Núm.39maig 2004
2
Núm. 39 maig 2004Núm.39maig 2004 1,50
BARCELONAEDUCACIÓ
Tercera època
Consell editorial
Marina Subirats
Cinquena tinenta d’alcalde i regidora d’Educació
Manel Blasco
Gerent de l’Institut d’Educació
Teresa Eulàlia Calzada
Directora de Planificació Educativa i Coordinació Territorial
Daniel Resines
Director de Formació Professional i Transició al Món del Treball
Ignasi García de la Barrera
Director adjunt de Planificació Educativa i Coordinació Territorial
Toni Martorell
Director de Serveis Educatius
Teresa Salvadó
Directora de Recursos i Serveis Generals
Casimir Macià
Director de Centres Educatius Municipals
Carme Turró
Secretària del Consell Escolar Municipal
Pilar Figueras
Secretària de
l’Associació Internacional de Ciutats Educadores
Direcció
Eva Martínez-Picó
Consell de Redacció
Lídia Marsol
Departament d’Organització i Sistemes d’Informació
Miquel Ferret
Oficina del PEC
Isabel Boix
Direcció de Planificació Educativa i Coordinació Territorial
Ignasi García de la Barrera
Direcció de Planificació Educativa i Coordinació Territorial
Daniel Resines
Direcció de Formació Professional i Transició al Món del Treball
Emili Pérez
Direcció de Centres Educatius Municipals
Dolors Cabrera
Direcció de Centres Educatius Municipals
Marta Carranza
Direcció de Serveis Educatius
Dolors Casanovas
Projecte d’Innovació i Qualitat de la Pràctica Educativa
Pia Vilarrubias
Projecte d’Educació en Valors
Alicia San Miguel
Secretaria de l’Associació Internacional Ciutats Educadores
Josep Rovira
Consell Escolar Municipal
Coordinació: Jaume Capsada
Redacció: Oriol Guiu
Disseny gràfic original:
Villuendas+Gómez disseny
Disseny gràfic:
Gramagraf, SCCL
Secretaria i administració:
Programa de Publicacions de l’Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona.
Plaça d’Espanya, 5, 08014 Barcelona tel.: 934023534; fax: 934023601 e-mail: [email protected]
Il·lustracions:Javier Jiménez (Escola Eina)
Fotografia portada:Tatiana D. Matthews
Impressió:Gramagraf, SCCL ISSN: 1135-2655
Dipòsit legal: B-10674-97 © Institut d’Educació de l’Ajuntament de Barcelona
e
4
NOTÍCIES
Educar per la pau en contextos de terror
Trasllat de l’escola bressol municipal Nenes i Nens
Bases del premi Joventut 2004 Dansa ara, curs 2003-2004 L’Oficina d’Informació Escolar del Consorci d’Educació
L’audiència pública per videoconferència
Premi de civisme per la web de Senderi
La Generalitat suspèn l’aplicació de la LOCE
La figura d’Herminio Almendros en un llibre
6
SOM XARXA
Navegant pel mar de la pau
L’escola Pia Sant Antoni participa en el Projecte Mediterrani Occidental
8
APUNTS
Anima’t i reanima
L’aprenentatge de la reanimació cardiopulmonar a secundària
10
OPINEM
Sortim de marxa o ens quedem a casa?
Usos i activitats de l’oci nocturn dels més joves
12
A FONS
Esport, cos i gènere
Gertrud Pfister
15
ASSOCIACIONS
A+B-E>A=M
L’associació de Barcelona per a l’estudi i l’aprenentatge de les matemàtiques
16
PERSONATGES
“Els pares i mares hem de ser més participatius”
Josep Serra, president territorial de la FaPaC a Barcelona ciutat
18
RECURSOS
Un estiu a l’escola
Propostes de l’oferta de cursos adreçats al professorat
20
CONSELLS ESCOLARS
Aprendre a fer de mares i pares
El programa de formació i suport a la tasca educativa de les famílies
23
BCN A L’ESCOLA
Terra de faraons
Un espai lúdic i formatiu al Museu Egipci de Barcelona
24
PROJECTE
EDUCATIU DE CIUTAT
Un nou impuls del projecte Èxit
El taller d’ensenyaments en contextos no escolars
26
CIUTATS
EDUCADORES
El debat sobre la ciutat educadora
28
CIUTAT
Benvinguts al Saló del Còmic
Passeu, passeu a la gran festa de les vinyetes
30
UNA MICA DE TOT
e
3
39
Núm. maig 2004
CADA DIA ÉS EL DIA DE LA TERRA
E
ls camins del nostre país, en aquestes dates, són un goig de verds i llums. Tots els matisos, tots els tons, ens dibuixen la profunditat de la vida en l’eclosió de la primavera. El vent arre-molinat i els cels grisos tan canviants es combinen amb les darreres neus, i l’esclat del sol sobre els bassals comença a eixugar la humitat que tot ho omple.Fa uns dies, viatjant entre tota aquesta bellesa astoradora, vaig trobar una tanca publicitària que anunciava una empresa de dentistes. S’hi veu una parella –se suposa que són parella– molt fresca. Ell somriu, captivador, amb cara de molt bon noi, i ella, al seu davant, té un posat carinyós: recolzada sobre una blanca superfície, deixa caure el cap capritxosament cap a un costat, amb la mirada tendra. Veient-los, imagines que tenen una vida agradable i que són molt feliços, que tenen la casa endreçada i neta, els entra el sol per les finestres i han quedat al vespre per sopar amb dues parelles de gent guapa que són els seus amics. Tenen un cotxe divertit, segurament, o potser els agrada la muntanya i s’han comprat un tot terreny. Tenen, això sí, una vida interessant, envoltats de gent interessant, amb una feina interessant i un futur interessant. Només els feia falta un dentista i, quan l’han trobat, ha fet que la seva vida acabés de resplendir.
Sota la tanca, una mica més enllà, una muntanya de bosses i runa em torna a la realitat. Se’m fa tan estrany que penso que aquell tros de món està com “desendreçat”. Segueixo observant el verd inspirada encara en la vida de disseny i silenci de la blanca parella però ensopego ara amb un edifici a mitja construcció, aparentment abandonat. Fa brut, la veritat. Algunes parets de totxo estan trencades. Les pintades hi abunden i sembla que, en part, ha sofert la malícia del foc. Desentona tant amb l’entorn que trobo que “fa nosa”. En detectar un cotxe abandonat, rovellat, entre els esbarzers, començo a pensar que el món de la blanca parella deu quedar una mica lluny, que els seus fills salten en jardins ufanosos en un altre país, més net, més pur, o en una altra rea-litat, inassolible.
La vida, en aquesta realitat nostra, és molt diferent. No hi ha res que ens vingui donat; tot és fruit de l’esforç i la constància i, sobretot, de la capacitat de col·laborar, de treballar en equip. El dia és ple de moments no tan alegres, o fins i tot tristos, difícils, tensos. La vida no és cap camí de roses; està feta de cims i de valls, de rius que no podem travessar i de camins sense retorn. Hi sovintegen tempestes devastadores i nits d’insomni. I entre tot això, sobrevivim cercant un horit-zó més blau, una mar en calma, una tarda assolellada.
Sospito que al món que veig per la finestra de la tanca publicitària no hi ha disgustos, res és brut ni es fa malbé. I intueixo que tampoc gaudeixen d’aquells petits moments de felicitat plena que assolim quan aconseguim superar els obstacles quotidians, quan abastem els reptes que ens marquem. Al món blanc i interessant de la guapa família no han sentit mai el goig de veure sortir el sol després d’una nit de glaçada sobre els camps ni han respirat en sentir arribar la pluja des-prés de la sequera i, en certa manera, crec que aquesta és una forma de misèria.
Aprenguem a apreciar el nostre món. Valorar-lo i estimar-lo només pot ser fruit del coneixement i de la responsabilitat. Ensenyem als altres les petites coses que el fan únic, com respectar-lo i com madurar-hi sense devorar-lo. Diu el poema que no hi ha cims prou alts ni valls prou profundes que no pugui superar l’esforç. Fem que el nostre esforç sigui prou net, prou respectuós i prou compartit com per poder després mirar enrera i meravellar-nos, encara, de la seva bellesa.
Eva Martínez-Picó
El culte a la bellesa és l’últim recurs contra l’emancipació de les dones.
Gertrud Pfister
Professora de la Facultat d’Exercici i Ciències de l’Esport de la Universitat de Copenhaguen
E
dit
e
4
NOTICÍES
Núm. 39 maig 2004notícies
L’AUDIÈNCIA PÚBLICA PER VIDEOCONFERÈNCIA
230 nois i noies de Barcelona i 240 de Donostia van intercanviar les seves opinions i propostes sobre com ha de ser la convivència a la ciu-tat, basades en els treballs realitzats al llarg d’aquest curs al voltant de "L’escola i la ciutat que volem". Els joves de Barcelona i Donostia es van comunicar per videconferència, en un acte que forma part de la IX Audiència Pública dels nois i noies de Barcelona.
Per a més informació: www.bcn.es/educacio EDUCAR PER LA PAU EN CONTEXTOS DE TERROR
El Projecte d’Educació en Valors de l’Institut d’Educació, després dels atemptats del passat 11 de març a Madrid, veu la necessitat d’iniciar un procés de reflexió compartida que permeti conèixer quines situacions s’han produït en els contextos escolars, quins efectes han tingut i qui-nes expectatives es perfilen. Per això, us convida a consultar el docu-ment de suport que han elaborat i també a participar en un fòrum vir-tual de debat.
Per a més informació: www.bcn.es/educacio
DANSA ARA, CURS 2003-2004
Els dies 25, 26 i 27 d’abril es van celebrar els actes de l’activitat Dansa Ara, organitzada per l’Institut d’Educació, que després d’onze anys agafa el relleu del Fem Dansa. Les sis ballades
finals van comptar amb la participació de tres mil nens i nenes i, per segon any consecutiu, amb la presència de familiars que van poder gaudir de l’espectacle protagonizat pels seus fills i filles. El contingut central de Dansa Ara deixa de ser la dansa tradicional per evolucionar envers formes de dansa més contemporànies.
BASES DEL PREMI JOVENTUT 2004
La Secretaria General de Joventut convoca el premi Joventut 2004 per a la promoció de la tasca investigadora del món juvenil. Poden optar a aquest premi les tesis o treballs d’estudi, d’investigació o de sistematit-zació de dades sobre la joventut en general o sobre algun dels seus aspectes, preferentment dels joves de 15 a 29 anys catalans o vinculats a Catalunya. El premi és de 3.100 euros i el termini de presentació fina-litzarà el dia 29 d’octubre de 2004.
Per a més informació: www.gencat.net/joventut
L’OFICINA D’INFORMACIÓ ESCOLAR DEL CONSORCI D’EDUCACIÓ
El passat 15 d’abril es va inaugurar l’Oficina d’Informació Escolar del Consorci d’Educació de Barcelona. L’Oficina informa sobre l’oferta edu-cativa existent a la nostra ciutat i els procediments per poder-hi accedir, durant els períodes de preinscripció establerts per la normativa i també al llarg de l’any. L’Oficina d’Informació Escolar està situada al carrer Bruc, 90 i el seu horari d’atenció al públic és de dilluns a divendres de 9 h a 17 h.
e
5
39
NOTÍCIES
Núm. maig 2004
LA FIGURA D’HERMINIO ALMENDROS EN UN LLIBRE
Herminio Almendros, l’inspector que renovà l’educació, és el títol del llibre que ha publicat l’Institut d’Educació i
Publicacions de l’Abadia de Montserrat. Aquest text, escrit per Empar Blat i Carme Doménech, va quedar finalista al primer premi Leonor Serrano i Pablo d’història de l’educació, atorgat per l’Institut d’Educació per fer emergir la tasca exemplar de mestres i professionals de l’educació que han treballat a la ciutat de Barcelona.
Per a més informació: www.bcn.es/educacio TRASLLAT DE L’ESCOLA BRESSOL MUNICIPAL NENES I NENS
L’escola bressol municipal Nenes i Nens va néixer l’any 1978, fruit prin-cipalment del treball de l’associació de veïns i veïnes de Canyelles. 25 anys després, s’han donat les condicions que han fet possible la reubi-cació de l’escola bressol en un nou emplaçament que ofereix una millo-ra significativa de les instal·lacions i els espais.
Per a més informació: www.bcn.es/escolesbressol
PREMI DE CIVISME PER A LA WEB DE SENDERI
Senderi, Educació en valors, ha rebut el premi de civisme als mitjans de comunicació en la modalitat de pàgina web de contingut cívic lliurat pel Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya. Sen-deri, Educació en valors, és una xarxa de dinou institucions comprome-ses amb l’educació en valors, que té la voluntat de constituir un espai d’intercanvi i de reflexió conjunta, de difusió d’experiències i de recursos al voltant dels valors.
aquest pla més de 5.000 centres d’ensenya-ment de tot el món i de tots els nivells d’edu-cació.
Les escoles associades inclouen en el seu ensenyament els següents temes:
– Els problemes mundials i el paper de les organitzacions del sistema de les Nacions Uni-des en la seva resolució.
– La difusió i el respecte dels Drets Humans. – El coneixement dels altres països i les altres cultures, a partir de la valoració de la pròpia.
– L’anàlisi dels problemes ecològics. A Catalunya, el Centre UNESCO té unes cin-quanta escoles associades, les quals partici-pen en diferents projectes internacionals, i un d’ells és el Projecte Mediterrani Occidental (PMO), que té com a objectius:
– Aprofundir en el coneixement dels proble-mes ambientals de la subregió mediterrània occidental i participar en la recerca de solucions.
– Col·laborar activament en la conserva-ció i la defensa del patrimoni natural i cul-tural mediterrani.
– Practicar la interculturalitat, la solidaritat i la cooperació entre la gent de la Mediterrània, per tal d’enfortir una cultura de pau i de tolerància.
Actualment en el PMO hi participen més de cent escoles de França, Itàlia, Espanya, Marroc, Algèria, Tunísia i Malta.
PER QUÈ EL PMO?
El juny del 2000 el professorat de l’escola es va assabentar de en què consistia el Pla d’Es-coles Associades i ens vam plantejar la pos-sibilitat de treure més profit de les diferents activitats que es promovien des de tutoria i
A
l costat del portal de Sant Antoni, dinsde l’antiga muralla de la ciutat de Bar-celona, hi ha l’antic convent dels Anto-nians, una església gòtica del segle XV, que és on es va fundar el col·legi dels escolapis l’any 1815. L’Escola Pia de Sant Antoni es troba, doncs, ubicada entre el barri del Raval i el de Sant Antoni, al districte de Ciutat Vella, i està integrada a la institució Escola Pia de Catalunya, que en té la titularitat i que en l’actualitat aglu-tina divuit centres.
A l’Escola Pia de Sant Antoni, una escola pri-vada concertada que actualment compta amb 1.400 alumnes des de P3 fins a segon de batxi-llerat, treballem per aconseguir persones lliures i autònomes perquè, d’una manera crítica, puguin viure en comunitat i intervenir, de mane-ra compromesa, en la construcció del món.
EL PLA D’ESCOLES
És per això que volem ser un centre que estigui relacionat amb el seu entorn i fidel a les inicia-tives que proposen construir un món millor. L’Escola Pia pertany al Pla d’Escoles Associa-des a la UNESCO Associa-des de l’any 2000, un pla que va ser creat el 1953 amb l’objectiu de fomentar la cooperació i la pau internacional a través de l’educació escolar. Actualment participen en
e
6
SOM XARXA
Núm. 39 maig 2004NAVEGANT PEL MAR
DE LA PAU
L’Escola Pia Sant Antoni navega
pel mar de la pau. El centre pertany
al Pla d’Escoles Associades a la
UNESCO i participa des de l’any
2000 en el Projecte Mediterrani
Occidental (PMO), que aprofundeix
en el coneixement dels problemes
ambientals, col·labora en la
conservació del patrimoni natural
i cultural, i practica els valors de
la solidaritat, la cooperació i la pau.
«L’Escola Pia vol fomentar
la cooperació internacional
i la pau a través
de l’educació escolar.»
L’ESCOLA PIA SANT ANTONI PARTICIPA
d’algunes àrees, tot interrelacionant el que fan diferents cicles i etapes.
En decidir-nos a tirar endavant amb aquest projecte teníem present que no preteníem només omplir d’activitats un simple curs acadèmic, sinó coordinar millor les que ja rea-litzàvem (totes són activitats relacionades amb l’educació de valors i per la pau). Partici-par en el PMO, doncs, significa un compromís més explícit, va més enllà d’un curs acadèmic i ens ha permès intercanviar les nostres expe-riències, fins i tot a escala internacional.
Equip del PMO de l’Escola Pia Sant Antoni
Per a més informació:
http://santantoni.escolapia.net www.unescocat.org
El projecte va tenir com a objectiu principal donar a conèixer el desenvolupament de l’A-genda 21 Escolar. La feina no havia de finalit-zar en acabar el curs, sinó que d’una manera o d’una altra havia de tenir una continuïtat de compromís per més endavant.
Després que al llarg del curs treballéssim diferents aspectes de la sostenibilitat (aigua, residus, energies, etc.), vam iniciar, amb motiu del Dia Mundial de l’Aigua, una recollida de propostes per realitzar un manifest elaborat per l’alumnat des de 1r de primària fins a 2n de batxillerat i il·lustrat per infantil. En primer lloc, es van fer propostes a les classes. Des-prés, cada classe va triar un representant, i aquests representants es van reunir per cicles per elaborar un primer manifest. Un cop con-sensuat un manifest per secundària i un altre per infantil i primària, es va llegir de forma solemne per la festa de Sant Jordi. Finalment, vam penjar el manifest a totes les aules.
Totes les cares del món(curs 2003-04) Enguany ens hem centrat a treballar els tres eixos del Fòrum de les Cultures durant tres tri-mestres. Així doncs, primer hem tractat la soste-nibilitat i hem donat continuïtat a l’Agenda 21 Escolar, iniciant la recollida selectiva i posant punts verds. El segon trimestre hem tractat la pau i hem participat en l’Audiència Pública, des de la tutoria de 3r d’ESO. I el tercer trimestre hem aprofitat la festa de Sant Jordi per descobrir la diversitat a través de les diferents literatures i celebrant una Fira de Cultures per la Pau, que ha estat l’acte associat al Fòrum durant el qual hem recollit la feina feta al llarg del curs. ELS PROJECTES
DE LA MEDITERRÀNIA
Un creuer per la mediterrània (curs 2001-02) En el moment de presentar al claustre una pro-posta concreta se’ns va acudir realitzar un creuer imaginari per la Mediterrània on els dife-rents ports de parada coincidissin amb dates d’activitat extraacadèmica per fer una descober-ta cultural. La tria que vam fer va ser la següent: – Sortida de Barcelona aprofitant la Festa Major de la Mercè. Amb els més petits treba-llem les nostres tradicions.
– Per Sant Josep de Calassanç, parem a Tànger i treballem els Drets Humans a partir del dret a l’educació.
– Per Nadal, ens aturem a Alger i fem una descoberta d’altres cultures de la Mediterrà-nia (Rutes SOS Racisme).
– Per Sant Antoni, la nostra Festa Major, ens aturem a descobrir a les illes de la Mediterrà-nia els colors, la música, la dansa, els jocs...
– Per Carnaval, desembarquem a Venècia, i tota l’escola es transforma en la ciutat dels canals per fer la jornada de portes obertes.
– Per Sant Jordi, arribem fins a Alexandria per visitar la gran biblioteca i descobrir escriptors i literatures d’altres cultures.
– El retorn a casa el fem a través dels dife-rents crèdits de síntesi en el cas de l’ESO, tots en diversos paratges naturals del nostre país.
Els colors de la mediterrània (curs 2002-03) El tema escollit va ser aprofundir en el con-cepte de sostenibilitat i en la seva integració al nostre centre escolar.
e
7
39
SOM XARXA
Núm. maig 2004
«Treballem per aconseguir
persones lliures i autònomes
perquè puguin intervenir
en la construcció del món.»
e
8
APUNTS
Núm. 39 maig 2004L’APRENENTATGE DE LA REANIMACIÓ
CARDIOPULMONAR A SECUNDÀRIA
Anima’t... i reanima!
Aquest és el lema i l’objectiu
del Programa de Reanimació Cardiopulmonar Orientat
als Centres d’Ensenyament Secundari (PROCES),
que per segon any consecutiu s’està portant a terme
en deu instituts de la ciutat de Barcelona. A l’acabament
del present curs escolar ja seran un miler de nois i noies
els que hauran participat en aquest programa.
ANIMA’T I REANIMA
E
l PROCES és el primer intent estructurat a Catalunya per difondre el coneixement de les tècniques de reanimació car-diopulmonar bàsica (RCP-B) a un ampli segment de la pobla-ció general. La necessitat i el benefici d’incrementar el percentatge de població amb capacitat per realitzar RCP-B està fora de dubte. Només a Catalunya, més de 2.000 persones moren cada any per un infart de miocardi abans que puguin arribar a un centre hospitalari i rebre assistència mèdica. Moltes d’aquestes morts es produeixen a la via pública en presència de testimonis i nombrosos estudis han demostrat que la realització d’una assistència correcta en aquests casos esdevé fonamental per aconseguir la supervivència del malalt.Aquestes maniobres són senzilles d’assolir en un temps relativa-ment curt i moltes organitzacions mèdiques internacionals han reco-manat de manera decidida que les habilitats necessàries s’ensenyin a l’escola. El PROCES s’adreça a l’alumnat de segon cicle de secundària, com a població diana, per un doble motiu: d’una banda, perquè pre-senten una maduresa suficient per assolir els coneixements de RCP-B que s’imparteixen durant el programa i, d’altra banda, perquè, com que són el darrer cicle d’ensenyament obligatori, tota la població passa de forma ineludible per aquestes aules.
Tot i que es tracta de coneixements eminentment mèdics, el PRO-CES ha estat redactat per tal que la seva estructura formal resulti atractiva tant per a docents com per a discents. En la seva elaboració hi han participat dos metges d’urgències (Miquel Sánchez i Òscar Miró, de l’Hospital Clínic), una pedagoga que treballa a l’ensenya-ment secundari (Núria Díaz, del centre d’educació secundària Molina) i una infermera amb experiència en la difusió de programes d’educa-ció sanitària (Maite Álvarez, del CAS de Granollers).
«Organitzacions mèdiques internacionals
han recomanat que les habilitats
necessàries s’ensenyin a l’escola.»
10 9
8 7 6 5 4 3
2 1 0
Abans PROCES
Nota del qüestionari de
coneixements de l’alumnat Nota de valoració del PROCES
> >
>
> >
>
Després PROCES
Alumnat Professorat
Teoria RCP-B Total Teoria RCP-B Total
Classes T
eoria
Classes RCP-B Pràctiques RCP Classes T
eoria
Classes RCP-B Pràctiques RCP
e
9
39
APUNTS
Núm. maig 2004
d’una mostra dels 250 primers alumnes participants. L’edat oscil·la entre els catorze i disset anys, el 50% són de 3r d’ESO i l’altre 50% de 4t curs, el 18% vol estudiar alguna professió relacionada amb ciències de la salut i el 9% ha realitzat algun curs de socorrisme amb anterioritat.
En el gràfic es pot veure quines són les puntuacions (sobre un màxim de 10 punts) obtingudes en els diferents conceptes abans i després de realitzar el PROCES i les opinions d’alumnat i professorat respecte al programa. És interessant fer notar que l’alumnat que havia realitzat algun curs de soco-rrisme amb anterioritat i els de 4t curs d’ESO obté puntuacions prèvies al PROCES significativament més altes que la resta. Tanmateix, no hi ha diferències en les puntuacions assolides després de realitzar el PROCES en relació amb cap dels paràmetres avaluats. Això ens indica que tots els nois i noies estan en la mateixa disposició d’assolir els coneixements en RCP-B.
De tot el que hem explicat, es desprèn que el PROCES és un instrument vàlid per incrementar els coneixements en RCP-B entre la població gene-ral. La participació en el programa de 061-Barcelona, Nestlé, la Universi-tat de Barcelona i l’Institut d’Educació permet que a hores d’ara el PRO-CES sigui gratuït. Sens dubte, la incorporació decidida de les institucions durant els propers anys serà fonamental perquè el PROCES arribi a tots els centres educatius de secundària de la ciutat.
Núria Díaz
Pedagoga, centre d’educació secundària Molina
Òscar Miró
Metge, Servei d’Urgències, Hospital Clínic de Barcelona
Xavier Jiménez-Fàbrega
Metge, 061-Urgències Mèdiques
Miquel Sánchez
Metge, Servei d’Urgències, Hospital Clínic de Barcelona
Per a més informació: [email protected]
SIS SESSIONS
El PROCES s’estructura en sis sessions diferents a les quals, amb la finalitat que resultin atractives a l’alumnat s’ha donat títols cridaners:
· Estem preparats? · Informant-nos · Com morim? · Tornant a la vida · Escenificant · Ara sí!
També s’han creat uns personatges d’acord amb l’estètica juvenil actual. Així, l’Àlex Airway, en Boris Breath i la Carol Circulation són els encarregats d’anar introduint a l’alumnat en les bases teòriques i pràctiques de la RCP-B.
La proposta és que el PROCES s’integri dintre de l’assignatura de cièn-cies experimentals, educació física o algun crèdit variable relacionat amb la salut. El PROCES també aposta per una composició mixta del professo-rat, format tant per professorat del centre de secundària com per profes-sionals de la sanitat. Així, les primeres tres sessions i la sisena (total: quatre hores) les imparteix el professorat dels centres, mentre que la quarta i la cinquena (total: quatre hores), que són les que inclouen l’ex-plicació i les pràctiques de RCP-B, els professionals de la sanitat. Durant el curs anterior, aquests professionals es desplaçaven fins als centres educatius per realitzar les sessions pràctiques.
Actualment, aquestes sessions pràctiques es duen a terme al llarg d’un matí sencer a les aules de la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i les desenvolupen professionals mèdics dels serveis d’urgèn-cies de l’Hospital Clínic i del 061 de Barcelona.
El material didàctic amb el qual compta el PROCES és força variat i inclou un manual per al professorat, manuals per a l’alumnat, transparències i cd-roms per a l’aula, tríptics de difusió per a l’alumnat, maniquins per realitzar les pràctiques de RCP-B i material audiovisual enregistrat durant les pràcti-ques del grup i que posteriorment s’utilitza en la darrera sessió.
ENQUESTA
Com que el PROCES també incorpora un qüestionari de coneixements que realitza l’alumnat abans i després del curs, així com una enquesta d’opinió per a alumnat i professorat, s’ha pogut dur a terme l’anàlisi
MARÍA JOSÉ, PROFESSORA DE CASTELLÀ; LLUÍS, PROFESSOR DE
DIBUIX, I FERRAN, PROFESSOR DE CIÈNCIES DE L’IES M JOAN
MANUEL ZAFRA
María José:Com a mestres, moltes vegades no sabem a on està la fronte-ra a l’hofronte-ra de donar-los consells sobre coses que formen part de la seva vida privada; sembla que entris en aspectes que no formen part de l’ho-rari escolar. A vegades les famílies t’exigeixen que assumeixis responsa-bilitats que no et toquen, i altres vegades són els nois i noies els que t’a-visen que no et posis amb el que fan quan surten de nit. Els podem informar, però poca cosa més.
Lluís: Voldria apuntar que comença a existir un altre tipus de joves que el que fan és no sortir de nit: es queden sempre a casa tancats davant de l’ordinador i no surten. Diria que comença a haver-hi molts nois i noies que estan sobreprotegits i que no surten ni a les festes assenyalades. Cobreixen l’oci amb les màquines i et trobes que tenen problemes de socialització, de manca d’autonomia. I això és tan preocupant com els que només pensen a sortir de nit tots els caps de setmana. Hem fet una enquesta sobre el que fan a les nits i el cap de setmana a nois i noies de l’ESO i un gran percentatge respon que es queda a casa davant la televi-sió i la consola.
Ferran: A vegades no hem de ser tan paternalistes o proteccionistes. Estan en una edat en què els agrada experimentar, en què els agrada pro-var el que està prohibit. I, per tant, no hem de treure conclusions precipi-tades. Si un noi o una noia surt de nit i va a discoteques, no vol dir que ho hagi de fer sempre o que això impliqui que ja no estudiarà més.
VICTÒRIA, MARE D’ALUMNE DE L’IES M JOAN MANUEL ZAFRA
El meu fill va sovint a cases ocupades, i he de dir que moltes vegades fan la funció que haurien d’oferir altres equipaments. En aquests llocs es tro-ben, hi fan activitats com cantar o fer concerts i es troben lliures. També crec que és important apuntar que en els últims anys la gent més jove ha pres molta consciència política, s’ha involucrat en moviments de protesta com el de la guerra de l’Iraq, i per tant no podem dir que la joventut actual només pensa a sortir de nit.
MARTA I DAVID, ALUMNES DE 1RDE BATXILLERAT, IAROA, ALUMNA DE
2NDE BATXILLERAT DE L’IES M JOAN MANUEL ZAFRA
Marta: Només surto de nit en ocasions especials, com cap d’any o Sant Joan. I quan ho faig, vaig a bars de nit. Trobem a faltar espais on poder trobar-nos, on no sigui necessari pagar una entrada i pagar molts diners per beure. Als pobles és molt més fàcil trobar llocs on poder reunir-nos. També hi ha el problema del transport públic; per exemple, el metro hau-ria de funcionar tota la nit.
Aroa: A la gent jove ens és molt més fàcil saber quines discoteques hi ha que saber quines obres de teatre es representen. Vas a qualsevol botiga de roba i hi trobes milers de flyersque informen sobre discoteques i bars musicals. Moltes vegades no tenim suficient informació per fer altres activitats. També crec que es dóna de nosaltres una imatge equivocada. La gent gran està una mica confosa sobre com és la joventut. No tota la gent jove dedica les nits a sortir i beure. No sempre és l’oci d’anar a bars el que ens crida l’atenció. Moltes vegades quedem a casa d’un amic i xerrem. I el mateix passa amb la imatge que tots els joves ens emborrat-xem o ens droguem quan sortim de nit. No es pot generalitzar.
David: Normalment els caps de setmana sempre marxo fora de la ciutat i m’estic en un càmping. Prefereixo sortir de la ciutat: hi trobo moltes més alternatives i fins i tot tinc més llibertat per tornar més tard.
e
10
OPINEM
Núm. 39 maig 2004Ja es troben en les edats en què comencen a gaudir de l’oci
nocturn. Però, quines activitats hi fan? I què busquen en
les seves sortides a la nit? De tot això en vàrem parlar
amb mestres, pares i mares, i alumnes de dos instituts de
secundària a Barcelona: el municipal Joan Manuel Zafra
i el Costa i Llobera. Un debat interessant, amb moltes
reflexions a tenir en compte, però sobretot una
demostració, com va dir un dels participants a la xerrada,
que si alguna cosa defineix els nois i noies és la diversitat.
JAUME, PROFESSOR, IFRANCISCO, PROFESSOR DE CIÈNCIES SOCIALS DE L’IES COSTA I LLOBERA
Jaume: En els últims anys, s’ha avançat el moment de començar a sortir a les nits. Cada vegada comencen més joves i tenen menys límits, per exemple, pel que fa a l’horari de tornar a casa. Per tant, ens trobem amb situacions de poc control i no es viu un procés gradual a l’hora de gestio-nar l’oci nocturn. I, d’altra banda, ens hauria de preocupar que activitats com anar al cinema o al teatre cada vegada siguin més minoritàries entre els joves. Des de l’escola del que ens hem de preocupar és de donar el màxim d’informació als nois i noies, ja que després no podem influir en el que facin en la seva vida privada.
Francisco: L’oci nocturn, com moltes altres coses, s’ha generalitzat i ha provocat que coses que abans eren vistes com dolentes ara no ho siguin. És el que passa, per exemple, amb l’ús de les drogues. Abans sortir i fumar uns porros podia semblar una actitud marginal i ara no es veu així, i això influeix en el comportament dels joves d’avui en dia. També hem de pensar que l’oci nocturn que escull cada jove a vegades ve determinat pel grup en què es mou. I a alguns potser no els agrada el que fan, però ho han de fer per no sentir-se fora del grup.
ENRIC, CLARA, ELI, BERTA, ORIOL, ELENA I ORIOL, ALUMNES DE 2N
D’ESO, 4TD’ESO I 1RDE BATXILLERAT DE L’IES COSTA I LLOBERA
Enric: Ens trobem amb poques opcions i amb moltes dificultats econò-miques. Moltes vegades aniria molt més al teatre o al cine, si tingués més diners. També conec casos de nois i noies que no surten gaire, que es queden a casa penjats a l’ordinador. I després és gent que quan surt no s’ho passa bé i a qui li costa tenir relacions amb altra gent.
Clara: La majoria de gent de la nostra edat quan surt el cap de setmana és per anar a bars o discoteques. Depèn molt dels amics que tinguis, de
com sigui la teva família; aquestes coses condicionen molt. D’altra banda, crec que és més fàcil, quan ets més jove, començar a gaudir de l’oci nocturn en un poble més petit que en una ciutat.
Eli: Per nosaltres el cap de setmana és com l’espai en el qual podem fer més el que ens ve de gust. Tenim el temps lliure i fem el que ens agrada fer. Per tant, tampoc crec que s’hagi de negativitzar el fet que els caps de setmana a la nit ens agradi sortir i passar-ho bé. Sí que es pot dir que anem menys al cine, però és car i ens surt millor de preu llogar un parell de pel·lícules i veure-les a casa d’un amic o amiga.
Berta: Cada vegada comencem a sortir més joves i això també fa que es comencin a prendre drogues cada vegada més joves. I, és clar, quan abans començaves a sortir, anaves a un bar a xerrar o a passar l’estona amb els amics, i ara de seguida es va a discoteques, on es permet l’en-trada a gent molt jove i, per tant, es comença a entrar en aquest cercle viciós abans del que era normal fa uns anys. Per exemple, es comen-cen a prendre drogues més fortes en edats molt més joves.
Oriol: Estem en una edat en què és lògic que ens agradi descobrir i provar coses noves. Per tant, cadascú tria l’opció que més li agrada, i no crec que cap sigui la millor o la pitjor. És un procés normal en el qual vas definint els teus gustos i les teves preferències. Pots començar a sortir molt de nit i anar a discoteques i al cap d’un temps preferir quedar-te a casa amb uns amics i jugar a cartes.
Elena: Diria que hi ha tres grans tipus d’oci nocturn: els que van de discoteques, els que es queden a casa dels amics i els que van als bars. Jo personalment seria incapaç d’anar només a discoteques quan surto de nit. A les discoteques hi ha un ambient una mica fals; no hi pots fer amics i t’aporten una diversió puntual, però res més.
Oriol:És veritat que es relaciona l’oci nocturn amb beure o prendre drogues. I una part del jovent ho fa, i no crec que els que ho facin sigui per manca d’informació. Crec que el problema, precisament, és que estem saturats d’informació. Ningú pot dir que no tingui infor-mació. I moltes vegades s’utilitza massa el tòpic que sortim de nit i només fem que prendre pastilles. Només ensenyen aquesta part de la joventut, i no tothom és així. Si alguna cosa ens defineix és la diversitat.
e
11
39
OPINEM
Núm. maig 2004
«Comença a existir un altre tipus de joves que
el que fan és no sortir de nit: es queden sempre
a casa tancats davant de l’ordinador.»
NOCTURN DELS MÉS JOVES
ENS QUEDEM A CASA?
Gertrud Pfister
Professora de la Facultat d’Exercici i Ciències
de l’Esport de la Universitat de Copenhaguen
[email protected]
La discrepància entre l’ideal i la realitat provoca sovint la impressió que el cos i l’aspecte físic tenen mancances i crea conflictes que exigei-xen una activitat constant i una disciplina i control estrictes del cos. Per tant, la forma i la presentació del cos, des del maquillatge fins als exerci-cis per estilitzar la figura, són una part important de la vida quotidiana de les dones. Sembla que les dones no només recorrin a mètodes més estrictes per disciplinar el cos, sinó que jutgen el cos femení amb un cri-teri més exigent que no pas els homes. En una enquesta, per exemple, qui va considerar més boniques les dones primes van ser les dones, més que no pas els homes.
Per aquests motius, les dones desenvolupen envers el seu cos una relació diferent i en molts sentits més ambivalent que la relació que esta-bleixen els homes amb el seu. Les dones adultes es declaren insatisfetes amb la salut i l’aspecte físic propis més sovint que no pas els homes. Un dels problemes és que els ideals que transmeten els mitjans de masses i la publicitat són sempre inassolibles. A més, aquests ideals canvien con-tínuament. La norma que cal ser prima i sense cap defecte contradiu el cos femení i els seus canvis fisiològics (pubertat, embaràs, envelliment). Alguns sociòlegs titllen de “trampa de la bellesa” la dedicació de les dones a l’aspecte físic. En un número especial de l’edició alemanya de Psychology Today (1993) s’expressava l’opinió que el culte a la bellesa és “l’últim recurs contra l’emancipació de les dones”.
Aquesta relació ambivalent i problemàtica amb el cos pot contribuir a l’aparició de trastorns alimentaris (anorèxia o bulímia) i de l’abús de fàr-macs, especialment dels psicofisiològics.
COS I ACTIVITAT FÍSICA
La relació de les dones amb el seu cos i identitat influeix sobre la seva pràctica esportiva. Un alt percentatge de dones practiquen esport per “cuidar-se la figura”. A més, les dones es dediquen més a les activitats esportives que permeten modelar i estilitzar el cos d’acord amb els ide-als imperants relacionats amb el benestar.
Així, les dones limiten l’experiència corporal i esportiva a activitats “femenines” com ara la dansa, l’aeròbic o la gimnàstica, orientades al gust de la majoria de dones, que poden comportar diversos beneficis, per exemple un concepte positiu del propi cos i un augment del benestar. Amb tot, també poden tenir conseqüències negatives, ja que sovint és impossible, o com a mínim molt difícil, assolir els canvis corporals pro-mesos. Moltes dones es frustren i ho deixen córrer, com demostra l’alt índex de fluctuació de persones inscrites en els gimnasos.
e
13
39
A FONS
Núm. maig 2004
ESPORT,
COS I GÈNERE
Com es construeix la identitat de gènere en l’esport?
Fer esport també significa “fer gènere”? Els ideals
de bellesa occidentals estan modelant les pràctiques
esportives dels nois i noies? Són algunes de les
qüestions a les quals trobareu resposta en aquest
article. Gertrud Pfister, una experta en temes de
sociologia i esport, va ser a Barcelona per participar en
les segones jornades Educació i Esport i va aportar unes
reflexions molt interessants sobre esport, cos i gènere.
«Un dels problemes és que els ideals de
bellesa que transmeten els mitjans de masses
i la publicitat són sempre inassolibles.»
E
l renaixement del cos a la dècada dels setanta fa palesa una crisi de la societat industrial moderna. La demanda cada cop més gran d’i-dentitat, autenticitat i diferenciació social va provocar un replante-jament del cos i en va fer fins i tot un fetitxe. La condició física i la salut, el fet d’estar prim, la joventut i l’atractiu sexual van esdevenir el credo de la societat moderna i els valors principals de la cultura quotidiana. El nou ideal de cos exigia força, salut i joventut, sense cap signe visible del tre-ball, la malaltia, l’edat, la maternitat o la vida en general.Un precepte bàsic d’aquest culte al cos, la bellesa i la salut és la con-vicció que els cossos es poden manipular sense cap limitació i que no depenen del destí, sinó que cada persona és responsable del seu cos. La forma i el funcionament del cos es consideren productes d’un treball per-sonal, en què cal invertir diners, temps i esforç per crear una obra d’art independent del temps i de la matèria. La salut i la bellesa són béns que, per tant, han assolit un valor increïblement alt en l’economia moderna i han generat tot un sector econòmic, el del condicionament físic i la salut, que representa un mercat enorme. I s’han desenvolupat noves modalitats d’es-port: unes que posen el cos en forma, i d’altres que el posen en perill.
Les normes i el control socials limiten el cos femení molt més que no pas el masculí. Així com la societat tendeix a valorar el cos masculí princi-palment per les seves funcions, el cos de la dona es considera primor-dialment un mitjà per a l’atracció social i sexual.
L’exploració de l’entorn i la conquesta de noves dimensions, les expe-riències al límit, l’exaltació del risc i els experiments solen formar part d’activitats físiques en què les dones representen, a tot estirar, només una petita minoria. Amb tot, des dels anys noranta, les dones (una petita minoria de dones joves) participen en esports que van des del futbol fins a la boxa, passant per l’esquí de salt i l’hoquei sobre gel, que trenquen els mites tradicionals de la feminitat.
Tot i així, cal ressaltar que els nens i els homes també tenen problemes en la seva relació amb l’esport i el cos. La imatge ritualitzada de la virili-tat dura, típica d’algunes subcultures, i la gran exigència d’assumir riscos són simptomàtiques de les dificultats que pateixen els homes amb la seva masculinitat.
El cos i el gènere s’interioritzen en processos de socialització llargs, que duren tota la vida. Una de les fases més importants d’aquest procés és l’adolescència.
Durant la pubertat i en el període posterior de l’adolescència, els can-vis i conflictes corporals i psicosocials estan íntimament relacionats. Actualment, el jovent no només s’enfronta a tots els problemes que com-porta fer-se gran, sinó també al canvi de valors i a les dificultats creixents de la societat, tant a Occident com en el món islàmic. Mentre que alguns nois reaccionen amb agressivitat davant d’aquests conflictes, les noies tendeixen a adreçar l’agressivitat contra elles mateixes.
En les noies, la prepubertat comença cap als deu anys, i la pubertat, cap als tretze. En aquest període de canvis hormonals es desenvolupen les fun-cions sexuals i els trets secundaris del sexe femení. Al mateix temps, el cos creix i augmenta de pes. Aquests canvis afecten les proporcions del cos i n’influeixen el moviment, la capacitat motriu i el rendiment esportiu. El desenvolupament cognitiu i les noves expectatives socials estan íntima-ment lligades als canvis del cos. A les noies no els és fàcil afrontar tots aquests canvis i resoldre les dificultats associades per desenvolupar un concepte positiu d’elles mateixes i una identitat estable.
Especialment en les societats occidentals, durant la pubertat a moltes noies els costa acceptar el seu cos canviant i l’augment de les formes femenines. Els estudis realitzats a Europa i als Estats Units indiquen cla-rament que la majoria de noies d’aquesta edat atorguen una importància cabdal al pes. En una enquesta representativa sobre la salut de la joven-tut alemanya, més de la meitat de les noies enquestades (el 59 %) van declarar que no estaven satisfetes amb el cos i el pes que tenien, mentre que només una tercera part dels nois (el 35 %) van dir el mateix.
Uns altres indicadors del “terror de l’aprimament” són la propagació de les dietes i l’augment dels trastorns alimentaris. Gairebé totes les noies fan règim o es pensen que en fan. Entre el 90 i el 95 % de les persones que pateixen anorèxia o bulímia són noies i dones. Tots els estudis de què dis-posem, independentment dels mètodes i les mostres emprades, demos-tren que les noies valoren la pròpia imatge més negativament que els nois. D’aquests resultats es desprèn que les noies tenen menys confiança en el seu cos que els nois i que moltes més noies que no pas nois pensen que no tenen prou capacitats i/o que les seves aptituds físiques o espor-tives no són importants.
LA IDENTITAT FEMENINA
Nombrosos estudis, si més no dels països industrials occidentals, reve-len que les noies, amb més freqüència que els nois, viuen l’adolescència com una fase de desestabilització i un període de la vida en què els baixa l’autoestima. Això no vol dir que totes les noies tinguin grans dificultats per afrontar l’adolescència o el desenvolupament d’un concepte positiu d’elles mateixes.
L’adolescència té un enorme impacte sobre la pràctica esportiva. Les estadístiques d’inscripcions dels clubs esportius i les enquestes a la població indiquen una mateixa tendència que es pot identificar en molts països: l’interès de les noies per l’esport es redueix de manera continua-da després de la pubertat.
Com que l’acceptació dels companys i companyes esdevé més impor-tant i les activitats esportives no contribueixen gaire a la popularitat, les noies solen optar per altres activitats de lleure. Anar a comprar, parlar per telèfon amb la millor amiga i anar a la discoteca semblen coses molt més atractives que l’esport.
Aquests resultats d’estudis empírics coincideixen amb l’experiència quo-tidiana de professorat, entrenadors i pares i mares. La qüestió és saber per què hi ha tantes noies que no estan contentes amb el seu cos.
Bibliografia
Badinter, E: XY. La identidad masculina.Alianza, Madrid, 1999. Beck, U: El normal caos del amor. El Roure, Barcelona, 1998.
Creedon, P.: Women, Media and Sport; Challenging Gender Values.
Thousand Oaks: Sage publications, 1994.
Gilroy, S: Working on the body: Links Between Physical Activity and social Power.G. Clarke i B. Humberstone (eds), Researching Women and Sport, Macmilian, Londres, 1997.
Martínez Álvarez, L i Garcia Monge, A.: “Educación Física i Género, una mirada al cuerpo en la escuela”, a T.Alario i C.García (coord): Persona, Género y Educación.Amarú Salamanca, pàg 31-71, 1997.
Obel, C: “Collapsing gender in competitive bodybuilding: researching contradictions and ambiguity in sport”, a International Review for the Sociology of Sport, vol 31, pàg. 185-203, 1996.
Pfister, Gertrud, i Fasting, Kari: Opportunities and Barriers for Women in Sports: Turkey. Women of diversity Productions Inc., USA, 1999.
Subirats, M: Con diferencia.Icària, Antrazyt, Barcelona, 1998.
e
14
A FONS
Núm. 39 maig 2004Tatiana D. Matthews
«Uns altres indicadors del “terror de
A+B-E>A=M
anualment per la FEEMCAT, té la finalitat d’afa-vorir i desenvolupar la competència matemàti-ca en tot l’alumnat de sisè de primària i primer cicle de l’ESO. També permet l’intercanvi d’ex-periències entre el professorat de les diferents comarques de Catalunya i que aquest pugui compartir propostes.
– El grup “Jocs matemàtics” es proposa bàsi-cament analitzar les possibilitats didàctiques d’un variat conjunt de jocs i proposar una sèrie d’activitats complementàries a l’aula, amb un esperit de transversalitat entre l’àrea de tecno-logia i l’àrea de matemàtiques, i aplicable als diferents nivells de primària, secundària i ba-txillerat amb les adaptacions corresponents.
L’Associació col·labora en una altra activitat que porta per nom “El Cangur” i que està orga-nitzada per la Societat Catalana de Matemàti-ques. És una prova d’àmbit europeu que es fa un dia a l’any i en la qual participen alumnat de 3r i 4t d’ESO i batxillerat resolent diferents problemes matemàtics.
L’ABEAM també posa a disposició del pro-fessorat diferents recursos per treballar a l’au-la. Hi poden trobar: les maletes de jocs matemàtics per a primària i secundària, uns vídeos matemàtics, una col·lecció de segells matemàtics i les exposicions itinerants de Fotografia Matemàtica.
Així mateix, disposem d’un butlletí informatiu i de la nostra pàgina web. Anualment l’ABEAM organitza una jornada didàctica el mes de novembre per a tots els seus associats i una pre-sentació d’activitats matemàtiques cada 10 de maig, dia escolar de les matemàtiques.
Des de l’associació, volem agrair la col·labo-ració que rebem des de fa anys de l’Institut Municipal d’Educació de Barcelona i de l’em-presa Casio.
Pilar Figueras
Presidenta de l’ABEAM
www.abeam.info
L’
ABEAM és membre de la Federació d’Entitats per a l’Ensenyament de les Matemàtiques de Catalunya (FEEM-CAT) i col·labora amb ella per tal d’ampliar el seu àmbit d’actuació a la nostra ciutat i algu-nes comarques properes. A través de la FEEM-CAT, la nostra associació és membre de la Federación Española de Sociedades de Profe-sores de Matemáticas. L’ABEAM també gau-deix dels avantatges d’un acord de reciprocitat amb la Societat Catalana de Matemàtiques.Les activitats de la nostra associació es canalitzen a través de la tasca de diversos grups de treball:
– El grup “Història de les Matemàtiques” té com a objectiu l’aprofundiment en el coneixe-ment de la història i el desenvolupaconeixe-ment de les matemàtiques per tal d’impulsar-ne la introducció com a recurs didàctic a les aules de secundària. El grup s’ha centrat en l’estudi de la trigonometria i ha donat a conèixer el seu treball en uns cursos de formació a les Jorna-des Didàctiques de l’ABEAM.
– El grup de “Batxillerat” ha centrat la seva feina en els treballs de recerca de matemàti-ques que realitzen els alumnes de batxillerat. Ha recollit informació dels treballs esmentats i col·labora amb les facultats de Matemàtiques de la Universitat de Barcelona i de la Universi-tat Politècnica per portar a terme un projecte d’assessorament de treballs de recerca de matemàtiques.
– El grup d’ “El concurs de fotografia matemà-tica” organitza una de les activitats més destaca-des de l’ABEAM, el concurs de fotografia matemàtica, que aquest any ha arribat a la cin-quena edició. El concurs té com a objectiu fer veure a l’alumnat de primària, secundària, batxi-llerat, cicles formatius i professorat que les matemàtiques estan immerses en la realitat que ens envolta.
– El grup “Fem matemàtiques” és un altre dels puntals de l’ABEAM, ja que organitza l’ac-tivitat amb més participació: el concurs Fem Matemàtiques. Aquesta activitat, organitzada
e
15
39
ASSOCIACIONS
Núm. maig 2004
«Volem fomentar la
implicació del professorat
en la investigació de
problemes didàctics.»
A+B-E>A=M
L’ASSOCIACIÓ DE BARCELONA PER A L’ESTUDI
I L’APRENENTATGE DE LES MATEMÀTIQUES
L’Associació de Barcelona per
a l’Estudi i l’Aprenentatge de les
Matemàtiques es va constituir
formalment el mes d’octubre
de 1997 per fomentar l’estudi dels
diferents problemes relacionats
amb l’ensenyament i l’aprenentatge
de les matemàtiques, i afavorir la
formació del professorat, així com
Quines són les seves funcions com a president de la FaPaC a la delegació de Barcelona ciutat?
La FaPaC compta amb presidents a cada terri-tori, i a Barcelona en té dos: un de les comarques barcelonines i l’altre de Barcelona ciutat, que presideix una delegació que comprèn 207 AMPA de les escoles i instituts públics de la ciutat. La principal tasca és coordinar les feines de les dife-rents AMPA dels districtes de Barcelona. En cinc districtes de la ciutat ja existeixen coordinadores de les diferents associacions. Per tant un dels grans objectius és que hi hagi coordinadores d’AMPA en tots els districtes de Barcelona. Cal canalitzar els problemes que surten a cadascun dels districtes, que són molt diferents. És una tasca de baixar al territori i viure els problemes.
Així doncs, la seva vinculació al món educa-tiu ve de lluny?
Doncs, no. Mai havia estat al món educatiu, al marge de la meva etapa universitària en què vaig participar en els moviments polítics dels estudiants. En el món de l’ensenyament no hi vaig entrar fins que va néixer el meu fill, ara fa vuit anys, quan jo en tenia 40. El meu fill va entrar a l’escola Costa i Llobera i l’any següent vaig entrar a formar part de l’AMPA. D’altra banda, crec que hi ha tarannàs de persones que els hi agrada involucrar-se en la vida social i jo dec tenir aquest tarannà. Crec que és molt necessari entrar en les associacions de pares i mares de les escoles, si no se’t fa difícil saber com funciona l’escola del teu fill. Ho veus tot des de fora i aquesta desconeixença entre pares i mares i professorat genera un cert
e
16
PERSONATGES
Núm. 39 maig 2004Ha dedicat tota la seva vida
professional al món de l’òptica, i va
ser al néixer el seu primer fill quan
va adquirir el compromís personal
amb la millora de l’educació.
Va comprendre que com a pare, no
podia mantenir-se al marge. Ara és
el president territorial a Barcelona
ciutat de la FaPac (Federació
d’associacions de mares i pares
d’alumnes de Catalunya).
«L’ensenyament públic compta
amb tota aquesta democratització
que és molt interessant
i que s’ha d’aprofitar.»
JOSEP SERRA
President territorial de la FaPaC a Barcelona ciutat
“ELS PARES I MARES HEM DE SER MÉS PARTICIPATIUS”
que ens hem d’involucrar en el projecte educa-tiu de l’escola, tenim molt a dir com a usuaris de l’ensenyament i com a persones que volen donar una educació als seus fills i filles.
I quines són les principals reclamacions que fan els pares i mares?
Després de l’arribada del nou govern a la Generalitat, vam demanar a les més de 200 AMPA de la ciutat que fessin arribar la seva carta als reis. Hi havia un clam absolut, que era l’estat del manteniment dels edificis escolars. Hi ha hagut durant molt temps una mena de passar-se la pilota entre l’Ajuntament i la Generalitat, i això ha fet molt mal. Algunes escoles estan en un estat lamentable, i això pot ser molt perjudicial per l’escola pública, ja que quan un pare o mare ha de decidir a on portarà al seu fill o filla, mol-tes vegades es decideix per la privada per l’estat dels edificis i les instal·lacions. És molt difícil poder donar suport a un sistema públic d’ensen-yament, si no hi ha una cura perquè els edificis estiguin en condicions.
I quina és la seva postura en tot el debat de l’escolarització de la població nouvinguda?
Jo ho he viscut molt personalment perquè he estat membre de la comissió de matricula-ció de la ciutat de Barcelona en el darrer any. No pot ser que en alguns districtes fins el 97% de la població nouvinguda s’escolaritzi en cen-tres públics. No pot ser perquè està creant una proporció de nens i nenes estrangers en les escoles públiques que és absolutament artifi-cial en relació a l’entorn del barri. Això s’ha d’acabar amb una plena transparència en el procés de matriculació. També cal posar aten-ció en aquelles persones que estan fent, en aquests moments i a les escoles que tenen una gran quantitat de famílies nouvingudes, una gran feina per l’acolliment. Hi han iniciati-ves d’associacions de pares i mares d’aques-tes escoles que són magnífiques.
Hem parlat molt de la relació de pares i mares amb les escoles, però i la relació amb els propis fills i filles?
Si parléssim del temps de dedicació, en línies generals, els pares i mares estan donant bastant del que tenen i es preocupen per transmetre uns valors i fer comprendre aquests valors. Nosal-tres quan érem petits, hi havia uns valors i no podien ser d’una altra manera. Això ara és més difícil, perquè els valors canvien molt ràpida-ment. També ens trobem amb la problemàtica derivada de les noves tecnologies de la informa-ció, Internet, consoles de jocs i la televisió. És un problema que jo personalment també pateixo amb el meu fill. Passen hores i hores davant l’or-dinador o la televisió i hem d’arribar a un punt d’equilibri, a un compromís entre mares, pares, fills i filles. Però et trobes amb la pregunta: i qui-nes alternatives li dono? Abans podies jugar al carrer, això avui és molt més complicat. Haurem de posar-hi molta imaginació.
e
17
39
PERSONATGES
Núm. maig 2004
Josep Serra Florit
El 1956 vaig néixer a Barcelona, al barri de Sant Gervasi que, quan jo era petit, tenia totes les connotacions de ser un barri amb tot el que això comporta, podies anar al barber, a plaça, al forn, a la bodega, a comprar... sense mou-re’t del teu barri. Sense sortir-ne, vaig fer els meus estudis a les Escoles Virtèlia, que ales-hores eren un reducte catalanista dintre del panorama imperant en aquells temps de dic-tadura feixista.
L’any 1977 vaig començar els estudis d’Òptica a la Universitat Politècnica de Catalunya. Em vaig apuntar al moviment d’estudiants i finalment vaig entrar a for-mar part de la Junta de Govern de la Univer-sitat en representació dels estudiants del Campus de Terrassa.
Al sortir de la universitat em vaig posar a treballar en el camp clínic de l’adaptació de lents de contacte. El 1996 vaig convertir-me en pare i aquest fet m’ha canviat radicalment la vida. Des de l’any 2000 que estic ficat en l’apassionant món de l’associacionisme de pares i mares a les escoles. Des del novem-bre passat que presideixo la Delegació de Barcelona Ciutat de la FaPac.
Un desig que no ha complert. Poder viatjar molt.
Un que sí. Tenir un fill. Què col·lecciona? Temperatures. Una virtut seva. Apassionat. Què li fa por? Envellir.
Un consell que li han donat i vol compartir. El meu pare, sense dir-m’ho mai,
em va fer comprendre que s’ha de saber escoltar els altres.
Per a vostè, l’escola...
De quin color és? Blava. Quin dia de la setmana? Dimecres.
Quina estació de l’any? Estiu. Quin menjar? L’arròs. Quina flor o planta? La violeta. escepticisme. En canvi, la possibilitat
d’invo-lucrar-te en l’associació de pares i mares i en el funcionament de l’escola em sembla un argument molt favorable per l’ensenyament públic, cosa que no succeeix en un estil privat d’ensenyament. L’ensenyament públic comp-ta amb tocomp-ta aquescomp-ta democratització que em sembla molt interessant i que s’ha d’aprofitar.
I creus que durarà molt temps la teva presidèn-cia i la vinculació amb la comunitat educativa.
No. És una cosa temporal, no m’hi veig massa temps. Entre d’altres coses, et demana moltes hores. També crec que es una qüestió de salut democràtica que aquests moviments es renovin amb certa freqüència i això és una obsessió meva. Si no els moviments poden anquilosar-se i algú que porta 15 anys al mateix lloc fa i desfà com ell vol, i això no res-pon al que ha de ser un moviment associatiu. El que sí recomano a tothom és que en algun moment de la seva vida s’involucri en algun moviment associatiu de caràcter voluntari.
La veu de la FAPAC es fa sentir més que mai?
Passem per uns moments dolços. En primer lloc perquè heretem una situació més positiva amb el nou govern de la Generalitat. Fins ara era difícil tenir contactes fructuosos amb l’ad-ministració. Malgrat això, la nostra veu encara no és suficientment reconeguda. A Barcelona ciutat les associacions de pares i mares hau-rien d’estar més valorades per part de les administracions. A la major part de les esco-les, els pares i mares fan una gran tasca per-què puguin funcionar. Moltes d’aquestes tas-ques les han de fer els pares i mares perquè hi ha un deixament de les funcions per part de l’administració. Ara hem de dedicar molts esforços a coses com els serveis de menjador, els espais de migdia, el transport escolar. Hau-ríem de dedicar més temps a altres coses.
No hi ha a vegades, però, un cert escepticis-me per part dels pares i mares respecte al fun-cionament dels centres escolars?
És essencial superar aquesta desconfiança crònica entre pares i mares i el professorat. Es produeixen moltes vegades tensions que són absurdes i que es produeixen arran de tenir aquesta sensació de desconfiança mútua. Cal-dria promocionar el diàleg, que encara no està massa ben encaminat. D’altra banda, és molt important que tots els pares i mares s’impliquin en les AMPA, que tinguin un rol més participatiu. Si no hi ha visions esbiaixades del que pot pas-sar a la teva escola. Encara que això és molt és evident a la xarxa privada, on hi ha unlaissez faire. Els pares i mares deixen fer a l’equip direc-tiu i al professorat i ells actuen més d’especta-dors. Això no és tan evident en l’escola pública. També vull deixar clar que el nostre esperit tam-poc és el de ser un contrapoder. S’ha de tenir clar que qui porta l’escola és l’equip directiu i l’equip de mestres. Els pares i mares, però, sí
e
18
RECURSOS
Núm. 39 maig 2004PROPOSTES DE L’OFERTA DE CURSOS
ADREÇATS AL PROFESSORAT
UN ESTIU A L’ESCOLA
Aviat arriba l’estiu i algunes aules
quedaran buides però d’altres
obriran les seves portes. Seran les
aules que acolliran els diferents
cursos d’estiu que es fan adreçats
principalment al professorat. Aquí
trobareu algunes propostes per
convertir el vostre estiu en temps
de reflexió i de formació. Tornen els
cursos d’estiu per compartir els
vostres desitjos i començar el nou
curs amb les energies renovades.
3
ESCOLA D’ESTIU BLANQUERNA De l’1 al 14 de juliol de 2004,al C/Císter, 34, 08022 Barcelona.
Organitzada pel vicedeganat de tercer cicle i formació de la Facultat de Psicologia, Ciències de l’Educació i l’Esport de la Fundació Blanquerna. Amb el suport del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
Un espai de reflexió i d’intercanvi d’experiències, que pretén promoure l’actualització professional del col·lectiu docent i la innovació en les seves pràctiques educatives.
Adreçat a mestres i altres professionals del món de l’ensenyament.
Cursos de 15 i 30 hores, activitats de migdia (conferències, intercanvi d’experiències...).
Matrícula:
inscripció presencial: a l’edifici del C/Císter 34, de dimecres 26 a divendres 28 de maig, de 10 a 20 h, i partir de dimarts 1 de juny i fins una setmana abans de l’inici de l’Escola d’Estiu, de 10 a 14 h i de 16 a 20 h. Inscripció on-line: accedir a la pàgina http://3fpcee.blanquerna.edu a partir del dimecres 26 de maig.
Preus:
43 euros (inscripció) 15 euros (material)
17 euros (només per als cursos de Tecnologies de la Informació i la Comunicació).
En cas de matricular-se a més d’un curs, es pagarà una sola matrícula i un sol suplement en concepte de material, que sempre serà el més elevat, és a dir, el preu total de la inscripció serà de 58 euros o bé de 60 euros.
Per a més informació:
[email protected] www.blanquerna.url.es
telèfon:93 253 32 12
3
ESCOLA D’ESTIU DE SECUNDÀRIA Facultat de Pedagogia de la Universitat de Barcelona, al campus de la Vall d’Hebron.Organitzada pel Col·legi oficial de Doctors i Llicenciats en Filosofia i Lletres
i en Ciències de Catalunya.
Oferta de 100 cursos adreçats al professorat de secundària. Cursos d’orientació i gestió, ètica i filosofia, llengua i literatura, ciències socials, ciències experimentals,
matemàtiques, informàtica, música i altres.
La quota d’inscripció es de 43 euros.
Per a més informació:
www.cdlcat.es
3
CURSOS D’ESTIU DE L’ESCOLA D’EXPRESSIÓ I PSICOMOTRICITAT CARME AYMERICHDel 2 al 16 de juliol de 2004, al C/Cisell 15, 2a planta (cantonada passeig de la Zona Franca) 08038 Barcelona.
Organitzats per l’Escola d’Expressió i Psicomotricitat Carme Aymerich, l’Institut d’Educació i amb conveni amb el Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.
Adreçat a professorat de tots els nivells educatius, psicòlegs i pedagogs, reeducadors, educadors socials, de temps lliure,
professionals de la sanitat, de la comunicació, artistes interessats en l’educació i monitors de teatre.
e
19
39
RECURSOS
Núm. maig 2004
Impostació de la veu, parlar en públic. Art-teràpia i psicomotricitat en la pràctica educativa i reeducativa.
Altres serveis: menjador, bar i casal d’estiu per a nens i nenes organitzat per l’AMPA
de l’escola Bàrkeno.
Matriculació a partir del 25 de maig fins a l’inici dels cursos, a través de la web (www.bcn.es/educació –clicar a Escola d’Expressió) o personalment al C/Cisell 15, 2a planta.
Des de 60 euros (1 curs de 15 hores) fins a 240 euros (5 cursos de 15 hores). 110 euros els cursos de 30 hores.
Per a més informació:
www.bcn.es/educacio
(clicar Escola d’Expressió)
telèfon:93 223 24 76
3
ELS JULIOLS A LA UNIVERSITAT Del 5 al 23 de juliol del 2004, a l’Edifici Històric i a l’Edifici Josep Carner del campus de la plaça Universitat (Gran Via de les Corts Catalanes, 585).Organitza la unitat d’activitats institucionals de la Universitat de Barcelona.
51 cursos dividits en temàtiques d’art i humanitats, ciència i salut, dret, economia i societat, formació, treball i empresa. Destaquen dins l’àmbit educatiu els cursos d’educació emocional, qualitat de l’educació i direcció de centres, educació crítica sobre els mitjans de comunicació.
Adreçat al públic en general.
Els cursos d’Els Juliols tenen una durada de 20 hores, distribuïdes al llarg d’una setmana. Hi ha la possibilitat que l’alumnat faci un treball addicional que impliqui una dedicació aproximada de 10 hores. És per això que els cursos es poden fer en la modalitat de 20 hores o de 30 hores.
El període d’inscripció comença el 6 de maig i finalitza deu dies abans de l’inici del curs escollit (el 25 de juny per als cursos que s’inicien la primera setmana, el 2 de juliol per als que s’inicien la segona i el 9 de juliol per als que s’inicien la tercera). La inscripció i la matrícula poden formalitzar-se a través d’Internet (www.ub.es/juliols), per telèfon (934 035 880, en horari de 10 a 13 h i de 16 a 19 h, de dilluns a divendres) o bé personalment (Gran Via de les Corts Catalanes, 585, en horari de 10 a 13 h i de 16 a 19 h, de dilluns a divendres).
De 148,50 euros a 350 euros, segons curs i durada. Possibilitat de descomptes
Per a més informació:
[email protected] www.ub.es/juliols
telèfon:93 403 58 80
Oficina d’Atenció al Públic (situada al passadís annex al vestíbul central de l’Edifici Històric): Gran Via de les Corts Catalanes, 585. 08007 Barcelona.
Horari d’atenció al públic: de 10 a 13 h i de 16 a 19 h, de dilluns a divendres.
3
CURS DE FORMACIÓ DEL PROFESSORAT D’ESPANYOL COM A LLENGUA ESTRANGERADel 5 al 15 de juliol de 2004.
Organitzat per l’Escola Oficial d’Idiomes de Barcelona-Drassanes.
Aquest curs s’adreça a professors d’espanyol com a llengua estrangera que vulguin una formació específica en metodologia i didàctica i a estudiants d’últim curs de les facultats de filologia i escoles universitàries de formació del professorat.
Durada de 36 hores. Preu: 260 euros.
Aquest curs està reconegut com a activitat de formació permanent pel Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya. Llengua estrangera.
Per a més informació:
Departament de Cursos Especials
Escola Oficial d’Idiomes Barcelona-Drassanes Av. de les Drassanes, s/n (planta baixa) 08001 Barcelona.
telèfon: 933 249 337fax: 933 249 338 [email protected]
3
ESCOLA D’ESTIU ROSA SENSAT De l’1 al 14 de juliol de 2004, al recinte de l’Escola Industrial, c/Urgell, 187 de Barcelona.Organitza l’Associació de Mestres Rosa Sensat
Adreçat a tots els professionals de l’educació, amb un ampli ventall de cursos, activitats i propostes, que ens han de permetre reflexionar conjuntament, intercanviar experiències, debatre les darreres innovacions en l’àmbit de la pedagogia i la didàctica i conèixer totes aquelles aportacions teòriques i pràctiques que ens ajudin a millorar la nostra pràctica quotidiana, tenint molt present els
eixos proposats en el Fòrum: pau, diversitat i sostenibilitat. A l’Escola d’Estiu hi trobareu els cursos en dues franges horàries: de 9 a 12 i de 15.30 a 18.30 h, agrupats per les diferents etapes educatives: infantil, primària i
secundària. També hi trobareu un ampli ven-tall de cursos comuns a totes les etapes i que pretenen donar eines per la tasca de mestre, més enllà de l’especialització. També hi ha cursos adreçats al món de l’educació de persones adultes.
Dates de matriculació: Socis i sòcies: del 10 de maig al 12 de juny. No socis / no sòcies: del 17 de maig al 12 de juny. Estudiants: del 31 de maig al 12 de juny.
Heu d’omplir la butlleta d’inscripció
· personalment a l’avinguda de les Drassanes, 3 , 2a planta. Barcelona. De dilluns
a divendres de 10 a 14 h i de 16 a 20 h. · Dissabte de 10 a 13 h.
· per Internet a través de la pàgina web: http://www.rosasensat.org
Preu: 43 Euros en concepte de matrícula i 12 euros en concepte de material, total 55 euros En cas de matricular-se a més d’un curs, es pagarà una sola matrícula i un sol suplement en concepte de material.
Nota: Els cursos estan pendents d’aprovació per la Subdirecció General de Formació Permanent i Recursos Pedagògics (SGFPRP) de la Generalitat de Catalunya.
Per a més informació: telèfon:93 481 73 73 [email protected] www.rosasensat.org
3
CURSOS D’ESTIU DE L’EDUCACIÓ FÍSICA I L’ESPORTDel 28 de juny al 2 de juliol a l’INEFC de Barcelona
Organitzats per l’INEFC
Educació física i l’esport. Cursos de formació permanent, de formació bàsica, programa al medi natural, programa al medi aquàtic i Estiu a l’estany.
Inscripció del 4 de maig al 18 de juny de 2004 78 euros per un curs de la categoria A i 84, 24 euros per un curs de la categoria B. Matriculació per telèfon
(93 425 54 45 ext. 226), correu electrònic ([email protected]) o a l’INEFC de Barcelona (Anella olímpica de Montjuïc).
Per a més informació: