Núm. 25 / Any XCV 20 de setembre de 2008
MUNICIPAL
GASETA
SUMARI
Consell Municipal
Acta sessió 27-VI-2008 ... 2514 Acords sessió 25-VII-2008 ... 2553
Disposicions generals
Decrets de l’Alcaldia
Modificacions de crèdit ... 2556 Esmena d'error material ... 2559 Estructura organitzativa de la Direcció de Serveis
de Llicències i Inspecció ... 2559 Creació de la Direcció de Serveis de Salut Pública 2561 Denominacions d'espais públics... 2561
Cartipàs
Designació comissionat de l'Alcaldia per a l'Expo
Xangai 2010 ... 2563 Nomenament membre del Consell Municipal del
Districte de Sarrià-Sant Gervasi ... 2563 Designació representants en la Comissió de Se-
guiment de les obres de la LAV a Barcelona.. 2563 Nomenament secretari tècnic del Consell Municipal
de Medi Ambient i Sostenibilitat ... 2563
Convenis
Convenis de col·laboració i autorització paisatgís- tica ... 2564
Personal
Concursos
Bases generals que han de regir la convocatòria de quatre concursos per a la provisió de quatre llocs de treball ... 2594 Staff d'Imatge i Comunicació ... 2595 Tècnic/a de gestió i/o planificació de Serveis
Personals ... 2596 Cap de Projectes de Serveis Tècnics de Districte 2597 Cap de l'Oficina d'Atenció als Ciutadans ... 2598 Convocatòries de dos concursos per a la provisió
de dos llocs de treball de l'IMH ... 2599 Administratiu Especialitzat d'Hisenda... 2600 Administratiu de Reclamacions de Multes ... 2601
Anuncis
CONSELL MUNICIPAL
Acta de la sessió celebrada el dia 27 de juny de 2008 i aprovada el dia 25 de juliol de 2008
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-set de juny de dos mil vuit, s'hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en ses-sió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Al-calde, Jordi Hereu i Boher. Hi concorren els Ims. Srs. i la Ima. Sra. Tinents d'Alcalde, Carles Martí i Jufre-sa, Ricard Josep Gomà i Carmona, Jordi William Carnes i Ayats, Ramon García-Bragado i Acín, i Im-ma Mayol i Beltran, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores, Gemma Mumbrú i Moliné, Assumpta Escarp i Gibert, Immaculada Moraleda i Pérez, Francesc Narváez i Pazos, Itziar González i Virós, Sara Jaurrieta i Guarner, Montserrat Sánchez i Yuste, Montserrat Ballarín i Espuña, Guillem Espriu i Avendaño, Carmen Andrés i Añón, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, Joaquim Forn i Chiariello, Sònia Recasens i Alsina, Joan Puigdollers i Fargas, Teresa M. Fandos i Payà, Jaume Ciurana i Llevadot, Gerard Ardanuy i Mata, Antoni Vives i Tomàs, Mercè Homs i Molist, Francina Vila i Valls, Raimond Blasi i Navarro, Eduard Freixedes i Plans, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Ruedas, Jordi Cornet i Serra, Emma Balseiro Carreiras, Xavier Mulleras i Vinzia, Alberto Villagrasa Gil, Gloria Martín Vivas, Elsa Blasco i Rie-ra, Joaquim Mestre i Garrido, Jordi Portabella i Cal-vete, Ester Capella i Farré, Xavier Florensa i Cantons i Ricard Martínez i Monteagudo, assistits pel secreta-ri general, Sr. Jordi Cases i Pallarès, que certifica.
Hi és present l'interventor municipal, Sr. Antonio Muñoz i Juncosa.
Constatada l'existència de quòrum legal, la Presi-dència obre la sessió a les deu hores.
Es dóna per llegida l'acta de la sessió anterior, ce-lebrada el 30 de maig de 2008, l'esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consistori; i s'aprova.
PART INFORMATIVA
a) Despatx d'ofici
En compliment de l'article 63.1 del Reglament or-gànic municipal, es comuniquen les resolucions se-güents:
1. Prendre coneixement de l'acta 116/08 del Re-gistre Civil de Barcelona, Jutjat núm. 4, de data 27 de març de 2008, per la qual el regidor d'aquesta Corporació, Im. Sr. Eduard Garcia i Plans va procedir a practicar una nova inscripció de naixement, per la qual cosa, a partir d'ara els seus cognoms seran els següents: Freixedes Plans, amb efectes de 21 de maig d'enguany.
2. Decret de l'Alcaldia, de 6 de juny de 2008 (S1/D/2008 2718), que crea el Departament de
Pro-jectes i Gestió de la Informació, depenent de la Di-recció d'Atenció al Ciutadà.
3. Decret de l'Alcaldia, de 9 de juny de 2008 (S1/D/2008 2656), que designa representants de l'Ajuntament de Barcelona al Consell General de l'Associació Pacte Industrial de la Regió Metropolita-na de BarceloMetropolita-na: la Ima. Sra. Gemma Mumbrú i Mo-liné i els Ims. Srs. Joaquim Mestre i Garrido, i Jordi Portabella i Calvete.
4. Decret de l'Alcaldia, de 10 de juny de 2008 (S1/D/2008 2684), que actualitza la composició del Consell Assessor d'Escultures.
5. Decret de l'Alcaldia, d'11 de juny de 2008 (S1/D/2008 2717), que designa, de conformitat amb l'article 125 de la Carta Municipal de Barcelona, l’Im. Sr. Jordi William Carnes i Ayats representant de l'A-juntament de Barcelona en el Consell Social de la Universitat Pompeu Fabra en substitució de la Sra. Maravillas Rojo i Torrecilla.
6. Decret de l'Alcaldia, de 13 de juny de 2008 (S1/D/2008 2754), que crea la Comissió Mixta de Seguiment i Avaluació de la restauració del Museu-Monestir de Pedralbes, en designa els membres i li assigna funcions.
7. Decret de l'Alcaldia, de 16 de juny de 2008 (S1/D/2008 ), que fa efectiu l’acord adoptat per la Comissió Executiva del Consell Econòmic i Social de Barcelona, en la sessió de 14 de febrer de 2008, segons certificació annexa, respecte de les assigna-cions econòmiques per als grups i la presidència.
8. Decret de l'Alcaldia, de 19 de juny de 2008 (S1/D/2008 2829), que proposa a la Junta General de la Societat Fira 2000, SA, la designació de l'Im. Sr. Ramon García-Bragado i Acín i de la Sra. Pilar Solans i Huguet com a membres del seu Consell d'Administració en representació de l'Ajuntament de Barcelona.
b) Mesures de govern
Mg 1. Programa d'ajuts per a la instal·lació d'as-censors a la ciutat de Barcelona.
territorial. Afegeix que els criteris que s’aplicaran en aquesta iniciativa són el de la proximitat; el caràcter proactiu, ja que l’Ajuntament prendrà la iniciativa i facilitarà el procés; i la millora de gestió en tot el procés d’obtenció de la subvenció i els ajuts econò-mics.
Concreta que aquest programa pot afectar uns 7.000 edificis sense ascensor, però amb possibilitats de tenir-lo, que consten de planta baixa i tres més; que s’hi preveuen uns ajuts generalistes consistents en subvencions de caràcter objectiu que poden arri-bar al 60% del cost de la instal·lació fins a un màxim de 45.000 euros en cada cas i 6.000 euros per habi-tatge, però, a més, està prevista una subvenció addi-cional que pot arribar al 100% en el cas de pisos ocupats per persones amb uns ingressos familiars inferiors a dues vegades l’Indicador públic de renda d’efectes múltiples (IPREM) per tal d’evitar que en determinades comunitats quedi bloquejat l’acord d’instal·lació d’ascensors per la manca de possibili-tats econòmiques de determinats veïns; que l’Ajun-tament garanteix l’agilitat de la gestió i l’efectivitat del pagament de la subvenció en un màxim de 90 dies des de l’informe tècnic final; que les condicions exi-gides per a l’atorgament de la subvenció són: que es tracti d’un edifici destinat a habitatge, que no disposi d’ascensor, que no s’hagin iniciat les obres per a instal·lar-lo, que disposi de la corresponent llicència, que tingui seguretat estructural acreditada i que que-den excloses les propietats verticals destinades a la venda. Agrega que la informació pertinent es facilita-rà a través de les Oficines de l’habitatge i es desen-voluparà una campanya institucional per a la difusió d’aquest programa, el qual preveu una inversió glo-bal de 96 milions d’euros amb una quantitat gloglo-bal de subvencions calculada en 40 milions d’euros que agrupa el conjunt de subvencions que es rebrien per tal concepte, i una quantitat addicional per a subven-cions complementàries de 2 milions d’euros; mentre que el seu calendari preveu la concreció dels conve-nis entre l’1 i el 31 de juliol i l’inici de la campanya institucional es farà de manera que permeti que els acords amb les comunitats de propietaris es puguin començar a partir de l’1 de setembre, ja que hi ha un ampli consens ciutadà i institucional entorn aquesta mesura de govern, com ho demostra el conveni sig-nat amb diversos interessats.
El Sr. Freixedes manifesta que el Grup de Con-vergència i Unió dóna la benvinguda a aquesta me-sura de govern de millora substancial de les ajudes que reben les comunitats de propietaris que instal·len un ascensor en els respectius edificis, amb la qual de certa manera s’està reconeixent que fins ara els in-centius en aquest terreny quedaven coixos, ja que basta comparar-los amb les ajudes previstes en el programa en debat, el qual té, doncs, el suport del Grup de Convergència i Unió, que seguirà atenta-ment el desenvolupaatenta-ment d’aquest programa perquè es tradueixi del paper a la realitat i, en aquesta línia, li sembla que la subvenció complementària, que el Sr. García-Bragado ha indicat, en favor d’aquells veïns que econòmicament no poden assumir el cost de la instal·lació d’ascensor en la seva finca pot faci-litar l’adopció de l’acord de la comunitat, indispensa-ble per a poder tirar endavant el projecte d’ins-tal·lació d’ascensor en els respectius edificis.
El Sr. Cornet significa que l’equip de govern ha convertit aquest programa d’ajuts a la instal·lació en un element de màrqueting, perquè ja féu una roda de premsa per parlar-ne una setmana abans de portar-lo a aquest Plenari; però, una vegada més, han apa-regut diferències entre allò que porta aquí, allò que signà amb les entitats privades i allò que es ven a la premsa; que el seu Grup considera no tan sols ne-cessari sinó, fins i tot, obligatori per a aquest Ajunta-ment, ampliar els ajuts municipals per a la instal·lació d’ascensors, però la mesura en debat presenta di-verses incògnites:
1a) Si, en vista que ha anunciat l’atorgament d’una subvenció del 100% del cost de la instal·lació a favor d’aquells propietaris amb unes rendes que no supe-rin dues vegades l’IPREM, tal subvenció s’haurà de reintegrar en cas de venda o d’herència de l’im-moble, supòsit aquest darrer amb el qual el seu Grup no estaria pas d’acord.
2n) Si l’ajut comportarà pagament d’interessos o serà una subvenció pròpiament dita, i si la inscripció en el Registre de la Propietat es farà com a càrrega de la finca.
3r) Donat que tal programa s’ha presentat, segons les seves notícies, sense haver negociat res amb la Generalitat que fins ara contribuïa amb un 60% a les subvencions que s’atorgaven amb la mateixa finali-tat, quina serà a partir d’ara la contribució de la Ge-neralitat o si serà aquest Ajuntament qui assumeixi íntegrament l’import de la subvenció.
4t) Si els ajuts previstos en aquest programa s’atorgaran també amb caràcter retroactiu als expe-dients encara pendents de resolució.
5è) Si s’ha fet un estudi real del nombre de fin-ques sense ascensor existents a la Ciutat.
6è) Si els ajuts podran també aplicar-se a aquelles finques de tres plantes.
El Sr. Martínez indica que per al Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya aquesta mesura de go-vern implica una continuïtat respecte a aquelles ac-tuacions que els darrers anys s’han anat canalitzant a través de l’Institut del Paisatge Urbà i la Qualitat de Vida, i pretén generalitzar els ajuts destinats a la instal·lació d’ascensors en finques destinades a habi-tatge privat, però no acaba de veure clar quina serà, en els 42 milions d’euros previstos, l’aportació de la Generalitat i, per tant, si aquest Ajuntament incre-menta el seu percentatge del 20% o només pretén acumular els ajuts existents i facilitar els tràmits.
Inquireix, tot seguit: si es preveuen clàusules soci-als per a prioritzar la instal·lació d’ascensors en fin-ques habitades per persones amb mobilitat reduïda, i elements per a incentivar la instal·lació d’ascensors en finques de propietat vertical en les quals els lloga-ters no tenen tanta capacitat de decisió en aquesta matèria vist que la crisi immobiliària i la pujada dels tipus d’interès poden fer disminuir l’interès dels co-propietaris de finques de propietat horitzontal per instal·lar ascensors en els seus edificis; i si es podria quantificar en una data x un determinat objectiu con-cret.
l’empresa instal·ladora assumint directament el pa-gament, de manera que en tal cas el tempo pesaria sobre les empreses instal·ladores i no sobre els pro-pietaris que no veurien obligats a avançar uns diners que després han de recuperar de l’Ajuntament.
També vol saber si ha previst l’augment de dispo-nibilitat de les empreses instal·ladores a tirar enda-vant els projectes que se’ls encarreguen, augment que és més que previsible per la reorientació d’em-preses davant la crisi immobiliària i que, conse-güentment, redueix els temps d’espera, que a vega-des arribaven a l’any, per a l’execució dels projectes. Posa en relleu, en darrer lloc, que un dels valors que hi ha darrere de la mesura en debat és l’estímul dels copropietaris de les finques a millorar el seu entorn immediat i, consegüentment, la seva qualitat de vida.
La Sra. Blasco destaca que el Programa d’ajuts per a la instal·lació d’ascensors ve a complir un dels principals compromisos de l’Acord de govern i que es plasmarà també en el Pla d’Habitatge 2008-2016, la millora de l’accessibilitat dels edificis d’habitatges, incorpora elements fonamentals per al Grup d’Ini-ciativa per Catalunya Verds–EUiA com són la univer-salització d’uns ajuts generalistes adreçats a tots els edificis d’habitatges sense ascensor però amb possi-bilitats de tenir-lo, i comportarà una sensible millora del parc d’habitatges existent en termes d’habi-tabilitat i d’accessibilitat i, consegüentment, de quali-tat de vida dels seus ocupants, especialment aquells amb mobilitat reduïda per l’edat o qualsevol altra causa que, per aquests motius, veuen alterada la seva vida quotidiana en el seu accés a l’espai públic.
Subratlla, també, que el programa en debat impli-ca un salt important en termes de cohesió social, mitjançant l’especial atenció que es presta a aquelles persones amb menys recursos econòmics gràcies als ajuts complementaris que arriben al 100% del cost de la instal·lació de l’ascensor, ja que a vegades les dificultats econòmiques feien que els propietaris en tal situació s’oposessin, encara que hi haguessin ajuts, a l’adopció de l’acord de la junta de la comuni-tat respectiva necessari per a la instal·lació de l’ascensor en el seu edifici perquè no podien assu-mir-ne tal cost; que, per tant, implica també la volun-tat de mantenir l’estructura residencial i denota una preocupació per l’equilibri territorial atesa l’especial atenció que dedica als barris amb dificultats; que altres aspectes remarcables més vinculats a la gestió són: la proximitat palesa en el fet que totes les sol·licituds es puguin gestionar des de la xarxa d’Oficines d’habitatge presents ja en pràcticament tots els districtes; la col·laboració entre tots els ope-radors i les parts implicades, que ajudarà a superar situacions avui complicades de resoldre; l’agilitació dels tràmits que animarà la presentació de més sol·licituds; la posada en marxa de recursos; l’assessorament i la coordinació entre tots els agents; tot plegat fa que el programa en debat sigui ambiciós no tan sols pel que fa als ajuts que preveu, sinó pel que fa al nombre d’actuacions subvenciona-des.
El Sr. García-Bragado estima, per les intervenci-ons que s’han produït, que la mesura de govern ha tingut una acollida favorable entre els membres del Consistori i que totes elles han reconegut la
comple-xitat que hi ha darrere d’una iniciativa com aquesta pel que fa a la gestió, ja que es tracta d’atorgar sub-vencions públiques per a efectuar obres en un àmbit privat en el qual s’exigeix un nivell de consens abso-lut en el si de cada comunitat de propietaris, element aquest que ha estat la causa que històricament mol-tes iniciatives tendents a la instal·lació d’ascensors hagin patit molts problemes, però, a més, la comple-xitat també derivava del fet que les aportacions pro-venien de diverses institucions que aplicaven norma-tives diferents.
Subratlla que, consegüentment, el nou programa, donant continuïtat a altres polítiques, marca un punt d’inflexió radical en tant que aglutina el conjunt d’ajudes ofertes per les institucions en aquest ter-reny, de manera que dels 40 milions d’euros previs-tos, la meitat pràcticament provenen de diferents ajudes de la Generalitat que les aportava en quanti-tats diferents en funció de si es tractava o no d’àrees de rehabilitació integral, i un dels seus elements claus és l’ajuda a aquelles persones que no poden assumir els costos de la instal·lació d’ascensor en l’edifici on habiten, i, en conseqüència, la inscripció en el Registre de la Propietat pretén la recuperació del deute si aquestes persones vénen a millor fortu-na o transmeten de manera onerosa o a títol lucratiu si el causahavent no està en les condicions econò-miques del causant. Agrega que en tractar-se d’un programa universal, el concepte de prioritat per a determinats col·lectius es determinarà en la gestió i no en la formulació; i que els convenis signats amb fabricants, instal·ladors i gestors i el consens assolit garanteixen l’èxit davant un eventual augment de la demanda.
El Sr. Freixedes remarca que, com acaba de dir el Sr. García-Bragado, el repte, efectivament, està en la gestió perquè la partitura promet una música molt bona però cal interpretar-la bé; que per al seu Grup és tan important la quantia com el compromís de donar informació sobre la normativa aplicable i d’arribar a un acord negociat amb la corresponent comunitat de propietaris, de manera que l’Administració municipal agafa un paper actiu per tal que les comunitats de propietaris puguin accedir a les ajudes i arribar a acords per a demanar-les; que entén que hi ha un compromís implícit en el sentit que els ajuts es co-braran en el moment que es tiri endavant l’obra evi-tant així la pràctica, fins ara vigent, que la comunitat hagi d’avançar primer els diners per pagar la ins-tal·lació i després, un cop rebuda l’ajuda, hagi de distribuir-ne l’import entre els diversos copropietaris.
Reitera, doncs, el suport del seu Grup a la mesura en debat i la seva voluntat de vigilar de manera molt estricta que es tiri endavant.
Observa, finalment, que s’ha anunciat que l’aten-ció de proximitat serà a càrrec de les Oficines d’ha-bitatge del districtes i, tanmateix, l’1 de setembre, data en què començarà a funcionar aquest progra-ma, els Districtes de les Corts i de Sarrià-Sant Ger-vasi encara no disposaran de les respectives oficines d’habitatge i, per tant, en aquests districtes caldrà muntar algun sistema per tal que la mesura avui presentada sigui realment tan generalista com s’ha dit.
edificis durant el període de vigència del Programa avui presentat, vist que la mitjana d’instal·lació acon-seguida fins ara ha estat de 200 per any: per tant, li sembla que s’ha presentat un bon estudi en el ter-reny del màrqueting, però quedarà desvirtuat en la seva execució, perquè, a tot estirar, arribarà a uns 800 edificis en els seus quatre anys de durada.
El Sr. Alcalde puntualitza que la mesura de govern en debat s’ha presentat després d’arribar, amb set entitats com a mínim, a un acord que preveu un augment de la demanda d’incorporació d’ascensors en molts edificis de la Ciutat: per tant, creu que tindrà unes conseqüències estructurals realment importants en el nostre parc d’edificis i d’habitatges.
Espera, doncs, que molta gent estudiï les ofertes que el Programa exposat conté, i s’aculli als seus beneficis, que comportaran un gran canvi en l’ac-cessibilitat, la qualitat de vida i la cohesió social, com s’ha pogut comprovar en aquells barris on s’han tirat endavant iniciatives d’aquesta naturalesa; i que, en definitiva, tal programa es converteix en un gran èxit fins al punt que calgui incrementar els fons que s’hi apliquen, cosa que voldrà dir que moltes comunitats de veïns s’han posat d’acord a instal·lar ascensor en els seus habitatges; i agraeix els suports que s’han expressat a una mesura que significa la suma de molts esforços.
Mg 2. Punts wifi d'accés a internet a espais muni-cipals.
El Sr. García-Bragado explica que aquesta inicia-tiva del govern municipal s’adreça al foment, entre la ciutadania, de les tecnologies de la informació i co-municació que tenen un rol inqüestionable en el con-junt del desenvolupament econòmic, com es pot comprovar diàriament: per tant, és voluntat d’aquest Ajuntament, que ha estat pioner en aquesta matèria en múltiples ocasions, donar-los un nou impuls mit-jançant la construcció d’una xarxa de tecnologia ina-làmbrica wifi que es pugui connectar fins en 500 espais municipals durant l’horari d’obertura de cada un d’aquests centres. Afegeix que a Barcelona, que ha fet una aposta clara per millorar la qualitat de vida dels seus ciutadans, les noves tecnologies han d’estar al servei d’aquest objectiu i, per tant, la mesu-ra de govern vol oferir a la ciutadania una eina per-què gestionant els usos del temps laboral i familiar pugui implicar-s’hi; i que, en definitiva, es tracta de crear una xarxa d’accés a internet lliure, oberta als ciutadans a través de la wifi sense fils que s’anomenarà Barcelona wifi, la qual significarà un salt quantitatiu i qualitatiu rellevant perquè actual-ment els punts municipals d’accés a internet són una cinquantena.
Concreta que el calendari establert per a la im-plementació d’aquesta mesura preveu el desplega-ment durant el primer semestre de 2009 d’un mínim de dues seus a cada un dels 73 barris de la nostra ciutat; que el servei permetrà la connexió de disposi-tius wifi a les velocitats estàndards de 54 megabytes, estarà disponible durant els horaris d’obertura al públic dels centres on estigui instal·lat, serà accessi-ble als ciutadans sense necessitat d’identificació i el seu ús es farà amb les següents restriccions: es limitaran els serveis de compartició de recursos (descàrregues), s’habilitarà un filtratge de continguts que siguin considerats no adequats, i el període
d’utilització estarà limitat a un màxim de 60 minuts. Agrega que els costos d’aquest projecte s’han esti-mat en 1.767.000 euros pel que fa a la seva implan-tació, i en 950.000 euros pel que fa al seu funciona-ment; i que la iniciativa i el control tècnic de l’operació serà a càrrec de l’Institut Municipal d’Informàtica.
El Sr. Ardanuy indica que la mesura presentada li provoca una sensació d’una certa obsolescència i timidesa fins al punt que la qualificaria de tecnocon-servadora, perquè del projecte de connectar els es-pais municipals amb la xarxa inalàmbrica ja se’n parlava fa vuit anys a pesar que en el terreny de les noves tecnologies és molt de temps i, per tant, con-sidera la mesura en debat poc agosarada i innovado-ra; que tots els Grups municipals han portat en els seus programes electorals les connexions inalàmbri-ques de telecomunicacions i, consegüentment, es podia esperar una iniciativa més pionera en aquest terreny i, tanmateix, amb la mesura de govern pre-sentada es perd una oportunitat; que el seu Grup plantejà el juliol de l’any passat una iniciativa que propugnava el desplegament d’una xarxa inalàmbri-ca no taninalàmbri-cada als edificis municipals, sinó oberta als carrers i places de la nostra ciutat; que cal garantir l’accessibilitat de la xarxa sense fils als espais pú-blics de Barcelona en general, perquè és una clau de l’èxit del projecte i en aquests moments en el món hi ha ciutats, com Tòquio i San Francisco, que van molt per davant de Barcelona en aquest terreny mitjan-çant la utilització de xarxes obertes compartides; i que encara que la tecnologia canvia contínuament, no es poden donar respostes endarrerides que facin perdre competitivitat a Barcelona: creu, doncs, que la mesura presentada no aporta gran cosa i més quan, segons un article recent de la New America Fondati-on impulsada per Google, el model wifi.net iniciat a Osona és el camí a seguir per a desenvolupar les xarxes wifi municipals.
Considera que els diners pressupostats per a una iniciativa d’aquestes característiques no haurien de servir només per a posar estructura, sinó també per-què les entitats públiques i privades col·laboressin i oferissin les màximes prestacions i cobertures i, en definitiva, un servei realment pràctic i útil als ciuta-dans, perquè les limitacions relatives a l’horari d’obertura dels centres i al temps d’ús del servei no li semblen adequades si realment es vol difondre i democratitzar l’ús de les noves tecnologies, ja que l’ús d’internet no es redueix a un horari preestablert i sovint es focalitza fora de l’horari laboral; i que quan a Califòrnia estan mirant cap a Osona, aquí com a mínim hauríem de ser capaços de generar model en comptes de reproduir un model antiquat.
considerable, circumstància que ha comportat que Barcelona perdi la línia de sortida en l’oferta d’aquest tipus de serveis, ja que actualment només compta amb aquests 50 punts d’accés que ara seran ampli-ats d’acord amb un calendari que, a juí seu, hauria de preveure un ritme més ràpid perquè els esmen-tats 50, a més d’exigir la identificació de l’usuari, són totalment insuficients per a donar el servei que la Ciutat avui necessita.
Opina que l’ampliació prevista en aquesta mesura de govern resulta encara insuficient i poc ambiciosa, perquè hauria d’anar molt més enllà en el model que implanta, buscant la col·laboració amb el sector pri-vat i no limitant la connexió wifi als horaris dels cen-tres, ja que la gent hauria de poder connectar-se a l’hora que vulgui.
Admet que la supressió de la identificació de l’usuari implica un avenç, però pensa, en canvi, que la cobertura i la velocitat de connexió als dispositius wifi no hauria d’ésser l’estàndard, sinó més alta.
Creu, en resum, que la iniciativa presentada avan-ça, però no tant com exigeix la implantació del wifi en una ciutat de les característiques de la nostra, sobre-tot en comparació amb el nivell assolit en les ciutats que s’han esmentat, on els seus ciutadans poden connectar-se al wifi en qualsevol moment.
El Sr. Florensa comenta que, en opinió del Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya, s’ha de treba-llar perquè Barcelona vagi avançant progressivament cap a la ciutat del coneixement, un objectiu que pas-sa, entre altres mesures, per acostar les eines de la societat de la informació a les persones apostant per les tecnologies de la informació i de la comunicació, facilitant-hi l’accés a tots els sectors socials de la Ciutat per tal d’evitar la fractura digital existent en diferents col·lectius de la Ciutat, i afavorint l’accés públic a la xarxa en diferents punts a través de la tecnologia wifi per tal d’acostar internet a la ciutada-nia oferint-li l’accés gratuït.
Recorda que el 2004 el seu Grup impulsà el pro-jecte Sense Fils BCN per tal de promoure la xarxa wifi a traves de la implantació d’11 punts fixes d’accés a internet sense fils als deu districtes de la Ciutat, projecte que era molt innovador, perquè fa quatre anys no es parlava tant com ara de la tecno-logia wifi, però no es pogué desenvolupar del tot per les condicions que aleshores imposà la Comissió del Mercat de Telecomunicacions.
Entén, doncs, que aquesta mesura continua el camí iniciat aleshores i hauria de cobrir una assigna-tura pendent d’aquesta ciutat perquè amb un mo-ment de plena efervescència de les noves tecnologi-es, només disposa de 50 punts d’accés lliure a internet; i troba positiu el desplegament d’aquests nous punts d’accés a internet en els equipaments municipals perquè pot contribuir a acostar internet a la població, però demana que s’acceleri el calendari d’implantació dels nous punts previstos per tal que els ciutadans puguin gaudir d’aquest servei tan aviat com sigui possible, i que en cada districte hi hagi, almenys, un parell d’espais que tinguin un horari d’obertura més llarg, perquè la gent hi pugui accedir en franges horàries més àmplies que les pròpies dels altres equipaments públics sovint coincident amb els horaris laborals.
La Sra. Blasco manifesta que, a parer del Grup d’Iniciativa per Catalunya Verds–EUiA, aquesta me-sura de govern és molt important perquè aborda les polítiques públiques d’inclusió digital; que els propers anys s’ha de garantir a tothom el dret d’accés a in-ternet augmentant els punts públics des d’on puguin fer-ho; que segons dades recents, Barcelona és la ciutat espanyola amb més punts públics o comercials d’accés inalàmbric i destaca pel gran esforç fet pels serveis públics que ofereixen aquest accés; que tot respectant les regles del dret a la competència i els codis que imposen les autoritats reguladores en el marc del servei liberalitzat, amb aquesta mesura l’Ajuntament de Barcelona acompanya una societat que es mostra molt activa: per tant, el seu Grup ce-lebra que aquests 500 nous espais previstos puguin conformar una xarxa capil·lar potent que arribi a tota la nostra ciutadania, però creu que cal trobar la fór-mula amb els col·lectius cívics existents que treballen en aquestes tecnologies, per fer de Barcelona la gran xarxa d’accés a internet sense fils a través d’un projecte de ciutat que garanteixi a la ciutadania l’accés universal de qualitat a internet com a porta a la societat de la informació i del coneixement.
Subratlla que la mesura no persegueix un model de ciutat basat en uns quants barris wifi, sinó que el seu objectiu és aconseguir que tots els districtes tinguin eines i espais de coneixement fent que en el primer semestre de 2009 hi hagi ja en funcionament un mínim de dues seus d’accés en cadascun dels 73 barris de la Ciutat, de manera que una zona d’alta concentració tecnològica com el Districte 22@ ha de ser només un punt de referència, no la única refe-rència en aquest terreny, perquè la fortalesa de Bar-celona en la nova societat del coneixement rau pre-cisament en les seves característiques basades en un model de ciutat on les persones i les seves inicia-tives, tant socials com empresarials, convisquin en un mateix espai i on la proximitat permeti reconèixer les complicitats i els destins de ciutat comuns.
El Sr. García-Bragado expressa la seva sorpresa davant les intervencions que ha sentit als represen-tants de la dreta d’aquest Ajuntament, als quals re-corda que oferir connexions lliures i gratuïtes a inter-net a l’espai públic està literalment prohibit a l’Ad-ministració i precisament, en vista d’això, el govern municipal planteja avui un model que ha de permetre l’accés als ciutadans a la xarxa inalàmbrica.
precedent en el món i, per tant, Barcelona continuarà essent punt de referència en aquest terreny.
Subratlla que en tals intervencions també s’ha po-sat de manifest la diferència clara que hi ha entre verbalitzar les coses, és a dir fer discursos, i fer-les realitat, que és el repte i el compromís del govern municipal; que el wifi obert en els espais públics és un tema recurrent que les persones que es mouen en aquest terreny saben què pot donar de si, i és quelcom completament diferent de construir una xarxa wifi viable, oberta i gratuïta; que el marc del calendari que ha presentat és de referència i la pri-mera fase d’implantació del projecte en debat es treurà d’immediat a licitació i, per tant, confia que els resultats que s’obtinguin de les diverses propostes presentades permetin accelerar el procés d’im-plantació; que pel que fa als horaris, s’ha posat una cura molt especial a no envair determinats àmbits, a evitar pràctiques que poguessin tenir problemes de caràcter legal en el camp del respecte a la lliure competència; i que, en definitiva, el projecte presen-tat és impecable des del punt de vista legal, i segur i capdavanter des del punt de vista tecnològic i per-met, des del punt de vista polític, millorar les relaci-ons d’aquest Ajuntament amb els seus ciutadans.
El Sr. Ardanuy puntualitza que allò que està prohi-bit no és oferir xarxa wifi als carrers, perquè hi ha llocs on s’està fent, sinó fer-ho malament i de mane-ra il·legal.
La Sra. Esteller matisa que el seu Grup sempre ha dit que l’Ajuntament havia de compatibilitzar la pres-tació de serveis amb el sector privat i, en aquesta línia, el Sr. García-Bragado ha recordat els proble-mes que es varen produir el 2005 quan la Comissió del Mercat de Telecomunicacions obligà aquest Ajuntament a retirar determinats punts wifi; que, en tot cas, el seu Grup pensa que tal compatibilitat és possible però, a més, l’Ajuntament pot actuar mitjan-çant operadors privats; i que cal avançar vers l’obertura total sense limitacions d’horari i també cap a una bona cobertura i amb la velocitat adequada per a oferir un servei de qualitat.
El Sr. Florensa aclareix que els seu Grup no qües-tiona pas que els punts d’accés estiguin ubicats en equipaments públics, però apunta la conveniència que els espais en què s’ubiquin tinguin un horari més ampli que el propi de l’equipament, per tal que ofe-reixin unes possibilitats de connexió més flexibles.
El Sr. Alcalde agraeix el suport que s’ha expressat a una mesura de govern, que és ambiciosa i pionera en el marc legal, ben clar i nítid, en el qual aquest Ajuntament es mou i aprofita tota la seva capacitat per a generar aquesta iniciativa.
c) Informes
1. Marc estratègic per a l’acció social de Barcelo-na.
El segon tinent d'alcalde, Sr. Gomà, explica que aquest informe és el resultat del procés d’elaboració del Marc estratègic per a l’acció social de Barcelona en el context de l’Acord ciutadà per una Barcelona inclusiva, signat el 5 d’abril de 2006 per l’Ajuntament i 235 entitats a les quals d’aleshores ençà s’han afe-git d’altres fins arribar a les 392 entitats adherides actualment; que tal acord constitueix un espai de
diàleg, d’intercanvi, de compromís, de treball com-partit entre l’Administració municipal i el conjunt d’entitats, xarxes comunitàries i agents socials que operen a Barcelona en el terreny de la inclusió, i implica un model de treball innovador que s’articula per mitjà d’accions horitzontals que tenen sempre el fil conductor de la col·laboració mútua i, conse-güentment, representa la dimensió d’implicació de la ciutadania en les polítiques d’inclusió, implicació que ha de passar de la participació més convencional a la corresponsabilitat en el desplegament de les polí-tiques esmentades; que tal acord, més enllà de les eines d’intercanvi d’informació i dels projectes con-crets que s’han desplegat en el seu marc –el Banc de productes no alimentaris, el Programa d’activitats culturals d’acció social o el Programa l’Auditori apro-pa– ha permès ja la posada en marxa de sis xarxes d’acció per a la inclusió d’àmbit de ciutat: la d’atenció a les persones sense sostre, la de centres oberts d’infància, la d’inserció socio-laboral, la d’acollida i interculturalitat, la de suport a famílies cuidadores de persones malaltes cròniques, i la d’empreses amb programes de responsabilitat social; xarxes que aglu-tinen avui 160 entitats que acorden amb l’Ajuntament no només recursos, sinó també, i principalment, me-todologies d’intervenció i finalitats compartides. Afe-geix que, en concret, l’Ajuntament el 2008 té signats 96 convenis per a la inclusió, 58 més que els exis-tents el 2005, previ a la signatura de l’Acord, i desti-narà enguany 2,9 milions d’euros a finançar les actu-acions concertades en el marc de tals convenis, quantitat que pràcticament dobla els 1,5 milions que hi destinà el 2005.
Continua dient que, paral·lelament a tota aquesta activitat, l’Ajuntament i les entitats han estat treba-llant al llarg dels dos darrers anys en l’elaboració del Marc estratègic de l’Acord ciutadà, marc que ve defi-nit per cinc elements principals: a) una lectura com-partida de les dinàmiques de canvi social que tenen lloc avui a la Ciutat; b) una estratègia d’acció concer-tada entre l’Ajuntament i el conjunt d’entitats que operen com a agents d’inclusió a la Ciutat; c) un conjunt d’eines metodològiques que fan possible aquesta acció concertada; d) un increment de la capacitat de resposta als reptes plantejats; i e) una voluntat compartida d’aprenentatge i de transferència de pràctiques de caràcter innovador.
Indica que el procés d’elaboració del Marc objecte d’aquest informe ha tingut com a fil conductor la par-ticipació, perquè han estat més de 200 les entitats que a través de tallers col·lectius i de reunions bilate-rals s’han implicat en algunes de les cinc fases o etapes de tal procés: la primera, d’anàlisi dels canvis socials produïts a Barcelona al llarg dels darrers deu anys; la segona, la identificació pactada dels 11 fets més rellevants i de les 42 conseqüències que han tingut en l’àmbit del benestar social; la tercera, d’ela-boració d’un document propositiu configurat per 10 objectius de caràcter general i quatre eixos d’inter-venció social específica; la quarta, de construcció d’un mapa d’accions i compromisos de ciutat a partir de les aportacions de l’Ajuntament i de les entitats; i la cinquena, que s’obre ara, d’impuls, seguiment i actualització permanent dels projectes.
destaca, a continuació, que les idees-forca del Marc estratègic se sintetitzen en cinc ces, l’aposta per una Barcelona: cohesionada, amb igualtat d’oportunitats reals i efectives; cooperativa, amb dinàmiques d’im-plicació i col·laboració; convivencial, amb respecte a les diferències i valors compartits; comunitària, amb forts vincles de solidaritat i fraternitat; i creativa, amb dinàmiques d’innovació social potents.
Subratlla, també, que aquests valors es concreten en aquests quatre eixos d’acció:
a) Potenciar i articular de manera integrada la xar-xa de recursos, prestacions i programes de serveis socials, tot impulsant les dinàmiques, avui ja en mar-xa, tant de canvi qualitatiu com de creixement quanti-tatiu.
b) Millorar i enfortir els equipaments, serveis i pro-grames directament vinculats a la inclusió social.
c) Situar la participació i l’acció comunitària com a estratègies prioritàries en la construcció d’una Barce-lona més solidària.
d) Promoure el treball en xarxa i la gestió de les relacions i interdependència com a dinàmiques cen-trals en el desenvolupament de l’acció social.
Acaba remarcant que el principal valor i l’element innovador més important del Marc estratègic que està presentant és que no acaba en un document de propostes d’acció, sinó que incorpora ja un primer mapa de compromisos que a hores d’ara inclou 163 accions concretes que es comprometen a dur terme les entitats vinculades a l’Acord ciutadà per a Barce-lona inclusiva i, per tant, el Marc neix ja amb uns continguts incorporats que, si bé s’hauran d’anar ampliant, permeten encetar una tasca de seguiment i actualització i que van des de l’atenció domiciliària a la petita infància o l’acollida de famílies amb nens amb llargues malalties fins a serveis d’acompa-nyament a la gent gran, a la detecció comunitària de persones fràgils passant per la formació de joves nouvinguts en processos de reagrupament familiar o per uns fons socials de crèdits de retorn ràpid; i que, en síntesi, l’enfortiment de l’Acord ciutadà i la culmi-nació del Marc estratègic són una passa endavant més en l’estratègia d’inclusió social no només del govern municipal i de l’Ajuntament, sinó també del conjunt de la ciutadania de Barcelona.
La Sra. Fandos comenta que, un cop més, el Sr. Gomà ha presentat un document respecte al qual el Grup de Convergència i Unió no pot dir altra cosa que hi està d’acord, especialment quan es presenta com una eina de governança democràtica volent dir amb això que no tot s’ha de fer des de l’Ajuntament, sinó de manera compartida amb el teixit social, per-què aquest és també el model del seu Grup; però, en tot cas, ha de significar que aquesta vegada, a dife-rència de quan es tracta de plans a càrrec del govern municipal, es tracta de documents que reflecteixen els compromisos d’altres entitats, institucions i fun-dacions amb les quals el seu Grup confia i, per tant, es congratula que facin des de fa molts anys una feina a la qual continua donant suport, mentre que, en canvi, no es pot refiar tant d’allò que li correspon fer al Sr. Gomà en els discursos del qual veu, com diuen els italians, només parole, paraole, però des-prés la gestió no s’acaba de veure mai i així: a) en l’aplicació de la Llei de la dependència, encara no s’han començat a fer les valoracions corresponents a
2008, i encara s’estan acabant les de l’any passat i només està cobrant un 10% de la gent amb dret a rebre els ajuts que se’n deriven; b) el servei porta a porta, provocarà manifestacions d’aquí a quatre dies; c) encara s’estan col·locant primeres pedres de molts dels 50 equipaments inclosos en el Pla d’equipaments socials i que ja haurien d’estar en funcionament a hores d’ara, i, tanmateix, avui encara es prendrà un acord indispensable per a poder començar a cons-truir-ne un d’ells; d) no s’arriba a executar en la seva totalitat la partida relativa a l’atenció domiciliària.
Recalca que el Grup de Convergència i Unió està plenament d’acord amb la coordinació amb les enti-tats, però no pot pas estar-ho amb la manera com s’estan gestionant els serveis socials, tasca en la qual el Sr. Gomà, que és professor universitari, s’ha d’esmerar una mica més.
La Sra. Martín manifesta que de l’informe presen-tat, els membres del Grup del Partit Popular, en comparteixen la finalitat perseguida i la necessitat de comptar amb la labor que realitzen les entitats soci-als i les empreses compromeses en projectes de responsabilitat social corporativa i també la necessi-tat de coordinar aquestes activinecessi-tats en un marc d’actuació conjunt, però hi troben també aspectes no satisfactoris que són, en alguns casos, representa-tius de la manera de fer, que considera ineficaç, del govern municipal.
Demana, doncs, al Sr. Gomà que no intenti con-fondre perquè l’acció social per una Barcelona inclu-siva està emmarcada en el Pla municipal per a la inclusió social 2005-2010 que estableix l’estructura dels serveis, els principals indicadors de les políti-ques directament vinculades a la lluita contra la po-bresa i l’exclusió social, i els objectius que perse-gueix, i d’ençà de l’aprovació de tal pla s’han presentat tres informes sobre el Marc estratègic, però un sol informe de seguiment sobre el desenvo-lupament de l’esmentat Pla per a la inclusió, que aportés dades i indicadors suficients per a fer una anàlisi acurada del treball dut a terme pels serveis que depenen del Sr. Gomà: per tant, el Grup del Partit Popular té la sensació que amb la reiterada presentació d’aquests informes sobre el Marc estra-tègic el govern municipal pretén passar de puntetes sobre el rerefons de la qüestió, i esmerçar els cinc anys previstos en el pla en estudis que justifiquin el seu compromís amb Barcelona.
Matisa que el seu Grup no qüestiona pas la ne-cessitat de disposar d’una base de dades que es vagi actualitzant anualment i permeti adaptar els objectius a la realitat de cada moment, però d’ençà de l’aprovació del Pla esmentat han passat ja tres anys i té la sensació que el govern municipal busca la manera de cobrir-se delegant tot l’esforç en les entitats socials que conformen la xarxa, sense rebre sovint de les Administracions tot el suport que els cal: per tant, les ha de felicitar per la seva feina i la seva col·laboració.
Formula, a continuació, unes reflexions que són fruit de la situació d’alarma posada de manifest en les dades aportades per l’Institut d’Estadística de Catalunya que denoten un increment del nombre de persones que viuen a Barcelona per dessota del llindar de la pobresa, un sector d’unes 300.000 per-sones equivalent al 19% de la població de la nostra ciutat, la qual cosa vol dir que dos de cada deu bar-celonins viuen amb menys de 8.500 euros a l’any, però encara més preocupant és el fet que aquestes xifres van creixent quan la mitjana de la Unió Euro-pea està al voltant del 12%.
Indica que davant d’aquesta situació, el seu Grup creu que l’Ajuntament ha d’afrontar amb decisió els problemes enquistats a la nostra societat que provo-quen que cada dia s’incrementi més el nombre de gent pobra, és a dir, cal treballar a favor de la inclu-sió atacant les causes que la provoquen, per tal de disminuir el nombre de persones que viuen sobre el llindar de la pobresa; que cal menys filosofia i més acció directa perquè si no s’actua amb rapidesa, quan es vulgui reaccionar el problema serà tan gran que no es podrà controlar; i que l’informe de segui-ment del Pla municipal d’inclusió social que ha de-manat permetria estimar què s’ha fet, quines pers-pectives hi ha de cara a la data de finalització del pla, quins són els motius de l’increment de la pobresa a la nostra ciutat, i què es pensa fer per a controlar la situació.
La Sra. Capella, després d’agrair al Sr. Gomà la presentació d’aquest informe que és fruit d’un infor-me previ presentat el 10 de juliol de l’any passat a la Comissió d’Acció Social i Ciutadania, es felicita que amb el Marc estratègic que avui es presenta s’hagi trobat un espai comú d’actuació i reflexió amb totes les entitats que actuen i interactuen en la xarxa soci-al, espai que permet assolir els objectius comuns i marcar línies estratègiques.
Posa en relleu que el procés seguit ha permès de-limitar 11 fets clau que incideixen en les dinàmiques de canvi social, però lamenta que se n’hagi oblidat que no es pot obviar després ja d’un any d’haver-se posat de manifest: la davallada de l’ocupació fruit de la situació de crisi econòmica que s’està vivint, de manera que els fets clau que l’Informe esmenta s’haurien de convertir en dotze.
Es congratula també de l’increment del nombre d’entitats incorporades a la xarxa social, el qual ha passat de 262 l’any 2006 a 392 en el moment actual, però pregunta per què de l’any 2007 al 2008 tan sols s’hi han incorporat 13 entitats més, i si tal vegada l’acció social que promou aquest Ajuntament no és prou engrescadora per aconseguir la incorporació de noves entitats.
Celebra que pràcticament es dobli el pressupost destinat a l’acció social, però observa que, tot i que el Sr. Gomà ha facilitat molta documentació, ha de tornar a fer les preguntes que ja formulà en l’esmentada sessió de la Comissió d’Acció Social i Ciutadania de 10 de juliol de l’any passat: sobre el nombre de perso-nes beneficiàries de les sis xarxes esmentades pel Sr. Gomà i el cens de possibles beneficiaris, per saber si l’acció municipal arriba a tot; i sobre la imputació de recursos econòmics a tals xarxes.
Troba que en l’Informe manca una bona avaluació de les actuacions i els resultats assolits; i que alguns
dels indicadors que s’han facilitat han quedat obso-lets perquè, concretament, el valor de monoparentali-tat i el nombre de llars sense nucli daten del 2001 i, per tant, ha de demanar que quan es presentin in-formes d’aquesta naturalesa, no hi hagi precipitació en la buidada de dades i sí, en canvi, cert rigor que permeti avaluar si allò que s’està fent en les diverses línies estratègiques amb les quals s’aborda la margi-nalitat i les situacions de risc d’exclusió social, va en la direcció adequada.
El Sr. Martí manifesta que la cohesió social és una de les prioritats principals de l’acció del govern muni-cipal, prioritat que es concreta en cinc línies bàsiques d’actuació:
1a) L’ampliació i l’aprofundiment dels serveis pú-blics universals que s’ofereixen a la ciutadania des de les escoles –les quals s’han reforçat amb un acord estratègic de 411 milions d’euros d’inversió– passant pels centres sanitaris, els hospitals, la llei de la dependència, la nova xarxa de serveis socials que s’està començant a desenvolupar, els programes de teleassistència, la millora de les beques de menja-dors, el programa d’ascensors, el programa d’habi-tatge, el desplegament de les escoles bressol, etcè-tera.
2a) La garantia de la convivència fent èmfasi en la qualitat de l’espai públic en els vessants de la neteja, del manteniment, de la cura, en definitiva, d’aquest espai compartit, i fent èmfasi també en el diàleg in-tercultural, és a dir, en allò que significa compartir projectes i vivències i, en definitiva, la vida quotidiana en aquest espai públic, i igualment en les polítiques de prevenció i seguretat.
3a) El foment de l’associacionisme i la participació perquè, evidentment, no hi ha projecte col·lectiu ni cohesió social si tothom no s’hi sent implicat i, en aquesta línia, cal destacar el procés de participació seguit en l’elaboració de l’Avantprojecte del Progra-ma d’actuació municipal, la devolució del qual a tots i cada un dels ciutadans i ciutadanes que hi varen participar, ha començat fa uns dies.
4a) Els barris perquè, òbviament, la cohesió social només es pot entendre si està present en tots i cada un dels racons de la Ciutat i si comporta reequilibri i redistribució territorial.
5a) La inclusió social, context aquest en el qual s’inscriu el projecte que acaba d’exposar el segon tinent d'alcalde i pel qual, en nom del Grup Socialis-ta, felicita el Sr. Gomà i tot l’equip de tècnics munici-pals i les entitats que l’han fet possible, perquè signi-fica un canvi qualitatiu i un nou impuls a un dels elements claus de les polítiques de cohesió social d’aquest Ajuntament des del rigor, des de l’efectivitat i des de l’ambició.
enforti-ment simultani de les polítiques públiques municipals i del suport a les entitats i, així, des de l’aprovació del Pla d’inclusió social els recursos econòmics destinats directament a serveis vinculats a tal Pla han crescut de 53 a 120 milions d’euros i el nombre de professi-onals en atenció primària s’ha incrementat amb 65 més, s’ha presentat la universalització del model, l’atenció domiciliària s’ha incrementat en un 50%, els equipaments municipals destinats a les persones sense sostre han passat d’un a nou, les teleassistèn-cies han augmentat de 3.000 a 30.000, els plans comunitaris han passat de 7 a 17 i els equipaments d’habitatges amb serveis per a gent gran han passat d’1 a 15, dades totes que demostren que hi ha hagut un enfortiment ben tangible de les polítiques munici-pals en aquests terrenys, com ho demostra també el fet que 392 entitats estiguin treballant en l’Acord ciutadà i 160 estiguin incorporades a la xarxa en funcionament, incorporacions que es basen en la confiança mútua, és a dir en la confiança de l’Ajuntament en la tasca que fan les entitats i, a la seva vegada, en la confiança d’aquestes entitats en els compromisos, en l’acció i en les polítiques que està desenvolupant el govern municipal prioritzant l’atenció social i situant la cohesió i la inclusió social com un element definidor del model de ciutat.
Tocant després a les reflexions que ha fet la Sra. Martín, diu que l’equip de govern presentà en el mo-ment de signar l’acord una mesura de govern, des-prés presentà també, com ha recordat la Sra. Cape-lla, un primer informe a la Comissió del Plenari i ara, en el moment que culmina el procés d’elaboració del Marc estratègic per a l’acció social de Barcelona, es presenta aquest informe davant el Plenari; que el Pla d’inclusió social es presentà com a mesura de go-vern que va rebre un ampli suport d’aquest Plenari, i després a finals de 2006 es presentà un primer in-forme de seguiment i en la darrera sessió de la Co-missió esmentada ell es va comprometre a presentar el segon la tardor d’enguany; i que, efectivament, no totes les entitats adherides a l’Acord ciutadà estan incorporades a la graella dels objectius i dels com-promisos, la qual és només un primer pas i, per tant, es treballarà perquè, en la mesura que sigui possi-ble, totes les entitats signatàries de l’acord esmentat puguin incorporar els seus propis compromisos en aquesta graella d’objectius.
En relació a la intervenció de la Sra. Capella, re-coneix que hi ha alguns elements de la diagnosi que s’estan revisant, i concretament el canvi de cicle econòmic implica que en el fet clau que sobretot posava l’accent, en la creació d’ocupació amb inser-ció fràgil en el mercat de treball, s’hi hagi d’afegir el risc que representa una dinàmica de destrucció de llocs de treball en el context de recessió econòmica general; que el ritme d’incorporació d’entitats a l’Acord ciutadà lògicament s’ha alentit perquè fou molt alt en un primer moment, però encara hi ha camí a recórrer i, per tant, els propers anys pot con-tinuar creixent encara que no al ritme dels anys inici-als; que, efectivament, algunes dades poden semblar antigues, però com que en alguns casos l’única font fiable és el cens i l’últim és el del 2001, s’ha preferit usar aquestes dades en comptes d’usar les tretes del Padró municipal, que resulten poc fiables en alguns indicadors: en tot cas, es farà un esforç per veure si
en alguns supòsits es poden utilitzar d’aquesta darre-ra font.
La Sra. Fandos significa que moltes de les entitats comparteixen les consideracions que ella ha fet, però no tenen més remei que sumar-se a l’Acord ciutadà, perquè si no ho fessin, el govern municipal els ho retrauria, i de totes maneres estan disposades a col·laborar amb l’Ajuntament en un intent que actuï una mica millor; i que l’altre dia en la sessió de la Comissió d’Acció Social i Ciutadania, a proposta del Sr. Ardanuy, s’aprovà amb els vots favorables dels tres Grups de l’oposició –circumstància que li fa es-perar, per un principi de governança democràtica, que serà aplicada– una proposició / declaració de grup que instava la creació d’un protocol de relacions de la xarxa de serveis socials, és a dir una veritable xarxa de serveis socials com la que hi ha en el camp sanitari i, tanmateix, aleshores el Sr. Gomà no gosà fer cap al·lusió al Marc estratègic que avui ha pre-sentat, i es limità a oposar-se a tal proposició i a sostenir que tot això s’havia de fer, sobretot, des dels serveis públics.
El Sr. Alcalde comenta que assistí a la cloenda de les Jornades del Marc estratègic per a l’acció social de Barcelona i no es pot dir que les entitats assis-tents hi anessin de manera obligada, perquè són gent que parla clar i exposa els problemes que viuen i les oportunitats que hi veuen amb llibertat i d’acord amb els compromisos que tenen respecte a la Ciutat; que si aquestes 392 entitats, que són l’expressió de la riquesa associativa que té Barcelona també en el camp de l’acció social, estan disposades a assumir uns compromisos, és perquè creuen tenir davant un interlocutor a qui li poden exposar els seus reptes i problemes i que els inspira un sentiment de confian-ça respecte a les polítiques que està desenvolupant, confiança que és indispensable per a signar un acord amb 392 entitats que són un capital social impres-cindible per a la construcció de la nostra ciutat. Afe-geix que en tal acte s’adonà de la credibilitat que les entitats i la gent veuen en el segon tinent d'alcalde, Sr. Gomà, i en les polítiques que cal tirar endavant des del punt de vista institucional, perquè creuen que l’aposta de Barcelona en el terreny d’aquestes políti-ques és evident i innegable i que, conjuntament, es podran afrontar, en l’actual conjuntura, les polítiques socials que continuen sent una prioritat del govern municipal i del model de ciutat que es col construir entre tots: creu, doncs, que cal posar en valor el fet que 392 entitats caminin al costat d’aquest Ajunta-ment des de la llibertat i des de la sinceritat a l’hora d’expressar els reptes que s’han d’encarar.
La Sra. Fandos matisa que els membres del seu Grup no menyspreen res, sinó que qui ho fa és el govern municipal quan considera que les entitats pel fet d’haver signat l’Acord ciutadà comparteixen abso-lutament allò que fa aquest Ajuntament, sinó que tal signatura expressa només la convicció que han de treballar en la política social de la Ciutat i no pressu-posa que comparteixin allò que està fent el govern municipal, ans en molts casos coincideixen, perquè són independents i responsables i tenen criteri propi, en les consideracions que ella ha formulat.
cal és caminar juntament amb aquest teixit i acordar-hi estratègies i cooperar-acordar-hi per aconseguir una Bar-celona social.
2. Informe Bicing.
El regidor de Mobilitat, Sr. Narváez, comença la presentació d’aquest informe dient que el servei Bi-cing, iniciat fa quinze mesos, s’ha convertit en una magnífica aventura que ha aconseguit un èxit pro-fund d’acceptació per part de la població barcelonina, perquè basta moure’s pels carrers de Barcelona per a poder-ho constatar; que el Bicing s’inscriu en un model de mobilitat urbana que persegueix una mobi-litat més segura, més sostenible, més equitativa, més eficient i que ofereix més qualitat de vida o, dit en altres paraules, una mobilitat millor i amb menys impacte; que la bicicleta integrada en una oferta glo-bal de transport públic no és per a passejar, sinó per a desplaçar-se per la Ciutat, és a dir, és un element més de l’oferta de transport públic dirigit a la mobilitat quotidiana dels nostres ciutadans i ciutadanes i, con-següentment, un element d’intermodalitat; que els criteris d’ubicació de les estacions demostren que l’objectiu perseguit és que les bicicletes del sistema Bicing s’incorporin a la intermodalitat ja que estan situades a prop d’estacions del transport públic, d’equipaments, d’aparcaments públics, etcètera; que, consegüentment, Barcelona optà fa quinze mesos per un contracte de prestació de serveis no pas per un contracte de publicitat aplicant-hi bona part dels recursos que obté dels espais d’estacionament regu-lat situats a la via pública i que han d’anar destinats a promoure la mobilitat sostenible per excel·lència, mentre altres ciutats s’han decantat pel contracte de publicitat.
Explica, a continuació, que el cost del Bicing im-porta 10.000.000 d’euros, dels quals 3.000.000 es financen amb ingressos obtinguts dels abonaments i els 7.000.000 restants els aporta l’Ajuntament de Barcelona pel concepte que ha indicat; que l’èxit assolit pel Bicing queda ben palès en el fet que fins al dia d’avui s’hi hagin donat d’alta 153.000 ciutadans i ciutadanes en una proporció pràcticament del 50% per a cada sexe i repartits també de manera molt equitativa entre les diverses franges d’edat; que l’esmentada xifra d’abonats significa una mitjana de 355 altes al dia des de la implantació del servei; que d’aquí a tres setmanes, quan acabi el termini d’im-plantació del Bicing a tot el territori urbà, Barcelona tindrà un servei de 5.800 bicicletes i 384 estacions, i si en resten encara pendents algunes, és perquè el corresponent espai en què s’ha previst ubicar-les està en obres; que a hores d’ara el servei ha assolit una mitjana de 39.500 usos diaris, però el proppas-sat dia 18 de juny se superaren els 50.000 viatges en un sol dia i els mesos d’abril i de maig se’n registra-ren més d’1.000.000 per mes; que en les tasques de distribució de bicicletes a les estacions i de mante-niment treballen 162 treballadors mitjançant 21 vehi-cles, 5 equips de manteniment i 3 motos per a inter-vencions immediates; que l’atenció a l’usuari es realitza a través: de l’Oficina presencial oberta a la plaça de Carles Pi i Sunyer que ha rebut la visita de 73.000 persones; la pàgina de web que és l’estrella del contacte entre la gent del Bicing i l’Ajuntament, la qual ha rebut gairebé 2.000.000 de visites; el servei telefònic gratuït per a avaries i incidències; i un altre
telèfon per a informació i altres consultes; que durant els quinze mesos de funcionament del Bicing s’ha produït una mitjana de 1.265 comunicacions diàries, de les quals les 595 relatives a queixes, suggeri-ments o incidències provocades pel funcionament del servei representen l’1,5% dels viatges que es produeixen en un dia; que en el temps que porta de funcionament, el Bicing s’ha acreditat com un siste-ma de mobilitat molt segur, perquè sobre un total de 9.000.000 de viatges només s’han produït 83 acci-dents, dels quals se n’ha derivat l’hospitalització de tres persones; que el grau de satisfacció del servei per part dels usuaris se situa en 6,64 punts sobre 10 i, concretament, les valoracions són: 7,2 pel que fa al model de la bicicleta, la seva comoditat, i ergonomia i pel que fa a les situacions de les estacions; 7,04 pel que fa a la facilitat d’utilització del servei; 6,84 pel que fa a la tarifa de l’abonament anual; 4,54 pel que fa a la dificultat a l’hora de deixar la bicicleta; 4,90 pel que fa a la dificultat a l’hora d’agafar una bicicleta; 5,53 pel que fa a la resposta rebuda després d’una reclamació; i 6,09 pel que fa a l’estat de manteniment de les bicicletes.
Reitera que el Bicing ha assolit un èxit ben evident i el servei està evolucionant amb la introducció de moltes mesures adreçades a millorar-lo, perquè un cop implantat el servei ara toca vetllar per la seva qualitat.
El Sr. Freixedes comenta que l’informe exposat pel Sr. Narváez s’ha basat en les grans xifres, però no ha abordat cap dels problemes que basta també sortir al carrer per copsar quins són i que estan pro-vocats per la pèssima gestió que s’està fent de la gran idea del Bicing, la qual pot acabar sent un es-trepitós fracàs; que el seu Grup està advertint des de fa temps que tal servei té greus deficiències que estan transformant l’èxit inicial en un descontenta-ment creixent dels usuaris, perquè el seu Grup no s’acontenta amb una enquesta feta a mida amb la intenció d’obtenir una nota més o menys satisfactò-ria, sinó que valora més les trucades que rep diària-ment el servei d’atenció al client del Bicing, entre les quals hi ha 800 queixes diàries.
Indica que si no es vol que l’èxit del Bicing acabi convertint-se en un estrepitós fracàs, cal abordar aquests punts que van en la línia de millorar la quali-tat d’aquest servei:
a) S’ha de poder tornar i agafar les bicicletes en totes les zones de la Ciutat, perquè actualment és un clam popular que quan es va a una estació de Bi-cing, no s’hi troba mai cap bicicleta disponible i que, paral·lelament, hi ha estacions que estan perma-nentment saturades i no s’hi troba cap lloc per a dei-xar-hi la bicicleta que un porta: cal, doncs, dotar les estacions d’un sistema informàtic robust que no ge-neri errades constants i que no indiqui que no hi ha bicicletes quan realment n’hi ha, o que s’hi pot tornar la bicicleta quan no ho permet fer.