzant amb un o diversos instruments
Metodologia de treball de les audicions
La metodologia de treball respon a la voluntat de que l’alumnat pugui adquirir el coneixement sobre el món dels instruments i es basa en els següents aspectes:
• Visualització de l’ instrument presentat
• Visualització d’instruments propers al instrument presentat. • Informació oral sobre aspectes físics i culturals del instrument • Escolta de so del instrument en diferents registres
• Escolta i identificació dels principals recursos interpretatius
• Durant el taller s’interpreten el màxim de fragments musicals possibles • Fitxes de treball específiques per a cada instrument per després de l’audició
Per a la correcta realització d’aquesta audició, cal tenir en compte els següents aspectes:
• La durada de l’audició està programada en 45 minuts. • Cada sessió és per a un màxim de 25 alumnes
• En cap cas es poden ajuntar dues aules sense el consentiment dels organitzadors
• Qualsevol canvi d’horaris i/o dies s’ha de parlar directament amb els organitzadors i, per tant, no es pot acceptar cap proposició feta en aquest sentit directament pels músics animadors.
• Us aconsellem l’ús d’aquesta guia didàctica per preparar convenientment l’audició.
• Les presentacions s’adapten a cada edat.
Objectius generals del cicle Solistes a l’aula
• Afavorir el desenvolupament personal de l’ escolta i de la percepció • Enriquir el registre sonor i creatiu de l’ infant
• Aprofitar la seva espontaneïtat i fantasia per crear condicions òptimes de relació
• Fer un acostament al món dels instruments com a vehicles de l’expressió musical.
• Conèixer les possibilitats sonores dels instruments quant a registres, matisos, expressivitat, etc.
• Treballar les qualitats del so a través de les possibilitats i interpretacions dels instruments.
• Entendre els instruments musicals com a representants d’una manera d’interpretar la música en un moment determinat de la història i per una societat determinada.
Continguts pedagògics de les audicions
Per assolir que els continguts pedagògics dels tallers s’adaptin als currículums de cada etapa educativa s’han fixat primer un objectius de cicle per a cada una d’aquestes etapes. Aquesta objectius són:
Primària
• Afavorir el desenvolupament personal de l’ escolta i de la percepció • Enriquir el registre sonor i creatiu de l’ infant
• Aprofitar la seva espontaneïtat i fantasia per crear condicions òptimes de relació
• Presentació i classificació dels instruments treballats. • Conèixer les característiques sonores de cadascun.
• Fer un acostament al món dels instruments com a vehicles de l’expressió musical.
• Conèixer les possibilitats sonores dels instruments quant a registres, matisos, expressivitat, etc.
• Treballar les qualitats del so a través de les possibilitats i interpretacions dels instruments.
• Entendre els instruments musicals com a representants d’una manera d’interpretar la música en un moment determinat de la història i per una societat determinada.
Per tal d’assolir aquests objectius recomanem planificar les audicions de la següent manera: 1 taller a cada curs primària:
• 1r curs: so picat • 2n curs: so bufat • 3r curs: so fregat • 4t curs: la flauta dolça
• 5è i 6è curs: instruments de l’orquestra, tradicionals d’arreu del món i de la cobla
Propostes i orientacions didàctiques per a tot el cicle Solistes a l’aula
Com que l’objectiu principal d’aquestes audicions és la familiarització dels nens amb l’instrument que es treballa, caldria fer una preparació prèvia on es fes una
presentació física i de possibilitats sonores. Aquesta sessió constituiria la part teòrica del treball, i l’audició, la part pràctica. Seguidament us proposem un possible guió de treball a realitzar en aquesta sessió prèvia:
Guió de treball
• Audició. Com a preàmbul al treball, es pot començar amb una audició curta d’un fragment en el qual aparegui de forma destacada l’instrument a treballar. No cal presentar-la ni fer comentaris, ja que serveix com a introducció i per centrar el tema. La durada recomanada del fragment és d’entre 30” i 1 minut i mig (aproximadament). La durada marcada en la següent columna és per a tota l’activitat completa (fer silenci, posar l’audició i, si s’escau, repetir-la).durada 5’
• Comentari sobre l’audició. Farem una pluja d’idees i anirem anotant a la pissarra els comentaris que van fent els nens (nombre d’instruments que hi participen, tipus d’instruments, instrument solista, què sabem d’ell: família, subfamília, etc. ). També es poden anotar els comentaris generals sobre l’audició (m’agrada i per què, o no m’agrada i per què, em recorda a..., etc.) durada 10’
• Presentació física de l’instrument. Utilitzant el dibuix, foto o esquema de l’instrument, marcarem les seves parts i per a què serveixen, així com les característiques de l’instrument: família, subfamília i com es tradueix això en les seves parts, etc.durada 15’·
• Enquadrament de l’instrument dins la família. Utilitzant una foto de
l’orquestra simfònica, marcarem la situació de l’instrument i de tots els de la seva família. Buscarem semblances i diferències entre ells i intentarem fer un raonament del perquè d’aquesta col.locació. durada 10’
• Audició. Finalment tornarem a escoltar l’audició del principi, dues o tres vegades, tot comentant aquells aspectes que el mestre cregui convenient.
durada 15’ durada aproximada total de l’activitat 45’
Posteriorment a l’audició, pot fer-se una avaluació del treball realitzat, tot valorant els elements apresos en ambdues sessions (teòrica i pràctica). Seguidament us proposem unes activitats d’avaluació per a cada cicle:
1. Cicle inicial
Per als alumnes d’aquest cicle caldria valorar, per una banda, la visió general de l’instrument i, per altra, la seva relació amb els instrument germans. Per fer-ho podríem fer dues fitxes: una primera de dibuix lliure de l’instrument en la qual podem valorar aquesta globalització, i una segona en què podem passar als alumnes un dibuix de l’orquestra simfònica i ells hauran de pintar d’un color tots els instruments de la família que hem treballat, tot destacant amb un altre color o amb retolador, l’instrument en qüestió.
2. Cicle mitjà
Aquí el treball d’avaluació pot ser més aprofundit i pot anar des de fer un dibuix de l’instrument, tot marcant les seves parts principals, fins a realitzar la fitxa d’avaluació que proposem més directament per al cicle superior.
1r curs: Solistes a l’aula percussió
Objectius
• Fer un acostament al món dels instruments de percussió com a vehicles de l’expressió musical.
• Conèixer les possibilitats sonores d’aquests instruments quant a registres, matisos, expressivitat, etc.
• Classificació dels instruments presentats en subfamílies • Treballar les qualitats del so a
través de les possibilitats i interpretacions d’aquest instruments.
Instruments presentats:
• Membranes: Djembé, Caixa, Tom-tom (o timbala), Bombo
• Idiòfons de metall: Plat, Xarles, Triangle, Esquella, Agogó, Flexatón. • Idiófonos de fusta: Afuché, Caxixí, Güiro, Caixa Xina.
• Afinació determinada: Kalimba. • Set instrumental: Bateria.
Es tracta d’una audició realitzada a l’aula i per un sol músic, on els nens i les nenes s’aniran familiaritzant amb diversos instruments de percussió. En clau de joc participatiu, l’ espectacle és un espai lúdic d’ expressions, alhora que una aproximació al món de la percussió, de la producció sonora i de l’ escolta.
¿Què és la percussió?¿D’on ve i quan neix?¿El ritme només és en la música o podem trobar lo en qualsevol lloc? Aquestes i altres preguntes plantejarem i respondrem en aquesta sessió. Escoltarem diversos instruments de percussió, de diferents països, de diferents tipus, de so determinat, indeterminat, de fusta, de metall, de pell, alguns molt coneguts, altres ben estranys i curiosos.
Els continguts de l’audició i els comentaris que en Marc adreça als nens assistents giren en torn als següents eixos temàtics:
un passeig per la història de la percussió: -pels sons de les tribus primitives
-por los ritmes frenètics de les escoles de samba. -¿Què és el ritme i on s’amaga?
-Formes de classificació dels instruments de percussió. So indeterminat - Fustes - Metalls - Membranes: So determinat - Làmines
La reunió de diferents instruments i famílies en un de sol:
Aprofitament didàctic
El treball a realitzar a l’aula per completar aquesta audició pot tenir diversos enfocaments, segons el curs en què es realitzi o segons el punt del currículum que es vulgui desenvolupar i il·lustrar. Us donem unes línies a seguir segons alguns enfocaments diferents:
1- per treballar els INSTRUMENTS. Els instruments que intervenen en l’audició pertanyen a diferents tradicions musicals, amb manufactura, tècnica instrumentística, i funció diverses.
Hi ha instruments que es piquen, freguen, sacsegen,... que es toquen amb baquetes, ... instruments, que s’ agafen amb una mà i es toquen amb l’ altra. Per tant i adaptant-se a cada nivell l’audició permet fer un treball de classificació dels instruments presentats.
• entre instruments de so determinat i indeterminat • entre els instruments de so indeterminat:
• per les formes de producció del so en els instruments de percussió següents:
- picat (amb mans o baquetes) - autopercudits
- sacsejats - fregats
• per el tipus de matrial amb el que estan construïts Un joc pot ser el de fer
endevinar de quin material és un instrument tocat ( sense que el vegin els infants)
• partint de la procedència dels instruments (tradicionals, d’altres cultures, de música moderna, d’orquestra…).
2. Per treballar la PULSACIÓ: Escoltar diversos fragments de música enregistrada i marcar-ne la pulsació. Classificar després les obres escoltades segons la seva velocitat.
Es poden utilitzar programes informàtics per insistir en aquesta qüestió. També es pot portar un metrònom a l’aula i trobar les pulsacions exactes de les diferents obres escoltades.
3. Per treballar la MÈTRICA: Escoltar diversos fragments musicals i dir quin tipus de mètrica segueixen (binària o ternària). Per fer això, caldrà primer trobar-ne l’accent. Segons el nivell dels alumnes, aquesta activitat es pot fer igualment, però només des del punt de vista sensorial.
4. Per treballar les POLIRÍTMIES: Dividir la classe en grups i assignar una cèl·lula rítmica diferent a cada grup. Es tractarà que cada grup piqui la seva cèl·lula rítmica alhora, utilitzant un timbre diferent que els altres grups.
2n curs: Solistes a l’aula: La trompeta
Objectius
• Captar les possibilitats del so i del silenci, com a mitjans d’expressió d’idees, sentiments, ja sigui de forma individual o col·lectiva.
• Conèixer els principis físics bàsics de la producció i propagació del so. • Discernir diferents tipus de «timbre» a partir dels elements que produeixen
so.
• Iniciació al vast món dels sentiments i de l’expressivitat a partir de la música.
• Descobrir la pròpia confiança en elaboracions artístiques i fruir amb la seva realització.
• Descobrir la facilitat de la música com a nexe d’unió dels individus dins el grup.
• Aprendre a desinhibir-se a partir de cançons o ritmes efectuats en un grup o en solitari.
Continguts
• Concepte de formació física del so (vibració) i la seva transmissió a través de l’aire (diapasó).
• Timbre: diferenciació del timbre a partir del material que vibra; aguts i greus.
• Percepció de les diferents altures. Tub curt: so agut; tub llarg: so greu. • Història: evolució de la música a partir del descobriment i l’evolució dels
materials (fusta, canya, os, coure, llautó). Sonoritat de la trompeta com a atribut reial o diví, la seva utilització en la comunicació. Egipte,
Tutankhamon i Osiris; Grècia; Assíria; els etruscs; la tuba i els lituus romans; la karnyx celta; l’Índia i el tirucinam tamil; la Xina i el dung de cerimònies budistes del Tibet; el didjeridu d’Austràlia; els àrabs i el contacte amb Occident a partir de les Creuades (Anafir-buqat); la Reinaixença i la revolució de 1400 en la fabricació d’instruments; 1815, invenció del pistó; 1839, Périnet i la trompeta moderna.
• Diferents tipus de música: tribal, ètnica, simfònica, moderna, i la
importància del mestissatge en l’enriquiment ulterior de la música (jazz, rock, etc.).
Guió de l’audició
• Explicació breu dels conceptes físics fonamentals.
• Dibuix, per part dels oients, dels diferents instruments que apareguin en escena.
• Cant: reproducció cantada de melodies populars conegudes, tocades per la trompeta.
• Fer sonar. Experimentació, per part de cadascun dels oients, de la sensació de tocar la trompeta romana.
• Ritme: acompanyament, tot picant de mans, d’un tema.
• Construcció. A partir d’un material molt senzill, elaboració d’una trompeta
.
3r curs. Solistes a l’aula. Violí
Objectius
• Conèixer la història, característiques, funcionament i parts dels instruments de corda fregada • Conèixer i comprendre el principi de producció del so en el violí • Conèixer i comprendre els conceptes d’altura, intensitat i timbre.• Conèixer els recursos interpretatius del violí
• Escoltar diferents obres del repertori convencional del violí
Descripció de l’audició
• Presentació de l’instrument família a la que pertany manera de tocar-lo parts de l’instrument • els efectes
ma esquerra:
glissando (ascendent i descendent) vibrato tremolo ma dreta: Presentació de l’arc estaccato legato ponticcello pizzicato
•
Història del instrumentAprofitament didàctic
Abans de l’audició
1. Explicar als alumnes de manera breu la història d’aquest instrument. 2. Escoltar obres en què el violí sigui l’instrument solista o hi tingui un paper destacat.
3. Introduir els alumnes en els mecanismes de producció del so en els instruments cordòfons i en la classificació d’aquest segons sigui pinçat, fregat o percudit.
4. Explicar bé el sistema que té el violí per allargar o escurçar la corda (oprimint-la amb els dits) per tal de produir notes més agudes o més greus. Després de l’audició
Adjuntem diverses fitxes que podeu utilitzar per treballar Fitxes núm. 9, 10 i 16 i/o avaluar alguns aspectes de l’audició.
4t curs. Flautes de bec
Objectius
• Conèixer l’ instrument que es comença a tocar en aquest curs • Conèixer el seu principi de producció del so (bisell) en la flauta • Conèixer la família de les flautes (soprano, contralt, tenor i baixa). • Conèixer altres flautes (sopranino, contralt ganassi, flauta de veu,
contrabaixa quadrada de Paetzold
• Conèixer les possibilitats interpretatives de l’ instrument a través del repertori convencional.
• Altres maneres de tocar l’instrument.
Descripció de l’audició
Les flautes segons la tessitura• Presentació de la família de les flautes tot interpretant petites melodies i comparant-ne les mides.:
BALL DE PUNTA I TALÓ flauta soprano THE ENTRETAINER Scott Joplin, flauta contralt
PIECE n.I
Igor Stravinsky, flauta baixa glossa del GEGANT DEL PI Popular Catalana, flauta baixa en do Interpretació d’alguna melodia per part del grup (tipus CANÇÓ DEL PICAPEDRER, o qualsevol altra)
acompanyats pel músic Fitxa núm. 11 LARGO
Antonio Vivaldi, flauta sopranino
• Les flautes segons l’edat. Comparació de flautes tenor de diverses èpoques. LAMENTO DI TRISTANO
segle XIV, tenor Virdung CORRENTE
J.Mª Mestres-Quadreny, Tenor harmònica • Torn de preguntes i cloenda
ENDE
Louis Andriessen, dues contralts en sol
Aprofitament didàctic de flautes de bec
Segurament, els alumnes ja han tingut ocasió de tocar la flauta(aquest taller es recomana especialment per a 4t curs de primària) i potser ja saben algunes cançons. Si no és així, estaria bé que en tinguessin una a les mans i que intentessin bufar-la.
•
Construir una flauta d’una canya per veure el sistema de
producció del so i poder comprovar que l’altura varia segons la
longitud del tub. Podeu intentar treure el so bufant ampolles de
vidre plenes a diferents nivells.
• Explicar el sistema de producció del so en la flauta i les qualitats del so d'aquest instrument pel que fa a:
Altura. Depèn de la llargada del tub (en l'audició s'insistirà en aquest aspecte i es veuran tot el ventall de flautes).
Familiaritzar els nois i noies amb els diferents noms que reben les flautes segons el seu registre: "garkenflöte", sopranino, soprano, contralt, tenor, baixa, contrabaixa, subcontrabaixa. Intensitat. En la flauta, la intensitat del so és sempre la mateixa, i no pot tocar més fort o mésfluix.
Timbre.Com a qualitat del so. Depèn de molts factors, com, per exemple, el material amb què està construïda (tipus de fusta diversos, metall en alguns casos, etc.) i la forma de cada una d'elles.
-Si feu flauta a l’escola, podríem aprofitar alguna cançó ben senzilla per tal d’interpretar-la junts en l’audició. Suggerim «Cançó del picapedrer», de la qual adjuntem la partitura. En l’audició, farem sortir un petit grupet de voluntaris que l'animador acompanyarà en la interpretació. Fitxa núm 11
5è curs. Solistes a l’aula. L’harmònica
Descripció de l’audició
• Presentació tocant l'instrument: L'harmònica és un instrument ideal per iniciar-se des de petit en el món de la música. Es petit, fàcil de dur i només cal respirar a través dels seus forats per interpretar tota mena de cançons... • Explicació de com funciona mostrant-ne les seves parts: El principi amb el
que l'harmònica funciona: una llengüeta que oscil·la lliurement, vibrant dins d'un flux d'aire, per a produir una nota; ja era conegut antigament en la cultura xinesa fa alguns mil·lennis...
• Els origens de l'instrument, la seva història i les seves anècdotes: El 1821 un jove berlinès anomenat Friedrich Buschmann construeix el primer instrument amb les característiques bàsiques de l'harmònica que avui coneixem. Va ser Matthias Hohner el 1857, qui va començar la producció comercial d'aquest instrument que gràcies a les seves característiques ha esdevingut un dels instruments més populars i més venguts arreu del planeta...
• Com s'agafa i com juguem amb les mans i la llengua per crear diferents sons. L'harmònica és un instrument de vent perquè les seves notes neixen de la vibració que la nostra respiració causa en les llengüetes. La manera en que fem circular l'aire és determinant per obtenir un bon so.
• Interpretació de cançons tradicionals senzilles. Oh susana, When the Saints go marching in, La vall del riu vermell, etc.
• Descobriment de les notes 'amagades'. L'harmònica s'obre a noves possibilitats sonores. Imitacións de sons: el tren de vapor, els animals, el nen que plora. Toquem inspirant-nos en el so d'altres instruments com l'acordió o el violí...
• Exemples dels estils musicals propis d'aquest instrument. Les característiques sonores de l'harmònica fan que sigui un instrument
especial,capaç de liderar tota mena de formacions musicals. De blues, folk, country, jazz, rock fins tot la música celta...
•
6è curs. Solistes a l’aula. Guitarra
Objectius del taller de guitarra
• Conèixer la història, característiques, funcionament i parts dels instruments de corda pinçada
• Conèixer i comprendre el principi de producció del so en la guitarra • Conèixer i comprendre els conceptes d’altura, intensitat i timbre. • Conèixer els recursos interpretatius d’aquest instrument.
• Compendre el funcionament dels instruments elèctrics
• Escoltar diferents estils musicals que es toquen en la guitarra
Descripció de l’audició
Presentació dels instruments: Guitarra clàssica Guitarra elèctrica La guitarra clàssica:
Petita història, presentació del Llaüt com a precursor Sistema de producció del so
Parts de l’instrument:
Claveller, cordes, mànec, tapa harmònica, pont i caixa de ressonància
Recursos tècnics:
Glissando, vibrato, arpegis, punteig, tremolo, rasgueo,
Tipus de música que es pot tocar: Popular, clàssica i flamenc. La guitarra elèctrica
Característiques de l’instrument Sistema d’amplificació del so
Tipus de música: Jazz, Rock, popular
Aprofitament didàctic del taller de guitarra
• Explicar als alumnes de manera breu la història d’aquest instrument. • Omplir la fitxa núm. 14 sobre les parts del instrument
• Escoltar obres en les quals la guitarra sigui l’instrument solista o hi tingui un paper destacat.
• Introduir els alumnes en els mecanismes de producció del so dels instruments cordòfons i en la classificació d’aquest segons sigui pinçat, fregat o percudit.
• Explicar bé el sistema que té la guitarra per allargar o escurçar la corda (oprimint-la amb els dits) per tal de produir notes més agudes o més greus.
• Explicar el principi del funcionament de la guitarra elèctrica fitxa núm. 15
• Construir un instrument semblant al de la imatge de la fitxa núm. 16 amb una caixa de fusta i una corda de guitarra.
fitxa núm 1 cicle mitjà i cicle superior
alumne...curs...
nom de l’instrument...
A quina família pertany aquest instrument? Indica les característiques generals d’aquesta família
família d’instruments... subfamília...
característiques generals d’aquesta família
... ... ... ... ... ... ...
característiques generals de l’instrument elements que vibren (què produeix el so)
... ...
manera de fer-lo vibrar (com es produeix el so)
... ...
material amb el que està construït
... ...
cultura o país de procedència
... ...
Recursos interpretatius més importants ... ... ... ... ... ... ... ...
Busca a internet diferents obres molt importants en la història de la música escrites per a aquest instrument
... ... ... ... ... ... ...
fitxa núm 2 La percussió. 1r curs de cicle inicial
fitxa núm 3 La trompeta. 2n curs de cicle inicial
fitxa núm 4. La trompeta. 2n curs de cicle inicial fitxa núm 5 La trompeta. 2n curs de cicle inicial
fitxa núm 6 La trompeta. 2n curs de cicle inicial
fitxa núm 7 La trompeta. 2n curs de cicle inicial
