Consens per a l’ocupació en el marc d‘una
economia social i solidària a Rubí
RESUM DE LES ENTREVISTES
Gestió tècnica:
L’ECONOMIA SOCIAL COM A SECTOR D’INTERVENCIÓ.
Les persones entrevistades, coneixen el sector de l’ESS i tots se’n senten membres, encara que el defineixen de maneres molt diverses. Uns des de la vesant més general del sector econòmic i uns altres com a activitats de referència, que els hi son properes. Quasi tots es van atrevir a fer definicions:
o És una manera diferent d’intervenir econòmicament a partir d’aportar recursos i/o coneixement al conjunt de la societat. Una manera de compartir esforços orientats a una finalitat comuna.
o Aquella manera de fer empresa, que situa la solidaritat per sobre de
l’economia. Es treballa per a l’autonomia de les persones i amb una lògica
basada en el cooperativisme.
o Una manera de promoure activitats que generen recursos, per a persones
amb risc d’exclusió (persones aturades de llarga durada, desnonats... ) o amb alguna discapacitat.
o Economia que treballa pel medi ambient i els recursos sostenibles.
o Economia que dona valor a les persones per sobre del capital, mitjançant associacions i/o cooperatives.
o Preocupació per la igualtat, la solidaritat... i no només en la riquesa,
assegurant un millor repartiment d’aquesta.
o Està impulsada pel voluntariat i treballa amb valors de base, amb un alt nivell
d’autoexigència.
o Economia que dona resposta a les necessitats i no tant a la rendibilitat econòmica.
Els trets comuns de les respostes / definicions : és una manera diferent d’intervenir a l’economia, en la que predomina l’interès general per sobre de l’obtenció de guanys particulars. Una economia que treballa pels més desafavorits, el medi ambient i la sostenibilitat.
QUÈ PASSA A RUBÍ ?
Una de les persones entrevistades fa una definició sobre què aporta l’ESS a la ciutat, i incideix novament en les característiques que abans hem dibuixat, ressaltant : una forma diferent de treballar, uns valors més solidaris dins de la democràcia i
l'autogestió, un paper fonamental en els temes de rellevància social, però, sobre tot, en la creació d'ocupació, mitjançant cooperatives, que considera la millor manera d’organitzar i distribuir el treball.
En quan a les experiències d’ESS a Rubí, la majoria coneixen les mateixes actuacions i tenen els mateixos referents:
o Associació agroecològica, suport de Cooperativa Tarpuna
o Cooperativa Suara: Atenció domiciliaria, serveis de neteja, amb contractes de
l'Ajuntament
o Assemblea d’aturats/des
o Cooperativa de consum “Germinal”
o Font del Ferro, com a instrument públic per a persones amb discapacitat
o La Fundació Clariana i el projecte “Fil a fil”
o Espai Obert dels Maristes, que proporcionen ajuda escolar
o Restaurant Amic: Menjar a canvi de solidaritat. Iniciativa de Càritas. Caldria
identificar col·laboradors per obrir un diàleg amb els comerciants
o Projecte “Entreveïns” de Clariana i ASAV
o Cevagraf SCCL, que a més té una botiga anomenada “Font de Vida” dedicada
als aliments de qualitat.
o Som Connexió, com a instrument al servei de les comunicacions socials.
o El petit mercat d’intercanvi de la CGT, que busca trobar nous models al
concepte tradicional d’intercanvi.
o Somia fruites, com a espai de compra de fruites i verdures sostenibles, i de
manera col·lectiva.
o Betel (reinserció - ajuda als desintoxicats, tenen botiga de venda) i l’Església
Evangèlica,
o El Centre cultural CRAC
o Rubí Arrel: Cooperativa de consum de productes agroecològics
o Iniciatives comunes entorn al concepte del banc d’aliments. Càritas, Creu Roja,
ASAV : Benzinera Low Cost
Alguns manifesten que troben a faltar alguna iniciativa del tipus “Xarxa d’Economia
Social i Solidària”, encara que hi ha algunes entitats que promouen feina i recursos
per a aquests col·lectius com ASAV, Clariana, Cevagraf i Font de Vida, una empresa
que treballa amb discapacitats el paper i cartró, Crac, Rubí d'Arrel, la nostra AMPA, i l'empresa municipal Font del Ferro.
Respecte al paper d’aquestes experiència de l’ESS, pensen que en conjunt tenen poca
incidència econòmica a la ciutat, encara que va creixent, i també que la idea d’una
economia solidària es pot estendre, que es pot trobar més recorregut entre activitats que no generen grans riqueses i que no interessen a les grans empreses, el sector serveis, comerç i productes manufacturats.
Falta més visibilitat de les iniciatives locals. Pensen que hi ha molta descoordinació entre les pròpies entitats i entre aquestes i l’Ajuntament. No hi ha una agenda local de
ESS i es desconeixen les activitats dels altres. El concepte local de ESS està diluït, hi ha
dificultats per transmetre el concepte. Alguns pensen que potser caldria un espai físic articulador que fes de punt de referència.
QUÈ FA VOSTÉ ?
Les persones entrevistades representen iniciatives econòmiques i models d’intervenció diferents, doncs hem entrevistat des de petites experiències de consum compartit fins empreses molt consolidades i amb anys d’experiència, passant per projectes per a persones amb discapacitat o associacions amb voluntat de treballar per a la inclusió social. Són iniciatives d’ESS:
o Vinculades a processos de treball autogestionari i d’ajuda mútua, que treballen
en criteris cooperatius, per un nombre reduït de persones / famílies, i que no mostren excessiu interès en créixer I incorporar-se a altres projectes.
o Lligades al mon veïnal que treballen en clau de suport als més desafavorits,
principalment en aquelles activitats lligades a les necessitats primàries de la ciutadania (proveïment d’aliments i roba, recerca d’un lloc de treball, accés a l’habitatge...) El seu lligam amb l’ESS és evident, i algunes inclús veuen la possibilitat de crear alguna cooperativa.
o Que treballen per col·lectius concrets, oferint, com poden, eines de suport a
persones discapacitades, o que busquen cobrir algun tipus de necessitat de la comunitat. Busquen també augmentar la visibilitat dels seus usuaris i/o socis.
o Empreses mitjanes, a les quals la vinculació amb el sector els hi ve pel subjecte
en que intervenen, que busquen donar coherència a la seva intervenció, vincular-se a estratègies més generals, i mantenir els llocs de treball. Poden ser de sectors econòmics tradicionals o de sectors emergents.
o Les iniciatives estretament lligades als moviments socials de tot tipus, que
troben en l’ESS el model de referència on plasmar moltes de les activitats que habitualment desenvolupen, com per exemple: aprofitament de residus,
activitats agroalimentàries de caire alternatiu, assemblea d’aturats/des, horts populars, projectes d’inclusió mitjançant el treball, monedes socials...
ROL DE L’ADMINISTRACIÓ LOCAL
La majoria pensen que l’ajuntament hauria de fer poques coses, però importants:
o Ésser un vehicle per canalitzar informació de l’ESS de la ciutat.
o Donar suport a les iniciatives del Tercer Sector, mitjançant contractes i convenis, per així aconseguir un menor lligam a les subvencions.
o Donar més suport a aquelles iniciatives lligades a les necessitats primàries
(habitatge, subministres energètics, alimentació i roba, que són els àmbits en els quals actualment es manifesta més l’exclusió.
o Liderant sectors estratègics, i mostrar més interès en conèixer les necessitats dels col·lectius més desfavorits i trobar fórmules que els ajudin a posar en pràctica activitats que generin recursos propis.
o Potenciant la participació activa en els projectes d’economia social i d’assistència a tots els col·lectius en risc d’exclusió social, mitjançant les
competències de serveis socials.
o Donar més suport al cooperativisme com a manera de lluitar contra l’atur, i
alhora fer-ho amb valors diferents als habituals.
o Reconèixer, promoure i difondre aquest tipus d'experiències.
o Proporcionar bonificacions en permisos, llicències i taxes, per aquest tipus
d'activitats com a forma de reconeixement.
o Caldria pensar en noves fórmules perquè els petits negocis fossin proveïdors
de serveis i productes de la pròpia administració.
o Crear xarxes supramunicipals, en aquesta temàtica, amb projectes que vagin més enllà dels límits administratius de cada municipi. Projectes d’emprenedoria social.
o Impulsar, finançar conjuntament amb el sector privat, capitalitzar mesures,
programa progressiu de moneda local, emprenedoria social, empreses d'inserció, acords amb empreses. Plantejar-lo com un itinerari.
o L'Ajuntament podria ser facilitador, fer d’informador, contactes, recollir
propostes, organitzar activitats, donar suport administratiu.
CONSTITUCIÓ D’UN ESPAI DE CONSENS CIUTADÀ?
o Totes les persones entrevistades han mostrat la voluntat de participar en
l’espai de consens, encara que com expliquem després, moltes d’elles mostren recel i petits inconvenients, però que en general no són insalvables.
o Que serveixi com a espai de col·laboració entre entitats, per a aquelles
coses on l’Administració no arriba, però sense que hi hagi pressions d’uns envers els altres.
o Pensen que hauria de tenir un mínim d’estabilitat funcional, principalment
per guanyar en credibilitat i eficàcia. Un espai el menys burocràtic possible i molt obert a la ciutadania.
o Mostrar maneres d’intervenir diferents a les habituals, molt lligades a la caritat.
o Ésser un espai referent per a les Pimes, perquè canalitzin les seves
propostes en temes de Responsabilitat Social Corporativa.
o Espai de partida de la col·laboració entre agents privats i públics i
l’administració local per trobar fórmules de desenvolupament d’activitats d’economia social, al servei de les persones més desafavorides.
o Com espai de treball de tècnics i representants d’entitats i col·lectius que
tinguin independència, que posin en comú idees, es debatin i es puguin dur a terme.
o Que generi complicitats i busqui la implicació i compromís de les entitats i
les persones, en la generació i millora de la ocupació ciutadana.
o L’espai ha d’esdevenir altaveu de totes les activitats, comptant amb les
iniciatives que ja desenvolupen les pròpies entitats, i alhora ser un espai per conèixer la opinió de la gent, en relació a l’ESS.
o L’espai ha de servir per identificar allò que volem fer. Caldria fer captació
d'entitats i de persones. Es podrien crear grups de treball temàtics. Es podrien vincular a altres iniciatives o dispositius existents.
o Espai necessari, un espai de confluència, de coneixement mutu i d'altres
experiències tant locals com foranes. Espai creatiu per a respondre a les noves
necessitats, un espai a on recollir els neguits de la gent.
o Funcionar com una comissió oberta que sigui capaç de fer convenis amb
organitzacions empresarials i/o entitats financeres.
GRAU D’IMPLICACIÓ
En general, les persones entrevistades MOSTREN UNA BONA PREDISPOSICIÓ A
PARTICIPAR EN EL PROJECTE, encara que algunes mostren malfiances, certes
objeccions a les formes i procediments o bé recels, tant amb l’Ajuntament com amb altres entitats o persones.
o Podríem plantejar els següents posicionaments:
Troben la proposta interessant i volen participar-hi, malgrat pensen que ja s’han fet processos similars i que moltes vegades han quedat en res, principalment per les dificultats per tirar endavant els acords als que s’arriba. En aquesta nova proposta plantegen que el procés sigui de baix a dalt i amb poc protagonisme institucional.
o Apareixen dificultats per treballar plegats, doncs hi ha cert enfrontament
entre entitats i/o persones, que han desembocat en conflictes latents, que fa que uns i altres busquin treballar sense col·laborar amb l’altre.
o Hi ha dos nivells d’implicació.
En quant a la dedicació, hi ha posicions molt dispars: els qui es mostren convençuts i disposats a implicar-se a fons, però també els que expliquen que ja tenen prou feina amb els seus propis projectes de treball directa amb el veïnat.
Alguna entitat gran, que per si mateixa ja té una dinàmica interna molt consolidada, reclama concreció en els objectius del projecte per determinar com i en que poden participar.
Petites experiències, que no es veuen en projectes més grans dels que actualment gestionen.
o Què poden aportar:
Visió general de les necessitats del municipi. Experiència en la gestió de projectes.
Bona voluntat en la recerca d’espais de consens. Empenta per treballar en un horitzó de futur. Temps, contactes, treball voluntari.
Capacitat de treballar amb el moviment veïnal.
Capacitat per generar acords amb altres agents socials i econòmics.
