QA5ETA
Ml
IIXIICIPAicr
bAKCELONA
Num. 27 - Any LXIX 30 de setembre de 1982
Es publica cada 10 dies Dipòsit legal B. 1.824-1958
PREU DE SUBSCRIPCIÓ ADMINISTRACIÓ 1 SUBSCRIPCIÓ
Barcelona, anual 500 pessetes
Número corrent 15
GASETA MUNICIPAL
Plaça Sant Jaume, 3a. planta
SUMARI
Consell Plenari 16-VII-1982 481
Al Saló de la Reina Regent de la Casa Consisto¬
rial de la Ciutat de Barcelona, el setze de juliol de
mil nou-cents vuitanta-dos, es reuneix el Consell
Plenari en sessió ordinària sota la presidència de l'Excm. Sr. Alcalde, Narcís Serra i Serra, i hi con¬
corren els llims. Srs. Tinents d'Alcalde, Pasqual
Maragall i Mira, Josep Miquel Abad i Silvestre i
Mercè Sala i Schnorkowski, i el Il·lms. Srs. Regi¬
dors, Pau Cernuda i Barrios, Jordi Vallverdú i Gi¬
meno, Felip Solé i Sabaris, Rafael Pradas i Camps,
Guillem Sanchez i Juliachs, Francesc Borrell i Mas, Albert Serratosa i Palet, Antoni Comas i Baldellou
Josep Maria Pujadas i Porta, Francesc Blanch i
Terradas, Bernat Lopez-Pinto i Ruiz, Francesic Mar¬
tí i Jusmet, Josep Ignasi Urenda i Bariego, Maria
Francesca Masgoreti Llar dent, Cesar López i Vera, Lluís Reverter i Gelabert, Jacint Humet i Palet,
Enric Truñó i Lagares, Raimon Martínez i Fraile,
Josep Octavio i Fabregat, Germà Vidal i Rebullí, Jordi Conill i Valls, Núria Gispert i Feliu, Josep Maria Serra i Martí, Josepa Bas i Martí,
Manuel
Gómez i Acosta, Francesc Obón i Asensio, Albert
Pons i Valon, Ramon Martínez i Callen,Josep Thió
i de Pol, Josep Bueno i Escalero, Sebastià Milians
i Rosich, Carles Güell i de Sentmenat, Josep Miró i Ardèvol, Jordi Guillén i Montenegro, Carles Sol¬
devila i Rodriguez, Frederic Rahola i Aguadé i
Miquel Ponsetí i Vives, assistits pel Secretari ge¬
neral, Jordi Baulies i Cortal, que certifica.
Hi es present l'Interventor municipal, Ss. Martí
Pagonabarraga i Garro.
Excusa la seva assistència l'IHm. Sr. Josep Maria Comalrena de Sobregrau i Gal.
Oberta la sessió per la Presidència a les deu ho¬
res i trenta minuts, és llegida i aprovada, amb les matisacions del Sr. Comas, l'acta de la sessió ante¬ rior celebrada el 26 de maig de 1982.
En el despatx d'ofici el Consell plenari acorda:
Quedar assabentat de l'acord de la Comissió mu¬
nicipal permanent d'li de juny de 1982 que deses¬ tima les reclamacions formulades per «Sociedad Española de Construcciones Eléctricas, S. A.» (S.E.C.E.) i pel seu Comité d'Empresa contra el plec de condicions del concurs per a la prestació del servei de conservació i funcionament de les instal·lacions d'enllumenat públic (la. demarcació),
i prorroga els tràmits licitatoris en 23 dies
hàbils.
Quedar assabentat de l'acord de la Comissió mu¬
nicipal permanent d'il de juny de 1982, que fixa,
en tràmit d'avinença, en 27 milions de pessetes,
l'apreuament de la finca núm. 3 de l'avinguda de Vallvidrera, a pagar en dues anualitats.
Quedar assabentat de l'acord de la Comissió mu¬
nicipal permanent de 22 de juny de 1982, que fixa
en tràmit d'avinença, en 173:135.997 pessetes la taxació de les finques situades als carrers de Bac de Roda, Ronda de Sant Martí i Espronceda; del
lot, Renfe-carrer Espronceda; i de Lope de Vega, Clot i Espronceda; afectades de zones verdes, vials i equipaments, propietat de F.O.C.S.A., a pagar en
tres anualitats.
Quedar assabentat i ratificar els acords de la Co¬
missió municipal permanent de 9 de juliol de 1982
que estableixen el Registre municipal de Contrac¬
tistes i n'aproven el Reglament.
Quedar assabentat i ratificar l'acord de la Co¬
missió municipal permanent de 9 de juliol de 1982,
que disposa no proposar cap nomenament per a
proveir la plaça de Director de la Banda municipal de Música en el concurs convocat per la Direcció general d'Administració local.
Es dóna comptea continuació deles propostesin¬
closes a l'Ordre del dia:
La Presidència recomana concisió en les inter¬
vencions, ateses les condicions ambientals de la
sala.
El Sr. Comas reitera la protesta ja expressada a la darrera sessió perquè resten pendents des del gener tres mocions del seu Grup que s'habien de
debatre prèviament a la Junta de Portaveus que
encara no s'ha reunit, fet del qual no ha rebut cap
explicació baldament haver promès l'Alcaldia a 'la
passada sessió que eltema suscitatper ell seriacon¬ testat amb ocasió d'un prec del Sr. Miró.
El Sr. Alcalde respon que a la Junta de Porta¬
veus s'establí un mecanisme de debat de les mo¬
cions acordant-se que, en tot cas les pendents se¬
rien objecte de nova presentació si els signants en¬
cara hi tenien interès.
El Sr. Comas assenyala que la Junta de Portaveus
no ha establert cap mecanisme de debat i sol·licita
la convocatòria de la Junta de Portaveus per aca¬
bar de precisar-ne el funcionament i per examinar les esmentades mocions.
El Sr. Alcalde respon que la solució és convocar la Junta de Portaveus i portar-hi els textos per a considerar-los.
La Presidència, amb l'assentiment del Consistori,
disposa el debat conjunt
dels
dos primers puntsde
l'Ordre del dia.
TINÈNCIA D'ALCALDIA DE PLANIFICACIÓ I ORDENACIÓ DE LA CIUTAT
Aprovar la modificació dels Programes d'actua¬ ció de 1980 i 1982.
TINÈNCIA D'ALCALDIA DE FINANCES I SERVEIS GENERALS
Aprovar modificacions de crèdits, mitjançant
L'anterior punt de l'Ordre del dia es concreta en
les dues propostes següents:
Aprovar les modificacions de crèdits mitjançant
transferències i la substitució de projectes tècnics
en el Pressupost extraordinari d'Inversions 1980,
que es detallen en els documents adjunts.
Aprovar les modificacions de crèdits mitjançant
transferències i la substitució de projectes tècnics
en el Pressupost extraordinari d'Inversions 1982,
que es detallen en els documents adjunts.
El Tinent d'Alcalde de Planificació i Ordenació de la Ciutat, Sr. Abad, explica que ambdues propos¬
tes són conseqüència d'un exercici, efectuat per les
diverses Àrees, d'aproximació a la liquidació
d'aquests Pressupostos, que per imperatiu legal s'ha de produir abans del 31 de desembre de 1982 i es
desitja ben acostada a la realitat i ajustada al Pro¬
grama evitant les reserves difuses de partides que
se solen sonmetre a les ultimes sessions de la Comis¬
sió municipal permanent de cada any; que les mo¬ dificacions proposades parteixen d'una visió con¬
junta i de complementarietat entre els tres pressu¬ postos vigents en el camp inversor; que del Pressu¬ post d'Urbanisme de 1980 només resten pendents
300 milions de pessetes corresponents a les actua¬ cionsdel Túnel de la Rubira (projecte sobre el qual
es mantenen negociacions amb la Generalitat), i
del col·lector de defensa de la Costa (l'estat de tra¬
mitació del qual permetrà, segons espera, treure'l
a subhasta després de vacances)
; que del Pressu¬ post d'Inversions de 1980 queden per gastar 904
milions de pessetes distribuïts en més de 500 ac¬
tuacions, la minuciosa concreció de 'les quals obliga
a continus retocs; que del Pressupost d'inversions
de 1981 resten per consignar 187 milions d'un total de 5.500; que del Pressupost d'Inversions de 1982, executiu des de fa escassament un mes ja s'han
consignat 1.050 milions sobre un total de 4.7(H);
que per tant hom pot constatar la progressiva ce¬ leritat de les Àrees a gastar les respectives dota¬
cions; que la proposta comporta l'agrupació pressu¬
postària de determinats subconceptes, que queda¬
rà reflectida en un annex segons es convingué a la
sessió de la Comissió municipal permanent, per tal
d'agilitzar la tramitació administrativa sense perju¬ dici del lògic control econòmic i polític; que pot assegurar que a finals d'any el grau de compliment del conjunt de Pressupostos comentats arribarà al 90 % i amb tal propòsit per al 30 de setembre s'hauran d'haver tramés bé els expedients corres¬ ponents bé un informe que justifiqui el retard per
tal que el mes d'octubre els òrgans municipals com¬ petents puguin decidir el destí a donar a'ls saldos
respectius.
Indica que les modificacions més importants són
A)En el Pressupost d'Inversions de 1980; a) la
baixa momentània de la construcció d'un centre de salud a la Prosperitat (ja que encara no ha estat
possible un acord amb la Generalitat i l'Ajunta¬ ment no desitja assumí en solitari un servei que
ultrapassa el mare de competències municipals, b)
la introducció d'una partida per a obres de conso¬ lidació de l'Escola Massana, c) l'increment de les
previsions per a enderrocs per tal d'eliminar con¬
flictes generats per la no demolició de les finques
expropiades, d) la supressió de les previsions pres¬
supostàries per els locals de la Zona Franca i l'aug¬
ment correlatiu de les referents a obres d'interés
dels Districtes, e) 'l'aplicació de 20 milions
per a la
constitució d'una empresa mixta per a l'explotació de la Planta incineradora d'escombraries, i f) la transferència de 80 milions a Parcs i Jardins per a
evitar problemes de funcionament. B) En el Pres¬
supost d'Inversions de 1982: l'extorn a l'Àrea de
Descentralització de quantitats bestretes per comp¬
te d'altres Àrees i els següents reajustaments in¬
terns: a l'Àrea d'Urbanisme la disminució de la
partida d'honoraris en 30 milions que s'augmen¬
ten a la de millora d'espais urbans, i a l'Àrea d'
Obres Públiquesla rebaixa de la partida de maqui¬ nària en 30 milions que s'apliquen a obres d'infras¬
tructura general.
El Sr. Serratosa tot demanant aclariments a les
modificacions de les partides 6102, 6208-4 i 6209-3,
significa que els llistats de les modificacions, arri¬
bats a les seves mans dimecres al vespre, convertei¬
xen, per incompetència o per intencionalitat polí¬ tica, en dificils les coses fàcils ja que lesreferències
numèriques exigeixen moltes hores per esbrinar
quins són els conceptes afectats i a més no donen cap justificació dels canvis introduïts; que en tals
condicions resulta impossible un funcionament mí¬
nimament democràtic; que no ha trobat justificats els pocs casos que ha pogut estudiar; que al cap de dos anys de programació, ara es reconsidera la
conveniència de traslladar diverses oficines a la
Zona Franca; que realment no segueix una progra¬ mació perquè contínuament s'estan fent retocs amb
els quals es pretén vestir una actuació incontrola¬ da de la qual són exemple entre altres el concepte 6101 que és, en definitiva, un xec en blanc donat
al òrgan responsable ja que no es concreten les xi¬ fres destinades en els seus diversos apartats; que,
igual com passava a l'epoca en que ell era funcio¬ nari, el Gabinet Tècnic de Programació encuader¬ na les xifres que se li trameten però sense confec¬
cionar un veritable Programa que ha de partir
d'un anàlisi de la realitat, respondre a uns criteris i objectius i explicitar els canvis, especialment quan es proposen després que el Programa ja hau¬
ria d'haver-se acabat. Pertotes aquestes raons anun¬ cia el vot negatiu del Grup convergent.
El Sr. Guillén, per encàrrec del Sr. Comalrena
que es troba malalt, manifesta que sibe s'hancorre¬
git les deficiències assenyalades en l'anterior ses¬ sió quant al repartiment de la documentació en
canvi no s'ha escoltat el suggeriment de celebrar
amb la suficient antelació les Comissions informa¬
tives, circumstància que milloraria el funcionament
de l'Administració municipal evitant precipitacions
que provoquen errors com el de no haver retor¬ nat al Districte XI, 7 milions anticipats per comp¬
te de l'Àrea d'Ensenyament, quantitat amb la qual,
per altra banda, s'eleva, casualment, el Fons de
lliure disposició d'un altre Districte; que els canvis proposats avui són deguts a inexactituts i presses
en la confecció dels projectes i de llurs pressupos¬
tos, les quals ultrapassen el marge normal d'error
i obliguen els Districtes a treballar sobre estima¬ cions i no sobre projectes tècnicament complerts;
que fruit de tot això són els continus canvis que
s'introdueixen en els Pressupostos i Programes. De¬
mana per acabar que s'aclareixi quines han estat
les causes de l'augment del concepte 6209 en mé3 de 37 milions.
El Sr. Miró discrepa de les apreciacions del Sr. Abad quant al nivell de compliment dels Progra¬
mesi a la celeritat de lesÀrees a esmerçarllurs do¬
tacions, dient que segons les dades donades per l'esmentat Tinent d'Alcalde i contemplant no el
moment de la consignació sinó el de l'adjudicació
—quecomporta el començamentreal de lesobres—
pel març només s'havia adjudicat el 48 % del Pro¬
en el sector de la neteja, al 13,8% en el de rela¬ cions ciutadanes, al 38,6% en el de bombers, al 40% en el de pompes fúnebres i al 43 % en el de cultura i només era superat en els d'ensenyament,
quàrdia urbana, circulació iparcs i
jardins,
fets que li semblen extraordinàriament paradoxals en unaciutat mancada de serveis i de diners com és la nostra; que només ha estat adjudicat un 22 % del
Fons de lliure disposició dels Districtes i aquest
percentatge, en casos extrems com el
Districte VII,
baixa fins 1,3%, la qual cosa denota que la capa¬citat dels Districtes per a utilitzar els recursos assig¬
nats és ben minsa.
Mostra també la seva preocupació per la
territo-rialització de les invex'sions del Programa de 1980
i insisteix en la necessitat de realitzar un debat a
fons sobre el grau de compliment de tal Progra¬
ma. Referint-se als canvis en el Programa
propos-sat avui constata que la previsió de 178 milions per
a compra de sol i adquisició d'immobleses ridícula
però en canvi s'apliquen a estudis i projectes 105 milions dels quals 75 corresponen a qüestions lliga¬
des amb l'urbanisme; que continuen figurant al
Pressupost partides, per import de 182 milions de pessetes, que no corresponen a inversions
reals
sinóa despeses de funcionament o a amortitzacions;
que elscentres cívics absorveixen el 7,4
%
del Pres¬ supost quan serveis bàsics com la sanitat, proteccióciutadana i circulació reben percentatges sensible¬
mentinferiors: li agradaria, doncs, conèixer la filo¬ sofia subjacent en tal assignació de recusos; que,
com demostra l'anàlisi de les dades corresponents
als Districtes VI, VII, VIII, XI i XII, entre 1980 i 1982, han variat notablement els criteris de reparti¬
ment entre els Districtes del Fons de lliure disposi¬ ció i en donar una participació major a demarca¬
cions ben equipades, no s'ha respectat el principi de reequilibri proclamat en el Programa
de
1981.Suggereix, per tant, que s'aprofiti el Pressupost d'Inversions de 1982 per a corregir les deficiències
per ell indicades, que no responen a prioritats ab¬
solutes, eliminant les partides que no impliquen in¬ versions reals, rebaixant les previsions per estudis
per incrementar les d'adquisició de sol, i reduint les corresponents a centres cívics per augmentar
les
referents a Àrees essencials escassament dotades; i
que es procuri el reequilibri de la Ciutat en
la dis¬
tribució dels diners per Districtes.El Sr. López-Pinto considera que
les
propostesen debat venen a reconèixer la manca de capacitat
de les Àrees per a aplicar els recursos
facilitats, la
falsa il·lusió d'una baixa en la cotització del dolar sota la qual es concertà el préstec ambl'estranger,
i la necessitat d'acabar com més aviat millor amb el maremàgnum de Programes vigents; que
les
mo¬ dificacions en estudi suposen un avançde la
precep¬tiva operació de tancament dels Pressupostos
d'In¬
versions en marxa per incloure els restes
pendents
en el de 1983; quel'Àrea
deDescentralització s'ha
caracteritzat per la seva incapacitat perquèel
prop¬ passat 30 d'abril, després de dos anys,dels 950
mi¬ lions assignats pel Programa de1980, només
n'ha¬
via consignat 687 —el 72 %—
adjudicat
208—el
21 % i certificat 78 —el 8,2 %—; que el
ciutadà
suporta la càrrega financera dels recursosmanlle¬
vats sense poder gaudir en
contrapartida dels
ser¬veis a que anaven destinats; que el seu
Grup ha de
qualificar amb un zero l'actuació de la Tinència
d'Alcaldia de Planificació i Ordenació de la Ciu¬
tat: per tant votarà en contra de les propostes en debat.
El Sr. Ponseti diu que les modificacions avui
proposades alteren parcialment els criteris o objec¬
tius definits en la versió primitiva del document en debat; que no es detallen les despeses corres¬
ponents a les diferents actuacions; es donen tan sols xifres aproximades i no s'expliquen tampoc els
trasvassaments entre partides; que tot això succeeix
perquè, segons es va dir a la Comissió informativa,
els projectes no estan precisats o no se'n coneix
l'import; que tot pressupost comporta unes exi¬ gències mínimes altrament bastaria dir: el conjunt
d'actuacions municipals no superarà la xifra de X milions. Conseqüentment, anuncia el vot negatiu dels Regidors d'Esquerra Republicana.
El Sr. Vallverdú, després d'indicar que el Fons de lliure disposició es gestionat directament pels Districtes i potser pertocaria a llurs Presidents do¬
nar resposta a les intervencions del Srs. Miró i
Ló-pez-Pinto, assenyala que segons un llistat, obrant
en poder seu, el dia 12 del corrent mes s'havia em¬
prat el 88 % del Fons de lliure disposició, percen¬ tatge que té al darrera entre 600 o 700 obres de
les quals els Presidents de Districte se senten molt
orgullosos; que el 7,4 % esmentat pel Sr. Miró in¬
clou 354 milions de pessetes per a centres cívics i
554 milions de lliure disposició; que en el reparti¬
ment per Districtes corresponent a 1982, s'han se¬
guit els mateixos barems de 1980 i lògicament no
s'hi han de computar els extorns que algunes Àrees fan als Districtes de quantitats avançades per aquests per compte d'elles: així, per exemple, al Districte VI se li retorna una subtanciosa quantitat
anticipala per a la construcció d'una escola. El Sr. Abad tot expressant el seu convenciment
que la incompetència no es troba en l'equip de go¬ vern, subratlla que s'han tramés a tot el Consistori
i amb temps suficient: la proposta de canvis, l'estat de compliment del Programa i un exemplar de com
quedaria el Pressupost-programa de 1980 després
dels canvis.
El Sr. Serratosa interromp dient que l'expressió
«Pressupost-Programa» és un hàbil forma de ca¬
muflar la no distribució del Programa.
La Presidència prega que es guardin les normes habituals de debat advertint que per a intervenir
cal prèviament haver demanat i obtingut l'ús de
la
paraula.
El Sr. Abad, havent remarcat la necessitat de
respectar l'ordre en l'ús de la paraula, continua
dient que l'anàlisi d'una documentació sobre temes
complicats com són els ara sotmesos a deliberació,
es sempre difícil i exigeix unmínim de temps; que
disposant del Programa primitiu, de la proposta de canvis i del Programa definitiu es poden cons¬
tatar automàticament les variacions introduïdes;
que el trasllat d'oficines a la Zona Franca no es va
poder materialitzar durant l'any i mig en què el Sr. Serratosa encara n'eraresponsable; que les pro¬ postes d'avui tenen per objecte redestinar recursos dedicats fins ara a projectes que no tenen perspec¬ tives d'execució abans de fi d'any aplicant-los a
altres alternatives d'execució viable; que efectiva¬
ment s'ha produït un error en la devolució al Dis¬
tricte respectiu de la quantitat esmentada pel Sr.
Comalrena però serà rectificat en la primera opor¬ tunitat; que els percentatges indicats pel Sr. Miró
corresponen al mes d'abril però les seves dades són del mes actual; que el Programa de 1980 no fou
executiu fins el desembre d'aquell any, el de 1981
no ho fou fins el mes d'octubre d'aquell exercici i
el de 1982 ha començat a ser-ho fa cosa d'un mes: el paràmetres de comparació no poden oblidar,
s'han mantingut els mateixos criteris per a la dis¬ tribució territorial dels recursos i les modificacions
ulteriors només obeeixen a la transferència, de les
Àrees als Districtes, d'unes actuacions previstes al
Programa general en un intent d'utilitzar els me¬ canismes més àgils a l'abast dels Districtes; que
exigències administratives obligaren a desglosar en dues anualitats —1981 i 1982—un únic Programai a l'hora d'establir comparacions entreles dotacions
de les diferents Àrees, cal tenir present aquesta
imitat; que a partir d'ara es posarà en marxa el
procés per a l'ampliació del Pressupost d'Inversions
de 1982 amb una estratègia vàlida per qualsevulla
que sigui el partit que governi; i que el preocupa laqualificació que pugui merèixer del ciutadà però
no pas el zero del Sr. López-Pinto,
que pot ésser conseqüència de consideracions subjectives i cir¬
cumstancials car tres mesos endarrera va ésser fe¬ licitat pel mateix Grup centrista.
El Sr. Serratosa recalca que no s'ha enviat la no¬
va versió del Programa i no val encubrir-bo par¬ lant de «Pressupost-Programa» que la documenta¬ ció distribuïda resulta inintel·ligible per als Regi¬ dors convergents i el fet que vuit representants de la Ciutat no puguin treure'n l'entrellat, hauria
d'ésser preocupant per a l'equip de govern; i que ratlla en el cinisme imputar ala seva gestió el font
del'Àrea d'Obres Públiques la demora en el trasllat d'oficines a la Zona Franca quan després es reco¬
neix que el Pressupost d'Inversions no va ésser executiu fins a final d'aquell exercici, quan l'acció
de l'Àrea d'Obres Públiques va quedar aturada
perquè mancaven 400 milions de pessetes i quan
en elmoment de la seva dimissió no s'havia resolt
encara el problema del Consorci de la Zona Franca.
El Sr. López-Pinto observa que tal vegada hauria
de pujar la qualificació fins al 0,7 en la mateixa
proporció que, segons l'estat que li ha estat lliurat,
l'Àrea de Descentralització ja té certificats 78 dels 1.000 milions programats.
El Sr. Miró protesta perquè la Presidència invo¬
cant les condicions ambientals de la sala pretengui retallar el temps especialment quan les qüestions
es presenten en forma tanconfosa; insisteix
que de la rúbrica «construcció de centres cívics i altres»
no es desprèn pas la possibilitat d'aplicar
part dels
recursos al Fons de lliure disposició; que la docu¬ mentació distribuïda no conté cap aclariment so¬
bre l'assignació real als difeíents Districtes en el sentit explicat pel Sr. Abad i, per
tant, segueix
mantenint dubtes quant als criteris de distribució
territorial; que tot això demostra com és de con¬
fosa la documentació lliurada, que si s'ha repartit
un document amb data delmes d'abrilsobre l'estat de compliment del Programa de 1980 però després
es comenten unes dades recents a l'abastúnicament
del Tinent d'Alcalde de Programació i Ordenació de la Ciutat, es produeix un desfasament d'informa¬
ció que impedeix de contrastar les opinions, i auto¬ màticament deixa d'existir un debat veritablement
democràtic; que el fet d'haver tingut la programa¬ ció de 1980 efectivitat des del desembre d'aquell
any, no excusa el baix grau de compliment assolit perquè l'any i mig transcorregut de llavors ençà, és temps suficient per a aconseguir
unes cotes més
altes de compliment. En conclusió opina que mol¬
tes de les previsions es presten, com a mínim, a
l'equivoc i demana que es trameti alsmembres del
Consistori les dades deljulioli el setembre es man¬
tingui un nou debat partint d'unesmateixes dades i
que s'aclareixi l'import real de les assignacions de
lliure disposició dels diversos Districtes.
El Sr. Abad indica que no pretén traslladar res¬
ponsabilitats fora de context, sinó recordar unes
responsabilitats compartides; que les dades a 15 de
juliol donades per ell, no es troben recollides en cap llistat sinó que les ha obtingut personalment repassant els diversos assentaments del llibres de
la Intervenció, cosa que podien fer tots els Regi¬
dors; que el Consistori íebrà puntualment infor¬
mació sobre la marxa de la programació munici¬ pal; i que recull la conveniència de fer-ne un debat quan l'equip de govern ho cregui més oportú.
El Sr. Vallverdú destaca que els Presidents de Districte pogueren esmerçar el Fons de lliure dis¬
posició a partir del primer trimestre de 1981 i ac¬
tualment el grau de compliment arriba al 88,15%;
i dona lectura als percentatges gastats per cada Districte oferint facilitar-ne còpia, juntament al llistat de les obres respectives, als Regidors de l'oposició.
El Sr. Miró insisteix a preguntar: quin és el con¬
tingut de la partida 611-011, quin és el document
vàlid per a conèixer l'import del Fons de lliure
disposició dels diversos Districtes i si les xifres
sobre el grau de compliment del Programa de 1980
es refereixen a obres adjudicades o a obres consig¬
nades.
El Sr. Abad precisa que la rúbrica 611-011 men¬ ciona no solament els centres cívics sinó també al¬ tres actuacions; que l'import de les assignacions de lliure disposició és el reflectit en la versió inicial del Programa i que les seves xifres corresponen a obres consignades.
El Sr. Miró recalca que ell pretenia conèixer els percentatges d'adjudicació i el Sr. Abad ofereix
donar-li resposta en el pròxim debat sobre aquest
tema.
El Sr. Guillen demana aclariments sobre la par¬ tida 6209 i el Sr. Abad concreta que afecta actua¬
cions en marxa a les zones de Renfe-Meridiana i de Can Clos i altres indrets de la Ciutat, totes les
quals vindran especificades en un llistat que serà
enviat a tots els membres de la Corporació.
El Sr. Serratosa reitera que la documentació tra¬
mesa conté unes referències numériques abstractes
que exigeixen continues revisions a altres docu¬
ments; i que l'ús reiterat a la frase «i altres» en
moltes partides suposa un xec en blanc que des¬ virtua el rigor de la programació.
El Sr. Alcalde recorda que els projectes respec¬ tius són aprovats per la Permanent i considera que
és deure de l'oposició /criticar la flexibilitat dels
Programes però en els moments actuals aquesta característica obeeix al propòsit d'acabar actuaci¬
ón- i de revisar conceptes.
El Sr. Maragall deixa constància que el Progra¬
ma de 1981 hagué d'ésser desglossat en dues
anua¬ litats -1981 i 1982- però aquesta darrera tenia el caràcter d'ampliable i per això la Permanent ha acordat per unanimitat l'inici dels tràmits d'un
suplement del tal Pressupost fins un import de
5.000 milions de pessetes a finançar mitjançant un crèdit bancari, possiblement amb l'exterior.
S'aproven les propostes de modificació dels Pro¬ grames d'actuació i Pressupostos d'Inversions de
1980 i 1982, amb els votsen contra dels Srs. Borrell, Serratosa, Comas, Pons, Martínez i Callén, Thió, Bueno, Millans, Güell, Miró, Guillén, Soldevila,
Rabola i Ponsetí; i per tant amb el quorum de
l'art, 3,2 f) i g) de la Llei 40/1981.
Modificar crèdits per transferències dins el Pre¬
Modificar crèdits por transferències dins el Pre¬ ssupost del Patronat de l'Escola Massana, prorrogat de 1981.
El Tinent d'Alcalde de Finances i Serveis Gene¬
rals, Sr. Maragall explica que vivint encara en aquestes altures de l'exercici econòmic sota un Pre¬
ssupost prorrogat, és inevitable haver de practicar
noves transferències per import de 113 milions de
pessetes per atendre necessitats inajornables de
funcionament; que la majoria de tals transferències
tenen el denominador comú de sortir de partides
atípiques de l'any passat, com la referent al Padró
d'habitants que enguany no s'ha de confeccionar,
per sufragar necessitats atípiques d'enguany com són les derivades del CampionatMundial de Futbol
mentre que altres són possibles gràcies a la bona gestió del Patronat municipal de Guàrdies que per¬
met reduir els recursos destinats a sostenir-lo.
El Sr. Comas reconeix que la situació de prò¬
rroga pressupostària fa imprescindibles les trans¬ ferències i per aixó el seu Grup sempre els ha donat support com farà avui; tanmateix observa
que les despeses per al Mundial ja s'havien d'havfer
previst a la sessió de maig en lloc de presentar-les
sobtadament a la Permanent d'ahir, i vol deixar
constància d'aquesta anomalia perquè tal és la
sesva obligació.
El Sr. Ponseti anuncia l'abstenció dels Regidors del seu Grup perquè no es poden anar trasvassant
dotacions sense tenir una visió global de futur; i
per aixó demana que quan calgui proposar noves
transferències, es trameti una previsió de Pressu¬ post global prorrogat que contempliingressos i des¬
peses amb tot el detall possible.
El Sr. Soldevila anticipa el vot faborable dels Centristes.
El Sr. Maragall acepta la crítica del
Sr. Comas
referent a les despeses del Mundial peròrecorda
que davant d'una despesa imprevista hi ha dues alternatives, practicar prèviament l'oportuna trans¬
ferència o bé imputar-la primerament a partides
genèriques i crear-ne una després d'específica
mit-jantçan transferència i fanotar: que donat elcaràc¬
ter atípic de les partides afectades la concepció global del Pressupost no resulta malmesa; que més endavant caldrà acordar noves transferències; que
en una reunió de la Comissió ianformativa compe¬
tent s'arrivà ha establir una previsió
dels
ingresosperò, quant a les despeses, tot i contar
amb
unprojecte tècnic, no va creure urgent
posar-lo
en coneixement de tal Comissióperquè esperavasaber
aviat quin era el marc legal dintre elqual
ens havíem de moure.El Sr. Miró diu que a l'anterior sessió va inte¬
ressar la convocatòria de la Comissió imformativa per tractar sobre l'estat de despeses però tal reunió
no s'ha celebrat malgrat haver-hi accedit
el
Tinent'Alcalde de Finances i Serveis Generals: per tant, reitera aquella petició. Expressa la seva preocupa¬ ció per l'actual situació de pròrroga pressupostària
puix la manca de pressupost i
d'informació sobre
les despeses impedeix als Regidors no integrats en
l'equip de govern de donar el seu criteri
sobre
l'estructura de la despesa municipal i
els
criterisque l'inspiren. Consegüentment prega que a la reu¬ nió de la Comissió informativa demanada per ell,
es presenti
un avanç de les modificacions encara
previsibles en la situació de pròrroga pressupostà¬
ria i s'informi sobre les expectatives d'aprovació del Pressupost de 1982.
El Sr. Maragall respon que la reunió
de la Co¬
missió informativa no s'ha celebrat davantl'expec-tativa raonable de poderla tenir sota una situació
jurídica i legal diferent però està disposat a com¬
plir el compromís assumit entrant a discutir ja
l'estat de despeses per enguany, que els Regidors de l'oposició poden seguir el desenvolupament de les despeses perquè les propostes de transferències els donen ocasió de pronunciar-se al respecte.
El Sr. Comas entén que no és correcte de auto¬ ritzar una despesa sense contar prèviament amb
l'oportuna partida pressupostària.
El Sr. Maragall matisa que les despeses s'apli¬
quen sempre a una partida encara que el seu enun¬ ciat sigui genèric.
El Sr. Alcalde assenyala que les transferències
per al Mundial no es discutiren a la sessió ante¬
rior perquè se'n coneixia el seu import però no quines serien les aportacions reals del Ministeri de Cultura i del Comité organitzador i per això pre¬ ferí aprovar-les a posteriori.
El Sr. Comas reitera que no es pot autoritzar
una despesa sense tenir creada la corresponent
partida i el Sr. Alcalde puntualitza que inicial¬
ment es feu l'aplicació a una partida del compte
de valors independents i auxiliars del Pressupost. El Sr. Miró anticipa el seu vot negatiu perquè
no és cert, com s'intenta fer creure, que els Regi¬ dors puguin controlar exactament igual la gestió
municipal tan disposant del Pressupost d'enguany
com no, postura que no seria pas acceptada per
aquells que avui la defensen, en altres institucions
on ocupen el lloc de l'oposició.
S'aproven les transferències del Pressupost Ordi¬ nari, i del Pressupost del Patronat de l'Escola Mas¬
sana, amb l'abstenció dels Srs. Rahola i Ponseti i
el vot en contra del Sr. Miró; i per tant amb el
quorum de l'art. 3.2 g) de la Llei 40/1981.
Aprovar el Pressupost del Patronat municipal de l'Habitatge per a l'exercici de 1982.
Aprovar el Pressupost d'Inversions del Patronat municipal de l'Habitatge per a l'exercici de 1982, que es nodrirà mitjançant un crèdit a concedir pel Ministeri d'Obres Públiques i Urbanisme.
El Tinent d'Alcalde de Finances i Serveis Gene¬
rals, proposa d'addicionar les dues propostes ante¬
riors afegint-bi al final de cada una: sometre'l a
informació pública pel termini de quinze dies; i,
en cas de que no es formulin reclamacions, tenir-lo per aprovat definitivament.
En relació a tais dictàmens el Regidor-President
del Patronat Municipal de l'Habitatge, Sr. Vidal,
explica que la Memòria tracta globalment ambdós Pressupostos perquè fou redactada abans del des-glosament en dos, per exigències legals, del Pressu¬
post redactat inicialment; que el Patronat ha in¬
tentat corregir el defectes detectats en pendre
pos-ssessió la Corporació democràtica i, concretament, els elevats costos d'estructura administrativa, la
manca de repercussió de les despeses de manteni¬
ment i funcionament i el desfasament negatiu entre les quotes
satisfetes
ales
entitatscreditícies
per in¬teressos i amortitzacions i les quantitats percebu¬ des dels titulars de les viviendes per aquests con¬ ceptes; que s'ha encarregat un estudi per esbrinar
quin serà el dèficit real per tal causa en elperíode
que resta fins la completa amortització dels crèdits puix pels compromisos assumits amb
les
entitatscreditícies per un costat i amb elsvenedors perl'al¬ tre, resulta eliminar la diferència negativa d'una
seixentena de milions anuals per tal concepte; que
en canvi s'ha aconsseguit la repercussió del 94 %
de les obres demanteniment i de lesobres generals
desplegat un considerable esforç per contenir les
despeses d'estructura administrativa i així, a pesar dels increments de sou, els costos de personal no¬ més han crescut en uns 3 o 4 milions de pessetes
gràcies a la reducció de plantilla; que per a repa¬
rar les deficiències del patrimoni heretat el Minis¬
teri d'Obres Públiques i Urbanisme, vista la pun¬ tualitat de l'Ajuntamenten l'execució dels diferents
projectes, va aportar 300 milions de pessetes l'any
1980 i altres 300 l'any 1981 i n'ha promès 600 per enguany; que, per altra banda en virtut dels nous
convenis signats l'any passat el Ministeri atorgarà
un crèdit de 1.300 milions de pessetes a tornar en
25 anys i al 4 % d'interés per a obra nova que es dedicarà a lloguer; que segons el quadre funcional
adjunt, el finançament exterior rebut pel Patronat
importarà enguany 2.300 milions de pessetes men¬
tre que l'aportació municipal amb càrrec al Pres¬ supost ordinari s'ha mantingut en el mateix import
—'184 milions— de l'any passat per evitar dificul¬
tats tècniques donada la situació de pròrroga pres¬ supostària de l'Ajuntament mentre que els 244 mi¬
lions que hi ha el propòsit d'incloure en el Pressu¬ post d'Inversions de 1982 no s'han recollit per trac¬ tar-se d'una simple previsió.
El Sr. Borrell anticipa que el vot del Grup con¬ vergent estarà en funció de les respostes que obtin¬ guin les seves preguntes. Observa que l'Ajuntament
contribueix al sosteniment del Patronat Municipal de l'Habitatge amb una subvenció de 184 milions de pessetes per inquirir si és lògic destinar a la
política d'habitatges, que no és de la competència municipal tals recursos tot recordant que en les conclusions de l'auditoria practicada es destacava:
a) l'ineficacia de la Fundació; b) els seus efectes negatius tant des del punt de vista de la economia municipal com de la seva incidència en el desen¬
volupament de la xarxa urbana, i de les pautes do¬
nades al sector privat quant al tipus i qualitat dels
habitatges; c) la mala previsió dels seus pressu¬ postos (els càlculs d'edificació i urbanització del
Polígon Canyelles quedaren curts en 1.300 milions
de pessetes) sense haver-se demanat mai
cap res¬
ponsabilitat en aquest aspecte; d) l'existència d'una deficient estructura interna administrativa que ge¬
nerava unes despeses de funcionament molt supe¬
riors als ingressos; e) l'atorgament encobert de sub¬ vencions -—en alguns casos de l'ordre de 800.000
pessetes— a un nombre reduït de ciutadans.
Segueix dient que en començar el mandat d'aquest
Consistori, el valor patrimonial dels habitatges
construïts pel Patronat importava 3.910 milions de pessetes però, segons els estudis de la Universitat
Autònoma, tal xifra s'havia de reduir en 2.931
milions, cost de les reparacions necessàries de ma¬
nera que el patrimoni del Patronat era de 979 mi¬
lions que sumant-hi alguns crèdits pendents de co¬ brar totalitzaven un actiu de 1.700 milions mentre
que el passiu n'importava 4.102; que davant
d'aquesta situació de fallida completa es plantejà
la subsistència del Patronat però finalment s'optà
per: 1) canviar l'organització i reduir la plantilla;
2) transferir a l'Ajuntament els serveis d'assistèn¬
cia social i el control del barraquisme; 3) impulsar la reparació dels habitatges; 4) formalitzar el tras¬
passos de la propietat a llurs cessionaris i 5)
resul-dre el problema del barraquisme construint nous habitatges i comprant-ne per cedir-los en arrenda¬
ment. Vol saber com pensa afrontar el Pressupost
sotmès a discussió, tals objectius. Entén que l'or¬
ganització interna del Patronat encara dista molt
d'ésser l'òptima perquè els costos d'administració
8.000 ptes. per habitatge— són molt superiors als
de les Vi vendes del Congrés, que no superen les 1.500 ptes.; i demana explicacions sobre les mesures que es pensen adoptar quant a la reducció de la
plantilla i de la despesa administrativa. També
pregunta: quan es preveu acabar les obres en exe¬
cució a Can Clos i a la Ciutat Vella, que venen
arrosegant-se des de fa tres o quatre anys; per què
s'ha retardat el començament de les projectades a
les zones del Poble Nou, del Maresme i de Nostra
Senyora del Port; quin és el programa de reparació
d'habitatges; si és podran complir els ritmes
d'es-cripturació divisió en propietat horitzontal i ad¬ judicació marcats per a 1982 i quan es resoldrà
totalment l'operació; quantes de les 1.060 barra¬
ques existents s'eliminaran enguany i quantes l'any
vinent; quants pisos de lloguer es pensa construir
o adquirir en aquest exercici i en el següent i quins recursos es dedicaran a tal operació, preguntes aquestes últimes que reprodueixen un prec, que
llegeix, formulat pel seu Grup el mes de febrer
però que encara no ha estat contestat.
El Sr. Ponseti, donat que la documentació facili¬ tada no especifica quin serà el procediment de cons¬
trucció del habitatges demana que el President del
Patronat Municipal de l'Habitatge expliciti el
destí —venda o lloguer— dels habitatges adquirits 0 construïts i com es fixaran el preu, terminis i
condicions de la venda o l'import dels lloguers.
El Sr. Güell pregunta per quina rao la suma dels
dos Pressupostos en discusió és inferior en uns 200 milions al Pressupost global redactat inicialment. Opina que la documentació lliurada als Regidors
deixa oberts molts interrogants sobre la política futura i sobre la plantilla òptima de la Fundació;
que no concreta tampoc els criteris per a determi¬
nar les reparacions dels habitatges ni les inversions
productores d'ingressos; que resulta formalment
qüestionable acordar una aportació de 184 milions amb càrrec al Pressupost Ordinari de l'Ajunta¬
ment encara no aprovat; que el Pressupost d'Inver¬
sions del Patronat tampoc fixa els criteris de les
preparats, l'Administració central atorgà a finals de l'any passat 87 milions de pessetes addicionals
que quedaven sense aplicació en no haver presen¬
tat els Ajuntaments inicialment beneficiaris els
corresponents projectes; que mensualment es con¬
fecciona un full sobre l'evolució de les despeses del
Pressupost ordinari del Patronat; que la plantilla
s'ha reduït de 160 a 100 funcionaris; que el
des-glosament, per Àrees, del Pressupost permetrà co¬ nèixer l'import exacte de les despeses d'adminis¬
tració de finques als efectes d'establir convenis d'administració amb la Generalitat (a punt de fií nia) i amb el Ministeri d'Obres Públiques i Ur¬
banisme que té entre 30.000 i 40.000 habitatges per la zona metropolitana; que és fóra de dubtes la
necessitat d'establir en l'Administració municipal una àrea o gerència d'habitatge.
Continua dient que les accions en el camp de la rehabilitació ha estat més amplies d'allò que no
pas ha indicat el Sr. Miró, car s'ha influït en la modificació de la normativa sobre aquesta matèria 1 s'han mantingut contactes per a signar un conve¬
ni al respecte amb la Generalitat; que la rehabili¬
tació urbana comporta la substitució dels habitat¬
ges vells per altres de nous quan els costos de repa¬
ració així ho aconsellen que els programes de cons¬ trucció de nous habitatges s'adrecen a resoldre el
barraquisme i les 1.800 demandes d'habitatge per
part de gent que no en té o no el pot pagar; que
dis-posa de dotacions expreses per a rehabilitació, tan¬ mateix la interpretació pressupostària de l'esmentat Ministeri accepta l'aplicació d'una part dels cabals
a petites obres de tal caràcter: d'aquí la denomina¬
ció de la corresponent partida del Pressupost del
Patronat que gràcies a les baixes aconseguides a les adjudicacions les deficiències en el parc d'habi¬
tatges de la Fundació —valorades en 2.500 milions de pessetes— podran quedar totalment resoltes
bany vinent si s'aconsegueixen de l'Administració
estatal o de la Generalitat (cas d'haver-se produït
les oportunes transferències) altres 600 milions de pessetes que vinguin a sumar-se als 1.200 rebuts en les tres anualitats anteriors; que aquesta circums¬ tància permetrà de transmetre la propietat de tals immobles a llurs usuaris; que el volum de la plan¬
tilla no pot reduir-se més però un cop enllestida
l'operació d'escripturació, caldrà reconvertir per a
altres funcions el personal actualment adscrit a
ella; que el programa de reparacions s'ha establert
triant les obres més urgents dels llistats confeccio¬
náis pel Ministeri d'Obres Públiques i Urbanisme
i contrastant l'ordre de preferència amb els barris
i amb arquitectes coneixedors de la seva progra¬
màtica; que les dificultats més greus han sorgit al
Barri del Besos en ha estat necessària la demolició de tres blocs amb una inversió de tres milions de pessetes però espera tenir-les solventades el proper
any; que el programa d'erradicació del barraquis¬
me fou elevat a la consideració de la Comissió mu¬
nicipal permanent i es troba sintetitzat en un qua¬ dre, inclòs entre la documentació repartida, que
especifica el nombre de barraques i les etapes per
a la seva erradieació, i les complicacions sorgides en el nucli del Maresme no invaliden la totalitat
de l'esmentat programa; que els pisos construïts amb préstecs a baix interés o amb subvenció a fons diverses actuacions ni les modalitats de les adjudi¬
cacions; i que no s'ha fet un replantejament de la
política municipal en matèria d'habitatges.
El Sr. Miró significa que davant de l'alternativa
entre construir nous habitatges o rehabilitar els
existents, els Pressupostos presentats, amb una con¬
cepció continuïsta, es decanten per la primera op¬ ció a la qual es dediquen el total 1.375 milions en
front als 168 destinats a la segona; que aquest
po-siicionament es contradiu amb la política seguida
en altres ciutats europees que presenten espais ur¬
bans consolidats com la nostra, i rebutja endegar
operacions de renovació urbana pendents, no dedi¬
car els recursos suficients a les zones urbanes de¬
gradades que solen ésser habitades per persones amb un baix nivell d'ingressos, i oblida d'aplicar
els tractaments previstos pel Pla General Metro¬
polità en els aspectes tendents ala renovació, reha¬
bilitació i remodelació urbana, fet que li sembla
preocupant després de tres anys de mandat del on-sistori perquè suposa desaprofitar una gran oca¬
sió perquè la Ciutat tingui la política urbanística
adecuada: la seva valoració a d'ésser, doncs, evi¬
dentment negativa.
El Sr. Vidal contesta les anteriors intervencions dient que en constatar la mala quantificació de les inversions fins el punt d'haver estat
cedits
per 1.000.000 de pessetespisos que en costàven 1.500.000 i les greus deficiències en l'administració del Patro¬nat i en la formalització dels constractes d'adjudi¬
cació, es plantejà la possibilitat de suprimir tal or¬
ganisme però aquesta decisió presentava dificultats
pel sistema d'accés diferit a la propietat, per
l'alt
cost—-2.400 milions— de les reparacionsa
realitzar
en barris complerts
per tal d'assegurar
l'habitabi-litat dels pisos i per les cuotes satisfetes pels ces-sionaris que no cobrien l'import dels crèdits a re¬ tornar; que s'ha practicat la divisió horitzontal de
14.000 dels 17.000 pisos adjudicats en venda i la dels restants s'espera poder-la efectuar dintre l'any
actual; que quan els usuaris, havent estipulat unes
qiiotes d'amortització irrisòries, no tenen encara satisfeta la totalitat del preu de llurs habitatges o
quan esperen obres de reparació importants, defu¬
gen avançar els terminis de pagament i per altra
banda s'han produït continus canvis en els titulars dels diversos pisos i tot això ralenteix el ritme
d'escripturació dels traspassos de la propietat dels habitatges; que és ¡conscient de la necessitat de re¬
visar l'organigrama administratiu en el camp de
l'habitatge sota dos vessants a) administració del patrimoni del lloguer (amb una perspectiva fins i
tot metropolitana) i b) política d'habitatges pròpia de l'Ajuntament, però no és convenient empendre
una transformació del Patronat pocs mesos abans
de les eleccions; que hi ha un absolut control de
despesa; que la garantia de pagament a 120 dies
permet obtenir en les licitacions unes baixes subs¬ tancioses i efectives per quant s'han suprimit del
plecs de condicions les clàusoles de revisió; que té
a disposició dels Regidors el detall dels 600 milions
esmerçats en la seixentena de projectes de repara¬
ció de realitzats; que el producte de les baixes li-eitatòries aconseguides s'ha destinat també a re¬
paracions de conformitat amb els corresponents
programes; que per haver complert escrupolosa¬
ment la totalitat dels projectes i tenir-ne altres de
perdut no és poden dedicar a la venda sinó que la
nostra Ciutat, seguint l'exemple d'altres països on
el patrimoni immobiliari local es destina a donar
allotjament a les economies familiars sense capaci¬
tat decompra,ha de disposar d'un determinat nom¬ bre d'habitatges per a llogar-los a persones amb
una renda inferior a les 400.000 ptes. que no poden
dedicar a l'habitatge més d'un 10 °fo de llurs in¬
gressos; que l'Ajuntament no ha d'actuar de pro¬
motor i (només pot fomenítar la constitució de
cooperatives de copropietàris; que el Ministeri
d'Obres Públiques i Urbanisme comprà en condi¬
cions molt favorables uns pisos que ha posat a la
venda ambuna entrada de 100.000 ptes.i unes quo¬
tes de 9.000 ptes. mensuals però tal oferta només ha pogut ésser acceptada per 200 dels 1.700peticio¬
naris d'habitatges; que els pisos disponibles s'ad¬
judiquen per una banda, als desallotjas de finques
expropiades i als ocupants de barraques i per
l'al-tra, als peticionaris d'habitatges processant per or¬
denador i segons un barem (establert per Decret i actualment en fase de revisió) les circumstàncies
al·legades per cada un d'ells i sometent després els
llistats a informació pública; que la diferència en¬
tre l'import del Pressupost global primitiu i els
dos parcials en què posteriorment s'ha desglossat,
obeeix al fet d'haver estat exclosos els 244 milions
corresnonents a l'ampliació del Pressupost d'Inver¬
sions de l'Ajuntament, que encara no s'ha aprovat;
i que la rehabilitació urbana es un dels objectius més importants per als propers deu anys i es des¬
plegaran els esforços addients per trobar-li els
recursos necessàris: així, mitjançant els convenis
pertinents amb la Generalitat es procurarà iniciar
ja enguany una serie d'experiències pilot en 'dife¬
rents indrets de la Ciutat, i l'aprovació de diversos plans de reforma interior ha permès disposar dels
instruments de planejament adecuats per a poder
escometre la tasca de rehabilitació.