Zoo Club Barcelona. Any 6, núm. 20 (1992)

(1)

(2)

En plena acción,

necesitas

la

película

FUJICOLOR SUPER

G

200. Por

su

sorprendente

nitidez

y

sus brillantes

colores, tus fotos

causarán un impacto

duradero. Para triunfaG

confía en

el

reto de

la

~~"""'"

'Ej-:¡

calidad FUJICOLOR.

~

si/y

(3)

~

<

I

~

o

~

I

U

na de le, funcions prinnpals delo lOO'

é,

la prhen acró de le,

e,pèm,

en

perill devnnció

mitjanaçant la oel a reproducció i, quan p, pO"lble la -eva rem-trodurrió \ Ir, aeahalle- dr la rcmpodrada de reproducnó. podem CUl'que enguallr el Zoo de Barcelona ha tingut Iorça hn,EJI altre" pàgllleo cic la relIota trobareu noticrc, sobre na! vcments rei ntt adUCCI alb I amhadcs de nous animals. rots aquests csdeverurneuts ajuden a incrementar la riquesa bIOlògica d'aquest Zoo i donen sentit a una de lesSCIes tasques [onamenrals.

r\ pal'( d'aquesta rasca conunuada. cotem treballam eu Ull proicctc nou i modern, inno, ador en el camp dels

700, i de la tecnolosia. dedicat a la fauna rle vladaza-car En el proper número 111 haurà me- detall, d'aque-ta in-tal larió. que e'perem lIlauglll'ar aquNa tardor i que volem

¡rUC olgtll una

mo-rra

del que prete-nern aCO!hegull' en el Zoo amb el

(bell\ olupameni

del pla

director

que s'eotà elaborant.

finalment 110nil I deixar de referir-me al constant augment del nombre

de SOCio del Zoo

Club,

que ens

honoren amb la ,CIa confiança i ajuden al Zoo a Tirar cndc, ant arnh el seu "upar! I la

seva

visita

ronrinuada.

Enric Mas

Gerent

~

E( parc Zoològic de Barcelona és membre de la Uniò Internacional per a la Conservació de la Natura i els Recursos Naturals

Director

Ferran Costa

Redacció

Josep-lhns Melero Eulàlia Bohlgas Rafael Cebnón Jordi Fàbregas Joaquim Locueva Manel Areste

Documentació gràfica

Arxu,Zoo

Oxford Scienhhc Films/Firo Foto Salvador hlello

Manel Aresté

SUMARI

D

El

a

D

lE

Im

lE

~

EDITORIAL SUMARI

ELS NOSTRES ANIMALS

FAUNA CATALANA

ESTRATÈGIES DE SUPERVIVENCIA

REPORTATGE

ADOPCIONS

PROGRAMES EN MARXA

MÓN NATURAL

NOTICIES

LLIBRES

Disseny gràfic i Maqueta

G S Grohcs, S A

Fotomecànica

Tecfa Group S A

Dipòsit legal

B-41270-9t

Impressió

ARrA, S/ A de artes qrohcos

Edita

Aluntoment de Barcelona Parc Zoològic de Barcelona, S A Parc de la Ciutadella

08003 Barcelona

(4)

1ft

..

e

I:

¡

e

1ft III III:

Iii

o

Z 1ft

..

III

L'

-\\0.-\

DEPLt\.\

En

lacrualitat

es

reconeiven

fins

a-I

espècies diferents de

búfals

a-iàrics classificades

dins el gènere

Buba/us:

el búfal aquàtic

(Bl~ba/lls bl/balis).

el representam

de més grandària

i

méo conegut de tots ja qnc ha donat

origen al búfal

dornèsnc

animal

estro per

tot

el

sud-est asiàtic

I també

introdtur

a molts

altres

llocs

del món.

el tarnarao

(Buba/us

ml/u/arells/s).

que

viu ncmès

a les

denses

Jungleo de

lilla

de \lilldoro.

a les Filipines.

l'anoa

de

ruunraru

a

(Bl/ball/s

quar/esi).

que es troba només als

boscos muntam osos de Sula« csi.

antigament

Cêlebes,

i l'anoa

de

plana

(Bllba/us

depressicornis).

l'espècie qne es pot

veure en

ci

nostre

zoològic.

La lIlá.l'illla longecitat d

l

l/l/ onoa

de plal/a registrada ell captil'itat

és la

dllll¡

e.!'e1l/plar que

NI

l'iure

2 S

(/1!.l:S en l/l/ :,oològic

I/ord-omeruu

L

anoa de plana és

el

més petit de

tots els bovins (subfamilia de bòvids

que inclou bous, búfals, bisons i

vaques) ja qne els mascles adults no

arriben

a mesurar

més d' 1 m

d'alçada

ni

a pesm' gaire més ele 200

kg, i és una espècie endèmica

de

Sulawesi,

és a dir, que ocupa

exclusivament els boscos tropicals de

les terres

baixes

i pantanoses

el'aquesta gran illa d'Indonèsia.

A diferència de la majoria ele bòvids,

que solen agrupar-se

en grans

ramats,

l'anoa

és un animal

de

costums més aviat solitaris que viu

en parelles o formant petits grups

familiars.

Els seus territoris

són

petits i sempre es troben prop elels

rius i els tolls d'aigua de la jlmgla, on

s'introdueixen

amb molta

fre-qüència. La seva alimentació es basa

en plantes aquàtiques,

però també

mengen herba. tubercles.

fulles I

fruit~s caigudes a terra.

\questa

espècie no té una època de zel ben

defimda

sinó qne la reproducció es

dóna la Um'g de tot l'

anv.

El període

de

zcstaoò

dura de

2

7

5 a

:31.)

dies

i

acostuma

a

néixer

una sola cria en

cada pan.

L

anoa de plana. a l'igual qne l'anoa

dc muntam

a i el

tarnarao.

eó troba

a\ ui dJa'

ell

imminent

perill

d

evrinció

malgrat que està protegit

oficialment en el seu pais i que es

troba Inclòs en el llistat de CITES

(Tractat

Internacional

sobre el

Comerç d'Espècies Amenaçades) en

el seu apèndix

I (que Implica

prohibioó

absoluta

de comerciar

amb

qualse.

ol ele les se\ es pans)

.Ilalgrat

el

«eu

caràcter

habitualmellt trallqllil

i

pacific,

l'anoa de plalla pot moarcr-se

molt agressiu qual/ està jerit o

se sent ell perill, pel' la q/lal

cosa ell el seu país dóri~ell se

1I

ccnsideru

l/li

animal

jorça

perillós

Aquesta greu situació, afavorida per

la limitada

distribució

geogràfica

original

de l'espècie,

que la fa

especialment

vu

I

nerable, ha estat

provocada,

com en la majoria de

casos, per l'acció de l'home. Així,

l'excés

de caça i, sobretot,

la

continuada

destrucció

del sen

hàbitat seh ànc per tal de guam al'

tmenys per

a

l'agricultura. han anat

reduint els seus efecriu, i l'han forçar

a sobre.

iure tan sols en aquelles

zones qne resulten més recòndites

I maccessihles

per a la població local

Encara queden. però. esperances ele

sah ar aquesta espècie de

levnncró.

Ja que darrerament s'estan portant a

terme una sèric d'iniciatives per tal

d'aconseguir

aquest

objectiu'

a

Sula« esi s'han creat dues resen eo

naturals

en àrees on

hi

ha

poblacions

d'anoes (el Parc ~acioIlal de Lore

Linclu. de 500 km i el Parc \íacional

de

Dumoga Balle,

de

quasi

3.000

krn

d'extensió} la universitat

d'Ujung

Pananga. la

ciutat

lIlés gran de l'illa.

està realitzant treballs d'investigació

i cria de les dues espècie o d'anoes.

I

a

nivell internacional

s'han endegat

programes de cria en captivitat, en

els quals participa el nostre zoològic.

En efecte, la parella d'anoes de plana

que tenim a la nostra col·lecció

(Ull

mascle de 3 anys nascut al zoo de

Rotterelam i una femella de 2 anvs

nascuda al zoo de Leipzig) formen

part de l'EEP de l'espècie, és a dir

del Programa

Europeu

ele Cria

d'Espècies en Perill, i esperem que

ben

aviat

podrem

ajudar

a

augmentar la població en captivitat

d'aquest

animal

gràcies

als

exemplars

nascuts

a les nostres

installacions.

Rafael Cebrian

_

Les banre~ dellanDade plana que poden ambor mec{¡r fins a lS cm de llarga/IQ estan presenlsl'li(lmbdosselel, Ç¡bef'fief.1

(5)

E

L COCODR,IL

\\\ -\fRle.\

El cocodril nan africà

(O¡teo!aeI7lIlS

tetm,pls)

tall com indica

el

-eu nom.

é,

un del, cocodrils més petits C\Uf cnstetven Rarament arriba alo ca' metres cie lonzitud. oscil.lant entre

U

I

16m la n~ida més habitual. E, caracrcritza també per tenir

el

musell curt i una coloració molt fosca I uniíonnc per tot el cos.

Habua les regions orcrdeurals de l' ·\h·ica uepical. és a dir. tora la franJ3 de pailas qne ran de Senegal fins a Angola i s estén cap a

linrcnor

del continent a trai és de Zam I la República Centrafricana ~quests animals, més a, iat tímids i soluaris. eviten els OTan cursos d'aigua i prefereixen eFs corrents lents, estanys i zones pantanoses, encara que a Senegal scsuenen els boscos de galeria fins a regions realment àncles De fet, no són animals molt lligats a l'aigua; passen molt de temps a terra. rcfu~ats entre les branques més baixes dels arbres o en forats que e).C3\ en ells mateixos. A diferència de la majoria dels cocodrils, és més fàcil veurc'ls a l'ombra que prenent el sol ja qne els seus hàbits són prcdominantment nocturns.

,I/algrat

estor consiáemt

un

uniuuil tímid.

/ral/quil

i,

el/

gel/eral, poc perillós.

aquest

cocodril és capaç de reacciollar

agres8il'amen/.

sobretot quall

defensa el territori

o

el niu. per

la qual cosa cal mantenir gra/l.~

precaucioll,ç a l'/tora d'e.rtreure

els ous del niu per traslladar-los

a la il/cubadora.

A causa d' aquests costums elusius,

el

cocodril nan ha estat molt poc estudiat i la seva conducta en llibertat és força desconeguda. Se sap crie s'alimenta de peixos, granotes i invertebrats aquàtics i sembla ser crie. de vegades, pot menjar una mica de fruita Pel qne fa a la seva reproducció, es caracteritza per pondre els ous, uns vint, enterrar, en un niu

frie la femella con-trueix aprlant sorra I

\ eseiació. La l'Na del procés es coneu a IJartir de

l'

oh-en

ació

dmd» idus

captiu, quP han criat en algun, lOolò2'Íf ,. com ara el de Barcelona

f)egul als pocs es/t[(lis de ('(fmp

(I,l'is/enls sobre l'Sp ecie. l'eslal

anua! de Ips sere« poblaciol/s és

il/de/erll/il/al,

Tnnmuteir.

les

amenuces

ql/e

l'el/collel/

(destf'tt('cirí de I hàbilal. caça per

la pell () per wrtir d'alill/I'I/t ...)

hal/ fel ql/e se l'il/clogl/i

a

l' Ipèl/di,1'

J

del Trac/a/ sobre el

COII/erç !l/lrrJ!a/iol/al d'Espècies

el/ Perill (C!TE.~. Per

um:

es/á

prohibida /o/a li/ena de cOlI/erç

all/b aques/a espècie

i

els seus

derimt,ç sense au/orit:,ació.

Els primers

Osteo!aemus

(tres individus) ran arribar a la nostra col.lecció l'any 1978 provinents de Cuinea Equatorial. AI 1981 s'hi van afegir tres Joves més de la mateixa procedèncn. Amb tots ells es van Iormar Il'CSparelles, de les quals una no va arrihar a consolidar-se en resultar incompattbles els animals Pel contrari. les altres dues han criat amb èxit cada any des de 1987 fins aV1U mateix, fent possible una acurada observació de tot el cicle reproductor d'aquests animals.

La còpula té ,empre lloc a

laisua

en una bassa poc profunda qnP tenen a la m-ral lanó. i e, repeteix amb lrequenna durant tora una -etmana

Pa-sar un me, apioxnnadament. e, fai laca sorra en quanntat a l'aba-t de la femella que la uuhtzarà per f:r el niu. una muntam eta en un raca on enterrarà el, ou'.' La po,ta e, fa una -ermana despré, de la consrrurnó del lllU. Per tal de poder rorurolar «mrrtamcnt b e,nlcte, condmon- de temperatura I humitat ncces-àrie- pel al desen. olupamcnt del, embnon-. cdl agafar els 0115 I posar-los en Ulla incuhadora. ~ljllest

rs

el moment més delicat del

procès.

ja que la femella defensa el niu Ipot mostrar-se molt agressil a3JIJ1 qualsevol Cpte

s'hi

acosti L n cap a la incuhadora. els ous es mantenen a una temperatura d'entre 30 i 33°C i a un 100% d'humitat durant 1lIIStres mesos. Val a dir. com a curiositat. qne en els cocodrils el sexe de les crics depèn de la temperatura d'incubació dels eus. ric manera que és teòricament possible influir per aconseguir que neixin més mascles que femelles o a

linre

és.

Els petits cocodrils disposen d'un característic crit d'alarma qlle comencen a emetre ja abans de sortir de l' ou i que fa que. en sentir-lo. la mare ajudi a trencar la closca Després fan lm altre soroll qne serveix per que tots els genl1ans s'ajuntin.

Tot arxò ha fet pen.'ar que. en llibertat. aque,¡, animal, e, manrenen Junr, I ligila¡, per la mare. En el zoològ1C. cada JO\e b ,eparat en un terran individual per tal rle terur-ne millor cura. \llà són alunemats amb sahamarnns Icne- cie ratolí molt pente, nocqade- durant Ullo ,hmesos. -\ aque,ta edat comencen Ja a menjar guatlles \IIe, Iratolin- mr, gran, I poden ser sjuntat- amh altres

iudi, Idus. Són adults cap al, 8 o 10 al1\, 1ft

..

CI

:E

i

CI 1ft III --=

ti

O Z 1ft

..

III

\ctuall1lfl1t. al nostre zoo es poden Icure 1j e remplars de corodn I nan africà: els ois adults originals i nou indiIidus «nmssars per le~ autornats i

dipositats a les nosncs mstal lacions. E, tracta d'una espècie protegida pel' la

lesislació

_r internacional_, _, i. per tant. el seu comerç esta sotmes a una estricta regulació. Lan, 1988. a la duana de vl~drid es ran capturar vuit

er

aquests animals quan 3113\en a ser introduns il.legalment al país procedents de Toga. Posteriorment ens l'a arribar el novè. trobat en Ulla botiga del Casc Antic de Barcelona que no tenia el permís corresponent per a la so a renda. Pel que fa als joves cocodrils nascuts en els darrers sis anys, han estat distribuits entre altres zoològics. tant espan) ols (Santillana. F uengirola) com estrangers (Moscou, MllllÍc, Chester) interessats a mantenir aquesta espècie i col.laborar en la seva consmació.

(6)

-oC

z

:5

S

"

oC Z

~

oC Ilo

L

I

amfinx

o llanceta

és

Ull

animal marí de ca' allarzar.

comprimit Iateralment i ~nb

els dos

extrems

acabats en puma,

\Iesura uns 6 cm i és de color més

aviat

blanquinós i

translúcid \

iu en

fans de sorra, enterrar obliquament

deixant

sortir tan sols

PI

cap i la

boca, Si se

sent molestar.

neda amb

ondulacions del cos filb a

tornar-se

a ensorrar:

quan repo,a

sobre el

terra sempre ha fa de costat.

Tal com es desprèn

daqucsra

descripció.

es tracta el"un animal

força modest i poc aparem,

molt

semblant

a un escuradents

en la

forma i en la mida. Tanmarcix. té un

interès zoològic particular, atès que

és un descendent directe deis nostres

avantpassats

més priminus

i ha

cansen ar, molt poc modificada,

l'anatomia d'aquells.

Aquest animal

va

ser descrit per

primera \ egada el 177-t pel zoòleg

aleman,

P. S, Pallss.

qui

va rebre un

exemplar que

va

incloure entre els

gasteròpodes, pensant-sc que era un

llimac,

i li va donar

el nom de

Liuiax louceokuus.

Temps després.

ci 1834, l'italià Costa va adonar-se

de la se. a semblança

estructural

amb certs vertebrats

primitius.

els

Ciclòstoms

o llamprees:

creient

erròniament

que els cines que li

envolten

la boca eren brànquies,

l'anomenà

Branchiostoma lubnauu

(branchiostoma

=

brànquies

a la

boca). A 1836, YaneU. a la vegada

que advertia

la presència

d'una

corda

dorsal

o notocordi

-tret

anatòmic

dimponància

fonamental

com veurem tot seguit- li posà el

nom

d'Amphioxus lanceolatus,

fent

referència

al seus extrems afuats

(amplzi-o.tus

=

doble

punxa).

Aquest nom (amfiox) ha prosperat

fins al punt de ser el nom pel qual

sel coneix habitualment,

no obstam

això, les regles de la nomenclatura

zoològica determinen

que el nom

científic vàlid sigui el més antic que

sigui

correcte,

com que

Limax

és un

gènere

de llimacs.

aquest

és

Branchwstoma lanceolatus

Pallas .

EI notocordi és

una \

ama

flexible

que recorre l'esquena de lamfiox des

del cap

fin

a la cua i dóna

consistència

al cos, Per sobre d' ell

com el cordó

nerviós

principal I per

"ala, el tub digesnu La possessió de

notocordi

é, una característica

pròpia I evclusi, a el'un important

grup d'animals

anomenats

cordats,

EI fílum

Cordats

comprèn

el

-ubfilurn

Vcnebrars.

al qual

per-ranven

els mamífers

i.

entre

ells.

l"és~el humà: en els \ ericbrats

el

notocordi es presenta en forma d'una

cadella òssia la columa

vertebral.

Lamfio'\

pcrtanv

al suhlilurn

Cefalocordats.

que comprèn

una

família. dos gèneres i rrerzc espècies.

A levtrem

un

rostre,

seguit de la boca que

queda orientada

cap avall i està

envoltada d'uns filaments grui

xuts

o

cirres

que es belluguen

per crear

corrents

que aporten

lalirneru.

Ventralment

presenta

dos ori ficis:

per un d'ells. anomenat arriòpor.

surt

-un

cop filtrada- l'aigua que ingereix

per la boca i l'altre és l'anus. AI llarg

de tot el dors discorre

ulla aleta

dorsal

que es perllonga.

sense

interrupció.

en una caudal a

lexrrem

posterior i una ventral fins l'atriòpor.

Per dm ant d' aquest orifici el

ventre

és pla i limitat lateralment

per dos

plecs a manera d'aletes anomenats

metapleures.

La paret del cos està

formada per uns segments musculars

imbricats

uns amb els altres

en

forma de V amb el

vèrtex

cap a

endavant:

aquests segments

s'ano-menen miòtoms. Els miòtoms estan

disposats de manera asimètrica,

de

manera

que els d'un costat estan

desplaçats respecte als corresponents

del costat contrari, cosa que facilita

les ondulacions

del cos que fan

avançar l'animal.

L'amfiox

s'alimenta

de

niicroor-ganismes (com algues

unicellulars,

protozous,

etc.) i detritus

vegetals

que filtra des del sen refugi a la

sorra; l'aliment

passa a la cavitat

bucal on s'e'\pul,a qualse. ol elemenr

e-tram

que puguI entrar:

po,te-rionnenr

arriba

a la faringe. \f¡Ue::t

òrzan ocupa 'lai rebé la menat de la

10~1~itud del

ca,

i té nomhro,cs

períoraoons

anomenades

fenedures

branquials.

E" aquí on e, filtra

l'aigua,

que després

passa

a la

cavitat

peribranquial.

que em olta la

faringe.

i

surt

per

lairiòpor.

L'aliment és retingut per les parets

dc la faringe

des d'on passa

a

I

intestí

clins ,I qual té lloc la

digestió.

La sang cie

[amfiov

és incolora i no

conté cèl·lules: es distribueix per un

sistema circulatori tancar. \0 tenen

cor: la sang és impulsada cap a la

paret de la faringe. on

soxigena

per

uns petits bulbs contràctils del l'as

que recorre

toia

la paI1

ventral.

E

xternament

no presentclI òrgans

olfacroris. ni ulls, ni òrgan auditiu.

ni línia lateral com els peixos. només

saprecra

una taca pigmentària

negrosa al rostre que podria senil'

com a ull rudimentari;

a la cavitat

bucal existeix una Iosera gllstatlVa.

Tanmareix

existeixen

cèl·lules

sensorials

als cirres. rostre i aleta

caudal a més d'altres receptores de

la llum per rot el cos, Es per tant

sensible

a la llum

i presenta

fototropisme

negatiu,

és a dir

tendeix a dirigir-se cap a la foscor.

Dc fet són animals

de costums

nocturns que aprofiten la manca de

llum per desplaçar-sc.

Existei.\ell

amfioxos

mascles

i

femelles.

L'època de reproducció

comença a l'abril o el maig: aquesta

es realitza

abocant

els productes

sexuals aimar, on es troben els òvuls

i els espermatozoides;

la fecundació,

per tant, és externa,

L'ou es desclou al cap dunes

15

(7)

experimen-tarà Ulla metamorfosi per donar lloc

a un mdivrdu d'un,

.3

mm de

longitud

que en

arribar

al,

I

j

o 20

mm serà madur sevualment. Sembla -er que Jc, lan e, tenell preferènoa per c-tabhr-,e a llocs on ja ln ha adults,

La disrnbuoó Ilocalització d'aque-t-anunal, depèn de

cLIma"

factor" a lhivern ro troben a ,0ITe, fine, mentre que a

l'

Niu s'estan a sorres zruixudes o zrava.

\L,ò

rcspón al ler ~Ille a l'hi\~ern, amb les barve , lelllperatmes,

r

allifi0\ presenta poca aeri. irat i, per tam, filtra poc, crie

éo

el que perlllet la 501ra fina, poc permeable, ~ lesriu. el, seus requerlmenls d aigua per filtrar

augmenten considerablement i

prefereixen SOlTa gruixuda que facilita la circulació de I aizua La mateixa raó fa que els e\~llIplars

pelito e, trolnn a al!lue,

mé-profunde,

que el,

zrans.

Ja que aquest, nece-aten terur me- aizua a la ,na (]¡SpO,ICIÓ Iel, fon, -om-tenen la -orra mé- gnmuda que el, de mal emun" Ln general

ci,

adult, no -olcn trobar-se a mé- de

,30

111de íundàna :-'0\ Ini rendeiven a aQl11JJ3r--f en zran- ronrenrrarions. ('~,a que rac¡JII~ la ,el a rcprorluroó prop de Barn ui, (França) ,'HIn

('OllIPTat fin, a

800

mdi, idu- per

metre quadrat i a flclgoland (~Iemall\a)

300

SÓIl cosmopolites.

ro

a dir \ iuen a IOl el IIIÓll, encara que limitats a /oues poc profundes del" mars lelllperats i càlids, La sna presència en una localitat determinada -al Illa ra I sudcaralà se n'han trobat, per exemple. a Llavaneres (\laresme)-depèn de la idoneuat

ciri

substracte i

que el, corrent- facin arrihar Ir,

,PIe,

lan

e" ~quNa nrcum-tànna

fa que lamho, pugUi -ervir com a mdicador de I e\Hpllcla de «mrnr-mann-.

t.

a dir ,I una lo: alitat

pl'e,ema Ull -ub-tracte adequar prrò no

-'IlI

troben amhovo-, \01 dil (ple

no e\hTrl\ un corrent que aponi

lan e,

lila sènc

cie

dades

ciaquN npm -dc presència i absèncra de l'amfiox- por contribuir 3esrabhr

Id

trajectòria d alguno corrents

mann-lamfiox com ,'118 du. té Ull gran interès 7001ògic i rvoluuu jaque representa en gran mesura

larquenp

dels . ertehrar-, del qual haurien dema! el, pei\o"

el,

amfibi" el, rèptils, els ocells i els mamífers, mclòs I home.

Josep-Lluís

Melero

_

L'AMFIOX

Branc/nos/oma lanceolalum Ft/llm ('ordat,s: Subft/llm CefalocordaLs

Descripció: .wargar amb els extrems acahats en pwna Boca en pOSICiÓmfenor em ohada de om, Lna aleta dorsal que conunua en la raudal: anal

Alimentació: Ihcroorganbme, Imaièna

orgànica per Iihracró

Reproducció: Seves separats Fecundauó

ntel na l.au a semblant a l'adult que

c\perullema una cena maamormolos

Distribucio: l1aI, càhde,Itemperade, de tot el món Ensones gnlL\ude, amenvsde}Üm

(8)

CI

ti

z

....

>

t

III

a.

~

1ft

III

a

1ft

III

iS

....

=

ti

III

E

I,

mamífers

manns

ha~ sofert

uns sran- canvi, anatonucs I

fi'lOlògico per adaptar-se

al

medi aquànc. La forma del seu ca,

sha allarzar per permme la naianó.

el pèl

sha reduir

°

ha desaparegut

del tot i el ocu orzanisme ha assumit

caracteri-uques

úniques

cir

funcionament

per

perrncrrcl, submergir-se

sota

laizua a srans

profunditats

sense córr~r cap perill

Sobre

aquesta

darrera

quesnó

n

actarà

el present

article.

pel'

evplicar

com és

possible

que les

foques.

els dofins

i les balenes

puguin fer Uargues immersions sense

que els falti l'ox.igen, ni tinguin cap

mancança fatal.

Per poder establir

comparacions.

hem

de pensar que un home entrenat

per fer

immersions

pot aguantar un

màxim de :3 minuts sota laizua.

SI Nà

en repòs.

Irnenvs :lI

neda o es

mou

-\ Corea

I

al Japó

ln

ha

per,one, que eo dediquen tota la vida

a hu-car alzue, i mansc -ora el mar

hananr

a f~ndàne, de fins a

6 m

a

pulmó

lliure

I arnbcn

a fcr 60

immersions

l'hora sense descansar

EI

rècord

del món

duumersió

ell

apnea (selloe rcpirar) PS de 120 m en

2'

.(7"

Però aquestes pmeses humanes no

són

res

comparades

amb

les

immersions que són capaços de fer

els dofins, les balenes i leo foques.

En sctut(j /(/superfíf/e. {esfoquesIflSplrer¡arrepf>!lias

1bans de {omar a sllhmerglr se.lanql/enels or/fic1.\I/(/s(l6 perefllfwl'e¡¡lrada d'mgl/a a fes biesrf'SpmltOrtrS

Esrudrs realitzats amb les foques de

\í eddeU

(Leplon)'choles u'eddelli)

a

l Antàruda

\ an demostrar

que la

major pan

de les \ egades

en

.j

minuts

arriba.

en

a profunditats

de

fins alOa

m sota l'mgua. però que

poclien bai

\31'

a -tOO m si el temps

era de 20 minuts.

En alguns

exemplars

es \ an calcular

immer-sions de 600 m de fondària. Entre els

cetacis

els submarinistes

més

excel

lents són el catxalot

(Ph)'seter

catoclon)

i els zifis cap d'olla

(Hrperoodon

spp.]

que poden

resistir sota l'aigua sense respirar 90

minuts

el primer

i uns 120 els

segons.

EI

catxalot,

a més, pOT

descendir més de 1.000 m sense cap

problema per capturar els calamars

gegants de què s'alimenta.

Les marsopes i els dofins no arriben

a aquestes

fondàries

tan

especta-culars, però en pocs minuts poden

baixar fins als 300 m i el més normal

és que les seves immersions durin de

3 a 15 minuts.

Es amb aquests

animals amb els quals s'han fet més

estudis,

degut a que són els més

fàcils d'ell trenar. L'exèrcit dels Estats

Units els utilitza per localitzar mines

i per fer altres feines d'ajut

als

submarinistes.

Aquestes

capacitats

sorprenen

perquè els animals han de resoldre

tres grans problemes que es donen

sota l'aigua:

-la manca d'oxigen a què es veuen

sotmesos

-l'enorme pressió que hi ha sota

l'aigua (cada 10 m de fondària la

pressió augmenta

1 atmosfera, que

equival

a

1 kg per cm

2)

-l'acumulació de nitrogen en el cos

i

la seva posterior pèrdua sobtada en

pujar

a

la supe/fície.

LA MANCA D'OXIGEN

(9)

mé- 2TO,'O, per tenir una resen a

daire rou-tant.però en calli Isha

observ at que la ,el a capaCitat pulmonar no és ,igniflcati\ ament mé- gran que en pis mamífer, terrestre- ~ més sha compro\ at que. si bé el,

dofms

Inoplren aire abans de submergir-se. le, foques I e-piren I baixen a Jc, profunditats amb cb pulmons buits.

EI, inconvcuicut, d utilitzar el, pulmons com a reserva cl"o\Jgcn són molts. D'cnnada els fana flotar i haunen de fer méo esforç per nedar. Segon. com més ouzen hi ha~ en els pulmons també hi I~a més nitrogen i pcr tant augmentcn els problemes per excretar-lo quan es puja a la superfície. Per últim. es creu que a grans profunditats els alvèols pulmonars es col·lapsen degut a la pressió i per tant queda atura t l'intercanvi de gasos. Tots aquests inconvenients fan suposar que ro\"igen dels pulmons s 'util itza sobretot en les immersions curtes i en canvi no s'utilitza en les grans profunditats.

Les altres reserves d'oxigell disponibles. lhemoglobina a la sang i la mioglobina a la musculatura. semblen una mica més grans ell els mamífers capbussadors que ell els que no ho són, però així i tot, no

-ernhla po-sihle

(¡ur nomé, amb

això

e, puzui mantenir lartn irat ,cn,r problerne-. I per tant b necessiten altre, a]lhtamenb fi-iològics

L

aJlht metabòlic més Importalll durant la irnrnersró é, la reducció de la rurulacró sanguínia agraIb zones del

cos.

Si bé el cor i el cen ell han de rnanremr sempre el mateix nivell d·o\igen. no pao,a

el

mateix amb la musculatura. la pell.

Ico

extremitats. el, ron, ans.

Irsrómac

i el fetge que poden tolerar disminucions del, seus aportaments de sang o\Jgenada sense problemes Per tant. quan l' o\"igen sha de raccionar. com passa ell les immersrons més profundes, l'aparell

circulatori experimenta una

vasoconstricció a nivell de les artèries. de manera que

el

poc oxigen disponible es desvia cap

al

cervell i la

musculatura cardíaca. La

musculatura esquelètica. però. si exhaureix totalment les reserves d'oxigen diposistat a les seves

cèl

lules, pot encara funcionar

anaeròbicament (sense gens

d'oxigen) i acumular àcid làctic que s'haurà d'eliminar quan es respiri aire atmosfèric a la superfície.

l.na altre canvi important és la disminució de la frequència cardíaca, el que s'anomena bradicàrdia. La foca comú, quall fa immersió, passa

de ]

20-1-t0

batec- per rrunut a

fer-IW

nomé- 20--t0

_\([UN aju-rarnern

del ror iellCL\ per rerhur la de-pe-a cardiaca I aixi e-talviar o\lgen

U

PRE~~IÓ

[IIDROSn

TJ(:~

I EL

\ITROC,E\

Cada

10m

de profunditat.

la

pres-ió

hidrostàuca augmenta 1 arrn ~i\ò olglllfica que a

.300

m de fondàna l'animal està ,uponant uns

30

kg

o

e

per Cll1- En aque"tes condicions l'aire que hi ha al" pulmons es comprimeix i \ a cap als conductes respiratoris. En els macis hi ha unes csrrurrures C[lle protegeixen

l

oida i que eviten qur els capilais que [envolten es trenquin i sagnin quan augmenta la pressió.

L'altra problema que oorgei"x amb la

pressió és l'augmellt de la

concentració de nitrogen que es dóna als teixir, i cpJe pot pl"O\'ocar

el

cpIr sanomena

"embòlia

gasosa". Quan una persona fa submarinisme. l'aportament continu d'aire a través de leo botelles d'aire comprimit, permet cple el nitrogen contingut ell l'aire es vagi dissolent a la 5ang en

, .,

mes proporclO a rnesu ra que augmenta la fondària. L'embòlia gasosa es pot produir si es puja a la superfície de cop i no es dóna temps perquè aquest nitrogen torni poc a

por als Setio \alars normals.

prm acant la f0ll11aCIÓ

cie

bombolles rle lun'ogen

club

dels terots I causant greuo rlam o a leo arriculaoon, I a les crllulh

e

ti

z

111

>

~

III la. :::t 1ft III Ci 1ft III

¡;

....

=

ti

III

llom creia que en el, mamífers marins aqueot problema no existia. atèo que mentre estan capbussant no tenen un aponamem

ci

aire constam. però darrerament sha comprO\ at qlle quall fan immersions molt 1eglliues i no tenen tel11p, de rrcllpemr-oe. els 111\ells de nItrogen poden augmel1lar perillosament. Si bé s està treballant sobre aquest tema, la mitat és crie no es coneix gaire bé quins són els mecanismes cric protegei\"cn els mamífers matins cI"aquest problema.

Ulla de les hipòtesis apuntades és l¡ne a molta profunditat els alvèols es

collapsen

i deixen de ser útils per transportar cap gas, i per tant tampoc el nitrogeu, evitant així

el

problema de la descompressió.

Per aclarir molts d'aquests aspectes. però, encara falta que es facin més experiments i investigacions. Els primers estudis realitzats sobre la capacitat d'immersió dels mamífers marins es van realitzar mitjançant la

dissecció de cadàvers i per

l'

ohservaci

ó

di recta d el s animals recollits en vaixells

cie

pesca. Actualment les tècniques han millorat molt i es pot entrenar i mantenir captiu o a alguns cetacis, amb els quals es poden fer estudis fisiològics més complexos

amh

l'ajut d· aparells que enregistren la profunditat i les constants vitals dels animals. Esperem que en un futur podrem conèixer encara millor quines són les habilitats dels mamífers marins en les profundes i misterioses aigües dels OCCatlS.

Eulàlia Bohigas

_

Ef,\cetawsoflPl3l11QlllifelJ

(10)

U

l

n fort Ient escombra la

plaqa

Carregar

de partícules de sal IeoqlUl\at de neu, fa remolin, en torn d'un grup de plngllub amh el, becs eníannats

pel,

flocs que

shi

dipositen, Onadeo enormes sestrellen incansablement contra la riba pedregosa di-suadint els ocells de ficar-se a l'aigua, Darrera la línia de marea, la plaga

poc a poc, emhlauquina per

coníondres amb els camp, nelats quc s'eben més enrera lins a arribar ab alts CUllS Cilioltats per la tempesta,

Els pingllin, eoperen pacientment perquè saben que aquestes tempestes són curtes i que demà no hauran d'afrontar el ferotge embat de Ics onades que tanquen l'es D'eta entrada de la badia,

Passar lhivern als oceans australs pot ser una estratègia molt àrdua, fins i tot per a un pinguí, La maior part de Ics espècies deixen les illes subantàrtiqucs on crien, fan cap al mar per a hivernar i hi romanen

fi

ns a la primavera seguent, En canvi

el

pinglií papua

(Pygoscrlis papua)

prefereix restar prop del, lloc, de ena ,e!ruin¡ la ma rutina diària de

e

cercar aliment a les algues costanere-duram el dia Isornr a la plaqa a les nits,

\I\Ò campana de forma

mevrtable

haver de realuzar la maniobra perillosa d'entrar i sortir del mar. Els orcans australs no es caracteritzen pel bon trmps, les tempestes sobtades qlle pugen del contment antàrnc. o que es formen en tom del cap dHornos. parlen prolorar situacions tall perilloses que els ocells

hagin de restar imrnohilitzats a les platges després d'una nit borrascosa,

Arès

que la majoria de les illes subantàrriques es troben lIng buides durant el llarg hivern, els papua posen una nota cie color en les costes desertes. Gràcies al sep bec vermell i a les elegants marC[1leo blanques del cap, és un oceU força bonic, Es tracta d'un pinglií de mida mitjana crJC fa 75 cm de longitud i peoa entre 4 i 5,,8 kg, Si bé tenen l'aspecte pulcre i enllustrat de tots els pmguins, acostumen a caminar balancejant-se i sovint corren sense di recció fixa de

forma ha-tant còmica, Tenen els peus de color ro-a clar i una mica a!lllgats, de manera que sembla Cf1le el; hagin calgJlt els nliqOJli, la qual cosa dóna un toc de

nealisèncra

a aqucob ocell" altramen~ pulcre;, I compactes,

Quan s'apropa la primavera lacnvnat deis pinguins es centra en torn cic la colòrua de cria, ~questa por restar coberta de neu hns al començament de

l

estiu, però els papua no tenen dificultats a

rerunèixer

ci lloc exacte,

AI

lat camins fressats uneixen la colònia amb la platja, Quan tenen força grui \ cie neu, han dr superar penosament la pujada fins ab llocs de nidificaoó, però poden escurçar la baixada lliscant sobre la neu amb el

cap per enclavant com en un

tobogan, Els solcs que deixen semhlen pistes cie trineus, sobre tot crIan hi ha neus permanents entre la colònia i el mar,

La situació de la colònia depèn de les característiques del terreny. A les illes que voregen la península Antànica, solen trobar-se a turons i promontoris, Uocs exposats al vent i

(11)

Aquesl pmglll, quI' Jaté//fIpoU d'un dIO. obserr a com~lIrl de l'oupf~eu~egOf/fiU

per tant relativament nets de neu,

A

l'illa subantàrtica de Geòrgia del Sud

es localitzen

als prats costaners,

sovint entre les gruixudes

tofes

d'herba que creixen als sòls turbosos

d'aquella regió, En certs llocs, com

l'illa de Marial], els pàpua es veuen

desplaçats pels pingüins de plomall

groc

(Eud)ptes chlJsolophus)

i reial

(Aptenodytes

patagonica

)

-rnès

agressius i nombrosos- i per això es

troben a llocs més discrets, allunyats

dc Ics concorregudes zones costaneres,

Cada invidu en general és fidel a la

seva colònia, encara que a l'illa de

Geòrgia del Sud la situació exacta de

la colònia pot variar d'any en any

dins d'una

zona

determinada,

segmament per estalviar-se les clapes

de terra rnés trepitjades.

SllIfIes/ram s'apropa massa alfl/Ilrep

lif/a o(hwlcl!c/Q

[Is

nius són de diferents

tipus,

depenent sobretot dels rnatenals de

construcció disponibles L estructura

no és gens complicada' poc

més

que

uns n'ossos d'herba sobre el terra o

petits rnonncles de còdols amb una

concavitat al damunt. però els llocs

són força disputats

i defensa"

a

costa d'un alt cost enerzètic.

Els

materials

de construcci6

del niu

costen de trobar i

això

fa que siguin

frequenrs els roba tons Sovillt prenen

pedres

I

trossos d'herba

dels nius

propers, cosa que fa que els còdols

puguin

canviar

de mans vàries

vegades

abans que els pillgüins

comencm a cavar.

Abans de la còpula els ocells fan

sorolloses

parades

al lloc

de

ni diíicació.

Llargs

escatai nej os

precedeixen

un bram

estrident

proferit amb el bec cap amunt. Són

cerimònies

de reconeixement

que

estrenyen

el llaç de la parella

i

coustitucixen

un pròleg

impres-cindible a l'aparellament

i la posta,

Els pingLiins papua posen dos ous a

l'octubre que els dos pares

CO\

en en

toms d'un a tres dies, Quan fa mal

temps, l'adult que està

CO\

ant seu

nnmòbil sobre el ruu, de cara al \ ent

per reduir la resisrènoa que ofereix.

aivi corn la pèrdua

cie calor. En

aquestes circumstàncies els pares les

passen magre, perquè no és estram

que nen

i les borrufades

són

frequents.

Els polls surten cie l'ou 33 die,

després

de la posta en forma de

perites boles de plomissol

gris i

blanc, A aquesta edat disposen d'una

dura "dent de l'ou" a la punta del

bec que fan servir per trencar

la

closca des de dintre i poder sortir.

procés en c¡nf poden esmerçar fins a

18 hores,

Els polls creixen de pressa, nodrits

per un subministrament

continu

d'aliment ric en proteïnes,

A

vegades

prenen peixos i calamars,

però el

principal component de la dieta és el

krill

Al començament només

un

dels

pares surt en cerca de rnenjar i l'altre

III

~

2

III

(12)

III

"

S

2

III

l1li:

l'Na al nIU pel' prendre cura del-poll, I protcgir-Io,

del-

erell-anomenat- parà-ir-

~I"'-(J-(Sterraranl/,l

\klla)

~(¡lIf+

(11'('11-depredador, p, troben nonualm-nt a la

rodaha

rle

1("

('o¡iilti(,- rll'¡J1n!'llllh

de les

(rial, arra¡Jd--("Jl IJII,I poll,

~ Im, 11rar¡ III' ('

I,

pi J

11,

el'f'i \ ('II e-devenen mé- ('d¡JaÇ'11-rlf'

rlrlf'lhdr-,fdel, palil,ll-

g¡'o--o,

I

ci, do, parc,

poden In3r\ar alhora a alunenrai -,p

I

n('op (¡urrlen al 'PU din'

el,

poll,

" agrupen fil grarh "guarde I

ie-.

collertivc- \r¡ue:,¡ cOJ1lportamcllT tallllJl~ r- dóna en altre' eopècie, de pinsums, esperialmeut en el gran pingüí emperador

(4ptf'llod\'teí

fa rolt!,,.i)

quc \ iu

en

ci,

ge!"

i hom

creu que comribueiv a fiitar la pèrdua de calor: de TOTamanera, eu el ('a, del, papua PS IllP, probable que es tracti d'un comportament defensiu. aTè, que eb paràsit, gros,o, prefereixen atacar polls solitaris crIC extreure 'n un del ciem agrupament.

Els papua s'alimenten prop dc la costa; rarament s' allun. en més de .30 krn de la colònia i nonualment resten en un radi de

10

km. Tot i així, ac¡ufsh

de-plaçamcnr, relativament

curts

d,

pm,en en contacte no tan sols amb gran quantitat d'alunents

sinó també arnb numhrnsos

depredadors. Les foques lleopard

(Hrdmrga

/epton)'.r)

aguaiten al llarg de les costes de les illes

subantàrtiques

i són comunes a la península A.ntàrtica, Aquests depredadors, promptesi implacables, tracten als pingüins despiatadamenr, escorxant-los amb un moviment ràpid del seu cap

poderós.

En torn de les illes Malvines, el límit nord de la

distribució

del pinguí papua, els lleons marins exerceixen Ulla depredació semblant a la de les foques lleopard, més meridionals.

Jl/pOrlanl C5!orcamclllltlla ¡ell/pelladeI/l'li

III

"

S

O A-III

(13)

III

~

O

III.

III

..

CadusCl/ alSI:'III1(1/

L'home habitualment

també és un

depredador important dels pinguins,

sobretot a les Malvines on existeix

una forta D'adició de collir-ne els ous,

Els ous de pingLií pàpua tenen el

rovell taronja. la clara transparent i

la fama, poc envejable. de 5er bons

per menjar; en consequència

han

estat collits en gran nombre des que

les illes van ser colonitzades

per

l'home. Això ha portat a la reducció

de la població de pinguins

a les

Malvines. Les mateixes dades de

recollecció d 'ous illustren aquest

declivi. A l'illa Kichley, per exemple,

es van collir 85.000 ous

el

1911. AI

~qIlPste~ lIlurqlll!S bfanqlles delcap son came/emlll/uPs dI'Ilespem

1952, una recerca intensiva per tota

l'illa només en proporcionà 1.000.

Pobrablemcnt encara s'agafen alg1l1ls

ous, ja sigui

amb llicència

o

illegalment, encara que el control

d'aquesta

pràctica

lamentable ara

s'exerceix millor.

Text

Ben Osborne

Fotos

Ben Osborne/

Oxford Scientific Films-Firo Foto

Traducció

Josep-Lluís Melera

_

(14)

EI Zoo

nece-ua

la comnburió de tothom

\1

B U( LES BIITS

COL LECI 3.\..\1 IC\\SI

1ftZ

en

per a ronseaur -er un centre cultural

I

I pop

SeCCIóF

+rt

pnmàrta Curi 92 -9-3

O

e

d'e-barjo rle pnmer ordre. \rloplam un

l-uricata Q,

~

armnal rol laboreu a -uhvemr le- de-pese-

O_ICII

(¡ue

aquest

onana I

per tam ajudeu a

-

e

<

nullorar el

Iunoonamem

del park zoolò!!1f

F

Ub

ara la

relanó

d'adoptants é-Ia iegúem

~

BmS.\

5 cocodnls

EMPRESES I E;\lTITATS

I

é~

Z

e

COHAllsAS

I\DL STRIAS TIT ~\

_{Pl13L1S[R\ 11}

<

CORAL-SAS

I

ugre

2 lmx de Canadà

I tortuga gegant

-

ts

Q

Cf1!1itm:Jki,

r;-

BOL·\DERAS-FOR.\

Bayer@

CALLI,\A BLAI\CA

_{2 girafes}

1

Jaguar

en

Baler-Agfa

•

2 pandes vermells

~

Z

_CAVALLi'FORT

S.A. LETO:-',\-C,\C,\OLAT

O

Installació cén ol comú

FO.\'T \ ELLA_ S. A

Caval! Fort

I

1 zebra

_f!ijiTtfiül

U

~

Mi~ons Còndor

PARTICULARS

~

còndors

O

3 goril.les

FRlGO

~.

-.

Daniellnglés Verdú

1 estrella de mar

Q

SCH\VEPPES

-"f~

1 plUna

~Ierit\ell Cuuénez

I

Guarner

<

MSAS

....

1 tortuga

\ISAS CARGO ~TER.\ACJO.\'\L.

S. L.

1

guepard

_SERDESA

Oleguer Biete i March

3

capibares

1 fringn ~d

Al§QNIA

e

Borja Thvsen BornemJsza

ALlSÒ\TU\~IIGlE;,rE_S. L.

2 panteres de les neus

I hipopòtam

CAMY

lnstal.lacó

otaris

Esplai LA TRENA

1 tortuga

-tO\IH \lt~)O/li, \\

COi--n'RATAS

y

OBRAS

_DRAGONSBCN

Enrie Valencia

2 dromedaris

1 iguana rinocernt

1 cotorra

Ainoa i Aitor Ferrán

+canadian

I ànec comú

CLUB SA~ FELlL

CANADIAN

Salvador Solé Álvarez

(15)

a

CI

:li:

z

III

1ft

III

¡

~

o

lIIIi lla.

r'"T""

l

'

I

::.:

"-'T"-'

I

::.:

jTJ

~

E

n el número anterior de la

rev

ista

(I

cure

Zoo Club

no,

19) anunciàvem

l'arribada

al Zoo de 23 exemplars

de

ferreret un gripauet descobert fa

relarivament

pocs an~s que és

una de les espècies d'amfibis més

escasses d'Europa,

Tot i el poc

temps

transcorregut.

podem

anunciar

amb satisfacció que el

programa de reproducció encetat

aleshores

ha

funcionat

perfectament

i ja hem pogut

alliberar exemplars nascuts a les

nostres instal-lacions

en el seu

medi

natural,

Manel

Aresté,

conservador

del

Terrari

i

principal

responsable

d'aquest

èxit, ens explica com va viure la

data memorable

de la primera

reinrroducció.

L, Ol"" \I"LLORC\

EI Li

de lum

de 1993

no Ia ser per

a nu

un

dra qual-evol,

-inó

un de molt e-penal en què ,'acomplí el -ornrn detol el qui treballa en la cria en capnvitar d'e,pèm, amrnal, en perill dextinci«: -+3 evemplar- de lerreret

(~/l'les

lIIu/elen,SIS),

criat-amb entusiasme Icura pel

Im

sonal del Terrari del

loo

de Barcelona torna, en a la Iida lliure als torrents

de l'esquerpa serra deTramuntana a l'ílla de vlallorca.

Era

el

final feliç dcl pruucr acte d'ulla

història

que havia

començar

el febrer

er

engual1\ amb l'arribada de 2:3 adults a le, nostres

installarions.

COlli a fruit dun conveni de la llostra institució amb la Conselleria d'Agricultura i Pesca del Covem

LasP/rade IramlllltanQ de {'dIadf'Mal/ona ¿s!'II/I/Cffocdf!li/Oli 011 ebtrobacijeneret

[1T1delslatlsOfll'lI/aqlle~1 grlpall

Balear per a la reproducció del fenem en

captivitat.

lle de confessar que en aquell dia

dlu.

em no podia sospnar -tot i (riC

lestudi

previ de

leo

millor,

condirron-,

per al manteniment daquest, animals havia estat exhausnu- (rle els fruits cie la nostra feina haurien cie ser tan primerencs I reeixn-.

La notícia dc la reintroducció dels ferrerets hal ia pro\ ocar 1111 rebombori considerahle a l'illa, raó per la qual 1111 nombre considerable de periodistes ranr de la premsa escrita COIll de telel

isió.

Iall voler

afegir-"e a la petita

expedició

que

vam formar

[uruamen:

amb el

personal especialitzat de la Conselleria, Laccés al lloc on s'havien d'alliberar els amfibi" fou difícil a causa de

r

abrupte tenell: i al sol que queJa a plom sobre el remot torrent de la serra de

Tramuntana, Com hom pot

imaginar-se, van ser els càmeres de tele~isió els que van patir més per poder arribar a la petita bassa encaixonada entre les muntam es, Aquest toll d'aigua que no anil;a a assecar-se mai manté una població de ferrerets procedent exclusivament de repoblacions, cosa que afegeix un valor biològic suplementari a la reintroducció dels exemplars nascuts a les nostres

installacions

del Terrari, La resta del torrent era totalment eixut ja al final de la pnmavera,

Hom pot imaginar-se com m'en-nuegava l'emoció en observar els animals, ja lliures, intentant amagar-se ràpidament de l'observació del nostre grup, perfectament adaptats al seu hàbitat original.

(16)

propera que també s'havia repoblat

amb altres exemplars anteriorment.

La curiositat per aprendre més sobre

l'hàbitat i la vida natural del ferreret

havien vençut el cansament i el sol

mediterrani, el qual s'alçava cada

cop més amenaçador

sobre els

nostres caps.

Ja a l'avió,

cap al capvespre,

sobrevolant

l'illa i copsant

l'es-pectacle

de la naturalesa

medi-terrània' molt cansat però satisfet,

rememorava tot el que havia viscut

durant aquell dia tan especial i

meditava sobre les difícils relacions

de l'home amb la natura i com costa

de canviar les formes agressives

d'actuació sobre aquesta.

Manel Aresté

Conservador del Terrari

La història, però, no acaba aquí.

EI 21 de setembre, 40 exemplars

més nascuts

al zoo van ser

transportats

a Mallorca per a la

seva reintroducció

a càrrec de

personal

de la

Conselleria

d

l

Agricultura i Pesca del Govern

Balear,

confirmant

així

la

solidesa i continuïtat del

ma de cria i repoblació;

progra-ma destinat a reforçar les

pobl-acions naturals d'aquest amfibi.

Ferrerets al Zoo de Barcelona

dades referents a la reintroducció

del 15.6.93

• Exemplars nascuts entre

el

17.2.93 iel

14.6. 93:

43 • Exemplars reintroduns:

43 • Grau de desenvolupament dels

individus alliberats:

- 9 subadults

- 9 capgrossos a punt de la

metamorfosi

- 25 capgrossos

• Nombre de postes: 7

• Nombre de postes amb èxit: 5

• Miqana d'ous per posta: 8,6

-Irldl/"dll sI/badI/I! aplllll de seral/lberal Pol aprectar se lase!apf'lIla!/iula

a

;

Z III ut III

:E

=

e

o

•

a.

(17)

..

=

~

z

-e

:E

S

í, el títol d'aquest anicle és correcte i no es tracta d'un error d'Impremta com es pOt pen:,ar en Uegir-ho - "on diu el desen ha de

ml'

la costa" - I es que fa ben bé cinc milions d' arn s, les planes de \ iator i \íJar al no rest de la cnnat d' ~Imena eren fons marins caben" per un mar de poca fondària, entre

30

i

50

m. que

arriba.

a fins a les

hipotètiques

costes de la serra

Alanulla.

Va

ser precisament en aquestes aigues somes on, un determinat elia

del U1U1rà període anomenat Pliocè, un o més cetacis de mida consi-derable, possiblement halenes o rorquals, van anar a embarrancar a les costes fangoses d'un paisatge deltaic, sembla~t al que ami pode~ll

trobar

al Delta de l'Ebre, tal com ens

indiquen

els

sediment,

argllooos I la malacofauna (penines i cargolo) associada a les reste, òssies objecte d'aquest article.

És per aL\Ó que quan e[sem or JOoé \1aría L\.sensi, director del

Museu

de

Ciències

\!atura[s i del Mar de '1íjar

Pari¡ronla!dll/n (rafll Poden l'cure'setsIllard-Illr~I f'~llasa/s

SedJmenlJIco"'luUieJ [wsu.. que evuJennen la pmenaa d'UI!anUc delta a la zona.

Vèrtebro enca.¡tada a la roca, ,~ta fronta1ment

( Almena] em \ a cridar per convidar-me a col laborar en [a recuperaCIó d'unes "restes

fòssils

de mida considerable, possiblement

pertan-vents a un cetaci", em va fer un -alr

~I cor i es que no es D'acta' a

d

anar a recollir i intentar classificar el, ossos d'aquesta o

dc

l'altra

cspèoe rle

cetaci més o menvs comuna a [e, nostres latituds, ,in'ó que es tracta. a d'un animal del període Pliocè, en altres paraules.

er

un

fòssil ~

i ¿o sabut entre el" que ens dediquem. siguI per professió o per, oració. a lcstudi dels cetacis. que [a troballa duna resta

fòssil

d'aquest

gJ'1lp de

rnamffers

marins

él

una cosa excepcional, especialment a[ nostre país, en el qual els fò%¡[s de cetaci són escassissims a les colleccions paleontològiques,

Es tractava d'unes restes descobertes

el

1972

pel

naruralrsta

José

Marros.

el qual va mantenir un prudent silenci fins que

e[ 1981

va mostrar e[ seu descobriment al

senvor

Berber, qui de seguida ipel seu

propi

compte va donar a conèixer el jaciment, de la qual cosa la prelllsa d'Almeria es va fer ampli ressò, A partir d'aquell

moment

el perill

d'expoliació

va afeglI'-se a[ deteriorament gradual que l'exposició de [es restes a lintempèric. en aquella torrentera erosionada per [es revingudes de [es pluges, produia en uns óssos formats pel' un teixir molt delicat i poc consistent. Per aquest motiu el Museu de Ciències \Tatura[s i del Niar

dre Níjar, amb el suport de

l'ajuntament d'aquesta localitat,

va proposar-sc salvar aquest patrimoni de valor científic incalculable,

Per portar a terme la nostra tasca comptàvem també amb l'ajut d'un informe realitzat pels tinents Ernesto Avilés i Rafael Molina i l'alferes Antonio Martín de [a Brigada d'Infanteria Motoritzada XXIII, i a

més [a promcsa dels màxims

(18)

adminis-.~

/ ,

",'

,

..

"

-

~\

nativament

fos possible per a l'extracció de les restes del jaciment en el moment en que hi hagués garalltia de la seva autenticitat.

Áixi, el nostre principal objectiu fou

avaluar quantitativament i qualita-tivament

les

restes del jaciment, el seu estat de conservació i trobar la forma de poder retirar els ossos dels cetacis amb

el

mínim risc de desperfectes. Per fer-ho vam comptar amb l'inostimable collahoració del meu bon amic

el

Dl'. Salvador Mova de l'Institut Paleontològic "Miqt;el Crusafonr de Sabadell, que amb els beus consells ens facilità molt aquesta primera prospecció, Les feines de camp van inciar-se a començaments delmes d'agost i van perllongar-sc fins a mitjans del mateix mes, suportant temperatures que en diverses ocasions van superar els -t5°C. En Ics sis visites al jaciment, vam aconseguir enretirar algunes peces òssies i fragments de moltes altres que es trobaven escampades a

I J ,

l ,

I ..: l,

causa de l'erosió a la superfície de la capçalera de la

rambla

que neix al peu del jaciment.

Les restes

òssies

es troben a una vessant erosionada d'Ull turó que s'alça uns 70 rn sobre la plana, De la situació de les peceo podem dir que es n'abell en tres nivells diferents, el més alt conre una sèrie de vèrtebres dorsals d'un cetaci de mida mitjana. entre quatre i sis metres de

longitud

aproximadament, Aquestes peces, profundament incrustades a un sediment molt consolidat, oferien grans dificultats d'extracció sense fer-Ics malbé, per això ens vam limitar a fer-ne un motllo en guix, Aquesta

sèrie

de vèrtebres es trobava envoltada de multitud de fragments ossis, alguns ja molt deteriorats per la seva llarga exposició a la intempèrie i corresponien majori-tàriament a Ics costelles a excepció d'un parell de falanges de Ics aletes pectorals, La major part d'aquest material solt el vam protegir amb

I emis per el acuar-lo I posteriorment catalogar-lo,

\1

nuell mig del Jaclmel~t. \;¡elbi Ia descobnr ~In o,

de gran, proporcions, que

més tard

Identificaríem com a part del maxil lar superior amb

el

paladar i

el,

nasals. que esta. a molt deteriorat per la humitat del sediment. cosa que ens Ia obligar a retirar-ne una

part deoprfs de gl'alb

esforços

a causa

dd

volum de la peça, \i\ò CI idcnciava que no penanl ia al matnx animal delim ell superior. En darrer terme. uns metres per sota. es trobava el ruvell inferior amb el conjunt de peceo millor cansen ades I

dr

més gran

interès

Aquestes es

rroha.

en

semicnrerrades

per un bloc

dc

fang glls molt consolidat que en el seu dia' s'Im ia desprès de mes amunt.

Áfortunadamcnr.

aquest esllavissada només havia afectat el crani del cetacr, una part del qual

possiblement

siguin Ics restes del nivell mitjà, deixant nou vèrtebres dorsals i cinc costelles gairebé al descobert i molt ben conservades, D'aquest conj unt toràcic vam prendre mides i vam

procedir

a protegir-lo "in situ" amb vernís deixant per una altra ocasió la seva

extracció. Ianmaren. per les dades que Iam prendre sembla ser que

aquestes restes pertanvien a llil mis-ticet d'uns

12

a

15

mde lon~tud,

Actualment

s'està procedint a lacondrcronarnent del material

enretirat

del jaciment al \1useu de

Ciències

\atmals I

clel

\1ar de \íjar i ai vò ha permès elaborar un informe

po-iuu

cie la gran troballa dirigit a TOtes

Ics

autoritats I

estaments

amb competènurs sobre el tema. amb la

linalitar

d'accelerar

la

total rcruperacró daquestcs restes

cctològiques

que. sens dubte són les

mé,

interessants

de

les que s'han descobert en

aquestes

terres, No I

ull

acabar aquest article sense posar de manifest remoció que vam sentir el reduir equip component de la primera prospecció. format per José Ma, Asensi,

el

seu fill, un amic

d'aquest.

estudiant

dhisròria

i l'autor d'aquestes ratlles quan per primera vegada vam poder veure i tocar els ossos