GASETA
MINICIPAI,
SUMARI
Consell Plenari
Acta sessió22-XI-1996 58
Disposicions generals Acords delsòrgans degovern
Preuspúblicsper a 1997 74
Normativa per alafunció interventora de
l'Ajuntament 85
Juntade Portaveus
Acta sessió 19-XI-1996.
Anuncis
Laudes de la Junta Arbitral de Consumde
Barcelona. Novembre 1996
87
92
Núm. 3 / Any LXXXIV
Ajuntament
<£U|)>
de Barcelona
CONSELL
PLENARI
Actade la sessiócelebrada eldia 22 de novembre
de 1996 i aprovada el dia
20 de
desembre
de 1996
Al saló de la Reina Regentde la casa
de la
ciutat
de Barcelona, el dia vint-i-dos de novembre
de
mil
nou-cents noranta-sis, es reuneix el Consell Plenari,
en sessióordinària, sota la presidència de
l'Excm.
Sr.
Alcalde, Pasqual Maragall
i Mira. Hi
concorrenl'Im.
Sr. i les Imes. Sres. Tinents d'Alcalde, Joan Clos i
Matheu, Eulàlia Vintró i Castells,
Maravillas
Rojo
iTorrecilla, i PilarRahola i Martínez, i les Imes.
Sres. i
els Ims. Srs. Regidors, Joaquim
de
Nadal i
Caparà,
Teresa Sandoval i Roig, M. Carmen
San
Miguel i
Ruibal, Antoni Santiburcio i Moreno, Francesc
Xavier
Casas i Masjoan, Enric
Truñó i Lagares,
Inmaculada
Moraleda i Pérez, Albert Batlle i Bastardas, JosepM.
Vegara i Carrió,
Francisco
Narváez i Pazos,
Pere
Alcober i Solanas, ErnestMaragall i Mira, Joan
Fuster
i Sobrepere, Miquel Roca
i Junyent,
Josep M.
Samaranch i Kirner, Carme Servitje i Mauri, JoanPuigdollers i Fargas, Vicenç
Gavaldà i Casat,
Antoni
Marcet i Rocabert, Daniel Fabregat i Llorente, Anna
Paredes i Rodríguez, Jaume Ciurana
i Llevadot,
Mi¬
quel Llonguerasi
Campañá, Antoni Miquel
i Cerveró,
Joana M. Ortega i Alemany,
Antonio Ainoza
i Cirera,
José Alberto Fernández i Díaz, Emilio
Álvarez
i Pérez, Marta Vila i Florensa, JordiCornet i Serra,
José Ramón Tobía i Galilea, Daniel Sirera i Bellés,
Eugeni Forradellas i
Bombardó, Josep Puig
i Boix, i
Agustí Soler i Regàs,
assistits
perla secretària
general
accidental, Sra. Irene Pagès i Perarnau, que
certifica.
Excusa la seva assistència l'Im. Sr. FrancescHoms i Ferret.
Hiés presentl'interventor
municipal, Sr. Lluís Mata
i Remolins.Constatada l'existència de quòrum legal, la
presi¬
dència obre lasessió a les deu horesi vint minuts.
Es dóna per llegidal'acta de la
sessió anterior,
ce¬lebrada el 25 d'octubre de 1996, l'esborrany de la qual ha estattramès atots
els membres
del consisto¬
ri; i s'aprova.
En el despatxd'ofici el Consell
Plenari acorda:
Quedar assabentatde la Instrucció, de 25 d'octu¬bre de 1996 (S1/D/1996 3826),
relativa al
règim de
tramitació de les operacions de crèdit queconcertin
els organismes autònoms i
entitats depenents
de
l'Ajuntament.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 25
d'octubre de 1996 (S1/D/1996 3844), que
designa
membre del consell d'administració de l'Institut Muni¬ cipal de Parcs i Jardins el
Sr.
JosepRuiz
i Aranega,
en representació del comitè d'empresa
i
ensubstitu¬
ció del Sr. Antoni Peix i García.
Quedar assabentatdel decret de l'Alcaldia, de 31
d'octubre de 1996 (S1/D/1996 3881), que designa
el
Sr. Josep M. Balcells i Gené, cap del
Servei de
Premsa.
Quedar assabentat del decretde l'Alcaldia, de 4 de
novembre de 1996 (S1/D/1996 3845), que
designa
membre del Consell del Plenari del Consell Municipal
de Benestar Social, com a experta, la Sra.
Josefina
Fernández i Barberà.
Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 4de
novembre de 1996 (S1/D/1996
3847),
quedesigna
secretari del Consell Econòmic i Social de Barcelona
el Sr. José Antonio Fernández i Manrique, en substi¬
tució del Sr. Jordi Villarroya i Tarrés.
Quedarassabentat del decretde l'Alcaldia, de 4 de
novembre de 1996 (S1/D/1996 3849), que
designa
representants de l'Ajuntament
de Barcelona
enel
Consorci per ala Defensa de la
Conca
del Riu
Besòs
els Ims. Srs.Josep M.Vegara i
Carrió, Xavier
Casas i
Masjoan i Ernest
Maragall i Mira.
Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 4de
novembre de 1996 (S1/D/1996
3867),
que aprovala
proposta de nova estructura
de
la
Secretaria Tècnica
Jurídica dels Districtes.
Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 8 de
novembre de 1996 (S1/D/1996 3952), que nomena regidor portaveu del
Govern
Municipal l'Im.
Sr. Joan
Clos i Matheu, en substitució de l'Im. Sr.
Antoni
Santiburcio i Moreno.
Quedar assabentatdel decret de l'Alcaldia, de 15
de novembre de 1996 (S1/D/1996 3960), que
modifi¬
cala composició de la
Comissió
Municipal de Coope¬
ració Internacional afegint-hi una persona
proposada
pel ponent de
Participació
cívica i
nomenaamb tal
caràcter el Sr. Francesc Osan i Tort.
Quedar assabentatde sengles decrets de l'Alcal¬
dia, de 15 de novembre de 1996 (S1/D/1996 3956,
3958 i 3959),que designen
membres del
Consell Mu¬
nicipal deBenestar
Social:
enrepresentació de la Ju¬
dicatura i la Fiscalia: l'Excm. Sr. Francisco Javier Bèjar iGarcía i el Sr.Víctor Alegret i
Tejeiro,
ensubs¬
titució, respectivament, de l'Excm.
Sr.
Gerardo
Tomás i Andreu i del Sr. Carlos Jiménez i Villarejo; i
com a expert, el Sr. Antoni Petrus
i Rotger.
Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 15
de novembre de 1996 (S1/D/1996 3954), que nome¬
na regidors adscrits de
Districte:
de Sarrià
-Sant
Gervasi, l'Im. Sr. Emilio
Álvarez
i Pérez, en substitu¬ció del Sr. Enric Lacalle i Coll; de Sant Andreu, l'Im.
Sr. Daniel Sirera i Bellés, en substitució de l'Im. Sr.
EmilioÁlvarez i Pérez; i de Nou Barris, l'Im. Sr. Jordi
Cornet i Serra, en substitució, també, de l'Im. Sr.
EmilioÁlvarez i Pérez.
Quedarassabentat del decret de l'Alcaldia, de 15
de novembre de 1996 (S1/D/1996 3953), que
modifi¬
cala composició de les
Comissions del
Plenari
nome¬nant: a) en la de Medi
Ambient i
Serveis Urbans,
membre el Sr. Daniel Sirera i Bellés, en substitució de
l'Im. Sr. José Alberto Fernández i Díaz; b) en les de
Política de Sòl i Habitatge, i d'Equilibri
Territorial i Pla¬
nejament Urbà, membre l'Im.
Sr.
Emilio
Álvarez
i
Pérez, en substitució de la Ima. Sra. Marta
Vila i
Florensa, i suplent d'aquesta darrera
Comissió
la
Ima. Sra. Marta Vila i Florensa,en substitució de l'Im.
Segure-tat, suplent l'Im. Sr. Emilio
Álvarez
i Pérez, en substi¬ tució de la Ima. Sra. Marta Vila i Florensa; d) en la deBenestar Social i Educado, l'Im. Sr. Jordi Cornet i
Serra, en substitució de l'Im. Sr. José Alberto Fernández i Díaz; e) en la d'Ocupació i Promoció
Econòmica, membre l'Im. Sr. Emilio Álvarez i Pérez,
en substitució de I'lm. Sr. Jordi Cornet i Serra, i su¬
plent l'Im. Sr. Jordi Cornet i Serra, en substitució de
l'Im. Sr. Emilio Álvarez i Pérez; f) en la de Comerç i
Consum, membre la Ima. Sra. Marta Vila i Florensa,
en substitució de I'lm. Sr. Antonio Ainoza i
Cirera; g)
en la de Ciutat Amiga i Joventut, membre I'lm. Sr. Daniel Sirera i Bellés, en substitució de I'lm. Sr. Jordi Cornet i Serra; h) en la de Política Cultural i Presidèn¬
cia, membre I'lm. Sr. José Alberto Fernández i Díaz,
en substitució del Sr. Enric Lacalle i Coll.
Quedar assabentat de sengles decrets de l'Alcal¬
dia, de 25 d'octubre de 1996 (S1/D/1996 3823 i
3824), que, respectivament,deleguen en la Ima. Sra.
Immaculada Moraleda i Pérez i en I'lm. Sr. Daniel
Fabregat i Llorente la facultat de autoritzar matrimo¬
nis civils.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, d'16 d'octubre de 1996 (S1/D/1996 3631), que nomena funcionària eventual la Sra. Teresa Eulàlia Calzada i Isern per a realitzar les funcions de secretària del Consell Municipal Escolar.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, d'11 de novembre de 1996 (S1/D/1996 3931), que de¬
signa el Sr. Ricard Huertas i Trias representant de
l'Ajuntament de Barcelona a Promoció de Ciutat
Vella, SA, i en proposa el nomenament com a
membre del Consell d'Administració a la Junta Ge¬ neral de la Societat.
Quedar assabentat del decret del'Alcaldia, d'15 de novembre de 1996 (S1/D/1996 3996),que modifica la
composició de la Comissió d'Aparcaments.
Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 25 d'octubre de 1996 (S1/D/1996 3815), que manté la
suspensió preventiva de l'activitat ordinària relaciona¬ da amb la descàrrega de fava de soja al port de Barcelona i autoritza l'activitat extraordinària de des¬
càrrega de fava de soja sota les condicions que s'hi
concreten.
Quedar assabentat dels decrets del'Alcaldia, de 23 d'octubre i de 14 de novembre de 1996 (S1/D/1996
3889, 3890 i 3966-3968), que aproven expedients de generació de crèdit per ingressos per un import de 2.500.000, 1.700.000, 26.850.315, 2.500.000 i 40.000.000 depessetes, respectivament.
Quedar assabentat de l'operació de credit a curt termini amb Caja de Madrid, per un import de 1.000 milions de pessetes, al tipus d'interès Mibor més el 0,25% i amb venciment el 29 de setembre de 1997,
en renovació d'una altra operació concertada
ante¬ riorment.
Quedar assabentat de l'operacióde permuta finan¬
cera realitzada en l'operació d'11 d'octubre de 1996,
amb l'entitat de Sumitomo Capital Markets, segons les condicions ques'adjunten.
Quedar assabentat de la resolució del gerent dels Serveis Centrals, que, en virtut del concurs ratificat
pel l'anterioracord plenari de 19 de juny de 1996, ad¬
judica el contracte d'assistència tècnica i coordinació d'unitats d'actuació urbanística, d'iniciativa privada i
publicoprivada
aEuroproject
Ingeniería, SL,
per unimport de 105.000.000 de pessetes, de les quals
50.000 000s'apliquen al pressupost de 1996 i la res¬
ta al de 1997.
Ratificarsengles decrets de l'Alcaldia, de 25 d'oc¬ tubre i 11 de novembre de 1996 (S1/D/ 1996 3825 i
3934), pels quals, respectivament, es nomena mem¬
bre de la Junta de Govern de l'Institut Municipal de Salut Pública de Barcelona: el Sr. Joan M. Pich i
Escrihuela, en representació de Comissions Obreres del Barcelonès, i la Sra. M. Nieves Rius i Munné, en
representació dels treballadors.
Ratificar els decrets de l'Alcaldia, de 23 d'octubre de 1996 (S1/D/1996 3762 i 3763), pels quals, en vir¬
tut de concurs, es nomena la Sra. M. Asunción Cercós i Ros peral lloc de treballde classificació i tra¬ mitació de recursos del Negociat de Disciplina Viària; i la Sra. Rosa M. Morlà i Fortuño, assessora tècnica de suport al Gabinet de Relacions Internacionals.
Ratificar el protocol de bases i criteris de creació de l'ATM Consorci per a la Coordinació del Sistema
del Transport Públic de
l'Àrea
de Barcelona, subscrit,el 31 d'octubre de 1996, pel conseller de Políticaterri¬ torial i obrespúbliques, el president de l'Entitat Metro¬
politana del Transport i el primer tinent d'alcalde de
l'Ajuntament de Barcelona.
Adoptar, en l'exercici de lescompetències reserva¬ des a l'Ajuntament com a soci únic de les societats
respectives, elsacords següents:
A) Designar membre del Consell d'Administració:
de Parc Zoològic de Barcelona, SA, la Ima. Sra. Mar¬
ta Vila i Florensa, en substitució de I'lm. Sr. José Alberto Fernández i Díaz; de Societat Municipal
d'Aparcaments i Serveis, SA, I'lm. Sr. José Alberto Fernández i Díaz, en substitució del Sr. Enric Lacalle i Coll; i d'Informació i Comunicació de Barcelona, SA, el Sr. Jordi Cornet i Serra,en substitució del Sr. Enric Lacalle i Coll.
B) Establirque el termini dedesignació dels conse¬ llers que es nomenen serà de quatre anys, i en tot
cas coincident amb el mandat consistorial.
C) Facultar indistintament el president i el secretari del consell de les societats respectives, per compa¬ rèixer davant de notari i elevar a escriptura pública
els nomenaments anteriorment relacionats, com tam¬ bé per complir amb els tràmits necessaris per a la
seva inscripció en el Registre Mercantil, amb la
cor¬
recció dels errors materialsen casnecessari. Quedar assabentat del decret de l'Alcaldia, de 21 de novembre de 1996(S1/D/19964001),que designa membre del Consell General del Consorci de Turisme de Barcelona, en representació de l'Ajuntament, l'Im.
Sr. EmilioÁlvarezi Pérez-Bedia en substitució del Sr. Enric Lacalle i Coll.
S'inicia, tot seguit, el debat dels assumptes inclo¬
sos a l'ordre del dia:
ALCALDIA PRESIDENCIA
Mesures de govern.
Pla d'acció dedrogues de Barcelona 1996 - 1999.
El ponentde Salut Pública, Sr. Casas, significa que el Pla d'acció de drogues 1996 - 1999, que actualitza el vigent fins ara i compta amb el suport de tota la
corporació, palesa una manera d'actuar molt pròpia de Barcelona davant les toxicomanies i la problemàti¬
ca que generen; que la documentació lliurada als
d'indi-cadors de l'actuació municipal en
el
campde les
drogodependències
i
unresumdels
objectius i les
es¬
tratègies per als propers anys que
bàsicament
con¬
sisteixen en: l'ampliació de
les
línies de prevenció
del
consum de drogues activant encara
més la
relació
entre els serveis municipals en el seu
conjunt i les
entitats i lesassociacions; la disminució del
risc
refor¬
çant les
línies
establertes
per ala
disminució dels
riscs associats al consum de drogues i
prioritzant
el
territoris més vulnerables; la
territorialització
del Pla;
la creació d'un observatori de nousconsums
juvenils
que estigui atent
als problemes dels
psicofàrmacs
i
de l'alcoholisme; l'establiment de
protocols
de col·la¬
boració amb institucions i programes per sumar,
in¬
centivar i unificaresforços afi que
el Pla
nosigui
no¬més de l'Ajuntament,
sinó
també de
tota
la ciutat;
i la
implicació dels
professionals.
Indica que l'última
taula de
la
documentació
lliurada
mostra un cronograma de
l'aplicació dels diversos
ob¬
jectiusen
cadascuna
de les quatre
anualitats;
i
concre¬
ta que el Pla
pretén:
intensificar els
programesque es
desenvolupenen les escoles
de
primària i de
secundà¬
ria; arribar a actuacions
més
territorialitzades;
aug¬ mentar determinats recursoscomplementaris doblant
l'administració de substitutius i obrir algun nou centred'atenció i seguiment; mesures que
serviran
per ami¬
llorarencaramés elsindicadorsdemortalitat,
d'atenció
d'urgències i de
nombre
d'heroïnòmans atesos
en
al¬
gun dels
dispositius
sanitaris,
queactualment
és del
70 %, percentatge al
qual
potafegir-se
unaltre 15 %
d'heroïnòmansque no hanvolgut entraren
els
progra¬mesde tractament que se'ls ofereixen,
però
queestan
vinculats als programes de tractament
del
Servei de
Prevenció Sociosanitària (SAPS).
Acaba posant en relleu que
la
finalitat
última del
Plapresentat és
aconseguir
unapoblació més
sana,reduir les incorporacions al
món de les
toxicomanies,
disminuir la mortalitat pel consum de drogues
i
evitar
que colpegi elsgrups
de
població d'edat jove, i
millo¬
rarla qualitat devida dels
toxicòmans
i del
seuentorn
familiar.
Dia Mundial de la SIDA 1996.
El ponent de drets
civils,
Sr. Soler,
informa
que amb motiu de la celebració, elproper 1 dedesembre,
del Dia Mundial de la SIDA, convocatperl'Organitza¬
ció Mundial de la Salutsota el lema"Units en l'espe¬
rança", l'Ajuntament,
amb
el
consensunànime de tots
els grups,
col·laborarà amb
les entitats
i les
organitza¬
cions no governamentals que
treballen
ental
campamb les accions següents: a) en respostaa
la
petició
formulada pel Projecte dels Noms, es
lluirà
ala
faça¬
na de la casade la ciutat una secció del Quilt Memo¬
rial de la SIDA, i la col·locació de tal domàs, que es farà en un acteoficial en presència dels
regidors
que vulguin afegir-s'hi,serà el
puntde partida de la diada;
b)en resposta a
la
petició de la Comissió
Unitària Pri¬
mer de Desembre, es col·locarà, en
col·laboració
amb l'Entitat Metropolitana del Transport, un
cartell
divulgatiu de fons
blanc
amb
unllaç
vermell
atots
els
autobusos i es donarà suport logístic a la
instal·lació
d'estands al portal de
l'Àngel
i ala
concentració final
de cloenda de la diada, a la qual invitatots els mem¬ bres del consistori; i c) s'ha donat suport ala
petició
perquè a la façana
de la
Generalitat
espengi
unaal¬
tra secció del QuiltMemorial de la SIDA.
Subratlla quetotes lesmesures
anteriors
responenal compromís del
consistori de
conscienciar la
ciuta¬
dania envers una malaltia que ha provocat
ja la mort
de2.500barcelonins.
COMISSIO DE GOVERN
Ratificareis acords de laComissió deGovern, de 8
de novembre de 1996, pels quals s'aproven
ini¬
cialment:
1) La
modificació
parcial del
Pla
especial
d'establi¬
ments de concurrència pública i
hoteleria de
Ciutat
Vella, d'iniciativa municipal;
2) L'Estudi de
detall de la
parcel·la situada
al
carrer
de Provença, núm. 93-97,
als
efectes de
l'ordenació
de laubicació en laplanta baixa i
altell de
l'ús d'habi¬
tatge vinculat entre
ambdues plantes i
l'accés al
pati
interior del'illa, promogut per
Metro-3,
SA;
3) La
modificació del Pla
especial
d'ordenació de
l'illa delimitada pels carrers de
Manso,
de Viladomat,
de Calàbriai del Parlament, en l'àmbit de les finquesnúm. 8-12 i 14 del carrerde Calàbria, i interior de la
fincanúm. 24-28del carrerde Manso,d'iniciativa mu¬
nicipal;
4) L'Estudi de
detall
per al'actuació
urbanística
al
pati interior de
l'illa
delimitada pels
carrersdel
Comte
Borrell, de Provença, de Viladomat
i
del
Rosselló, de
conformitat amb el que determina
la
modificació de
l'Ordenançaper a la
rehabilitació i millora
de
l'Eixam-ple de Barcelona,
promogut
perla
Institució
Pedagò¬
gicaSant
Isidor;
5) El Pla
especial de
concreció d'ús i
condicions
d'edificació de l'equipament
cultural i
administratiu
del carrer de la Riera Blanca, núm. 1-3, d'iniciativa
municipal;
6) L'Estudi de
detall
d'ordenació de volums
ala
carretera de Collblanc, núm. 86, promogut per
la
Congregació de les
Serventes
del Sagrat
Cor de
Jesús, amb les prescripcions
contingudes
al'informe
de la UnitatOperativa de
Planejament
I, de 21 d'octu¬
bre de 1996, annex a aquestacord;
7) L'Estudi de
detall de la
parcel·la
situada al
carrerd'Hurtado, núm. 10, als efectes de
l'ordenació
de la
ubicació en la planta baixa i altell
de
l'ús d'habitatge
vinculat entre ambdues plantes, promogut per
Iria
Inmuebles, SL;
8)L'Estudi de
detall
d'assenyalament
d'alineacions
del passatge de
Sant Pere,
des de la cantonada
del
carrerde l'Alcalde de Móstoles finsala línia desepa¬ ració de lazona 17-7, promogut pel Sr. RamonGener
i Sala.
El Sr. Fabregat puntualitzaque
el
seu grupvotarà
favorablement el Pla especiald'establiments
de
con¬currència pública i hoteleria
del
districte de
Ciutat
Vella, però recomana, en
vista
dels
rumors quecir¬
culen pel barri, que
el període
d'informació pública
s'aprofiti per a
explicar-ne
adequadament
l'abast
als
veïns.
S'aprova per
unanimitat el
dictamen
anterior
atots
elsseus apartats.
Ratificar l'acord de la Comissió de Govern, de 8 de
novembre de 1996, pel qual s'aprova
definitivament
l'Estudi de detall per a l'actuació
urbanística al pati
interior de l'illa delimitadaper la ronda de
Sant Pau
i
els carrersdeManso, del Parlament i del Comte Bor¬
rell, de conformitatamb el que
determina la
Modifica¬
ció de l'Ordenança per a la
rehabilitació i millora de
Miguel i
Ángel
Casanovas i Aixàs i el Sr. Francisco Casanovas i Moliné amb les modificacions no subs¬ tancials derivades de la incorporació,en el document, de les millores d'accessos que determinaven lesprescripcions de l'acord d'aprovació inicial.
Ratificar l'acord de la Comissió deGovern, de 8 de novembre de1996, pel qual s'aproven definitivament:
1) l'Estudi de detall de compensació de volums a les
illes delimitades pels carrers del Segre, del Doctor
Sanponç, de Josep Soldevila i de Borriana (A) i pels
carrers del Segre, de Borriana, i de Josep Soldevila
(B); i 2) la delimitació de la unitat d'actuació, promo¬
guts pels hereus del Sr. Ricardo Nubiola i Vilomara; amb desestimació de les al·legacions presentades
pels representants de les comunitats de propietaris
dels immobles del carrer del Segre, núm. 73, carrer
del Segre, núm. 75, carrer del Doctor
Sanponç,
núm.139, i carrer del Doctor
Sanponç,
núm. 100, 102 i104, de conformitat amb el contingut de l'informe de la UnitatOperativade PlanejamentI, de 17 desetem¬ bre de 1996.
Ratificar l'acord de la Comissió deGovern, de 8 de novembre de 1996, pel qual s'aproven definitivament
els Projectesd'estatuts i basesd'actuació per a
l'exe¬
cució de la unitat d'actuació núm. 5 del Pla especial de millora i reforma interior de Can Caralleu, presen¬
tats per Almendro González, SL, i la Sra. Josefa
Guerrero i Tomás, i Derat, SL, propietaris que repre¬
senten més del 60% de la superfície total de l'àmbit
de la citada unitat, amb estimació de l'al·legació for¬ mulada pel Sr. Pablo Esmerat i García Cascón,
que
actua en nom de Almendro González, SL, la Sra. Josefa Guerrero i Tomás, i Derat, SL, i desestimació de les al·legacions formulades pel Sr. Santiago Perun i Paul, pels motius
que s'exposen en l'informe emès
per la UnitatOperativa de Gestió del Sòl, de 21 d'oc¬ tubre de 1996.
S'aproven per unanimitat els tres dictàmens pre¬
cedents.
COMISSIÓ D'HISENDA I INFRAESTRUCTURES
Aprovació inicial dels Pressupostos Generals de
l'Ajuntament de Barcelonaper a 1997.
Aquest punt de l'ordre del dia es concreta en la
proposta següent:
Aprovar els Pressupostos Generals de l'Ajunta¬ ment de Barcelona per a 1997, i les seves Bases d'execució,en elsquals es trobenintegrats:
a) Els propis de l'entitat.
b) Els pressupostos dels organismes autònoms municipals de caràcteradministratiu:
-Fundació Mies Van der Rohe
-Institut Municipal de Disminuïts.
-Institut Municipal d'Educació.
-Institut Municipal d'Informàtica.
-Institut Municipal d'Hisenda.
-Institut Municipal de Serveis Funeraris.
-Institut Municipal d'Urbanisme.
-Patronat Municipal de l'Habitatge.
c) Els pressupostos dels organismes autònoms municipals de caràcter comercial, industrial, financer
o anàleg:
-Institut Municipal de Cultura de Barcelona.
-Institut Municipal de Parcs i Jardins.
-Institut Municipal de Mercats.
d) Els estats de previsionsd'ingressos i despeses
de les societats mercantilssegüents:
-Barcelona Promoció d'Instal·lacions Olímpiques, SA.
-Informació i Comunicació de Barcelona, SA.
-Societat Municipal d'Aparcaments i Serveis, SA.
-BarcelonaActiva, SA.
-Parc Zoològic de Barcelona, SA.
El primer tinent d'alcalde, Sr. Clos, defensa els
Pressupostos generals per a 1997 referint-se pri¬
merament al marc economicofinancer en què s'ins¬
criuen, el qual fou acordat pels tres grups queformen
l'equip de govern, i és objecte d'actualització cada sis
mesos, de manera que els Pressupostos presentats
s'ajusten a l'evolució de tals previsions ja que, si bé
les variacionsd'ingressos obliguen a introduir elsper¬ tinents retocs en les despeses, els Pressupostos
mantenen els grans criteris d'actuació de l'equip de
govern enel present mandat:
a) L'increment de la inversió tant en termes de la inversió directa com en el conjunt de la formació de
capital, de manera que el capítol 6 té un increment superior al 35 % en el Pressupost propi de l'Ajunta¬
menti al 30 %en el consolidati, afegint-hi les transfe¬ rències de capital, l'increment se situa entorn del 20 %: el tret definitori dels Pressupostos és, doncs, continuar l'esforç inversor ambl'objectiu de mantenir,
després de les granstransformacions urbanes opera¬ des després dels Jocs Olímpics, el valor de la ciutat
mitjançantel Programa quadriennal que distribueixtal
esforç per tot el territori urbà, com queda ben palès
en l'increment de la inversió directaatravés del Fons
d'inversió dels Districtes i en l'anàlisi dels diferents
programes d'inversió aplicats sobre el territori.
b) La reducció de l'endeutament, compromís i es¬
tratègiaque es van complint, any rera any i que en el
Pressupost presentat se xifra entre els 5.000 i els 6.000 milions depessetes.
c) L'increment de l'esforç fiscalperdessota del pro¬ ducte interior brut de la Ciutat i en xifres molt prope¬ res a la inflació.
I d) La reducció de la despesa corrent seguint un programa que s'està executant des de fa diversos anys,centrat en la millora de la productivitat, la rees¬
tructuració dels serveis i la millora del funcionament dels recursos disponibles.
Concreta que les inversionscontinuen la política de
suport a l'habitatge, en la qual es destaquen 2.655
milions de pessetes destinats a expropiacions i crea¬ ció de sòl, altres 5.300 milions d'inversions directes del Patronat Municipal de l'Habitatge i 1.500 milions de pessetes més d'inversió directa de Procivesa, de
maneraque, sumant tots els conceptes,
esdediquen
a tal prioritat uns 9.593 milions de pessetes,
que re¬
presenten un 30% de les disponibilitats inversores;
que, en matèria de transport públic es continua tam¬ bé la política acordada en la signatura del contracte-programa dedicant-hi 10.200 milionsde pessetes, xi¬ fra que comprèn 2.200 milions de transferències corrents, altres 5.500 milions de transferències de
capital i 2.400 milions més provinents del recàrrec
metropolità sobre l'impost de béns immobles, de ma¬
nera que el suport a la política de transport públic
de l'Àrea Metropolitana representa una aportació de
6.240 pessetes per habitant i any, quantitat notable¬
ment superior a la que dediquen al transport públic
no arriba a les 5.000 pessetes per
habitant
i
any;i
que de la resta
d'inversions
que esdistribueix
per
tot
el territori dela ciutat,esdestaquen els
gairebé 6.000
milions de pessetes que es
destinen
a gransreposi¬
cionsd'espaispúblics i demostrenla voluntat
de
dedi¬
car una part important
de la
capacitat inversora
amantenir el valor de la nostra ciutat, que està trans¬
formant-se, veientunsfluxos
econòmics
enrelació al
seuentorn, i convertint-seen el centre
històric de tota
l'Àrea Metropolitana.
Fa avinent que, en virtut dels
acords
assolits amb
el Grup
d'Iniciativa-Els Verds,
s'han
previst
unsincre¬
ments de 300 milions de pessetes per a mante¬ niment, vinculats a majors ingressos que
puguin ob¬
tenir-se en l'exercici, d'altres 100 milions per a
la
realització d'obres relacionades amb les
auditories
mediambientals i de 25 milions per als programes
d'aplicació d'energies
fotovoltaiques
enedificis
muni¬
cipals, mentre que
pel
quefa
ales
preocupacions
del
Grup Independentista, per una
banda,
hi ha el
com¬promís de destinaren
el mandat 2.000 milions
al Pro¬
grama de mercats,
finançat
en unaaltra tercera part
pels comerciants
i
enla tercera
part restant
peraltres
Administracions, i estan en curs negociacions queen
els propers mesos plasmaran
aquests
compromisos
comptant amb el suport
dels
altres socis, i
perl'altra,
les aportacions de
tal
grups'han traduït
en unadota¬
ció de 10 milions per a la Cobla Ciutat
de
Barcelona i
una de 180 milions per a la
normalització
lingüística,
dels quals 140 es destinaran
al Consorci
i la resta
aprogrames
específics de
l'Ajuntament.
Tocanta la política de
personal, addueix
l'evolució
decreixent de la plantilla i els programesde
jubila¬
cions anticipades, però alhora
indica
quesi
bé el
Pressupost ja preveu una
oferta
d'ocupació pública
de 55 places, confia encara
poder
fer
unesforç addi¬
cional en el curs de l'exercici, atès que la políticad'austeritat haportat alguns serveis a
situacions límit.
Afegeix que tant la
plantilla
pròpia de
l'Ajuntament
com la consolidada ha tingut un decrement
conside¬
rable, el qual s'ha compensat
amb increments
de la
productivitat, però en alguns sectors
cal
reconsiderar
aquestatendència i reposarun
major percentatge
de
baixesvegetatives.
Comenta, a continuació, el contingut del
quadern
repartit als membresdel
consistori sobre l'evolució
economicofinancera 1987 - 1997 i fa notarque en el
període 1987 - 1992 es constata,
tant
enpessetes
corrents com en pessetes constants, unincrement
notable dels ingressos,
tendència
que es trenca a partir de 1991 enquè
esprodueix l'aplanament
d'aquesta corba; que
pel
quefa
ales despeses, s'ob¬
serva, en pessetes constants, unincrement
des de
1987 fins a 1992, un fortdecrementen elsanys 1992
i 1993 i l'estabilització, amb tendència a la baixa, a
partir de 1994; que les
aportacions
del Fons
nacional
de cooperació municipal varen
créixer quasi
pa¬ral·lelament alsingressoslocals fins a 1990
i
s'estabi¬
litzaren entre 1990 i 1993, però a partir de tal any,
gràcies a l'últim acord
signat
amb els Ajuntaments,
s'estan incrementant per damunt de
l'evolució de l'e¬
conomia; que la diferència entre
ingressos
i des¬
peses, que permet un
estalvi amb
el qual s'obtenen
recursos per finançar inversions
i
retornarendeuta¬
ment, s'ha estabilitzaten unaxifra important
gràcies
a la contenció de ladespesa, a l'increment deles
apor¬tacions del Fons nacional de cooperació municipal i al
decrement de la despesa per interessos,
el qual ha
estat relativament important en els darrers
exercicis;
que,
consegüentment,
s'ha passat
d'una
situació de
dèficit a una altra de superàvit que
ha fet
possible
reduir any rera any
l'endeutament
en unaxifra
prope¬raals 5.000milionsde pessetes
anuals
sensesacrifi¬
car les inversions i laformació bruta del capital; ique la ratio del deute total sobre els ingressos, undels
més valorats per les entitatsfinanceres,
arribava
el
1992al'1,5 i se situarà elproperexercici en
l'1,1.
Insisteix que els Pressupostos
presentats tenen
l'objectiu de
mantenir
unnivell
d'inversions molt
ambi¬
ciós i adequat al funcionament
dels serveis
amb
unequilibri entre els
diferents sectors
de despesa
molt
similar al del'anyanterior, per
bé
quehi ha
unlleuger
increment en aquells que
són
competència
pròpia
d'aquestAjuntament
i
unlleuger
decrement,
encanvi,
en aquells altresquesón de
prestació voluntària.
Destaca, finalment, que dintre del marc
economi-copressupostari
quadriennal
queacaba d'exposar,
un
dels esforços que cal fer
és la
recuperació del finan¬
çament dels
serveis de
capitalitat
quepresta
aquest
Ajuntament
senseésser de la
sevacompetència, l'im¬
port dels
quals
potcomptar-se
de
moltes
maneres
però, en cap cas, no
baixa
dels 10.000 milions de
pessetes anuals:
consegüentment,
aquest
objectiu
reclama una resposta
adequada
percomplir
allò
ques'acordà el mesdejuliol.
El Sr. Rocamanifesta, d'antuvi, queel primer
tinent
d'alcalde, en l'acte de presentació pública
dels
Pres¬
supostos en debat,
indicà
que entals
Pressupostos
deixava l'oposiciósense arguments,
però
gairebé l'ha
deixada sense Pressupostos, perquè els queha for¬
mulat resulten incomplets,
perquè
hi manquendocu¬
ments bàsics i s'han lliurat per parts fins al punt que avui mateixs'han distribuïtrectificacions. Afegeix que els Pressupostos presentatssón
provisionals,
perquè
encara cal incorporar-hi les
modificacions
derivades
de l'acord polític entre els
diversos
grups queinte¬
gren l'equip de govern; que
tenen
caràcter purament
orientatiu, perquè dels 19.000
milions
de
pessetes
previstos per a
inversions
se'n concreten 5.000 i els
altres 14.000 queden sense imputar;
i
quesón també
unsPressupostos
contradictoris.
Significa que els Pressupostos
presentats descan¬
sensobre tres elements fonamentals:
a) Una
congelació salarial,
que,dins
unapolítica
d'austeritat i desdel puntde vista
estrictament
pressu¬ postari, té unaconseqüència
favorable;
arabé,
en unmomenten què s'adopta una mesura
d'aquesta trans¬
cendència que perjudica un
col·lectiu important,
noté
sentit que en les partides
d'alts
càrrecs i de
personal
eventual hi hagi unsaugments
del
7,4i
del 4,8
per100
que no es poden
justificar amb
novescontractacions
donat que aquestes
s'haurien de concretar
enla perti¬
nent relació de llocs de treball que es pensaproveir, i
de les remuneracions quese'ls assignen.
b) La reducció, com a
conseqüència de la
baixada
del tipus d'interès, deles despeses
financeres; tan¬
mateix encara avui hi ha unes obligacions de l'ordredels 82.000 milions de pessetes que dupliquen
les
despeses de personal
i signifiquen
quecada
ciutadà
ha de pagar més de 50.000 pessetes
pel deute de la
Ciutat: pertant, caldria haver
aprofitat
la
reducció del
tipus d'interès per
accelerar
l'amortització del deute
municipal o bé per rebaixar
la
pressió tributària
quec) El fet que l'increment mésnotable en els ingres¬
sos municipals deriva de la participació
municipal en
els ingressos tributaris de l'Estat, perquè l'economia
funciona bé, i no pasde la millora de la simple recap¬ tació no per increment de la pressió fiscal, sinó
perla simple millora de la recaptació pròpia.
Afirma que els Pressupostos no assenyalen cap prioritat en l'aplicació dels recursos obtinguts de les tres vies que acaba d'indicar; i en aquest sentit
argu¬ menta, tot repassant les fixadesen el Programa d'ac¬ tuació municipal:
a)Que unaprimera prioritat del present mandatera
el foment del'ocupaciói de l'activitat econòmica, polí¬ tica que ha d'anar acompanyada per una política tri¬ butària adequada, però l'equip de
govern es limitaa
presentarjacom unavictòria la congelació de tributs, quan té el compromís de reduir-la, que una hora o
altra haurà de complir; ara bé, l'estalvi i els
majors
recursos ques'obtenen per lestres vies
que ha men¬
cionat abans no s'apliquen pas a
tal finalitat, i tot això
s'agreuja pel fet que, malgrat la congelació dels im¬ postos, els Pressupostos noesperin una millora de la
recaptació, la qual cosa denota poca confiança en l'activitat econòmica i fa necessària una política d'es¬
tímul a la inversió i a la localització econòmica i co¬
mercial, política que, com ha dit, ha d'anar acompa¬
nyada d'una política fiscal adequada.
b) Que un segon objectiu era la promoció de l'ha¬
bitatge i, tanmateix, els Pressupostos disminueixen
lespartides destinadesal'adquisició de sòli enla do¬
cumentació relativa al Patronat Municipal de l'Habitat¬ ge, que no li ha estatfacilitada fins ahir, les partides de venda d'actius superen les que es destinen a
construcció de nous habitatges, la qual,
per tant, no apareixcom una prioritat dels Pressupostosde 1997, on, en canvi, les partides d'imatge i informació crei¬
xen un 26%.
c) Que un altre objectiu prioritari havia d'ésser la descentralitzaciói, no obstantaixò, lesdotacionsdes¬ tinades als districtes s'incrementen només un 1,7 %,
ésadir, perdessota les previsions d'inflació,
a pesar que el 1996 s'han incrementat els serveis que se'ls hantransferit, perquè l'equip de
govern no ha resistit
la temptació de centrifugar dèficit, de
manera que, deixant de banda la discussió sobre la distribució del Fons d'inversió delsdistrictes, que en determinatsas¬ pectes presenta una clara injustícia, el volum global
de despesa dels districtes baixarà.
d) Que una altra prioritat eren el comerç i, concre¬ tament, els mercats, però dels 2.000 milions de pes¬ setes que el Programa d'actuació municipal preveu
dedicar-hi, els Pressupostos en debat només n'hi
destinen 219, de manera que, en els dos anys que
resten de mandat, se n'hi hauran de dedicar 1.800 milions.
i e) Que tampoc ho és la sensibilitatsocial
perquè,
concretament, l'aportació per a la targeta rosa es fixa en 50 milions depessetes, quan l'anyabans era de 400.
Significa que si bé els Pressupostos marquen el
gran debat entre govern i oposició, el vot contrari als
Pressupostos
per a l'any vinent que emetran avui elsmembres del Grup de Convergència i Unió no és una resposta automàtica o reflexa a la seva condició
d'oposició; és a dir, novotaran que no perquè com a
oposició els toca votar no, sinó perquè no tenen més
remei: per tant, si els Pressupostos estiguessin for¬
malment més ben presentats, reflectissin una política de prioritats d'acord amb els interessos de la ciutat i
sapiguessin carregar els costos de l'austeritat d'una
manera més coherent iconjugar l'austeritat amb
me¬
sures de sensibilitatsocial, el seu
grup tindria una al¬ tra actitud.
El Sr. Fernándezexpressa, d'entrada, laseva quei¬
xa perla forma coms'han presentatels
Pressupostos
per a l'anyvinent, la qual cosa ha obstaculitzat la tas¬
ca als grups
de l'oposició i explica la inassistènciaa
la Comissiódel Plenari del Grup Popular, el qual
vint-i-quatre hores abans no disposavaencara d'informa¬
ció sobre els Pressupostos que s'hi havien de deba¬ tre i, per respecte al consistori, no adoptarà avui el
mateix capteniment apesar que fins fa amb
prou fei¬
nes unahora no se li ha facilitat elquadernet explica¬ tiu de les inversions per a l'any vinent i, pertant, no
ha pogutcontrastar si s'hi han recollit totes les inclo¬
ses en el Programad'actuació municipal, ni
conèixer-ne el desglossament, tot això
malgratque l'aprovació
dels Pressupostos genera el debat més
important de
tot l'any, en el qual esfa realment política.
Esmenta, a continuació, com a elements positius
dels Pressupostos, en la seva opinió perquè l'equip
de govern no hi ha pogut incidir:
a) l'estalvi, com a conseqüència de la baixada del tipus d'interès, d'uns 3.000 milions de pessetes, és a dir d'un8,4%,en les despeses financeres municipals;
b) l'increment de l'aportació del Fons nacional de
cooperació municipalen el 6,4 % respectea l'exercici anterior, que representa 4.100milions de pessetes;
i c) la congelació dels sous
del personal municipal
que, malgrat tenir una càrrega política que el seu
grup assumeix, comporta un estalvi de 800 milions,
als quals poden afegir-se altres 1.000 milions per no haverampliat la plantillaen els exercicisanteriors.
Abundant en l'aspecte del personal, observa
que quan per una banda escongela el sou dels empleats
municipals i el nombrede funcionaris decreix any rera
any, paral·lelament la partida d'alts càrrecs creix en un 7,4 % i la d'assessors ho fa en el 4,07
%; que l'oferta pública d'actuació que s'ha negociat amb el
Grupd'Iniciativa -ElsVerds, esconcentrarà probable¬ ment, com en anys anteriors, en serveis que estan
sota la responsabilitat detalgrup i oblidarà altres pla¬
ces que la Ciutat també necessita,
com ara les
d'agents de la Guàrdia Urbana i debombers.
Remarca que els tres elements positius que ha
mencionat permeten disposar d'uns 9.000 milions de pessetes que són un bon regal per a la ciutat, als
quals poden afegir-se altres facilitats,comsón lesde¬ rivades del fet que l'Ajuntament recapti el recàrrec metropolità sobre l'impost de béns immobles i la taxa ambiental metropolitana de gestió de residus munici¬
pals i fins al cap d'un temps no traspassi els diners recaptats a les entitats metropolitanes destinatàries,
cosa que li permet obtenir rendiments financerscon¬
certant operacions de tresoreria puntuals
per un im¬ port d'uns5.000 milions de pessetes.
Analitza, acontinuació, els aspectes negatius dels Pressupostos en debattot dient que Barcelona con¬
tinuarà essent la ciutat més cara d'Espanya, perquè a pesar de tenir els tipus dels impostos sobre l'acti¬
vitat econòmica, els vehicles de tracció mecànica i els béns immobles en els seus límits màxims, els
Pressupostos en debat preveuen encara un incre¬
ment de recaptació del 2,6 %, de manera
tals conceptes s'esperen
obtenir
unes58.000
pes¬
setes perhabitant.
Sosté que de la
fiscalitat
municipal
esdesprenen
lesconclusions següents:
a) que continua sense
haver-hi
unapolítica clara
de promoció
econòmica
de la ciutat;
b) que l'equip
de
governestà
incomplint el
compro¬
mís de rebaixar la pressió
fiscal
que pesasobre
els
barcelonins; i
c) que l'increment
dels ingressos
municipals
es
produirà
gràcies
al'increment
de la
recaptació de la
grua en un
14,04 %,
dels
guals
enun
13
%, dels
embargaments en un
36 %,
dels interessos
de
de¬
mora en un 138 %, i de les multes i de
les
plus-vàlues en un 48 %.
Considera que els eixos en
què el
primer tinent
d'alcalde hafonamentat els Pressuposts,
més inver¬
sió, menysdeute i
superàvit,
responen aunaconcep¬
ció tan optimistacom
irreal.
Referint-seprimeramenta les
inversions,
argumen¬ ta: que no creixenpas enel 41%,
perquè dels 19.483
milions de pessetes, quesegons
el primer
tinent
d'al¬
calde importen les
inversions
reals,
nos'han
deduït
els2.264 milionsque s'obtindran
de la
venda d'inver¬
sions reals, i del saldo resultant,17.219
milions,
nos'ha desglossat tampoc
allò
que corresponveritable¬
ment a inversió,un 65%, i allò quecorrespon arepo¬ sició, un 35 %, de manera que
la
inversió real neta
importa 11.192
milions i
sesitua
en unsparàmetres
molt similars als d'exercicis anteriors. Li preocupa,
peraltra banda, que
les
xifres d'inversió puguin
acu¬mular recursos no disposats en l'exercici
de 1996
do¬
nat que fins al 30 de
setembre proppassat
l'execució
del Pressupost només
havia
assolit el 21 %,
2.907
milions, de la inversiótotal previstai,
pertant,
li
costa
de creure que en els tres mesos
restants
espugui
executar el 79 % pendent.
Fa notar, també, que les dades
facilitades contra¬
posen la
inversió al
manteniment, les
dotaciones
del
qual es redueixen en
elements clau
comla via
públi¬
ca, la xarxad'aigües i els
semàfors;
quel'Ajuntament
només dedicaa inversió8 de cada 100 pessetes que
gasta,
paràmetre
queestà
perdessota
del d'altres
ciutats espanyoles
comparables
amb la
nostra;
queper cada pesseta que es
destina
ala
inversió, se'n
destinen 2,5 als bancs; que els deutes contretsen
el
present exercici no es començaran a
amortitzar
fins
al segle XXI, i concretament
els 10.000 milions de
pessetes rebuts
de la
Société
Générale,
que es gas¬taran en aquest exercici, no es començaran a
tornar
fins l'any 2014; que
l'anàlisi de
les xifres
correspo¬nentsal Patronal Municipal del'Habitatge,
Institut Mu¬
nicipal d'Urbanisme
i el Fons
d'inversió dels Districtes
no palesa cap prioritatper
la política de
l'habitatge
ni
cap sensibilitat
especial
enversla descentralització;
que la
indeterminació de
les inversions
esfa ben
patent en la
Memòria de
l'Institut
Municipal d'Urba¬
nisme, que és l'instrument
de la
activitat inversora
de caràcter urbanístic, on la única partida quantifica¬
da són els 366 milions corresponents al Clot de
la
Mel; i que no es tenen presents
les
desviacions
pressupostàries que
pugui comportar
el
manteniment
d'infraestructures, actualment a càrrec d'altres
admi¬
nistracions, fet que obligarà a detreure recursos
d'in¬
versionso transferències.
Tocant, després, a les xifres
d'estalvi
adduïdes
pel primer tinent
d'alcalde,
observa
quela despesa
corrents'hacalculata labaixaperquèno
s'han
com¬ putat 1.011milions
de pessetes,
dels
quals 710
són
compensacions
de
dèficits d'organismes
autònoms i
9.301 transferències mal
comptabilitzades:
conse¬güentment
els
Pressupostos
presenten
un
incre¬
ment del 7,3% en la despesa corrent
i
nosón
aus¬ters, sinó clarament
expansius.
Qüestiona,
peraltra
banda, la conveniència d'esmerçar
140
milions de
pessetes en
la
participació de l'Ajuntament
a
la Ca¬
dena d'Ones Municipals i 475
milions
enBarcelona
Televisió, d'incrementar els assessors
i
els alts càr¬
recs,defer despeses enenquestesben
pocrelacio¬
nades amb la dinàmica de la ciutat, i en publicitat
com ara els anuncis del desè aniversari de la Cam¬
panya "Barcelona,
posa't
guapa",
enels
quals
s'han
gastat 71
milions.
Creu que el Pressupost
s'ha presentat
amb
un op¬timisme exagerat,
perquè s'ha
afirmat
quereduïa
el deute oblidant que l'Ajuntament
té
undeute
de
450.000 milions de pessetes que, al
ritme de
devolu¬
ció que s'ha indicat, no
s'amortitzaria
totalment
fins
al'any 2039: pertant
el
superàvit, si
fos real,
s'hauria
de destinar a reduir deute per no haver de pagar
tants interessos als bancs.
Confia que el
període
d'informació pública s'apro¬
fiti: per a recollir en
els
Pressupostos les
modifica¬
cions derivades delsacordsquejustifiquen
el
votfa¬
vorable de tots els socis de l'equip de govern; per a
adequar els Pressupostos
municipals als de la
Ge¬
neralitat i de l'Estat, particularmenten
dos aspectes:
1r) incorporar
previsions
acompte
per acrèdits
enperíode de manca en
la
sevaamortització, és
adir,
la immobilització parcial del Fons
de
maniobra amb
la creació d'un Fons de deute; i 2n) fer concordar
determinades transferències provinents
d'altres
Ad¬
ministracions amb les xifres que constin en
els
res¬ pectiuspressupostos.Diu, en conclusió, que el Grup
Popular
votarà
encontra dels Pressupostos presentats
perquè els
veucom un exemple no ja
d'enginyeria
financera,
sinó de
malabarisme matemàtic, són, ajuíseu, expansius en la despesa i ficticis i
indeterminats
enles
inversions, i
no s'ajustena la realitat
pressupostària.
ElSr. Forradellas anticipael vot
favorable del
Grup
d'Iniciativa-Els Verds als Pressupostos Generals per
a 1997, que justifica
pel
seuacord global amb les
grans línies
establertes
enel Pacte de
governi
enel
Programa
d'actuació
municipal, i també
perl'accepta¬
ció escrita dels punts concrets
plantejats
pel
seugrup.
Considera que el Pressupost
compleix
les
gransmagnituds: la
reducció de la
pressió fiscal, l'increment
de la inversió directa, la culminació de les
operacions
de comprade sòl i de
millora dels
espais
públics, la
reducció del deute, la disminució de
l'aportació
deBarcelona als gransconsorcis
culturals.
Destaca que, pel que faa
les despeses,
les aporta¬
cions del seu grup han comportat:
a) una
previsió
peral
manteniment,
conservació i
neteja dels edificis
municipals de
800 milions
de
pes¬setes,dels quals 500ja figurenen
els
Pressupostos i
altres 300 s'hi introduiran el mes de juny, un cop constatats uns majors ingressos
provinents
de la
re¬captació ide la
rebaixa del
tipus
d'interès;
b) l'increment de
les
quantitats destinades
ala
compra de sòl en 350
milions
sobre els
previstos
enc) la major dotació dels programes de sostenibilitat
en tres direccions: una campanya de sensibilització
mediambiental que s'haurà de dur aterme de la ma¬
nera més ràpida possible atès que l'acordada en els
Pressupostos anteriors no s'ha fet; la incorporació
d'una previsió per al Programa d'energies
fotovoltai-ques amb l'ajut de la Unió Europea; i la previsió de
100 milions per ala posada en marxade les conclu¬ sions de les auditories mediambientals;
d) el compromís de cessió gratuïta al Patronat Mu¬
nicipal del'Habitatgedel sòl necessari per adesenvo¬ lupar el Pla de l'habitatge peral proper any, cosa que
pot significar una quantitat superior als 250 milions
previstos en exercicis anteriors com a transferències
decapital; i la incorporacióal Pressupostde tal Patro¬
nat de lloguers pels locals
que té cedits a l'Ajunta¬
ment;
e) l'ampliació, en 400 milions, de les dotacionsdels programes de benestar social, suma que anirà desti¬ nada a oferirhabitatgesa persones que es troben en situacions de gravetat extrema i marginació;
f) el manteniment de la partida del 0,7% per a la cooperació internacional, exemple que haurien dese¬
guiren els seus pressupostos altres Administracions, perquè no és suficient fer declaracions institucionals sobre conflictes com el de la regió dels Grans Llacs
d'Àfrica,
sinó que cal també aportar els recursos queajudin aposar-hi remei.
Referint-se a la congelació de la plantilla i de les remuneracions del personal, significa que el seu grup ha presentat a les Corts esmenes que rebutgen la
congelació salarial i està obert a qualsevol iniciativa
quetendeixi aevitar-la; que cal ampliar l'oferta d'ocu¬ pació pública prevista en 55 places per al proper exercici perquè la descentralització,
juntament amb el
pla de jubilacions anticipades, ha generat una sobre¬
càrrega de feina per causa de la insuficiència de la
plantilla actual, la qual s'ha d'ampliar: peraixò, abans
de l'aprovació definitivadels Pressupostos cal analit¬
zar amb la Junta de Personal i el Comitè
d'Empresa
els dèficits existents i estudiar, alhora, altres qües¬ tionscom ara laformació, la promoció internai les re¬ tribucions complementàries, pertal d'establir uns cri¬ teris transparents i clars.
Demana, finalment, que es convoqui l'audiència pública a fi que els Pressupostos i les Ordenances
fiscals per a l'anyvinent puguin ésser explicatsa les
entitats i associacions de la ciutat i aconseguir, des¬
prés de la discussió pertinent, un ampli consens ciutadà.
El Sr. Soler sintetitza els raonaments pels quals el
Grup Independentistavotaràfavorablement els Pres¬
supostos per a1997 dientquetals Pressupostosdes¬
pleguen les prioritats establertes en el Pacte de
govern per al mandat i després en el marc
eco-nomicofinancer 1996-1997 del Programa d'actuació
municipal, que són: la reducció de l'endeutament, se¬
guint la línia iniciada l'exercici anterior, en una xifra properaal 6.000 milionsde pessetes; el manteniment
de
l'esforç
inversor en una inversiópropera als 20.000 milions, que comporta un augment del 36% respecte a l'any anterior, i una inversió total superior
als 38.000milions, de maneraque aquestAjuntament
és l'única Administració que ha compatibilitzat la re¬ ducció de l'endeutamenti el creixement de la inversió
pública, quan altres Administracions l'han retallada
severament, i ho fa amb una reducció modesta però
real, de la pressió fiscal, si bé en propers exercicis
caldrà intensificar els esforços per reduir-la en xifres més notables.
Afegeix que en aquesta tasca ha de tenirun paper
important la negociació política que esreforçaria amb
el consens corporatiu entorn el finançament de les
despeses de capitalitat, que pugen de l'ordre dels
10.000 milions de pessetes, entre els quals destaca novament, comja ho féu l'anypassat, elscostos dels
museusque aquest Ajuntament sosté.
Explicita, a continuació, les aportacions específi¬
quesdelseu grupalsPressupostosdel proper anytot
significant que Barcelona, com a capital de país, ha
d'apostarfortament:
a) per la consolidació d'una política comercial al servei de laciutat, amb l'incrementdels recursosdes¬ tinats a tal fi en un 16% respecte a l'any anterior i el
desplegament del compromís d'aplicar 2.000 milions
de pessetes a la inversió de mercats i eixos comer¬
cials, al qual confia que també respondran els altres
socis esmentats pel primer tinent d'alcalde, perquè
representa una políticade suport al comerçpetit i mit¬ jà que pot contribuir a fer una ciutat més humana i
participativa, a revitalitzar els barris i a dignificar un
sector, del qual directament o indirectament viuen
unes 400.000 persones;
b)perla solidaritatmanifestadaen unagran plurali¬
tat de formes, dedicantals programes de cooperació internacional un0,7%delsseus ingressos propis, que
representa a la vora de 600 milions, exemple que haurien de seguir altres Administracions i, concreta¬ ment, la Generalitat, la qual només hi destina 425, és
a dir, un0,09% delsseus recursos;
c) perla igualtat social i el respecte als drets de les persones, incrementant aquestes dotacions un 32,3% respecte a 1996;
d) per a la sostenibilitat, amb la incorporació d'un
programa sobre la recollida selectiva de residus als mercats, que implica una inversió de 40 milions de pessetes ique tindràunefecte desensibilització de la
ciutadania; i
e) per la catalanitat, destinant un 200 milions a la normalització lingüística i als programes de cultura
popular: la recuperació de la Cobla Ciutat de Barcelona i el Pla de tradicions.
La Sra. Rojo comenta que els Pressupostosen de¬ bat reflecteixen la voluntat d'executar el Programa d'actuació municipal i de mantenirunestil de govern i de gestió de la ciutat, el qual, malgrat la crítica
que n'ha fet el president del Grup Popular, obté delsciuta¬ dans una valoració de 7 sobre 10;
que, segons una
enquesta, Barcelona ha consolidat la sisena posició dins elconjunt de ciutats europeesmés atractives
per als negocis; i que l'últim any, a Barcelona, el nivell d'atur s'ha reduït, el 12%, el doble que la mitjana de
Catalunyai d'Espanya, ise situaen el 9,5%.
Remarca que quan els Pressupostos parlen de promoció econòmica, ho fan amb la doble voluntat d'incidir en l'activitat econòmica de les empreses i de
les persones, és a dir, l'ocupació; que es continuarà
treballant en tal direcció mitjançant la cooperació
publicoprivada; que en els Pressupostosnoqueda re¬ flectida l'activitat en aquestsentit d'entitatstan impor¬
tantscom la Fira Internacional de Barcelona oel Con¬ sorci de la Zona Franca, que tenen una repercussió
molt significativa en la vida econòmica de la
Ciutat;