GUB : revista de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Núm. 21 (oct. 2006)

2

La imatge

3

Índex

Editorial

- Arriba el moment del reconeixement De portada

- Barcelona es bolca amb la Muntada - Elegància i prestigi, el segell de la unitat A fons

- Les festes patronals més emotives Notícies GuB

- Benvinguda de gala a la nova promoció - La GuB incorpora 50 nous vehicles - Millors equips per protegir als agents - Nova convocatòria de places

Actuem

- Frau reincident per roba falsificada - Cop a la venda ambulant de begudes - El retrocés dels CD ‘pirates’

Som notícia

Formació

- Una eina per millorar plegats Mobilitat

- Mobilitat a les zones comercials urbanes - Dibuixar la mobilitat

Parlem de

- Cuidant la imatge de Barcelona Taula rodona

- Accidents: afrontar la seva part humana L’expert opina

- Consells per actuar en accidents greus de trànsit Entrevista

- “Cal millorar el tracte post accident” Marc legal

- La nova ITV dels ciclomotors El reportatge

- Una Mercè al costat de les persones Activitats esportives i socials - Collserola sobre rodes - Futbol per Sant Rafel - Campions al torneig de BTT Un apunt d’història

- La història de la IPA El tauler

- Més que córrer

- Felicitacions, jubilacions Desconnecta i humor GuB

Revista de la Guàrdia Urbana de Barcelona

Edita: Guàrdia Urbana. Ajuntament de Barcelona

Carrer de la Guàrdia Urbana, 3-5 08004 - Barcelona

ccmail: GU_REVISTA

Consell Editorial: Evelio Vázquez, Carme Pallarés, Carles Reyner, Clara de Yzaguirre, Sagrario Navas, Susana Suárez, Miquel Fernàndez, Joan Palau, José Manuel González i Àlex Palau

Director: Evelio Vázquez

Serveis editorials: Op-team SIC SL

Navas de Tolosa, 270, 5-3 08027 - Barcelona

Tel. 93 243 08 35 - Fax 93 352 76 76 www.op-team.com

Coordinació: Àlex Palau ([email protected])

Projecte gràfic i maquetació: Joan Serra

Redacció i fotografia: Àlex Palau

Col·laboradors en aquest número: José A. López París

Fotomecànica i impressió: Cevagraf SCCL Dipòsit legal: B-52.027-2001

4

Editorial

I

patronals.

Enguany d’una manera especialment emotiva, vam viure el reconeixement a l’agent Juan José Salas, ferit en els incidents del carrer Sant Pere Més Baix el passat 4 de febrer; i la medalla al mèrit a títol pòstum a l’agent Àngel Abasolo, referent durant molts anys de les relacions públiques i el protocol dels actes de la Guàrdia Urbana, que ens va deixar fa poc.

El Cos de la Guàrdia Urbana va celebrar com mai la diada del seu patró, amb un Saló de Cent ple a vessar en el primer acte de lliurament de medalles al mèrit de Jordi Hereu com a alcalde.

Igualment ple va estar el Palau Sant Jordi per celebrar el 150 aniversari de la Unitat Muntada de la Guàrdia Urbana. 13.500 persones van voler

acompanyar en les celebracions del seu segle i mig d’història la unitat més vistosa del Cos, que exporta la precisió i la tècnica del seu carrusel eqüestre i llueix el nom de la Guàrdia Urbana de Barcelona més enllà de les nostres fronteres.

Al setembre vam estrenar també 50 nous cotxes patrulla, que se sumen a les recents adquisicions de material i vehicles al Cos i completen la renovació del 85% de la flota mòbil de la Guàrdia Urbana. Els nous vehicles, que s’adquireixen en règim de rènting, porten

incorporat el sistema de localització GPS i el nou sistema de telecomunicacions digital, amb el qual compartim la xarxa Rescat i millorem la

coordinació entre els cossos de seguretat i salvament en situacions crítiques d’emergència.

Una tardor de balanç i celebracions, perquè no volem deixar de celebrar que la Guàrdia Urbana funciona a ple rendiment sigui estiu, tardor, primavera o hivern. Ens agrada estar a la ciutat i contribuir, amb la feina i l’esforç de tots els que formem aquest Cos, a que la ciutat funcioni.

Arriba el moment

del reconeixement

5 5

Barcelona es bolca

amb la Muntada

G

comer-ciants i passejants. Dissabte al matí tot-hom deixava de banda per uns moments la seva comesa i s’afanyava a ocupar un lloc a les voreres de La Rambla per veure passar l’imponent i colorista espectacle que oferia la rua de la Unitat Muntada de la Guàrdia Urbana de Bar-celona, tot remuntant els carrers del centre de la ciutat.

Al capdavant de la marxa, els llancers a cavall anunciaven la cercavila, tot provocant les corredis-ses d’alguns vianants que intentaven aconseguir un lloc per veure de prop la desfilada. El seguici de ga-la per celebrar el segle i mig d’existència de ga-la divi-sió eqüestre estava format pel bestiari de la ciutat, amb l’àliga, la mula, el bou i el lleó, a més dels

ca-vallets cotoners; un autobús descapotat amb ani-mació i música en directe, encarregat de posar rit-me a la festa; i una exhibició de carruatges d’èpo-ca. Darrere seu, avançaven fent caminar amb gràcia

El cap de setmana del 7 al 8 d’octubre la ciutat va tenir un sol protagonista: la

Uni-tat Muntada. Milers de persones van sumar-se als actes de celebració dels 150 anys

de la divisió, acompanyant els genets de la GuB en una rua pels carrers del centre i

omplint el Palau Sant Jordi per assistir a un impressionant espectacle eqüestre.

De portada

Milers de persones van

acompanyar la cercavila

de la Unitat Muntada pels

carrers de Barcelona

6 6

De portada

Bany de masses

La cercavila va iniciar el seu recorregut al Parc de la Ciutadella, on té la seva seu la Unitat Muntada, i des d’allà va dirigir-se a la plaça de Cristòfol Colom. L’ascensió per La Rambla i la posterior entrada a la Plaça de Catalunya van ser els moments més multi-tudinaris de la rua. Abans d’emprendre el camí de tornada, la banda de música de la Unitat Muntada va realitzar una parada especial al Palau de la Virrei-na, on va interpretar un breu concert davant dels centenars de persones que els envoltaven i de les autoritats presents. L’aturada, a més, va servir per-què els fans més entregats de la Muntada, els nens, s’acostessin globus blau en mà a acaronar els cavalls i a fotografiar-se amb ells. A les dues del migdia, dues hores després d’haver-ne sortit, la rua de la Unitat Muntada feia la seva entrada per la porta oest del Parc de la Ciutadella. A l’arribada, les cares dels agents i animadors reflectien la satisfacció per l’èxit rotund del primer dia de festejos. Però el punt àlgid del cap de setmana encara estava per arribar.

Un Palau ple a vessar

“Ho sentim molt, ja no queden més entrades”, repetien diumenge al matí els controladors dels ac-cessos al Palau Sant Jordi als pocs despistats que in-tentaven entrar al recinte sense invitació. A dins, 13.500 persones esperaven ansioses que comencés l’acte central del cap de setmana: el gran especta-cle eqüestre per commemorar el 150 aniversari de la Muntada. Els anuncis i cartells que durant la set-mana havien envaït els diaris i les parades d’auto-bús de la ciutat amb el dibuix d’un engalanat genet de la GuB –obra de l’artista Xavier Mariscal– havien fet el seu efecte. L’Ajuntament no havia estalviat en despeses per oferir una jornada molt especial.

La primera sorpresa del matí era l’escenari: un Palau Sant Jordi convertit en gegantina pista de so-rra. Per completar l’ambient una parella de ‘guapos’ televisius: el cantant sorgit de l’acadèmia de

Opera-Cavalls i genets van

compartir el protagonisme

en un Palau Sant Jordi ple

amb 13.500 espectadors

l’esdeveni-ment, els cavallers de Menorca, que amb les ‘aixe-cades’ dels seus cavalls sobre dues potes van arren-car aplaudiments i crits de sorpresa entre els assis-tents. Tancant la rua, la banda de música de la Uni-tat Muntada feia sonar els seus instruments al rit-me de pasdobles i de cançons populars, demostrant en més d’un cas la perícia dels seus genets per go-vernar el cavall sense utilitzar les mans.

7 7

ción Triunfo i presentador del concurs Cantamania,

Àlex Casademunt, i la periodista del canal Cuatro, Sandra Daviu. Ells van ser els encarregats de pre-sentar el xou i d’amenitzar les pauses entre les di-ferents actuacions, mentre que la música va anar a càrrec de la Banda Municipal de Barcelona.

Un espectacle d’alçada

El domador Lucien Gruss va ser l’encarregat d’o-brir l’espectacle. Amb un fuet a cada mà, el francès va oferir una demostració de l’habilitat circense dels seus cavalls fent-los fer piruetes i coordinant-los a la seva voluntat. A continuació, l’elegància va envair el Palau amb l’entrada de l’Associació de Ca-valls de Menorca. Els genets menorquins van oferir el seu repertori més popular, fent avançar les seves muntures de costat o creuant la pista sobre les po-tes del darrere dels seus cavalls, i van arrencar so-nores ovacions entre el públic de totes les edats que omplia les graderies. Després va ser el torn del

Hor-seball, un curiós esport que barreja l’hípica i el

bàs-quet. En pocs minuts, l’escenari central del Sant Jordi va convertir-se en una canxa reglamentària amb cistelles de mida ‘equina’ a banda i banda, per acollir un partit d’exhibició entre els joves i els ve-terans de la selecció catalana d’aquesta disciplina.

En una pausa del xou, l’alcalde de Barcelona, Jordi Hereu, va presidir l’apadrinament de Rossin-yol, un cavall de cinc anys, en un dels actes interns més típics de la Unitat Muntada al qual va assistir un nombre poc habitual d’espectadors.

Llavors, la pista buida, silenci a la graderia, mú-sica de fons i expectació per rebre els protagonistes de la festa: la Unitat Muntada. Vestits de gala amb les casaques vermelles, en una mà la llança i en l’al-tra les regnes, la Muntada va oferir a la seva gent, a la seva ciutat, l’espectacle que ha passejat per to-ta Europa i que li ha valgut el reconeixement inter-nacional: el Carrusel. Els encreuaments a tota velo-citat dels setze genets van arrencar els aplaudi-ments més unànimes del matí –a més d’algun crit d’esglai entre el públic per la sensació de perill de l’exercici–, i es van viure moments èpics quan els agents van fer tombar a terra els seus cavalls. L’ex-hibició d’enganxes –carruatges tirats per dos ca-valls– passant entre mig d’un cèrcol de foc, va tan-car el torn d’actuacions.

Com a traca final, la Unitat Muntada, formada

en cercle al mig de la pista, va ser acomiadada amb la popular tornada del Aniversari feliç, entonada pel ‘triunfito’ Àlex Casademunt i corejada per una graderia on onejaven les serpentines de colors en reconeixement a la tasca de la Muntada. En agraï-ment a un segle i mig al servei de Barcelona.

8 8

Elegància i prestigi,

el segell de la unitat

Els genets de Guàrdia Urbana de Barcelona conformen una de les seccions

munta-des amb més tradició d’Europa. La seva cuidada estètica, l’espectacularitat de les

seves demostracions i la impertorbable tasca de servei a la ciutat, han valgut a la

Unitat Muntada el reconeixement tant a la seva terra com a tot el Vell Continent.

Un segle i mig d’història

L’agost de 1856 es crea a

Barcelona la Unitat Muntada, amb

la doble finalitat de dur a terme

la funció cerimonial i de

protocol –donant escorta a la

Corporació Municipal i a les

autoritats–, i assumint també la

funció policial de patrulla per

la ciutat. Un 19 de

novembre de mitjans del

segle dinou, dos mesos

després de la seva

creació, la Muntada

trepitja per primera

vegada l’empedrat dels

carrers de Barcelona.

El 1954, ja amb un segle

de servei a les espatlles, es

funda la banda de

trompetes de la unitat,

predecessora de l’actual

banda a cavall, que va fer la seva

presentació oficial durant els actes de

celebració del Corpus a la nostra ciutat.

L’espectacle més internacional

Una de les formacions més

impressionants que ofereix la Unitat

Muntada és el carrusel.

Aquest espectacle va

ser presentat per

primer cop a Sa

Majestat el Rei

Alfons XIII l’any

1910. El 1954, un

segle després de la seva

formació, la Muntada

va fer la seva primera

exhibició a Madrid amb

motiu dels II Campionats

Mundials de Salts

d’Obstacles. Actualment, la

perfecta realització del

carrusel i la seva exhibició

en espectacles en diversos

països ha concedit a la

Unitat Muntada de la

Guàrdia Urbana de

Barcelona un alt

reconeixement a nivell internacional.

Els agents

La unitat està integrada per 45 agents. Ells són els encarregats tant de cuidar i alimentar els cavalls com de realitzar l’entrenament específic. L’uniforme de gala inclou la casaca vermella amb xarreteres, pantalons de muntar de color blanc i el casc amb plomes de cigne al capdamunt. A les mans, a més de les regnes per guiar els cavalls, els genets duen una llança o un instrument musical (en el cas de la banda).

Els cavalls

El lloc

La Muntada té la seva seu a la banda de mar del Parc de la Ciutadella, en un edifici construït

amb motiu de l’Exposició Uni-versal de 1888. La instal·lació va ser renovada l’any 2000 i incorpora els darrers avanços tecnològics.

Diferents moments de l’entrega de medalles. A l’esquerra d’aquestes línies, l’esposa d’Ángel Abasolo recull la meda-lla d’argent concedida a l’agent a títol pòstum. A baix, Jordi Hereu felicita les agents de la GuB condecorades amb la medalla al mèrit pel seu servei al Cos.

9 9

Les festes patronals

més emotives

E

l’acte central d’una diada de Sant Rafel que va començar amb l’habitual missa en honor al Patró de la Guàrdia Urbana de Barcelona. El 28 de setembre el Saló de Cent de l’Ajuntament es va quedar petit per acollir una cerimònia que va conjugar celebració i record. Celebració, en parau-les de Jordi Hereu, pel bon balanç d’un any en què hem viscut grans canvis com l’aprovació de la Car-ta de la CiuCar-tat, la implanCar-tació de l’Ordenança Cívi-ca o el desplegament dels Mossos d’Esquadra.

Re-A fons

Jordi Hereu fa la seva entrada al Saló de Cent. L’alcalde va ser l’encarregat de presidir l’acte de lliurament de medalles al mèrit de la Guàrdia Urbana de Barcelona.

1 1 00

A fons

treballs escolars d’educació viària més destacats del curs passat, amb motiu del 50è aniversari d’aquest programa educatiu de la GuB.

El programa d’actes patronals es va tancar el dia 9 d’octubre amb la cerimònia oficial de lliurament de condecoracions per antiguitat, de diplomes al personal jubilat i amb l’homenatge a les vídues del Cos. La jornada es va celebrar en l’impressionant marc del Cosmo Caixa i va estar presidida per l’in-tendent major en cap de la Guàrdia Urbana de Bar-celona, Francesc Xavier Vilaró, i pel regidor del dis-tricte de Sant Martí, Francesc Narváez. L’actual re-gidor va aprofitar l’acte per rememorar el seu pas-sat com a agent de la Guàr-dia Urbana de Barcelona i per elogiar “l’enorme valor de la tasca diària que duen a terme els agents del Cos a la ciutat”.

Esport i companyerisme

Un any més la celebració de les festes del patró Sant Rafel també va estar salpicada per multitud d’activitats lúdiques i espor-tives. La tercera edició de la Pedalada popular per Collserola, dedicada aquest any a la memòria del nostre company i incansable promotor de l’esport a la GuB Ángel Abasolo, va reunir un gran nombre de participants i aficionats a la bicicleta de muntanya, la majoria membres dels cossos de seguretat i sal-vament.

També en l’agenda esportiva dels actes patronals es va celebrar el Torneig intern de Futbol Sala de la Guàrdia Urbana de Barcelona, un clàssic d’aquestes dates. L’equip format per membres de la UT-2 va ser el vencedor d’enguany, trencant així amb la ratxa de la Unitat de Circulació, campiona en les dues da-rreres edicions del campionat. També es van cele-brar campionats de futbol onze i de tenis, a més d’altres activitats.

Els tornejos esportius i les

activitats lúdiques van ser

també un dels reclams de

les festes patronals

cord pels que ja no estan, pels que pateixen i pels que hi són, per la tasca diària de tots ells “al servei d’una Barcelona que estima la seva Guàrdia Urbana i que alhora li exigeix”.

Un reconeixement especial

Entre els guardons d’aquesta edició dos de molt especials. El primer, la medalla d’or al sofriment per a l’agent Juan José Salas, ferit el passat 4 de febrer en els incidents del carrer Sant Pere Més Baix, i que va ser recollida per la seva dona. El segon, la meda-lla al mèrit a títol pòstum per a l’agent Àngel Aba-solo, en reconeixement a la seva trajectòria profes-sional. A les famílies d’aquests agents, l’alcalde Jor-di Hereu va voler transmetre el seu afecte personal i el recolzament de tota la GuB i de la resta de cos-sos municipals en uns moments tan durs com els que estan passant.

Altres medalles al mèrit van reconèixer la tasca particular o col·lectiva

d’a-gents i de ciutadans que s’han distingit per la seva actuació en favor de la GuB i de la seva tasca. En-guany, la cerimònia oficial a l’Ajuntament també va servir per presentar els

1 1 11

Notícies GuB

E

l’esce-nari de gala per rebre, el passat 13 de se-tembre, a la 78a promoció de guàrdies ur-bans de Barcelona. En la cerimònia, Jordi Hereu va destacar la seva vinculació passada i pre-sent amb el Cos, i va reiterar als futurs agents la ne-cessitat de seguir oferint un servei públic de quali-tat als ciutadans, capaç de garantir la convivència i d’adaptar-se a les necessitats reals de Barcelona.

La nova promoció està integrada per 135 agents -19 dels quals són dones-, amb un perfil d’edat al voltant dels 26 anys. El passat mes de setembre, els aspirants van començar la seva formació bàsica a l’Escola de Policia de Catalunya, a Mollet. Aquesta segona fase selectiva d’oposició conclourà el proper mes de juny, moment en què els agents que hagin

Benvinguda de gala

a la nova promoció

L’alcalde de Barcelona i antic regidor de Seguretat i Mobilitat, Jordi Hereu, i

l’ac-tual regidor del sector municipal, Ferran Julián, van ser els encarregats de donar la

benvinguda oficial als 135 nous agents de la Guàrdia Urbana de Barcelona, en una

cerimònia inèdita celebrada conjuntament amb la darrera promoció de Bombers.

superat el període d’instrucció passaran a incorpo-rar-se als diversos torns en qualitat de funcionaris en pràctiques. Durant el seu primer destí temporal, els recent incorporats rebran un curs específic cen-trat en l’àmbit de Barcelona i en les tasques que duu a terme la Guàrdia Urbana a la ciutat.

Aquesta tardor està previst que es convoqui un nou concurs de 50 places d’agent de la GuB, reser-vades en aquesta ocasió a membres d’altres cossos de seguretat. En total, des de l’any 2000, l’Ajunta-ment ha obert convocatòries per cobrir 871 places de guàrdia urbà a la ciutat de Barcelona. Un fet que s’emmarca dins la política de rejoveniment del cos de policia municipal impulsada des del Consistori, amb l’objectiu de reduir la mitjana d’edat dels seus

professionals.

1 1 22

Notícies GuB

E

presen-tats oficialment el passat 29 de setembre, van equipats amb un dispositiu de localitza-ció GPS i amb el nou sistema de telecomu-nicacions digital RESCAT, una xarxa de radiocomu-nicacions comuna per a tots els cossos que treba-llen en l’àmbit de la seguretat i les emergències a la comarca del Barcelonès.

La nova flota incorpora un equipament policial estàndard i homologat més versàtil, que permet una major mobilitat i possibilitat d’intercanvi, i un maleter especialment dissenyat per millorar l’orde-nació i la distribució del material. A més, vint dels nous cotxes patrulla porten instal·lada una mampa-ra de seguretat que sepamampa-ra l’habitacle del conduc-tor del compartiment posterior per a passatgers. La incorporació ha estat possible gràcies al conveni es-tablert amb SEAT –fabricant dels 40 nous cotxes

La Guàrdia Urbana de Barcelona dóna un nou pas endavant en el procés de

renova-ció de la seva flota de vehicles. El Cos ha incorporat 50 nous cotxes patrulla, 40 dels

quals són logotipats i la resta vehicles policials sense distintiu, amb innovadores

prestacions tecnològiques que faran encara més eficaç la tasca diària dels agents.

patrulla del model Toledo– i amb Peugeot. Els vehi-cles logotipats incorporen al frontal l’escut remode-lat de la GuB.

La nova adquisició de vehicles s’emmarca en la política de renovació continuada del parc mòbil de la Guàrdia Urbana de Barcelona. Amb aquests 50 cotxes patrulla, durant el 2006 s’han incorporat un total de 162 nous vehicles a la flota, la qual ja ha vist modernitzat un 85% dels seus efectius.

La GuB incorpora

50 nous vehicles

Els cotxes patrulla de la GuB duen serigrafiat al frontal el nou disseny de l’escut del Cos.

Els nous vehicles incorporen tecnologia GPS i la xarxa de

telecomunicacions digital RESCAT.

1 1 33

L

la Guàrdia Urbana de Barcelona comptarà amb 180 places. D'aquestes, un 35 per cent –63 places en total– seran de mobilitat ho-ritzontal o interadministrativa, és a dir que esta-ran restringides al personal d'altres cossos

poli-E

Guàrdia Urbana de Barcelona s’inclouran com a dotació per a tots el vehicles policials de quatre rodes. Entre les propietats més sig-nificatives d’aquest casc, utilitzat també en la UPAS i en la UNOC, destaca la seva resistència contra forts impactes, gràcies a una combinació de fibra de vidre i de resines sintètiques. A més, entre els elements de protecció compta amb una pantalla frontal de tres mil·límetres de gruix completament hermètica, que impedeix l’entrada de qualsevol líquid inflamable o corrosiu; i amb un protector de cervicals incorporat a la part del clatell. Donat que aquest casc és una dotació del vehicle i no de l’agent, per raons higièniques es facilitarà un sota casc a cada usuari.

La Guàrdia Urbana de Barcelona també s’ha equipat amb 230 escuts antiavalots. Aquests s’utilitzaran com a mesura de protecció per a aquells agents destinats a la retenció dels accessos als immobles de l’Ajunta-ment, i s’inclouran en la dotació de to-tes les furgoneto-tes del Cos.

La GuB s’equipa

amb EPIs antiavalots

Enguany la Guàrdia Urbana de Barcelona ha adquirit 700 cascs i 230 escuts

antia-valots que s’inclouran com a dotació en els vehicles del Cos. Els nous equips de

pro-tecció individual són una mesura de seguretat per als agents que hagin d’intervenir

davant de qualsevol situació de risc en què se sol·liciti la seva presència immediata.

Nova convocatòria de places

cials. Com en ocasions anteriors, la resta d’aspi-rants seran designats per mitjà d’un concurs d’o-posició obert al públic. Dins la nova oferta, enca-ra sense data concreta, també es convocaenca-ran dues places d'Intendent Major, una d’elles de torn lliu-re i l’altra de promoció interna.

1 1 44

Actuem

L

ro-ba de marca falsificada va guiar els passos de la GuB sobre una pista ja coneguda: un establiment situat al carrer de Nàpols, al districte de l’Eixample, que es dedicava a submi-nistrar articles a l’engròs que després es revenien a diferents mercats ambulants. Bosses, calçat, ulleres de sol o rellotges –imitant els logotips de marques com Adidas, Nike, Dolce Gabbana o Tous-, són al-guns dels articles que conformen el lot de material

El passat 31 d’agost, equips de la Guàrdia Urbana de Barcelona van decomissar

11.000 peces de roba de marca falsificades. La intervenció es va dur a terme en

un establiment on el mes de març d’aquest any ja havien estat confiscats 50.000

articles del mateix tipus, gràcies a que el local continuava sota vigilància.

intervingut. El valor estimat dels productes, un cop aquests sortissin a la venda al detall, ascendeix a més de 300.000 euros.

Durant la intervenció, els equips de Guàrdia Ur-bana de Barcelona van procedir a la detenció de la ciutadana d’origen xinès Mingyuan Y., de 26 anys, a més de confiscar una furgoneta a nom de la de-tinguda, on guardava part del gènere, i 2.185 eu-ros en efectiu presumptament procedents de la

venda fraudulenta dels productes.

Frau reincident

per roba falsificada

Els agents retiren el material intervingut. L’equip que va dur a terme la actuació està format pels agents Sergio Losada, Pedro Valbuena, David Pérez i Marco Antonio Garcia, i pel caporal David Naharro.

1 1 55

U

xi-fres de decomisos és el de les còpies il·legals de música i pel·lícu-les. La persecució de la venda am-bulant ha comportat una baixada espectacular del nombre de CD i DVD intervinguts els darrers anys.

E

seguiment efectuat als venedors ambulants de llaunes al carrer, coneguts popularment com lateros, quant aquests es dirigien als respectius magatzems per tal d’aprovisionar-se de material. Durant la vigilància es va poder comprovar com els establiments subministraven llaunes i am-polles de begudes alcohòliques a gran quantitat de venedors, els quals posteriorment procedien a ven-dre el material de forma il·legal als vianants, prefe-rentment al voltant de les zones de la Rambla del Raval i de Les Rambles. En un dels locals inspeccio-nats, els agents van localitzar tres refrigeradors in-dustrials plens de llaunes de cervesa, així com dese-nes de bosses de plàstic amb paquets de 6 unitats preparats per a la seva distribució a la via pública. Relacionat amb aquest cas, s’ha procedit a obrir un expedient administratiu al ciutadà d’origen paquis-tanès Suna U., acusat d’incórrer en diverses infrac-cions administratives.

Entre el material intervingut per la Guàrdia Ur-bana de Barcelona hi ha gairebé 25.000 llaunes i 2.000 ampolles de cervesa, així com més d’un miler de cartrons i d’ampolles de vi i de begudes

alcohòli-ques de diversa mena.

El passat 17 d’agost, equips de la Guàrdia Urbana de Barcelona van intervenir

28.000 begudes preparades per a la venda a la via pública. El material va ser

tro-bat en dos establiments del carrer Carretes, a Ciutat Vella, un d’ells un locutori i

l’altre una botiga de ‘tot a cent’, que servien de tapadora i de magatzem clandestí.

Cop a la venda

ambulant de begudes

Interior d’un dels magatzems clandestins de begudes

El retrocés dels CD ‘pirates’

CD i DVD il·legals intervinguts a Barcelona

1 1 66

Som notícia

El 7 de setembre, els agents de la UT-3 Rafa-el Gómez, MiguRafa-el Gil i Albert Morón van en-senyar el funcionament dels nous sonòme-tres per a les proves de sorolls a vehicles al progra-ma Catalunya Avui de TVE.

Televisions i diaris no es van voler perdre el gran espectacle eqüestre que va organitzar la GuB al Palau Sant Jordi, el passat 8 d’octubre. Una càmera de TV3 va entrevistar per l’ocasió a l’a-gent Gerard Capdevila Villalonga.

Gairebé tots els mitjans de Barcelona van seguir la cercavila per comme-morar els 150 anys de la Muntada. A la imatge, una periodista de COM Radio entrevista al mestre de la banda de la unitat Carlos Ramírez.

Una càmera de TVE i diversos diaris van acu-dir al Saló de Cent de l’Ajuntament per cobrir l’entrega de medalles al mèrit de la Guàrdia Urbana de Barcelona, que va tenir lloc el passat 28 de setembre.

Una desena de mitjans, entre cadenes de ràdio i de televisió i diaris, van assistir a la presentació dels nous cotxes patrulla de la GuB, el passat 29 de se-tembre. L’alcalde Jordi Hereu i el regidor Ferran Ju-lián van ser presents a l’acte.

1 1 77

Formació

E

(FDP) es va començar a treballar l'any 2001 amb la intenció de crear un instrument que contribuís a la millora de la gestió dels re-cursos humans de la Guàrdia

Urbana de Barcelona. Es cons-titueix com una aposta per millorar les competències pro-fessionals, la comunicació in-terna i el servei públic, i és un mecanisme que, d'ara en en-davant, utilitzaran les admi-nistracions públiques per tal de valorar i orientar les tra-jectòries professionals del funcionaris.

A la GuB aquest projecte s'iniciarà en tres unitats du-rant els mesos de novembre i desembre: una de la Divisió Territorial, una de la Nocturna i una altra de la de Trànsit.

Un dels objectius del FDP és definir el potencial, els co-neixements i les habilitats dels membres de la GuB, per posar-los al servei de la

ciuta-dania. A més, està pensat com un instrument de motivació per als agents que vulguin millorar les seves competències a través de la formació i pro-mocionar professionalment, ja que també implica donar a conèixer les expectatives del Cos vers ca-dascun dels seus integrants. Finalment, el Full de Desenvolupament Professional recull la voluntat de facilitar la comunicació entre els comandaments i el seu personal, en totes dues direccions, fomentant

Una eina per

millorar plegats

La Guàrdia Urbana de Barcelona posa en marxa el Full de Desenvolupament

Profes-sional, un sistema de valoració de les actuacions i de les competències dels membres

del Cos. La nova eina, encara en fase de proves, servirà als agents per gestionar

mi-llor la carrera professional i permetrà perfeccionar els processos de promoció.

el diàleg i la implicació en tots els nivells de treball. El procediment de l’experiència pilot del FDP im-plica posar en marxa un sistema de valoració de les actuacions professionals de tothom des de les com-petències òptimes a assolir. Això haurà de permetre de-tectar els punts forts i els as-pectes a millorar: reconèixer allò que es fa bé i que cal mantenir i, alhora, aquelles actuacions en les que cal su-perar-se. Al mateix temps, sig-nifica per als agents poder gestionar millor la pròpia ca-rrera professional i, per a l’or-ganització, millorar els pro-cessos de promoció i selecció.

Igual que els seus agents, la GuB s’ha d’adaptar dia a dia a les demandes canviants. La renovació tecnològica, la in-troducció de nous sistemes d'informació corporatius o el Pla de Formació són alguns dels passos que han guiat l’a-posta per la formació contí-nua del Cos. Una voluntat de millora que segueix endavant gràcies a la

introduc-ció del Full de Desenvolupament Professional.

El FDP permetrà als

agents gestionar millor la

formació i la seva carrera

professional dins del Cos

Objectius del FDP:

A/Disposar d’un instrument de motivació i promoció professional per millorar les competències a través de la formació i perfeccionar els processos de selecció.

... B/ Contribuir a la millora i el desenvolupament dels nostres pro-fessionals a través de la definició d’expectatives i de l’orientació en la carrera professional.

... C/Facilitar la comunicació entre els comandaments i el seu personal, fomentant el diàleg i la implicació a tots els nivells.

1 1 88

Mobilitat

E

darrers anys. Tot i mantenir les tradicionals concentracions de botigues al centre urbà i en grans superfícies, la ciutat ha vist sor-gir un nou model de comerç de proximitat. Zones de vianants, rambles i avingudes s’han convertit en eixos comercials dels seus barris, donant res-posta a les necessitats dels seus veïns i minimit-zant els desplaçaments. Aquest fenomen ha permès millorar la distribució del trànsit de vehi-cles i persones, alhora que ha creat noves localit-zacions dels problemes de mobilitat.

Aquesta és la imatge de la Ciutat Comtal que s’extreu de la conferència ‘La mobilitat a les zones comercials urbanes’. Un model de ‘ciutat per als vianants’ que és l’eix del Pacte per la Mobilitat i en el que cal seguir treballant diàriament.

Una de les solucions per millorar la mobilitat

El centre cívic Pati Llimona va acollir el IV Cicle de Conferències del Pacte per la

Mobilitat. Enguany, la mobilitat a les zones comercials urbanes va ser el tema

d’u-nes jornades amb un objectiu clar: implicar professionals i Administració en la

cre-ació d’un model que faciliti els desplaçaments als eixos comercials de cada barri.

en zones especialment complicades com les co-mercials és incrementar l’oferta de transport pú-blic fora de les hores punta, un compromís que TMB va explicitar a través del seu conseller dele-gat, Constantí Serrallonga. Per a Alfredo Morales, director general de Barcelona de Serveis Munici-pals (B:SM), l’esforç de potenciar l’ús del transport públic s’ha de complementar amb la gestió de l’es-tacionament.

Morales va destacar els resultats d’iniciatives com l’àrea verda o la limitació de temps als xam-frans de càrrega i descàrrega, que han augmentat la rotació de vehicles, i va apostar per la necessi-tat de crear zones d’aparcament soterrat en àrees comercials peatonals. “La construcció de pàr-quings subterranis impulsa el comerç i, a més, per-met ordenar la superfície viària, peatonalitzar la ciutat i fomentar la vida social”, va explicar.

Mobilitat a les zones

comercials urbanes

Ferran Julián va inaugurar la conferència. Asseguts d’esquerra a dreta, els ponents Alfredo Morales, director general de B:SM; Constantí Serrallonga, conseller delegat de TMB; Gerard Cutal, gerent d’Illa Diagonal; Àngel López, director de Mobilitat i moderador de l’acte; Carme Miralles, directora de l’IERMB; Marçal Tarragó, expert en implantacions comercials; i Jordi

1 1 99

E

el passat 26 de setembre els més petits van compartir protagonisme amb l’alcalde, Jordi Hereu, i amb el regidor de Seguretat i Mo-bilitat, Ferran Julián, en la presentació de la Setma-na de la Mobilitat Sostenible i Segura a BarceloSetma-na. Mig centenar d’escolars van envair literalment el tram de la Rambla de Catalunya entre els carrers de Provença i Diagonal, en una macro pintada organit-zada per l’Ajuntament amb l’objectiu de reivindicar el carrer com un espai per als vianants.

Els llapis de cera i els retoladors van substituir per unes hores a l’alta tecnologia a l’hora de redis-senyar nous models de transport urbà, gràcies als dibuixos que els més petits realitzaven sota les aco-lorades lletres de l’epígraf: Com m’agradaria

mou-re’m per Barcelona? L’acte va servir per donar el tret

Sota el lema ‘Al carrer tots hi pintem’, 500 nens i nenes provinents de diverses

es-coles de Barcelona es van aplegar a la Rambla de Catalunya per plasmar, llapis de

colors en mà, les seves particulars visions sobre la mobilitat sostenible. L’activitat

va servir per inaugurar els actes de la Setmana de la Mobilitat a Barcelona.

Dibuixar la mobilitat

Jordi Hereu, envoltat de llapis de cera i dels escolars, en una curiosa reunió sobre

mobilitat. Sobre aquestes línies, el regidor Ferran Julián a la Rambla de Catalunya, durant l’acte de presentació als mitjans de la Setmana de la Mobilitat a Barcelona.

2 2 00

Parlem de...

L

i del barri Gòtic, són algunes de les imatges més característiques de la nostra ciutat, i l’es-cenari on desenvolupen el seu treball els agents de la UT-1. Una intensa tasca de guàrdies ur-bans a la que se sumen dues responsabilitats afegi-des: assistir als turistes i vetllar per la imatge de Bar-celona, a través d’un districte de Ciutat Vella que és el seu centre històric i principal espai turístic.

“Un dels principals objectius és fer desaparèixer els tril·lers. Que no s’associï la seva imatge amb la Rambla”, explica l’inspector Godoy, segon cap de la unitat. Entre les prioritats d’actuació, la UT-1

perse-Ciutat Vella és el centre de Barcelona i la UT-1 ha de vetllar diàriament per la

imat-ge que el districte projecta a l’exterior, als turistes. Alhora, té el repte d’aplicar

l’Or-denança en una de les zones més afectades per l’incivisme, amb una densitat de

població que duplica la mitjana de la ciutat i amb un 36 per cent d’estrangers.

gueix acabar amb la prostitució al carrer, la mendi-citat i els petits furts. “Mantenir aquests problemes sota mínims, o fer-los desaparèixer, faria canviar moltíssim la imatge de Barcelona”, assegura. Des de l’entrada en vigor de l’Ordenança, la UT-1 ha acon-seguit reduir la prostitució al carrer en un 50%, fre-nar en gran mesura l’activitat dels tril·lers i pràctica-ment ha acabat amb la indigència. Els furts és l’as-signatura que més es resisteix. Actualment s’està contactant amb els locals de menjar ràpid del dis-tricte per acabar amb els que són els punts negres d’aquesta activitat, i se segueix perseguint la figura dels ‘delinqüents habituals’, responsables del 80%

Cuidant la imatge

de Barcelona

2 2 11

dels petits robatoris. Un altre element carac-terístic de la tasca de la UT-1 és l’assistència als turis-tes. La caserna que la unitat té a la Rambla dels Caput-xins recull cada dia un gran nombre de ‘denúncies ràpi-des’ en la seva Oficina d’a-tenció al turista, on compta amb intèrprets i amb agents que dominen idio-mes estrangers. A més, du-rant la patrulla a peu els guàrdies urbans han

d’ac-tuar de guies de Barcelona per als centenars de tu-ristes despistats que deambulen per la Rambla.

Treball sense descans

La UT-1 juga també un paper clau en les grans concentracions de persones. S’ocupa de les celebra-cions del Barça, de la festa de la Mercè, de part dels actes de la diada i del ‘Manifestòdrom’, que és la Via Laietana. Al concentrar la major part d’institucions públiques, gairebé totes les manifestacions i cele-bracions tenen Ciutat Vella per escenari. Un volum d’activitat que obliga a la UT-1 a mantenir una es-treta relació amb altres unitats com la UT-2, la USD i, per suposat, la UNO-1, i a coordinar-se amb Mos-sos d’Esquadra.

Ciutat Vella és un dels destins més demanats pels agents amb ganes d’acció. “En aquest districte la probabilitat de trobar-te amb un delicte és major que a qualsevol altre”, explica Godoy, i afegeix que a la UT-1 “es fa un màster” a les noves promocions. Aquesta intensitat no és puntual. Des de les 6 del matí, quan les patrulles surten a despertar els indi-gents que dormen a la via pública –en l’anomenada Operació Diana–, fins a les 10 de la nit en què fina-litza el torn, el treball és continu: “Els agents que s’incorporen a la unitat han de tenir ganes de

treba-llar i han de saber que gau-diran de poc temps de des-cans. Aquí sortir al carrer és sortir a treballar des del primer moment”.

Un equip polifacètic, un districte multicultural

L’àrea d’influència de la UT-1 abraça des del mar fins a la plaça de Catalunya i des de la ronda de Sant Antoni fins a Wellington, incloent el Parc de la Ciu-tadella. Una extensa zona caracteritzada per barris densament poblats i carrers estrets de quasi impos-sible circulació per als vehicles. El 36 per cent dels 107.000 habitants als que dóna servei són estran-gers, principalment d’origen paquistanès i marroquí. Tractar amb una població tant multicultural és sempre un repte. Una via per tenir contacte amb les diverses realitats del districte són les Associacions de Veïns i de Comerciants, en les que participen moltes persones d’altres nacionalitats. Aquests ciutadans i altres, com els imams de les mesquites, serveixen d’interlocutors a la UT-1 i els permeten conèixer i actuar millor sobre les problemàtiques latents.

Per donar resposta a un districte tan divers i ac-tiu, la UT-1 compta amb un equip de 190 persones –entre agents, comandaments i personal d’oficines–, sota la supervisió de l’intendent en cap Ricardo Sa-las. A aquests efectius se sumen tres unitats espe-cials. L’ESGAP és un equip de policia comunitària encarregat del seguiment de conflictes veïnals i de les problemàtiques en centres escolars, especialment el control de bandes. La unitat de Vigilància de l’Es-pai Públic (VEP) duu a terme el control diürn dels actes incívics en carrers i places amb gran acumula-ció de persones. Finalment, el VAMIQ (Venda Ambu-lant i Qualitat de Vida) treballa aspectes com la mendicitat, la venda ambulant i la seguretat ciuta-dana, actuant preferentment de paisà.

La tasca de la UT-1 i de tots els seus integrants ha estat reconeguda amb la placa al mèrit de la GuB, que el sotsinspector Montero va recollir en nom de la unitat durant les festes patronals del Cos.

Acabar amb els tril·lers, la

prostitució al carrer, la

mendicitat i els furts, els

grans objectius de la UT-1

2 2 22

Taula rodona

P

implicada en els accidents de trànsit, al debat hi van participar els agents de la Unitat d’Accidents José Manuel Ceballos i

Noelia López –també en qualitat de psicòloga–; el

sotsinspector Manuel Haro, cap de la Unitat d’Ac-cidents; l’agent Sergi López, de la UT-2; Ana

Ma-ria Campo, presidenta fundadora de l’associació

La participació dels agents i la presència de víctimes són dues constants en la

ma-joria d’accidents greus de trànsit que cada any es produeixen a Barcelona. La

quin-zena edició de la taula rodona va tractar la part humana d’una de les situacions

més dures que poden viure guàrdies urbans i ciutadans.

de víctimes Stop Accidents; i Ana López, sanitària del 061.

La taula rodona proposava una reflexió sobre els diversos temes que afecten directament a les persones implicades en un accident greu de tràn-sit. Des del cost emocional que suposa per als agents intervenir en situacions amb morts o ferits greus, fins al tracte que cal donar a les víctimes i als seus familiars o la dificultat que suposa haver d’informar a algú de que ha perdut un fill o la pa-rella. La primera opinió, unànime, de la taula roda, va ser destacar la importància i els grans beneficis que aporta l’existència d’una unitat policial espe-cialitzada en accidents de trànsit com la que ac-tualment funciona a la GuB, i com aquesta permet sumar experiències.

Accidents: afrontar

la seva part humana

José Manuel Ceballos, agent de la Unitat d’Accidents

2 2 33 Un cop dur

“És el pitjor que se li pot encomanar a un agent”, recorda Manuel Haro que li van dir dues de les agents de la seva unitat a les que se’ls va encarre-gar donar la notícia a una mare de que la seva filla havia mort en un accident de trànsit. Era el dia 1 de gener del 2001, i les dues agents van haver de pas-sar força estona abraçades a la mare, consolant-la. “Això té un cost emocional per als agents. Després d’una situació així o d’estar en un accident amb víc-times, han de tornar a pujar al cotxe i seguir treba-llant”, va explicar el cap de la Unitat d’Accidents.

En ocasions es reserva la tasca de transmetre aquest tipus de notícies a les agents femenines del Cos. “Són més sensibles i la gent les rep amb més confiança, però ningú està preparat per fer-ho”, co-menta l’agent Ceballos, i explica la seva pròpia in-quietud en aquestes situacions: “Truques a una por-ta –transmetre la notícia d’una mort per telèfon és inadmissible–, però no coneixes el lloc, les persones que t’obriran, ni com reaccionaran. No saps si estan soles, si tenen problemes de cor o si estan cuidant un nadó. El millor és trobar un familiar no directe per donar la notícia”. L’agent de la Unitat d’Acci-dents té una imatge d’aquestes vivències: el

pro-fund silenci que hi ha al cotxe patrulla quan tornes. En general, el conjunt d’integrants de la taula rodona creuen que els agents no haurien de com-plir una funció tant delicada, i que el tracte amb fa-miliars de les víctimes hauria de recaure en profes-sionals i assistents socials. Però fins que això sigui així, els agents seguiran sent els encarregats de do-nar la notícia de la cinquantena de morts per acci-dent de trànsit que hi ha cada any a Barcelona.

On és el límit?

Un altre tema fonamental per als professionals que intervenen en accidents de trànsit és el de mar-car la línia fins on poden implimar-car-se. “Per al dia a dia cal fer-se una barrera emocional i evitar l’em-patia amb les víctimes, hem de fer la nostra feina –comenta l’Ana López, que treballa com a sanitària del 061–. Quan puges a l’ambulància i sona la sire-na estàs en un rol específic, la barrera és imprescin-dible”.

Manuel Ceballos expressa d’aquesta manera el sentir de molts agents: “Temia que, al passar el temps a la Unitat d’Accidents, perdria la capacitat de veure les persones com a tal, que serien un ele-ment més de l’accident”. Els anys han mostrat a aquest agent la part més humana del treball a la GuB. “Fins i tot acompanyem alguns ferits a l’hos-pital, tot i que la nostra funció és aclarir responsa-bilitats i no implicar-nos massa”, assegura Ceballos. Per al cap d’accidents Manuel Haro “cadascú ha de marcar el seu propi límit –a l’hora d’implicar-se en els accidents greus– i aquest ha d’estar on per-meti als agents seguir treballant”, i conclou: ”Em preocupa l’estat anímic dels meus agents”.

Al costat de les víctimes

Un element d’acord a l’hora de marcar distàncies amb les víctimes és la necessitat de mantenir sem-pre la sensibilitat en el tracte amb aquestes i amb

Haver d’informar de la

mort d’algú als familiars

“és el pitjor que se li pot

encomanar a un agent”

Ana Maria Campo, presidenta fundadora de l’associació

Stop - Accidents

xoc o altres que, com explica l’agent Sergi López de la UT-2: “decideixen culpar directament la Guàrdia Urbana pel que ha passat, no es deixen assessorar i disparen culpes contra els agents”. Tot i això, l’agent de l’Eixample admet que el paper d’aguantar les crí-tiques forma part de la feina i s’ha de distingir en-tre “bons i dolents”.

La necessitat de mostrar-se aliens a aquestes ac-tituds a l’hora d’intervenir i de fer l’atestat és quel-com en el que coincideixen els quatre membres de la GuB. “En un accident és important posar-te al lloc de tothom. Sentir sempre les dues –o més– ver-sions. No jutjar d’entrada”, opina Noelia López. En aquesta línia es mostra també Manuel Haro: “El 2005 a Barcelona es van produir 10.000 accidents amb ferits, i els 113 agents de la Unitat d’Accidents els han atès tots”, i afegeix: “Els agents no jutgen, fan l’atestat a partir del que veuen i els diuen”.

Des de la visió de les víctimes, Ana Maria Cam-po argumenta que “a vegades sembla que li agafen les dades a l’infractor, li prenen declaració i se’n va tan tranquil”. Una sensació que, segons Campo, enerva a testimonis i implicats: “Costa fer entendre a les víctimes com han d’actuar, que han de cana-litzar la ràbia que senten i no culpar a la Policia o a la Justícia”.

2 2 44

Taula rodona

els seus familiars. L’Ana Maria Campo, des de la se-va visió de víctima creu que “el llenguatge és fona-mental, quin vocabulari utilitzen per dirigir-se’t i el tacte amb què ho fan”. “A vegades, el tracte amb els familiars que acaben de perdre un ésser estimat pot ser molt sec. Hi ha gent que actua i parla com si no-saltres no fóssim al davant, sense preocupar-se de com ens sentim ni del que diuen”, critica Campo.

En aquest sentit, Ana López reconeix que “abans el personal sanitari utilitzava un llenguatge massa directe, sense pensar en qui els sentia”, però asse-gura que ara estan molt més sensibilitzats tant pel que fa als familiars com a les víctimes. “Sempre in-tentem preservar la intimitat dels ferits, tanquem la porta de l’ambulància perquè la gent és molt curio-sa”, explica la sanitària del 061, i comenta com grà-cies al tracte que dispensen, a vegades els implicats els expliquen detalls que no donen als agents.

Ni bons ni dolents

Un element destacable, segons els quatre mem-bres de la GuB presents al debat, són les diferents reaccions de la gent en un accident greu. Hi ha des del causant que es mostra més afectat i preocupat que la víctima, fins al cas completament oposat d’un infractor que, tot i haver ferit algú, passa de tot i explica que té pressa per marxar –un subjecte que desperta la indignació general entre els tertu-lians del debat. També podem trobar persones en

“En un accident és

important posar-te al lloc

de tothom. Sentir sempre

les dues –o més– versions”

Manuel Haro,

sotsinspector i cap de la Unitat d’Accidents

Ana López, sanitària de les ambulàncies del 061

A l’esquerra, de paisà, l’agent i psicòloga Noelia López Martínez

– Barcelona és escenari cada any de més d’un centenar i mig d’accidents greus. Quins aspectes bàsics han de tenir en compte els agents en aquestes situacions?

– Cal dedicar-se a tothom qui és pre-sent a l’accident, no centrar-se única-ment en els ferits greus o els morts, que ja seran atesos pel personal sani-tari. És important tenir empatia, po-sar-se en la situació de tots els impli-cats i familiars i tractar-los de la ma-nera com ens agradaria ser tractats en aquella situació. És evident que hem de fer la nostra tasca, però sempre ajuda preguntar als implicats com es

troben, encara que no estiguin ferits físicament.

– El moment d’obtenir informació sol ser delicat. Quina és la millor manera de plantejar-lo?

– Pel que fa a les víctimes greus, no s’ha d’intentar extreure informació ja que hi ha la prioritat que si-guin atesos. Llavors tenim la gent del voltant: els testimonis i els amics o familiars. No s’ha de pressio-nar els més nerviosos demanant excessives dades, només les necessàries per després posar-nos-hi en contacte. El més important és recollir la primera im-pressió, allò que els testimonis han vist i sentit en di-recte, i això cal fer-ho en calent. Si deixem transcó-rrer massa temps, és probable que incorporin a la se-va versió dades que han sentit després o que l’ador-nin. També cal evitar que els testimonis parlin entre ells, per evitar la ‘filtració’ d’idees.

– Quan i de quina manera cal informar els fami-liars sobre els tràmits a seguir?

– Cal valorar l’estat de qui tenim al davant. Si està molt afectat és preferible explicar el bàsic, donar el full i citar a les persones l’endemà. Una bona opció

2 2 55

L’expert opina

Consells per actuar en

accidents greus de trànsit

Noelia López Martínez és psicòloga, agent de la Guàrdia Urbana de Barcelona i,

re-centment, s’ha incorporat a la Unitat d’Accidents. Des de la seva experiència i

for-mació ens aporta algunes recomanacions que els agents poden seguir a l’hora

d’in-tervenir en accidents de trànsit amb víctimes molt greus o mortals.

és avisar algú amb una connexió emocional menys forta amb la víc-tima i que pugui estar més tran-quil. S’ha de tenir tacte, però s’ha de ser molt clar informant.

– Quins consells donaries als agents que han viscut una situa-ció que pot resultar traumàtica?

– Cada accident és diferent i cada agent pot viure’l també d’una ma-nera diferent, sentir-se més o menys afectat. Parlar amb els com-panys de la unitat és bàsic, ells poden donar-nos re-colzament ja que hauran viscut situacions similars i poden entendre’t millor fins i tot que a casa teva. Compartir els sentiments pot ajudar moltíssim. No és bo deixar que les situacions d’estrès s’acumulin, s’han de treure. En casos en què la tensió ocasioni problemes per dormir o estrès sostingut, una bona opció és acudir a un psicòleg.

– En un accident amb víctimes mortals, quin trac-te cal donar als ferits?

2 2 66

Entrevista

- Quin tipus d’ajuda presta PAT a les víctimes?

- Un cop al mes tenim una reunió anomenada ‘Pun-to de encuentro’, on donem suport personal a les víctimes a través de l’experiència d’altres que han estat en la seva mateixa situació. A més, també ofe-rim orientació de tipus legal, mèdica i psicològica.

- Quina és la relació de PAT amb els cossos poli-cials encarregats de la investigació dels accidents

Maria Eugènia Domènech, presidenta de l’associació Prevenció d’Accidents de

Trànsit (PAT) i de l’associació de víctimes d’accidents de trànsit APAT.

de trànsit?

- Responsables de la GuB i d’altres policies vénen a les nostres reunions a explicar la seva tasca. Alhora, en aquestes reunions poden escoltar el testimoni directe de les víctimes, tant les seves vivències i el seu agraïment, com els problemes amb que es tro-ben amb temes com els informes o el seguiment de la investigació. És una relació realment molt positi-va per tots. També mantenim reunions amb respon-sables d’aquests cossos per tractar temes puntuals o per avaluar propostes, i col·laborem en campanyes i jornades com les que organitza la GuB.

- Quina és l’aportació dels cossos policials d’acci-dents en aquests fòrums?

- Una de les principals queixes de les víctimes és que se senten abandonades després de l’accident, tant per la societat –se senten incompresos-, com per l’Administració i per la pròpia Justícia. La presència d’aquests cossos a les reunions és molt important: fa que se sentin escoltades.

- Com podríem millorar la nostra actuació en el tracte post accident?

- És complicat. L’atenció psicològica encara és una assignatura pendent. També cal integrar la idea que les víctimes d’un accident de trànsit són també els familiars directes, els grans oblidats. Una altra pro-posta que s’impulsa des de PAT és la creació d’una oficina pública d’atenció a les víctimes d’accidents de trànsit, en línia amb les que ja existeixen per a les víctimes d’atemptats terroristes o de maltracta-ments. Un centre permanent amb professionals que poguessin atendre de manera efectiva a tots els afectats.

- Com ha evolucionat aquesta relació post acci-dent entre Policia i víctimes?

“Cal millorar el

tracte post accident”

2 2 77

Prevenció d’Accidents de

Trànsit

PAT es funda el 1968 amb l’objectiu de

conscienciar a la societat del nombre

creixent de sinistres de trànsit. Una tasca

centrada en la prevenció d’accidents a

través de l’educació, la conscienciació, la

sensibilització i la formació, dirigida tant

a nens com a adults. A principis dels 90’,

l’associació assumeix una nova funció:

l’assistència a les víctimes després de

l’accident. Així sorgeix Afectats Per

Accidents de Trànsit (APAT), una nova

secció dedicada a donar suport i a

millorar el tracte post accident a les

víctimes i als seus familiars, tant des

d’una vessant tècnica i professional, com

humana.

- L’existència d’unitats especialitzades ha fet que millori molt. Les unitats d’accidents estan més pre-parades i, fins i tot, més sensibilitzades amb temes com el de ‘com donar la notícia’, gràcies a la seva experiència diària.

- Quines iniciatives en prevenció dueu a terme a PAT?

- Actualment tenim dues línies d’actuació. Organit-zem jornades com les ‘Jornades Mediterrànies de Seguretat Viària’, al voltant de temes relacionats amb les víctimes o amb la prevenció. Per altra ban-da, duem a terme una labor de conscienciació a tra-vés de propostes per millorar la prevenció i l’aten-ció post accident, que fem arribar als responsables dels grups parlamentaris, a la Comissió de Segure-tat Viària del Congrés dels DipuSegure-tats o a qui sigui ne-cessari. Actualment hem plantejat una proposta al Departament de Salut per millorar l’actuació i l’as-sistència després de l’accident.

- Com valores la labor preventiva dels cossos de seguretat?

- Cal ser més propers i pedagògics. No es pot re-nunciar a l’autoritat, però cal canviar la manera d’entendre-la: la ciutadania ha de percebre que la labor de la Policia és protegir-los i ajudar-los.

- Quin és el futur de la segureta viària? En quin missatge cal aprofundir?

- Cal convèncer els ciutadans que la ciutat és per a les persones. L’espai públic és de tots i tots som via-nants en un o altre moment. A més, aquest missat-ge ha d’anar unit al compromís de l’Administració sobre aspectes com la millora del transport públic. No podem descarregar tota la responsabilitat úni-cament en els conductors, acusant-los de ser in-fractors, d’aparcar malament, d’utilitzar el cotxe en excés. També cal seguir treballant en els tres factors estrella que incideixen en els accidents: velocitat, alcohol i elements de protecció.

- Com valora la entrada en vigor del carnet per punts?

- Ens ha sorprès per la reacció ràpida i positiva, però cal tenir cautela. Els seus efectes s’han d’observar a llarg termini, és una labor contínua. Cal seguir amb el control de les infraccions i treballar en els cursos de recuperació. Nosaltres aportem el testimoni de víctimes a aquests cursos. La seva veu i

l’experièn-cia en primera persona són fonamentals, ja que per-meten fer reflexions i poden ajudar a modificar l’actitud d’algunes persones.

- Quin impacte tenen les campanyes de seguretat viària als mitjans de comunicació?

- Fer una gran campanya puntual amb molta difu-sió té un efecte limitat. És més positiu fer campan-yes més modestes però ben dirigides, contínues i variades en el missatge. A més, s’han d’enfocar a que la gent entengui el perquè de les normes o de determinades limitacions de circulació.

- La funció dels mitjans de comunicació és sufi-cient?

2 2 88

Marc legal

La nova ITV dels

ciclomotors

El dia 21 de setembre va entrar en vigor el Reial Decret 711/2006, de 9 de juny, que

modifica la normativa de la inspecció tècnica de vehicles i el Reglament General de

vehicles. La novetat més important que recull el text del decret és la

implementa-ció de la ITV per als ciclomotors.

A

tres rodes, quadricicles, quads, ciclomotors de tres rodes i quadricicles lleugers, estan exempts durant els primers quatre anys des de l’entrada en vigor de la nova normativa, els ciclomotors de dues rodes ho estan només durant els primers tres anys. En ambdós supòsits, la fre-qüència amb que aquests tipus de vehicles s’hauran de sotmetre a la ITV és bianual.

El nou decret també regula un règim de transi-ció del certificat de característiques actual a la tar-geta de la ITV. Aquests certificats es podran seguir utilitzant fins que s’esgotin les existències per a la matriculació de ciclomotors i quadricicles lleugers, i també en el cas de vehicles que hagin estat matri-culats abans de l’entrada en vigor de la nova nor-mativa.

Les anotacions de les Inspeccions Tècniques de Vehicles es realitzaran sobre un full addicional de targeta d’ITV, que diligenciarà l’estació correspo-nent que realitzi la primera inspecció, i que quedarà grapat juntament amb el certificat de característi-ques del vehicle.

Quan, a conseqüència de la realització d’algun tràmit, sigui necessari expedir un nou certificat de característiques, s’emetrà una targeta d’ITV compli-mentant només les dades que figuraven a l’anterior certificat.

Calendari

Llevat de norma en contra per part de la comu-nitat autònoma, el calendari previst per a què els ciclomotors i quadricicles lleugers obligats passin la primera inspecció periòdica és el següent:

El nou decret regula un

període de transició entre

l’actual certificat de

2 2 99

El reportatge

U

al cap que la duia i unes cametes penjant a banda i banda de la poderosa motoci-cleta dels ‘kilomikes’. Aquesta va ser la imatge més fotografiada a l’estand que el Sector de Seguretat i Mobilitat va situar a la confluència de la Gran Via de les Corts Catalanes amb el Passeig de Gràcia, en ple centre de la ciutat.

Del dissabte 23 al dilluns 25 de setembre els ser-veis municipals no van fer festa, o més ben dit, van

La Ciutat de les Persones va veure desfilar 250.000 barcelonins durant els quatre

dies que va durar la celebració de les festes de la Mercè. Les activitats de l’estand

del Sector de Seguretat i Mobilitat, situat al bell mig del Passeig de Gràcia, van ser

un reclam per a grans i petits, que van poder conèixer millor els serveis municipals.

ser al bell mig de la Festa, en majúscules. GuB, Bombers, transports públics, però també iniciatives com la promoció de la lectura a les biblioteques o els tràmits a través d’Internet. Tots van tenir el seu lloc a la Ciutat de les Persones, un esdeveniment impulsat des de l’Ajuntament per a donar a conèi-xer els múltiples serveis de què disposen els barce-lonins a través d’activitats lúdiques.

Festa per als més petits

A l’estand del Sector de Seguretat i Mobilitat les cues de pares i nens no van minvar tret de les

esto-Una Mercè al costat

de les persones

Saltar als llits elàstics de les zones 30, muntar-se a la motocicleta dels ‘kilomikes’ o fer manualitats a l’espai d’educació viària, van ser algunes de les activitats amb les que van poder gaudir els més petits.

3 3 00

El reportatge

Grans i petits van poder

conèixer la tasca dels

serveis municipals a través

d’activitats lúdiques

Més de 200.000 persones

van visitar la Ciutat de

les Persones aprofitant les

Festes de la Mercè

3 3 11

Activitats

La 3a edició de la Pedalejada de la GuB va sumar un nou rècord de participació. El

4 d’octubre, 426 aficionats a la bici de muntanya es van unir a la marxa popular que

cada any organitza el Cos amb motiu de les festes patronals. Una cita ja tradicional

que va estar dedicada a la memòria del recentment desaparegut Ángel Abasolo.

Collserola sobre rodes

Els 426 participants preparats per prendre la sortida.

gran persona i un gran aficionat al ciclisme i a l’es-port”; a la memòria del qual va celebrar-se la peda-lada d’enguany.

Posteriorment, es van entregar trofeus als parti-cipants masculí i femenina més veterans, als Mossos d’Esquadra com a cos policial amb més nombre d’inscrits, i al participant arribat des de més lluny: un bomber voluntari de la localitat francesa de To-losa. L’acte de lliurament de premis va estar presidit per la regidora del districte d’Horta Guinardó, Elsa Blasco, i pel cap de la Guàrdia Urbana de Barcelona, Francesc Xavier Vilaró. Com a cloenda es van sorte-jar lots de material ciclista i quatre bicicletes entre els participants.

E

de la Pedalejada 2006 ‘Memorial Ángel Aba-solo’. Sobre les seves bicicletes de muntanya, el gairebé mig miler de participants, la ma-joria procedents dels diversos cossos de seguretat i emergències de Catalunya, van realitzar un recorre-gut de prop de 35 quilòmetres a través de camins i pistes forestals del Parc de Collserola.

La prova va començar amb un tram neutralitzat –sense possibilitat d’avançar al grup capdavanter– pels camins de Sant Llàtzer i Can Catà, amb arriba-da a Can Coll. Una paraarriba-da única a la meitat del re-corregut que va servir per reagrupar al nombrós grup de ciclistes i on els esperava un complet avi-tuallament. El segon tram, ja lliure, va tenir els seus escenaris més destacats a les pujades a Can Borrell i Sant Medir, i en la ràpida baixada fins a Llars Mun-det, abans d’acabar l’itinerari altre cop al velòdrom d’Horta.

Al final de la marxa, l’intendent de la GuB Carles Reyner va dedicar unes paraules en record del com-pany Ángel Abasolo: “un agent en majúscules, una

3 3 22

Activitats

Futbol per Sant Rafel

Campions al torneig de BTT

Els dies 2 i 3 de setembre un grup de companys del CEGUB van desplaçar-se a

Ma-drid per participar al IX Campionat d’Espanya de BTT per a policies locals. Dues

me-dalles d’or i una de plata van ser el bagatge obtingut després d’un intens cap de

setmana competint entre 120 agents d’arreu de l’Estat.

E

va ser l’escenari triat per a celebrar el Tor-neig Nacional de bicicleta de muntanya. Una dura prova en què els agents dels di-versos cossos de seguretat van haver d’afrontar un circuit molt dur de 12 quilòmetres, al que calia do-nar dues o tres voltes segons la categoria. Per part de la GuB, Montse Aranda va ser la més ràpida en la categoria femenina, mentre que els germans Mar-tín i Jacinto González Cillán van ser primer i segon respectivament en la classificació de veterans.

L

Barcelona van tenir la seva versió lúdica en els tornejos de futbol que es van organitzar entre els dies 27 de setembre i 6 d’octubre. En futbol sala, l’equip de la UT-2 va exhibir el seu bon joc per endur-se el primer premi del campio-nat intern de la GuB.

Pel que fa al futbol en gran format, la gespa –artificial, és clar– del camp de la Mar Bella va acollir un triangular entre el nostre equip de la GuB, una selecció procedent de la comissaria cen-tral del Baix Llobregat i la formació de la Policia Local de Pontevedra, en el què finalment va

impo-sar-se l’equip gallec. La UT-2, campions del torneig intern de futbol sala

A dalt, els ciclistes de la GuB que van participar al torneig de BTT