LES COMBINACIONS DE CLÍTICS PRONOMINALS
EN ELS DIALECTES CATALANS
Maria Pilar
Perea
Universitat de BarcelonaLes descripcions dialectals s’han centrat tradicionalment en l’estudi i anàlisi d’as-pectes fonètics i lèxics, atesa la seva relativa facilitat d’enquestació. Elements de tipus morfològic i sintàctic presenten més dificultats en relació amb l’obtenció de les dades i per aquest motiu es compta amb pocs repertoris complets d’aquestes característiques. Antoni M. Alcover, en «La flexió verbal en els dialectes catalans», ja va oferir una mostra prou representativa de formes imperatives dels verbsajupir,anar,dir,doldre,
haver,morir,moureiplànyerseguides de clítics pronominals (cf. Perea 2011). Altres informacions complementàries, i fins ara inexplorades, es troben en el seu treball «Es-tudis de Sintaxis dialectal catalana», editat el 1916, en dues parts, en el tomixdel Bo-lletí del diccionari de la llengua catalana (11-37 i 49-63). Es tracta del recull més complet que s’ha publicat fins ara relacionat amb les formes pronominals simples i les combinacions dobles i triples, proclítiques i enclítiques, enregistrades en diferents in-drets del domini lingüístic català entre els anys 1900 i 1922. Per a aquest treball, amb-dós materials s’han completat amb les dades que apareixen en els 65 quaderns de camp del dialectòleg que s’han conservat. De tot plegat ha resultat un conjunt de 3.870 regis-tres. S’ha prescindit, però, de les formes simples i de les combinacions ternàries, fet que ha reduït la xifra a 1.449 formes recollides en 398 localitats. L’objectiu és analitzar morfofonològicament el comportament de les combinacions pronominals binàries de primera, segona i tercera persones del singular i del plural i estudiar les alteracions que poden experimentar quan els pronoms es troben en posició proclítica o enclítica amb les formes verbals.
El treball es divideix en cinc parts: en la primera, es descriuen breument els materi-als; en la segona, es presenten morfofonològicament les formes simples, que serveixen de base per formar les combinacions binàries; en la tercera, s’analitzen les estructures pronominals de les combinacions dobles obtingudes de les dades d’Alcover; en la quarta, se sintetitzen els resultats obtinguts; en la cinquena, s’expliciten les conclusions.
1. DESCRIPCIÓ DELS MATERIALS
El corpus pronominal objecte d’estudi s’ha bastit amb tres tipus de materials: en primer lloc, amb les dades que apareixen en el treball d’Alcover «Estudis de Sintaxis dialectal catalana», on es descriuen de manera ordenada els materials obtinguts en les diverses eixides filològiques que el dialectòleg havia efectuat fins l’any 1914. El tre-ball es divideix en tres parts: en la primera, s’estudien els clítics pronominals que precedeixen i posposen el verb. Aquesta part, al seu torn, es divideix en tres apartats: en el primer, es descriuen els pronoms de 1a i 2a persones del singular i del plural, els de 3a persona i les formesen,hoihien posició proclítica; en el segon, es fa referència a l’atonicitat o tonicitat de les partícules pronominals;1 en el tercer, s’analitzen els mateixos pronoms que en l’apartat primer, però en posició enclítica. La segona part incideix en els efectes d’elisió que els clítics pronominals tenen sobre les formes ver-bals en diferents contextos: la pèrdua de la –rd’infinitiu, del morf de 1a persona del plural /m/ de l’imperatiu, del morf /w/ de la 2a persona del plural de l’imperatiu; de la –tdel participi o la simplificació del grup consonàntic –ntdel gerundi en contacte amb els pronoms hi o ho; i també remarca les modificacions formals que determinades desinències poden experimentar, com ara l’alteració de –eixde la 2a persona del sin-gular dels imperatius de la 3a conjugació incoativa a Mallorca (segueix-me> segui’m). En la tercera part s’analitzen les combinacions pronominals en posició proclítica i enclítica.
El conjunt de les dades del treball alcoverià reuneix 1.360 registres, que han estat introduïts, ordenats i classificats en una base de dades, sense alterar-ne l’ortografia origi-nal. Atès que els materials provenen de les eixides filològiques, aquests s’han completat amb els registres pronominals que s’inclouen en els 65 quaderns de camp que s’han lo-calitzat fins ara. D’aquesta manera, la base de dades s’ha enriquit amb 2.300 registres més, la majoria dels quals coincideixen amb els exemples aportats en el treball d’Alco-ver. Altres, però, mostren discrepàncies formals en relació amb la seqüència que el regis-tre il·lustra; així, «eixos llibres no’ls hovam donà» vs. «exos llibres (a ells) no’ls ho vam voler donar» (Castelló de la P., [Quadern] VII (1902));anire allà ielz·idiré que venguin
vs. «quant els vegi, els-hi diré allò» (Caldes de Malavella, Llibreta VIII (conj.) (1909-1921)) o «per du’lz·e, torna» vs. «per dú’ls-e (durlos)» (Reus, Q VIII (1902)). Alguns registres dels quaderns afegeixen entre parèntesis informacions aclaridores («en anássen (anarsen)» (Alcoi; Q IV (1901-1903)) o després de dos punts («pose-se’n» (Gandia; Q IV (1901-1903)*).2Molt sovint, s’hi recull informació fonètica («j[] m’[ª]dz[ª] k[]k (elze me)», Alcúdia, Q III (1920)), que, en alguns casos, no sempre, es reprodueix en el treball publicat al BDLC (es ciurons per menjar-los‑se [mªnYªrlotsª?], han d’esser ben cuits
(Mallorca, fora Alcúdia)).
1. No es pren en consideració, per manca d’espai, en aquesta descripció, la qüestió de la tonicitat dels clítics pronominals.
2. L’asterisc indica que aquest registre dels «Estudis de Sintaxis dialectal catalana» també es troba en el quadern de camp indicat.
Dels quaderns alcoverians, sols 40 inclouen informacions pronominals, i, concreta-ment, 31, combinacions binàries. Per no allargar la presentació dels registres, en relació amb el quadern on es troben, s’ha fet constar l’equivalència numèrica que s’indica en nota a peu de pàgina.3
En darrer lloc, també s’han utilitzat les dades que apareixen en «La flexió verbal» corresponents al mode imperatiu dels verbs següents:ajupir, anar,dir,doldre,haver,
morir,moureiplànyer, quan es troben seguits de clítics pronominals. Amb aquesta in-formació la base de dades ha augmentat amb 216 registres més, fent-ne un total de 3.870. D’aquests, que contenien formes simples, combinacions binàries i ternàries, sols s’han estudiat les segones, que comprenen 1.449 formes.4
2. L’ESTRUCTURA MORFOLÒGICA DE LES FORMES PRONOMINALS SIMPLES
La taula 1 mostra la interpretació fonològica dels clítics pronominals d’acord amb Bonet (2002: 943 i ss):
Taula1
1a pers. sing. /m/ emveuen m’arriba comprar-me veure’m 1a pers. sing. /t/ etdiuen t’acostes trobar-te atura’t 1a pers. sing. /n+z/ ensveurem ens
acompanyeu visitar-nos moure’ns 2a pers. sing /w+z/ o /u+z/ usbaralleu usaprecieu acompanyar-vos veure-us Ac. masc. sing. /l/ elcompren l’agafaren tancar-lo mira’l
3. Les equivalències són les següents: Quadern I (1900) = 1; Quadern II (1901) = 2; Quadern III (1901) = 3; Quadern V (1901) = 4; Quadern IV (1901-1903) = 5; Quadern VI (1902) = 6; Qua-dern VII (1902) = 7; QuaQua-dern VIII (1902) = 8; QuaQua-dern IX (1902) = 9; QuaQua-dern X (1902) = 10; Quadern XI (1902) = 11; Quadern XV (1902) = 12; Quadern XVI (1902) = 13; Quadern XVII (1902) = 14; Quadern XXIV (1903) = 15; Quadern XXVI (1903) = 16; Quadern XII (1906) = 17; Qua-dern XIII (1906) = 18; Llibreta VIII (conj.) (1909-1921) = 19; QuaQua-dern XIV (1917) = 20; QuaQua-dern I (1917-1918) = 21; Quadern II (1918) = 22; Quadern III (1920) = 23; Llibreta II (1921) = 24; Llibre-ta VI (1921) = 25; LlibreLlibre-ta XXIX (1921) = 29; Quadern IV (1921) = 30; Quadern VI (1921) = 31; Quadern XIII (1921) = 32; Quadern XXIII (1921) = 35; Quadern XXIV (1921) = 36.
4. La procedència dels materials es distingeix de la manera següent:a) les seqüències en cursiva amb els pronoms en versaleta corresponen a les formes incloses en els «Estudis de Sintaxis dialectal catalana»;b) les seqüències en rodona amb algun element transcrit fonèticament mostren les informa-cions provinents dels quaderns de camp;c) les seqüències del verb més clítics en transcripció fonètica corresponent a les dades de «La flexió verbal en els dialectes catalans».
Taula1(Continuació)
Ac. masc. pl. /l+z/ elsven elsagafa acompanyar-los creure’ls Ac. fem. sing. /l+a/ latoqueu l’entén pren-la escriure-la Ac. fem. pl. /l+a+z/ lesferen lesvisita trobar-les vendre-les Neutre /o/ o /u/ hovolia hoenviava dir-ho veure-ho
Datiu sing. /l+i/ lidiré liobre fer-li paga-li
Datiu pl. /l+z/ elsdiré elsobre fer-los paga’ls
Partitiu /n/ enfogiren n’oferí enviar-ne compra’n
Locatiu /i/ hicercava hiarribà anar-hi veure-hi
Reflexiu /s/ esvestia s’obre rentar-se ofendre’s
Bonet (2002), però, no explicita les representacions fonològiques dels pronoms de 1a i 2a persones del plural,5del pronom neutre ni del locatiu. Una part d’aquestes in-formacions es poden recuperar de Viaplana (1980), de Viaplana i Lloret (1996) i de Bonet i Lloret (2005)), els quals postulen /o/ (o /u/) i /i/ per ahoi hi, respectivament; i /n+z/ i /w/6per a les primeres i segones persones. Aquest treball, però, replantejarà, a la llum del conjunt de dades alcoverià, les propostes de representació fonològica del pronom de 2a persona del plural. Alcover ja havia detectat en totes dues persones nombroses variants:nos,nus;mos,mus;mo,mu;ens[ªns],enz e[ª?nzª];vos,vus;vo,
vu;eus [ªws],eus·e[ª?wzª],us; i sembla difícil poder postular una sola forma per a cada persona.
Atès que es tracta de formes basades en l’estàndard, òbviament en la taula no aparei-xen, entre altres, les realitzacions dialectalsmosovosen posició proclítica, les formes diftongades del neutreho([ª/Dw]) o del locatiu hi ([ª/Dj]) o la solució analògicalisper al datiu plural. Tampoc no s’hi recull el desplaçament de l’accent que s’esdevé en balear ni el canvi d’ordre pronominal que té lloc en mallorquí. Les dades que s’examinaran a con-tinuació, malgrat que no són exhaustives, configuren globalment una panoràmica prou diferent de les solucions de l’estàndard. Amb tot, com es podrà comprovar, les variants sovint responen a l’aplicació de processos prou sistemàtics que s’indicaran en efectuar l’anàlisi i se sintetitzaran en l’apartat 4.
5. Per a la 2a persona del plural, Bonet (2002: 971) suggereix /w/, però es refereix solament a la realització d’usi no devos.
6. Bonet i Lloret (2005: 50) postulen l’existència de dues formes al·lomòrfiques: /us/ a comença-ment del grup pronominal i /ws/ arreu.
3. ANÀLISI MORFOLÒGICA DELS CLÍTICS PRONOMINALS ENCLÍTICS I PROCLÍTICS EXTRETS DE LES DADES D’ALCOVER
L’anàlisi es basa en les formes pronominals binàries extretes de les dades d’Alcover, que es presentaran d’acord amb les estructures que apareixen en la taula 2.
Taula2. Estructures pronominals dobles me’n C7 m’hi C m’ho C me’l C me’ls C me la C me les C me n’ V m’hi V m’ho V me l’V me’ls V me l’V me les V C/W‑me’n C/W‑m’hi C/W‑m’ho C/W‑me’l C/W‑me’ls C/W‑me‑la C/W‑ me‑les V‑me’n V‑m’hi V‑m’ho V‑me’l V‑me’ls V‑me‑la V‑me‑les te’n C t’hi C t’ho C te’l C te’ls C te la C te les C te n’V t’hi V t’ho V te l’V te’ls V te’l V te les V C/W‑te’n C/W‑t’hi C/W‑t’ho C/W‑te’l C/W‑te’ls C/W‑te‑la C/W‑te‑les V‑te’n V‑t’hi V‑t’ho V‑te’l V‑te’ls V‑te‑la V‑te‑les ens en C ens hi C ens ho C ens el C ens els C ens la C ens les C ens n’V ens hi V ens ho V ens l’V ens els V ens l’V ens les V C/W‑nos‑en C/W‑nos‑hi C/W‑nos‑ho C/W‑nos‑el C/W‑nos‑els C/W‑nos‑la C/W‑nos‑les V’ns‑en V‑nos‑hi V’ns‑ho V’ns‑el V’ns‑els V’ns‑la V’ns‑les us en C us hi C us ho C us el C us els C us la C us les C us n’V us hi V us ho V us l’V us els V us l’V us les V C/W‑vos‑en C/W‑vos‑hi C/W‑vos‑ho C/W‑vos‑el C/W‑vos‑els C/W‑vos‑la C/W‑vos‑les V’us‑en V‑us‑hi V‑us‑ho V‑us‑el V‑us‑els V‑vos‑la V‑vos‑les li’n C li ho C li’l C li’ls C li la C li les C li n’V li ho V li l’V li’ls V li l’V li les V C/W‑li’n C/W‑li‑ho C/W‑li’l C/W‑li’ls C/W‑li‑la C/W‑li‑les V‑li’n V‑li‑ho V‑li’l V‑li’ls V‑li‑la V‑li‑les
7. Les lletres abreujades que apareixen en el text equivalen ac(consonant),v(vocal),i(infinitiu, sense pronúncia de la-rfinal);ir(infinitiu, amb pronúncia de la -rfinal),w(semivocal).
Taula2. Estructures pronominals dobles(Continuació) els en C els ho C els el C els els C els la C els les C els n’V els ho V els l’V els els V els l’V els les V C/W‑los‑en C/W‑los‑ho C/W‑los‑el C/W‑los‑els C/W‑los‑la C/W‑los‑les V’ls‑en V’ls‑ho V’ls‑el V’ls‑els V’ls‑la V’ls‑les
Es tracta de les combinacions de primera i segona persones del singular (meite) i del plural (ensi vos) amb els pronoms en,hi,ho,el,els,lailes. Pel que fa a les terceres persones, es parteix en un primer moment de les combinacions del datiu (li i
els) amb l’acusatiu (el,els,la,les), que es corresponen amb les solucions valencia-nes, per bé que també es farà referència a les formes corresponents a l’estàndard (taula 3), que suposen, quan el datiu és singular, com és ben sabut, un canvi formal del pronom corresponent (li→hi) i una alteració de l’ordre sintàctic esperat:
Taula3. Estructures pronominals d’acusatiu + datiu singular pròpies de l’estàndard central
n’hi C l’hi C els hi C la hi C les hi C n’hi V l’hi V els hi V la hi V les hi V C/W‑n’hi C/W‑l’hi C/W‑los‑hi C/W‑la‑hi C/W‑les‑hi V‑n’hi V‑l’hi V’ls‑hi V‑la‑hi V‑les‑hi
En les graelles que apareixen en els apartats següents, la primera filera mostra les quatre formes que els pronoms poden adoptar, segons la posició proclítica i enclítica i segons que el verb comenci en consonant (c) o en vocal (v), o que acabi en consonant (ir
(infinitiu), nasal bilabial (m) o semivocal (w) o en vocal (v)). En les fileres següents s’indiquen, sense ombrejar, les formes coincidents amb l’estàndard i, ombrejades, les variacions formals o estructurals que es poden produir. Aquestes darreres són les que es comentaran, sistematitzant-ne els fenòmens. Cal tenir en compte, però, que cal remuntar-se en alguns casos a les repreremuntar-sentacions de les formes simples per justificar algunes de les variants. En l’encapçalament de l’apartat es postulen les corresponents formes fono-lògiques dels pronoms. En nota a peu de pàgina s’inclouen altres solucions dialectals que compleixen les característiques indicades.
3.1. Els pronoms ME i TE i les combinacions amb altres pronoms
3.1.1. ME + NE[/m/ + /n/]/ TE + NE[/t/ + /n/]
me’n c me n’v te’n c te n’v ir me’n v‑te’n c‑te’n i/v‑me’n me’n
vaig8 men’enric9 recordar-me’n10 du-te’n
11 vés-te’n12 donà-me’n13
dóna-me’n14
a) c‑me‑ne a)v‑te‑ne a)i/v‑me‑ne
digues-me-ne recorda-te-ne anà-me-ne
faci-me-ne b) c‑te‑te’n
vés-te-te’n
a) Inserció d’una vocal perifèrica en posició enclítica (‘n→ne): recòrdatene (Be-nidorm, 29); anàmene (S. Joan d’Alacant, 6*);15portà-me‑ne(la Pobla de S.);faci-me‑
nevenir un! (Canet de Rosselló);digues-me‑neun! (Ceret, 11*).
b) Repetició de clític: vés-te-te’n (Tossa de M., Lloret de M.).
8. Altres casos: me’n vai (Banyuls de la Marenda, 9); m’en vay (Camp de Tarragona, Vilafranca del P., 17); me’n niré (Barcelona, 23), me’n vai empenedí (Sort, 14), me’n vatx (Falset, 22); me’n ‘niré (S. Josep de sa Talaia, 20);jame’nduràs un(tot Mallorca); me’n torno (Alcalà de X., 3).
9. Altres casos: jo no me’n enrik! (Alcúdia, 23);me n’arrambaràs tres(Mallorca); me n’aflux (Xàtiva, 7). En aquesta estructura s’inclou la inversió del rossellonès en combinar-se l’infinitiu amb els pronoms: cun faré per m’en anar? (Canet de R., 17).
10. Altres casos: per recordarmen (Vila-real, 3).
11. Altres casos: vé-te’n (Bonansa, Isavarre, Alòs d’Àneu, Esporles, Palma, Manacor, Felanitx, Binissalem); per dúte’n (la Pobla de S., 13); dole-te’n (Mieres).
12. Altres casos: dol-te’n (Amer); [dltªÚn] (Pollença); ves-te’n (Alòs d’Àneu, Isavarre, Tamarit de L.; Organyà, Tremp, Benavarri, S. Salvador de Toló, Ponts, Balaguer, Cervera, Bellpuig d’U., Lleida, S. Martí de Riucorb, Fraga, la Granadella, Gandesa, Tortosa, Llucena, Sagunt (Morvedre), Llíria, Va-lència, la Pobla de S.); Falset, Calaceit, Morella, Vinaròs, Benassal, Alcalà de X., Castelló de la P., Sueca, Gandia, Benigànim, Pego, Patró (Vall de Gallinera), Cocentaina, Benissa, Tàrbena, Alcoi, Biar, la Vila Joiosa, Monòver, Alacant, Elx; Tarragona, Binissalem, S. Mateu d’Aubarca); ves-té’n (Alaior; Ciutadella, Ferreries, es Migjorn G.; Sa Pobla, Sóller, S. Margalida, Artà, Esporles, Palma, Manacor, Felanitx).
13. Altres casos: pa doná-me’n (Elx, 21).
14. Altres casos: dón[ª]m[ª]n (Tarragona, 22);done-me’n(Alcoi); [ª]n bols de figues? dum[ª]n! (Vilafranca del P. 22).
15. A S. Joan d’Alacant també s’il·lustra aquest fenomen en la combinaciónt-se-ne:en anant -se-ne.
3.1.2. ME + HI[/m/ + /i/]/ TE + HI[/t/ + /i/]
m’hi c m’hi v t’hi c t’hi v c/w-m’hi v-m’hi w-t’hi v-t’hi
m’hi ha
duit16 t’hi volsposar17 mou-t’hi
18 mira-t’hi19
a) me hi c a)me hi v a)v-te-hi
me hi tenga me hi ajuneí posa-te-hi b) (w)-t’hi’t
mo’t’hi’t
a) Diftongació20del pronom locatiu (hi→[ªj]) a Eivissa tant en posició proclítica
(me hiajuneí, queme hitenga uns quants homes(Eiv., 6*)) com enclítica (puz[ª]t[ª]y si t’hi vols puzà! (Eiv. (vila), 30). Alcover (1916: 54) ho interpreta: «que el pronom anterior acabi en vocal i lahiformi diftong amb ella». Amb tot, considerar que la com-binació pronominal es realitza a partir de la diftongació del locatiu (o del neutre; cf. 3.1.3) es basa en l’existència de realitzacions ja diftongades en les formes pronominals simples.21
b) Repetició de clític: mo’t’hi’t ([mÚtit] (Bellpuig d’U.)).
16. Altres casos:m’hi haduit(Mallorca).
17. Altres casos: t’hi vols puzà! (Eivissa (vila), 30);t’hitrobaràn(Mallorca).
18. Altres casos: mou-t’hi (S. Coloma de Queralt, Bonansa, el Pont de S., Organyà, Balaguer). 19. Altres casos: mira-t’hi en lo que fas (Vinaròs, 22).
20. Alcover documenta aquest fenomen en la combinació simple de pronom + verb: «Lahi
tornae-hia principi de frase o darrera mot acabat en consonant. Així la trobàrem: a Gombrèn:e-hi havía neu; a Ciutadella:e-hihavia homus; a Banyoles i tota la Garrotxa:e-hiès ell;e-hiès ella; a Mataró:e-hiha coses extranyes; a Begur:a vegadese-hihavía tempestat; a Prat:e-hiha l’Amu aquí;
e-hi‘bía un home allí; a Vic:e-hihavia molts homes; a Prats de Lluçanès i Gironella:e-hihavía una fera; a Eivissa:e-hiha dinat ell allà;e-hiès es senyó?;e-hi‘niré,si puc; a Mallorca:e-hiveig molt que fé;e-hiera llavò ell;e-hiha homos de tota casta(...); a Agramunt:nohi‘niria jo allà» (BDLC, IX, 19).
21. Altres casos: [ªj] nirás (Girona, 21); [ª]-hj er[ª]s?, [ª]-hj enviaràs?, [ª]-hj entraràs?, [ª]-hj estaràs?, [ª]-hj intervindràs? (Alaior, es Castell) (L VIII (conj.) (1909-1921)), [ª]j bindràs?, [ª]j turn[ª] ràs? (Vilabertran, 21); hi o [ª]j turnari[ª] allà? Hi o [ª]j cauria [D]ll. Si comensa el verb en vocal, no solen dir [ª]j, sino hi (Sant Feliu de Guíxols) (21).
3.1.3. ME + HO[/m/ + /o/]/ TE + HO[/t/ + /o/]
m’ho c m’ho v t’ho c t’ho v c/ir‑m’ho v‑m’ho ir/w‑t’ho i‑t’ho m’ho
digué22 m’hoenviaven23 t’ho diré
24 llegeix-m’ho25/ fer-m’ho26 explica-m’ho27 dir-t’ho 28 robà-t’ho29
me ho c me ho v te ho c te ho v ir‑me‑ho v‑me‑ho ir/nt/
w‑te‑ho i/v‑te‑ho m ew
dóna m ew handit t ew hadat t ewarreglaré donar-m’ew dóna-m’ew dir-t’ew/donant-t’ew dí-t’ew/compra-t’ew Diftongació del pronom neutre30(ho→ew)31tant en posició proclítica (m’ew con-taren)32com enclítica (no vullgué dir-m’ew).33Alcover (1916: 51) ho explica novament com una manca de contracció de la vocal del primer pronom ambho. Aquesta solució pot conviure amb la forma elidida, tant en posició enclítica («me hu[mªw]han dit, pero 22. Altres casos: m’ho digué (Reus; 8);nom’hudigues(Blanes, 9*);m’hudiuen tot(el Penedès); aixòm’hufau(faig) (Calce); tot m’hu dóna (Fornells, 19);aixòm’huvan pintà(Falset, Fontaubella); No m’ho vullgué dir (Vilallonga de la Safor, 7); m’ho digué y me hu digué (Benidorm, 6); m’ho vaen dir (el poble) (Benissa, 6);nom’hovolgueren fer(Finestrat, 6*);m’hodigueren(Ontinyent, 7*);assò m’hovan dir(Relleu, 6*);nom’hovulgué dir(Vilallonga); m’ho han dut (Xàtiva, 36).
23. Altres casos:m’hoenviaren d’allà(Àger); m’«ho» has de dir lo que’t passe (Sort, 14*). 24. Altres casos:t’hudiré(la Bisbal, Palafrugell, les Guilleries; Blanes, 9*); t’hu dóna (Fornells, 19); T’hu (te-hu) dunaria (Eivissa, Formentera, S. Antoni de Portmany, S. Joan de Labritja, S. Eulària del Riu, 19);t’hodiré(la Vila Joiosa, 6*);t’hovan donà(Reus). En aquesta estructura s’inclou la inversió del rossellonès en combinar-se l’infinitiu amb els pronoms: per t’hu duná, hu kal tinr[ª] (Canet de R., 17).
25. Altres casos:llegeix-m’hu(Canet de R.). 26. Altres casos: no volgueren fermho (Benidorm, 6).
27. Altres casos: esplicam’hu tu (Cerdanya esp. i franc.), 11);lligixi-m’hu!(Canet de R.);do -m’hu!(Blanes).
28. Altres casos:no puc dir-t’ho(Oliva);beu-t’hu(Rosselló).
29. Altres casos:vindrà per rubà-t’hu(la Jonquera); per a di-t’hu (Alió, Reus, 8); per donát’hu (Falset, 8).
30. Alcover documenta aquest fenomen en la combinació simple de pronom + verb: «Dins una altra partida de comarques lahose diptonga ene-hu[ªw]. Le hi trobàrem: a Benissa:e‑husolen dir alguns; a Codolet:e‑hu‘via uït dire(dir); a Ponts:De vegadese‑hufan de barallar-se; a Eivissa:e‑hu sabs tot això?; a Ciutadella:e‑huveurem; a Alcoi:e‑husabs o no?; a Berga:e‑huha sentit a dir; a Sort:e‑huha sentit contar; a Mallorca s’usae-huen lloc dehosempre que tal partícula comença frase o va darrera un mot que acaba en consonant i que no siga l’infinitiu d’un verb (e‑huduràs;e‑huvols; massa curte‑huhas fet;poc forte‑huhas posat;casi gense‑huveig)» (BDLC, IX, 18-19).
31. Bonet (2002: 970) dubta si la vocal de la forma diftongadameu, que sols situa en algunes va-rietats occidentals, forma part del pronom de 1a persona o és una vocal epentètica. Cal recordar queho sol pot diptongar, en un procés que recorda pronúncies diptongades del tipusoliva>auliva,orella> aurella,ovella>auvella;Olot>Aulot.
32. Altres casos:assòme hucontaren(Bolulla); me hu digueren (Simat de la Valldigna, Tavernes de la Valldigna, Benifairó de la Valldigna, Xixona, 7);me huconten(Llíria, Castelló de la P.);me hu dirà(Benidorm); me hu dirán (Benigànim, 22);me hufarà(Pego);me huvan di(Vinaròs, 7*, la Fata-rella, 8); me hu enviaren (Alcoi, 6);me huha fet trobar(Xixona);me huhan dat(tots els pobles del
diuen més m’hu han dit» (Eivissa, 20);34o «m’ho digué y me hu digué» (Benidorm, 6)) com enclítica (cumpr[ª]t[ª]-hw; cumpr[ª]-t’hó; mud[ª]t[ª]-hu; mud[ª]-t’hó (Ciutadella, es Migjorn G., Ferreries, 19). Com en el cas anterior, les realitzacions diftongades ja apareixen en les formes pronominals simples.35
3.1.4. ME + LO[/m/ + /l/]/ TE + LO[/t/ + /l/]
me’l c me l’v te’l c te l’v c/w‑me’l v‑me’l ir‑te’l v‑te’l me’l
donaràs36 mel’estim37 te’ldonc38 haveu-me’l 39
donar-me’l40 veure-me’l
41
menjar-te’l42 menja-te’l 43
Maestrat en general, S. Joan d’Alacant);me huhan dit(la Vila Joiosa, 6*; la Granadella, Benassal, 22); me’u ha dit (Gandia, 5); si me hu feu trobar (Xixona, 6);assòme huenvía(Benissa);me huenviaren (Alcoi);me huencarreguen(Gandia, Beniopa);me huhan contat(Lleida); tot mehu diu (Benavarri, 22); te-hw dic (Benavarri);te hudiuen(la Fatarella); te hu dirán (Benigànim, 22);te hudonaría(Alcoi);no vol quete hufaces(S. Joan d’Alacant);note hudiré(la Vila Joiosa, 6*); tehu han dit (la Granadella, 22); no te hu puch dir (Alacant, Monòver, Novelda, 6); ¿comte hudiré? (Pinós; Benidorm, Xàtiva, 6). 33. Altres casos: volia donarme’u (Rafelguaraf, 3);no vullgué dir-me‑hu(Alzira; Vilallonga de la Safor, 7);dona-me‑hu! (Xàtiva, 5*); ja te hu arretglaré (la Vila Joiosa, 6);aniré donant-te‑hu (Caste-lló de la P., 7*);dir-te‑hu(Oliva);di-te‑hu(Ascó, 8*; Salàs (prop de Tremp), 18*; Villalba, 8*); donà-te‑hu(Falset)). A València (7*) també s’il·lustra aquest fenomen en la combinaciór‑s’ew:digué assò sensa sentir-se-hu.
34. Altres casos: m[ª]-hw (m’hu) dóna (Maó, S. Lluís, 19); tot m[ª]-hw (i m’hu) dona (Ciutadella, es Mercadal, es Migjorn G., Ferreries, Fornells, 19); M[ª]w (m’ho) donaràs i mu (m’ho) dunaràs (Ei-vissa, Formentera, S. Antoni de Portmany, S. Josep de sa Talaia, 19); Me-hu (m’hu) digué (Ei(Ei-vissa, Formentera, S. Antoni de Portmany, S. Joan de Labritja, S. Eulària del Riu, 19); T’hu (te-hu) dunaria (Eivissa, Formentera, S. Antoni de Portmany, S. Joan de Labritja, S. Eulària del Riu, 19); ell t[ª]-hw (i t’hu) ha dat; t[ª]-hw (t’hu) tornarà; t[ª]-hw (t’hu) dirà (Ciutadella, es Mercadal, es Migjorn G., Ferre-ries, Fornells, 19); t[ª]-hw (t’hu) dóna (Maó, S. Lluís, 19). En aquests indrets també es troba la mateixa diftongació en la combinacióse+ho: s[ª]-hw (i s’hu) pensava (Ciutadella, es Migjorn G., Ferreries, 19) i també a la Pobla de S. (ellse hulligue, 13).
35. Altres casos: [ª]-hu saps?; [ª]-hi [ª]s éll? (Eivissa, 20); [ª]w diràs, [ª]w f[ª]ràs, [ª]w saps (Casavells, Corçà, la Bisbal d’Empordà, Púbol, Sant Climent de Peralta, Sant Pol de Mar, Vulpellac, 21); alguns e-hu solen dir (Benissa, 6).
36. Altres casos: me’l dunaràs (Eivissa, Formentera, 19);me’lvol dar(el llibre) (Maó, 18*); ¿me’lvens? (Alcúdia).
37. Altres casos: m[ª] l’he d’en du? (Alcúdia, 23); me l’estim (Ciutadella, 18); me l’ha donada (Eivissa, 6).
38. Altres casos: aqueix llibra ta’l donk (l’Alguer, 21).
39. Altres casos: haveu-me’l, heu-me’l (Igualada, Vilafranca del Penedès). 40. Altres casos: dunár-me’l i dunár-m[ªÚ]l (Eivissa, Formentera, 19).
41. Altres casos: v[ª]wr[ª]-m[ª]’l i v[ª]wr[ª]m[ªÚ]l (Eivissa, Formentera, 19); [ª]fik[ª]m[ª]’l (Al-cúdia, 23); dunem[ª]’l! (Ciutadella, Ferreries, 19);per vendre-me’l(Sort i pobles veïns, 17*).
42. Altres casos: menjár-te’l i menjár-t[ªÚ]’l; b[ªÚ]wr[ª]-te’l i b[ªwrª-t[ªÚ]’l (Eivissa, Formentera, 19); m[ª]nj[ª]rt[ªÚ]l, (Ciutadella, Ferreries, 19).
43. Altres casos: mítel! (Tarragona, Reus; Falset, 8*, Bellpuig, 23); mallà-te’l! (mira’l-te)! (Valls, 8*); menjatel (Vinaròs, 2).
me’l c me l’v te’l c te l’v c/w‑me’l v‑me’l ir‑te’l v‑te’l
a) el me c a)c‑lo’m a)v’l‑me a)c‑lo’t a)v’l‑te
el me
donaràs ven-lo’m veure’l-me tornar-lo’t mira’l-te
b)ir‑lo‑me b)v‑le’m b)v‑lo‑te donar-lo-me dóna-le’m tornar-lo-te
c)v’l‑te’l menja’l-te’l
a) Ordre pronominal:cd+ci44(el me donaràs;ven-lo’m[vªnlom]; veure’l-me; do-na’l‑me[donªlmªÚ];tornar-lo’t, solució general de Mallorca (19), tret d’Alcúdia).45
b) A l’estructura anterior i també a Mallorca (19), inserció en posició enclítica, en alguns casos de manera alternativa, d’una vocal perifèrica en el segon pronom (lo’m→
lo me): donar-lo-me;ven-lo‑me[vªnlomªÚ];dona-le’m[donªlªÚm];venía per tornar-lo‑ te[tornarlotªÚ] otornar-lo’t, tret d’Alcúdia.
c) Repetició de clític:menja’l-te’l![mªnYªltªÚl] (S’Arracó, 15*).
3.1.5. ME + LOS[/m/ + /l+z/]/ TE + LOS[/t/ + /l+z/]
me’ls c me’ls v te’ls c te’ls v ir‑me’ls v‑me’ls ir‑te’ls v‑te’ls
donar-me’ls46 dóna-me’ls47 menjar-te’ls48 mira-te’ls 49
44. Alcover es refereix a l’ordre pronominal: «Essent un dels dos o més pronomsprefixats me, te, se, nos, vos(o qualsevol dels derivats denos,vos), la llei primitiva de construcció catalana era que el pronomacusatiuanava davant i el pronomdatiuanava darrera. Això se feia dins tots els territoris de la llengua, com se veu dins els monuments de per tot, anteriors an el siglexvi. Dins aqueix sigle i següents tal llei se anà perdent, passant el pronomdatiudavant i l’acusatiudarrera, conservant-se just a Mallor-ca la llei antiga; i enMallor-cara tenim Alcudi [Alcúdia], a on, sens dupte per influencia de Ciutadella (Me-norca), per lo quant ès una població a on predominen mariners i pescadors que se passen la vida entre Mallorca i Menorca, invitricollen sovint la llei antiga i la moderna, dient frases com aquestes que hi recullírem:m’ha dit queme la’mdons i queme la’mduga; ¿me’lvens(el vi)?,les te leshe donades; les se lesempassola» (BDLC, IX, 49).Cal tenir en compte que CI+CD era l’ordre defensat per Fabra (1912: 164; 1956: 68).
45. Alcúdia:dona-me’l[donªml].
46. Altres casos: dunár-me’ls i dunarm[ªÚ]ls (Eivissa, Formentera (19)).
47. Altres casos:d[DÚ]m[ª]ls (aquests cinc centims) (Barcelona, 23); dun[ª]m[ª]’ls (Ciutadella, Fer-reries, 19).
48. Altres casos: m[ª]nj[ª]rt[ªÚ]ls (Ciutadella, Ferreries, 19). 49. Altres casos: mír[a]te’ls! (S. Martí de Maldà, 22).
me’ls c me’ls v te’ls c te’ls v ir‑me’ls v‑me’ls ir‑te’ls v‑te’ls
a)me’lze c b)ir‑me‑los
me’lze
compres llevar-me-los
c)els me c c)els m’v c)ir‑los‑me c)v’ls‑me els me van
llevar els m’hadeixades donar-los-me veure’ls-me
d)elze me c d)v‑te’lze
elze me
duran mira-te’lze
a) Inserció d’una vocal perifèrica per reparar la coda consonàntica (me’ls →
me’lze), fenomen que es produeix en altres casos: aquets llibres m[ª]lz[ª] compres? (Casavells, Corçà, la Bisbal d’E., Púbol, S. Climent de Peralta, S. Pol de Mar, Vulpellac, Camallera, 21); alternat: me’lz[ª] dunares en aquells canets (Eivissa, Formentera, 19); a Alcúdia (23), la consonant pot experimentar assimilació: j[] m’[ª]dz[ª] k[]k.
b) Forma plena en lloc de la reduïda (‘ls→los): he fet lo possible per llev[ª]mel·los, els mals pensaments (Alcúdia, 23).
c) Ordre pronominal (cd+ci), que s’esdevé a Mallorca (19): donar-los-me, veure’ls-me; però també hi ha mostres a altres indrets:no’ls m’ha deixades allà(Terrassa, 14*); els me van llevá (Calce, 11).
d) En l’estructura anterior, inserció d’una vocal després del primer pronom:els me
→elze me, en posició proclítica (aquestes parets joelz·e mesun fetes(Catllar de Con-flent);es llibreselz·e meduràn(Mallorca)) i enclítica (Mira-t[ª]-lz[ª]! (Amer, 21)).
3.1.6. ME + LA[/m/ + /l+a/]/ TE + LA[/t/ + /l+a/]
me la c me l’v te la c me l’v ir‑me‑la v‑me‑la c/w‑me‑la v‑te‑la me la
pagarà50 me l’hadonada51 te ladonc52 donar-me-la53 dóna-me-la
54
mira-te-la55
50. Altres casos:me lavols turnà(la pilota) (Migjorn G.);me lavol duná(Ciutadella, 18*);no me lavol di(la paraula) (Fornells); no me la vol dunar (Menorca, 18; m[ª] l[ª] v[]ls doná (Alcúdia, 23);me lapagarà(Eivissa); me la dunaràs ( Formentera, 19); ma la vols duná (l’Alguer, 19).
51. Altres casos:me l’ha donada(Eivissa). 52. Altres casos:jote ladonc(la Jonquera).
53. Altres casos: dunár-me-la i duna[r]m[ªÚlª] (Eivissa, Formentera (19)).
54. Altres casos: don[ª]m[ª]l[ªÚ]! (Alcúdia, 23); v[ª]wr[ª]-m[ªlªÚ] i v[ª]wr[ª]m[ªÚlª] (Eivissa, For-mentera, 19);la cullera dona-me‑la(Pinós); donaméla (Pego, 6).
me la c me l’v te la c me l’v ir‑me‑la v‑me‑la c/w‑me‑la v‑te‑la a)la me c a)la m’v a)la te c a)ir‑la‑me a)v‑la’m
la me
donaràs la m’hasvista la tedonaran donar-la-me veure-la’m b)v‑la‑me acosta-la-me c)me la’m c
me la’m dons
a) Ordre pronominal:cd+cia Mallorca (19) (la me donaràs;la tedonaràn; donar-la-me; veure-la’m; que no la m’has vista? (s’Arracó, 4)); i a altres indrets: la me voldrán baratar (S. Joan de les Abadesses, 1) mare l’olier[ã] (Portala’m!) (Bonansa, 31). Alcover (1916: 51) fa notar: «hi ha gent sensa lletres que devegades observen aqueixa llei antiga, i diuen v. gr. ¿la mevols dunà? (Eivissa, Menorca)».
b) Inserció d’una vocal perifèrica en el segon pronom (la’m→la‑me):acosta-la
-me[ªkostªlªmªÚ] (Mallorca, fora d’Acúdia).
c) Repetició de clític:m’ha dit queme la’mdons i queme la’mduga(Alcúdia). 3.1.7. ME + LES[/m/ + /l+a+z/]/ TE + LES[/t/ + /l+a+z/]
me les c me les v te les c te les v ir‑me‑les v‑me‑les c/w‑te‑les v‑te‑les me les
dares56 me les haportades57 donar-me-les58 dóna-me-les59
a)me’lze c me’lze donares
b)les me c b)les te c b)ir‑les‑me les me
donaràs les tediuen donar-les-me
c)les te les v les te les he donades
56. Altres casos:me lessun pusades(Perpinyà); me les dares / m[ª]’lz[ª] dunares a ses mel·les (Eivissa, Forment., 19).
57. Altres casos:nome lesha purtades allà(Terrassa).
58. Altres casos: dunar-me-les i dunarm[ªÚlª]s (Eivissa, Formentera (19). 59. Altres casos: dun[ª]w-m[ª]-l[ª]s (Ciutadella, Ferreries, 19).
a) Alteració formal del segon pronom, amb pèrdua de la marca de femení i conver-gència amb la solució de 3.1.5. (me’ls→me’lze):me les→me’lze: me les dares / m[ª]’lz[ª] dunares a ses mel·les (Eivissa, Formentera, 19).
b) Ordre pronominal (cd+ci) a Mallorca (19): les (elze) me donaràs;ses males no-ves noles tediuen; donar-les-me.
c) Repetició de clític:les te leshe donades(Alcúdia).
3.2. Els pronoms NOS i VOS i les combinacions amb altres pronoms
3.2.1. NOS + NE[/n+z/ (/m+z/) + /n/]/ VOS + NE[/w+z/ (/t+z/) + /n/]
ens en c ens n’v us en c us n’v c/w‑nos‑en v’ns‑en w‑vos‑en v‑us‑en ens en
deixaren60 us entorneu61 aneu-vos-en
a)ens en v a)us en v b)w‑ens‑ne ens en / enze n’anirem us en anireu digueu-ens-ne c)nos en c nos en guanyem f)no(s) n’v no n’anem d)mos
en c d)en vmos i)en cvos i)en vvos d) p)mos‑en(m)‑ mos en
daran mos enanirem vos enrecordeu vos enaneu anem-mos-en/ ane-mos-en
e)mo(s)
ne c e)mo(s) n’v j)ne cvo(s) j)vos n’c e) q)mo(s)‑ne(m)‑ j) r)vo(s)‑ne(w)‑ mos ne venim/mo ne donaran mos n’anam? / mo n’anam vos ne veniu/vo ne podeu anar vos
n’aturau anem-mos-ne/ne-mos-né/ ane-mo-ne
nau-vos-ne/ anevone
60. Altres casos: ens en rivem (S. Llorenç de Cerdans, 11);noens endeixaren(Prats de Lluça-nès, 6*).
ens en c ens n’v us en c us n’v c/w‑nos‑en v’ns‑en w‑vos‑en v‑us‑en e) o) q)(m)‑ mo(s)‑nes j) o) r)vo(s)‑nes(w)‑ anem-mos-nes /ne-mo-nes anau-vos-nes ane-vo-nes l) o) r) w‑(v)o(s)‑ nes aneu-o-nes p)(m)‑mo(s)‑
nos p)nosw‑vos‑
anem-mos-nós/ anem-mon-nós/ ane-mon-nos/ anem-mo-nós anau-vos-nos
e)mo’n c k)vo’n c k)vo’n v e)m/ir/(m)‑
mo’n e)i‑mo’n k)(w)‑vo’n mo’n
sortim vo’npenediu vo n’aneu anem-mo’n / recordar-mo’n / ne-mo’n
adonà-mo’n aneu-vo’nane-vo’n l)(w)‑(v)o‑ ne aneu-o-ne ane-o-ne l)(w)‑o’n new-o’n ne-o’n l)w‑(vos)’n anau’n g)m‑mor’n m)w‑vor‑n anem-mor’n aneu-vor-n n)to n c n)w‑to‑n to’n pujau anau-to’n
ens en c ens n’v us en c us n’v c/w‑nos‑en v’ns‑en w‑vos‑en v‑us‑en n)w‑to‑ne
anau-to-ne
h)m‑ze’n ny)w‑ze’n
anem-ze’n aneu-ze’n
h)se n c h)se n’v ny)se n’v h)m‑se’n ny)w‑se’n se’n
tornarem se n’anem se n’aneu anem-se’n aneu-se’n
h)m‑se‑ne nem-se-ne
ny)w‑s‑ne aneu-s-ne 1. Modificacions deens~nos
a) Inserció d’una vocal seguint la consonant del primer pronom (ens →enze):
enz·e n’anirem(S. Llorenç de Cerdans);enz·e n’hem d’anà(Santanyí) (la vocal pot precedir també el segon pronom (n’→en)quan el verb comença en vocal:ens enanem
(Prats de Lluçanès, Vic, 6*);us enanireu (Falset).
b) ensen lloc denosdesprés d’una forma verbal acabada en semivocal: digueu
-ens‑ne un! (Codolet (Conflent), 11*).
c) nosen lloc deensen posició enclítica (seguit deen):Deunus engordi(guardi) (Prats de Lluçanès); nus enguanyem(Perpinyà). Alcover (1916: 13) indica: «Aquest pronom se conserva viu dins el llenguatge popular a ben poques parts. Le hi hem trobat: a S. Llorenç de la Salanca (Rosselló);Mainus(nos)desublidaría; a Conflent:nushem vistus;nussem visitats. En-lloc pus del territori llingüístic l’hem trobat».
d) mosen lloc deensen posició proclítica (muz [ª]n darán quatre (S. Feliu de Guí-xols, 21);mos enanirem(Falset)) i en lloc denosen posició enclítica (anem-mus‑en! (Figueres, Vilanant)).
e) mosen lloc deens(seguit den(e)) en posició proclítica (en general a Mallorca,
mos nevenim mans buides) i demos en lloc denosen posició enclítica (nem-mos-né (Binissalem, sa Pobla, Esporles, Ariany, Palma, Manacor, Felanitx; anemmosné (Borria-na, 3)); amb assimilació a la consonant següent (nem-mun-né (Ciutadella, Ferreries, es Migjorn G.); alegram-mun-né (Menorca, 19); i també enclítica (mu’n n’anàvem ((es Castell, 18*)); anem-mon-nós (Ciutadella, Ferreries, es Migjorn G.).62
f) Pèrdua de la marca de plural denos (nos→no): nu n’anem? (Ceret, 11);63i de
62. Altres casos: [ªnªmunnoÚs] (Ciutadella, Ferreries, es Migjorn G., Alaior, Maó, es Castell, S. Lluís). 63. I també en posició enclítica:a/ne(m)-mo(s) ne! (Llíria, 7*; el Puig, 3; Sueca; el Verger, Beni-carló, Gandesa, Monòver, Petrer; Penàguila; la Vila Joiosa, 6; Finestrat, 6; Benavarri, Fraga, Tortosa,
mos (mos→mo):mune dunaràn(Eivissa);64Ja mu n[ª] pud[ªÚ]m [ª]ná! (Menorca, 19); mun’anam(Begur);mun’anirem(Palafrugell);mun’anem(Ferreries);mon’anem (Lla-vorsí, Boí, 17; Benidorm, Bolulla, Ontinyent; Biar, la Vila Joiosa, 6); mo’n hem anat (Ponts, 14);mon’anirem(S. Joan d’Alacant, Xixona, 6*; Benidorm, Bolulla, Relleu, 6); Mun surtim i el veim (mus ne) (Eivissa, 20); que nantres mo’n riguéssen (Riba-roja d’Ebre, 22); mo’n van venir (Ponts, 14).65
g) Rotacisme:anem-mor’n! (S’Arracó (Mallorca)).
h) Reducció denosasen posició proclítica:66s·e’ntornarem(Pinós, Pego); se en varem anar (nos) (Penàguila, 5); vol que s·e’nanem (Xàtiva; Biar, 6, Alcoi, 5*); se n’anirem (la Vila Joiosa, 21; Onda, 3; Pego, Pinós, 6);s·e’nanàvem (Cocentaina i son Comtat) i enclítica: a/nem’s-en (Llucena, Sagunt (Morvedre), Llíria, València, Gandia, Benigànim, Patró (Vall de Gallinera), Cocentaina, Alcoi); Xàtiva, 5; Ibi; Puig, 3; el Ver-ger, Benissa; S. Coloma de Queralt, Reus, Tarragona; Vilafranca del P.; Rafelguaraf, 3); i a /z/ en posició enclítica:67a/nem-z·e’n! (Palau de Cerdanya, 11*, Conflent; Palamós,
Gandesa, Morella, Vinaròs, Benassal, Llucena, Castelló de la P., Gandia, Benigànim, Pego, Patró (Vall de Gallinera), Cocentaina, Biar, Monòver, Alacant, Elx, Alcoi; Peníscola, Finestrat; S. Joan d’Alacant; Xàtiva; a/nemoné (Borriana, Onda, Nules, 3; S. Joan d’Alacant (6)); Batea (2); anemoné (carreguen la veu dalt l’e derrera) (Benissa, 6); [neÚmoni] (Pradell de Sió, S. Martí de Riucorb, Tortosa; ‘ne (m)-mo(s)’nallà! (Cerdanya esp. i franc.);a/ne(m)-mu(s)’n! (Palafrugell, 10*), Tossa de M.; S. Jordi de ses Salines, S. Mateu d’Aubarca, Corona, Jesús, Eivissa, S. Francesc de Formentera; -a/ne(m)-mo(s)’n! (Gandia, Bonansa, el Pont de S., Organyà, Tremp, Benavarri, S. Salvador de Toló, Artesa de Segre, Tamarit de L., Pradell de Sió, Bellpuig d’U., Lleida, S. Martí de Riucorb, Fraga, la Granadella, Riba-roja d’E., Gandesa, Calaceit, Tortosa, Morella, Vinaròs, Benassal, Alcalà de X., Llucena, Castelló de la P., Benigànim, Pego, Patró (Vall de Gallinera), Cocentaina, Benissa, Biar, la Vila Joiosa, Monòver, Alacant, Elx, Sueca, Tàrbena); Ibi; Juneda; el Verger; Benicarló, Monòver i Petrer (6*); Xixona; Conca de Tremp (13); Ponts; Artesa de Segre; Balaguer; ana(m)-mo’n (Organyà, Lleida, Riba-roja d’Ebre, Calaceit; la Seu d’Urgell; Cabanabona (14)).
64. Però Alcover (1916: 14) també documenta: «a Eivissa usenensiemsi tambémus; a Mallorca s’usa pocens; pero encara surt qualque vegada dins la conversa del poble; dins unacodoladad’un llibre del P. Tomàs de Campos, del siglexviiitrobàrem: ¿Quéemsfa passar mala-vida?».
65. I també en posició enclítica:anem-mu(s)’n(Illa (Cerdanya), 11*; Ceret, 10); anem-mú’n (Co-rona, S. Jordi de ses Salines, Jesús, Eivissa, S. Francesc de Formentera); Anemmon (s’Arracó, 4); per recordarmón (recordar-mos-ne) (Ciutadella, 19); sensa adonamon (Gandesa, 22).
66. Una bona part dels indrets que presenten aquesta reducció també experimenten la reducció as deenz·e: «Trobàrem els·e(s·[e] dins el Reine de València, la mitat occidental de la provincia de Tar-ragona i tota la provincia de Lleida; s·ªdins la resta del territori llingüístic), elidint-se laedavant els verbs que comencen en vocal: a Alcoi:Primers·anema Alcoi: Nos·amoquem en la mànega; a Gandia: Nos·epresentem; a Tarragona:s·eveurem;s·escriurem; a Reus:s·edefensem; a Alcover:s·edonem les mans; A Valls:s·eveurem; a la Vila-rodona:s·edespertarem; a Barberà:s·ebarallem; a S. Coloma de Queralt:s·eveurem; a Vilafranca del Penedès:s·escriurem; a Vendrell:s·hem de veure; a Sitges: s·hem vist; a Mataró:s·etrubarem; a Canet de Mar:s·eveurem; a Penàguila:s·anem a dinà; a Xàtiva: Demàs·evorem; an el Camp de Tarragona i a la Conca de Barberà:s·etrobarem;s·hem vist; a Caldes de Malavella:s·ajupim massa;s·eveurem demà; a la Canonja:s·evisitarem;s·empaitem» (Alcover 1916: 15).
67. La coincidència toponímica també té lloc en les formes enclítiques simples: «L’enz·ese con-treu ens·eiz·e. El trobàrem així: a Biar:partim-s·e[s·e] a Benissa:arretglem-s·e[s·e]; a Oliva: vegem-s·e[s·e]; a Simat de la Valldigna:tornem-s·e[s·e]a casa; a Alzira:mirem-s·e[s·e]bé tot assò; a
Vila-Cerdanya espanyola i francesa, Palafrugell; Cabanabona (prop de Ponts), Girona, Planes d’Olot; Agullana, Banyoles, Besalú, S. Feliu de Guíxols, Prats de Lluçanès, Vic, Giro-nella, Sabadell, Tàrrega, S. Llorenç de Morunys; Cervera, Falset; S. Joan de les Abades-ses, Camallera, Mieres, l’Escala, Amer, Girona, la Bisbal d’E., S. Feliu de Guíxols, Tossa de M., Barcelona, Igualada, Terrassa; Mataró, 9*; Sabadell, 14; la Selva del Camp; 35; Tàrrega, Calaf, 10; Lleida, la Seu d’Urgell; 13, Penàguila); dolguem-se’n (Camalle-ra, Mieres, Torelló, Amer, Girona, Barcelona).
2. Modificacions deus~vos
i) vosen lloc deusen posició proclítica (seguit deen) (sivus enrecordeu(el Vi-lar, 10*); vus en riveu (S. Llorenç de Cerdans, 11); vuz·e n’aneu(S. Llorenç de Cer-dans)) i enclítica (a/neu-vos‑en! (la Bisbal d’E.; Figueres, Vilanant, Girona, Planes d’Olot, Banyoles (9*), Besalú, S. Feliu de Guíxols, Palamós); [anDÚwAo�en] (Cervera); [aneÚwvo�en] (Falset).
j) vosen lloc deus(seguit den(e)) en posició proclítica (en general a Mallorca, ¿aquívos neveniu?;vos n’aturau massa) i enclítica (nau-vos-né (Binissalem, sa Pobla, Felanitx, Esporles, Palma, Manacor, Felanitx), doleu-vos-né (Pollença)); amb assimila-ció a la consonant següent (neu-vun-né (Alaior, Maó, es Castell, Ciutadella, Ferreries, es Migjorn G., es Castell); alegrau-vun-né (Menorca, 19): [nªwvunnoÚs] (Ciutadella, Ferre-ries, es Migjorn G., Alaior, Maó, S. Lluís); [nawvunnoÚs] (Ciutadella, es Castell);anau
-vos-nós! (Consell i a molts d’altres pobles de Mallorca)).
k) Pèrdua de la marca de plural devos: proclític: ja «vu» n[ª] pud[ªÚ]w [ª]ná! (es Migjorn G., 19); ¿vu’n penediu d’això? (Eivissa, 19); no vo’n voleu aná (Ponts, 14): vu n’aneu? (Ceret, 11*; Palafrugell; Ferreries); ¿A onbo(vo) n’aneu? (Boí);Novo’n voleu anà? (Ponts);von’aneu(Bolulla, Relleu; Biar, 6, la Vila Joiosa, 6);von’anireu tart; (S. Joan d’Alacant); enclític:aneu-vu(s)’n! (Arle, Conflent; Illa (Cerdanya), 11; Ceret, 10); [nDwAuÚn] (Prada, Prats de Molló); néuvon (Ponts, Patró (Vall de Gallinera); Isavarre; Alcalà de X.); [anaÚwAon] (Isavarre);aneu·vo(s)’nd’aquí!(Llavorsí) (17*); [doleÚwAon] (S. Salvador de Toló); ane(u)-vu(s)’n! (Palafrugell); [nDÚAun] (Tossa de M.); [ªnªvuÚn] (Jesús, Eivissa, S. Francesc de Formentera); [dulªÚvun] (S. Mateu d’Aubarca, Corona, S. Jordi de ses Salines, Jesús, Eivissa, S. Francesc de Formentera, Eivissa vila Marina, Ei-vissa vila nord); [nDÚAon] (Pradell de Sió); [anaÚAon] (Alòs d’Àneu, Bonansa, Organyà, Ponts);anev-o(s)’n!(el Verger, Gandia, la Vila Joiosa, Benissa, Xixona, Vinaròs, Cas-telló de la P., Monòver, Alacant, Elx, Tàrbena, Sueca); ve’vo’n (aneu-vos-en) ([vévon] (Alcalà de X.)); amb assimilació consonàntica.
llonga:arreglem-s·e[s·e]; a Ontinyent:trobem-s·e[s·e]demà; a Tarragona:aturem-z·e[z·ə]aquí; a Olot:matém-z·e[z·e]; a Besalú:xafem-z·e[z·ə]; a Banyoles:barallem-z·e[z·ə]; a Palamós:turnem-z·e [z·ə]a casa; a Penàguila:arretglem-s·e[s·e]; a Alcoi:retirem-S·E [s·e]ara mateix; a Arbúcies:murim -z·e[z·e]tots avui; a Reus:turnem-z·e[z·ə]a Valls; a Valls:arreglem-z·e[z·ə]; a Xàtiva:anem-s·e[s·e]; a Cocentaina i tot son Comtat:anem-s·e[s·e]. Més avall veurem que el domini des·eoz·eès molt més extens» (Alcover 1916: 23).
l) Pèrdua tant de la marca de plural com de la consonant inicial: [aneÚwones] (Beni-gànim, Cocentaina; Ontinyent, 7); [naÚwone] (Tortosa);aneu-o(s)‑ne!(Monòver, Petrer, Tortosa, Alcalà de X., Benigànim, Pego, Patró (V. de Gallinera), Cocentaina, Biar, Ala-cant, 6);‘neu-o(s)‑ne!(Penàguila, Sueca, Elx, S. Joan d’Alacant).68
m) Rotacisme:aneu-vor’n! (S’Arracó (Mallorca)).
n) tos,analògic de la 2a persona del sing., en lloc devos: ¿to’n (vos ne) pu[j]au? (Benavarri, 22); [anaÚwton], [aneÚwton], Calaceit; [anaÚwtone], [aneÚwtone], Benavarri.
ny) Reducció devosa /s/en posició proclítica:69jas·e’ndunaré tantes com vuldreu (Vilabertran, 18*);nos·e’naneu! (Ontinyent);nos·e’nanireu demà(Pinós); se n’ani-reu (Pego, 6; la Vila Joiosa, 21) i enclítica: a/neu-s·e’n! (el Verger, Gandia, Xàtiva, Benissa; Tamarit de L., S. Martí de Riucorb, Morella, Llucena, Sagunt (Morvedre), Llí-ria, València, Sueca, Benigànim, Patró (Vall de Gallinera), Cocentaina, Benissa, Alcoi); anause’n (Ibi, 6); [nDÚwsªn] (Tarragona, Reus, S. Coloma de Queralt); nemsenè (per anemmosnè) (Benidorm, 29); i a /z/ en posició enclítica:70a/neu-z·e’n! (Figueres, Vila-nant, Lleida; Cervera, Bellpuig d’U., Lleida, S. Martí de Riucorb, Fraga, la Granadella, Falset; Calaf, 10; Barcelona, Igualada; Palamós; Arbúcies, 19; S. Joan de les Abadesses, Camallera, Mieres, l’Escala, Girona, la Bisbal d’E., Amer, S. Feliu de Guíxols, Terrassa, Tarragona; Igualada; Planes d’Olot, Banyoles (9*), Besalú, S. Feliu de Guíxols; Agulla-na; Mataró, Palau de Cerdanya, Tarragona, Tàrrega, S. Llorenç de Morunys, Vic, Prats de Lluçanès, Gironella, Cabanabona (prop de Ponts), Sabadell; la Cerdanya esp. i franc.; les Planes d’Hostoles, 9; la Selva del Camp, 35; Besalú);anau-z·e’n! (la Seu d’Urgell, Lleida, la Granadella);‘neu‑z·e’n!‘nau‑z·e’n!(Artesa de Segre, 13*); deuze’n (donau-losne); Berga, 6); doleu-se’n (S. Salvador de Toló; Camallera).
68. I també: [néwon] (el Pont de S., Tremp, S. Salvador de Toló, Artesa de Segre, Lleida, la Gra-nadella, Gandesa, Tortosa, Vinaròs, Llucena, Gandia, Benigànim, Cocentaina, Biar);anau-o(s)’n! (Ca-laceit, la Seu d’Urgell, Balaguer; el Pont de S., Lleida, la Granadella, Riba-roja d’E.);aneu-o(s)’n! (Lleida; Monòver, Petrer, Juneda (13*); Cabanabona, 14, la Conca de Tremp, Ponts, Gandesa).
69. Una bona part dels indrets que presenten aquesta reducció també experimenten la reducció as de les«formesvoz·e,vuz·e,uz·e, oz·e[...] a la Catalunya occidental i Reine de València. Vetaquí les bandes a on trobàrem tals formes: a Pego:s·evisitareu algún dia; a Cocentaina i an el seu Comtat:s·e trobareu sempre; a Gandia:s’embarcareu, veritat? a Tarragona no solen dirvossino casi sempres·e; a Reus: ¿s·eveureu o nos·eveureu?; a Alcover:s·evoleu bé o no?; a Valls:s·eveieu mai?; a Barberà: s·eveuríeu per això?; a Vila-rodona:s·eveureu avui; a S. Coloma de Queralt: S·Eveureu; ¿s·heu vist?; s·evoreu? ¿s·heu cregut tal cosa?; a Martorell: ¿s·heu vist?; a Vilafranca del P.:s·heu trobat?; al Ven-drell: ¿s·heu de veure avui?; a Sitges: ¿s·heu d’escriure demà?; a Canet de M.:s·heu vist; a la Jonquera: s·heu deixat pendre les mules?; a Caldes de Malavella:s·eveureu demà; a la Canonja:s·empaiteu;s·e trubareu» (Alcover 1916: 16).
70. La reducció asen les formes enclítiques afecta també indrets coincidents: a Biar:partiu-s·e [s·e] depressa!; a Benissa:arretgleu-s·e[s·e];doneu-s·e[s·e]les mans; a Oliva:enteneu-s·e[s·e]; a Simat de Valldigna:arretgleu-s·e[s·e]si poreu; a Vilallonga:moveu-s·e [s·e]un poc; a Ontinyent: partiu-s·e[s·e]prompte; a Sitges:acusteu-z·e[z·«]; a Olot i Besalú:Xafeu-z·e[z·«];mateu-z·e[z·«]; a Banyoles:acustèu-z·e[z·«];arretgleu-z·e[z·«]; a Alcoi:deixeu-s·e[s·e]estar de tonteríes; a Xàtiva: afanyeu-s·e[s·e]; a Arbúcies:muriu-z·e[z·«]si vuleu!; a Reus:baralleu-z·e[z·«] ibaralleu-s·e[s·«]; a Biar:agarreu-s·e[s·e]; a Cocentaina i son Comtat:aneu-s·e[s·e]; a Xàtiva:doneu-s·e[s·e]les mans (Alcover 1916: 25).
3. Modificacions deen
o) Duplicació de la marca de plural (ne→nes): [nªmmo�nªÚs] (Ariany; Binissalem, 15); anem-mos-nes! [ªnªmmosnªÚs]; ara la gent més il·lustrada diu anem-mos‑ne!
[nªmmosnªÚ] (Deià, Valldemossa i casi tots els altres pobles de Mallorca);anau·vos‑nes! [ªnªwvosnªÚs]; la gent il·lustrada diu en generalanau-vos-ne! [ªnªwvosnªÚ] (Deià, Vall-demossa i molts d’altres pobles de Mallorca); anauvosnes (Galilea, Puigpunyent, 16); [némones] Llíria, Sueca, Sagunt (Morvedre); [mónes] (Sagunt (Morvedre), Llíria); ane-mones (Rafelguaraf, 3);ane(m)-mo(s)‑nés! (Gandia);Ané-mo-nés(Ontinyent); [anévo-nes] (Gandia);anev-o(s)‑nés!(Ontinyent).
p) Substitució del pronomnepernos(ne→nos): a/nem-mos-nós (Ariany); Con-sell i altres pobles de Mallorca, 15; [nªwvo�noÚs] (Manacor).
4. Modificacions de la forma verbal
q) El morf de 1a persona del plural es pot edidir: a/ne(m)-mos-en (Cervera, Bellpuig d’U., Lleida, Falset; la Bisbal d’E., l’Escala, S. Feliu de Guíxols, Amer); ‘ne(m)·mus‑en! (Palamós, Palafrugell); ne-mun-né (Ciutadella, Ferreries, es Migjorn G., Alaior, Maó).
r) El morf de 2a persona del plural es pot elidir: [anévone] (Castelló de la P., Gan-dia, la Vila Joiosa, Elx; el Verger, 7); Xàtiva, Benissa, Xixona, Vinaròs, Ontinyent, Fi-nestrat, Llíria); anevoné (Peníscola, 2);‘nev-o(s)‑ne!,‘v-o(s)‑ne!(Sueca); i encara amb assimilació: ve’vo’ne ([vévone] (Alcalà de X.)); [anéone] (Benassal).
s) Pèrdua d’una part del radical o de tot: a(nem)-mo-ne (Alcalà de X., Biar); (anem)-mo(s)-ne (Llucena).
5. Alternances: anémon i anémone. «Mes freqüent el segon» (Xixona, 6).
Cal tenir en compte que una forma verbal precedida o seguida de clítics pot experi-mentar més d’una alteració alhora; cf. [néon] (Benassal), amb pèrdua del morf de 2a persona plural i amb pèrdua de l’element consonàntic i la marca de plural del pronom; [anáwn] (Gandesa), amb pèrdua de tota la forma pronominal de 2a persona del plural; o [anéwzne] (Fraga), amb pèrdua dels dos primers elements del pronom de 2a persona. 3.2.2. NOS + HI[/n+z/ (/m+z/) + /i/]/ VOS + HI[/w+z/ + /i/]
ens hi c ens hi v us hi c us hi v c/w‑nos‑hi v‑nos‑hi c/w‑vos‑hi v‑us‑hi
a)mos hi c a)m‑mos‑hi a)v‑mos‑hi a)v‑vos‑hi
mos hi
ens hi c ens hi v us hi c us hi v c/w‑nos‑hi v‑nos‑hi c/w‑vos‑hi v‑us‑hi b)w‑vo(s)‑ hi aneu-vo-hi c)m‑s’hi c)w‑z’hi arribem-s’hi fixeu-s’hi
a) Substitució:nos→mos;us→vos: Proclítics: naltres no muz hi fiks[e]m (Pra-dell de Sió, 30); Ja mos hi vorem (Alcoi, 19); enclítics:anem-mus‑hi! (Prada, Catllar);
envia-mos‑hi!(a Mallorca deim sempre);alerta a veure-vos‑hi! (Mallorca).
b) Pèrdua de lasde plural devos(→vo):ane(u)-vu(s)‑hi!(Prada, Catllar).
c) Reducció a /s/ denosivos(→s), en aquests casos sols en posició enclítica: ar-ribem-s·hi! (Vilafranca del Penedès, 8*); ficsemç’hi (el Vendrell, 8); pensem-z·hibé! (Barcelona);ficseu-z·hi(Montblanc, 8*, Sitges (9));penseu‑z·hi!(Savella, 8*). 3.2.3. NOS + HO[/n+z/ (/m+z/) + /o/]/ VOS + HO[/w+z/ (/t+z/) + /o/]
ens ho c ens ho v us ho c us ho v ir‑mos‑ho v’ns‑ho ir/w‑vos‑ho i‑us‑ho ens ho ha
dit71 us ho vulldir72 us hohan dit73 dir-mos-ho74 dir-vos-ho 75 pensau-vos-ho76 donà-us-ho77 a)mos
ho c a)ho vmos a)vos ho c a)ho(m)‑mos‑ a)mos‑hoi/v‑ a)v‑vos‑ho mos ho
va dir mos hohan dit vos hodigueren partim-mos-ho pensá-mos-ho torna-mos-ho veure-vos-ho b)tos ho c b)v‑tos‑ho tos ho donarà minja-tos-ho
71. Altres casos: ens ho ha dit (S. Coloma de Queralt, 8).
72. Altres casos: no us ho vull dir (la Fatarella, Villalba, 8);nous huvull di(Reus, 8*). 73. Altres casos:us huhan dit(S. Coloma de Queralt).
74. Altres casos:no vol dir-mos‑ho(Bolulla).
75. Altres casos: no vullc dir-vos‑ho(Bolulla);dir-vos‑ho!(Mallorca); cumprar-vús-hu; cum-prar-vus-hú (Eivissa, Formentera, 19).
76. Altres casos:pensau-vos‑ho!(Mallorca); kumpr[ª]wvus-hó (Alaior, Ciutadella, es Migjorn G., es Mercadal, Ferreries, 19).
ens ho c ens ho v us ho c us ho v ir‑mos‑ho v’ns‑ho ir/w‑vos‑ho i‑us‑ho c)s’ho c c)s’ho v c)ir‑s’ho
s’ho diré s’ho heu
cregut donar-s’ho
a) Ús dels pronomsmos(ens) ivos(us): proclítics:mos huva di(Lleida, Pla d’Ur-gell);mus huturnarà(Mataró);mos hohan dit(Tàrrega, Artesa de Segre); vos ho di-gueren (Àger, 8); enclític: partimmosho (Enveig, 17); beguem-mus‑hu! (Rosselló); kumpremmuz-hó (Alaior, Ciutadella, es Migjorn G., Ferreries, es Mercadal, 19); sensa pensámosho! (Capçanes, 35);torna-mos‑ho(a Mallorca deim sempre); llixca-mos-ho (mos-ho-llegesca) (Calaceit, 25);vendrà per veure-vos-hófer(Mallorca). I amb simpli-cació del morf de 1a persona del plural: minjamoshu tot! (Gandesa, 22).
b) Ús del pronomtosde 2a persona del plural: tuz (vos) ho donará (Gandesa, 22); minjatoshu! (Gandesa, 22), amb pèrdua del morf de 2a persona del plural.
c) Reducció a /s/ denosivos(→s): Ç’hu diré (vos ho diré). Se veurem, ce veureu (Barberà de la Conca, 8). ¿is·huheu cregut? (S. Coloma de Queralt); jas·ho(vos ho) he dit (Valls, Vila-rodona);s·ho(vos ho)escriuré(Barberà de la Conca, 8*); s’ho (vos) apreten (Alcoi, 6);donar-s’hu(donar-nos-ho) (la Conca de Barberà i la Riba).
3.2.4. NOS + LO[/n+z/ (/m+z/) + /l/]/ VOS + LO[/w+z/ + /l/]
ens el c ens l’v us el c us l’v c/w‑nos‑el v’ns‑el c/w‑vos‑el v‑us‑el ens l’estimem78 a)w‑vos‑lo cumpreu-vus-ló b)enze l’v enze l’ha de guardar c)mos el c c)m‑mos‑lo mos el volia
enviar comprem-mos-lo
d)mo’l c d)mo l’v d)v‑mo’l d)w‑vo’l
mo’l faran mo l’hem de
beure compra-mo’l cumpraw-vu’l
ens el c ens l’v us el c us l’v c/w‑nos‑el v’ns‑el c/w‑vos‑el v‑us‑el
e)el mos c e)v’l‑mos
el mos
duran acosta’l-mos
a) Substitució de la forma reforçada del pronom acusatiu per la plena:el→lo: cumpreu-vul-ló, cumpreu-vus-ló (Ciutadella, es Migjorn G., 19).
b) Inserció d’una vocal perifèrica abans del segon pronom:ens→enze: per[Ú]’l muli [ª]nz[ª] l’ha d[ª] gurdà! (Pradell de Sió, 30).
c) mosen lloc deens(un rellotje moz [ª]l] volia enviá (Falset, 35) i denos (cum-prem-mul-ló, cumprem-mus-ló (Ciutadella, es Migjorn G., 19), en aquest cas amb assi-milació consonàntica).
d) mosamb pèrdua de lasde plural (mos→mo): mo’l faràn (el café) (la Vila Joio-sa, 21);mu l’hem de beure an aquet vi (Eivissa, 20);El quimo l’ha fet ès ell(Beniopa (Gandia), 7*); Mo l’han deixa(da) (Morella, 22); cumprawvúl (Eivissa, Formentera, 19). En algun cas se simplifica la marca de 1a persona del plural: cómpr[ª]-mu’l; cumpr[ª] mú’l (Eivissa, Formentera, 19).
e) Ordre pronominalcd+cia Mallorca:el mosduran(Mallorca);acosta’l‑mós(a Mallorca deim sempre).
3.2.5. NOS + LOS[/n+z/ (/m+z/) + /l+z/]/ VOS + LOS[/w+z/ + /l+z/]
ens els c ens els v us els c us els v c/w‑nos‑els v’ns‑els c/w‑vos‑els v‑us‑els ens els
porta79 us elscompraré80
a)mos els c mos els comprarà
b)mo’lze c vo’lze c
mo’lze daran vo’l-se
daran c)elze
mos c elze mos daran
79. Altres casos:aquells papersens elsporta ell mateix(Mataró).
80. Altres casos:els papers nous elsbui dunà(S. Feliu de Pallerols, les Planes, les Encies, Co-golls, S. Iscle de Colltort, S. Miquel de Pineda); aquests llibres us els cumpraré (Mataró, 9); Els llibres no ‘us els vui vendre (Vall d’Hostoles, 9).
a) mosen lloc deens:aquests llibresmus elscumprarà(Mataró).
b) Alteració de l’ordre intern pronominal:mos els→mo’lze: mu lze d[ª]ran (per «les», «los») (Fornells, Maó, S. Lluís, 19);vos els→vo’lze: vu’lze d[ª]ran (per «les», «los») (Fornells, Maó, S. Lluís, 19).
c) Ordre pronominalcd+cia Mallorca:es bons trossos;es dinerselz·e mosfaran seuvatges(amb inserció d’una vocal perifèrica després del primer pronom).
3.2.6. NOS + LA[/n+z/ (/m+z/) + /l+a/]/ VOS + LA[/w+z/ + /l+a/]
ens la c ens l’v us la c us l’v c/w‑nos‑la v’ns‑la c/w‑vos‑la v‑us‑la a)enze
la c a)i’nze‑la
enze la
dóna deixá-nze-la
b)vos la c b)w‑mos‑la
vus la diré contau-mos-la
c)mo la c c)vo la v c)vo l’v c)ir‑mo‑la c)v‑mo‑la mo la
daran vo lacompraran vo l’hadit menjar-mo-la dóna-mo-la
d)la vos c d)v‑la‑mos la vos prendran dóna-la-mós e)se la c e)ir‑se‑la se la mengem menjar-se-la
a) Inserció d’una vocal abans del segon pronom:ens→enze:Deuenz·e ladóna bona(Solsona); per dexá’ns-e la (la tartana), ha de venir (la gent més instruïda); per di-xácela (dexarlanos) (la gent baxa) (Montblanc, 8).
b) mosen lloc deensinosi devosen lloc deus:contau-mos‑la! (es Migjorn G.); vus la diré (Arle, 17).
c) mosi vos amb pèrdua de lasde plural (moivo): proclític: mu l[ª] d[ª]ran (For-nells, Maó, S. Lluís, 19); mu la diran. No diuen «mus», «vus», sinó «mu», «vu» (Ciuta-della, Ferreries, 19);mula deixaràn tocà(Eivissa); ja mo la pagar[e]m! (Pradell de Sió, 30); vu la daran, vul·la daran (Ciutadella, es Migjorn G., Ferreries, S. Lluís, 19); vu l[ª] d[ª]ran (Fornells, Maó, 19); vu la cumpraran an aquesta casa? (Eivissa, 19);quivu(s) l’ha dit? (l’Alguer (Sardenya), 19*); i enclític: menjarmolá (Benissa, 6);dona-mu(s)‑la
[donªmulªÚ] (Eivissa (S. Gertrudis de Fruitera; S. Mateu, S. Jordi)); tir[ª]mul[DÚ] (S. Josep de sa Talaia, 20);dona-mú-la(S. Joan, S. Llorenç, S. Rafel d’Eivissa, 20*; S. Antoni de Portmany, S. Carles de Peralta, S. Eulària del Riu, 20).
d) Ordre pronominalcd+cia Mallorca:sa casa nola vospendràn;dona-la‑mós.
e) Reducció a /s/ denos(→s): fem una paella i se la men[dY]ém (Alcoi, 36); men-jarselá (Benissa, 6).
3.2.7. NOS + LES[/n+z/ (/m+z/) + /l+a+z/]/ VOS + LES[/v+z/ (/b+z/) + /l+a+z/] ens les c ens les v us les c us les v c/w‑nos‑les v’ns‑les c/w‑vos‑les v‑vos‑les
a)uze les c uze les vull comprar b)mo ls vc b)mo`les v b)i‑mo‑
les b)les(w)‑vo‑ mo’ls
menjarem mo lesagarraven menjà-mo-les parti-vo-les
c)les vos vc les vos menja-reu
a) Inserció d’una vocal perifèrica abans del segon pronom:us →uze: aquestes coses nouz·e lesbui cumprà(Blanes, 9*).
b) mosi vos amb pèrdua de la sde plural (mo ivo): bullim trumfes i mo’ls men [dY]arem81(el Pont de S., 31); mo les agarra[A]en (Almenar, 31); peres de menja-mo-les (Monòver, 21);aquestes nous partí(u)-vo(s)‑les! (Sort, 17*).
c) Ordre pronominalcd+cia Mallorca:ses dolses noles vosmenjareu. 3.3. Els pronoms LI i ELS i les combinacions amb altres pronoms
3.3.1. LI + NE[/l+i/ + /n/] /LOS + NE[/l+z/ + /n/]
Hi ha sols tres mostres de la combinació de datiu singular més partitiu. El mateix Alcover declara, en relació amb aquesta combinació: «Trobàrem poquíssims casos d’ai-xò» (BDLC,ix, 63).
li’n c li n’v els en c els n’v c/w‑li’n v‑li’n c/w‑los‑en v’ls‑en li’n diria82 els en vull
parlar83 els enhaguessen
volgut dur84
clava-li-n85
a)els ne c els ne baixaven
b)los ne c b)ir‑los‑ne c)v‑los‑ne
los ne
donaràs enviar-los-ne dóna-los-ne
c)les ne c les ne duràs
a) Substitució de la forma reforçada per la forma plena de l’acusatiu:en→ne:els nebaixaven(Tremp, 13*).
b) Substitució de la forma reforçada del datiu per la plena (tant enclític com proclí-tic):els+ en→los+nea Mallorca:los nedonaràs;per enviar-los‑nefe-los-ho pa-gar!;dona-los-netantes ne vulguen!
c) Alcover remarca, com a general de Mallorca, per bé que no sembla que l’àmbit sigui tan extens,86l’ús d’un datiu plural que adopta una marca de femení:les ne:les ne duràs dues(tot Mallorca). També pot aparèixer aquesta forma pronominal amb funció d’acusatiu masculí.
82. encarali’n diría més(Rosselló); li’n purtaré (Eivissa, 20); segur li’n dirien un centenar (Pego, 22).
83. no’ls en vull parlá (Falset, 8).
84. siels enhaguessen volgut dur(S. Julià d’Andorra).
85. clavali’n! clavan’hi; mesuli’n (pegali) (Bescaran, 24); dona-li’n!(Martinet, 17*; València, Castelló de la Plana, 22); du-li’n, dona-li’n (Vinaròs, Benassal, 22).
86. Observem el comentari que Mateu Obrador fa a Alcover en corregir unes proves d’un text del canonge en una carta datada el 5 de març de 1907: «(antepenúltima)lesdon,lesdich (a ells) - y lo meteix pag. 365, 7,les mos menen(atlots). ¿Troba que va béles(masculí) en lloch delos? ¿Heu diuen a Manacor? - perque jo a Felanitx y per onsevulla he sentit dir semprelosdon,losdich, etc. (a ells) - y lesdon,lesdich,lesmos menen (a elles). Vat’aquí un punt, que n’haurem de tratar d’asseguts» (vegeu Perea (2011)). Alcover usa aquesta forma molt sovint en els textos delBolletí del Diccionari(per exem-ple, «A Mallorca n’hi ha que tenen com a por del nom decatalàque donam a n-el Diccionari, y s’esti-marien mes que li diguéssemmallorquí; mentres devers el reine de València nolesfaria gràcia aquest nom, ni los ne deu fer gaire aquell, perquè voldríen que li diguéssemllemosí» (BDLC, I, 35-36)). I encara l’ús delesés ben viu encara avui i entre les generacions joves. Heus ací alguns exemples deles, extrets de la llengua oral, amb valor tant de complement indirecte com directe: «Els (else) havia de dur a sa platja (els meus fills), però al finallesme’n vaig dur a sa piscina»; «Vaig convidar n’Aina i en Biel a sa festa, però no sé si hi pensen. —No te preocupis, jolesho recordaré»; «On són es torcaboques? —Leshe posat dins es calaix»; «Me dus es calçons de damunt es meu llit, per favor? —Araleste duc»; «Lesvaig fer nets (els cotxes), però no ho pareix». «Lesveig venir d’una hora enfora, aquests dos; sempre fan ses mateixes bromes».
3.3.2. LI + HO[/l+i/ + /w/]/ LOS + HO[/l+z/ + /w/]
Alcover també indica que aquesta combinació, en relació amb el datiu singular, té un àmbit restringit d’ús: «Li ho: Només en trobàrem dins el Reine de València; per això creim que ès característic de dit Reine» (BDLC,ix, 52); «ni les Balears ni a Catalunya oriental ni occidental trobàrem res d’això; just an el Reine de València viu» (BDLC,ix, 63).
li ho c li w v els ho c els ho v c/w/ir‑
li‑ho v‑li‑ho ir/m/w‑los‑ho i/v’ls‑ho li ho diré87 li ho
enviaré88 els hodiràs89 dis-li-ho; 90 porteu-li-ho;91 comprar-li-hu92 dona-li-ho93 donar-los-ho;94 prenem-los-ho;95 porteu-los-ho96 di’ls-ho;97 dóna’ls-ho98
87. Altres casos: li hw diré (Ador, 36);joli huha(i)dit(Alacant, 6*); li hu dirás (Benassal, 22); li ho vaig dir (Benifairó de la Valldigna, Simat de la Valldigna, Tavernes de la Valldigna, 7);noli hu vaig voler dir(Benissa), 6*;queli hudiguen! (Castelló de la Plana); li hu vaig dir (el Verger, 7);no li hupuc donar(Gandia i Beniopa, 7*);joli huvenc(Ibi i Alcoi, 6*); a vostè li u dic (Monòver, 21); li ‘u diem (Nules, 3);joli huvenía(Ontinyent); li’u dius (Penàguila, 5); no li ‘u volen donar (Puig, 3); ellli hudirà(Sueca); per assò li hu dic (València, 22); jo li hu daré (Xixona, 6).
88. Altres casos:joli huha(i)dit(Simat de la Valldigna, 7*); li hu enviaré (Xàtiva, 7); li wa dit (Benassal, 22); No li hu ha dit (Alpatró, 22).
89. Altres casos: no’ls hu vaig dir (Alt i Baix Penedès, 8); ¿[ª]lz-hu diràs [ªRÚ]? (Arbúcies, S. Hi-lari Sacalm, 19);els huhas turnat tot? (Gironella, Prats de Lluçanès, 6);els huacabà(Igualada);els hudirem(Reus, 8*);tot aixòels hubaig dir(Vic, 6*);els hoportaré(Lleida, Pla d’Urgell);els ho baig di(Solsona); no’ls ho vull dir (la Fatarella, Villalba, 8);no’ls hovullc dir(Bolulla, 6*); no’ls ho vaig voler dir (Beniopa, Gandia, 7);noels hova tancar (Cocentaina); no’ls ho vull donar (Maestrat, 7); no’ls ho vaig voler donar (Ontinyent, Cocentaina, 7);els hova donar(València, Villalonga);no els hovaig donar(el Verger);els hovaig dir(Vilallonga de la Safor, 7, Xàtiva); no’ls ho vaig dir (el Verger, 7); ¿Els ho voldrás donar? (Vinaròs, 7).
90. Altres casos: dislihu (diselo) (Biar, 6, Puig; 3);dis-li‑hutu! (Castelló de la Plana, 7*). 91. Altres casos: portau a ell assò: porteuliw (Alcoi, 19).
92. Altres casos:no vol comprar-li‑hu (Benidorm, 6);no ha pogut dir-li‑hu(Relleu, 6*);no m’atrevixc a dir-li‑hu(Cocentaina, 7*);no puc dir-li‑hu! (Biar),no vaig poder dir-li‑hu! (la Vila Joiosa, 6*; Sueca, 7); no vaig voler dirlihu (Benissa, 6);per portar-li‑hu(Gandia, 7*, Onda, 3); vol-drás dirli hu? (Vinaròs, 7); No vullch dirliu (Oliva, 7); volen atribuirliu (Morvedre (Sagunt), 3).
93. Altres casos: dígalihu (diselo) (Biar, 6); assò a ell/ella dona-li-hu (Benassal, 22);assó a ell porta -li-hu(Alcoi),digali‑hu! (S. Joan d’Alacant, Sueca);di-li‑hu! (Morella, 2*; Biar, 6; Benicarló, 2*). 94. Altres casos:dir-los‑ho(Benissa, 6*, Bolulla, Xàtiva);donar-los‑ho(Cocentaina, Finestrat, Benidorm, 6*);tornar-los‑ho(Oliva, Vinaròs);entregar-los‑ho(S. Joan d’Alacant), 6*);enviar-los‑ ho(tots els pobles del Maestrat en general); donarlosho (Ontinyent, 7).
95. Altres casos:prenem-los‑ho!donem-los‑ho! (Conca de Tremp, 13*). 96. Altres casos:porteu-los‑ho! (Alcoi, 19*).
97. Altres casos:donà’ls-hu(Falset; Pradell, Omells, Mont-roig, Tarragona);perdi’ls‑hu(Reus). 98. Altres casos:dona’ls‑ho! (Alòs d’Àneu);porta’ls‑ho! (la Pobla de Segur, 13*);pòrta’ls‑ hu! (S. Julià d’Andorra); dónalzhu! (Balaguer, 22; Falset, Mont-roig del Camp, Pradell de la Teixeta, 8);diga’ls‑ho! (Mallorca).
