PROGRAMA
FORMACIÓ
CONTINUADA
FARMACÈUTICS
8
CALENDARI
HOSPITALET, VIC, GIRONA,
LLEIDA, REUS I ANDORRA
2014
2015
GRUP 1 7 OCTUBRE
INTERACCIONS ALIMENT-MEDICAMENT Una perspectiva farmacèutica
DR. JOSÉ Mª ESTEBAN FERNÁNDEZ
GRUP 2
I ZONES 14 OCTUBRE ANDORRA 23 OCTUBRE
GRUP 1 11 NOVEMBRE
LA REVOLUCIÓ DE LA IMATGE Avenços en el diagnòstic mèdic
DR. LLUIS DONOSO BACH
GRUP 2
I ZONES 18 NOVEMBRE ANDORRA 27 NOVEMBRE
GRUP 1 02 DESEMBRE
DOLOR CRÒNIC NO ONCOLÒGIC Nous tractaments, noves indicacions
DR. DANIEL SAMPER BERNAL
GRUP 2
I ZONES 09 DESEMBRE ANDORRA 18 DESEMBRE
GRUP 1 13 GENER
TRACTAMENT DEL LUPUS ERITEMATÓS SISTÈMIC. Avenços terapèutics
DR. JORDI ORDI ROS
GRUP 2 I ZONES 20 GENER ANDORRA 29 GENER GRUP 1 03 FEBRER ATENCIÓ A LA MALALTIA RENAL CRÒNICA
DRA. FRANCESCA CALERO GONZÁLEZ-NICOLÁS
GRUP 2
I ZONES 10 FEBRER ANDORRA 19 FEBRER
GRUP 1 03 MARÇ
OBESITAT. L’epidèmia del Segle XXI
DR. ALBERT GODAY ARNO
GRUP 2
I ZONES 10 MARÇ ANDORRA 12 MARÇ
GRUP 1 14 ABRIL
ACTUALITZACIÓ EN ANTITROMBÒTICS ORALS Noves opcions terapèutiques
DR. JOSÉ MATEO ARRANZ
GRUP 2
I ZONES 21 ABRIL ANDORRA 23 ABRIL
GRUP 1 05 MAIG
POLIMEDICACIÓ EN LA GENT GRAN Prescriure o deprescriure
DR. JORDI ESQUIROL I CAUSSA
GRUP 2
I ZONES 12 MAIG
INTERACCIONS
ALIMENT-MEDICAMENT
Una perspectiva farmacèutica
LA REVOLUCIÓ DE LA IMATGE
Avenços en el diagnòstic mèdic
OBJECTIUS
Obtenir uns coneixements bàsics teoricopràctics per a la inclusió en l’atenció farmacèutica de tot el relacionat amb les possibles interaccions entre aliments i medicaments. Així com la prevenció i detecció dels efectes adversos produïts per elles i / o poder utilitzar-les en benefici del pacient. Prestant especial atenció a l’auge de l’ocupació d’aliments amb ingredients funcionals (bioactius) i complements alimentaris d’efectes no nutricionals.
PROGRAMA
r Repàs als aspectes bàsics de l’evolució d’aliments i fàrmacs en l’organisme.
r Tipus d’interaccions i el seu interès clínic. r Interaccions fisicoquímiques (In vitro). r Interaccions farmacocinètiques. r Interaccions farmacodinàmiques.
r Interaccions amb productes d’origen vegetal. r Interaccions amb ingredients bioactius (funcionals).
r Maneig de les interaccions en la pràctica farmacèutica diària.
OBJECTIUS
Adquirir coneixements sobre proves diagnòstiques per la imatge per tal de poder donar una resposta eficient als dubtes dels clients de la farmàcia.
PROGRAMA
r Radiacions ionitzants (radiodiagnòstic): radiografies, tomografia
computada (TC), mamografia i medicina nuclear (MN). Principals tècniques de diagnòstic per la imatge tenen carrega radiològica, aquesta és acumulativa? Quina toxicitat tenen les proves amb contrast.
r Ultrasons: ecografies.
r Camps magnètics: ressonàncies magnètiques (RM).
r Què són els biomarcadors? Beneficis i riscos d’aquestes proves.
Indicacions e inconvenients.
r Paper del farmacèutic en la informació i consell a l’hora d’anar-se a
fer proves.
Dr. JOSÉ Mª ESTEBAN FERNÁNDEZ
Farmacèutic del Cuerpo de Sanidad Nacional .
DR. LLUIS DONOSO BACH
10
TRACTAMENT DEL LUPUS ERITEMATÓS
SISTÈMIC. Avenços terapèutics
OBJECTIUS
Conèixer aquesta malaltia “lupus eritematós sistèmic” tant
desconeguda per la majoria de la població i els avenços terapèutics en el seu tractament.
PROGRAMA
r Què és el lupus?
r Quina és la causa i per què es produeix? És molt freqüent aquesta malaltia?
r Quins símptomes dóna? Com es diagnostica?
r Tractaments: consells generals i tractaments farmacològics.
r Avenços terapèutics en el tractament del lupus eritematós sistèmic.
DR. JORDI ORDI ROS
Servei medicina interna Vall d’ Hebron. Coordinador de la Unidad de Investigación del Lupus de Medicina Interna del Hospital Vall d’Hebron.
DOLOR CRÒNIC NO ONCOLÒGIC
Nous tractaments, noves indicacions
OBJECTIUS
Conèixer les caractístiques dels diferents tipus de dolor, els nous tractaments tant farmacològics com alternatius i noves indicacions per poder donar una correcta educació sanitària al malalts i familiars i assessorar als clients de la farmàcia.
PROGRAMA
r Tipus dolor crònic i tipus dolor crònic no oncològic. r Característiques i prevalença.
r Malalties que cursen amb dolor crònic no oncològic. r Repercussió funcional i laboral.
r Tractaments farmacològics (conceptes bàsics/controvèrsies de maneig).
r AINE, Analgèsics no opioides, coadjuvants, tòpics, opioides, analgèsics dolor eruptiu i tractaments alternatius.
r Casos pràctics. Consell al pacient davant dels efectes adversos dels medicaments emprats.
DR. DANIEL SAMPER BERNAL
Cap clínic Servei Anestesiologia Hospital Germans Trias. Coordinador Clínica Dolor H. Universitari de Badalona.
ATENCIÓ A LA MALALTIA
RENAL CRÒNICA
OBESITAT. L’epidèmia del Segle XXI
OBJECTIUS
Conèixer la importància de la malaltia renal com a malaltia crònica de gran prevalença, la importància de la seva detecció precoç, el paper de la Hipertensió en la progressió de la malaltia, els fàrmacs que estan indicats i quins no.
Paper del farmacèutic en la prevenció de la malaltia i de la iatrogènia.
PROGRAMA
r Definició de MRC. Classificació pronòstica. Població en risc de MRC. Detecció precoç.
r Com mesurem la funció renal. Fórmules a partir de la creatinina. r Valor de la albuminúria. Risc cardiovascular. Hematúria.
r Importància del control de la Pressió Arterial. Us de diürètics. r Prevenció de la iatrogènia. Casos pràctics.
r Paper del farmacèutic.
OBJECTIUS
Actualització en Obesitat.
PROGRAMA
r Concepte d’obesitat i definició.
r Epidemiologia a Espanya amb dades recents. r Malalties associades i beneficis de perdre pes. r Per què és tan difícil perdre pes.
r Paper del farmacèutic en l’abordatge del problema.
DRA. FRANCESCA CALERO GONZÁLEZ-NICOLÁS
Cap clínic del Servei de Nefrologia de la Fundació Puigvert.
DR. ALBERT GODAY ARNO
Cap de Secció d’Endocrinologia i Nutrició, Hospital del Mar. Barcelona. Professor Titular de Medicina, Universitat Autònoma de Barcelona. Vicepresident de la Sociedad Española para el Estudio de la Obesidad.
12
POLIMEDICACIÓ EN LA GENT GRAN
Prescriure o deprescriure
OBJECTIUS
Formar al farmacèutic en el control i seguiment dels tractaments farmacològics dels pacients geriàtrics crònics i polimedicats.
PROGRAMA
r Ús de medicacions en el pacient geriàtric.
r Rol farmàcia, farmacologia i tercera edat: Medicacions apropiades en Geriatria.
r Sistema de gestió de la medicació: Definició e Implementació.
DR. JORDI ESQUIROL I CAUSSA
Metge de família i capçalera. Medicina preventiva. Hospital Quirón-Teknon de Barcelona.
ACTUALITZACIÓ EN ANTITROMBÒTICS
ORALS. Noves opcions terapèutiques
OBJECTIUS
Actualització en els coneixements sobre els antitrombòtics orals.
PROGRAMA
r Eficàcia dels anticoagulants i antiagregants en la prevenció i tractament de la malaltia tromboembòlica.
r Establiment de noves indicacions i desenvolupament de nous agents antitrombòtics.
r Paper del farmacèutic en el camp de la anticoagulació oral: Possibles interaccions medicamentoses. Educar al pacient de la importància del compliment. Complicació com l’aparició d’una hemorràgia. r Consells pràctics: davant d’una intervenció quirúrgica, extraccions
dentàries, etc.
DR. JOSÉ MATEO ARRANZ
Cap clínic de la Unitat d’Hemostàsia i Trombosi. Servei d’Hematologia. Hospital de la Santa Creu i Sant Pau de Barcelona.
PROGRAMA
DE FORMACIÓ
CONTINUADA
AUXILIARS
I TÈCNICS
DE FARMÀCIA
La millor opció per al teu equip
Pendent d’acreditació
pel Consell Català
14
CALENDARI
2014
2015
HOSPITALET09
OCTUBRE (RE)FORMULAR L’ANGOIXA Diferents lectures, diferents tractamentsDr. GUILLEM PAILHEZ VINDUAL
ZONES
23
OCTUBRE
HOSPITALET NOVEMBRE
13
AL·LÈRGIES CUTÀNIES
DRA. ANA GIMÉNEZ ARNAU
ZONES NOVEMBRE
27
HOSPITALET GENER29
FÓRMULES EN
L’ALIMENTACIÓ DEL LACTANT
DR. ISIDRO VITORIA MIÑANA
ZONES FEBRER05
HOSPITALET MARÇ
12
INFECCIONS FREQÜENTS COMUNITÀRIES A LA FARMÀCIA
DR. JOSEP Mª COTS YAGUE
ZONES MARÇ
19
HOSPITALET MAIG
21
LES VARIUS
Es pot millorar el retorn venós?
DR. VICENÇ RIAMBAU ALONSO
ZONES MAIG
28
ZONA DATA SESSIÓ
(RE)FORMULAR L’ANGOIXA
Diferents lectures, diferents
tractaments
AL·LÈRGIES CUTÀNIES
OBJECTIUS
(Re)conèixer l’angoixa, les seves característiques, els seus efectes, el seu lloc i les tipologies descrites. Actualitzar els coneixements sobre els diversos tractaments de l’angoixa i de l’insomni.
PROGRAMA
r L’angoixa. Definicions. Símptomes. Tipologies. r Funció de l’angoixa. L’angoixa i el cos.
r Impacte social i sobre el subjecte. r La crisi d’angoixa.
r Quan derivar a l’especialista.
r Tipus de tractaments de l’angoixa i l’insomni. r Efectes adversos més freqüents.
OBJECTIUS
Actualitzar els coneixements sobre les al·lèrgies cutànies i les mesures preventives generals a tenir en compte per poder donar un bon consell des de la farmàcia.
PROGRAMA
r Dermatitis atòpica.
r L’èczema al·lèrgic de contacte. r Urticàries.
r Reaccions adverses per fàrmacs.
r Fotodermatosis (malalties induïdes o agreujades per l’exposició solar).
r Al·lèrgia per picada d’avespa.
Dr. GUILLEM PAILHEZ VINDUAL
Psiquiatre i doctor en psiquiatria. Cap clínic de la Unitat d’ansietat del Parc de Salut Mar de Barcelona. Institut Hospital del Mar d’investigacions mèdiques. Facultat de Medicina. UAB.
DRA. ANA GIMÉNEZ ARNAU
Dermatòleg. Responsable de la Unitat d’ Urticàries de l’ Hospital del Mar i experta del grup Europeu de l’estudi d’aquesta patologia.
16
FÓRMULES EN
L’ALIMENTACIÓ DEL LACTANT
INFECCIONS FREQÜENTS
COMUNITÀRIES A LA FARMÀCIA
OBJECTIUS
Actualitzar les indicacions, limitacions i utilitat de les fórmules en el lactant.
Millorar l’atenció farmacèutica pediàtrica en determinada patologia nutricional del nen.
Augmentar la pròpia confiança del tècnic farmacèutic en el seu paper com a educador sanitari.
PROGRAMA
r Conceptes bàsics de les fórmules d’inici i continuació. r Fórmula de prematurs.
r Fórmules sense lactosa.
r Fórmules per l’al·lèrgia i intolerància les proteïnes de llet de vaca (fórmules de soja, semi-elementals, ...).
r Altres fórmules especials: anticòlic, antirregurgitació, anti-res-trenyiment, ...
r Fórmules de creixement.
OBJECTIUS
Tractar dos dels motius de consulta més freqüents a la oficina de far-màcia comunitària. Sovint a la farfar-màcia s’ha de donar una solució a la simptomatologia de problemes menors que poden ser resolts de mane-ra eficaç i ràpida si es coneix com fer-ho.
PROGRAMA
1. Mal de coll i tos com infecció respiratòria. 2. Molèsties a l’orinar com infecció d’orina.
r Símptomes i causes. r Factors de risc.
r Tractaments farmacològics i no farmacològics. r Mesures preventives.
r Casos pràctics.
Dr. ISIDRO VITORIA MIÑANA
Pediatre. Unitat de Nutrició iMetabolopatíes. Hospital La Fe.València.
DR. JOSEP Mª COTS YAGUE
Metge de Família. Director CS La Marina. Barcelona.
LES VARIUS. Es pot
millorar el retorn venós?
OBJECTIUS
Actualitzar els coneixements sobre les alteracions de retorn: insu-ficiència venosa i limfàtica. Donar les pautes per millorar o facilitar aquest retorn venós.
PROGRAMA
r Les alteracions de retorn: insuficiència venosa i limfàtica. r Fisiopatologia i simptomatologia.
r Prevenció.
r Tractaments farmacològics i no farmacològics. r Tractaments intervencionistes.
r Paper de l’auxiliar i tècnic de farmàcia.
Dr. VICENÇ RIAMBAU ALONSO
Angiòleg. Cap de secció de cirurgia vascular Hospital Clínic de Barcelona.
HOSPITALET
21/05/15
