Formats per: Una pentosa (Ribosa o desoxiribosa) Base Nitrogenada Àcid fosfòric(h3po4)

Texto completo

(1)
(2)

Formats per:

Una pentosa (Ribosa o desoxiribosa)

Base Nitrogenada

(3)
(4)

Unió de la pentosa amb la base mitjançant

(5)
(6)

Nuceòtids di i trifosfat

ADP (Adenosin-di-fosfat)

ATP

GTP

Nucleòtids cíclics

AMP

c

(Adenosin-3’-5’-monofosfat)

Dinucleòtids

NAD

FAD

(7)

ATP

Hidròlisi ATP

AMPc

(8)

• Polímers de nucleòtids: Es van unint

entre les pentoses mitjançant un grup

fosfat (enllaç fosfodièster).

• Aquest fosfat està unit al C3’ i al C5’ de

la pentosa

• Quan es sintetitzen ho fan en direcció:

5’

3’

(9)
(10)

DNA: Dues cadenes de nucleòtids

enrotllades entre si.

Bases: A, G, C, T.

Eucariotes: El DNA nuclear, associat a les

histones formant la cromatina.

També trobem DNA en els cloroplasts i

(11)

Seqüència dels nucleòtids d’una sola

cadena.

Emmagatzema la informació genètica.

El percentatge de les bases és el mateix

(12)

Disposició en l’espai de les dues cadenes:

Antiparal·leles: L’orientació de cada cadena

és diferent.

Es va descobrir per:

- Difracció de raigs X: Es van poder mesurar

distàncies entre els àtoms de la molècula.

- Nombre de bases: A=T i C=G.

(13)

El descobriment de l’ADN

Maurice Wilkins i Rosalind Franklin. Els seus estudis de difracció de rajos X,

particularment la famosa

radiografia nº 51, van permetre a Watson i Crick deduir

l’estructura de doble Hèlix de l’ADN.

(14)

Chargaff, va demostrar que la proporció molar de bases

púriques sempre és igual a la de bases pirimidíniques. A

més La quantitat d’adenina és igual a la de Timina i la de

Guanina a la de Citosina: Bases complementàries.

(15)

Watson&Crick

(1953): Model doble

hèlix.

- Cadenes antiparal·leles.

- Cadenes

complementàries:

Unides per ponts

d’hidrogen entre les

bases nitrogenades.

- Pentoses i fosfats a l

´exterior.

- Es pot desnaturalitzar a

100ºC i renaturalitzar a

65ª: Hibridació.

(16)
(17)

Aquestes bases interactuen amb les d’una cadena de nucleòtids situada antiparal·lelament. Sempre es formen tres ponts d'hidrogen entre la guanina i la citosina i dos ponts d'hidrogen entre l’adenina i la timina.

(18)

L’ADN té una estructura de doble cadena (dextrogira) en la que els esquelets de desoxirribosa-fosfat queden units per enllaços hidrogen entre les bases complementàries que formen plans perpendiculars a l’eix de la molècula.

(19)

UNITATS

1 nm = 0,000 000 001

metres

1 nm = 1000

picòmetres

1000 nm = 1

micròmetre

1 nm = 1000

pm

1 Å = 1/10 nm (diametre mig d'un atom)

1 µm = 1000 nm

(20)

Les dues cadenes s’envolten una a l’altra. La

distància entre els dos parells de bases és de 3,4 Å.

Una volta sencera té 34 Å, és a dir cada volta conté

10 parells de bases.

(21)
(22)

B-ADN: Model de Watson i Crick.

Dextrogir, 10 parells de bases per volta.

A-ADN: Més compacte, dextrogir.

Z-ADN: Levogira

(23)

2.3- Estructura terciària del DNA

DNA circular: Bacterià i mitocondrial.

Cromosomes: DNA superenrotllat.

Avantatges:

Reduir la longitud del DNA

(24)

2.4- Tipus d’ADN segons l’estructura,

forma i empaquetament

Estructura: Bicatenari o monocatenari,

aquest és molt rar s’ha trobat en algun

virus.

El bicatenari pot ser:

Circular: Bacteris, mitocondris, cloroplasts i

virus

Lineal: Nucli eucariotes i alguns virus.

(25)

Segons al tipus de molècules a qui es

troba associat:

Nucli eucariota: Histones i protamines

(espermatozoides)

Procariotes: A proteïnes semblants a

histones, ARN i altres proteïnes

(26)

3- Àcid Ribonucleic

Bases: A, G, C, U

Pentosa: Ribosa

Nucleòtids units mitjançant enllaços

fosfodiéster: 5’-3’

Gairebé sempre monocatenari, exepte en

algun virus

Es troba en molts virus, procariotes i eucariotes

Funció:

-

biocatalitzadora: Ribozims (Origen de la vida).

-

Material genètic.

-

Síntesis de proteïnes.

-

Estructural.

(27)

Primària: Seqüència dels nucleòtids

d’una sola cadena.

Secundària: Estructura amb braços i

bucles quan s’enparellen les bases

complementàries.

Terciària: Estructura tridimensional que

s’origina per la formació d’enllaços

d’hidrogen entre diferents parts de

l’estructura secundària.

(28)

Estructura secundària

(29)

3.2 ARN Transferència (ARNt)

 Citoplasma.

 Funció: Transport d’aminoàcids fins als ribosomes

segons la seqüència de l’ARNm (Traducció).

 70-90 nucleòtids. A més de A, G, C i U, n'hi ha d'altres,

com la dihidrouridina, la ribotimidina, la inosina, la metilguanosina, …

Monocatenari, amb zones d’estruc.

2ària (en doble

hèlix) i zones 1ària: estructura de

trèvol.

Braç D

(30)

 En la seva molècula s’hi distingeix:

- El braç D (conté dihidrouridina): Interacciona amb l’enzim que fixa l’aa a l’ARNt.

- El braç T (conté ribotimidina): Interacciona amb el ribosoma. - El braç anticodó: conté un anticodó, complementari d’ un triplet de ARNm anomenat codó. A l’anticodó hi ha diferents triplets, que estan en correspondència

amb l’aminoàcid que capta específicament cada ARNt.

- Un braç acceptor d' aminoàcids: Extrem 3’.

(31)

3.3 RNA missatger

Monocatenari i lineal.

Funció: Copiar la informació continguda a

l’ADN i dur-la als ribosomes (Transcripció).

Codó: Seqüència de 3 nucleòtids consecutius

de ARNm que codifica un aminoàcid.

En eucariotes

Es forma a partir del pre-ARNm (ARNhn):

Presenta fragments amb informació (

exons

) i

altres sense (

introns

).

Maduració: Procés pel qual els introns es

perden i no aparenxen en l’ARNm. Té lloc al

nucli

(32)

 Té poques zones estruc.

2ària

 Va del nucli on es sintetitza,

al citoplasma

 Dura uns quants minuts

 És monocistrònic en

eucariotes (duu informació per a 1 proteïna)

 Estructura d'un ARNm madur

eucariota inclou una caputxa al 5‘, regió codificant i la cua poli-A ARNm en procariotes • No té exons i introns • No té caputxa • No té cua poliA • És policistrònic

(33)

- Molt llarg, molt plegat per complementarietat de bases. - El rRNA s'uneix a proteïnes per formar els ribosomes i té també una certa activitat catalítica a la traducció.

(34)

Gen: Un gen és una seqüència lineal

de nucleòtids  que és essencial per a una funció

específica, ja sigui en el desenvolupament de

l'ésser o en el manteniment d'una funció

fisiològica normal.  

Actualment s'estima que el genoma humà

conté entre 20.000 i 25.000 gens codificants

de proteïnes.

Els gens estan situats en una fracció del

cromosoma, aquesta posició

s’anomena Locus.

(35)

Gens estructurals, que codifiquen per a proteïnes.

Molts gens eucariotes es troben constituïts per regions

codificants (exons 1,5 %) interrompudes per regions no codificants que no contenen informació (introns), i que són eliminades en la maduració de l'ARN (splicing).

 Gens reguladors no transcriptadors, com:

- Gens o seqüències de replicació que especifiquen el lloc d'iniciació i d'acabament de la replicació de l'ADN.

- Gens de recombinació que proporcionen els llocs d'unió per als enzims de recombinació.

- Gens de seqüències de l'ADN que reconeixen i

interaccionen amb proteïnes, hormones i altres molècules.

(36)

El genoma és la seqüència de DNA

compresa en els cromosomes del nucli

de cada cèl·lula diploide (2n).

La dimensió d’un genoma no està

correlacionat amb la complexitat de

l’organisme.

Quan més s’assemblen els genomes de

dues espècies significa que més recent

ha estat la seva diferenciació.

(37)

Organismes

Mida del genoma (en milions de parells de

bases) Numero de gens aproximat. Llevat 12 6.000 Bacteri 4,6 4.400 Nematode 97 19.100 Drosophila Melanogaster 180 13.600 Planta mostassa 100 25.000 Espècie humana 3.200 30.000-40.000 Ratolí 3.000 35.000 Arròs 466 45.000-56.000

(38)

Hi ha DNA altament repetitiu, DNA

(39)

 Quina de les dues cadenes de l’ADN conté la

informació genètica? En un gen potser una cadena i en

un altre gen la cadena complementària.

 16.Quines particularitats té el genoma mitocondrial

humà? És ADN circular, amb un 97% de seqüències

codificants, que conté 37 gens (dels quals 28 estan en una cadena i 9 en l’altra).

 17.Quantes molècules d’ADN conté la matriu d’un

mitocondri? Entre 1000 i 10000 còpies.

18.Què és el proteoma? És el conjunt de proteïnes que

Figure

Actualización...

Related subjects :