Núm. 7 / Any XCIV 28 de febrer de 2007 Consell Municipal
Acta sessió 22-XII-2006 ... 544
Acords sessió 2-II-2007 ... 579
Disposicions generals Decrets de l’Alcaldia Modificacions de crèdit ... 582
Cartipàs Designació gerent en funcions de l'Institut Municipal d'Educació de Barcelona ... 587
Designació membre del Consell General del Consorci Universitat Internacional Menén-dez Pelayo de Barcelona - Centre Ernest Lluch ... 587
Designació vocal del Consell General del Consorci del Centre de Cultura Contem-porània ... 587
Nomenament membres dels Consells Muni-cipals dels Districtes de Gràcia i de Sants-Montjuïc ... 587
Designació membres del Ple del Consell de la Cultura de Barcelona ... 587
Nomenament regidora adscrita al Districte de Sants-Montjuïc ... 588
Designació membre del Consell Rector de l'Institut Municipal de Mercats de Barcelona 588 Designació membre del Consell Rector de l'Institut Municipal de Paisatge Urbà i Qualitat de Vida ... 588
Personal Concursos Bases generals que han de regir la convoca-tòria d'un concurs per a la provisió d'un lloc de treball ... 589
Responsable de llicències d'ocupació de la via pública del Districte de Ciutat Vella ... 590
Anuncis Laudes de la Junta Arbitral de Consum de Barcelona. Gener de 2007 ... 592
Llicències d’obres. Gener de 2007 ... 597
Concursos ... 604
Acta de la sessió celebrada el dia 22 de desembre de 2006 i aprovada el dia 2 de febrer de 2007
Al Saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-dos de desembre de dos mil sis, s’hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Alcalde, Jordi Hereu i Boher. Hi concorren els Ims. Srs. i la Ima. Sra. Tinents d’Alcalde, Francesc Xavier Casas i Masjoan, Jordi Portabella i Calvete, Imma Mayol i Beltran, José Ignacio Cuervo i Argudín, i Carles Martí i Jufresa, i els Ims. Srs. Regidors i les Imes. Sres. Regidores Maravillas Rojo i Torrecilla, Assumpta Escarp i Gibert, Francesc Narváez i Pazos, Pere Alcober i Solanas, Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, Immaculada Moraleda i Pérez, Mont-serrat Ballarín i Espuña, Ferran Julián i González, Sara Jaurrieta i Guarner, Montserrat Sánchez i Yuste, Ramon Nicolau i Nos, Xavier Trias i Vidal de Llobatera, Joan Puigdollers i Fargas, Sònia Recasens i Alsina, Jaume Ciurana i Llevadot, Magda Oranich i Sola-gran, Joaquim Forn i Chiariello, Joana Ortega i Ale-many, Teresa M. Fandos i Payà, Eduard García i Plans, Alberto Fernández Díaz, Ángeles Esteller Rue-das, Jordi Cornet i Serra, Emma Balseiro Carreiras, Maria Caridad Mejías Sánchez, Xavier Basso i Ro-viralta, Alberto Villagrasa Gil, Jaume Oliveras i Ma-ristany (fins al despatx d’ofici), Pilar Vallugera i Ba-lañà, Xavier Florensa i Cantons, Ricard Martínez i Monteagudo, Eugeni Forradellas i Bombardó, Ricard Josep Gomà i Carmona, Elsa Blasco i Riera i Ignasi Fina i Sanglas, assistits pel secretari general, Sr. Jor-di Cases i Pallarès, que certifica.
Hi és present l’interventor municipal, Sr. Antonio Muñoz i Juncosa.
Constatada l’existència de quòrum legal, la Presi-dència obre la sessió a les deu hores i cinc minuts.
Es dóna per llegida l’acta de la sessió anterior, ce-lebrada el 24 de novembre de 2006, l’esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Con-sistori; i s’aprova.
Tot seguit es passa a tractar la moció següent, la urgència de la qual fou apreciada per la Junta de Portaveus:
Mc1. Prendre coneixement de la renúncia al càrrec de regidor d’aquest Ajuntament presentada per l’Im. Sr. Jaume Oliveras i Maristany; i trametre certificació del present acord a la Junta Electoral Central als efectes d’atribució de l’esmentada vacant al candidat suplent de la llista electoral del Partit d’Esquerra Re-publicana de Catalunya – Acord Municipal.
S’aprova, per unanimitat, la moció precedent. El Sr. Oliveras s’acomiada del Consistori tot recor-dant que fa gairebé quatre anys assumí, després d’haver centrat la seva activitat política en l’àmbit del
municipalisme, el repte de ser regidor de la capital de Catalunya i durant aquest temps ha estat el responsa-ble de la Ponència de la Ciutat del Coneixement, des de la qual ha insistit en el fet que vivim immersos en una revolució més important que les successives re-volucions industrials dels segles XIX i XX, la Revo-lució Digital que tant ha transformat i transformarà la vida de tothom.
En aquest context es proposa, com a fita principal del seu mandat, remarcar que avui existeixen noves eines d’enorme potencial que fan que el coneixement col·lectiu de la humanitat estigui a l’abast de tothom, i des del convenciment que és responsabilitat de les Administracions procurar que el conjunt de la ciu-tadania pugui beneficiar-se de l’accés cada dia més universal a la informació, ha centrat la seva actuació en la socialització del coneixement: aquest és el mis-satge que espera haver transmès mitjançant actua-cions com la promoció de l’ús del programari lliure, els aplicatius multimèdia adreçats als telèfons mòbils, els avantatges de les tecnologies sense fils, l’aplica-ció de la realitat virtual en tres dimensions a la re-cerca i a la recuperació de la Memòria històrica, la prevenció dels mals usos dels avenços tecnològics, la difusió dels estudis de valor afegit entre els infants i els joves, l’apropament a la robòtica a la societat, i molts altres projectes.
Explica que la renúncia que avui fa efectiva a la seva acta de regidor es deu a la seva nova respon-sabilitat com a secretari general del Departament de Governació i Administracions públiques: des d’aquesta nova responsabilitat, que té el denominador comú de seguir lligat al món local i al municipalisme, espera continuar treballant per aquesta ciutat i pel seu Ajun-tament i, per tant, resta a la disposició de tots els membres del Consistori.
Acaba agraint al Sr. Alcalde i als membres dels Grups Socialista i d’Iniciativa per Catalunya Verds – EU i A la seva col·laboració i bona entesa; als del Grup de Convergència i Unió i del Partit Popular la bona relació que ha pogut tenir amb tots ells; i als seus companys i companya del Grup d’Esquerra Re-publicana de Catalunya i al president d’aquest Grup, el Sr. Portabella, amb qui sempre ha mantingut una bona col·laboració i entesa que ben segur continuarà existint, el seu suport; al secretari general, als tre-balladors i treballadores de l’Ajuntament, particu-larment als xofers, haver facilitat la seva tasca, i a les persones del seu equip, especialment a les seves secretàries, la seva feina i paciència.
El Sr. Alcalde, en nom del Consistori, agraeix el treball desenvolupat pel Sr. Oliveras amb qui, a tra-vés del nou càrrec que passarà a ocupar en el De-partament de Governació i Administracions Públi-ques, confia poder establir ponts de diàleg i una col·laboració fructífera.
S’absenta de la sessió l’Im. Sr. Jaume Oliveras i Maristany.
PART INFORMATIVA
a) Despatx d’ofici
En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or-ganització municipal, es comuniquen les resolucions següents:
1. Decret de l’Alcaldia, de 21 de novembre de 2006 (S1/D/2006 5752), que designa els Srs. Jordi Martí i Grau i Víctor Gimeno i Sanjuan, i la Sra. Carme Gibert i Valls membres del Consell d’Edicions i Publicacions en substitució dels Srs. Oriol Balaguer i Julià i Josep M. Lucchetti i Piu, i de la Sra. Irene Pagès i Perarnau.
2. Decret de l’Alcaldia, de 22 de novembre de 2006 (S1/D/2006 6304), que designa els membres del Ju-rat del Premi 25 de novembre, edició 2006.
3. Decret de l’Alcaldia, de 28 de novembre de 2006 (S1/D/2006 5835), que designa l’Im. Sr. Ramon Nico-lau i Nos representant de l’Ajuntament de Barcelona a l’Assemblea General de la Caixa d’Estalvis i Pensions de Barcelona en substitució de l’Excm. Sr. Jordi He-reu i Boher.
4. Decret de l’Alcaldia, de 30 de novembre de 2006 (S1/D/2006 6176), que designa el Sr. Joan Guasch i Farràs membre del Consell Assessor de Salut Labo-ral, en representació de l’Institut Nacional de Segu-retat i Higiene del Treball.
5. Decret de l’Alcaldia, de 13 de desembre de 2006 (S1/D/2006 6252), que nomena la Ima. Sra. Mont-serrat Ballarín i Espuña representant de l’Ajuntament de Barcelona al Patronat de la Fundació Artur Martorell en substitució de la Sra. Marina Subirats i Martori.
6. Decret de l’Alcaldia, de 13 de desembre de 2006 (S1/D/2006 6253), que nomena la Sra. Yolanda Gon-zález i Tavira secretària tècnica de l’Observatori Per-manent per a la Convivència i la Promoció del Civisme. 7. Decret de l’Alcaldia, de 14 de desembre de 2006 (S1/D/2006 6310), que designa el Sr. Josep Farrés i Quesada representant de l’Ajuntament al Consell d’Administració de l’Institut de Prestacions d’Assis-tència Mèdica al personal municipal (PAMEM) en substitució del Sr. Joan Guix i Oliver.
b) Mesures de govern
Mg1. La Barcelona dels barris.
La ponent d’Urbanisme, Sra. Escarp, comença dient que l’aprovació de la delimitació i denominació dels 73 barris de Barcelona és un projecte indissociable de la mesura de govern que ara presenta, la qual vol treballar per la proximitat en el sentit polític de sub-sidiarietat, de transparència i de participació en les decisions que afecten més directament els ciutadans i ciutadanes, ja que en un moment en què tant es parla de la globalització i de tota la complexitat que com-porta, la proximitat és percebuda com un valor en si mateixa, la demanda de proximitat s’ha d’entendre com una demanda de temps i de qualitat urbana i els barris com una eina estratègica per a aprofundir en aquesta direcció, de manera que la Barcelona dels barris és un pas més per a aplicar una trama més fina a la planificació, i el fet de considerar la Ciutat a tra-vés de segments més petits dóna més eines per acostar-se a l’equitat.
Continua dient que tal projecte va néixer el 2004 i el seu document marc deia literalment que tal projecte
era conseqüència natural de la maduració dels pro-cessos de participació, descentralització i proximitat local, elements tots ells amb arrels sòlides a la nostra ciutat; que l’anàlisi que s’hi feia de les diverses opor-tunitats que portaven a plantejar tal projecte anava des de l’emergència de noves necessitats ciutadanes fins a la pròpia consolidació dels districtes; i que s’hi explicitava també que treballar la Barcelona dels barris significava reconèixer, delimitar i formalitzar els barris de la Ciutat i impulsar i establir el barri com a unitat de mesura bàsica per al desenvolupament de les actuacions municipals.
Destaca que avui Barcelona tindrà reconeguts i for-malitzats els seus 73 barris com a eina bàsica per a continuar, des de la proximitat, treballant la plani-ficació, la participació i l’aprofundiment democràtic: aquests i només aquests són els continguts i els elements d’aquesta mesura de govern, perquè es vol continuar treballant per a promoure tot allò que con-tribueixi a enfortir els barris com a espais de convi-vència, ja que es vol ser més eficaç en la planificació i, consegüentment, a través d’una nova forma de llegir la Ciutat, els plans d’actuació s’elaboraran per barris que seran bàsics per als futurs plans d’equi-paments tant de ciutat com de districte i de barri i que han de servir per a fer l’avaluació tant de les neces-sitats ciutadanes, com també de l’impacte de les po-lítiques municipals, i com a àmbit de referència per a la seva localització.
Assegura que es continuarà treballant també per aconseguir les modificacions legals necessàries per a l’elecció directa dels consellers i conselleres i per im-pulsar l’estatut del conseller que reconegui la dignitat que té aquesta figura de proximitat; que s’obrirà el procés per a la modificació dels Reglaments de dis-tricte, no només per al reconeixement dels barris, sinó també per aprofundir en el seu contingut, alhora que s’avaluarà i redissenyarà el model participatiu per tal d’adaptar-lo a cadascuna de les realitats.
Acaba donant les gràcies a la Comissió d’experts de la qual han format part acadèmics, estudiosos i persones interessades per la Ciutat i que ha recollit les diferents sensibilitats polítiques; i també a les més de 3.500 persones que han participat en aquest ampli procés de debat.
també un canvi de noms que no deixa satisfets els mateixos veïns afectats.
Considera que el govern municipal persisteix en un plantejament equivocat, que no ha escoltat els veïns en els casos del Poblenou i del Clot-Camp de l’Arpa i no ha exercit un lideratge de cercar acord, capte-niment que troba lamentable perquè no ha donat la deguda importància al fet de dividir la Ciutat en barris, decisió que exigia haver estat capaç de concretar quin serà el paper que tindran en la descentralització administrativa i en la gestió, quins seran els elements d’avaluació que hi haurà, quins paràmetres de pla-nificació s’utilitzaran; en altres paraules, primer s’ha d’exposar on es vol anar, què es vol fer i com, i des-prés s’ha de procedir a establir la divisió. Afegeix que, en la seva opinió, el govern municipal no sap ni tan sols com s’aplicarà pressupostàriament la mesura que avui es proposa, i s’ha equivocat greument per-què govern i oposició podien haver anat plegats en un afer de ciutat important, i tenien l’obligació d’anar-hi, però no hi van.
Demana, en conseqüència, que el mapa presentat es retiri, que se’n pugui parlar tranquil·lament, que es busqui el consens i que hi hagi capacitat no tan sols per a traçar unes línies que en alguns casos estan en contra d’allò que volen els veïns afectats, sinó també per a cercar el consens amb els veïns i per a determi-nar quina força es vol dodetermi-nar als barris, és a dir, què es pensa fer amb els barris, com actuaran, de quin pressupost i de quina capacitat de decisió disposaran, com es buscarà i com es fomentarà la participació, com es planificarà i quins paràmetres s’utilitzaran per fer-ho, i com es podrà avaluar si allò que s’ha pla-nificat és compleix o no.
El Sr. Fernández Díaz significa que la mesura de govern de la Barcelona dels barris té un doble ob-jectiu: el que explicita l’equip de govern d’aconseguir uns barris que girin entorn de diversos eixos com són la prestació dels serveis, els equipaments de proxi-mitat i una participació ciutadana més gran; i el que, en opinió del Grup del Partit Popular, hi ha subjacent fer quelcom per tal de poder justificar, d’aquí a uns mesos, que els barris han estat una prioritat de l’equip de govern en el present mandat; ara bé, aquesta darrera pretensió és fictícia perquè no es correspon pas amb les prioritats del govern municipal en els darrers anys, en els quals, malauradament, l’equip de govern ha parat més atenció a altres opcions com ara el Fòrum, que no pas a la millora de la qualitat de vida i la cohesió social en tots i cadascun dels barris de la nostra ciutat.
Pensa, d’altra banda, que la mesura que avui es presenta no deu tenir gaire contingut quan un dels socis del tripartit municipal no estava disposat a do-nar-hi inicialment suport, perquè discrepava del nom d’un barri, a pesar que, com passa amb altres tantes i tantes coses, el nom no fa la cosa.
Significa que avui, després de vint-i-nou anys de govern municipal i a punt de finalitzar el mandat con-sistorial a tres mesos de les eleccions municipals, es presenta una proposta de divisió de la Ciutat en 73 barris sense cap concreció de les seves compe-tències i una mesura de govern sobre la Barcelona dels barris, el mateix dia en què es presenta el balanç d’allò que s’ha fet els darrers tres anys i mig, mesura amb la qual es demostra que els barris no tenen contingut o no han estat la prioritat del govern
munici-pal o, tal vegada, totes dues coses alhora, perquè, altrament, tot això s’hauria presentat al començament del mandat i no pas al final buit de contingut, buit de competències i buit de pressupost i sense temps per a poder-ho desenvolupar, atesa la imminència de les eleccions municipals.
Sol·licita, doncs, en nom del seu Grup, la retirada de la proposta que avui es porta a aprovació, altra-ment els seus membres hi hauran de votar en contra malgrat haver defensat sempre la necessitat d’estruc-turar la Ciutat en uns barris que, com a qualsevol ciutat, han forjat els veïns que hi desenvolupen la se-va vida, hi tenen els seus habitatges o els seus co-merços i que són l’organització més natural, més propera i més humana per davant dels districtes que, en moltes ocasions, no són gaire més que unes línies administratives; i precisa que el seu vot negatiu res-pon a la falta de participació ciutadana i de consens veïnal, a la manca de concreció pel que fa als equi-paments i als serveis, i a la incapacitat del govern municipal per a tirar endavant, dues dècades després d’haver-la aprovada, una descentralització més eficaç i amb més contingut a favor dels districtes.
El Sr. Portabella manifesta que qualsevol ciutat, com més gran i més dinàmica és, té més necessitat de disposar d’una estructura de caràcter territorial que generi proximitat en el seu entorn, i d’establir marges d’ancoratge per als seus veïns i veïnes; que Barcelona ha estat sempre una ciutat preocupada per a aconseguir un procés de descentralització adminis-trativa, primer cap als districtes i ara cap als barris i aquesta és una bona estratègia perquè facilita la re-lació de la ciutadania amb el seu ajuntament, objectiu que es pot aconseguir mitjançant diferents models, si bé el triat per aquest Ajuntament posa l’accent en una major proximitat i en una major participació; i que, òbviament, una mesura de govern o un pla no ho po-den deixar tot ja resolt perquè la vida és dinàmica, i tan sols apunten les línies estratègiques de treball que han d’aconseguir portar la Barcelona dels barris amb una relació plenament satisfactòria entre els ve-ïns i veïnes i la Ciutat.
Creu, doncs, que el projecte de la Barcelona dels barris consolida, donant-li més valor, la Barcelona na-tural ja que passejant pels diferents barris hom s’ado-na que la gent se sent pertànyer al Clot, al Congrés, etcètera i, per tant, ara es vol formalitzar allò que se sap que existeix des de fa temps i que tenia una determinació de noms i de territoris amb la qual la gent se sentia identificada: per tant, es dóna a aquesta Barcelona natural el valor de la seva di-versitat convertint el barri en la unitat de referència dels equipaments de proximitat i a l’hora de llegir la Ciutat, programar els equipaments i revisar les nor-mes reguladores de la participació, i s’expressa la voluntat de treballar per l’elecció directa dels con-sellers i conselleres de districte, per la revisió del seu rol a partir de la seva implicació en l’organigrama de gestió i la seva relació amb el marc territorial des-centralitzat, i per la construcció de la Barcelona dels barris.
municipal, la Barcelona dels barris exigirà també una correspondència de recursos.
Diu, en conclusió, que treballar per la Barcelona dels barris comporta una anàlisi dels serveis, de la qualitat urbana, de la participació des d’una perspecti-va humana del territori, és a dir, d’un ciutadà que s’ubica a qualsevol part del territori municipal i que ha de tenir al seu abast els serveis, la qualitat urbana i la participació tot tenint en compte la seva procedència i la configuració urbanística.
El Sr. Gomà expressa el suport del Grup d’Iniciativa per Catalunya Verds – EU i A a la Barcelona dels bar-ris, suport que fonamenta en tres convenciments:
1r) Que el reconeixement dels barris ha de ser un factor de millora de la qualitat de la nostra democràcia local en termes participatius, d’implicació activa de les persones i del teixit social en la política municipal.
2n) Que els barris expressen identitats comu-nitàries i, per tant, espais on es fan efectius i cal conti-nuar promovent i impulsant els valors de la solidaritat, la reciprocitat, l’intercanvi i l’ajuda mútua, en definiti-va, tot allò que configura la dimensió comunitària i convivencial de la vida quotidiana i que se situa, per al seu Grup, en el centre del model de ciutat que vol seguir impulsant.
3r) Que els barris són unitats que han de permetre llegir la Ciutat de manera adequada en els processos de planificació d’equipaments i serveis, de manera que els barris funcionin també com a espais relle-vants en la satisfacció de necessitats socials i en l’acompliment d’expectatives de millora tangible de la qualitat de vida de les persones.
Recalca, en síntesi, que el reconeixement dels bar-ris aporta noves oportunitats i un nou potencial al projecte d’una Barcelona amb més participació i amb menys desigualtats; i que tal reconeixement és una condició necessària, però no suficient, perquè no se’n deriven efectes directes i automàtics sobre la ciuta-dania, però genera noves oportunitats i un marc més propici de condicions que s’han d’omplir de contingut. En aquest darrer sentit, posa en relleu que la me-sura de govern recull aquests tres elements: 1r) la necessitat d’anar cap a una concreció immediata de la proposta de reforma legal que faci possible l’elec-ció directa dels consellers i conselleres de districte, perquè no seria coherent aprofundir en l’escala dels barris com a àmbits de democràcia participativa si no es fa, alhora, dels districtes veritables àmbits de re-presentació política directa; 2n) la necessitat de cul-minar els treballs d’elaboració del Pla d’equipaments de ciutat, procés que s’ha d’acabar de treballar per mitjà de la implicació, el pacte i l’acord amb el mo-viment veïnal, i del debat en els espais institucionals de participació, principalment el Consell de Ciutat; 3r) la necessitat d’anar cap a una relectura o revisió de les normes de participació ciutadana per tal d’en-fortir els instruments i espais de participació de pro-ximitat i, especialment, els consells de barri com a instàncies reals on es dirimeixin totes aquelles qües-tions vinculades a la vida quotidiana de la ciutadania. Fa avinent que el seu Grup ha participat de forma activa en els diferents àmbits d’aquest procés, apor-tant-hi punts de vista i alternatives, bona part de les quals han estat recollides en el resultat final que ge-nera amplis acords, però també alguns elements pun-tuals de discrepància; i explicita el compromís del seu Grup amb una determinada manera de desplegar la
iniciativa: proximitat i reequilibri territorial en un marc de diàleg permanent amb la ciutadania, les entitats i els moviments socials perquè, en definitiva, la Barce-lona dels barris és un molt important pas endavant a concretar i omplir de contingut en la direcció d’una ciutat inclusiva que reconeix i promou els lideratges múltiples i la creativitat social com a forma d’afrontar els reptes de la nova complexitat urbana.
El Sr. Martí expressa el suport entusiasta dels mem-bres del Grup Socialista a la iniciativa en debat, per-què els sembla clau per al desenvolupament de la nostra ciutat i està lligada amb tres qüestions ab-solutament estratègiques per al benestar dels barce-lonins i barcelonines, la convivència ciutadana, la gestió dels serveis públics i la participació, i perquè creuen que les coses s’han fet com calia ja que pri-mer, a partir de l’anàlisi de la Ciutat, s’ha pres la decisió política de tirar endavant el projecte i després s’ha treballat la geografia, la seva base, a partir d’experts i a partir dels debat amb els ciutadans i ciutadanes, igual com féu Pau Vila fa setanta anys amb les comarques de Catalunya, feina que permet fonamentar els canvis que, si les urnes ho ratifiquen, es podran desenvolupar en el proper mandat.
Reconeix que, efectivament, han passat vint-i-vuit anys perquè primer calia consolidar els districtes i ara, després que la Ciutat hagi evolucionat, toca afrontar els barris; i agrega que la discussió del Pro-grama d’actuació municipal demostrarà que no s’està fent retòrica, sinó exposant realitats ben tangibles que els ciutadans han recolzat durant molt temps; que la mesura de govern en debat explicita la voluntat políti-ca d’allò que es pretén fer; que enpolíti-cara no ha sentit què voldria fer l’oposició, la qual sempre que es pre-senta quelcom interessant, opta per instar que es retiri o que s’ajorni però mai no avança què pensa fer i no gosa mullar-se: per tant, quan aquesta aposta po-lítica que avui s’engega sigui una realitat d’aquí a molt poc temps, als esmentats Grups els sabrà greu no haver-li donat suport i haver-se quedat despenjats de la Barcelona dels barris.
Li sap, doncs, greu també a ella el capteniment dels esmentats Grups; i expressa la voluntat política necessària perquè les coses es puguin fer amb ells, i alhora la sensació que els esmentats Grups tenen ga-nes que el mandat s’acabi, però recollint el sentir de tot l’equip de govern, pot anunciar que el govern mu-nicipal no es pararà i continuarà governant perquè la Ciutat ho necessita.
Aclareix que el procés s’ha allargat del 2004 al 2006 perquè s’han volgut fer bé el procés de par-ticipació i de consens, i el treball de recerca dels experts sobre la història i el contingut de cadascun dels barris, que ha de permetre assolir una bona divisió dels barris de Barcelona.
El Sr. Trias admet que el seu Grup té ganes, efec-tivament, que el mandat s’acabi, ja que per a poder aplicar una autèntica política de barris cal un canvi de govern, donat que l’actual no ha estat capaç de tirar-la endavant en els vint-i-vuit anys que porta go-vernant la Ciutat. Agrega que després de l’aprovació de la proposta que avui es planteja, la gent no notarà res perquè tal proposta és fruit de la improvisació i del desig de poder dir que s’ha aprovat un acord sobre els barris tot i saber que s’ha pres sense el consens dels Grups de l’oposició i dels veïns, cosa que li sembla una gran equivocació; que no és cert que l’oposició no gosi mullar-se, perquè en aquest mateix mandat s’han fet coses per la via del consens i de la col·laboració, que el seu Grup oferirà sempre, tot i que hi ha ocasions que el govern municipal no la bus-ca perquè opta per tirar pel dret sense importar-li allò que puguin pensar l’oposició i els veïns, i en aquest cas es basa en la geografia oblidant que, a més, hi ha sentiments: per tant, la divisió dels barris no és un problema de traçar unes línies que quedin més o menys bé sobre el paper, sinó que darrera hi ha uns sentiments de pertinença que té la gent.
El Sr. Fernández Díaz opina que els Grups del govern potser no han fet una proposta retòrica, però sí bucòlica, perquè és buida de contingut; i fa notar que després de vint-i-vuit anys de govern i de vint de l’aprovació de la nova divisió en districtes, el govern municipal no ha encetat encara una efectiva des-centralització cap als barris, ni tancat l’oberta cap als districtes: per això el seu Grup propugna que s’en-forteixin els districtes dotant-los de més capacitat, de més poder de decisió respecte de les inversions que s’han de fer en cadascun d’ells, i de més protago-nisme pel que fa a l’aprovació del seu propi pres-supost, del seu propi programa d’actuació i del pla-nejament que els afecta.
En la mateixa línia observa que ara, com cada quatre anys, es torna a plantejar l’elecció directa dels consellers de districte, però sense voluntat de tirar-la endavant com ho demostra el fet de plantejar-la al fi-nal del mandat.
Recorda, també que el seu Grup ha reclamat en cinc ocasions l’aprovació d’un pla d’equipaments, però el govern municipal ha rebutjat aquesta petició a pesar que, en alguna ocasió, com ara en el cas de les narcosales, podia haver estalviat alguna controvèrsia amb el veïnat.
Reitera que el pla de barris que avui es presenta no té cap mena de concreció i, per tant, ell recomana que, a més de mapes i plànols, es presentin també pedres i calendaris que és allò que realment reclama la gent, i que el govern no intenti enganyar presentant
una proposta elaborada sense diàleg, sense par-ticipació ciutadana i sense cap mena de concreció amb l’ànim de traslladar als barcelonins la falsa imat-ge que s’ha preocupat pels barris, i de rentar-se la cara per la seva tasca els darrers tres anys, en els quals el govern municipal no s’ha preocupat pas per invertir en els barris, sinó en el Fòrum Universal de les Cultures.
El Sr. Martí observa que el Sr. Fernández Díaz, en haver-se-li esgotat els arguments, torna a incidir en el discurs i la retòrica de sempre per tal d’esgotar el temps de què disposava a pesar que no s’ha presentat cap pla, sinó un exercici de decisió política sobre cap on ha d’anar la Ciutat, i de geografia humana que no posa ratlles, sinó que construeix territori i analitza realitats socials i geogràfiques; i que, en definitiva, s’ha presentat una proposta que construeix la nova ciutat després d’haver desenvolupat els districtes i d’haver quedat palès que els districtes han estat útils i han cobert una etapa i ara s’acabaran de desenvolupar a partir de la nova estructura dels barris.
La Sra. Escarp es mostra astorada en sentir lliçons de descentralització per part de segons qui.
Destaca que en el debat sobre el seguiment del Programa d’actuació municipal es podrà veure cla-ríssimament què és realment un procés de des-centralització i quin és el grau d’execució d’allò que s’havia programat i, sobretot, què s’ha fet i què es pot fer des dels districtes; i insisteix que des de deter-minats posicionaments, no es poden donar lliçons so-bre la descentralització i tampoc no es pot parlar dels veïns en sentit genèric perquè la Ciutat és plural, igual com ho és també la rica xarxa d’entitats i as-sociacions que té Barcelona i, per tant, no es pot par-lar genèricament dels veïns i veïnes quan hom sap que la pluralitat ha generat acords i desacords.
Acaba recalcant que el projecte en debat no inven-ta, sinó que reconeix la realitat segons l’estudi de geografia humana que suara esmentava el Sr. Martí; i que els seus principis són la proximitat en el sentit polític de subsidiarietat, de transparència i de parti-cipació dels ciutadans.
El Sr. Alcalde fa avinent que a partir de la mesura de govern que s’acaba de debatre, els Grups muni-cipals s’hauran de pronunciar després sobre el punt núm. 21 de l’ordre del dia; però, en tot cas, creu que s’ha presentat una mesura de govern important.
Recorda que qui fou el primer secretari de Presi-dència de la Generalitat després de les primeres eleccions autonòmiques explicava que un dia el pre-sident de la Generalitat li digué “Lluís, la Generalitat som tu i jo”, i amb això volia dir que la Generalitat era una institució que començava a avançar pendent d’omplir-se d’un contingut del qual es va anar dotant amb els pas dels anys; i que de la mateixa manera, el 1984 es decidí una delimitació de districtes que després s’anà omplint de contingut.
Invita, doncs, els Grups de l’oposició perquè, des d’ara fins al debat del punt núm. 21, procurin recapa-citar per incorporar-se a un consens que és bàsic i important, votant a favor d’un procés que els consta que ha estat molt treballat i, per tant, no es pot parlar de manca de participació ni d’improvisació quan hi ha hagut un equip que ha estat treballant durant molts mesos, i tampoc no es pot obviar que s’ha anat a par-lar i a discutir a tots i cadascun dels districtes, com queda ben palès en la memòria participativa i en el treball elaborat pels experts; per tant, malgrat que, evidentment, el procés de participació no ha arribat a la unanimitat, però sí a un gran acord sobre una ini-ciativa en la qual han treballat centenars de persones, els Grups de l’oposició no es poden escudar en el mètode perquè, altrament, les discrepàncies no es limitarien a un punt molt concret després d’un treball molt important dels experts i d’un procés d’apro-ximació a conseqüència del qual s’han reconegut barris que inicialment no ho estaven: per això, s’ha arribat a un consens molt important sobre el reco-neixement de 73 barris.
Entén que determinades conjuntures poden dificul-tar a vegades els acords, però creu que els Grups de l’oposició s’haurien de sumar a l’acord que avui es proposa; i els demana que procurin fer-ho d’aquí al punt núm. 21.
El Sr. Trias, a la vista del guant que acaba de llançar el Sr. Alcalde, demana la designació d’un in-terlocutor amb qui poder discutir els canvis neces-saris per a canviar el vot del seu Grup.
El Sr. Fernández Díaz demana que d’aquí fins al punt núm. 21, el govern municipal sigui capaç d’expli-citar concrecions en pressupostos, calendari i actua-cions, perquè el Sr. Alcalde, en la seva opinió, ha par-lat molt del mètode, però molt poc de contingut i de concrecions i d’actuacions.
El Sr. Alcalde insisteix que seria molt convenient que es pogués assolir un acord, tot designant com a interlocutora la Sra. Escarp i invitant el Sr. Fernández Díaz a participar en la negociació que ha proposat; i el Sr. Trias expressa la predisposició del seu Grup a la negociació per al bé de la Ciutat, tot designant com a negociador el Sr. Puigdollers.
c) Informes
1. Programa d’inversions 2004-2007 (Districte d’Hor-ta-Guinardó).
La Sra. Blasco, en la seva condició de regidora del Districte d’Horta-Guinardó, comença l’exposició d’a-quest informe dient que el Programa d’inversions del Districte al seu càrrec és un programa viu que ha es-tat objecte de modificacions en forma d’addicions, cosa que no s’havia produït mai; que el Programa d’inver-sions 2004-2007, que donava resposta al Programa d’actuació del Districte elaborat després d’un intens i rigorós procés de participació ciutadana, està regit per tres eixos: l’aposta decidida pels equipaments i ser-veis, a la qual es destina més del 50% del pressupost del Districte, l’aposta per l’espai públic amb una espe-cial atenció als petits espais de proximitat i a la mo-bilitat, l’accessibilitat i la connectivitat dels barris, i l’im-puls dels grans projectes de ciutat encara pendents.
Explica que una part de les inversions constava di-rectament en el capítol 6 dels Pressupostos del
dis-tricte i una altra part figurava en els pressupostos d’altres operadors municipals; i que si bé els fets extraordinaris produïts en el barri del Carmel després de l’aprovació del Programa d’inversions del Districte han tingut, lògicament, la seva traducció en actua-cions extraordinàries com l’aprovació de l’Àrea ex-traordinària de rehabilitació del Carmel i entorns i la creació de l’Agència de Promoció del Carmel i En-torns, SA, com a instrument de gestió, que han com-portat una injecció de fons de diverses Administra-cions per a l’espai públic i la rehabilitació d’habitatges del Carmel i de la Taxonera, l’increment de les in-versions en el Districte no es deu tan sols als fets del Carmel.
Concreta, en aquest sentit, que inicialment el Pro-grama preveia unes inversions d’uns 62 milions d’eu-ros, dels quals uns 30 corresponen a inversions di-rectes del Districte i 32 de les Àrees centrals de l’Ajuntament i, en canvi, el balanç actual reflecteix unes inversions de 150 milions, dels quals 32 cor-responen a inversions directes del Districte i més de 117 a inversions de les Àrees centrals, de manera que s’han més que doblat les previsions inicials i les actuacions es troben en un alt grau d’execució i, en conseqüència, el Districte ha demostrat tant la seva capacitat inversora com la seva capacitat per a fer que altres operadors actuïn en el seu territori, és a dir, ha sabut transmetre, políticament i a nivell de gestió, la necessitat d’encarar els problemes del Districte i donar-los solució a la resta de l’organització municipal i la resposta ha estat una molta alta complicitat i col·laboració política i tècnica de tots els sectors mu-nicipals i, per tant, el balanç que avui presenta dóna resposta al Programa d’actuació del Districte aprovat en el seu dia i el supera àmpliament.
Declina fer ara un llistat exhaustiu de les diverses actuacions acabades o en marxa perquè ja consten de manera exhaustiva en la documentació lliurada, i es limita a destacar: els 76 milions d’euros invertits en habitatges de diferents tipologies; entre els nous equi-paments, la Biblioteca de Can Mariner, els tres casals per a la gent gran, les dues noves escoles bressol, l’escola d’adults del Carmel, el Casal infantil de Can Baró, el Casal de barri de la Vall d’Hebron, el Centre d’educació ambiental situat a la masia de Can Solé, el Centre d’atenció i seguiment de drogodependències de la Vall d’Hebron o el Centre integral per a perso-nes sense sostre a Horta; les actuacions de millora de l’espai públic, que van des de més de 50 actuacions de petit format del programa “Horta-Guinardó més a prop”, de poca quantia econòmica, però molt impor-tants per a la qualitat de vida quotidiana dels barris, fins a les grans remodelacions com les de l’avinguda Mare de Déu de Montserrat, dels carrers de la Músi-ca, de la Pintura, de Natzareth, de Logronyo, de Can Sitjar, de la Rectoria, de Josep Serrano, o a l’obertura de carrers com els de Teodor Llorente i Fastenrath, de Coïmbra i Fontanet o a la instal·lació d’escales mecàniques; i en els barris del Carmel i de la Ta-xonera, totes les actuacions de l’Agència de Pro-moció del Carmel i Entorns, SA.
dels treballs per a tirar endavant l’illa d’equipaments del Mercat del Guinardó ja expropiada i enderrocada en bona part i amb els projectes molt a punt; que el Carmel i la Taxonera han comptat amb recursos per a resoldre els problemes derivats de l’esfondrament del túnel de la cua de maniobres i també per a encarar el seu futur amb optimisme; i que, concretament, el nombre d’escales mecàniques a instal·lar en el Dis-tricte ha passat de les dues previstes inicialment a sis, i Can Solé es convertirà en un equipament de referència en el camp mediambiental gràcies a la col·laboració de Barcelona Activa, SA, i aquests són dos exemples que s’han anat afegint al Programa d’inversions inicials després d’un intens debat ciutadà que ha tingut respostes clares per part del govern progressista i d’esquerres del Districte, el qual ha defensat també la necessària contribució del Districte a les necessitats generals de la Ciutat: en conse-qüència, se sent raonablement satisfeta de la feina feta i amb molts ànims per a continuar-la.
La Sra. Fandos, parlant en nom de Convergència i Unió, diu que en un primer cop d’ull podria semblar que l’informe presentat no està malament, tanmateix, més endavant, es presentarà un altre informe com-paratiu de les inversions en els districtes on resulta que el Districte d’Horta-Guinardó és aquell, Carmel inclòs, on aquest Ajuntament fa menys inversió per habitant de tota la Ciutat i on l’execució del Programa d’actuació del Districte ha assolit un nivell més baix i, per tant, està a la cua també en aquest aspecte, però, a més, en el cas del Carmel es produeix una confusió en sumar les indemnitzacions i molts altres diners que no corresponen realment ni a inversió ni a obra nova; que és també el Districte on hi ha hagut un percentatge més alt d’actuacions desestimades: creu, doncs, que l’informe presentat no és pas per tirar coets, perquè només cal comparar per treure’n les degudes conclusions i només cal també comprovar quantes de les actuacions previstes estan avui aca-bades.
Recalca que, lamentablement, el Districte és, en canvi, el primer en el nombre de plataformes rei-vindicatives i en els sentiments de crispació, perquè algunes de les actuacions que avui s’han presentat no han estat ben negociades i han generat protestes per la manca de participació i diàleg i, d’altra banda, s’ha intentat també enfrontar uns barris amb uns altres; que a l’informe queda també palès que la part nord del Districte ha estat la gran oblidada i la que ha generat més queixes, perquè no pot ser que uns tin-guin aquells equipaments que volen, i altres aquells equipaments que no vol ningú; que, efectivament el mandat ha estat marcat pel desastre del Carmel i els 235 milions d’euros que s’hi pensa invertir són, a pa-rer seu, una xifra que algú es tragué de la màniga i que es va repetint contínuament, perquè, altrament, no s’entendria que, a data d’avui, el Govern de l’Estat només hagi compromès 16 dels 80 milions que es van preveure en el Pressupost municipal per tal con-cepte, de manera que la diferència només pot obeir a una manca de lideratge per poder aconseguir l’arri-bada d’aquests recursos o a tractar-se d’una quantitat que algú es tragués de la màniga. Afegeix que el mandat està a punt d’acabar sense que s’hagi su-perat la injustícia històrica respecte al Parc dels Tres Turons, sobre el qual es fan i desfan grups de treball que no es reuneixen i no arriben a punts d’entesa
amb els veïns; i que, en relació a la Masia de Can Fargas s’ha produït un altre nyap jurídic.
Diu, en conclusió, que l’informe que s’ha presentat no és pas aquell que al seu Grup li hauria agradat rebre.
El Sr. Cornet considera que l’informe que s’acaba d’exposar està marcat pel nyap del Carmel i les conseqüències, encara no resoltes, que ha tingut so-bre les persones afectades, nyap que ha costat, de moment, 84 milions d’euros, quantitat que gairebé triplica les inversions fetes per l’Ajuntament en el Districte d’Horta-Guinardó i, a pesar de tot això, a hores d’ara encara no s’ha produït cap dimissió per tal motiu.
Recorda que els fets del Carmel afectaren 1.275 persones i 235 comerços i avui encara hi ha veïns i comerciants que no han pogut tornar a casa seva o obrir el seu establiment, alguns dels quals han hagut de tancar les seves portes per sempre, mentre que, paral·lelament, en l’adequació de la seu de l’Agència de Promoció del Carmel i Entorns, SA, s’esmerçaren 147 milions de les antigues pessetes.
Fa notar que l’informe, que s’ha exposat en un to excessivament triomfalista, inclou 55 actuacions de les quals tres –els aparcaments sobre el Parc de la Unitat i sota els carrers de Porto i de Lisboa i la urbanització de les cobertes de les Cotxeres– ni tan sols s’han començat, i només 23, és a dir, menys de la meitat, s’acabaran dintre del mandat: per tant, el Grup del Partit Popular ha de fer una valoració molt pessimista de la manera com s’ha gestionat el Pro-grama d’inversions del Districte d’Horta-Guinardó.
El Sr. Florensa significa que el Grup d’Esquerra Republicana de Catalunya, malgrat lamentar l’absèn-cia de xifres més concretes quant a les inversions que s’hi recullen, fa una valoració molt positiva de l’informe sobre el Programa d’inversions 2004-2007 en el Districte d’Horta-Guinardó, les quals giren en-torn als 150 milions d’euros i s’han orientat:
A) A la recuperació de l’espai públic de tal districte per tal d’ajudar a regenerar i a cohesionar, sobretot aquelles zones que arrossegaven dèficits històrics im-portants, línia en la qual esmenta la remodelació de l’avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, l’ober-tura del carrer de Fastenrath, la construcció de nous aparcaments, la instal·lació d’escales mecàniques en aquells indrets on la topografia del Districte és més agressiva, i l’àrea extraordinària de rehabilitació inte-gral del Carmel gestionada per l’Agència de Promoció del Carmel i Entorns, SA, que comportarà una in-versió de 235 milions d’euros en els propers set anys, tant en la millora de l’espai públic com en la reha-bilitació i renovació del parc d’habitatges d’aquest barri.
B) Als equipaments per als serveis a les persones que aportin cohesió social a barris ben diferents entre si com són els que conformen el Districte d’Horta-Guinardó, línia en la qual creu pertinent mencionar: la Biblioteca de Can Mariner, les dues noves escoles bressol, els tres nous casals de gent gran, els ha-bitatges dotacionals per a gent gran i per a gent jove, la reforma del Mercat del Guinardó que, seguint la línia marcada en altres reformes de mercats municipals, aglutinarà al seu voltant una important illa de serveis.
dar-rers anys i en patirà encara més en el futur, per tal de millorar la cohesió social i els equipaments i serveis dels barris que el conformen.
La Sra. Rojo, en nom del Grup Socialista, ratifica que el Districte d’Horta-Guinardó avança d’una mane-ra impamane-rable i continuarà fent-ho des de la convicció d’una persona que viu intensament l’evolució de tal districte, no tan sols en aquest mandat, sinó des de fa molts anys, i que, per tant, més enllà de les xifres concretes, pot dir des de la seva vivència personal i col·lectiva, que el Districte està experimentant una profunda transformació, la qual queda ben palesa en la informació que s’ha presentat avui, la qual de-mostra que en tal districte s’ha fet una actuació de govern que ha superat àmpliament les previsions del Programa d’actuació del Districte i del Programa d’ac-tuació municipal. Agrega que quan un govern pot de-mostrar que ha superat allò que es va comprometre a fer està dient que té ambició, que té projecte i que té capacitat per anar més enllà.
Subratlla, a continuació, que la inversió municipal ha passat dels 62 milions d’euros previstos inicial-ment, a més de 150 sumant-hi el conjunt de l’actuació d’aquest Ajuntament i d’altres Administracions; que, tanmateix, la valoració d’aquestes inversions no s’ha de fer només des del punt de vista quantitatiu, sinó també qualitatiu, perquè s’ha volgut actuar en tots els barris del Districte seguint tres línies que responen als compromisos assumits en el seu dia: a) s’ha tre-ballat en els projectes urbans de grans actuacions com ara la renovació del Guinardó, i en el compromís amb l’habitatge o els aparcaments; b) s’ha treballat, també, per millorar els serveis mitjançant la creació de nous equipaments com ara casals de gent gran, escoles bressol, la Biblioteca de Can Mariner, l’escola d’adults i tota una llarga llista de nous equipaments, ja fets o en curs d’execució; c) s’ha treballat, també, per millorar, estant a prop de la gent, la qualitat de vida en molts racons mitjançant petites actuacions com la rampa del carrer d’Horta, el mur del carrer de Cà-noves, les vores del carrer de Natzareth, el passatge de Gabernet, etcètera. Afegeix que tot això s’ha tirat endavant a través d’una àmplia participació comptant que la unanimitat és molt difícil d’assolir, però, en tot cas, hi ha d’haver diàleg: en aquest sentit, la Sra. Fandos sap perfectament que el nivell de participació en el Districte d’Horta-Guinardó, tant en les audièn-cies públiques com en el Consell del Districte, és un dels més alts de la nostra ciutat i que l’equip de go-vern continuarà donant resposta a aquesta realitat, cosa que no vol dir no caure en el populisme ni en la intransigència d’aquells que no volen el diàleg.
La Sra. Blasco contesta les intervencions anteriors dient que ha presentat un informe sobre les inver-sions en el Districte d’Horta-Guinardó i no pas un balanç sobre l’execució del Programa d’actuació del Districte, encara que entén que davant la contun-dència de tal informe, que no és gens cofoista, però sí molt esplèndid, perquè s’han doblat les previsions inicials, l’oposició es vegi obligada a parlar d’altres aspectes de la vida del Districte.
Recalca que la seva intervenció inicial ha deixat ben clar que s’havien anat incorporant actuacions, les quals, lògicament, al final no poden estar encara aca-bades però sí en marxa i, per això, ha de recomanar que ningú no intenti passejar damunt la cobertura del Parc de la Unitat perquè cauria en l’immens forat del
futur aparcament; i que davant dels fets del Carmel, aquest Ajuntament, sense ser-ne responsable, fou capaç d’estar al costat de la gent donant resposta hu-mana a les seves necessitats amb tots els mitjans que tenia al seu abast i, juntament amb les altres Administracions, va saber convertir la desgràcia del Carmel en la gran oportunitat d’aquest barri.
Comenta que avui només queden dues persones pendents de tornar a casa seva i ho faran abans d’acabar l’any; que en la zona groga s’està ultimant la rehabilitació dels edificis, inclosa la instal·lació d’as-censors on no n’hi havia; que en la zona verda hi ha sis edificis en plena rehabilitació i altres 32 projectes a punt de començar; que la realitat és que avui al Carmel s’hi estan invertint més de 7 milions d’euros en l’espai públic i encara n’hi ha molt més per invertir-hi en projectes que ja estan fets, però no es vol col·lapsar un barri tant difícil com és el Carmel, exe-cutant totes les obres de cop; que en el Programa de rehabilitació d’habitatges hi ha 58 expedients oberts que estan en diverses fases de la seva tramitació i les oficines del carrer del Llobregós han atès prop de 4.000 persones; que qui vulgui analitzar la realitat a través del paper ho pot fer, però quan aixequi la vista dels papers trobarà que en el Carmel hi ha un pas-satge tan canviat que l’impedirà saber on és; i que qui pensi obtenir un rendiment electoral tergiversant la realitat hauria de començar a saber que la gent és prou sensata i la del Carmel ha demostrat a bas-tament ser-ho.
Tocant després al cas de la Vall d’Hebron es decla-ra cansada d’aguantar el doble discurs que el Grup de Convergència i Unió utilitza en funció de l’orador, de l’escenari i del públic que té al davant, perquè el president de tal Grup fa un paper d’oposició corres-ponsable i col·laboradora en una qüestió tant delicada i dóna el seu suport al Pla de drogodependències i al corresponent Pla d’equipaments aportant-hi, fins i tot, esmenes concretes acceptades per l’equip de govern per facilitar el consens, i mantenint un discurs políti-cament i sanitàriament correcte, però després tal Grup, quan apareix en el Districte d’Horta-Guinardó el conflicte sobre la ubicació concreta d’un dels equi-paments sanitaris previstos en els esmentats plans, en demana el tancament a pesar que amb tal equi-pament el Districte ha superat l’assignatura pendent que tenia, de poder disposar d’un centre d’aquest ti-pus en la millor ubicació possible que és l’Hospital de la Vall d’Hebron, i vinculat amb el Servei de Psiquia-tria d’aquest hospital.
La Sra. Fandos replica que ella no es treu les xifres de la màniga, sinó que surten de l’informe elaborat pel mateix equip de govern, on consten 60 milions i no pas la quantitat que ha donat després la regidora del Districte en sumar els diners que la Generalitat ha pagat en indemnitzacions per a l’arranjament d’allò que havia espatllat.
Indica que en no entrar en l’anàlisi, pàgina per pà-gina, de l’informe en debat ha fet un favor a la regi-dora del Districte, perquè, per exemple: a Montbau, només s’hi han fet unes rampes que si hi passen cadires de rodes van a parar de dret a la ronda de Dalt; al carrer de Fastenrath, es varen fer unes obres i l’endemà s’hagueren de modificar perquè els cotxes no podien ni girar; a la masia de Can Mariner, es varen carregar el jardí; a l’avinguda de la Mare de Déu de Montserrat, es produïren problemes amb tots els veïns; i en la construcció de l’aparcament del Parc de la Unitat, hi ha mancances quant a la seguretat.
Finalment, en la qüestió de la narcosala, no pot acceptar que la Sra. Blasco hagi dit que el Grup de Convergència i Unió juga en totes dues bandes, quan és precisament la regidora del Districte qui no sap resoldre el conflicte.
El Sr. Cornet indica que de les 55 actuacions pre-vistes al final del mandat amb prou feines n’hi ha acabades un 41%; que el seu Grup no està d’acord que la narcosala, el Centre de justícia juvenil i el Cen-tre d’atenció a les persones sense sosCen-tre se situïn en una mateixa demarcació urbana: el Districte d’Horta-Guinardó; i que en el barri del Carmel no s’ha fet allò que es va prometre.
2. Informe sobre el Programa d’actuació municipal, el Programa d’actuació dels Districtes i el Programa d’inversions municipals.
El primer tinent d’alcalde, Sr. Casas, significa que aquesta intervenció pretén explicar al Consistori els informes que s’han lliurat als seus membres sobre el seguiment del Programa d’actuació municipal, el Pro-grama d’actuació dels districtes i el Balanç de pro-gramació d’inversions 2004-2007, documents tots ells molt gruixuts en el seu contingut, perquè han de re-flectir el treball intens fet per aquest Ajuntament i, per aquest motiu, s’han sintetitzat en un CD les més de 600 pàgines de què consten.
Informa, seguidament, que el conjunt d’actuacions de l’Ajuntament, sumant les incloses en el Programa d’actuació municipal, en els Programa d’actuació dels districtes i en el Programa d’inversions, comprèn unes 5.400 actuacions que representen un 11% més d’a-quelles que varen acordar el 2003; i avui un 93% estan ja acabades o en curs d’execució, percentatge que significa el 104% d’allò que s’aprovà en un primer moment; que les 12.400 persones que treballen en els diferents Sectors, Instituts i Empreses municipals estan gestionant uns recursos a l’alça, ja que el 2006 es disposa d’uns recursos superiors en un 16% als del 2003; i que en el present mandat s’hauran ad-ministrat pràcticament unes despeses de 8.400 mili-ons d’euros en despeses generals, dels quals 2.400, és a dir, més del 25%, corresponen a inversions grà-cies a la capacitat de gestionar bé que ha acreditat el personal municipal.
Explica, seguidament, que les prioritats del Progra-ma d’actuació dels districtes se centren bàsicament en un 40% en l’atenció a les persones, en el 21% en la millora dels espais públics i les zones verdes, en el
14% en la mobilitat i la sostenibilitat, d’acord amb allò que correspon d’una manera ben concreta als dis-trictes; i que avui s’ha realitzat ja un 101% de les actuacions previstes inicialment en el Programa d’ac-tuació dels districtes i el percentatge se situa en el 90% del total del Programa si es compten les 200 noves actuacions que s’hi ha afegit posteriorment, en-tre 2003 i avui, segons un ordre de prioritats essen-cialment adreçades a l’atenció a les persones.
Comenta, més endavant, que el Programa d’inver-sions municipals ha passat d’unes previd’inver-sions inicials d’inversió directa de 1.800 milions d’euros a una versió efectiva de 2.200 milions i la suma de les in-versions directes i de les consolidables (a través de Barcelona de Serveis Municipals, SA, i del Patronat Municipal de l’Habitatge), de les resultants de les ac-tuacions de col·laboració público-privada, de les in-versions indirectes generades per les cessions de sòl per a la construcció d’aparcaments o d’habitatges, així com les transferències de capital totalitza una inversió de 3.264 milions d’euros.
Destaca que a hores d’ara s’ha complert el 118% de les previsions inicials, però tenint en compte l’am-pliació de tals previsions inicials de 1.800 a 2.200 mi-lions el grau de compliment se situa en el 96%; que les inversions també reflecteixen unes prioritats ben concretes donat que la urbanització n’absorbeix el 30%, els equipaments i serveis el 28%, l’habitatge el 26%, l’adquisició de sòl el 10%, els aparcaments el 5%; que aquest ordre de prioritats vol atendre els requeriments de manteniment i renovació de l’espai públic, d’edificació d’habitatges i de mobilitat i apar-cament que la Ciutat adreça a l’Ajuntament.
Concreta que en els propers mesos aquest Ajun-tament haurà actuat sobre un 30% de tot l’espai públic urbà, carrers, places, zones verdes, en actua-cions de manteniment o de renovació total o parcial, com les fetes a la plaça de Lesseps o les illes de l’Eixample, i sobre un 25% dels equipaments, reno-vant-los, ampliant-los o construint de nous; que avui el grau d’execució finalitzat o en curs del Programa de construcció d’habitatges assequibles és del 74% i el mandat acabarà en el 100%, i en el present mandat s’hauran construït dues vegades més habitatges que l’anterior; que els recursos aplicats a l’adquisició de sòl per a la construcció d’habitatges o equipaments o zones verdes han assolit els 300 milions d’euros; que en finalitzar les inversions en curs, les places d’apar-cament en el subsòl urbà hauran augmentat gairebé en un 35% les existents al començament del mandat contribuint a alliberar espais en les calçades i incre-mentant els destinats als vianants; i que el 70% de les actuacions han estat de proximitat, de barri, amb un import inferior als 3.000.0000 d’euros.
d’aparcament; al Pla de transport públic 2006; al Con-sorci de Serveis Socials; a l’Ordenança sobre el civis-me; al Consell de Ciutat; a la Sindicatura de Greuges de la Ciutat; a la construcció de 10.000 habitatges as-sequibles; a la possibilitat de remodelació o rehabi-litació de 260.000 habitatges; al Pla estratègic metro-polità, dintre del qual hi ha 49 projectes en marxa; a les infraestructures en construcció (port, aeroport, lí-nia 9 del metro, prolongació de les línies 2 i 3); a la capacitat d’innovació, a través del Projecte 22@ i de Barcelona Activa, SA; a la seguretat, mitjançant els desplegament dels Mossos d’Esquadra i la seva co-ordinació amb la Guàrdia Urbana; a l’increment de l’ocupació que ha sobrepassat el milió de llocs de treball; a l’augment dels recursos disponibles; i a la capacitat de Barcelona de ser reconeguda en el món. Diu, en conclusió, que el govern municipal ha com-plert el seu compromís i ho continua fent, està obte-nint resultats d’aquest compliment i vol distribuir-ne uns beneficis que no són els que reparteixen les grans empreses, sinó els de millora urbana i física del territori, de resposta als problemes de convivència i civisme, de mobilitat, de seguretat, de participació i de dotació de nous equipaments: amb tot això, la Ciutat en el seu conjunt pot avui tirar endavant millor i continua millorant les condicions de vida dels seus ciutadans i ciutadanes.
El Sr. Trias, després d’advertir que, davant la insu-ficiència de temps, renunciarà a entrar en xifres i que en tractar d’aquest tipus de qüestions, uns veuen el vas mig ple i els altres mig buit, diu que el govern ha presentat un plantejament triomfalista posant-se, com el Màgic Andreu, medalles arreu, però ell hi ha trobat a faltar un vessant crític que valorés si la ciutat es transforma cap allà on es vol portar, i si respon a les necessitats de la gent i, per tant, li sembla que el govern municipal està atabalat per voler explicar que ho fa molt bé i per fer-se una autopropaganda i per pretendre justificar que les coses van molt bé gràcies a la continuïtat de molts anys de govern; ara bé, en la seva opinió, hi hagué un període en que les coses anaren molt bé, però els darrers deu anys les coses no han funcionat com haurien hagut de funcionar i això no és fonamentalment un problema, encara que també, de compliment del Programa d’actuació muni-cipal, sinó d’avaluar si les actuacions i inversions que es duen a terme són prou ambicioses per a trencar inèrcies, per a fer unes apostes de futur clares i per a portar la Ciutat allà on es vol, perquè les dificultats i els problemes de la Ciutat s’estan aguditzant.
Fa notar que els quatre anys d’aquest mandat han estat marcats: pel Fòrum Universal de les Cultures, que des del seu punt de vista fou una autèntica ca-tàstrofe; pel cas del Carmel; pel civisme, en el qual s’arribà a una situació extrema que obligà a elaborar una nova ordenança; per la seguretat, ja que, malgrat el desplegament dels Mossos d’Esquadra, l’Índex de victimització de la Ciutat és cada cop més alt; per la manca d’habitatge, problema que avui és més greu que fa quatre anys; i per la manca de polítiques socials potents que donin resposta a unes necessitats que creixen cada dia, cosa que podia ser imprevisible fa vuit anys, en els quals no es podien imaginar se-gons quins canvis, però no pas en els quatre darrers, en els quals la Ciutat ha rebut un allau d’immigració i s’han plantejat problemes nous i, això no obstant, el Programa d’actuació municipal no afronta aquestes
necessitats de la nostra ciutat a la qual li estant do-nant lliçons moltes ciutats dels seus voltants, perquè tenen més equipaments, i precisament aquesta ha estat la raó que ha portat a plantejar la divisió en barris per a abordar la construcció de nous equi-paments.
Opina que l’equip de govern actua des de fa quatre anys pel principi, equivocat, d’acció-reacció davant de les dificultats que van sorgint i, en canvi, no té un plantejament clar a curt, mitjà o llarg termini i la seva improvisació arriba fins al punt que en el Programa d’actuació municipal vigent no consten tres de les mesures més importants adoptades en aquest man-dat, com són la divisió en barris, la implantació de l’àrea verda d’aparcament, o l’Ordenança sobre el civisme: creu, doncs, que el govern municipal està actualment desbordat davant les necessitats de la Ciutat que són fruit, no es cansa de dir-ho, de l’èxit de la Ciutat, però que el govern municipal no el sap ges-tionar tot i complir les previsions del Programa d’actu-ació municipal: aquesta és la crítica global que formu-la el seu Grup a l’actuació municipal, tot i que en una anàlisi punt per punt podria fer-ne moltes altres, i això exigeix un canvi de model.
El Sr. Fernández Díaz manifesta que després de sentir parlar el Sr. Casas, hom podria pensar que a Barcelona li ha tocat la grossa en la loteria quan en realitat només hi ha tocat el tripartit; que el primer tinent d’alcalde ha fet una intervenció plena d’auto-complaença i buida d’autocrítica que porta a aquells que l’han escoltada a preguntar-se, si el govern muni-cipal ho ha fet tot tan bé, per què s’ha canviat l’alcalde poques setmanes abans de les eleccions municipals i per què s’ha de gastar cada any 2.000 milions de les antigues pessetes en publicitat; que tal intervenció confirma, a parer seu, que estem al final d’un cicle de govern que dura des de fa vint-i-vuit anys, que és molt de temps, fins i tot per a una ciutat amb l’em-penta de Barcelona, que, afortunadament, va per da-vant del seu govern municipal, el qual els darrers tres anys i mig ha demostrat que anava a remolc dels esdeveniments i que la Ciutat se li havia escapat de les mans en els camps de la seguretat, de l’habitatge, de l’exercici de l’autoritat democràtica i en tantes altres coses.
Pensa que l’anomenada vocació transformadora de l’esquerra s’ha convertit, en opinió de molta gent, en acomodatícia i ha optat per no prendre decisions, particularment aquelles de caràcter estratègic, que Barcelona necessita per a tenir més seguretat i més habitatge i per a posar fre a la immigració il·legal, perquè el tripartit municipal no comparteix un projecte comú per a la Ciutat i ha compartimentat aquest Ajuntament convertint-lo en un regne de taifes on ca-da soci del tripartit és alcalde del seu respectiu àmbit, i la prova d’això que està dient queda ben palesa en el fet que ahir mateix el Sr. Alcalde presentà en so-litari, sense estar acompanyat dels seus socis de l’equip de govern, el balanç de la gestió del govern municipal en els darrers tres anys i mig.
un cost de 215 milions d’euros, és a dir, més de 36.000 milions de les antigues pessetes, però malgrat el seu fracàs i haver costat un ronyó, a hores d’ara encara no se n’han pogut aprovar els comptes, ni analitzar-ne les despeses, cosa que si mai arriba a produir-se, serà malauradament després de les eleccions municipals; que mentre es gastaven els esmentats 36.000 milions de pessetes en el Fòrum, es deixava d’invertir en allò que hauria d’haver estat la prioritat d’aquest Ajun-tament, l’atenció a les persones i els barris de la Ciutat; que, efectivament, en el del Carmel s’han fet els dar-rers anys algunes actuacions importants, però malau-radament corresponen a assignatures pendents des de la dècada dels anys 80 en què s’aprovaren uns plans especials que després l’equip de govern fou incapaç de fer realitat i no els desencallà fins que es produí en aquell barri la tragèdia de tots sabuda, de manera que el cas d’aquest barri és un exemple de com el govern municipal va a remolc dels esde-veniments i el porta a demanar que algun dia s’expliqui el pacte al qual arribà la Generalitat amb les com-panyies asseguradores i amb les empreses construc-tores del túnel, perquè veu en tal pacte la demostració de l’existència d’unes responsabilitats compartides i una forma de silenciar allò que realment succeí, enca-ra que l’eenca-rari de les diverses Administenca-racions públiques implicades no pugui recuperar els costos que tingué la tragèdia del Carmel.
Observa, a continuació, que en el balanç que s’ha presentat no s’explicita que el govern tripartit de la Generalitat que posà fi als vint-i-tres anys de govern de Convergència i Unió hagi treballat al costat del tripartit municipal per fer una Barcelona millor, ni hagi demostrat una major sensibilitat de la Generalitat en-vers Barcelona, sensibilitat, en la qual, malgrat l’es-mentat canvi de govern, no s’ha produït cap variació; que, tanmateix, l’equip de govern municipal, ha optat per donar cobertura política al Govern català que era del seu mateix color polític, en comptes de procurar fer realitat les exigències d’aquesta ciutat: per això s’han acceptat les rebaixes del Govern tripartit català en seguretat (que han comportat el desplegament a la nostra ciutat d’un nombre de mossos d’esquadra infe-rior a aquell que Barcelona havia reivindicat abans i era necessari per a garantir la seguretat ciutadana), en inversió en els barris, en salut, en guarderies, en atenció, en definitiva, a les persones.
Significa, finalment, que el mateix Sr. Casas en el balanç que presentà fa un any i mig sobre el des-envolupament del Programa d’actuació municipal di-gué literalment que els tres primers objectius de l’acció de govern en el mandat eren: 1a) una Barcelo-na del civisme, però en aquest terreny s’ha produït un gran fracàs perquè ha estat necessari improvisar una nova ordenança municipal; 2n) una Barcelona que treballés per l’habitatge accessible, camp en el qual hi ha hagut també un gran fracàs perquè els pisos són ara més cars i inaccessibles que mai; 3r) una Barce-lona segura i amb autoritat, però també ara la in-seguretat és el principal problema de la Ciutat, on hi ha també, com s’ha demostrat a Can Ricart, un greu problema d’exercici de l’autoritat.
La Sra. Mayol, havent advertit que els cinc minuts de què disposa només li permeten exposar les idees centrals del balanç de l’actuació municipal en el pre-sent mandat i que dintre de cinc mesos govern i oposició tindran ocasió d’explaiar-se sobre la feina
que han desenvolupat els darrers quatre anys, diu que el govern municipal encertà plenament en definir, encara que després no les hagi explicat de manera suficient, les tres grans prioritats d’aquest mandat anunciades públicament el 12 de desembre de 2003 i que han estat: reforçar les polítiques d’atenció a les persones, impulsar amb més contundència una políti-ca públipolíti-ca d’habitatge i prioritzar el manteniment inte-gral de l’espai públic; i, per tant, ha de puntualitzar que, contràriament a allò que ha dit el Sr. Fernández Díaz, el Fòrum Universal de les Cultures no es plan-tejà com una prioritat del mandat, com pot com-provar-se en qualsevol hemeroteca. Afegeix que tal opció de prioritats comportava haver de reorientar, en part, les polítiques fetes durant els anys anteriors, a partir de la lectura que es féu de l’evolució de la Ciutat i, per això, es precisà que encara que es faria obra nova, l’accent es posaria en el manteniment a fons d’una ciutat construïda i dignificada durant la democràcia.
Comenta que la política d’atenció a les persones se singularitza:
a) Per una banda, en tres plans: un Pla d’inclusió social per a respondre a la situació de pobresa i exclusió present a la Ciutat que ha comportat uns increments del 58% en els dotacions pressupostàries corresponents i del 45% en el nivell de cobertura de les persones; un Pla director de Joventut que, recu-perant la millor tradició d’aquest Ajuntament, preveu 414 mesures concretes i avaluables per a donar resposta integral al conjunt de la joventut de la Ciutat i que ha estat elaborat a partir de la implicació de 9.000 joves i amb un impuls significatiu del Consell de la Joventut de Barcelona; i un Pla estratègic de cultu-ra que, partint d’un reeixit balanç del passat, encacultu-ra el futur amb nous accents per remarcar el paper de la cultura en l’exercici de la ciutadania.
b) I per l’altra, en tres polítiques: la primera, l’en-fortiment de l’oferta pública d’escoles bressol amb la creació de 1.000 places més durant aquest mandat; la segona, els vint anys d’actuació de Barcelona Acti-va, SA, que han tingut com a resultat 6.000 projectes emprenedors, 15.000 llocs de treball directes, feina per a 100.000 persones en atur; la tercera, la creació de vuit noves biblioteques amb les quals els usuaris d’aquest equipament han arribat als 4.440.000 i una de quatre persones de Barcelona és titular d’un car-net de biblioteca.
Quant a la materialització de les prioritats en el camp de l’habitatge, esmenta els 10.332 pisos de pro-moció oficial, un 74% dels quals estan ja finalitzats o en construcció; els 200 solars posats a disposició del Programa d’habitatge protegit que té com a principal operador el Patronat Municipal de l’Habitatge; el fet que un 33% de les llicències d’edificació atorgades el 2005, l’any més recent del qual es disposen dades, fossin d’habitatge protegit, circumstància que li fa pre-guntar si cap altre població pot mostrar un percen-tatge similar.
Respecte a les prioritats de manteniment integral de l’espai públic, subratlla que s’ha actuat sobre el 20% dels carrers –en total 765 carrers– en els quals s’han gastat 124 milions d’euros i s’han rehabilitat 11 parcs integralment i 26 parcialment, amb una inversió total de 127 milions d’euros més.