Flamenk
Programa d’activitats educatives
a les Cases de la Festa
Alumnat de 1r, 2n, 3r i 4t d’educació secundària obligatòria
Fes teva
la cultura
popular
Flamenk
Índex
1. INTRODUCCIÓ
31.1. Presentació
1.2. Objectius didàctics 3 1.3. Activitats 4
2. PREVISITA
52.1. La cultura popular, un bé per a tothom 5 a) Presentació 5
b) Contingut 5
- La cultura popular, un bé per a tothom 5 - Podrien arribar a ser patrimoni de la humanitat? 7 - Defensa el teu patrimoni cultural 8
c) Cloenda 8
2.2. Flamenk 8
a) Presentació 8
b) Contingut 9
- Flamenk 9
- El quadre fl amenc 10 c) Cloenda. Informacions sobre la visita 11
3. VISITA. Flamenk.
123.1. Dades tècniques 12
3.2. Presentació i propòsit 12
3.3. Objectius 12
4. POSTVISITA
134.1. Presentació 13
4.2. Fes teva la festa 13
4.3. Per anar més enllà 14
ANNEX 1: Fitxes per a l’alumnat d’ESO
151. Introducció
1.1. Presentació
La Xarxa de Cases de la Festa ofereix als centres educatius de la ciutat un programa d’activitats que tenen l’objectiu de divulgar la cultura tradicional i popular d’una forma participativa i motivadora.
En elaborar la proposta que teniu a les vostres mans, s’ha trobat fonamental destacar el valor de la cultura popular i tradicional com a patrimoni intangible, que cal preservar perquè ens aporta una identitat cultural com a grup que conviu en un mateix territori. Així mateix, se’n destaca el valor integrador, representatiu i de cohesió social.
També es pretén que els joves apreciïn aquestes manifestacions, a més del seu valor cultural intangible, pel seu valor tradicional (i a l’hora contemporani) i popular. El material que tot seguit us presentem emfatitza en el fet que per mantenir viu aquest patrimoni es necessita la implicació i la participació de tothom, ja sigui gaudint d’aquests activitats culturals com a espectadors o com a part activa de la seva posada en escena.
En conclusió, l’activitat els ha de permetre accedir a experiències d’un alt valor personal i cultural com són la integració, la participació, la identitat cultural, la cooperació i la implicació en el territori, connectant-lo i vinculant-lo amb una societat, amb el seu entorn proper, amb una història i amb la seva capacitat d’arrelament en un món canviant.
Però no només això, sinó que proposem al docent que, a partir d’aquestes activitats i el treball d’aquests valors, aprofi ti i en promogui d’altres implícits en la temàtica, com són el respecte per la diversitat, la memòria col·lectiva, les possibilitats d’evolució i transformació cultural, l’esperit crític, la capacitat de refl exió, etc.
Ens interessa aconseguir que l’alumnat, a partir del reconeixement d’aquestes activitats com a font de riquesa col·lectiva i instrument de creixement personal, sigui conscient que pot participar en la seva construcció i esdevenir un ciutadà compromès amb el seu entorn i la transformació de la societat.
1.2. Objectius didàctics
La proposta es planteja que l’alumnat sigui competent per:
1. Identifi car diferents activitats de cultura popular i tradicional catalana, com a exemples de patrimoni cultural de la humanitat i instruments de representació col·lectiva, per valorar la importància de preservar-les al llarg de la història.
2. Diferenciar entre manifestacions culturals intangibles i tangibles, a través de la refl exió sobre les principals activitats de cultura popular i tradicional catalanes, per reconèixer-ne els valors socials implícits (integració, identitat, cohesió social, etc.).
3. Detectar i explicar com les activitats de cultura tradicional i popular catalanes integren totes les persones que volen participar activament en la seva posada en marxa, per entendre que pot participar-hi, atenent a les seves afi nitats i als seus interessos.
1.3. Activitats
Per a l’alumnat d’ESO s’ofereix la possibilitat que el grup classe s’adreci a un equipament de la Xarxa de les Cases de la Festa per participar al concert Flamenk, un espectacle modern i actual que lidera una de les formacions més potents de casa nostra: Cía. de Manuela.
Més enllà d’aquesta experiència, per dotar-la de signifi cació i funcionalitat, es planteja un treball complementari per fer a l’aula centrat en la cultura popular i tradicional que evidenciï la importància d’aquestes manifestacions culturals en la vida col·lectiva de la ciutat.
Així doncs, el programa d’activitats que tot seguit us presentem es concreta de la manera següent:
Aquest dossier detalla la proposta descrivint les activitats i aportant orientacions didàctiques per desenvolupar-la a l’aula. D’altra banda, es compta amb un material directament adreçat a l’alumnat perquè faci de suport a l’activitat.
També teniu a la vostra disposició un dossier específi c per treballar l’audició i els continguts musicals relacionats amb el fl amenc elaborat per la productora del concert. Podeu accedir a aquest document des de l’apartat educatiu del web de les Cases de la Festa:
http://www.bcn.cat/casesdelafesta/educacio.
Presentació del tema: la cultura popular i tradicional
Activitat de motivació i activació de coneixements previs sobre el fl amenc
Un espectacle sobre el món del fl amenc. A càrrec de la Cía. de Manuela.
Propostes d’activitats i dinàmiques per concloure l’activitat o projectar-la.
Activitat Descripció Lloc i temps estimat de desenvolupament Fitxes alumnes PRE-VISIT A VISIT A POST -VISIT A Material docent x x x x x x La cultura popular,
un bé per a tots
Flamenk.
Presentació
Flamenk.
Concert
Fes teva la festa
Aula 2 h
Aula 50 min
Cases 2 h de la Festa
2. Previsita
2.1. La cultura popular, un bé per a tothom
a) Presentació
Aquesta primera activitat es presenta com un treball previ a l’aula que permet emmarcar
l’experiència que s’aborda des del programa d’activitats educatives de les Cases de la Festa per a aquestes edats. La seva funció és activar les informacions prèvies que els alumnes tenen sobre el tema i presentar els conceptes clau sota els quals es treballa el programa per a aquestes edats. La proposta contempla el desenvolupament en dues sessions, però en funció de l’interès dels alumnes i del temps de què disposem podem ampliar-la o escurçar-la.
L’activitat s’estructura de la manera següent:
• Presentació. La cultura popular, un bé per a tothom (30 min)
• Podrien arribar a ser patrimoni? (20 min)
• Defensa el teu patrimoni cultural (40 min)
• Cloenda de l’activitat (10 min)
b) Contingut
La cultura popular, un bé per a tothom.
L’activitat començaria amb la presentació de dues imatges de manifestacions de cultura popular catalanes, una de la Patum de Berga i una altra dels castellers. Aquestes imatges van acompanyades d’una breu explicació que indica que ambdues
han estat reconegudes per la Unesco com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat.
Aquí es planteja un debat a partir de les preguntes obertes següents:
• Què signifi ca que aquestes dues manifestacions hagin estat declarades patrimoni cultural immaterial de la humanitat?
• Per què creieu que les han escollit? Quines són les seves particularitats?
Per tenir més informació de per què s’han declarat patrimoni cultural immaterial de la humanitat, compartim aquests dos enllaços, on trobareu més informació detallada:
http://www.unesco.org/culture/ich/index.php?lg=es&pg=00011&RL=00156 http://www.unesco.org/culture/ich/index.php?lg=es&pg=00011&RL=00364
Alhora, compartim amb vosaltres la defi nició, elaborada per la Unesco, de patrimoni cultural immaterial o intangible: (http://www.unesco.org/culture/ich/index.php?lg =es&pg=00022&art=art2#art2): “S’entén per patrimoni cultural immaterial els usos, representacions, expressions, coneixements i tècniques –juntament amb els instruments, objectes, artefactes i espais culturals que els són inherents– que les comunitats, els grups i en alguns casos els individus, reconeguin com a part integrant del seu patrimoni cultural.
b) Contingut
La cultura popular, un bé per a tothom.
L’activitat començaria amb la presentació de dues imatges de manifestacions de cultura popular catalanes, una de la Patum de Berga i una altra dels castellers. Aquestes imatges van acompanyades d’una breu explicació que indica que ambdues
han estat reconegudes per la Unesco com a patrimoni cultural immaterial de la humanitat.
Aquí es planteja un debat a partir de les preguntes obertes següents:
•
Aquest patrimoni cultural immaterial, que es transmet de generació en generació, és recreat constantment per les comunitats i grups en funció del seu entorn, la seva interacció amb la natura i la seva història, infonent un sentiment d’identitat i continuïtat i contribuint així a promoure el respecte de la diversitat cultural i la creativitat humana. Als efectes d’aquesta Convenció, es tindrà en compte únicament el patrimoni cultural immaterial que sigui compatible amb els instruments internacionals de drets humans existents i amb els imperatius de respecte mutu entre comunitats, grups i individus i de desenvolupament sostenible.”
A continuació es demanarà als alumnes que investiguin què és el patrimoni cultural immaterial o intangible. Per fer-ho, demanarem que identifi quin les diferències amb el patrimoni cultural tangible. Els proposarem que posin exemples i mostres representatives de cadascuna. Com a exemple de patrimoni cultural tangible podem parlar de llocs, monuments, manifestacions artístiques, etc. (el Palau de la Música o la Sagrada Família). En canvi, les manifestacions
immaterials no tenen forma d’objecte o creació tangible, sinó que són produccions efímeres que difícilment poden quedar guardades o enregistrades amb tota la seva intensitat (contes, rondalles, cançons, músiques, balls, processons, etc.).
Aquesta característica determina que la seva supervivència al llarg del temps depengui de la implicació i participació de tothom. Si ningú les seguís, simplement desapareixerien les manifestacions immaterials i, també, una oportunitat de compartir moments intensos, festius i emocionants entre les persones d’una mateixa comunitat. Alhora, aquesta participació fa que estiguin en contínua evolució, que absorbeixin les infl uències de totes i cadascuna de les persones que hi intervenen.
Per tancar aquesta primera proposta es planteja a l’alumnat que elabori el seu propi argument respecte a la importància de les manifestacions de cultura popular. Segons el senzill text exposat convindria destacar als nois i a les noies que aquestes manifestacions culturals tenen un fort impacte en el desenvolupament de valors socials i personals, entre els quals es destaquen els següents:
• Tradicional i contemporani (són tradicions que es transmeten de generació en generació però que es van adaptant al llarg del temps).
• Integrador (contribueixen a la cohesió social i fomenten el sentit d’identitat i responsabilitat, que ajuda als individus a arrelar-se en un territori).
• Representatiu (és un element propi d’una comunitat i fomenta la seva identitat).
• Popular (ha de ser reconegut per la comunitat que el crea, el manifesta i el transmet). Cal tenir en compte que el nivell d’informació i signifi cació del que volen dir aquestes activitats pot ser molt diferent entre uns i altres. Hi ha alumnes que viuen amb intensitat aquestes activitats i altres que no hi paren tanta atenció. Per aquest motiu, el nivell de coneixement a l’aula pot ser molt divers. Convé dedicar temps perquè uns i altres s’expliquin, presentin davant del grup les seves experiències i comparteixin els dubtes i les emocions que aquestes activitats els provoquen.
Podrien arribar a ser patrimoni de la humanitat?
Un cop plantejat el tema es proposarà un llistat amb diferents activitats perquè es valori fi ns a quin punt podrien ser considerades sota els criteris que s’han explicat anteriorment.
A partir d’aquesta primera pregunta, es demanarà que refl exionin, en petits grups, sobre aquestes qüestions, que pensin en festes i tradicions que es celebren al barri on viuen i en altres manifestacions de cultura popular i tradicional que poden conèixer per
valorar fi ns a quin punt són una mostra representativa de la cultura que compartim. 1. Són una herència col·lectiva?
2. Permeten sentir-te vinculat a un territori?
3. Fomenten la cohesió social?
4. Quines necessiten la participació de la gent perquè siguin possibles?
La fi nalitat és destacar aspectes com ara el nivell d’identifi cació personal amb què aquesta activitat promou el nivell de representació d’un poble amb una història compartida i el sentiment de cohesió social viscut en participar-hi.
A la posada en comú, amb tots els joves i a partir de les refl exions prèvies de cada grup, intentarem respondre a la pregunta següent:
Quines activitats podrien arribar a ser considerades patrimoni cultural intangible de la humanitat? Per què?
Caldrà entendre que sí que ho són aquelles que:
• Són activitats que es transmeten de generació en generació i que al llarg del temps s’han anat adaptant a cada moment social i cultural.
• Contribueixen a fomentar la cohesió social i el sentit d’identitat i responsabilitat, que ajuda els individus a arrelar-se i implicar-se a un territori.
• Representen un element propi d’una comunitat i en reforcen la identitat.
• Són reconegudes per la comunitat que les ha creat i les comparteix amb les altres.
Balls de gegants
Diada castellera
Entrades gratuïtes a
museus
Concerts de cobla
Xiringui
tos
Balls de sardanes
Atracions de
fira
Correfocs
Concerts d’artistes coneguts
Concerts de música tradicional
Espectacles de carrer
Podrien arribar a ser patrimoni de la humanitat?
Un cop plantejat el tema es proposarà un llistat amb diferents activitats perquè es valori fi ns a quin punt podrien ser considerades sota els criteris que s’han explicat anteriorment.
A partir d’aquesta primera pregunta, es demanarà que refl exionin, en petits grups, sobre aquestes qüestions, que pensin en festes i tradicions que es celebren al barri on viuen i en altres manifestacions de cultura popular i tradicional que poden conèixer per
valorar fi ns a quin punt són una mostra representativa de la cultura que compartim.
1. 2.
3.
aquesta activitat promou el nivell de representació d’un poble amb una història compartida i el
2.2. Flamenk
a) Presentació
Aquesta activitat es planteja com a preparació de la visita de les Cases de la Festa.
Té la intenció de presentar la temàtica i crear expectatives respecte a l’activitat que es desenvoluparà a la Casa de la Festa per generar entre l’alumnat curiositat i ganes de viure l’experiència entorn de l’art del fl amenc.
Al dossier específi c per treballar l’audició trobareu una extensa informació sobre el fl amenc, els seus elements, trets característics i els detalls de la posada en escena.
La proposta contempla els moments següents:
• Presentació de l’activitat. Flamenk (20 min)
• Activitat. El quadre fl amenc (20 min)
• Cloenda. Informacions sobre la visita (10 min)
Defensa el teu patrimoni cultural
La darrera activitat planteja un cas hipotètic en què l’alumnat, en subgrups de quatre o cinc membres, hauran de representar una comissió de festa i escollir una manifestació
de cultura popular i tradicional que sigui signifi cativa del seu barri o ciutat i els representi.
Un cop escollida l’activitat, plantejarem una situació hipotètica en què l’Ajuntament ha decidit fer desaparèixer aquesta activitat de la programació de les festes anuals. El que es demana als grups és que elaborin una carta en què intentin convèncer
l’Ajuntament perquè no elimini aquesta festa, ja que es tracta d’un element identifi catiu del barri o de la ciutat.
L’objectiu és que esmentin els valors que atribueixen a les activitats seleccionades per explicar com s’hi identifi quen.
Un cop elaborades les cartes, les posarem en comú i analitzarem en grup les diferents raons que s’han detectat per preservar les festes triades. Finalment,
refl exionarem sobre si ens semblen raons apropiades per comunicar a l’Ajuntament.
En el moment de compartir els seus arguments serà interessant destacar els aspectes següents:
• És un element de cohesió social.
• És un element d’integració.
• Afavoreix valors com la identitat cultural, l’esforç, la cooperació, la implicació, la participació, etc.
• Ens ajuda a mantenir la memòria cultural col·lectiva.
• És una font d’arrelament al territori.
c) Cloenda de l’activitat
En fi nalitzar la sessió convé remarcar els trets i valors de les manifestacions culturals intangibles: tradició, integració, representació i participació.
Aquest moment també ofereix l’oportunitat d’informar el grup de la realització de l’activitat que faran a les Cases de la Festa, on tindran l’oportunitat de descobrir un equipament i una activitat molt vinculada amb la festa, la cultura popular i tradicional i la participació ciutadana.
Defensa el teu patrimoni cultural
La darrera activitat planteja un cas hipotètic en què l’alumnat, en subgrups de quatre o cinc membres, hauran de representar una comissió de festa i escollir una manifestació
de cultura popular i tradicional que sigui signifi cativa del seu barri o ciutat i els representi.
Un cop escollida l’activitat, plantejarem una situació hipotètica en què l’Ajuntament ha decidit fer desaparèixer aquesta activitat de la programació de les festes anuals. El que es demana als grups és que elaborin una carta en què intentin convèncer
l’Ajuntament perquè no elimini aquesta festa, ja que es tracta d’un element identifi catiu del barri o de la ciutat.
L’objectiu és que esmentin els valors que atribueixen a les activitats seleccionades per explicar com s’hi identifi quen.
b) Contingut
Flamenk
Per donar entrada als continguts relatius al fl amenc, es convida als alumnes a experimentar la transmissió de sentiments i emocions a través del moviment, de
l’expressió i de la veu. I és que el fl amenc neix com una expressió col·lectiva en què el cant, el ball i la música esdevenen instruments per expressar vivències emocionals
profundes. El dolor, la solitud, l’angoixa, la desesperació, l’amor, el desamor, la passió i l’alegria són temes centrals en el fl amenc. Fins al punt que alguns palos fl amencs
s’anomenen directament amb noms de sentiments, com la soleá i l’alegría. El fl amenc és, per damunt de tot, una música de transmissió oral. Però en un moment de la seva història, cap a mitjans del segle XVIII passa de ser una música de
caràcter anònim a convertir-se en una expressió artística d’autor. Però manté, això sí, la seva essència popular, ja que s’aprèn de manera oral, passa de pares a fi lls i
representa l’essència cultural d’un col·lectiu.
Per aquest motiu es presenta el fl amenc a l’alumnat dins el concepte de cultura popular i molt vinculat a l’art, el sentiment i l’expressió, fonamentals a l’hora
d’interpretar-lo.
Un cop feta la primera presentació es fan preguntes obertes que tenen l’objectiu que el grup comparteixi les seves opinions. Conèixer el parer de l’alumnat i les seves
impressions sobre aquest art permetrà saber quin és el seu punt de partida i farà més rica la valoració que en faci un cop hagi participat a l’activitat de les Cases de la Festa.
Per enriquir el debat podem aportar algunes informacions sobre el fl amenc, situar les seves arrels i la riquesa cultural que l’acompanya. Cal destacar que, com a música popular que és, els orígens del fl amenc són incerts, però se sap que el pas de diverses cultures pel sud de la península Ibèrica (tartessis, fenicis, grecs, romans, àrabs, jueus i cristians) en marca els fonaments. En tot cas, es pot afi rmar que Andalusia és el bressol del fl amenc, amb un desenvolupament molt lligat al poble gitano, fi ns al punt de constituir-se com un element cultural característic d’aquest poble i d’aquesta regió, encara que no exclusivament.
Pel que fa a la seva relació amb Barcelona, destaquen dues vies diferenciades, si bé molt relacionades entre si. D’una banda, la cultura popular dels gitanos andalusos que arriben a Barcelona amb la intenció d’establir-s’hi, ja des de fi nals del segle XIX. I, de l’altra, com a art, a través dels espectacles fl amencs que entren a l’escena artística i cultural del segle XIX i principis del XX als cafès concert de Barcelona. Aquesta relació s’ha vist a l’hora reforçada per la contínua presència de persones provinents d’Andalusia a Barcelona.
Actualment, a les festes tradicionals de la ciutat, el fl amenc hi és present habitualment. És un bon moment per aprofi tar per gaudir d’artistes convidats expressament i que no sempre és fàcil poder escoltar i veure a la nostra ciutat. A més, Barcelona té un festival de fl amenc, Ciutat Flamenco, a Ciutat Vella (http://www.ciutatfl amenco.com/). D’altra banda, són moltes les associacions i les penyes que mantenen ben viva la música, la tradició i l’art fl amenc.
Per donar entrada als continguts relatius al fl amenc, es convida als alumnes a experimentar la transmissió de sentiments i emocions a través del moviment, de
l’expressió i de la veu. I és que el fl amenc neix com una expressió col·lectiva en què el cant, el ball i la música esdevenen instruments per expressar vivències emocionals
profundes. El dolor, la solitud, l’angoixa, la desesperació, l’amor, el desamor, la passió i l’alegria són temes centrals en el fl amenc. Fins al punt que alguns palos fl amencs
s’anomenen directament amb noms de sentiments, com la soleá i l’alegría. El fl amenc és, per damunt de tot, una música de transmissió oral. Però en un moment de la seva història, cap a mitjans del segle XVIII passa de ser una música de
caràcter anònim a convertir-se en una expressió artística d’autor. Però manté, això sí, la seva essència popular, ja que s’aprèn de manera oral, passa de pares a fi lls i
representa l’essència cultural d’un col·lectiu.
El quadre fl amenc
El fl amenc és un art que s’escolta, es canta i es balla. Tant en la seva representació espontània com en els espectacles, hi apareixen elements destacats: el cant, el ball i el toque de la guitarra. En defi nitiva, una música plena de força, caràcter, sentiment,
ritme i espontaneïtat.
De cara a conèixer-lo una mica més, es proposa descobrir els principals elements que surten a escena en un espectacle fl amenc relacionant les imatges amb les paraules
amagades a la sopa de lletres.
Tot i que a l’audició s’aprofundirà d’una forma vivencial i signifi cativa, l’activitat permetrà situar-los. En fer-ho convé destacar tres aspectes:
• La veu, amb la seva peculiar expressivitat, és l’element principal del cant fl amenc, reforça les emocions i sentiments que es vol transmetre amb la música.
• El ball, amb dos elements fonamentals en la seva execució: els peus, que marquen el ritme i el compàs, i els moviments de mans i braços tant característics, que reforcen el caràcter de la peça i el contingut de la lletra.
• Quant als instruments, la guitarra és el principal. D’altra banda, cal destacar el paper del caixó i les palmes, que acompanyen el ritme i el compàs a la interpretació. Fetes les presentacions, es demana als alumnes que estableixin relacions entre la música fl amenca i el panorama musical actual compartint la informació que tenen sobre músics fl amencs i sobre altres músics que tenen en els seus estils musicals alguna relació amb el fl amenc.
Podem aportar-los dades i noms, ja que la relació entre el fl amenc i la ciutat ha donat pas a l’aparició de grans artistes de l’escena fl amenca a casa nostra, com Carmen Amaya, una balladora excepcional que va revolucionar el gènere amb els seus moviments. Actualment trobem grans fi gures del fl amenc, com Mayte Martín, Miguel Poveda, Juan Manuel Cañizares i Juan Gómez Chicuelo, entre d’altres.
D’altra banda, l’herència fl amenca a Barcelona, dóna pas a un gènere propi de casa nostra, la rumba catalana, vinculada al fl amenc, al poble gitano i a la trobada amb diversos estils musicals, com l’havanera i la salsa, que va donar pas a un ritme de ball alegre que s’acompanyava d’un toque de guitarra propi: el ventilador.
Serà interessant conèixer quines relacions estableixen amb músiques actuals, com ara les de diversos grups que difonen la rumba catalana, de vegades amb fusions estilístiques i innovacions interessants (Micu, Sabor de Gràcia o La Troba Kung-Fú, entre d’altres).
Tota aquesta refl exió i informació compartida serà molt més rica si s’acompanya d’alguna audició en què puguin reconèixer la música fl amenca i la rumba, així com veure algun contingut multimèdia relacionat amb la dansa i la interpretació dels cantaors, cantaoras i guitarristes.
D R I G U L
C V E U N K
E E M I H A
C A N T Z S
A X C A Y U
I O E R T P X E T R E A
O B B A L L
G F U I O M
A S D F I E
E Q W E R S
S F T U I T
El quadre fl amenc
El fl amenc és un art que s’escolta, es canta i es balla. Tant en la seva representació espontània com en els espectacles, hi apareixen elements destacats: el cant, el ball i el toque de la guitarra. En defi nitiva, una música plena de força, caràcter, sentiment,
ritme i espontaneïtat.
De cara a conèixer-lo una mica més, es proposa descobrir els principals elements que surten a escena en un espectacle fl amenc relacionant les imatges amb les paraules
amagades a la sopa de lletres.
Tot i que a l’audició s’aprofundirà d’una forma vivencial i signifi cativa, l’activitat permetrà situar-los. En fer-ho convé destacar tres aspectes:
Us recordem que el document de presentació del concert incorpora una àmplia informació sobre el fl amenc, els seus principals palos i la seva evolució al llarg del temps. També us remetem a l’apartat de recursos, en el qual trobareu alguns documents multimèdia que poden servir de suport a l’activitat i poden enriquir notablement el contingut..
c) Cloenda de l’activitat. Informacions sobre la visita
Aquest serà el moment de presentar la visita a les Cases de la Festa i compartir amb l’alumnat quan s’hi anirà i què hi faran i aprofi tar per recordar tots els aspectes relacionats amb les sortides que feu.
Aquesta activitat no es fa a totes les cases de la Xarxa de Cases de la Festa. Al web
3. Visita.
Flamenk
3.1. Dades tècniques
Grups Grup classe de 1r, 2n, 3r i 4t d’ESO
Durada de l’activitat Dues hores
Lloc de realització Al web http://www.bcn.cat/casesdelafesta/educacio trobareu la informació pertinent.
3.2. Presentació i propòsit
El concert que s’oferirà vol ser una aproximació al fl amenc amb un traç modern, emprenedor i trencador que defuig els folklorismes fàcils relacionats amb aquest tipus de música.
Representa el fl amenc més modern i actual, que lidera una de les formacions més potents de casa nostra: Cía. de Manuela.
És a partir d’aquesta idea que es farà un repàs de la història del fl amenc, es presentarà la instrumentació i els quatre palos o estils més importants d’aquest gènere: la soleá, la siguiriya, la bulería i el tango.
3.3. Objectius
Els plantejaments didàctics de l’activitat tenen els objectius següents:
1. Acostar una cultura musical que ens és molt propera per qüestions socials i històriques i que molt sovint deixem de banda per desconeixement.
2. Trencar certs estereotips lligats a aquest tipus de música, com certs folklorismes i regionalismes que de vegades desvirtuen la imatge i la qualitat d’aquest gènere musical.
3. Gaudir de música en directe.
4. Donar a conèixer la instrumentació del fl amenc, tant del més antic com de l’actual. 5. Conèixer les dades bàsiques de la història i de l’evolució del fl amenc.
6. Fer passar una estona amena i engrescadora als assistents al concert.
La visita es realitza fent la reserva a través del PAE (Programa d’activitats escolars del Consell de Coordinació Pedagògica de Barcelona) www.bcn.cat/educacio/pae.
4. Postvisita
4.1. Presentació
Aquesta darrera fase té per objectiu tancar el procés encetat amb el Programa d’activitats educatives de les Cases de la Festa.
Un cop realitzades les activitats a l’aula i a les Cases de la Festa, es planteja un tancament centrat en l’activitat desenvolupada, en aquest cas el fl amenc, per recordar l’experiència viscuda i el que s’ha descobert a través de les activitats, així com aprofundir en la rumba catalana, un estil estretament relacionat amb el fl amenc i molt vinculat a la ciutat de Barcelona.
4.2. Fes teva la festa
Després d’haver dut a terme totes les activitats, serà interessant que l’alumnat comparteixi les impressions i els records sobre el que ha viscut.
Recordem que l’objectiu és contactar amb les manifestacions de la cultura popular i tradicional catalana i destacar les emocions que ens desperten. Per aquest motiu es proposa una activitat que permeti investigar i establir relacions entre el fl amenc i la rumba catalana, identifi cant els elements que relacionen aquest estil musical amb l’evolució i la trajectòria que el fl amenc ha recorregut a casa nostra.
Per fer-ho, us proposem tres audicions. Totes tres presenten una mica d’història de la rumba catalana, de les seves arrels i, sobretot, del seu estil inconfusible:
Gato Pérez. La rumba de Barcelona. A Carabruta (1978). Disponible en línia a:
http://www.calarumba.com/audios/gato-perezrumba-de-barcelona.html
Homenatge que el Gato Pérez fa a la rumba catalana, en el qual parla dels seus orígens i de les seves característiques.
Rosario. Al son del tambor. A Muchas Flores (2001). Disponible en línia a:
http://www.myspace.com/rosariofl ores
Tema que Rosario Flores dedica al seu pare, Antonio González, el Pescaílla, gitano del barri barceloní de Gràcia i un dels precursors de la rumba catalana.
La Troba Kung-Fú. Barcelona. A A la panxa del bou (2010). Disponible en línia a:
http://www.myspace.com/latrobakungfu/music/songs/barcelona-73883840
Homenatge del grup a la rumba de Barcelona.
En sentir les interpretacions es poden reconèixer diferents elements que permeten establir
paral·lelismes entre el fl amenc i la rumba catalana (el so de guitarres, les palmes i els jaleos…). Per parar atenció en aquests aspectes se’ls demanarà que:
• En escoltar les peces identifi quin i llistin els elements que relacionen els dos estils musicals.
• Extreguin de les lletres elements que relacionen la rumba catalana, el fl amenc i les seves arrels.
• Exposin què els ha agradat i què no els acaba de convèncer d’aquestes peces.
Per últim, cal tenir molt present que la rumba és una música de ball molt festiva que permet compartir moments de diversió i expressió col·lectiva, amb la qual cosa provar de ballar-la serà una manera bonica de concloure l’activitat.
4.3. Per anar més enllà
Conscients de tota la versatilitat i riquesa del tema, es planteja que aquest tancament també pugui esdevenir un recurs interessant per plantejar als alumnes noves propostes que projectin l’activitat cap a una de nova.
ANNEX 1
La Patum de Berga i els castellers han estat proclamats per la Unesco
Patrimoni
immaterial de la humanitat
.
•
Què vol dir ser patrimoni cultural immaterial de la humanitat?
•
Per què creieu que les han escollit? Què tenen de particular o excepcional?
Abans d’entrar a respondre a aquestes preguntes, comenteu entre tots el que sabeu
sobre aquestes activitats i el que us suggereix aquest reconeixement de la Unesco.
Què vol dir ser patrimoni cultural immaterial de la humanitat?
Compareu la Patum i els castellers amb altres patrimonis culturals també
reconeguts per la Unesco, com ara l’obra de Gaudí, el Palau de la Música
Catalana o la Gran Muralla xinesa. En comparar-los descobrireu algunes
diferències entre patrimoni immaterial i material.
La cultura popular, un bé per a tothom
La Patum
La Patum
• Vist tot això, quines creieu que són les diferències entre patrimoni material o tangible
i patrimoni immaterial o intangible? Poseu-ne alguns exemples.
MATERIAL
IMMATERIAL
A què es refereix el mot immaterial?
Quines d’aquestes coses consideraríeu
CULTURA MATERIAL
i quines
CULTURA IMMATERIAL
:
un llibre – les cançons de bressol – una escultura – la cultura popular
les rondalles – una processó – un quadre
Coor
dinadora de Colles Casteller
es de Catalunya
I per què creieu que des de la Unesco es reconeix les manifestacions de cultura popular?
Per poder respondre a aquesta pregunta llegiu el que tot seguit se us exposa.
Les mostres de
cultura popular
tenen una gran importància entre les persones perquè:
•
Són tradicions que es transmeten de generació en generació però que es van adaptant al llarg del
temps.
•
Suposen una important herència col·lectiva que necessita les persones per tirar endavant. Aquesta
herència està vinculada, alhora, als territoris perquè és pròpia d’un lloc concret i d’una comunitat. Per
tant, cada cultura té les seves manifestacions culturals.
•
Com que estan relacionades amb un poble i amb un territori, aquesta herència permet que les persones
puguin sentir que hi pertanyen. Llavors es fomenta la cohesió social i el sentiment d’identitat, que ajuda
les persones a arrelar-se en la seva comunitat.
•
El sentiment de pertinença reforça el de comunitat, perquè saben que comparteixen el mateix amb
altres persones.
•
Aquest sentiment de grup incita a:
o
compartir i comprometre’s de forma voluntària
o
participar i gaudir d’allò que els uneix i arrela
o
divulgar i transmetre als altres la cultura que comparteixen.
La cultura popular, un bé per a tothom
Ara reviseu totes aquestes activitats que es viuen en comunitat i en ambients festius.
Podrien arribar a ser patrimoni de la humanitat?
Quines creieu que podrien arribar a ser patrimoni immaterial o intangible de la humanitat?
Per ajudar-vos, feu-vos aquestes preguntes:
1.
Són una herència col·lectiva?
2.
Permeten sentir-te vinculat a un territori?
3.
Fomenten la cohesió social?
4.
Quines necessiten la participació de la gent perquè siguin possibles?
Balls de gegants
Diada castellera
Entrades gratuïtes a
museus
Concerts de cobla
Xiringui
tos
Balls de sardanes
Atracions de
fira
Correfocs
Concerts d’artistes coneguts
Imagineu que formeu part d’una associació de cultura popular. Ja ho teniu tot preparat per fer possible
una activitat a les festes del barri, però des de l’Ajuntament us informen que aquest any no serà possible
que porteu a terme la vostra activitat.
Us proposem que feu arribar una carta a l’Ajuntament justifi cant per què aquestes activitats són
importants per al barri i per als veïns.
Per fer-ho haureu de:
•
Seleccionar la manifestació de cultura popular
amb la qual us identifi queu més.
•
Descriure breument l’activitat
que voleu dur a terme.
•
Argumentar la importància
d’aquesta activitat, explicant
els valors
que s’hi associen i
les
implicacions
que tenen en el barri i en la comunitat.
Defensa el teu patrimoni cultural
Compartiu els vostres arguments i les vostres propostes amb la resta de companys.
Com reaccionaries davant les següents situacions? Utilitza la cara, les mans,
el cos i, sobretot, la veu, però no la paraula, per expressar-ho:
•
T’han donat una notícia molt bona, la millor de la teva vida
•
Quina tristor que sents. Tanta, que et fa xisclar
•
Uf! Quina ràbia, alguna cosa t’ha fet enfadar moltíssim
•
Mai no t’havies sentit així, l’amor t’envaeix!
Flamenk
Com reaccionaries davant les següents situacions? Utilitza la cara, les mans,
El fl amenc és per davant de tot sentiment i poesia que es canta i es balla; que s’escolta i es mira. És per
aquest motiu que s’entén com un art, ja sigui interpretat de forma espontània al carrer o en una festa,
com interpretat en una sala o en forma d’espectacle.
Aquest art popular ha estat reconegut per la Unesco patrimoni cultural immaterial de la humanitat perquè
és un signe d’identitat de molts grups i comunitats, sobretot de la comunitat d’ètnia gitana.
Aviat en podreu gaudir en un espectacle carregat d’emoció, en el qual descobrireu com veu, música i
dansa es combinen per transmetre un mateix sentiment.
Feu aquestes escenifi cacions en petit grup, observeu-vos i destaqueu
l’element que trobeu més expressiu. N’hi ha cap que destaqui per sobre
de l’altre? És el conjunt el que ho fa? O és la persona?
Què espereu trobar en un espectacle fl amenc? Compartiu les informacions, impressions
i suposicions que teniu sobre aquest art.
Sobre l’escenari s’interpretaran peces que us presentaran alguns dels estils o palos més característics,
coneixereu el paper i la funció de cadascun dels artistes i, alhora, la història del fl amenc.
Però abans d’anar-hi us proposem reconèixer alguns dels elements característics.
Als espectacles, el
quadre fl amenc
és el conjunt encarregat de posar-lo en escena. Pot ser una formació
molt diversa, encara que hi ha elements que sempre hi són: música, dansa i ritme. Ara us presentarem
alguns elements que, combinats en aquesta formació, queden perfectament integrats, com les sis paraules
en aquesta sopa de lletres:
El dia del concert a les Cases de la Festa descobrireu més detalls sobre el fl amenc.
Aneu-hi disposats a sentir a través de les oïdes, la vista i l’ànima.
El quadre fl amenc
•
Heu sentit mai cant fl amenc, l’heu vist ballar? Quins artistes de fl amenc us vénen al cap.
N’hi ha de catalans? Anoteu-los i parleu d’ells.
•
Hi ha altres músiques que us el recordin? Què en sabeu de la rumba catalana?
Arian Botey
, La Botzina
D R I G U L C V E U N K E E M I H A C A N T Z S A X C A Y U I O E R T P X E T R E A O B B A L L G F U I O M
ANNEX 2
Cultura popular i valors
Publicacions:
• Bargalló, Josep. Cultura popular, cultura nacional. Elogi de la diversitat i la interculturalitat (Refl exions a l’entorn de l’estructuració d’un model festiu i simbòlic plural). Disponible en línia a: http://www.festes.org/arxius/elogidiversitat.pdf [Consulta: 18 de desembre del 2012].
• Quintana, Jordi; i Jordi Cerdà. “Cultura popular, cultures populars i escola”, Perspectiva escolar, núm. 293, p. 2-9, 2005. Disponible també en línia a: http://www.ub.edu/ntae/ jquintana/articles/QuintanaCerda_culturesPE.pdf [Consulta: 18 de desembre del 2012].
• Quintana, Jordi; i Jordi Puig. Les Cases de la Festa a Barcelona: imatgeria, foc i música, col. Quaderns del Consell de Coordinació Pedagògica, núm. 6, ed. Institut Municipal d’Educació de Barcelona, 2013.
• Soler, Joan. Enciclopèdia de la Fantasia Popular Catalana. Barcelona, Barcanova, 1998.
• Soler, Joan. Cultura popular tradicional. Barcelona, Pòrtic, 2001.
• Soler, Joan (dir.). Tradicionari. Enciclopèdia de la cultura popular de Catalunya. Vol 4. La festa. Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2005.
• Soler, Joan. “Apunts sobre la cultura popular a l’escola”, Escola Catalana, vol. 45, núm. 466, p. 15-16, 2010. Disponible també en línia a: http://www.omnium.cat/ca/article/apunts-sobre-la-cultura-popular-a-l-escola-3983.html [Consulta: 18 de desembre del 2012].
Recursos audiovisuals:
• “El valor de la cultura popular”, programa radiofònic de Catalunya Ràdio, 15 d’agost del 2012:
http://www.catradio.cat/reproductor/658113 [Consulta: 18 de desembre del 2012].
El fl amenc
Recursos audiovisuals:
• FLAMENC-O. Sèrie documental de set capítols que vol acostar al públic l’impacte del fl amenc en la història, la tradició i la cultura catalanes. Televisió de Catalunya: http://www.tv3.cat/ fl amenco/ [Consulta: 18 de desembre del 2012].
• La rumba de Barcelona. Sèrie documental, produïda per LE SEPT (França) amb la col·laboració de Televisió de Catalunya, 1992. Disponible en línia a: http://www.calarumba.com/articulos/ recopilacion-de-fragmentos-del-documental-la-r.html [Consulta: 21 de febrer del 2013].
• “Flamenc a Catalunya”. Programa Moments. RTVE. http://www.rtve.es/alacarta/videos/ moments/moments-fl amenc-catalunya/1293794/ [Consulta: 18 de desembre del 2012].
• Flamenc tradicional català i rumba històrica. Associació per la promoció del fl amenc tradicional català. Disponible en línia a: http://www.bossarecords.com/archivos/ca/artista_biografi a. php?ar=124. [Consulta: 18 de desembre del 2012].
• Per conèixer els passos de fl amenc: http://www.youtube.com/user/katul4?feature=watch
• Per conèixer els passos del taconeo: http://musica-y-baile.practicopedia.lainformacion. com/fl amenco/como-ejecutar-los-pasos-del-taconeo-15833 [Consulta: 18 de desembre del 2012].
• El Flamenco en Primaria. Benjamín Perea: http://fl amencoprimaria.blogspot.com.es/
[Consulta: 18 de desembre del 2012].
• “Flamenc i en Pere i el llop”. Atrapa-sons. Barcelona, Televisió de Catalunya, 2007: http:// www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=30357 [Consulta: 18 de desembre del 2012].
• “La música gitana i en Peer Gynt”. Atrapa-sons. Barcelona, Televisió de Catalunya, 2007:
http://www.edu3.cat/Edu3tv/Fitxa?p_id=30586 [Consulta: 18 de desembre del 2012].
• Reportatge sobre fl amenc-fusió. Loops!. Televisió de Catalunya: http://www.youtube.com/ watch?v=KvOBjsVKOM8 [Consulta: 18 de desembre del 2012].
• Cala Rumba. Projecte web de consulta sobre la rumba catalana. http://www.calarumba.com/
[Consulta: 21 de febrer del 2013].
• Declaració de la Unesco del fl amenc com a patrimoni de la humanitat. Disponible en línia a:
http://www.unesco.org/culture/ich/index.php?lg=es&pg=00011&RL=00363 [Consulta: 18 de desembre del 2012].
Publicacions:
• Llibre-CD didàctic Método de ritmo y cante fl amenco. Disponible en línia a: http://www. fl amencolive.com/html/l_cante_e.htm [Consulta: 18 de desembre del 2012].
• Barcelona fl amenca. Barcelona, Metròpolis Mediterrània, 2000. Disponible en línia a: http:// www.bcn.es/publicacions/bmm/bcn_fl amenca/ [Consulta: 18 de desembre del 2012].
• Mayol i Puentes, Josep M.; i Maria Antònia Pujol i Subirà. Requetetxec, 2010.
Unitat 13: “El grup de rumba catalana”; Unitat 15: “Els grups de jazz i de fl amenc”. Disponible en línia a: http://www20.gencat.cat/portal/site/CulturaDepartament/menuitem.4f810f50 a62de38a5a2a63a7b0c0e1a0/?vgnextoid=403b591bb3e73310VgnVCM2000009b0 c1e0aRCRD&vgnextchannel=403b591bb3e73310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD &vgnextfmt=default&contentid=6ac0fe30e2e73310VgnVCM2000009b0c1e0aRCRD
[Consulta: 18 de desembre del 2012].
Poesia i lletres:
• Lletres de fl amenc: http://www.letrasdefl amenco.com/ [Consulta: 18 de desembre del 2012].
• Blog Poesías cantadas de Lorca: http://blocs.xtec.cat/poesialorca/ [Consulta: 18 de desembre del 2012].
• Alberti, Rafael. Marinero en tierra.
• García Lorca, Federico. Romance sonámbulo.
Audicions:
• Flauta travessera per bulerías: http://www.youtube.com/watch?v=ssWvo5sc4Fg [Consulta: 18 de desembre del 2012].
• Mostra de fl amenc-house: http://www.youtube.com/watch?v=hNUilVAzogE [Consulta: 18 de desembre del 2012].
• Mostra de fl amenc-fusió: http://www.youtube.com/watch?v=vLXohVfgMf4 [Consulta: 18 de desembre del 2012].
• Cano, Carles. La rumba del medi ambient. Disponible en línia a: http://www.goear.com/ listen/02c0dce/la-rumba-del-medi-ambient-projectepoemusica [Consulta: 18 de desembre del 2012].
• Chao, Manu. Rumba de Barcelona. Disponible en línia a: http://www.youtube.com/ watch?v=86kDZ9MhhBc [Consulta: 18 de desembre del 2012].
• Los Manolos. Amigos para siempre: http://www.youtube.com/watch?v=QmaIbxmDTt0
[Consulta: 18 de desembre del 2012].
• Manzanita. Romance sonámbulo (Verde). Disponible en línia a: http://www.youtube.com/ watch?v=f5UdpFDh6os [Consulta: 18 de desembre del 2012].
• Pérez, Xavier Patricio, Gato Pérez. La rumba de Barcelona. Disponible en línia a: http://www. youtube.com/watch?v=YKWQYZKHSek& [Consulta: 18 de desembre del 2012].
• Pubill, Pere, Peret. Gitana hechicera. Disponible en línia a: http://www.goear. com/listen/8aecd3a/gitana-hechicera-peret; i a: http://www.youtube.com/ watch?v=Twjgwozb7oM [Consulta: 18 de desembre del 2012].
Recursos lúdics:
• Webquest Marcando el compás, Zoraida Pérez, IES Bajo Guadalquivir, Lebrija: http://www. musikawa.es/zoraida/cursowq/Inicio.html [Consulta: 18 de desembre del 2012].
• Com construir un caixó. “Cajón fl amenco”, Musicandis, IES Jaume Vicens Vives, Girona: http:// blocs.xtec.cat/musicandis/idiofons/idiofons/cajon-fl amenco/ [Consulta: 18 de desembre del 2012].
Recursos sobre altres manifestacions de cultura popular:
• Calendari 2012 de Tradicions i Costums. Generalitat de Catalunya: http://www20.gencat. cat/docs/CulturaDepartament/CPCPTC/Documents_Estatics/PU_Publicacions/SD_ calendari2012_tot.pdf [Consulta: 18 de desembre del 2012].
• Diversos autors. Festes tradicionals de Catalunya. Barcelona, Llavor, 1978.
• Capmany i Farrés, Aureli. Costums i tradicions catalanes. Barcelona, 1982.
Projecte didàctic: Marinva, joc i educació
Il·lustracions: Lluís Cadafalch Disseny gràfi c: Fons Gràfi c
Fotografi es: diversos autors
Assessorament pedagògic i implementació del programa educatiu: Fragment, serveis culturals Producció i coordinació: Servei de Cultura Popular de l’Institut de Cultura de Barcelona
