• No se han encontrado resultados

TEMA 3: SELECCIÓ I DISSENY DEL PROCÉS: Cas Goodparts:

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "TEMA 3: SELECCIÓ I DISSENY DEL PROCÉS: Cas Goodparts:"

Copied!
40
0
0

Texto completo

(1)

TEMA 3: SELECCIÓ I DISSENY DEL PROCÉS:

Cas Goodparts:

La companyia Goodparts produeix un component que s'utilitza en la indústria aeroespacial. El component té tres peces (A, B, C) que són fabricades a l'exterior i que costen respectivament, 0,40, 0,35 i 0,15 u.m. Les peces A i B

s’acoblen primer a la línia 1, la qual produeix 140 components per hora. La peça C, abans de muntar-se amb el producte acoblat a la línia 1, passa per una

operació de perforat. La companyia té un total de 6 perforadores, però en l'actualitat només 3 estan en condicions d'operar. Cada màquina perfora la peça

a un ritme de 50 peces per hora. En l'acoblament final el producte de la línia 1 s'uneix amb la peça perforada C. La línia d'acoblament final produeix un ritme

de 160 components per hora. En l'actualitat, els components són produïts 8 hores al dia i cinc dies a la setmana. La gerència pensa que en cas necessari

podria augmentar un segon torn de 8 hores a les línies d'acoblament.

El cost de la mà d'obra és de 0,30 u.m. per peça per cada línia d'acoblament. El cost de la mà d'obra per a la perforadora és de 0,15 u.m. per peça. S'ha calculat que el cost total de les despeses fixes és de 1.200 u.m. per setmana i

(2)

1.- Dibuixar un diagrama del procés i determinar la capacitat de processament (nº de components produïts per setmana) del procés sencer.

2.- Suposem que es contracta un segon torn de 8 hores per operar la línia d'acoblament 1 i que es fa el mateix per línia final d'acoblament. A més, 4 de les 6 perforadores es posen en operació. No obstant això, les perforadores només operen 8 hores al dia. Quina és la nova capacitat del procés (nombre de components produïts per setmana)? Quina de les 3

operacions limita la capacitat?

3.- La gerència decideix contractar un segon torn de 8 hores per a la línia d'acoblament 1 i a un segon torn només de 4 hores per a la línia final d'acoblament. 5 de les 6 perforadores operen 8 hores al dia. Quina és la nova capacitat? Quina de les 3 operacions limita la capacitat?

4.- Determineu el cost per unitat de producte en les preguntes 2 i 3.

5.- El producte té un preu de venda de 4 u.m. per unitat. Suposeu que el cost d'una perforadora (cost fix) és de 30.000 u.m. i que la companyia produeix

8.000 unitats per setmana. Suposar que s'utilitzen 4 perforadores per a la producció. Si la companyia tingués l'opció de comprar la mateixa peça a 3 u.m.

per unitat, quin seria el nombre d'unitats que defineixen el límit per decidir una opció de compra i l'altra de fabricació?

(3)

Un

procés

és la part d’una empresa que pren inputs i els transforma en

productes, que segons s’espera, tindran un valor afegit

més alt que els inputs originals.

DIAGRAMA DE FLUXOS DE PROCESSOS:

El diagrama ha de mostrar les activitats, els fluxos i les zones

d’emmagatzematge.

(4)

Simbologia ANSI (American National Standards Institute):

Inici/Fi Operació/Activitat Document Dades Emmagatzematge/Arxiu Decisió

(5)

Simbologia ASME (American Society of Mechanical Enginners):

T

Origen Operació Inspecció Transport Demora Emmagatzematge Emmagatzematge temporal Decisió Línies de flux

(6)

Simbologia ISO (International Organitation for Standarization): Operació Inspecció i medició Transport Entrada de béns Emmagatzematge Decisió Línies de flux Demora

(7)

Simbologia DIN (Deutsches Institut für Normung): Inici Document Dades Inici Operacions manuals Decisió Línies de flux

(8)

(9)

(10)

(11)

Plantejament del problema: A B Producte final

Perforat

Muntatge 2

Muntatge 1

C

Temps de cicle: Cada quant temps surt una peça en el final de la línia.

Capacitat: Nombre de peces per unitat de temps que produeix la línia.

(12)

Solució apartat 1: A B Producte final

Perforat

Muntatge 2

Muntatge 1

C

Màquines 6 Operatives 3 Hores/dia 8 Dies/Set 5 ritme 50 Un/h 150 Un/Set 6.000 Màquines 1 Operatives 1 Hores/dia 8 Dies/Set 5 ritme 140 Un/h 140 Un/Set 5.600 Màquines 1 Operatives 1 Hores/dia 8 Dies/Set 5 ritme 160 Un/h 160 Un/Set 6.400 La capacitat màxima de la línia és

(13)

Solució apartat 2: A B Producte final

Perforat

Muntatge 2

Muntatge 1

C

Màquines 6 Operatives 4 Hores/dia 8 Dies/Set 5 ritme 50 Un/h 200 Un/Set 8.000 Màquines 1 Operatives 1 Hores/dia 16 Dies/Set 5 ritme 140 Un/h 140 Un/Set 11.200 Màquines 1 Operatives 1 Hores/dia 16 Dies/Set 5 ritme 160 Un/h 160 Un/Set 12.800 La capacitat màxima de la línia és

(14)

Solució apartat 3: A B Producte final

Perforat

Muntatge 2

Muntatge 1

C

Màquines 6 Operatives 5 Hores/dia 8 Dies/Set 5 ritme 50 Un/h 250 Un/Set 10.000 Màquines 1 Operatives 1 Hores/dia 16 Dies/Set 5 ritme 140 Un/h 140 Un/Set 11.200 Màquines 1 Operatives 1 Hores/dia 12 Dies/Set 5 ritme 160 Un/h 160 Un/Set 9.600 La capacitat màxima de la línia és

(15)

Solució apartat 4-2: A B Producte final

Perforat

Muntatge 2

Muntatge 1

C

Màquines 6 Operatives 4 Hores/dia 8 Dies/Set 5 ritme 50 Un/h 200 Un/Set 8.000 Màquines 1 Operatives 1 Hores/dia 16 Dies/Set 5 ritme 140 Un/h 140 Un/Set 11.200 Màquines 1 Operatives 1 Hores/dia 16 Dies/Set 5 ritme 160 Un/h 160 Un/Set 12.800

La capacitat màxima de la línia és el mínim de (8.000, 11.200, 12.800) Costos unitaris totals

A 0,40 3.200 B 0,35 2.800 C 0,15 1.200 Muntatge 1 0,30 2.400 Perforat 0,15 1.200 Muntatge 2 0,30 2.400 Fixes/set 1.200 Amortització 30 1,804 14.430

(16)

Solució apartat 4-3: A B Producte final

Perforat

Muntatge 2

Muntatge 1

C

Màquines 6 Operatives 5 Hores/dia 8 Dies/Set 5 ritme 50 Un/h 250 Un/Set 10.000 Màquines 1 Operatives 1 Hores/dia 16 Dies/Set 5 ritme 140 Un/h 140 Un/Set 11.200 Màquines 1 Operatives 1 Hores/dia 12 Dies/Set 5 ritme 160 Un/h 160 Un/Set 9.600

La capacitat màxima de la línia és el mínim de (10.000, 11.200, 9.600) Costos unitaris totals

A 0,40 3.840 B 0,35 3.360 C 0,15 1.440 Muntatge 1 0,30 2.880 Perforat 0,15 1.440 Muntatge 2 0,30 2.880 Fixes/set 1.200 Amortització 30 1,778 17.070

(17)

Solució apartat 5: A B

Perforat

Muntatge 2

Muntatge 1

C

Màquines 6 Operatives 4 Hores/dia 8 Dies/Set 5 ritme 50 Un/h 200 Un/Set 8.000 Màquines 1 Operatives 1 Hores/dia 16 Dies/Set 5 ritme 140 Un/h 140 Un/Set 11.200 Màquines 1 Operatives 1 Hores/dia 16 Dies/Set 5 ritme 160 Un/h 160 Un/Set 12.800

La capacitat màxima de la línia és el mínim de (8.000, 11.200, 12,800) Costos unitaris totals

A 0,40 3.200 B 0,35 2.800 C 0,15 1.200 Muntatge 1 0,30 2.400 Perforat 0,15 1.200 Muntatge 2 0,30 2.400 Fixes/set 1.200 Amortització 30 1,804 14.430 Opció compra = 3X Opció fabricar = 120.000 + 1,804X (3 – 1,804)X = 120.000 X = 100,334 un. Producte final

(18)

FABRICAR PER A EXISTÈNCIES O PER COMANDA:

- En un procés de fabricar per comanda només s'activa la resposta a una comanda col·locada. L'inventari (de treball en procés i de béns acabats) es manté al mínim. Els serveis, per la seva naturalesa, moltes vegades apliquen processos de fabricació per

comanda.

- Un procés per fabricar per existències, en general, acaba amb un inventari de béns acabats. Les comandes dels clients s'atenen conforme a aquest inventari.

La cadència (ritme) es refereix als temps fixos del moviment dels objectes que passen per un procés.

(19)

TEMPS D'ACOMPLIMENT DE PROCESSOS: Són mesures que permeten ponderar al gestor d'operacions la productivitat d'un procés i com evoluciona en el temps.

Temps de procés = Temps que es requereix per produir una peça. Temps de preparació = Temps que es requereix per preparar la màquina.

Temps d'operació = Temps de procés + Temps de preparació. Temps de fabricació = Temps d'operació + Temps d'espera.

Índex de fabricació = percentatge de productes esperats que faci el procés dins del període.

(20)

El

material

en un procés de fabricar per a existències, està en un de dos

estats:

- "

en trànsit

" on el material es mou, o

- es manté en un

lloc d'emmagatzematge

a l'espera que sigui necessari.

El

Valor total mitjana d'inventari

des del punt de vista de comptabilitat és

la suma del valor de l'inventari de matèria primera, del treball en procés i

d'articles acabats.

(21)

S'entén per la rotació per inventari al cost d'articles venuts dividit pel valor mitjana d'inventari.

Els dies de subministrament la inversa de la rotació per inventari, en escala de dies.

Exemple: Una empresa té una rotació per inventari de 6 vegades a l'any ( 1/6 d'any x 365 dies/any) són 60,8 dies.

(22)

Estratègia de un procés crític:

Estratègies per reduir el temps d'execució d'un procés que no requereixen adquirir nou equipament. Amb freqüència, el convenient és una combinació d'aquestes:

1.- Activitats en forma paral·lela: L'enfocament en sèrie dóna com a resultat que el temps d'execució del procés sencer sigui la suma dels passos individuals, més el transport i el temps d'espera entre passos. L'enfocament en paral·lel disminueix el temps

de processament.

2.- Canvi de seqüència de les activitats: Els productes, moltes vegades es transporten a màquines, a departaments, a edificis,... i després es porten de retorn.

3.- Disminució d’interrupcions: Molts processos s'efectuen amb intervals relativament llargs entre activitats.

(23)

La selecció del procés:

Organització dels processos de manufactura:

- Distribució per projecte, el producte roman en un lloc fix i l'equip de producció va fins a ell i no al contrari. https://www.youtube.com/watch?v=ukdc8oVyEYg

- Distribució de centre de treball, en ocasions denominat taller de treball, és on s'agrupen equips o funcions semblants.

- Cel·la de manufactura es refereix a un àrea dedicada a la fabricació de productes que requereixen procediments similars.

https://www.youtube.com/watch?v=6fmqaWNZRYE

- La línia d'assemblatge es refereix al lloc on els processos de treball s'ordenen en raó dels passos successius que segueix la producció d'un article. De fet la ruta que segueix

cada peça és una línia recta. https://www.youtube.com/watch?v=9_9WyiPhoHA

- Un procés continu s'assembla a una línia d'assemblatge perquè la producció segueix una seqüència de punts predeterminats on es deté, però el flux és continu en lloc de

(24)

Anàlisi del llindar de rendibilitat o punt d'equilibri:

L'objectiu és trobar el punt en el qual el cost és igual als ingressos. Aquest punt és el llindar de rendibilitat o punt d'equilibri. Hem operar per sobre d'aquest nivell per obtenir

beneficis. 0 100 200 300 400 500 600 0 100 200 300 400 500 Ingressos Costos Costos fixos Costos variables Punt d’equilibri

(25)

Anàlisi del punt d'equilibri per la selecció d’alternatives de processos: L'anàlisi del punt d'equilibri també s'utilitza com a ajuda per a la selecció entre alternatives de

processos productius.

EXEMPLE: Un fabricant identifica les opcions següents per obtenir una peça mecanitzada:

- pot comprar la peça a 200 u.m. per unitat (materials inclosos)

- pot fer la peça en un torn semiautomàtic controlat numèricament a 75 u.m. per unitat (materials inclosos)

- o pot fabricar la peça en un centre de mecanitzat a 15 u.m. per unitat (materials inclosos)

Els costos fixos són pràcticament nuls si es compra la peça. Un torn semiautomàtic costa 80.000 u.m. i un centre de mecanitzat, 200.000 u.m.

El cost total de cada opció és:

Cost de compra = 200 u.m. x Demanda

Cost per produir amb torn = 80.000 u.m. + 75 u.m. x Demanda

Cost per produir amb centre de mecanitzat = 200.000 u.m. + 15 u.m. x Demanda Ingrés = 300 u.m. X Demanda

(26)

0 100000 200000 300000 400000 500000 600000 700000 800000 0 250 500 750 1000 1250 1500 1750 2000 2250 2500

Compra Torn Mecanitzat Ingrés A

B

C

D

A – Punt d’equilibri ingressos-costos Torn

B – Punt d’equilibri ingressos-costos Centre de Mecanitzat C – Punt d’equilibri alternatives Compra-Torn

(27)

Cas: Alternatives d'un procés de fabricació:

En un procés de fabricació que disposa d'una operació de soldadura es pretén

millorar la instal·lació en aquesta operació. Per a això s'han explorat tres

possibilitats de maquinària amb els costos següents:

a) Dibuixar la gràfica dels costos totals de cadascuna de les diferents opcions.

b) Trobar els punts d'equilibri entre les diferents opcions gràficament i

analíticament.

c) Entre que intervals triaria una o altra opcción?

Màquina

Costos fixos

Costos variables

A

20.000 u.m.

180 u.m.

B

150.000 u.m.

90 u.m.

C

250.000 u.m.

40 u.m.

(28)

Cost total màquina A = 20.000 + 180X

Cost total màquina B = 150.000 + 90X

Cost total màquina C = 250.000 + 40X

Cost total màquina D = 350.000 + 10X

0 100000 200000 300000 400000 500000 600000 700000 0 500 1000 1500 2000 2500 3000 3500

Màquina A Màquina B Màquina C Màquina D P2

P3 P1

(29)

Càlcul de P1: 20.000 + 180X = 150.000 + 90X (180 – 90)X = 150.000 – 20.000 X = 1.444,44 un. Càlcul de P2: 150.000 + 90X = 250.000 + 40X (90 – 40)X = 250.000-150.000 X = 2.000 un. Càlcul de P3: 250.000 + 40X = 350.000 + 10X (40 – 10) = 350.000 – 250.000 X = 3.333,33 un. Opcions: Màquina A: (0 , 1.444) Màquina B: (1.444 , 2.000) Màquina C: (2.000 , 3.333) Màquina D: (3.333 , o més)

(30)

Els

instruments

més utilitzats per el disseny del procés són:

- Els

plànols del producte

: Imatge ampliada del producte que mostra les parts

que ho componen.

- Els

gràfics d'assemblatge

: Utilitza la informació del plànol i defineix com han

d'anar col·locades les peces, l'ordre per muntar-les, i el flux general de materials.

- Els

fulls de ruta

i operacions: Detalla la ruta del procés i les operacions que

corresponen a una peça particular. Aporta el tipus d'equip, eines i operacions que

es necessiten per fabricar la peça.

- Les

gràfiques de flux del procés

: Exposa el que va succeint amb el producte

al seu pas per les instal·lacions productives.

(31)

Els plànols del producte:

.

(32)

Els gràfics d'assemblatge:

(33)

Els fulls de ruta i operacions:

.

Full de ruta Full nº:

Peça/Component:

Material: Nº: Plano conjunt:

Nº Operació: Breu descripció operació: Màquina/equip: Temps: Secció: Observacions: 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 Realitzat per:

(34)

Les gràfiques de flux del procés:

Material del proveïdor Inspeccionar 15 seg/un Traslladar a Departament Acabats 30 m Tractament Anticorrosiu 5 seg/un Traslladar Magatzem Matèries primeres 20 m Emmagatzematge Matèries primeres Traslladar a Perforadora 15 m Preparar Perforadora 90 min Operació 20 Perforar Orificis 15 seg/orifici Operació 20 Traslladar Polidora per treure rebaves 25 m Preparar Polidora per treure rebaves 6 min Operació 30 Treure rebaves 8 min/un Operació 30 Traslladar al Torn 25 m (Font: Chase,Jacobs)

(35)
(36)

Cas Anàlisi de Processos a l'hospital d'Arnold Palmer (Font: Heizer, Render):

L'Hospital Arnold Palmer d'Orlando, és un dels hospitals més respectats i demandats de Ginecologia,

Obstetrícia i Medicina de la Reproducció, de els Estats Units. Des de la seva inauguració el dia de l'aniversari de la llegenda del Golf, Arnold Palmer, el 10 de setembre de 1989, més d'1,5 milions de nens i dones han passat per les seves instal·lacions. És el quart hospital amb més parts complicats i naixements dels Estats Units i amb la major Unitat de Cures Intensives Neonatal del sud-est del país. I en els rànquings, quant a satisfacció dels pacients, és el 5è entre 5.000 hospitals de tot el país. Part de l'èxit de l'hospital és el procés de millora

contínua. L'objectiu és aconseguir el 100% de satisfacció del pacient. Però per arribar- hi, cal examinar i tornar a examinar el que es fa, moltes activitats, des del flux de pacients fins a la neteja, passant pel Layout d'espais, els colors a les parets o la velocitat de lliurament dels medicaments de la farmàcia a els pacients. La millora contínua és una enorme tasca que mai s'acaba.

Una de les eines que l'hospital utilitza contínuament és el gràfic de flux de processos. Els gràfics de processos ajuden a trobar formes de millorar aspectes com, la preparació de les habitacions que s'han alliberat, accelerar el procés d'admissió i servir calents els menjars que ho han d'estar. Darrerament l'Hospital ha estat analitzant el flux de pacients de maternitat (i la seva paperassa) des del moment en què entren a l'hospital fins que estan donades d'alta, és d'esperar que amb el nadó sa, dos o tres dies més tard. El flux dels pacients de maternitat segueix els següents passos:

1.- Registre a l'entrada de maternitat.

2.- Si el nadó ha nascut pel camí, o si el part és imminent, la mare i el nadó són portats a l'ascensor i es realitza el procés de registre i admissió directament al costat de la llitera. A continuació se'ls envia a una sala d'avaluació de parts en el 8è pis per a ser examinats. Si no hi ha complicacions la mare i el nadó passen al pas 6.

3.- Si el nadó no ha nascut encara, la recepcionista pregunta si la mare té un registre previ (la majoria fa un registre previ de la setmana 28 a la 30 de gestació). Si no hi ha registre previ, la mare va a l'oficina de registres, a la 1a planta.

(37)

4.- La dona embarassada passa a la sala d'avaluació de parts, en el 8è pis, per a la valoració del seu estat. Si el part està proper se li envia a una habitació de parts en el 2n pis fins que neixi el nen. Si no és imminent passa a l'etapa 5. 5.- Les dones embarassades que no estan a punt de donar a llum (és a dir, no hi ha contraccions i només és una falsa alarma) són enviades a casa perquè tornin en una data posterior i tornin a entrar al sistema en aquest moment o, si les contraccions no s'estan produint de moment suficient seguides, se les envia a passejar per l'hospital (per estimular el procés de part) i se'ls demana que tornin a la sala d'avaluació en un determinat moment.

6.- Una vegada que ha nascut el nadó, si no hi ha complicacions, després de 2 hores, es porta a la mare i el nadó a una habitació de "cures per mare-nadó" en els pisos 3, 4, i 5 perquè estiguin allà una mitjana de 40 a 44 hores.

7.- Si hi ha complicacions amb la mare, es porta a una sala d'operacions i / o Unitat de Cures Intensives. D'aquí torna a l'habitació de "cures per mare-nadó" després de la seva estabilització o se li dóna l'alta en un altre moment si no s'ha estabilitzada. Les complicacions en cas del nadó poden donar a lloc el seu ingrés a la Unitat de Cures Intensives

Neonatal abans de enviar-lo a la zona de guarderia prop de l'habitació de la mare. Si el nen no pot estar estabilitzat per a ser donat d'alta amb la mare, es donarà l'alta al nadó posteriorment.

8.- Tant la mare com el nadó reben l'alta quan estan preparats i se'ls trasllada en cadira de rodes fins a la sortida perquè els recullin i traslladin a casa seva.

(38)
(39)

A1: Arribada

A2: Registre al costat de la llitera A3: Trasllat a la sala d'avaluacions P8 A4: Es realitza l'avaluació

A5: Registre entrada

A6: Trasllat oficina regitro P1 A7: Registre de la pacient

A8: S'envia a passejar per l'hospital amb temps de retorn A9: Trasllat sala de parts P2

A10: S'atén el part

A11: Trasllat a unitat de cures intensives neonatals A12: Trasllat mare UCI i / o SO

A13: Es considera estable la mare i se li dóna l'alta de la UCI A14: Nadó estable i avís a la família

A15: Trasllat unitat cures mare-fill P3, P4 i P5 A16: Trasllat a la sortida

(40)

D1: Ha nascut el nadó pel camí o el part és imminent? D2: Té registre previ?

D3: Ha nascut el nadó?

D4: ¿La mare té contraccions? D5: Hi ha complicacions?

D6: ¿S'estabilitza el nadó abans que la mare hagi abandonat l'hospital? E1: Passeig fins ara fixada

E2: Roman el nadó estabilitzant-se E3: Roman la mare estabilitzant-se

E4: Roman el nadó sense la seva mare fins que estigui estabilitzat E5: Romanen 40-45h i se'ls dóna l'alta

Referencias

Documento similar

és de serres i muntanyes, és de barrancs i masets, és de bancals i garrigues, és d"ocres,bri~os i verds. Hl ha

Seguint a ma dreta hi ha uns homens que estan parlant sobre la guerra i diuen:.. -Quan horror,osa és

També hi ha un altre cas que es dóna bastant, que és gent gran que no ha parlat mai català, però els seus néts el parlen i se senten una mica distanciats o els el volen parlar

De manera que, arribats a aquest punt, es podria dir que ha estat bastant assolit, i això és degut al fet que la peça final, a banda d’estar acabada completament i estar elaborada

Desde esa concepción, el Derecho es considerado como algo que puede ser completamente objetivado y observado sin ningún tipo de parti- cipación (puede ser casi «fotografiado»).

Tot i que, és un procés força complex, degut a què per una banda els clients de BSF són els propietaris dels estands gastronòmics i, aquests comercialitzen els

Com a reflexió final s’ha pogut comprovar que a nivell real, el disseny d’un sistema i posterior control és més complex del que sembla i caldria realitzar un

Ara és més clara la llum matutina i ompli les hores de blaus i delits i la paraula és més tendra i més lina i els branquillons dels rosers, més florits. Noces sagrades dels cors en