Internet: http://www.bcn.es Núm. 2 / Any LXXXIX 20 de gener de 2002 Intranet: http://www.ajuntament.bcn
MUNICIPAL
SUMARI
Consell Municipal
Acta sessió de 23-XI-2001 ... 59
Acords sessió de 21-XII-2001 ... 81
Comissió de Govern Acords sessió de 14-XII-2001 ... 85
Disposicions generals Acords dels òrgans de govern Preus utilització dels diferents serveis als equi-paments del Districte de l’Eixample per a l’any 2002 ... 86
Decrets de l’Alcaldia Modificacions de crèdit ... 91
Cartipàs Nomenament membres dels Consells Munici-pals dels Districtes de Sants-Montjuïc i de l’Eixample ... 94
Nomenament membre del Consell Municipal del Districte d’Horta-Guinardó ... 94
Designació representants en el Patronat del Museu Nacional d’Art de Catalunya ... 94
Nomenament membres del Plenari del Consell Municipal de Medi Ambient i Sostenibilitat .. 94
Comissions del Consell Municipal Acords Acords sessions del mes de desembre de 2001 ... 96
Personal Concursos i oposicions Bases que han de regir la convocatòria per a la provisió d’1 plaça de tècnic superior d’Ar-quitectura i Enginyeria (enginyer de Teleco-municacions), mitjançant concurs oposició lliure ... 98
Bases que han de regir la convocatòria per a la provisió de 12 places d’auxiliar pràctic de serveis socials educatius i culturals (informació), mitjançant concurs oposició lliure ... 101
Concursos Bases generals que han de regir la convocatò-ria de 7 concursos per a la provisió de 8 llocs de treball, més vacants ... 103
Administratiu/iva del Contenciós ... 104
Tècnic de multes en voluntària ... 105
Tècnic de tributs ... 106
Suport a la Divisió d’Activitats i Mobilitat ... 106
Tècnic de IVTM i Circulació ... 107
Administratiu/iva d’Inspecció ... 107
Auxiliar de l’Arxiu ... 108
Fe d’errades ... 108
Anuncis Llicències d’obres. Novembre 2001 ... 109
Subhastes ... 114
Concursos ... 115
Notificacions ... 116
CONSELL MUNICIPAL
Acta de la sessió celebrada el dia 23 de novembre de 2001 i aprovada el dia 21 de desembre de 2001
Al saló de la Reina Regent de la Casa de la Ciutat de Barcelona, el dia vint-i-tres de novembre de dos mil u, s’hi reuneix el Plenari del Consell Municipal, en sessió ordinària, sota la presidència de l’Excm. Sr. Al-calde Joan Clos i Matheu. Hi concorren els Ims. Srs. i les Imes. Sres. Tinents d’Alcalde, Francesc Xavier Casas i Masjoan, José Ignacio Cuervo i Argudín, Jordi Portabella i Calvete, Imma Mayol i Beltran i Núria Carrera i Comes, i les Imes. Sres. i els Ims. Srs. Regidors, Marina Subirats i Martori, Maravillas Rojo i Torrecilla, Ernest Maragall i Mira, Ferran Mascarell i Canalda, Francisco Narváez i Pazos, Pere Alcober i Solanas, M. Carmen San Miguel i Ruibal, Catalina Carreras-Moysi i Carles-Tolrà, M. Inmaculada Mora-leda i Pérez, Carles Martí i Jufresa, Francisco Antonio de Semir i Zivojnovic, Manuel Pérez i Benzal, Albert Batlle i Bastardas, Jordi Hereu i Boher, Ferran Julián i González, Lourdes Muñoz i Santamaria, Magdalena Oranich i Solagran, Josep Miró i Ardèvol, Joana M. Ortega i Alemany, Joan Puigdollers i Fargas, Joaquim Forn i Chiariello, Teresa M. Fandos i Payà, Sònia Recasens i Alsina, Jaume Ciurana i Llevadot, Carme Servitje i Mauri, Josep Gascón i Castillo, Santiago Fisas i Ayxelà, Antonio Ainoza i Cirera, M. Ángeles Treserra i Soler, Emilio Álvarez i Pérez-Bedia, Jordi Cornet i Serra, Emma Balseiro i Carreiras, Jesús Maestro i García, Roser Veciana i Olivé i Eugeni Forradellas i Bombardó, assistits pel secretari gene-ral, Sr. Francesc Lliset i Borrell, que certifica.
Hi és present l’interventor municipal, Sr. Lluís Mata i Remolins.
Constatada l’existència de quòrum legal, la Presi-dència obre la sessió a les deu hores i cinc minuts.
Es dóna per llegida l’acta de la sessió anterior, ce-lebrada el 24 d’octubre de 2001, l’esborrany de la qual ha estat tramès a tots els membres del Consisto-ri; i s’aprova.
PART INFORMATIVA
a) Despatx d’ofici
En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or-ganització municipal, es comuniquen les resolucions següents:
1. Decrets de l’Alcaldia, de 24 i 29 d’octubre de 2001 (S1/D/2001 4260 i 4283), que nomenen membre del Consell Municipal: del Districte de Sarrià-Sant Gervasi el Sr. Emili Batlle i Molina en substitució de la Sra. Montserrat Guitarte i Gutes; i del Districte de Ciutat Ve-lla, la Sra. M. José Arteaga i Muñoz en substitució de la Sra. Isabel Huerta i Bueno.
2. Decret de l’Alcaldia, de 29 d’octubre de 2001 (S1/D/2001 4284), que designa el Sr. Francesc Osan i Tort membre del Consell Plenari i de la Comissió
Permanent del Consell Municipal de Cooperació In-ternacional per al Desenvolupament.
3. Decret de l’Alcaldia, de 14 de novembre de 2001 (S1/D/2001 4564), que designa membres de la Co-missió d’Espai Públic, el director gerent de l’Institut de Cultura de Barcelona, el gerent de l’Institut Municipal de Paisatge Urbà i Qualitat de Vida i el director tècnic d’Esports de l’Ajuntament de Barcelona.
4. Decrets de l’Alcaldia, de 14 de novembre de 2001 (S1/D/2001 4573 i 4574), que designen: els Srs. Aurelio Martínez Estévez i Josep Lluís de la Piedad Pérez, conseller general titular i conseller general su-plent, respectivament, de l’Assemblea General de la Caixa d’Estalvis de València, Castelló i Alacant, Bancaixa, en representació de l’Ajuntament de Bar-celona; i els Srs. Gaspar Hernández Hernández i Víc-tor Riera PasVíc-tor, conseller general titular i conseller general suplent, respectivament, de l’Assemblea Ge-neral de la Caja de Ahorros del Mediterráneo, en re-presentació d’aquest Ajuntament.
El Sr. Ciurana, donat que sovint es porten nomena-ments similars, apunta la conveniència que aquest Plenari pogués tenir coneixement a posteriori de qui-na ha estat l’actuació de les persones nomequi-nades per representar aquest Ajuntament en les assemble-es generals de caixassemble-es d’assemble-estalvi.
5. Decret de l’Alcaldia, de 16 de novembre de 2001 (S1/D/2001), que designa l’Im. Sr. Joan Puigdollers i Fargas membre de les Comissions de Política de Sòl i Habitatge, i d’Infraestructures i Urbanisme en substi-tució de l’Im. Sr. Joaquim Forn i Chiariello.
6. Decret de l’Alcaldia, de 16 de novembre de 2001 (S1/D/2001), que designa membre del Plenari del Consell Municipal de Consum, en representació de les associacions de consumidors i usuaris, el Sr. José Miguel Sanz i Martínez, en substitució de la Sra. Antònia Espinar i Lesmes.
b) Mesures de govern
1. Pla d’accessibilitat a parcs.
Continua dient que aquest Ajuntament ha estat duent a terme diversos projectes per fer una ciutat cada cop més accessible i l’experiència assumida ha guiat ara la confecció del Pla d’accessibilitat als parcs, d’acord amb la Llei de promoció de l’accessibilitat i su-pressió de barreres arquitectòniques, pla al qual el Co-mitè de Govern acordà el proppassat dia 16 destinar 1.210.410 euros, és a dir, 200.000 milions de pesse-tes, les quals s’esmerçaran a millorar l’accessibilitat de disset parcs repartits pels deu districtes de la Ciutat.
El Sr. Puigdollers manifesta que el seu Grup coinci-deix en la necessitat que el conjunt de les Administra-cions públiques tirin endavant mesures per a assegu-rar a tothom l’accessibilitat dins la Ciutat; per tant, demana que es facin les inversions programades per aconseguir que totes les voreres comptin amb els guals que permetin el pas dels cotxes de les perso-nes minusvàlides, i alhora que la gestió de les vore-res asseguri que tals guals compleixin la seva missió, impedint que s’hi aparqui al davant.
Fa notar, però, que les voreres hi ha també altres obstacles que dificulten el pas dels vianants: arbres, que no tenen els escocells tapats, vetlladors i cartells d’anuncis mal col·locats, quioscs que ocupen espais no autoritzats: cal, doncs, una gestió eficaç de les voreres, perquè les inversions donin els resultats esperats.
El Sr. Narváez contesta que la gestió de les vore-res es fa des de fa anys i els ciutadans consideren la Ciutat confortable en aquest sentit; que aquest Ajun-tament aposta de manera claríssima per les persones amb disminució; que el Pla aprovat garanteix que el 2005 del 100% del territori urbà serà accessible; i que els casos anecdòtics que el Sr. Puigdollers ha es-mentat són inherents al desenvolupament de la vida ciutadana, però l’autoritat municipal procura anar cor-regint-los amb els mitjans al seu abast.
El Sr. Portabella comenta que l’accessibilitat ha tin-gut una evolució molt positiva que repercuteix en la qualitat de vida no tan sols de les persones que tenen una mobilitat reduïda per una discapacitat física, sinó també d’aquelles que són grans o porten cotxet de criatures.
Creu que la mesura presentada estén aquesta polí-tica a les activitats relacionades amb l’oci; i que Bar-celona continua avançant cap a una concepció de l’espai urbà en la qual les discriminacions no volgu-des, degudes a especials condicions físiques, tempo-rals o permanents, es van reduint en benefici d’un model de ciutat que busca fer més fàcil la vida als ciu-tadans.
El Sr. Álvarez manifesta el ple suport del seu Grup a la mesura presentada i lamenta que el fet de no ha-ver-se-li facilitat fins a aquest matí la documentació relativa a les inversions que es pensen fer, no li per-meti fer-ne ara una anàlisi acurada districte per dis-tricte, però troba que una vegada més hi ha diferèn-cies en el tracte que reben els diferents districtes, ja que no veu la coherència de tals inversions amb la superfície i població de cada districte.
El Sr. Narváez respon que el Pla és coherent amb els problemes existents i mira de solucionar-lo.
c) Informes
De la regidora ponent de Salut Pública i Medi Am-bient.
1. La Salut a Barcelona 2000.
La ponent de Salut Pública i Medi Ambient, Sra. Mayol, comença dient que aquest informe, que es presenta anualment des de fa divuit anys, consta de tres parts, la primera de les quals tracta la salut a par-tir de les fonts poblacionals entre els anys 1990 i 2000 amb la novetat complementària de les dades re-sultants de l’enquesta, ja presentada el juliol, sobre la percepció que té de la seva salut una mostra de 10.000 persones, mentre que la segona analitza amb caràcter monogràfic aspectes de rellevància com els brots de l’any 2000, la salut i la immigració, la planifi-cació de l’embaràs, la salut mental o els serveis d’atenció primària, i la tercera fa un seguiment anyal dels objectius del Pla de salut.
Entrant en el contingut de la primera part de l’infor-me, destaca que continua millorant l’esperança de vida al néixer, de 74 anys per als homes i de 82 per a les dones, la qual, un cop superada la incidència que tingueren la SIDA i les drogodependències en la dè-cada de 1990, és més alta que mai; que també millo-ra l’espemillo-rança de vida als 65 anys, que és de 15 anys més per als homes i de 20,5 anys més per a les do-nes; que dins el conjunt de la Ciutat continua l’incre-ment de la gent gran, la qual representa el 18,1% dels homes i el 25,3% de les dones; que l’atur enre-gistrat ha disminuït i els indicadors del medi ambient es mantenen estables; que també es mantenen esta-bles les taxes de natalitat i fecunditat, però entre els anys 1990 i 2000 s’ha incrementat, en canvi, del 14 al 27 per 100 les criatures nascudes de mares de més de 35 anys i de l’11 al 18,5 per 100 les criatures de pares o mares de fora d’Espanya; que si bé el per-centatge és encara inferior als de la resta d’Espanya i d’Europa, es constata una tendència lleugerament creixent en els embarassos d’adolescents i en les in-terrupcions voluntàries dels aquests embarassos, però cal tenir present, en tot cas, la incidència que poden tenir en aquestes dades els embarassos de jo-ves immigrants de l’Amèrica Llatina, països en què les joves de 16 o 17 anys no es consideren ja adoles-cents.
Referint-se a la percepció de la pròpia salut que té la gent, explica que el 80% dels homes i el 70% de les dones enquestades perceben com a bo o molt bo el seu estat de salut, tanmateix aquests percentatges oscil·len en funció de l’edat o la classe social; que un 34% de la població es declara sedentària en el seu temps lliure, i un 36% durant la seva activitat laboral o domèstica, i mentre les classes més benestants són les més actives en el seu temps lliure, les menys ben-estants ho són més en les seves activitats laborals o domèstiques; que el 21% de la població més gran de 14 anys es considera que té un excés de pes, dada aquesta que s’ha de valorar de cara a reformar les es-tratègies sobre l’activitat física i la dieta; que són fuma-dors habituals un 35,5% dels homes i el 23% de les dones, però la tendència es decreixent en els homes i creixent en les dones i així entre els 14 i els 24 anys fumen el 39% de les noies i el 37% dels nois, fenomen aquest que, en bona part, està lligat amb la percepció que tenen les dones del seu alliberament i amb les campanyes més agressives que les empreses taba-queres adrecen al sector femení de la població.
continuat disminuint la incidència de la tuberculosi i també ha continuant davallant la incidència de la SIDA; que les persones afectades pel VIH (virus d’immunodeficiència humana) viuen millor gràcies a les teràpies antivirals; que dintre de les drogues il·le-gals, el nombre de les persones consumidores de co-caïna és ara superior al de persones consumidores de opiacis i les estratègies del Pla de drogues s’estan reorientant d’acord amb aquest canvi; que el 2000 disminuí el nombre d’accidents laborals, que foren 502 -122 menys que l’any anterior- i també el nombre d’accidents mortals, 51, quan en el 1999 n’hi hagué 54, i en el 1998, 60; que els accidents de trànsit bai-xaren el 2000 i la mortalitat per aquesta causa, que fou creixent fins al 1988 i decreixent fins al 1995, ara està estabilitzada; que el 80% de les morts per acci-dents de trànsit es produeix fora de la Ciutat; que el nombre de persones lesionades en aquests acci-dents s’ha estabilitzat i el 90% no causen ingrés en els hospitals; que la primera causa de mort és: en els joves, els accidents de trànsit –han baixat, en canvi, les morts provocades per la SIDA i per sobredosi–; en els adults, el càncer de pulmó entre els homes i el càncer de mama entre les dones; i en les persones més grans de 65 anys, les malalties cardiovasculars.
Referint-se als serveis sanitaris informa que conti-nua el procés de reforma de l’atenció primària amb un esforç molt notable del Consorci Sanitari de Bar-celona impulsat per aquest Ajuntament, de manera que el 2000 l’atenció primària reformada arribà a co-brir el 65,4% de la població, quan l’any anterior aquest percentatge era del 48,9%; que les persones ateses en els centres reformats poden gaudir d’una qualitat assistencial més alta, de possibilitats d’ac-cions preventives i d’atenció longitudinal i, tanmateix, Barcelona ha patit en aquest terreny un endarreri-ment molt notable respecte de la resta de Catalunya per dos obstacles principals: la baixa capacitat inver-sora del Servei Català de Salut a la nostra Ciutat i les dificultats posades pels professionals que no volien fer les adaptacions pertinents en els seus horaris; ara bé, en els últims anys l’Ajuntament ha maldat, en el marc del Consorci esmentat, perquè es concertessin crèdits que permetessin incrementar les inversions i ha posat a disposició solars perquè s’hi poguessin bastir nous centres: per tant, s’ha aconseguit incre-mentar significativament l’atenció primària reformada, la qual en els propers anys encara s’estendrà més.
El Sr. Miró significa que la bona esperança de vida de què gaudeixen els barcelonins és compartida pels ciutadans de la resta de Catalunya i d’Espanya, els quals ocupen respectivament el sisè i desè lloc entre els països amb millor esperança de vida de tot el món. Declina repetir les consideracions exposades en la Comissió corresponent, però vol remarcar:
a) que en l’informe presentat hi manca una valora-ció de la incidència del soroll en la salut, ja que tant la bibliografia mèdica com els estudis de salut laboral assenyalen les conseqüències que el soroll té, tant per la seva intensitat com per la seva persistència en la salut de la gent, i a Barcelona el soroll és un pro-blema crònic; per tant, cal incorporar mesures objecti-ves, que es podrien determinar introduint els ele-ments d’informació necessaris en la xarxa de sanitat i també recollir la valoració subjectiva dels ciutadans;
b) que segons l’informe, el grup de persones més grans de 65 anys continua incrementant-se i arriba al
22% de la població, percentatge que és el més alt de totes les ciutats de l’estat, però, a més, dintre d’a-quest grup està creixent el nombre de persones més grans de 75 anys, unit a la circumstància que ha aug-mentat també el nombre de persones grans que viuen soles –que representen el 25% de les persones més grans de 65 anys–, exigeix plantejar-se d’una vegada quina resposta es pot donar a tal situació; per tant, el seu Grup demana l’elaboració d’un llibre blanc sobre la situació de la gent gran a la Ciutat i les seves necessitats a curt i llarg termini;
c) que la intencionalitat pedagògica dels esforços de publicitat i propaganda que fa aquest Ajuntament, s’ha de fer extensiva a combatre el tabaquisme entre els joves, perquè no li sembla desitjable que els joves entre 14 i 24 anys fumin més que la gent adulta, ja que això crea unes pautes;
d) que comparteix la preocupació del document pels embarassos de les menors de 30 anys i constata que no s’han complert l’objectiu establert en el Pla de la salut on es preveia que la taxa d’embarassos de menors de 18 anys havia de disminuir el 2000 fins a situar-se en el 4 per 1.000, i tanmateix el 1999 pujà fins al 6 per 1.000; i donat que a l’informe es reconei-xen els efectes negatius de l’avortament, creu que aquesta qüestió s’hauria d’abordar amb més eficàcia i dedicant-hi més recursos.
La Sra. Treserra comenta que els indicadors de l’informe constaten la tendència a l’increment dels ni-vells de dependència biopsicosociològica, i la inci-dència de la prevalença de les malalties cròniques en la gent gran, especialment en les persones de més de 75 anys i en les dones que viuen soles.
Demana estudis dinàmics i plans d’actuació selecti-va referits als accidents en general i als de trànsit en particular, en els quals les víctimes solen ésser via-nants i especialment persones més joves de 14 i més grans de 65 anys, posant una especial atenció en les causes, perquè, a juí seu, n’hi ha de corregibles amb mesures com ara una senyalització adequada, una il·luminació suficient, una pavimentació antirelliscant i unes voreres realment accessibles, tot això en els llocs més concorreguts com els voltants de les places públiques, dels ambulatoris i dels mercats.
També suggereix que quan s’esmercin recursos, se’n concreti la quantificació, la tipologia i el caràcter públic o privat, perquè recursos com els sociosa-nitaris i els socials repercuteixen sobre la comunitat i sovint es planifiquen a partir de les necessitats hospi-talàries de sectorització i derivació i, consegüentment s’allunyen dels principis d’accessibilitat i equitat.
Apunta, a més, la conveniència de poder disposar de la demanda real de tals recursos, és a dir, les llistes d’espera, i dels criteris de priorització que s’apliquen.
Recomana programes específics adreçats a les do-nes immigrants, perquè s’ha demostrat que la dona es converteix en el primer agent de salut.
problemes existents a la nostra societat, com ara els relacionats amb la salut mental de les persones grans que necessiten comptar amb suports exteriors a la fa-mília, o els relacionats amb la soledat d’aquestes ma-teixes persones, respecte de les quals aquest Ajunta-ment ha de preveure algun tipus d’acció.
Esmenta, més endavant, la problemàtica dels tras-torns de conducta alimentària i considera que, pel que fa tant a la bulímia com a l’anorèxia, cal una ex-plicació que vagi més enllà dels tòpics de la societat moderna, perquè molts dels impactes que reben a través de les pel·lícules i dels mitjans de comunicació social poden acabar formatejant una determinada personalitat.
Fa referència, en darrer lloc, a la SIDA remarcant que s’està convertint cada cop més en una malaltia crònica que, tractada amb una combinació de dife-rents fàrmacs, es pot contenir; però, en canvi, el nom-bre de seropositius no disminueix: cal, doncs, conti-nuar treballant els aspectes tant de prevenció, com d’atenció.
El Sr. Cuervo, tocant, en la seva condició de presi-dent del Consorci Sanitari de Barcelona, els aspectes assistencials que s’han plantejat en el curs del debat, comparteix la preocupació de la Sra. Treserra pels dèficits existents en la implementació del Programa “Vida als anys” i fa avinent que el Consorci té actual-ment aprovat un pla de mesures concretes, que compta amb el vist-i-plau de la Conselleria compe-tent, per a augmentar els recursos destinats a diver-ses finalitats que van des de l’assistència domiciliària a les residències assistides.
Informa, també, de l’esforç que ha fet el Consorci pel que fa a la implementació a la nostra Ciutat del Pla de salut mental de tot Catalunya i menciona especialment l’obertura, a Sants, d’un equipament de dia a càrrec dels germans de Sant Joan de Déu, la propera obertura del Servei d’Urgències de Psiquia-tria de l’Hospital del Mar, i les actuacions que es faran en l’equipament de l’Hospital Militar.
Quant a la problemàtica dels embarassos de les noies adolescents, indica que els antics centres de planificació familiar han quedat integrats en la xarxa d’atenció primària; i quant als embarassos de dones immigrants, concreta que el 60% dels parts atesos pels Serveis d’Obstetricia de l’Hospital del Mar –que s’han potenciat extraordinàriament– són de dones im-migrants, les quals, en el seu embaràs, poden comp-tar amb el suport d’un agent social del seu país i són sotmeses a les mateixes revisions, controls i ecogra-fies que les dones espanyoles.
La Sra. Mayol contesta les anteriors intervencions dient que a nivell epidemiològic no hi ha estudis se-riosos que demostrin la incidència que té en la salut l’exposició als nivells de soroll ambiental que té la Ciutat (precisament l’Organització Mundial de la Salut està treballant aquesta qüestió igual com la relativa a telefonia mòbil), però es tenen, en canvi, dades de la percepció subjectiva del soroll que té la població i així, concretament, un 73% de les persones entrevis-tades en l’enquesta de salut declarava que en els darrers sis mesos havia patit poques o, fins i tot cap, molèstia per causa del soroll, i només el 15% decla-rava que n’havia patit bastants, i l’11%, moltes.
Observa que hi ha un increment, tant absolut com relatiu, de la gent gran com a conseqüència de l’aug-ment de l’esperança de vida, però el ritme s’ha frenat
perquè el percentatge de davallada de la població, que era abans del 9% en els homes i del 7% en les dones, és actualment del 0,4 i del 0,2 per 100, canvi que es deu, en bona mesura, a l’arribada de població immigrada.
Concreta que per a eradicar el tabaquisme, es des-envolupen diversos programes i, concretament l’apli-cat en el Districte de Sant Martí ha comportat un des-cens del 30% en el consum de tabac per part dels adolescents en tal districte, i s’estendrà als altres.
S’ofereix a facilitar a la Sra. Treserra les dades so-bre els recursos sociosanitaris; i esmenta, pel que fa als accidents de trànsit, les possibilitats de treballar dades i fer accions preventives que obra una col·la-boració molt estreta, que renuncia a detallar, en els camps de la mobilitat, la seguretat i la salut pública.
Respecte als problemes relacionats amb el règim alimentari, recorda que el Programa “Canvis”, adreçat a totes les escoles i que ajuda a reflexionar sobre el tipus d’alimentació, està resultant molt positiu.
El Sr. Miró fa notar que les dades que la Sra. Mayol acaba d’esmentar no figuren a l’informe; i demana que se li faciliti tota la informació que consta en l’en-questa de salut.
Reitera la necessitat d’analitzar tal informació amb més deteniment, perquè el fet que un 26% dels entre-vistats consideri que el soroll l’afecta molt o força, de-mostra la necessitat d’estudiar quines conseqüències això pot tenir per a la salut.
Insisteix que la taxa d’envelliment i de sobreenvelli-ment són molt altes; i que l’Ajuntasobreenvelli-ment hauria de donar resposta a aquesta qüestió mitjançant un llibre blanc.
La Sra. Mayol diu que l’enquesta de salut fou lliura-da en el seu moment als Grups i debatulliura-da posterior-ment en el si de la Comissió corresponent, però no té cap inconvenient a tornar-la a facilitar; que, com ja ha indicat, no hi ha uns indicadors objectius de la mane-ra com el soroll afecta la salut, però, hi ha, evident-ment, una percepció subjectiva de molèsties; que, en tot cas, aquest Ajuntament, no manté una actitud passiva i aprovà fa un any un pla per a reduir la con-taminació acústica, el qual s’està aplicant progressi-vament i així, aquest darrer estiu s’han fet actuacions importantíssimes pel que fa a la implantació de pavi-ments antisorolls; que el fet que la gent gran visqui més és un èxit i l’arribada de població immigrada en redueix les conseqüències; que en la darrera sessió de l’anterior mandat, la Sra. Vintró presentà una pro-posta d’actuació, que la Sra. Carrera ha reprès, amb una perspectiva a deu anys vista, en la qual es deter-minen necessitats i recursos; i que s’estan desple-gant mesures en tal direcció tant en el vessant de l’atenció primària, com en el de la residencial davant l’envelliment de la població.
El Sr. Portabella indica que els problemes dels trastorns en la conducta alimentària s’han d’enfocar a partir del fet que el 41,7% dels nois i el 40,3% de les noies estan poc orgullosos del seu cos; i que les en-questes de salut poden contribuir a corregir la manca de consum de cereals, verdures i productes lactis i el consum excessiu de carn vermelles.
De la regidora presidenta de la Comissió d’Educa-ció i Cultura.
2. La Política de transició Escola-Empresa de l’Ajuntament de Barcelona.
2000 s’encetà a través del Consell de Formació Pro-fessional i Ocupacional, de Barcelona Activa, SA, de la Ponència de Joventut i de l’Institut Municipal d’Edu-cació, un programa que s’emmarca en un conjunt de polítiques noves per ajudar a l’etapa de transició en-tre l’escola i el en-treball, ja que un i alen-tre són uns móns molt reglats, però enmig hi ha un buit i, per això, ca-len ajuts perquè cada persona pugui trobar el seu lloc en el mercat de treball, amb dues vessant fonamen-tals les pràctiques en empreses i el Pla jove formació ocupació.
Parla, a continuació, de les pràctiques en empreses que de moment fan els joves de les escoles municipals i de la Diputació, però que es procurarà estendre a to-tes les escoles de Barcelona, i comenta que cada any hi ha entre 600 i 700 joves que en acabar la seva es-colarització van a fer pràctiques en les empreses que participen en el Consell esmentat, i concretament en-guany hi ha hagut 287 empreses que han rebut joves en pràctiques, i 128 joves han fet pràctiques en empre-ses punteres del respectiu sector situades en diverempre-ses ciutats europees, experiència aquesta que resulta molt profitosa per a la renovació de mètodes que pot com-portar la ulterior inserció d’aquells joves en les nostres empreses. Hi afegeix que actualment els joves enre-gistrats en el Consell i en la Xarxa de Formació Euro-pea Professional són 950.
Explica que el Pla jove formació-ocupació s’inicià fa un any i mig en observar els elevats percentatges de fracàs escolar que es produïren un cop acabat el procés d’implantació de l’educació secundària obliga-tòria, per ajudar a aquells joves que es trobaven des-concertats en no haver obtingut el graduat escolar; que tal Pla, al qual s’acolliren el primer any uns 700 joves, consisteix en una tutorització personalitzada que dura uns divuit mesos, en els quals s’analitzen les possibilitats de cada persona per reintegrar-se al sistema educatiu en cursos reglats o no reglats o al món productiu, és a dir, mira de situar-la en un canal que l’ajudi a refer la seva il·lusió i la seva capacitat d’anar endavant.
Concreta que en el segon any tal Pla ha estat un èxit i s’ha tirat endavant en estreta relació amb 79 centres (67 instituts i 12 escoles concertades), per veure com es pot ajudar aquests joves, fins i tot abans que es produeixi el fracàs escolar; que en els mesos de juny a setembre s’hi han acollit 884 perso-nes, de les quals després un 15% ha tornat a la for-mació reglada, un 45% ha passat a la forfor-mació no re-glada, un 13% ha trobat una forma de treballar i un 14% està pendent de nova orientació; i que dels jo-ves que s’hi acolliren en l’any anterior un 20% tornarà a la formació reglada, un 23% està en la formació per l’ocupació, un 26% treballa i la resta està buscant fei-na o la manera de seguir endavant.
Diu, en resum, que les xifres anteriors avalen l’aposta per les polítiques de transició escola-treball, les quals constitueixen un instrument molt útil per aju-dar els joves de Barcelona.
La Sra. Balseiro manifesta que la satisfacció que traspua la intervenció de la Sra. Subirats l’amoïna com a regidora i com a ciutadana, ja que: a) hi troba a faltar la concreció dels sectors als quals els joves s’han incorporat; b) un 14% dels joves que s’han aco-llit al Pla d’enguany, està encara pendent de reorien-tació; c) dels joves que s’hi acolliren l’any passat, un 10% està pendent de reelaboració d’itinerari, i un
14% està en altres situacions que no es concreta qui-nes són.
Li sembla que tota la política municipal dirigida a la transició escola – empresa es concreta únicament en el Pla jove, quan ella esperava que l’informe hauria donat més rellevància a les línies estratègiques i ob-jectius que consten en el document que s’ha trobat avui damunt l’escó, que són:
a) Fomentar la col·laboració entre les iniciatives pú-bliques i privades dels àmbits educatiu i productiu;
b) Afavorir la formació en els centres de treball; c) Desenvolupar mecanismes per facilitar transició a la vida activa als joves que abandonen el sistema educatiu en finalitzar l’educació secundària.
Considera que la realitat és ben diferent de com l’ha presentada la Sra. Subirats, la qual ha parlat del fracàs escolar, mentre que ella vol remarcar que la majoria dels casos, uns 500, corresponen a joves provinents de l’ensenyament públic i només 200 cor-responent a l’ensenyament privat; que el govern mu-nicipal és incapaç d’adaptar la formació professional a les necessitats del mercat laboral, les quals es ca-racteritzen per la creixent implantació de les noves tecnologies i per la demanda de professionals rela-cionats amb les indústries no contaminants i d’espe-cialistes en imatge o comunicació i, això no obstant, un 85% de les demandes de places per cursar aquestes especialitats en centres públics no tenen plaça garantida.
Creu que s’hauria d’analitzar per què la formació professional que ara està oferint aquest Ajuntament no respon a la realitat social i a les necessitats dels joves; i que amb això la gestió municipal està condi-cionant la vida professional del jovent de la Ciutat, perquè li limita la capacitat d’elecció i li redueix l’adaptabilitat al mercat laboral.
Invita, doncs, el govern municipal a reflexionar so-bre l’evolució del Pla jove formació-ocupació i soso-bre l’oferta actual en formació professional i a garantir que les especialitats que s’ofereixen responguin a les necessitats del mercat laboral, perquè Barcelona pu-gui esdevenir ciutat del coneixement i tenir els seus joves treballant en les noves tecnologies que es volen desenvolupar dins l’àmbit 22@.
Insisteix que el Pla jove és només una part de l’ac-ció municipal sobre els joves, s’inscriu dintre del Pac-te local per a l’educació, resulta molt operatiu i visua-litza una acció administrativa transversal feta en el marc de la cooperació publicoprivada.
La Sra. Subirats puntualitza que els joves tenen tot el dret a provar una cosa i, si no els va bé, cer-car-ne un altra fins trobar el seu lloc definitiu, i això explica el 14% de joves acollits al Pla pendents de la reubicació del seu itinerari, però la xifra és, en tot cas, molt més baixa de la que tindríem amb joves que no han pogut comptar amb cap suport per aconseguir la seva inserció laboral; que no li agra-da parlar de fracàs escolar i l’Institut Municipal d’Educació està treballant per l’“Escola de l’èxit”; que si entre els acollits en el Pla hi ha més joves procedents de les escoles públiques –67 instituts–, és perquè aquestes escoles es preocupen més pel futur del seu alumnat que no pas les escoles priva-des a les quals s’ha cursat també l’oferta i de mo-ment es treballa amb alumnes procedents de 12 centres concertats, però tants com en vinguin seran ben rebuts, perquè es tracta d’uns serveis que s’ofe-reixen a tota la població juvenil de Barcelona.
També matisa que el text de l’informe s’ha lliurat a tots els membres del Consistori, i, per tant, ha sintetit-zat la seva exposició i no ha parlat de coses com la identificació de perfils professionals; ara bé, el Con-sell de Formació Professional-Ocupacional ha posat en marxa una sèrie d’estudis que aniran analitzant els perfils professionals més demanats en col·laboració amb les empreses. Agrega que mai no s’han formulat objeccions a les xifres de l’oferta de formació profes-sional d’aquest Ajuntament i, per tant, li semblen ex-temporànies les crítiques que ara s’hi han formulat, més i quan les escoles tenen demanda i els alumnes tenen, fins i tot, la possibilitat de completar la seva formació a l’estranger.
La Sra. Balseiro recorda que, en ocasió d’un infor-me presentat el juny passat, ja assenyalà que en el nivell superior de l’especialitat de comunicació, imat-ge i so s’havien rebut 1.200 sol·licituds de places i només s’oferien 192 places, per tant no es pogué atendre un 85% de les sol·licituds; conseqüentment, plantejà la necessitat d’adaptar tal oferta a la realitat del mercat laboral tant del moment actual, com del fu-tur, altrament els joves no tindrien capacitat d’adapta-ció a les necessitats del sistema productiu.
Fa notar també que si de 67 instituts s’han acollit al Pla jove 596 alumnes, i en canvi de 98 centres privats només se n’hi han acollit 200, deu ésser perquè els alumnes provinents de l’ensenyament públic tenen més necessitat de tal Pla.
Recalca que la seva intervenció pretén, precisa-ment, garantir el dret dels joves a elegir la seva sorti-da professional i la sorprèn que determinats joves acollits al Pla necessitin, encara al cap d’un any, una reorientació del seu itinerari, quan precisament l’ob-jectiu del Pla és informar els joves que ho sol·liciten, orientar-los, donar-los una formació professionalitza-da i inserir-los en el món laboral.
La Sra. Subirats lamenta les crítiques que la Sra. Balseiro ha fet a un programa tan innovador com és el Pla jove formació-ocupació.
Puntualitza que l’Escola Municipal de Mitjans Audiovisuals té moltíssim èxit i rep tres vegades més sol·licituds d’aquelles que pot atendre, però no es pot
ampliar; que no és ara el moment d’encetar una dis-cussió, que seria llarga, sobre si a l’hora de determi-nar el nombre de places, ha de prevaler l’oferta exis-tent, les demandes de la població o les necessitats del món del treball. Afegeix que els poders públics han de defensar l’escola pública de la qual són titu-lars i no pas bescantar-la; i que s’està treballant amb l’escola pública i la concertada per oferir als joves de Barcelona la possibilitat d’inserir-se i trobar el seu camí en un món tan complex com és avui el de les empreses i del treball, cosa que resulta especialment difícil per aquells joves que no han acabat els estudis en bones condicions.
PART DECISÒRIA
a) Ratificacions
3. Ratificar el Conveni marc del col·laboració entre aquest Ajuntament i el Departament de Política de Sòl i Obres Públiques de la Generalitat de Catalunya, per al manteniment i, en el seu cas, la implantació de l’oficina de gestió de la rehabilitació i per al desenvo-lupament de les tasques d’informació i assessora-ment durant 2001 (Oficina de Ciutat Vella).
4. Ratificar, en tots els seus termes, la resolució del regidor del Districte de Sant Andreu, de 30 d’octubre de 2001, que accepta les ajudes incloses en el Pro-grama General 192 PG/2000 del Pla únic d’obres i serveis de Catalunya per a finançar les obres de la Biblioteca del Districte “Can Fabra”.
S’aproven, per unanimitat, les dues ratificacions precedents.
b) Propostes d’acord
COMISSIÓ DE PRESIDÈNCIA I HISENDA
5. Aprovar, d’acord amb l’article 60.2 del Reial Decret 500/1990, de 20 d’abril, reconeixements de crèdit, que seran finançats amb càrrec al Pressupost de 2001, per un import de 17.578.498 pessetes (105.648,90 euros). Aprovar inicialment modificacions de crèdit del Pressupost de 2001, corresponents als reconeixements de crèdit del present expedient, de conformitat amb la documentació que s’adjunta, refe-rència 01092090; i considerar-les definitivament apro-vades en cas de no presentar-s’hi reclamacions en contra en el termini d’exposició pública.
La Sra. Recasens posa en relleu que aquest reco-neixement es fa per pagar una factura, sense consig-nació pressupostària, per uns serveis la contractació dels quals es féu sense seguir els tràmits legalment establerts: concurs o procediment negociat.
El Sr. Álvarez justifica el vot negatiu dels mem-bres del seu Grup dient que aquest reconeixement de crèdit permetrà pagar el manteniment de les es-cales mecàniques de la Trinitat Nova i de la baixada de la Glòria, el qual fou contractat sense tenir dota-ció pressupostària, la qual cosa posa de manifest que fallaren els aspectes legals, ja que s’ha comès una il·legalitat, i també els controls de gestió.
em-presa sense comptar amb la pertinent consignació pressupostària.
El Sr. Maragall contesta que la figura del reconei-xement de crèdit està pensada precisament per for-malitzar casos com el que s’està debatent, en el qual no hi ha hagut cap il·legalitat, sinó un simple des-ajustament en una tramitació administrativa, que no es féu correctament, d’una contracta que ha de tenir una continuïtat en el temps, com és el manteniment d’unes escales automàtiques, el funcionament de les quals no es pot interrompre, de manera que, en no haver-se comptabilitzat adequadament en el temps, es produí una manca de consignació pressupostària que ara es ve a redreçar.
El Sr. Álvarez subratlla que el Sr. Maragall ha reco-negut que no s’havia actuat correctament.
El Sr. Maragall repeteix que no s’ha comès cap il·legalitat.
S’aprova el dictamen, amb el vot en contra dels Srs. Miró, Puigdollers, Forn, Ciurana i Gascón, i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Recasens, i Servitje, i també dels Srs. Fisas, Ainoza, Álvarez, i Cornet, i les Sres. Treserra, i Balseiro.
6. Aprovar la realització d’una o diverses opera-cions financeres fins a un màxim de 200 milions d’euros en les condiciones que s’adjunten; i autoritzar l’Im. Sr. Ernest Maragall i Mira, president de la Co-missió de Presidència i Hisenda, a atorgar tota la do-cumentació necessària per a dur a terme la signatura de les operacions.
El Sr. Maragall explica l’abast d’aquest dictamen, pel qual s’autoritza la contractació futura d’una o di-verses operacions de finançament fins a un màxim de 200 milions d’euros i per un termini, també màxim, de trenta anys. Afegeix que aquest dictamen es porta a la consideració d’aquest Plenari, avui, un cop acorda-da l’aprovació inicial del Pressupost de l’any 2002, per raons d’eficàcia en la gestió de cara als tràmits que s’han de fer davant altres Administracions, ja que l’acord d’avui permetrà preparar els tràmits relatius a l’eventual concertació d’operacions amb l’exterior.
Comenta que tal possibilitat de finançament ja figu-ra inclosa en el Marc economicofinancer, queda per dessota de les previsions d’endeutament total a finals del 2002 i, per tant, està també, dintre dels compro-misos financers assumits al començament del man-dat; que els recursos que s’obtinguin es destinaran a finançar una part, el 25%, de les inversions de l’any vinent, les quals, en el 75% restant es finançaran amb l’estalvi corrent; que l’operació és solvent i cone-guda pel món financer; i fins tot tenint-la en compte la qualificació del nostre risc financer ha millorat.
La Sra. Recasens significa que fins ara el govern municipal havia fet gala d’una determinada política fi-nancera que comportava sanejar les finances munici-pals i tornar crèdits i reduir endeutament, i tanmateix l’operació que ara es proposa implicarà ampliar-lo en 33.000 milions de pessetes, decisió en la qual veu la constatació del fracàs de la política del govern, el qual ha estat incapaç de generar nous ingressos i de finançar totes les seves inversions amb estalvi cor-rent i per això ha de recórrer a l’endeutament. Afegeix que l’equip de govern s’havia compromès a reduir l’endeutament en un 10% en tot el mandat i, concre-tament, en l’any 2002 havia de reduir-lo en 5.000 mi-lions de pessetes, però l’acord en debat l’incrementa-rà, en canvi, d’una manera substanciosa per finançar
unes suposades inversions que no s’especifiquen a pesar que la concreció és indispensable perquè se’n pugui fer el seguiment.
Opina que aquesta autorització comporta cert menyspreu perquè està prejutjant el contingut final del Pressupost de l’any vinent, quan encara no s’ha tingut l’audiència pública i n’hi està tancat el període d’informació pública: per tant, per evitar-ho caldria in-corporar-hi un afegitó en el sentit que l’acord d’avui queda supeditat a l’aprovació definitiva del Pressu-post de l’any vinent.
Acaba anunciant que, per les raons exposades, el vot del seu Grup serà negatiu.
El Sr. Álvarez considera que l’expedient està reco-neixent que l’equip de govern necessita 33.000 mi-lions de pessetes per poder arribar a final de l’any 2002 complint el seu programa, de manera que, res-tant a tal xifra l’amortització d’endeutament prevista, 5.000 milions de pessetes, faltaran 28.800 milions de pessetes per a poder complir el seu objectiu, si no aconsegueixen en el mercat financer crèdits per aquest import; però si s’obtenen tots aquests diners, l’endeutament municipal s’haurà incrementat en els expressats 28.800 milions de pessetes i això demos-tra el rotund fracàs de la política de reducció de l’en-deutament.
Entén, doncs, que la virulència amb què s’ataca en aquesta sala la Llei d’estabilitat financera, la qual pre-tén impedir una gestió electoralista dels pressupostos de les Administracions públiques.
Opina que l’estalvi aconseguit en els exercicis de 1999 i 2000 i el previsible de l’exercici del 2001 es deu al fet de no haver-se sobrepassat el 60% de les inversions previstes, mentre que el 2002, amb les eleccions a un any vista, es pretén arribar a fer el 100% i per a això es necessita –cosa que no s’havia produït en els darrers set anys– endeutar-se per tren-ta anys: això denotren-ta, a juí seu, ineficàcia en la gestió, perquè la Ciutat quedarà més endeutada que quan el Sr. Clos assumí l’Alcaldia.
El Sr. Maestro té la impressió que el debat sobre l’autorització d’una operació de crèdit ha derivat cap a una anàlisi de la política general d’inversions i els Pressupostos de l’any 2002; i comenta que per als Grups de l’oposició el govern municipal no fa mai res bé, ni quan torna deute ni quan demana préstecs per invertir més; però el seu Grup pensa que en uns mo-ments de desacceleració econòmica, aquest Ajunta-ment ha de tirar endavant polítiques d’inversions que reanimin l’economia i minimitzin les conseqüències de tal desacceleració, cosa que les altres Administra-cions també haurien de fer, però no fan. Agrega que s’han titllat d’electoralistes l’autorització en debat i els Pressupostos de l’any vinent, oblidant que seria una gran irresponsabilitat no començar fins al 2003 les grans inversions relacionades amb el Projecte del 2004; i que, en definitiva, l’autorització ajudarà a tirar endavant el Programa d’actuació municipal i les in-versions que la Ciutat necessita per al seu futur i re-sultaria probablement innecessària si hi hagués un al-tre sistema de finançament de les Comunitats Autònomes i dels Municipis, però no pas amb l’actual, que és totalment insuficient.
compro-vades; que l’operació en debat ja estava anunciada formalment en la Memòria de l’any 2000 i compresa en les previsions formulades a principi de mandat i en la revisió que se’n féu fa un any; i que, per tant, no es canvia ni rectifica res, perquè la mateixa política fi-nancera que ha permès reduir espectacularment l’en-deutament municipal de 300.000 a 200.000 milions en els últims vuit anys, permet també fer ara front a un procés inversor recorrent de manera natural, nor-mal i solvent al finançament extern i en això no s’ha de veure, doncs, cap renúncia, sinó una confirmació esclatant de coherència i un exercici responsable de la capacitat de preveure, de planificar i complir la pro-gramació.
Afirma que el govern municipal és capaç de conti-nuar augmentant l’estalvi sense haver d’incrementar els impostos i, concretament, enguany l’estalvi net passarà de 60.000 a 70.000 milions de pessetes sen-se necessitat d’augmentar la pressió fiscal, ans, al contrari, mantenint-la en termes reals en uns casos, i reduint-la significantment en altres.
Insisteix que l’estalvi continua avançant i permet fi-nançar les inversions, però quan l’esforç inversor és de la importància, l’ambició, l’envergadura i la con-centració del que es projecta per a l’any vinent cal que l’Ajuntament faci un ús solvent de les seves ca-pacitats de finançament, i així es fa.
Assegura que els compromisos del mandat es compliran, perquè l’augment que ara es proposa es produirà després que l’any anterior hi hagi hagut una reducció molt més important que la prevista: de ma-nera que, a finals de l’any vinent, en termes absoluts estarem per dessota de les xifres d’endeutament que es preveuen en el marc economicofinancer aprovat l’any passat, i en condicions de complir la reducció de l’endeutament en el 10%, anunciada en el Pacte de govern.
Descarta llegir el llistat que demostra que les inver-sions realitzades estan sistemàticament per damunt de les pressupostades, com tornarà a succeir en el present mandat: per tant, no es pot parlar d’inver-sions suposades, perquè es tracta d’inverd’inver-sions tangi-bles i reals en tots i cada un dels barris de la Ciutat.
Recalca que ni ara, que només es tracta de clarifi-car la contractació d’unes operacions de finança-ment, ni després, quan es contractin realment tals operacions, caldrà especificar unes operacions que el Pressupost ja concreta clarament en fixar una inver-sió directa en 600 milions d’euros, xifra que triplica la del dictamen en debat.
Reitera que l’autorització que motiva aquest debat pretén guanyar eficàcia perquè quan calgui contrac-tar el crèdit, ja estigui recorreguda una part del camí; tanmateix en això no s’ha de veure cap menyspreu, sinó un profund respecte per al procés pressupostari, ja que si el Pressupost no s’aprovés definitivament en els mateixos termes que es produí l’aprovació inicial, l’acord d’avui no tindria cap sentit.
Repeteix que s’arribarà a finals del 2002 amb un estalvi de 70.000 milions de pessetes, però el govern municipal vol, a més, afegir molt més valor a la Ciutat i, per això, fa una previsió d’inversions d’una determi-nada ambició i volum, i també unes determinades previsions d’endeutament que no impliquen cap fra-càs en la política de reducció de l’endeutament, la qual supera, de llarg, la de qualsevol altra Administra-ció pública, i a finals d’any continuarà fent-ho.
Matisa que hi ha molts arguments, però no és el moment de discutir-los, per a estar en contra de la Llei estabilitat pressupostària: el seu intervencionis-me i autoritarisintervencionis-me; la desconfiança envers les Admi-nistracions públiques; i els efectes contraproduents que tindrà sobre les economies públiques i sobre el procés de creixement econòmic que el país neces-sita, en congelar la capacitat inversora dels Ajunta-ments, no d’aquest, que està en les degudes condi-cions i, per tant, tal Llei no l’afectarà gens.
Puntualitza que els trenta anys en què es fixa la durada de les operacions financeres que es concertin a l’empara de l’acord que avui es prendrà, pretenen optimitzar-les al màxim en funció de les condicions del mercat, però probablement tal termini no s’arriba-rà a esgotar, com ha succeït a la majoria d’opera-cions concertades els darrers anys: així la vida mitja-na de l’endeutament és de 5,6 anys, indicador que està més o menys –un parell de dècimes per sobre o per sota– en el mateix nivell que els de les Comuni-tats autònomes o de l’Estat.
Renuncia, finalment, a tornar a explicar una vega-da més els nivells d’execució de les inversions, però vol recalcar que les previsions d’inversió s’estan com-plint amb escreix.
La Sra. Recasens, en vista que el Sr. Maestro ha justificat les operacions en debat per la necessitat d’ajudar l’economia de la Ciutat en un moment en què no és massa bo, fa notar que, en canvi, la Memò-ria del Pressupost de l’any vinent preveu un incre-ment del 22% en la recaptació de l’impost municipal sobre construccions, instal·lacions i obres pel creixe-ment de l’activitat econòmica.
També indica que l’expressió “inversions a determi-nar” que figura en el Pressupost resulta ben eloqüent quant allò que el govern municipal entén per concre-ció; que en l’acord en debat aprova la realització d’una o diverses operacions financeres quan en aquest Plenari encara no s’han discutit els Pressu-postos per a l’any vinent; que l’equip de govern fa de la necessitat virtut, perquè ha estat incapaç de trobar els mecanismes que millorin el sistema de finança-ment i, per això, ha de recórrer a l’endeutafinança-ment; i que comparant les previsions econòmiques del Pressu-post i les del Programa d’actuació municipal, es veu que qualsevol similitud entre unes i altres és pura co-incidència.
Diu, en conclusió, que aquest acord, sumat amb l’adoptat fa unes sessions pel qual es traspassaren a l’any 2007 uns compromisos de retorn d’endeutament permetrà obtenir un bon calaix, però no sap on queda la solidaritat amb els governs futurs de la Ciutat.
El Sr. Álvarez considera que els deutes d’avui es tradueixen en impostos demà; que si es manté l’ac-tual ritme d’endeutament, caldrà acudir novament al mercat financer per refinançar-lo i, per tant, no té cap sentit parlar de la ratio de la vida mitjana de l’endeu-tament municipal –més i quan les condicions del mer-cat financer solen aconsellar amortitzar unes opera-cions i concertar-ne de noves per aconseguir un estalvi d’interessos–, i val més parlar del marge total en què es tornarà cada operació.
El Sr. Maragall puntualitza que en el Pressupost de l’any 2002, les previsions d’ingressos per l’impost de construccions, instal·lacions i obres es limiten a con-solidar les xifres amb què es preveu tancar la liquida-ció del Pressupost d’enguany; que, com ja explicà en el seu moment, en la documentació donada a la Co-missió figuren unes inversions que es detallen una per una, i unes altres que es concreten per la referèn-cia a l’ens de gestió que les haurà de gestionar i res-pecte de les quals manté el compromís de donar a conèixer, abans de l’aprovació definitiva, el detall de les inversions ja aprovades que han d’executar les di-ferents societats i organismes municipals, de manera que només resta pendent una part, la qual s’anirà fent arribar als membres del Consistori a mesura que passi pel Comitè de Govern.
Aclareix que l’aprovació del Pressupost acordada per la Comissió de Presidència i Hisenda té el mateix valor que si hagués estat decidida per aquest Plenari, perquè així ho determina la Carta Municipal i, per tant, sembla prudent iniciar el procés d’autorització de les diverses operacions financeres, les quals no es concertaran, en tot cas, fins que el Pressupost estigui aprovat definitivament; que cada any s’ha explicat com s’ajustava el Marc economicofinancer fixat al co-mençament del mandat en funció de les expectatives municipals del moment; i que no es poden barrejar les operacions de finançament per executar noves in-versions amb aquelles altres que tenen per objecte la substitució d’una altra anterior, perquè aquestes mi-lloren el perfil del deute vigent, mentre que les prime-res permeten tirar endavant noves inversions.
Fa notar que el Partit del Sr. Álvarez aposta per un camí més directe que el d’aquest Ajuntament i que podria tenir per lema “deute avui i impostos avui”, perquè la darrera setmana cada dia han anat aparei-xent nous impostos i tanmateix el deute de l’Estat continua creixent, mentre l’equip de govern municipal ha estat, en canvi, capaç de no apujar els impostos municipals i de reduir la pressió fiscal per damunt dels compromisos inicials i disposa encara d’un mar-ge força ample de base fiscal no utilitzada, però que no preveu haver-lo de fer servir, més i quan estem en un moment de renovació profunda del marc fiscal lo-cal, procés respecte del qual vol assenyalar que s’es-tan incomplint clamorosament les previsions inicials de la negociació, perquè a hores d’ara la Comissió d’experts no té encara damunt la taula el text que ja hauria de conèixer la Federació Espanyola de Munici-pis i Províncies.
Significa que la vida mitjana de l’endeutament és l’indicador que tothom considera més útil; i que si les operacions es poguessin concertar avui, cosa impen-sable perquè el Pressupost encara no està aprovat definitivament, ja estarien cobertes, perquè hi ha enti-tats financeres disposades a fer-ho.
S’aprova el dictamen amb el vot en contra dels Srs. Miró, Puigdollers, Forn, Ciurana i Gascón, i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Recasens, i Servitje, i tam-bé dels Srs. Fisas, Ainoza, Álvarez, i Cornet, i les Sres. Treserra, i Balseiro.
COMISSIÓ D’INFRAESTRUCTURES I URBANISME
7. Aprovar inicialment la modificació dels Estatuts del Consorci del Besòs, de conformitat amb el text
adjunt. Sotmetre aquest acord de modificació, així com les modificacions introduïdes als Estatuts, a in-formació pública pel termini de trenta dies hàbils; a tal efecte, la publicació dels corresponents edictes al Butlletí Oficial de la Província i al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya es realitzarà de forma con-junta pels Acon-juntaments de Barcelona i de Sant Adrià, tràmit que assumeix l’Ajuntament de Barcelona. Con-siderar l’aprovació inicial com a definitiva, si durant l’esmentat termini d’informació pública no es presenta cap escrit d’al·legacions contra l’assenyalada modifi-cació.
El president de la Comissió d’Infraestructures i Ur-banisme, Sr. Casas, explica l’abast d’aquesta modifi-cació estatutària dient que té per objecte adequar les competències, activitats i serveis del Consorci a les noves operacions urbanístiques relacionades amb l’àmbit del Projecte 2004 i ampliar la representació dels seus òrgans de govern de manera que la seva Junta de Direcció tingui no deu, com és digué en un principi, sinó dotze membres, sis en representació d’aquest Ajuntament i sis en representació del de Sant Adrià de Besòs.
Aclareix, anticipant-se a les possibles al·lega-cions que se li han anunciat, que no hi ha cap va-riació en les previsions financeres i que tampoc s’amplia l’àmbit.
S’aprova el dictamen amb l’abstenció dels Srs. Miró, Puigdollers, Forn, Ciurana i Gascón, i les Sres. Oranich, Ortega, Fandos, Recasens, i Servitje.
La Presidència disposa el debat conjunt dels dos dictàmens que segueixen en l’ordre del dia:
Districte de Ciutat Vella
8. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’arti-cle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, el Pla es-pecial de la nova bocana del Port de Barcelona, pro-mogut per l’Autoritat Portuària de Barcelona, amb les modificacions no substancials a què fa referència l’in-forme de la Direcció Tècnica d’Urbanisme; i resoldre les al·legacions presentades en el tràmit d’informació pública de l’aprovació inicial, de conformitat amb l’in-forme de la Direcció Tècnica d’Urbanisme de valora-ció de les al·legacions esmentades, que consta a l’ex-pedient i es dóna per reproduït.
9. Aprovar definitivament, de conformitat amb l’arti-cle 68 de la Carta Municipal de Barcelona, la Modifi-cació del Pla especial del Port Vell de Barcelona a l’àmbit del Moll d’Espanya, promoguda per l’Autoritat Portuària de Barcelona, i resoldre les al·legacions presentades pel Sr. José Batlle i Duró, en representa-ció de Cinesa-Compañía de Iniciativas y Espectácu-los, de conformitat amb l’informe del Departament de Desenvolupament de Planejament de valoració de les al·legacions esmentades, que consta a l’expe-dient i es dóna per reproduït.
vaixells i per a un equipament públic municipal i recull la possibilitat d’instal·lar-hi un heliport; i que el conve-ni signat amb l’Autoritat Portuària de Barcelona ga-ranteix l’accessibilitat, els sistemes de sanejament, la urbanització de la continuació del passeig Marítim i preveu un conveni específic pel que fa a la circulació dels camions.
Informa, a continuació, que la modificació del Pla especial del Port Vell en l’àmbit del Moll d’Espanya comporta una remodelació de volums i una reorien-tació de les activitats del Maremàgnum cap a l’oci diürn, i permetrà una millor comunicació i una millor disponibilitat de l’espai lliure del Moll esmentat, de manera que, a través la rambla del Port i el Moll d’Es-panya, es pugui passar, gràcies a una plataforma flo-tant, fins al Moll de la Barceloneta i, caminant des-prés pel carrer de l’Escar, es pugui arribar a la plaça del Mar i, a través seu, al mar lliure i també a la nova bocana.
El Sr. Puigdollers, després d’inquirir si el Sr. Casas ha parlat en nom de tot el govern municipal, donades les discrepàncies expressades en la Comissió pels representants d’un dels Grups que la integren, recor-da que els acords adoptats el 10 de març de 1989 fo-ren importants pel seu propi contingut, perquè supo-saren un trencament del Govern municipal i perquè aleshores l’Ajuntament no tenia la facultat d’aprovar els instruments urbanístics relatius al Port de Barcelo-na, mentre que avui té la capacitat d’intervenir-hi tant en l’aspecte d’ordenació urbanística, com en el d’atorgament de llicències.
Destaca que el Pla aprovat en aquell moment ha comportat la recuperació del Port Vell per a l’ús turís-tic, ha servit per a millorar la relació entre el Port i la Ciutat, ja que els ciutadans el consideren una mica més seu que abans, ha comportat l’obertura de la nova bocana, obra important per als pescadors i per a la utilització lúdica del mar, i la dignificació de l’Es-tació Marítima de Barcelona, sense la qual el nostre port no s’hauria convertit en el punt d’origen i arribada de creuers pel Mediterrani que és actualment, i ha dut al Port activitat de la nova economia, avui coneguda amb el símbol @; ara bé, en el camí han quedat co-ses pendents, concretament: no s’ha aconseguit po-tenciar el barri de la Barceloneta, algun edifici té mas-sa alçada, s’han de buscar alternatives per al Moll de la Fusta, ja que la solució trobada en el seu moment no ha funcionat prou bé i s’han de trobar fórmules per solucionar les molèsties per mals olors i sorolls.
Estima que la nova relació entre el Port i la Ciutat ha de permetre –i ofereix el suport del seu Grup per aconseguir-ho– trobar vies per a potenciar el barri de la Barceloneta i en els acords d’avui ja hi ha algunes coses que van en aquesta direcció, com ara la cons-trucció d’un nou aparcament subterrani en la plaça que s’ha de construir en els terrenys ocupats per l’edifici del Consell Superior d’Investigacions Científi-ques; que també s’hi recull la dignificació del port de pescadors; que el conveni amb l’Autoritat Portuària de Barcelona apunta la solució dels problemes de so-roll i de clavegueram mitjançant un sistema de bom-beig que superi la diferència de cotes entre el Mare-màgnum i el barri de la Barceloneta; que consolida també la nova bocana i l’Edifici Vela, igual que l’edifici de l’Òpera del Port de Sidney, donarà al nostre port un signe clar d’identitat que s’afegirà a altres referèn-cies de la Ciutat, com són les dues torres de la Vila
Olímpica o la torre de comunicacions de Collserola; i que, en definitiva, els acords en debat, relatius al port turístic i ciutadà fan, juntament amb les inversions que s’estan executant en el port comercial, una clara aposta perquè el Port de Barcelona es converteixi en el gran port de la Mediterrània.
Diu, en conclusió, que per tots aquests motius el Grup de Convergència i Unió votarà favorablement els dos dictàmens.
El Sr. Cornet manifesta que el Grup del Partit Po-pular de Catalunya dóna suport a les dues propostes en debat, que pretenen potenciar la Ciutat i el seu port en la línia encetada per la concessió que atorgà en el seu moment el Govern de l’Estat dirigit pel Partit Popular.
Destaca que tals propostes, a més de consolidar la posició del Port de Barcelona en la Mediterrània i d’ordenar urbanísticament la zona de la nova bocana, preveuen una nova ruta per al transport de mercade-ries, la qual pot ajudar a resoldre els problemes de trànsit en la ronda del Litoral.
Confia que serveixin, també, per a reorientar també la situació que viu el moll de Bosch i Alsina, i per a resoldre els problemes de clavegueram, ja sigui mit-jançant el sistema que ha apuntat el Sr. Puigdollers, ja mitjançant la instal·lació d’una depuradora.
Creu, en resum, que es tracta d’una bona inversió que es fa en la zona portuària; que les dimensions de l’Edifici Vela són suficients; i que els percentatges d’equipaments, vies cíviques, xarxa viària, i usos ho-telers són raonables i permeten que la nova infra-estructura sigui rendible i, alhora, coherent.
El Sr. Forradellas, després de precisar que amb l’anterior acord de 1989 no es trencà el govern muni-cipal, com ha dit el Sr. Puigdollers, sinó tan sols el vot unànime de tal govern, com tornarà a succeir avui, manifesta que els dos documents en debat que han estat promogut per l’Autoritat Portuària de Barcelona i això en predetermina, continguts i responsabilitats; que el seu Grup ja formulà al·legacions a l’anterior document sobre el port aprovat el 1989 i expressà unes discrepàncies que portà fins a les últimes con-seqüències votant-hi en contra, i ara, tot i que el marc jurídic és diferent, vol ésser coherent amb el posi-cionament que aleshores adoptà.
Deixa clar que el seu Grup sempre ha defensat la construcció de la nova bocana i que s’han millorat de-terminats aspectes del document presentat inicial-ment per l’Autoritat Portuària de Barcelona, les pre-tensions de la qual s’han rebaixat; però indica que el seu Grup manté unes discrepàncies de fons, perquè, en la seva opinió, els espais portuaris han de tenir un ús públic i no pas particularitzat i permetre veure el mar des de Ciutat Vella.
tan-cada (la bocana, el World Trade Center, el Maremàg-num); que si bé s’han recollit en part les considera-cions sobre l’impacte visual i ambiental, cal també te-nir present les conseqüències de la construcció d’un heliport i dels sistemes de transport; que la platafor-ma guanyada al platafor-mar, tot i ésser menys gran, s’hauria de tractar amb uns criteris semblants a la del Fòrum Universal de les Cultures, de manera que cal conti-nuar treballant per assegurar que sigui un espai privi-legiat d’ús públic; i que la proposta que fa l’Autoritat Portuària de Barcelona basant-se en la legislació es-tatal sectorial, condiciona un principi bàsic de l’auto-nomia municipal, com és el poder elegir del model de ciutat, i planteja un conjunt d’activitats lúdiques, recreatives i hoteleres que excedeixen les pròpies d’un port.
Rubrica la seva intervenció dient que, per tots els motius exposats, el vot del seu Grup serà negatiu.
El Sr. Portabella significa que el Port de Barcelona, que té una extraordinària importància econòmica per a la nostra Ciutat i per a tot Catalunya, està competint durament amb altres ports de la Mediterrània occi-dental i per a continuar ocupant el lloc que ocupa ne-cessita activitats noves com creuers turístics d’alta capacitat, els quals necessiten nous molls; que el seu Grup demanà en el Consell de Districte que s’estu-diés l’impacte acústic i la mobilitat d’aquesta operació urbanística, que afecta tretze hectàrees; i que, se-gons l’estudi de mobilitat, l’operació pot aportar a la zona uns 4.000 vehicles més al dia i cal un sistema de transport addicional que complementi el que hi ha actualment.
En aquesta línia, subratlla que la plataforma flotant permetrà desplaçar-se sense usar cap vehicle des del capdavall de la Rambla fins a la Barceloneta i les seves platges, però cal també reforçar el transport públic i, per això, el Pla especial conté una reserva de 1.500 milions de pessetes per construir un monorail o bé per potenciar el transport de superfície amb auto-busos o un metro lleuger, possibilitat aquesta darrera per la qual s’inclina el seu Grup, ja que els monorails solen cobrir necessitats firals i no tenen prou capaci-tat per atendre el previsible nombre de vianants que atraurà aquesta zona, però, a més, el preocupa l’im-pacte visual que la infraestructura d’un monorail po-dria comportar.
Comenta que de les tretze hectàrees indicades, nou, és a dir, dues terceres parts es destinen a es-pais d’accés públic i la Ciutat recupera un 70% d’aquesta superfície; que set de les nou hectàrees esmentades seran espais de relació amb el mar; que Barcelona guanyarà més de 2,5 quilòmetres de pas-seig marítim, del qual podrà gaudir la ciutadania i també s’ampliarà la platja de la Barceloneta en un tros més; que l’hotel es farà en un edifici singular i identificatiu de la Ciutat, l’alçada del qual s’ha rebai-xat, gràcies a la decidida intervenció d’aquest Ajunta-ment, a unes cotes que semblen correctes a tothom, s’articula en una gran plaça i lliga amb la preocupació de l’equip de govern per incrementar el nombre de tu-ristes que visiten la ciutat i el nombre de places hote-leres, perquè les activitats terciàries són fonamentals per a l’economia de la Ciutat; i que s’hi preveu també un edifici triangular de 30.000 metres quadrats desti-nats exclusivament a oficines i un altre en forma de U, dedicat a usos de caràcter nàutic.
Acaba la seva intervenció dient:
“Aquesta és una operació que té un balanç, amb coses que t’agradaria poder corregir i altres que es queden igual, positiu per la Ciutat.
Pensem que el conjunt de l’operació reflectirà un benefici per a la Ciutat.
En el Pla especial, el fet que s’hagi salvat el moll de pescadors és un fet rellevant, i ho és perquè el moll de pescadors té una gran importància a Barcelo-na. Abans parlàvem el sector terciari; ara estem par-lant del sector primari amb 97 barques, 500 pesca-dors que donen feina directa o indirecta a unes 3.000 persones, 1.2000 milions de pessetes en peix de des-càrrega directament a la llotja i una confraria de pes-cadors que data de 1324. És a dir, tenim un moll de pescadors que val la pena defensar i que val la pena que ens hi posem perquè tingui una llotja de peix que estigui actualitzada i adequada a Barcelona, que tin-gui una fàbrica de gel que li correspon, que tintin-gui un pati de xarxes que pugui facilitar la tasca als pesca-dors i que alhora també, per què no, es converteixi en un atractiu turístic.
En relació al Pla especial del Port Vell molt breu-ment, i nosaltres ja hem dit abans que aquest sistema de plataforma flotant amb tracció submarina és una bona manera per no impedir el pas dels vaixells en el port de Barcelona i que alhora, doncs, es pugui facili-tar aquest traspàs de vianants. Pensem que quedarà un passeig molt maco i torno a insistir en la vessant del moll de pescadors, que va a la confluència entre el moll de pescadors i el port on hi ha ara els grans vaixells privats, i això ha de continuar essent un ele-ment de defensa de la Ciutat.
Tot plegat ens sembla que votar favorablement és el més raonable per continuar defensant, tant l’econo-mia de la ciutat com l’ús i l’accés públic dels ciuta-dans al port.”
El Sr. Casas constata d’antuvi, amb satisfacció, que el pas del temps demostra que l’acord entre aquest Ajuntament i l’Autoritat Portuària de Barcelona ha funcionat bé com ho demostren els 18 milions de visitants, de Barcelona i de fora, que ve tenint anual-ment de manera reiterada el Moll d’Espanya els dar-rers quatre o cinc anys; i indica que ara es tracta d’arrodonir allò que es començà el 1989, aprovant, ja amb caràcter definitiu gràcies a la Carta Munici-pal, els documents urbanístics en debat.
