Titulació/titulacions Titulació Centre Curs Període Grau de Filosofia Facultat de Filosofia i Ciències de l'educació

Texto completo

(1)

FITXA IDENTIFICATIVA

Dades de l'Assignatura

Codi 33277

Nom Teoria del coneixement II

Cicle Grau

Crèdits ECTS 6.0

Curs acadèmic 2017 - 2018

Titulació/titulacions

Titulació Centre Curs Període

1004 - Grau de Filosofia Facultat de Filosofia i Ciències de l'Educació

3 Segon quadrimestre

Matèries

Titulació Matèria Caràcter

1004 - Grau de Filosofia 19 - Teoría del conocimiento Obligatòria

Coordinació

Nom Departament

GRIMALTOS MASCAROS, TOBIES 269 - METAFÍSICA I TEORIA DEL CONEIXEMENT MARAGUAT IDARRAGA, EDGAR 269 - METAFÍSICA I TEORIA DEL CONEIXEMENT

RESUM

(2)

En aquesta assignatura ens ocuparem de les fonts del coneixement. Es tracta d'analitzar el diferent paper que juguen la percepció sensorial, la memòria, el testimoni, la inferència i el coneixement a priori en la nostra adquisició o possessió de coneixement, amb els seus problemes i graus possibles de justificació. La percepció i la inducció comparteixen el fet de ser objecte freqüent dels atacs escèptics, atès el seu caràcter fal·lible. Són mecanismes dels que no podem prescindir, però la justificació dels quals s'ha posat sovint en qüestió. El testimoni com a font de coneixement és un tema que suscita com més va més l'interès dels filòsofs. Estem justificats prima facie a creure en el testimoni dels altres o necessitem raons per a fer-ho? La disputa està entre els qui sostenen que estem justificats a creure el que ens diuen si no tenim raons en contra i els que sostenen que solament estem justificats a fer-ho si tenim raons a favor. Pel que fa a la memòria, hi ha distints factors que mereixen ser tinguts en compte des d'un punt de vista epistemològic: és una facultat fiable? En quines condicions? Hi ha diferents tipus de memòria, segons aquests tipus, quines condicions ha d'acomplir un presumpte record per a ser un record real? Es factiva la memòria? D'altra banda, la memòria juga un paper en el coneixement del futur en tant que es la base del raonament inductiu i de la inferència de la millor explicació. La necessitat d'abordar el coneixement a priori, no necessita justificació.

La programació de l’assignatura pressuposa certs coneixements de lògica, certa familiaritat amb alguns dels conceptes més importants de la filosofia, i un coneixement bàsic de la historia de la filosofia.

CONEIXEMENTS PREVIS

Relació amb altres assignatures de la mateixa titulació

No heu especificat les restriccions de matrícula amb altres assignatures del pla d'estudis.

Altres tipus de requisits

No n'hi ha

COMPETÈNCIES

(3)

- Que els estudiants puguen transmetre informació, idees, problemes i solucions a un públic tant especialitzat com no especialitzat.

- Que els estudiants hagen desenvolupat les habilitats d'aprenentatge necessàries per emprendre estudis posteriors amb un alt grau d'autonomia.

- Capacitat de comunicació professional oral i escrita en les llengües pròpies de la Universitat de València.

- Capacitat de comunicació en una llengua estrangera.

- Ser capaç d'obtenir informació a partir de diferents fonts primàries i secundàries.

- Tenir capacitat de transmetre a altres (experts o no) informació, idees, problemes i solucions. - Tenir capacitat de crítica i autocrítica.

- Saber treballar en equip evitant la discriminació per raons de gènere. - Tenir capacitat d'aplicar els coneixements en la pràctica.

- Ser capaç d'aprenentatge autònom. - Ser capaç d'innovació i creativitat.

- Identificar les qüestions de fons que subjauen a qualsevol tipus de debat.

- Expressar amb precisió els resultats de l'anàlisi de problemes controvertits i complexos.

- Identificar i avaluar amb claredat i rigor els arguments presentats en textos o exposats oralment. - Manejar amb soltesa i eficàcia les diverses fonts d'informació: bibliogràfiques, electròniques i altres. - Apreciar l'autonomia i la independència de judici.

- Reconèixer i respectar allò que és diferent i plural.

RESULTATS DE L'APRENENTATGE

-Comprendre la naturalesa del coneixement humà, els seus problemes i límits. -Adquirir els conceptes clau de la Teoria del Coneixement.

-Entendre la naturalesa i funció dels processos justificatius.

-Comprendre la rellevància de l'escepticisme en la fonamentació dels diferents processos i àmbits de coneixement.

-Comprendre la relació de la Teoria del Coneixement amb altres disciplines filosòfiques i la posició d'aquesta matèria dins de la temàtica filosòfica.

-Mostrar la relació entre les temàtiques que aborden les diferents disciplines filosòfiques.

-Entendre la importància dels processos argumentatius (i els seus diferents tipus) en l'adquisició del coneixement en àrees diferents.

(4)

DESCRIPCIÓ DE CONTINGUTS

1. 1. La percepció sensorial

1. La percepció sensorial.

1.1 La concepció de sentit comú.

1.2 L'argument de la illusió i la postulació de les dades sensibles 1.3 El fenomenalisme.

1.4 El realisme indirecte.

1.5 Crítica de l'argument de la illusió. 1.6 El realisme directe.

2. 2 El testimoni

2.1 La importància epistèmica del testimoni. 2.2 Testimoni i justificació.

2.3 Reductivisme. 2.4 Antireductivisme.

2.5 Quan el testimoni transmet coneixement.

3. 3. La memòria

3.1 Tipus de records. 3.2 La connexió causal.

3.3 Memòria episòdica i memòria autobiagràfica. 3.4 Memòria i justificació.

3.5 Memòria i coneixement del futur. 3.6 La elusivitat dels records.

4. 4. Coneixement inferencial

4.1 Coneixement per deducció 4.2 El problema de la inducció 4.3 Paradoxes de la inducció 4.4 El mètode hipotèticodeductiu 4.5 La inferència de la millor explicació

(5)

7.

8.

9.

10.

VOLUM DE TREBALL

ACTIVITAT Hores % Presencial

Classes de teoria 30.00 100

Seminaris 15.00 100

Tutories reglades 5.00 100

Assistència a esdeveniments i activitats externes 3.00 0

Elaboració de treballs en grup 12.00 0

Preparació d'activitats d'avaluació 25.00 0

Preparació de classes de teoria 40.00 0

Preparació de classes pràctiques i de problemes 10.00 0

TOTAL 140.00

(6)

CLASES PRESENCIALES: Hi haurà 2 hores de classes teòriques setmanals, impartides pel professor i en les quals podran par¡ticipar els estudiants. En aquestes sessions teòriques s'explicaran els principlas conceptes, tesis i posicions sobre el tema tractat. El complement d'aquestes classes són els seminaris. Cada estudiant (generalment amb algun company) s'encarregarà de fer una breu exposició en una de las sessions de seminari. La resta del temps es destinarà a analitzar i discutir el tema proposat. Las sessiones es prepararan amb el professor en les tutories programades a tal efecte. El professor orientarà l'estudiant en els continguts i la metodologia. L'exposició de cada estuiant haurà de ser ampliada posteriorment (tot tenint en compte els elements que sorgesquen en la discusió) i redactada en forma d'assaig breu (d'un màxim de 8 folis). També haurà de comptar amb l'orientació del professor per a la redacció d'aquest assaig.

PREPARACIÓ DE CLASSES TEÒRIQUES: Els estudianes hauran d'assistir a les classes teòriques havent llegit el material que, per a cada sesisó, haja recomanat el professor.

PREPARACIÓ DE TREBALLS PRÀCTICS I REALITZACIÓ DE TREBALL EN EQUIP: Al llarg del curs els estudiants hauran de preparar almenys un treball, o bé individualmente, o en equip, sota la direcció i supervisió del professor. Es tracta de l'assaig que hauran que presentar amb posterioritat a la sessió de seminari que hauran dirigit.

TUTORIES: Hi haurà dos tipus de tutories, unes programades per a la preparació i supervisió de la sessió de seminari que hauran de dirigir i la posterior realització del treball pràctic, i unes altres per a consultes.

Valencià

AVALUACIÓ

1. Proves escrites: L'examen sobre el contingut explicat en les classes tindrà un valor del 55% de la nota final. La superació d'aquest examen és condició necessària per a aprovar l'assignatura.

2. Treballs pràctics individuals i en equip: L'assistència i participació en els seminaris suposaran el 35% de la nota final. Aquest percentatge s'obtindrà de la manera següent: l'assaig suposarà el 20% i l'altre 15% es distribuirà entre l'exposició, la participació i l'assitència.

(7)

REFERÈNCIES

Bàsiques

- -BLASCO,J.L. I GRIMALTOS,T., Teoria del coneixement, València, Universitat

de València, 2003 (2ª edició), o la versión castellana Teoría del Conocimiento, València, PUV, 2004. -CHISHOLM, R. M., (1982): Teoría del conocimiento, Madrid, Tecnos,.

-DANCY, J., (1993): Introducción a la epistemología contemporánea, Madrid, Tecnos.

-ESTANY, A. (2001): La fascinación por el saber. Introducción a la Teoría del Conocimiento, Barcelona, Crítica.

-FAERNA, A. M. (1996): Introducción a la Teoría pragmatista del Conocimiento, Madrid, Siglo XXI.. -MOYA, E. (2003): Teoría del Conocimiento, ICE. Universidad de Murcia.

-QUESADA, D., (1998): Saber, opinión y ciencia, Barcelona, Ariel.

-QUESADA, D. (Coordinador), (2009): Cuestiones de Teoría del Conocimiento, Madrid, Tecnos.

Complementàries

- -AUDI, R. (1997), The Place of Testimony in the Fabric of Justification and Knowledge, American Philosophical Quarterly, 34: 405-422.

-AYER, A.J. (1940), The Foundations of Empirical Knowledge, Londres, Macmillan.

-BOGOSHIAN, P. y PEACOCKE, C. (2000), New Essays on the a priori, Oxford, Clarendon Press.

-BONJOUR, L. (1998), In Defense of Pure Reason, Cambridege, Cambridge University Press.

-BONJOUR, L. (2002), Epistemology, Lanham, MD: Rowman & Littlefield. -BROWN, H. I. (1988), Rationality, Londres, Routledge.

-BURGE, T. (1993), Content Preservation, The Philosophical Review, 102: 457-488

-COADY, C.A.J. (1992), Testimony. A Philosophical Study, Oxford, Oxford University Press.

-DEUTSCHER, M. (1989), Remembering Remembering, en J. Heil (ed.), Cause, Mind, and Reality, Dordrecht, Kluwer: 53-72.

-EVANS, G. (1979), Reference and Contingency, The Monist, 62: 161-189. -FIELD, H. (2000), Apriority as an Evaluative Notion, en Bogoshian y Peacocke (2000).

-GOLDBERG, S. (2001), Testimonially Based Knowledge From False Testimony. The Philosophical Quarterly 51:512-526.

-GOODMAN, N. (1965), Fact, Fiction and Forecast, 2ª ed. Indianapolis, Bobs-Merrill. Traducción castellana: Hecho, ficción y pronóstico, Madrid, Síntesis, 2004.

-GRICE, H. P y STRAWSON, P. F. (1956) In Defence of a Dogma, Phil sophical Review, 65: 141-158.

-GRIMALTOS, T. & HOOKWAY, C. (1995), When Deduction leads to Belief, Ratio, 8: 24-41.

Figure

Actualización...

Referencias

Actualización...

Related subjects :