Projecte d’urbanització
del sector Bellavista
a Sant Joan Despí
1
ÍNDEX DE CONTINGUTS
1. DEFINICIÓ I NORMES D'APLICACIÓ GENERAL ... 3
1.2. Definició ... 3
1.3. Normes d'aplicació general ... 4
2. DISPOSICIONS GENERALS ... 11
2.1 Direcció de les obres ... 11
2.2. Funcions del director de l'obra ... 11
2.3. Personal del contractista ... 12
2.4. Ordres al contractista ... 13
3. INICI DE LES OBRES ... 13
3.1. Publicitat ... 13
3.2. Inspecció de les obres ... 14
3.3. Comprovació del replanteig ... 14
3.4. Programa de treballs ... 14
3.5. Ordre d'inici de les obres ... 15
4. DESENVOLUPAMENT I CONTROL DE LES OBRES ... 15
4.1. Replanteig de detall de les obres ... 15
4.2. Equips de maquinària ... 15
4.3. Assajos ... 15
4.4. Materials ... 16
4.5. Aplecs ... 17
4.6. Treballs nocturns o festius ... 17
4.7. Construccions i conservacions de desviaments ... 17
4.8. Senyalització de les obres i instal·lacions. ... 18
2
5. RESPONSABILITATS ESPECIALS DEL CONTRACTISTA... 19
5.1. Danys i perjudicis ... 19
5.2. Evitació de contaminacions ... 19
5.3. Serveis afectats ... 20
5.4. Obligacions tècniques ... 20
6. AMIDAMENT I ABONAMENT ... 21
6.1. Amidament de les obres ... 21
6.2. Abonament de les obres... 21
6.3. Altres despeses a càrrec del contractista... 22
7. RECEPCIÓ I TERMINI DE GARANTIA ... 23
3
1. DEFINICIÓ I NORMES D'APLICACIÓ GENERAL
1.2. Definició
El projecte executiu de les obres de reurbanització de la plaça Isop i del carrer de Plutó, té per objecte la realització, fins a l'execució total, de totes les obres que es detallen en els documents que l'integren i que es representen en els plànols adjunts, la construcció de les quals s'ha d'ajustar a les prescripcions contingudes en aquest plec, el particular, els altres plecs que s’inclouen al Projecte, i a les instruccions del tècnic director de les obres, a qui correspon la interpretació autoritzada d'aquells i que resoldrà les dificultats de detall que es puguin presentar.
Els documents del projecte són els següents:
- Document 1 : MEMÒRIA I ANNEXOS
- Document 2 : PLANOLS
- Document 3 : PLEC DE CONDICIONS
- Document 4 : PRESSUPOST
S'entén per documents contractuals del projecte els que resten incorporats al contracte i que són de compliment obligat, llevat de modificacions degudament autoritzades. Aquests documents, en cas de licitació sota pressupost, són:
- Memòria i annexos
- Plànols
- Plec de Condicions amb els dos capítols (Prescripcions Tècniques Generals i Prescripcions Tècniques Particulars)
- Plecs de Condicions adjunts (Parcs i Jardins, Enllumenat Públic, etc.)
- Quadre de preus, núm. 1
- Quadre de preus, núm. 2
- Pressupost total
4 transport, característiques dels materials de l'explanació, justificació de preus, etc.), llevat que aquestes dades apareguin en algun document contractual.
El contractista serà, doncs, responsable de les errades que puguin derivar-se del fet de no obtenir prou informació directa que rectifiqui o ratifiqui la continguda als documents informatius del projecte.
Si hi havia contradicció entre els plànols i les prescripcions tècniques particulars, en cas d'incloure's aquestes com a document que complementi el Plec de Condicions Tècniques Generals, prevaldria el que prescriuen les prescripcions tècniques particulars. En qualsevol cas, ambdós documents prevalen sobre les prescripcions tècniques generals.
El que s'ha esmentat al plec de condicions i omès als plànols, o a l’inrevés, ha de ser executat com si hagués estat exposat en ambdós documents, sempre que, a criteri del director, quedin prou definides les unitats d'obra corresponents i aquestes tinguin preu al contracte.
1.3. Normes d'aplicació general 1.3.1. GENERAL
- Llei 2/2002 d’Urbanisme
(DOGC núm. 3600 de 21/03/2002)
- Decret 241/1994 sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els
edificis, complementaris de la NBE-CPI/91.
(DOGC núm.1954 de 30/09/1994, correccions DOGC núm. 2005 de 30/01/1995). - Real Decret 786/2001 por el que se aprueba el “Reglamento de Seguridad contra
incendios en establecimientos industriales”.
(BOE: núm. 181 de 30/07/2001, correccions BOE núm. 48 de 22/02/2002.
- Llei 20/1991 de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques.
Capítol 1: Disposicions sobre barreres arquitectòniques urbanístiques. (DOGC núm. 1526 de 4/12/1991).
- Decret 135/1995 de desplegament de la Llei 20/1991, de promoció de l’accessibilitat i de supressió de barreres arquitectòniques, i d’aprovació del Codi d’accessibilitat. (Capítol 2: Disposicions sobre barreres arquitectòniques urbanístiques –BAU-)
1.3.2. VIALITAT
- Ordre 2/07/1976, “PG-3/88, Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para obras
de carreteras” (d’ara endavant,PG-3).
(BOE núm. 162 i 175 de 2/07/1976 i 7/07/1976 respectivament).
5 identificació i localització, segueix en els articles la numeració d'aquell. Cal entendre que els aspectes, fins i tot considerats en articles del PG-3 explícitament desenvolupats en el Plec Particular, que no quedin expressament regulats per aquest Plec Particular se sotmetran a les determinacions del PG-3.
Posteriors modificacions:
- Ordre circular 292/86 T, de maig de 1986. - Ordre Ministerial 31/07/86 (BOE 5/09/86)
- Ordre Circular 293/86 T.
- Ordre Circular 294/87 T., de 23/12/87. - Ordre Circular 295/87 T.
- Ordre Ministerial 21/01/88 (BOE 3/02/88) sobre modificació de determinats articles
del Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a Obres de Carreteres i Ponts. (Modificació passa a denominar-se PG-4).
- Ordre Circular 297/88 T., de 29/03/88. - Ordre Circular 299/89.
- Ordre Ministerial 8/05/89 (BOE 18/05/89), modificació de determinats articles del PG.
- Ordre Ministerial 18/09/89 (BOE 910/89)
- Ordre circular 311/90, de20 de març. - Ordre circular 322/97, de 24 de febrer. - Ordre circular 325/97, de 30/12/97.
- Ordre Ministerial 27/10/99 pel que s’actualitzen determinats articles del Plec de
Prescripcions Tècniques Generals per a Obres de Carreteres i Ponts en el relatiu a conglomerats hidràulics i lligants hidrocarbonats (BOE 22/1/2000).
- Ordre Ministerial 28/10/99 pel que s’actualitzen determinats articles del Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a Obres de Carreteres i Ponts en el relatiu a senyalització, balissament i sistemes de contenció de vehicles (BOE 28/01/2000). - Ordre circular 326/2000, de 17 de febrer.
- Ordre circular 5/2001, de 24 de maig.
- Ordre Ministerial FOM/475/2002, de 13 de febrer, per la que s’actualitzen determinats
articles del Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a Obres de Carreteres i Ponts relatius a formigons i acers. (BOE 6/03/2002).
- Ordre Ministerial FOM 1382/2002, de 16 de maig, per la que s’actualitzen determinats
articles del Plec de Prescripcions Tècniques Generals per a Obres de Carreteres i ponts relatius a la construcció d’explanacions, drenatges i fonaments (BOE, de l’11 de juliol).
- Ordre circular 8/01.
6 Codi de circulació vigent
1.3.3. GENÈRIC D’INSTAL·LACIONS URBANES
- Decret 120/1992 del Departament d’Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya:
Característiques que han de complir les proteccions a instal·lar entre les xarxes dels diferents subministraments públics que discorren pel subsòl.
- (DOGC núm. 1606 de 12/06/1992).
- Decret 196/1992 del Departament d’Indústria i Energia de la Generalitat de Catalunya pel que es modifica l’apartat a) del preàmbul i el punt 1.2 de l’article 1 del Decret 120/1992.
- Especificacions Tècniques de les companyies subministradores dels diferents serveis.
1.3.4. XARXES DE PROVEÏMENT D’AIGUA POTABLE
- Llei 29/1985 de “Aguas” (BOE núm. 189 de 8/08/1985).
- Decret 1138/1990, “Aguas. Reglamentación Técnico-Sanitaria para el abastecimiento
y control de calidad de las potables de consumo público”. (BOE núm. 226 de 20/09/1990).
- Real Decreto Legislativo 1/2001 de 20 de julio, por el que se aprueba el texto
refundido de la Ley de aguas. (BOE 24/07/01).
- Directiva 98/83/CE del Consejo, relativa a la qualitat de les aigües de consum humà.
(DOGC de 5/12/1998)
- Ordre 28/07/1974 s’aprova el pliego de prescripciones técnicas generales para
tuberías de abastecimiento de agua.
(BOE núm. 236 i 237 de 2/10/1974 i 3/10/1974 respectivament).
- Norma Tecnológica NTE-IFA/1976, “Instalaciones de fontanería Abastecimiento”.
- Norma Tecnológica NTE-IFR/1974, “Instalaciones de fontanería: Riego”. HIDRANTS D’INCENDI
- Decret 241/1994 sobre condicionants urbanístics i de protecció contra incendis en els
edificis, complementaris de la NBE-CPI/91.
(DOGC núm. 1954 de 30/09/1994, correccions DOGC núm. 2005 de 30/01/1995). - Real Decret 2177/1996 pel que s’aprova la Norma Bàsica de l’Edificació “NBE-CPI/96:
7 - Real Decret 1942/1993 pel que s’aprova el “Reglamento de Instalaciones de
Protección contra incendios”. (BOE núm. 298 de 14/12/1993).
1.3.5. XARXA DE SANEJAMENT
- Reial Decret-Llei 11/95, de 28 de desembre, pel qual s’estableixen les normes
aplicables al tractament de les aigües residuals urbanes. (BOE núm. 312 de 20/12/1995).
- Ordre 15/09/1986. “Tuberías. Pliego de Prescripciones Técnicas Generales para
Tuberías de Saneamiento de Poblaciones”. (BOE núm. 228 de 23/09/1986).
1.3.6. XARXA DE DISTRIBUCIÓ ELÉCTRICA
SECTOR ELÈCTRIC
- Llei 54/1997 del Sector elèctric.
- Real Decret 1955/2000, pel que es regulen les activitats de transport, distribució,
comercialització d’instal·lacions d’energia elèctrica. (BOE núm. 310 de 27/12/2000). - Decret 329/2001, de 4 de desembre, pel qual s’aprova el Reglament de
subministrament elèctric. (DOGC 18/12/2001).
BAIXA TENSIÓ
- R.D. 842/2002 por el que se aprueba el Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión,
ITC-BT-09. Instalaciones de alumbrado exterior. (BOE núm. 224 18/09/2002).
- Decret 2431/1973, “Reglamento Electrotécnico de Baja Tensión, REBT. Instrucciones
Técnicas Complementarias MIE BT 005, 006 i 007 (xarxes subterrànies per a distribució d’energia elèctrica).(BOE de 9/10/1973).
- Resolució de la DGI de 24/02/1983, per la qual s’aprova a les empreses FECSA,
ENHER, HECSA I FHSSA, les normes particulars per a instal·lacions d’enllaç en el subministrament d’energia elèctrica en baixa tensió.
(DOGC 6/07/83).
ENLLUMENAT PÚBLIC
- Llei 6/2001, d’ordenació ambiental de l’enllumenat per a la protecció del medi ambient.
8 - R.D. 842/2002 por el que se aprueba el reglamento Electrotécnico de Baja Tensión,
ITC-BT-09. Instalaciones de alumbrado exterior. (BOE núm. 224 18/09/2002).
- Resolució de 17/05/1989, de la Direcció General de Seguretat i Qualitat Industrial, per
la qual s’aprova la Instrucció interpretativa de la Mi BT 009, del Reglament Electrotècnic per a Baixa tensió, relativa a instal·lacions d’enllumenat públic.
(BOE núm. 152 de 26/06/1984).
- Norma Tecnològica NTE-IEE/1978. “Instalaciones de electricidad: Alumbrado
exterior”.
- Ordenances Municipals.
1.3.7. VARIS
- Instrucción de carreteras 8.2 ic: marcas viales O.16/7/87 (BOE: 4/8/87 i 29/9/87)
- Normes tecnològiques de jardineria i paisatgisme NTJ del col.legi oficial d'enginyers tècnics agrícoles de Catalunya.
- Normes UNE declarades de compliment obligatori per ordres ministerials del 5 de juliol de 1967 i l'11 de maig de 1971, normes UNE esmentades als documents contractuals i, complementàriament, la resta de les normes UNE.
- Normes NLT del laboratori de transport i mecànica del sòl José Luis Escario. Normes DIN, ASTM i d'altres normes vigents a d'altres països, sempre que siguin esmentades en un document contractual.
- Plec General de condicions per a la fabricació, el transport i el muntatge de canonades de formigó de l'associació tècnica de derivats del ciment
- NTE, Normes Tecnològiques de l'edificació - Normatives Particulars de les Corporacions locals
- Especialment els manuals i catàlegs de l’Ajuntament de Barcelona
1.3.8. BARRERES URBANÍSTIQUES
- Supressió de barreres arquitectòniques
D. 100/1984 del Departament de Sanitat i Seguretat Social, 10/4/84 (DOG: 18/4/84) - Supressió de barreres arquitectòniques als espais públics i en els projectes i obres
d'urbanització. Circular del Departament de Sanitat i Seguretat Social (1982)
9 - NBE-AE-88 Acciones en la Edificación
R.D. 1370/88 (BOE: 17/11/88) - PDS-1-74 Norma Sismorresistente
D. 3209/74 (BOE: 21/11/74)
- EHE Instrucción de hormigon estructural. R.D. 2661/1998
- EF-88 Instrucción para el proyecto y la ejecución de forjados unidireccionales de hormigón armado o pretensado
R.D. 824/88 (BOE: 28/7/88) Correcció d'errors (BOE: 25/11/88) - NBE-FL-90 muros resistentes de fábrica de ladrillo
R.D. 1723/90 (BOE: 4/1/91)
- NBE-QB-90 cubiertas con materiales bituminosos R.D. 1572/90 (BOE: 7/12/90)
- NBE-EA-95 estructuras de acero en edificacion R.D. 1829/95 (BOE: 18/01/96)
- Normas para la redacción de proyectos y dirección de obras de edificación D. 462/71 (BOE: 24/3/71)
- Pliego Gral. de condiciones técnicas. Dirección gral. de arquitectura O. 4/6/73 (BOE: 13 a 16, 18 a 23 i 25 i 26/6/73)
- UC-85 recomanacions sobre l'ús de cendres volants en el formigó O. 12/4/85 (DOG: 3/5/85)
- RL-88 Pliego General de condiciones para la recepción de los ladrillos cerámicos en las obras de construcción
O. 27/7/88 (BOE: 3/8/88)
- RC-88 Pliego de Prescripciones técnicas generales para la recepción de cementos R.D. 1312/88 (BOE: 4/11/88) Correcció d'errors (BOE: 24/11/88)
- Obligatoriedad de homologación de los cementos para la fabricación de hormigones y morteros para todo tipo de obras y productos prefabricados
R.D. 1313/88 (BOE: 4/11/88)
- RY-85 Pliego gral. de condiciones para la recepción de yesos y escayolas en las obras de construcción
O. 31/5/85 (BOE: 10/6/85)
- Yesos y escayolas. Homologación obligatoria para la construcción y especificaciones técnicas de prefabricados y productos afines y su homologación por el Ministerio de industria y energía
10 - Control de qualitat en l'edificació
D. 375/88 (DOG: 28/12/88) Correcció d'errors (DOG: 13/1/89) Desplegament (DOG: 24/2/89, 11/10/89)
1.3.10. SEGURETAT I SALUT EN EL TREBALL
- Normas para iluminación de centros de trabajo O. 26/8/40 (BOE: 29/8/40)
- Andamios. Reglamento General sobre seguridad e higiene en el trabajo (Capítol VII) O. 31/1/40 (BOE: 3/2/40)
- Ordenanza General de seguridad e higiene en el trabajo O. 9/3/71 (BOE: 16 i 17/3/71) Correcció d'errors (BOE: 6/4/71)
- Reglamento de seguridad e higiene en el trabajo en la industria de la construcción O. 20/5/52 (BOE: 14 i 15/6/52) Modificació (BOE: 21/12/53) Complement (BOE: 1/10/66)
- Obligatoriedad de la inclusión de un estudio de seguridad y salud en el trabajo en los proyectos de edificación y obras publicas
R.D. 1627/97 (BOE 25/10/97)
- Ordenanza de trabajo para las industrias de la construcción, vidrio y cerámica (Capítol XVI)
O. 28/8/70 (BOE: 5,7,8 i 9/9/70) Correcció d'errors (BOE: 17/10/70) Interpretació d'articles (BOE: 28/11/70 i 5/12/70)
Es considera aplicable la legislació que substitueixi, modifiqui o complementi les disposicions esmentades i la nova legislació aplicable que es promulgui, sempre que sigui vigent amb anterioritat a la data del contracte.
En cas de contradicció o simple complementació de diverses normes, es tindran en compte, en tot moment, les condicions més restrictives; en qualsevol cas els Plecs administratius primaran sobre els tècnics.
11
2. DISPOSICIONS GENERALS
2.1 Direcció de les obres
Les atribucions assignades en el present Plec al Director d’Obra i que li assigna la legislació Vigent, podran ésser delegats amb el seu personal col·laborador d’acord amb les prescripcions establertes, i poden exigir al Contractista que dits atributs delegats s’emeten explícitament en ordre que consti en el corresponent “Llibre d’Ordres” de l’Obra.
Qualsevol membre de l’equip col·laborador del Director d’Obra, inclòs explícitament a l’òrgan de la Direcció d’Obra, podrà donar en cas d’emergència, a judici d’ell mateix, les instruccions que estimi pertinents dintre de les atribucions legals, que seran d’obligació compliment pel Contractista.
2.2. Funcions del director de l'obra
Les funcions del director, pel que fa a la direcció, el control i la vigilància de les obres, són les següents:
- Exigir al contractista, directament o per mitjà del personal a les seves ordres, el compliment de les condicions contractuals.
- Garantir l'execució de les obres amb estricta subjecció al Projecte aprovat o a les modificacions degudament autoritzades i el compliment del programa de treball.
- Definir i precisar aquelles condicions tècniques que els Plecs de Prescripcions corresponents deixen a la seva decisió.
- Autoritzar l'inici dels treballs i comprovar el replanteig general i els de detall.
- Resoldre totes les qüestions tècniques que s'escaiguin pel que fa a interpretació de plànols, condicions de materials i d'execució d'unitats d'obra, sempre que no es modifiquin les condicions del contracte.
- Atendre les interpel·lacions que qualsevol ciutadà pugui realitzar a l'execució de l'obra per remetre-les a l'autoritat competent segons el tema plantejat.
- Estudiar les incidències o els problemes plantejats en les obres que impedeixin el compliment normal del contracte o n'aconsellin la modificació, i tramitar, si escau, les propostes corresponents.
12 - Assumir personalment i sota la seva responsabilitat, en cas d'urgència o gravetat, la direcció immediata de determinades operacions o treballs en curs; per la qual cosa el contractista haurà de posar a la seva disposició el personal, el material i els mitjans de tot tipus de l'obra.
- Definir, determinar i supervisar els assajos, les proves i les anàlisis i altres operacions del Control de Qualitat, com també la interpretació i valoració dels resultats.
- Acreditar al contractista les obres realitzades, d'acord amb el que disposen els documents del contracte.
- Participar en les recepcions i redactar la liquidació, d'acord amb les normes legals establertes.
- El contractista restarà obligat en tot moment a prestar la seva col·laboració al director per al desenvolupament normal de les funcions que li són encomanades.
2.3. Personal del contractista
La Direcció de l'obra vetllarà especialment perquè les funcions de delegat del contractista i la resta del seu personal facultatiu recaiguin sobre persones que tinguin la titulació requerida. Per poder ser adjudicatari de les obres, el contractista haurà d’acreditar experiència en aquests tipus d’obres, segons lo que marqui el Plec de Licitació. També haurà d’acreditar que disposen de la maquinària, material i equip tècnic adequat per a l’execució de les obres. S’haurà de presentar la qualificació professional del personal responsable d’executar la prestació, amb títol certificat i reconeguda experiència, entre els que haurà de constar com a mínim:
- Cap d’obra, com a representant i interlocutor del Contractista.
- Encarregat, que dirigirà a l’equip de treballadors i coordinarà els possibles treballs d’altres agents a l’obra.
- Delegat de Prevenció de Riscos Laborals. Podrà ser el cap d’obra, l’encarregat, o un tercer, presentant qualsevol d’ells la documentació pertinent per exercir aquest càrrec. Serà l’enllaç amb el Coordinador de Seguretat i Salut de l’obra.
- Especialista en espècies vegetals i plantacions.
13 El Director Facultatiu podrà exigir al contractista la designació de nou personal facultatiu quan així resulti de les necessitats dels treballs. En els casos d'incompliment de les ordres rebudes o de negativa a subscriure, amb conformitat o observacions, els documents que reflecteixin el desenvolupament de les obres -com els comunicats de situació, les dades d'amidaments d'elements a ocultar, els resultats d'assajos, les ordres de la Direcció i d'altres definits per les disposicions del contracte o convenients perquè es desenvolupi millor- es presumirà que hi ha aquell requisit.
2.4. Ordres al contractista
La Direcció Facultativa serà l'únic interlocutor ordinari entre l'Administració i l'adjudicatari. Les ordres emanades de la superioritat jeràrquica del director, llevat de casos de reconeguda urgència, es comunicaran sempre al contractista per mitjà de la Direcció d'obra. I en els casos excepcionals esmentats, l'autoritat promotora de l'ordre la comunicarà a la Direcció amb la mateixa urgència.
El contractista no pot en cap moment atendre, sense autorització expressa del director facultatiu, cap sol·licitud de modificació de les obres de procedència aliena. Les observacions, peticions i reclamacions que puguin fer-li arribar altres persones que es considerin afectades per les obres les remetrà amb la diligència requerida a la Direcció de l'obra perquè disposi el que calgui en cada cas.
En aquelles obres en què l'Ajuntament nomeni un inspector d'obra, la missió d'aquest serà exclusivament la de permanent vigilància i informació a la Direcció d'obra sota les ordres d'aquesta, sense que pugui tenir -per si mateix o per delegació- cap altra prerrogativa. Excepcionalment podrà aturar l'execució de determinada unitat d'obra que no s'estigui fent d'acord amb les indicacions emanades de la Direcció, el temps suficient per informar-la immediatament de l'adopció d'aquesta mesura per tal que disposi el que calgui.
3. INICI DE LES OBRES
3.1. Publicitat
14 Serà a càrrec de l’adjudicatari i fins a un 2% de l’’import total d’adjudicació, el material informatiu que es generi, segons el programa que estableix el Departament de Comunicació i Qualitat del Districte, per donar a conèixer les característiques i durada de les obres, entre el veïnat.
3.2. Inspecció de les obres
El contractista o el seu delegat ha d'acompanyar la Direcció durant les visites d'inspecció de les obres.
3.3. Comprovació del replanteig
El Contractista realitzarà tots els replantejaments parcials que siguin necessaris per a la correcta execució de les obres, que han de ser aprovats per la Direcció. Haurà també de materialitzar sobre el terreny, tots els punts de detall que la Direcció consideri per l'acabament, en planta i perfil de les diferents unitats. Tots els materials, equips i mà d'obra, necessaris per aquest treballs, aniran a càrrec del Contractista.
3.4. Programa de treballs
El contractista ha de presentar, com a màxim en el termini d'una setmana a comptar de la data de l'acta de comprovació del replanteig, el programa de treballs ajustat al termini d'execució contractat, en el qual ha de constar:
Ordenació en parts o classes d'obra de les unitats que integren el Projecte, amb expressió del volum de cadascuna.
Determinació dels mitjans necessaris com ara personal, instal·lacions, equip i materials, amb expressió dels seus rendiments mitjans.
Estimació, en dies, dels terminis d'execució de les diverses obres o operacions preparatòries, equip i instal·lacions i dels d'execució de les diverses parts o classes d'obra.
Valoració mensual i acumulada de l'obra programada, sobre la base de les obres o operacions preparatòries, equip i instal·lacions i parts o classes d'obra a preus unitaris. Gràfics de les diverses activitats o treballs.
El programa de treballs ha de tenir en compte els períodes que la Direcció d'obra necessita per als replanteigs de detall i els preceptius assajos d'acceptació.
15
3.5. Ordre d'inici de les obres
La subscripció de l'Acta de Comprovació del Replanteig dóna inici -llevat que l'Acta expressi una altra cosa- al període d'execució de l'obra, que es comença a comptar, a l'efecte del termini, des l'endemà a la data d'aquella.
Si, encara que el contractista hagués formulat observacions que poguessin afectar l'execució del Projecte, el director decidís iniciar-lo, el contractista estaria obligat a iniciar-les, sense perjudici del seu dret a exigir, si s'escaigués, la responsabilitat que a l'Administració incumbeix com a conseqüència immediata i directa de les ordres que emet.
L'inici de qualsevol unitat d'obra ha de ser autoritzat per la Direcció Facultativa, després de comprovar els replanteigs parcials i de detall i dels resultats dels assajos i les anàlisis previs i/o d'acceptació que resultin necessaris.
4. DESENVOLUPAMENT I CONTROL DE LES OBRES
4.1. Replanteig de detall de les obres
L'adjudicatari, a partir de les dades contingudes en el Projecte i de les instruccions de la Direcció Facultativa, ha de confeccionar els plànols geomètrics de replanteig general i de detall.
El director aprovarà els replanteigs general i de detall necessaris per a l'execució de les obres i subministrarà al contractista tota la informació de què disposi per tal que es puguin dur a terme.
El contractista haurà de proveir, a càrrec seu, tots els materials, equips i mà d'obra necessaris per efectuar els replanteigs i determinar i fixar els punts de control o de referència que calguin.
4.2. Equips de maquinària
Qualsevol modificació de l'equip adscrit o aportat a l'obra exigible per contracte o compromesa per la Licitació requerirà la aprovació prèvia de la Direcció Facultativa.
Per l’execució d’aquestes obres en particular s’haurà de tenir en compte l’àmbit de treball, amb edificis antics que poden patir vibracions de maquinària pesada, per lo que els equips i la maquinària hauran de ser els necessaris i imprescindibles, però tenint cura de la mida i potència, per evitar danys a les estructures existents.
4.3. Assajos
16 En el cas que els resultats dels assajos de control resultessin desfavorables o insuficients, el director de l'obra podria exigir la realització dels assaigs complementaris que estimi pertinents. El contractista assumirà totes les despeses que s'originin per aquest motiu.
4.4. Materials
No s'aportarà ni s'utilitzarà cap material a obra si prèviament no ha estat acceptat per la Direcció Facultativa.
En conseqüència el contractista notificarà a la Direcció, amb prou antelació, la procedència i les disponibilitats del que es proposi utilitzar per tal que aquella pugui ordenar l'execució de les proves i assaigs necessaris per acreditar-ne la idoneïtat. D'acord amb això, es considerarà defectuosa l'obra o la part d'obra que hagi estat realitzada amb materials no assajats i aprovats per la Direcció Facultativa.
L'acceptació de les procedències proposades serà condició prèvia imprescindible per a la realització d'aplecs a l'obra, sense perjudici que la Direcció pugui verificar en tot moment que l'esmentada idoneïtat es manté en aplecs successius o rebutjar més endavant si s'apreciés en el material qualsevol defecte de qualitat o uniformitat.
Els aplecs, tant de titularitat pública com privada, situats parcialment o totalment en el mateix terme municipal requeriran l'aprovació prèvia formal, específica per a la realització d'aquesta obra, de l'Ajuntament. Sense perjudici de la subjecció a llicència i a qualsevol altra autorització que s'escaigui. A tal efecte el contractista aportarà tot el que calgui per definir la intervenció, l'abast de l'impacte, la durada i les mesures correctores que proposi.
Els materials necessaris per a l'obra, estiguin o no inclosos en aquest Plec, hauran de ser de qualitat adequada a la utilització a què se'ls destina; per la qual cosa s'ha de presentar mostres, informes i certificats dels fabricants corresponents i, en qualsevol cas, la Direcció Facultativa pot ordenar la realització d'assajos i proves que estimi convenients.
Els materials s'han de disposar i emmagatzemar de forma convenient tant pel que fa a la necessària conservació característiques, aptitud, forma... com perquè siguin fàcilment inspeccionables. També cal prendre especial cura en la seguretat dels aplecs, tant per als béns com per a les persones, pròpies a l'obra o alienes.
Tot el material que no reuneixi les condicions requerides o hagi estat rebutjat o sigui inutilitzable per qualsevol altre concepte serà retirat de l'obra immediatament.
17
4.5. Aplecs
L'emplaçament del aplecs en terrenys de la mateixa obra o en altres del mateix terme municipal, tant de titularitat pública com privada, requerirà l'aprovació prèvia de la Direcció Facultativa. El contractista delimitarà de manera ben ostensible la totalitat del perímetre utilitzat i serà responsable de la neteja i el condicionament de l'espai propi, com també de l'entorn i la zona d'influència.
L'omissió d'aquest requisit serà motiu de sanció, clausura de la utilització i detraiment de la primera certificació que es produeixi dels imports necessaris per afrontar les despeses de restitució de les condicions al lloc en qüestió.
Les superfícies s'hauran de condicionar, un cop utilitzades, i caldrà restituir-les tal com estaven en principi.
Qualsevol despesa o indemnització que se'n derivi anirà a càrrec del contractista.
4.6. Treballs nocturns o festius
Els treballs nocturns hauran de ser prèviament autoritzats pel director i es podran fer només les unitats d'obra que ell indiqui. El contractista haurà d'instal·lar els equips d’il·luminació del tipus i la intensitat que la Direcció ordeni, i mantenir-los en perfecte estat mentre durin els treballs.
Serà objecte d'autorització expressa la utilització de qualsevol mitjà que pugui implicar contaminació acústica o qualsevol altra molèstia al veïnat.
Els treballs en jornada festiva, tant general com local, també requeriran l'aprovació prèvia de la Direcció Facultativa. Els dissabtes tindran la consideració de festius en la totalitat de la jornada.
4.7. Construccions i conservacions de desviaments
El contractista construirà, habilitarà i mantindrà al seu càrrec els camins o les vies de comunicació de qualsevol mena que calgui per al transport de personal, materials, maquinària i la seva maniobra.
També farà els itineraris i desviaments degudament senyalitzats que calgui per als vianants o el trànsit de qualsevol mena que resultin afectats per les obres i demolirà i retirarà els que hagin estat construïts en aquell moment i ja no siguin necessaris.
18
4.8. Senyalització de les obres i instal·lacions.
L'adjudicatari restarà obligat a disposar i col·locar en nombre, dimensions, tipologia i qualitat suficients els senyals de trànsit i protecció -informatius i preceptius- necessaris per evitar qualsevol accident, com també tots aquells addicionals que el tècnic director estimi necessaris.
El responsable dels accidents que es puguin produir per incompliment d'aquestes prescripcions serà l'adjudicatari.
En qualsevol cas, cal complir els requisits mínims següents:
S'encerclarà completament qualsevol obstacle ocasionat a la via pública, tant a voreres com a calçades, o a qualsevol altre àmbit públic viari, ja estigui integrat per personal que treballa, aplecs de material, runa, maquinària, mitjans de transport, rases, pous o qualsevol altre element afecte directament o indirectament als treballs en execució. Mai no es pot prescindir de la senyalització genèrica de obres en execució segons els
senyals reglamentaris específics.
Cal tancar totalment amb tanques subjectes entre elles els àmbits on hi hagi pous, rases o altres elements que puguin comportar un perill físic. El conjunt del tancament i les subjeccions han de presentar prou solidesa. Aquests tipus d'elements cal que es cobreixin al final de la jornada i sempre que no s'hi treballi directament.
A la nit no hi pot mancar la definició íntegra de qualsevol obstacle amb prou senyalització lluminosa.
Totes les tanques han de contenir, en lloc visible, un rètol que indiqui el nom de l'empresa i el seu número de telèfon. Es prohibeix la col·locació d'altres anuncis a les tanques, rètols o senyals de tot tipus que ha d'instal·lar l'adjudicatari amb motiu de les obres.
Quan la senyalització s'apliqui sobre obres, àmbits o instal·lacions dependents d'altres organismes, el contractista restarà, a més, obligat a allò que sobre el particular estableixin les normes d'aquells organismes interessats.
Restaran de càrrec de l'adjudicatari les despeses que per material de senyalització i precaució origini el compliment de tot allò que disposa aquest article.
4.9. Precaucions especials durant l'execució de les obres
És aplicable el que estableix l'article 104.10 del PG-3.
19 La Direcció Facultativa ha de vetllar de manera especial aquesta qüestió i pot ordenar la modificació de plans o sistemes d'execució de les unitats d'obra que ho requereixin i proposar les sancions que siguin aplicables per incompliment d'aquesta especificació.
5. RESPONSABILITATS ESPECIALS DEL CONTRACTISTA
5.1. Danys i perjudicis
El contractista té l'obligació de prendre les mesures d'ordre i seguretat necessàries per a la bona marxa de les feines.
En qualsevol cas, el contractista és l'únic i exclusiu responsable, durant l'execució de les obres, de tots els accidents danys o perjudicis, directes o indirectes, que pugui patir o ocasionar ell o el seu personal, a ell o a qualsevol altra persona, servei o entitat, i assumirà, en conseqüència, totes les responsabilitats que comportin.
Quan aquests perjudicis s'hagin ocasionat com a conseqüència immediata i directa d'una ordre explícita de l'Administració, aquesta serà responsable dintre dels límits assenyalats en la Llei de Règim Jurídic de l'Administració de l'Estat. Aquesta també serà responsable dels danys que es causin a tercers com a conseqüència de vicis de projecte. En aquests casos l'Administració pot exigir al contractista, per raons d'urgència, la reparació del dany causat, i aquest tindrà dret que se li abonin les despeses que es derivin de tal reparació.
5.2. Evitació de contaminacions
El contractista té l'obligació de complir les ordres de la Direcció per tal d'evitar la contaminació ambiental, sanitària i sònica, de l'aire, dels cursos d'aigua i, en general, de qualsevol mena de bé públic o privat.
És obligació del contractista el manteniment permanent de l'obra i els seus entorns i de les adequades condicions de neteja. Ha de retirar immediatament runes, materials no utilitzables, instal·lacions provisionals que no siguin necessàries, limitar el temps de presència d'aplecs en obra a l'imprescindible, prendre cura de l'aspecte i, en general, adoptar les mesures i executar els treballs necessaris perquè les obres presentin, en temps sec i en temps de pluja, un aspecte compatible amb l'ordre, la higiene i el decòrum exigible a qualsevol activitat urbana, i més si es desenvolupa en un espai públic i ostensible.
20 Només resultarà exonerat d'aquesta obligació quan, en un àmbit perfectament definit i allunyat de la zona d'obres, aquestes s'hagin donat per acabades i la Direcció d'Obra hagi donat el vist-i-plau a la forma com s'ha deixat l'indret. El director de l'obra, acompanyat del contractista, ha de fer aleshores una inspecció -a la qual podrà convocar la Policia municipal o una altra autoritat responsable de la neteja ciutadana- i, si ho troba conforme, ha de lliurar a aquesta la responsabilitat de la vigilància i el manteniment a partir d'aquest moment.
5.3. Serveis afectats
Els plànols i altra documentació que el projecte incorpora relatius a l'existència i situació de serveis, cables, canonades, conduccions, arquetes, pous i, en general, d'instal·lacions i estructures d'obra soterrades, tenen un caràcter informatiu i no garanteixen l'exhaustivitat ni l'exactitud i, per tant, no seran objecte de reclamació per mancances i/o omissions. L'adjudicatari està obligat a la seva pròpia investigació, per la qual cosa sol·licitarà als titulars d'obres i serveis plànols de situació i localitzarà i descobrirà les conduccions i obres enterrades per mitjà dels treballs d'excavació manual necessaris. Les despeses ocasionades o la disminució dels rendiments es consideraran inclosos en els preus i, per tant, no seran objecte d'abonament independent.
5.4. Obligacions tècniques
El contractista haurà de complir:
Dur a terme la vigilància i el respecte de les condicions de seguretat, medi ambient i protecció de l’obra, i la resta d’obligacions en matèria de seguretat i salut en el treball, d’acord amb la legislació vigent, i aniran a càrrec seu les despeses corresponents.
Realitzar les preses provisionals i les tanques d’obra, i van a càrrec seu les despeses corresponents.
Responsabilizar-se de que les instal·lacions d’aigua, gas i electricitat són executades per instal·ladors autoritzats. A tal fi, cal que acreditin estar en possessió dels corresponents títols expedits per l’Administració competent.
Subministrar i col·locar, a càrrec seu, els cartells informatius de l’obra i de desviament de trànsit amb el text i característiques que li indiquin els serveis tècnics municipals. Realitzar, amb independència dels assaigs i estudis geotècnics, hidràulics, etc, que
21 Responsabilitzar-se de que tots els elements metàl·lics de la instal·lació que estiguin a l’abast tant dels transeünts com del personal que els hagi de manipular es connectin amb la presa de terra segons instrucció tècnica complementària ITC-BT-018 del reial Decret 842/2002, de 2 d’agost, pel que s’aprova el Reglament Electrotècnic de baixa tensió, i modificacions posteriors.
Fer-se càrrec de la redacció de tots els documents (projecte, certificació i butlletins) i tràmits necessaris per a la legalització de les instal·lacions davant els Serveis d’Indústria de la Generalitat de Catalunya, i gestionar amb els Serveis d’Enllumenat de l’Ajuntament de Barcelona les instàncies de sol·licitud d’aprovació i posada en marxa necessàries. La instal·lació no es considera conclosa fins que els esmentats tràmits no estiguin totalment realitzats.
Fer una correcta gestió ambiental del seu servei, prenent les mesures necessàries per minimitzar els impactes que aquest pugui ocasionar (com ara els impactes acústics, sobre l’entorn, fer una correcta gestió dels residus i els embalatges i altres mesures que siguin adients a l’objecte del contracte) d’acord amb la legislació vigent.
Elaborar el Projecte d’Obra Executada o “As Built”.
Els materials rescatats de l’obra són propietat de l’Ajuntament, i seran traslladats pel contractista, al seu càrrec, al lloc que determini la Corporació.
6. AMIDAMENT I ABONAMENT
6.1. Amidament de les obres
El contractista facilitarà tots els auxilis necessaris, inclosos la topografia i l'elaboració de plànols, per tal de documentar els amidaments.
En finalitzar les obres lliurarà a la Direcció Facultativa un conjunt complet de plànols as built integrat per vegetals i dues còpies, que defineixin la situació i les dimensions reals de tots els elements i les instal·lacions construïts.
6.2. Abonament de les obres
22 unitats compreses en els treballs executats i ultimats d’acord i subjecció als documents que constitueixen el Projecte, les que serveixen de base per l’amidament i valoració de les diverses unitats.
6.3. Altres despeses a càrrec del contractista
A part de les específicament esmentades en altres articles d'aquest Plec de Condicions, són a càrrec del contractista, sempre que el contracte no especifiqui explícitament el contrari, les despeses següents:
- Les despeses que originin els replanteigs generals i particulars de detall, com també les comprovacions respectives.
- Les de construcció, moviment i retirada de tota mena de construccions auxiliars.
- Les de lloguer o compra de terrenys i immobles per a oficina, taller o dipòsits de maquinària i materials.
- De protecció d'aplecs i de la mateixa obra contra tot deteriorament, dany o incendi, tot complint les disposicions vigents en matèria d'emmagatzemament d'explosius i carburants.
- Les de neteja i evacuació de deixalles i escombraries.
- Les de construcció, conservació i demolició i retirada de rampes, desviaments, accessos, camins i altres vies auxiliars.
- Les de construcció i conservació de desguassos.
- Les despeses de subministrament, col·locació i conservació dels mitjans necessaris per a la senyalització adequada o la protecció de les obres que no estiguin explícitament incloses en el Pla de Seguretat i Higiene.
- Les de subministrament, col·locació i retirada dels cartells indicatius d'obra.
- Les de retirada d'instal·lacions, eines, materials i, en general, neteja de l'obra i els seus voltants.
- Les de restitució, reposició o correcció de les zones de préstecs o aplecs.
- Les de muntatge, contractació, conservació i retirada de les instal·lacions per al subministrament d'aigua, energia elèctrica o altres necessàries per a les obres, com també del seu consum.
23 - Les de correcció de les deficiències observades i retirada dels materials inservibles.
- Les de construcció d'obres de fàbrica necessàries per a l'evacuació d'aigües residuals o d'escorrentia durant l'execució de les obres, i també el posterior saneig de les zones afectades.
- Les del personal necessari per portar a terme la vigilància de les obres.
- Les despeses ocasionades per danys a tercers.
- Les de confecció de plànols de replanteig d'obra, de detall i as built, com també dels treballs topogràfics.
L'adjudicatari s'ha de fer càrrec de les despeses per a l'obtenció de llicències, permisos, autoritzacions, visats..., necessaris per a la legalització de les obres i instal·lacions i la posada en funcionament i de confecció dels documents que calgui presentar per a l'obtenció d'aquells.
Les despeses del control de qualitat fins a l'1 % del pressupost d'execució per contracte del projecte i totes les necessàries per complir la normativa sobre seguretat i higiene en el treball que no siguin explícitament previstes pel Pla de Seguretat i Higiene (inclosa l'elaboració), són, així mateix, a càrrec del contractista.
7. RECEPCIÓ I TERMINI DE GARANTIA
Dins el termini d’un mes següent al lliurament o realització de les obres, segons l’acta de final d’obra de la Direcció Facultativa, s’estendrà l’acta de recepció formal i positiva si es troben en estat de ser rebudes i a satisfacció de l’Ajuntament.
Igualment, a partir de la recepció començarà a córrer el termini de garantía, que serà el marcat en l’adjudicació.
Durant aquest termini, el contractista estarà obligat a responsabilizar-se, al seu càrrec, de la conservació i manteniment de les obres, fins i tot del reg de totes les especies vegetals i els arbres inclosos a l’obra.
8. DISPOSICIÓ FINAL
24 local, inclòs el Plec de Clàusules Administratives Generals, s'entendrà automàticament modificades en el moment que es produeixi la seva revisió, modificació i/o substitució.
2
3
4
BQ3 - FONTS ... 173 BR - MATERIALS PER A JARDINERIA I PER A MESURES CORRECTORES D'IMPACTE AMBIENTAL ... 174 BR3 - CONDICIONADORS QUÍMICS I BIOLÒGICS DEL SÒL I MATERIALS PER A ACABATS SUPERFICIALS . 174 BR34 - ESMENES BIOLÒGIQUES ... 174 BR3P - TERRES I SUBSTRATS PER A JARDINERIA ... 175 BR4 - ARBRES I PLANTES ... 177 D - ELEMENTS COMPOSTOS ... 182 D0 - ELEMENTS COMPOSTOS BÀSICS ... 182 D06 - FORMIGONS SENSE ADDITIUS ... 182 D060 - FORMIGONS SENSE ADDITIUS, AMB CIMENTS PÒRTLAND AMB ADDICIONS ... 182 D07 - MORTERS I PASTES ... 183 D070 - MORTERS SENSE ADDITIUS ... 183 4 - CONJUNTS DE PARTIDES DE REHABILITACIÓ-RESTAURACIÓ ... 184 4K - INSTAL·LACIONS DE GAS ... 184 4K1 - INSTAL·LACIONS DE GAS PRIVADES ... 184 E - PARTIDES D'OBRA D'EDIFICACIÓ ... 185 E2 - ENDERROCS, MOVIMENTS DE TERRES I GESTIÓ DE RESIDUS ... 185 E21 - ENDERROCS ... 185 E211 - ENDERROC D'EDIFICACIONS ... 185 E22 - MOVIMENTS DE TERRES ... 188 E225 - REBLERT, ESTESA I PICONATGE DE TERRES I GRANULATS ... 188 E2R - GESTIÓ DE RESIDUS ... 190
E2R6 - CÀRREGA I TRANSPORT DE RESIDUS DE CONSTRUCCIÓ O DEMOLICIÓ A INSTAL·LACIÓ
5
6
7
8 B - MATERIALS B0 - MATERIALS BÀSICS B01 - LÍQUIDS B011 - NEUTRES
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
B0111000.
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS Aigües utilitzades per algun dels usos següents: - Confecció de formigó
- Confecció de morter
- Confecció de pasta de guix - Reg de plantacions
- Conglomerats de grava-ciment, terra-ciment, grava-emulsió, etc. - Humectació de bases o subbases
- Humectació de peces ceràmiques, de ciment, etc. CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
Poden ser utilitzades les aigües potables i les sancionades com a acceptables per la pràctica. Es poden utilitzar aigü es de mar o salines anàlogues per a la confecció o curat de formigons sense armadura. Per a la confecció de formigó armat o pretesat es prohibeix l'ús d'aquestes aigües, tret del cas que es facin estudis especials.
Es podrà utilitzar aigua reciclada provinent del rentat dels camions formigonera a la pròpia central de formigó , sempre que compleixi les especificacions anteriors i la seva densitat sigui <= 1,3 g/m3 i la densitat total sigui <=1,1 g/cm
L’ aigua a utilitzar tant en el curat com en la pastada del formigó, no ha de contenir cap substància perjudicial en quantitats que puguin afectar a les propietats del formigó o a la protecció de l’armat.
Si ha d'utilitzar-se per a la confecció o el curat de formigó o de morters i no hi ha antecedents de la seva utilització o aquesta presenta algun dubte s'haurà de verificar que acompleix totes aquestes característiques:
- Exponent d'hidrogen pH (UNE 83952): >= 5
- Total de substàncies dissoltes (UNE 83957): <= 15 g/l (15.000 ppm) - Sulfats, expressats en SO4- (UNE 83956)
- Ciment tipus SR: <= 5 g/l (5.000 ppm)
- Altres tipus de ciment: <= 1 g/l (1.000 ppm) - Ió clor, expressat en Cl- (UNE 7178)
- Aigua per a formigó armat: <= 3 g/l (3.000 ppm) - Aigua per a formigó pretesat: <= 1 g/l (1.000 ppm)
- Aigua per a formigó en massa amb armadura de fissuració: <= 3 g/l (3.000 ppm) - Hidrats de carboni (UNE 7132): 0
- Substàncies orgàniques solubles en èter (UNE 7235): <= 15 g/l (15.000 ppm) Ió clor total aportat per components d'un formigó no pot superar:
9
- En massa amb armadura de fissuració: <= 0,4% pes de ciment 2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE
Subministrament i emmagatzematge: De manera que no s'alterin les seves condicions. 3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la instrucción de hormigón estructural (EHE-08).
5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ OPERACIONS DE CONTROL:
Abans de l'inici de l’obra i si no es tenen antecedents de l’ aigua que es vol utilitzar, o es tenen dubtes, s’ha d’analitzar l’aigua per determinar:
- Exponent d’hidrogen pH (UNE 83952)
- Contingut de substàncies dissoltes (UNE 83957) - Contingut de sulfats, expressats en SO4 (UNE 83956) - Contingut en ió clor Cl- (UNE 7178)
- Contingut d’hidrats de carboni (UNE 7132)
- Contingut de substàncies orgàniques solubles en èter (UNE 7235)
En cas d’utilitzar aigua potable de la xarxa de subministrament, no serà obligatori realitzar els assajos anteriors.
En altres casos, la D.F o el Responsable de la recepció en el cas de centrals de formigó preparat o de prefabricats, s’ha de disposar la realització dels assajos en laboratoris contemplats en l’apartat 78.2.2.1 de la EHE, per tal de comprovar el compliment de les especificacions de l’article 27 de la EHE.
CRITERIS DE PRESA DE MOSTRES:
Els controls s’han de realitzar segons les instruccions de la DF i la norma EHE, realitzant-se la presa de mostres segons la UNE 83951.
INTERPRETACIÓ DE RESULTATS I ACTUACIONS EN CAS D’INCOMPLIMENT:
No s’ha d’acceptar l’ aigua que no compleixi les especificacions, ni per l’amasat ni pel curat.
B03 - GRANULATS B031 - SORRES
0.- ELEMENTS QUE CONTEMPLA EL PLEC
10
1.- DEFINICIÓ I CARACTERÍSTIQUES DELS ELEMENTS
Sorra procedent de roques calcàries, roques granítiques, marbres blancs i durs, o sorra procedent del reciclatge de residus de la construcció i demolició en una planta legalment autoritzada per al tractament d’aquest tipus de residu.
S'han considerat els tipus següents: - Sorra de marbre blanc
- Sorra per a confecció de formigons, d'origen: - De pedra calcària
- De pedra granítica
- Sorra per a confecció de morters
- Sorra per a reblert de rases amb canonades CARACTERÍSTIQUES GENERALS:
El contractista ha de sotmetre a l’aprovació de la DF les pedreres o dipòsits d'on s’han d’obtenir els àrids, aportant tots els elements justificatius que cregué s convenients o que li fossin requerits pel Director d’Obra, entre d’altres:
- Classificació geològica. - Estudi de morfologia. - Aplicacions anteriors.
La DF ha de poder refusar totes aquelles procedències que, al seu criteri, obligarien a un control massa freqü ent dels materials que se n’extraguessin.
Els grànuls han de tenir forma arrodonida o polièdrica.
La composició granulomètrica ha de ser l'adequada al seu ús, o si no consta, la que estableixi explícitament la DF.
No ha de tenir margues o altres materials estranys. Contingut de pirites o d'altres sulfurs oxidables: 0%
Contingut de matèria orgànica (UNE-EN 1744-1): Color mé s clar que el patró Contingut de terrossos d’argila (UNE 7133): <= 1% en pes
Els àrids no han de ser reactius amb el ciment. No s’utilitzaran à rids procedents de roques toves, friables, poroses, etc., ni els que continguin nòduls de guix, compostos ferrosos, sulfurs oxidables, etc, en quantitats superiors a les contemplades a la EHE
Els àrids reciclats hauran de complir amb les especificacions de l’ article 28 de la EHE. A més, els que provinguin de formigons estructurals sans, o de resistència elevada, han de ser adequats per a la fabricació de formigó reciclat estructural, complint una sè rie de requisits: - Dimensió mínima permesa = 4 mm
- Terrossos d’argila per a un formigó amb menys del 20% d’àrid reciclat: <= 0,6% - Terrossos d’argila per a un formigó amb 100% d’àrid reciclat: <= 0,25%
- Absorció d’aigua per a un formigó amb menys del 20% d’àrid reciclat: <= 7% - Absorció d’aigua per a un formigó amb més del 20% d’àrid reciclat: <= 5% - Coeficient de Los Ángeles: <= 40
- Continguts màxims d’impureses:
- Material ceràmic: <= 5% del pes - Partícules lleugeres: <= 1% del pes - Asfalt: <= 1% del pes
- Altres: <= 1,0 % del pes
En els valors de les especificacions no citades, es mantenen els establerts en l’article 28 de la EHE.
SORRA DE MARBRE BLANC:
Barreja amb granulats blancs diferents del marbre: 0% SORRA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS:
Es denomina sorra a la barreja de les diferents fraccions d’àrid fi que s’ utilitzen per a la confecció del formigó
11
d/D: Fracció granulomètrica, d tamany mínim i D tamany màxim IL: Presentació, R rodat, T triturat (matxuqueig) i M barreja
N: Naturalesa de l’àrid (C, calcari; S, silici; G,granític; O, ofita; B, basalt; D, dolomí tic; Q, traquita; I, fonolita; V, varis; A, artificial i R, reciclat
Mida dels granuls (Tamís 4 UNE-EN 933-2): <= 4 mm
Material retingut pel tamís 0,063 (UNE_EN 933-2) i que sura en un líquid de pes específic 20 kN/m3 (UNE EN 1744-1): <= 0,5% en pes
Compostos de sofre expressats en SO3 i referits a granulat sec (UNE_EN 1744-1): <= 1% en pes Reactivitat potencial amb els àlcalis del ciment (UNE 146507-2)
Sulfats solubles en àcid, expressats en SO3 i referits al granulat sec (UNE_EN 1744-1): <= 0,8% en pes
Clorurs expressats en Cl- i referits al granulat sec (UNE-EN 1744-1): - Formigó armat o en massa amb armadures de fissuració: <= 0,05% en pes - Formigó pretesat: <= 0,03% en pes
Ió clor total aportat per components d'un formigó no pot superar: - Pretensat: <= 0,2% pes de ciment
- Armat: <= 0,4% pes de ciment
- En massa amb armadura de fissuració: <= 0,4% pes de ciment Estabilitat (UNE-EN 1367-2):
- Pèrdua de pes amb sulfat sòdic: <= 10% - Pèrdua de pes amb sulfat magnèsic: <= 15%
Pèrdua de pes amb sulfat magnèsic (UNE-EN 1367-2) quan el formigó estigui sotmès a una classe d’ exposició H o F, i l’àrid fi tingui una absorció d’aigua >1%: <= 15%
Coeficient de friabilitat (UNE 83115) - Per formigons d’alta resistència: < 40
- Formigons en massa o armats amb Fck<=30 N/mm2: < 50
Els àrids no han de presentar reactivitat potencial amb els àlcalis del formigó. Per a
comprovar-ho, s’ha de realitzar en primer lloc un anàlisi petrogrà fic, per a obtenir el tipus de reactivitat que, en el seu cas, puguin presentar. Si d’aquest estudi es dedueix la
possibilitat de reactivitat àlcali – sílice o àlcali – silicat, s’ha de realitzar l’assaig descrit a la UNE 146.508 EX. Si el tipus de reactivitat potencial és àlcali – carbonat, s’ha de realitzar l’ assaig descrit a la UNE 146.507 EX Part 2.
La corba granulomètrica de l’àrid fi, ha d’estar compresa dins del fus següent:
┌────────────────────────────────────────────────────────────────────────────┐ │ │ Material retingut acumulat, en % en pes,en els tamisos │ │ Límits │───────────────────────────────────────────────────────────────────│ │ │ 4 mm │ 2 mm │ 1 mm │ 0,5 mm │ 0,25 mm │ 0,125 mm │ 0,063 mm │ │────────│────────│────────│────────│────────│─────────│──────────│──────────│ │Superior│ 0 │ 4 │ 16 │ 40 │ 70 │ 77 │ (1) │ │────────│────────│────────│────────│────────│─────────│──────────│──────────│ │Inferior│ 15 │ 38 │ 60 │ 82 │ 94 │ 100 │ 100 │ └────────────────────────────────────────────────────────────────────────────┘ (1) Aquest valor varia en funció del tipus i origen de l’àrid.
SORRA DE PEDRA GRANÍTICA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS:
Contingut màxim de fins que passen pel tamís 0,063 mm (UNE_EN 933-1): - Granulat gruixut:
- Qualsevol tipus: <= 1,5% en pes - Granulat fí:
- Granulat arrodonit: <= 6% en pes
- Granulat de matxuqueig no calcari per a obres sotmeses a exposició IIIa,b,c, IV o alguna classe específica d'exposició: <= 6% en pes
- Granulat de matxuqueig no calcari per a obres sotmeses a exposició I,IIa,b o cap classe específica d'exposició: <= 10% en pes
12
- Per a obres en ambients I, IIa,b o cap classe específica d'exposició: >= 70 - Resta de casos: >= 75
Absorció d'aigua (UNE-EN 1097-6): <= 5%
SORRA DE PEDRA CALCÀRIA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS:
Contingut màxim de fins que passen pel tamís 0,063 mm (UNE_EN 933-1): - Granulat gruixut:
- Qualsevol tipus: <= 1,5% en pes - Granulat fí:
- Granulat arrodonit: <= 6% en pes
- Granulat de matxuqueig calcari per a obres sotmeses a exposició IIIa,b,c,IV o alguna classe específica d'exposició: <= 10% en pes
- Granulat de matxuqueix calcari per a obres sotmeses a exposició I,IIa,b o cap classe específica d'exposició: <= 16% en pes
Valor blau de metilè(UNE 83-130):
- Per a obres sotmeses a exposició I,IIa,b o cap classe específica d'exposició: <= 0,6% en pes - Resta de casos: <= 0,3% en pes
SORRA PER A LA CONFECCIÓ DE MORTERS:
La composició granulomètrica ha de quedar dintre dels límits següents: ┌─────────────────────────────────────────────────┐ │ Tamís │ Percentatge en │ Condicions │ │ UNE 7-050 │ pes que passa │ │ │ mm │ pel tamís │ │ │───────────│──────────────────│──────────────────│ │ 5,00 │ A │ A = 100 │ │ 2,50 │ B │ 60 <= B <= 100 │ │ 1,25 │ C │ 30 <= C <= 100 │ │ 0,63 │ D │ 15 <= D <= 70 │ │ 0,32 │ E │ 5 <= E <= 50 │ │ 0,16 │ F │ 0 <= F <= 30 │ │ 0,08 │ G │ 0 <= G <= 15 │ │───────────│──────────────────│──────────────────│ │ Altres │ │ C - D <= 50 │ │ condi- │ │ D - E <= 50 │ │ cions │ │ C - E <= 70 │ └─────────────────────────────────────────────────┘ Mida dels grànuls: <= 1/3 del gruix del junt
Contingut de matèries perjudicials: <= 2%
GRANULATS PROCEDENTS DE RECICLATGE DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIONS:
El material ha de procedir d’ una planta autoritzada legalment per al tractament de residus de la construcció.
El material no ha de ser susceptible de cap mena de meteorització o d’alteració física o quí mica sota les condicions mes desfavorables que presumiblement es puguin donar al lloc d’utilització.
No han de donar lloc, amb l’aigua, a dissolucions que puguin causar danys a estructures, capes de ferms, o contaminar el sòl o corrents d’aigua.
S’ha considerat que l’ús serà el reblert de rases amb canonades.
Per a qualsevol utilització diferent d’aquesta, es requereix l’acceptació expressa de la direcció facultativa i la justificació mitjançant els assajos que pertoquin que es compleixen les condicions requerides per l’us al que es preté n destinar.
2.- CONDICIONS DE SUBMINISTRAMENT I EMMAGATZEMATGE CONDICIONS GENERALS:
13
Cada remesa de sorra s’ ha de descarregar en una zona ja preparada de sòl sec. Les sorres de tipus diferents s’han d’emmagatzemar per separat.
Els àrids s’han d’emmagatzemar de tal manera que quedin protegits contra la contaminació, i evitant la seva possible segregació, sobretot durant el seu transport. Es recomana
emmagatzemar-los sota cobert per evitar els canvis de temperatura del granulat, i en un terreny sec i net destinat a l’apilament dels àrids. Les sorres d’altres tipus s’han d’emmagatzemar per separat.
3.- UNITAT I CRITERIS D'AMIDAMENT
Unitat d’amidament: la indicada a la descripció de l’element Criteri d’amidament: quantitat necessària subministrada a l’obra 4.- NORMATIVA DE COMPLIMENT OBLIGATORI
SORRA PER A LA CONFECCIÓ DE FORMIGONS:
Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la instrucción de hormigón estructural (EHE-08).
SORRA PER A LA CONFECCIÓ DE MORTERS:
Real Decreto 1247/2008, de 18 de julio, por el que se aprueba la instrucción de hormigón estructural (EHE-08).
UNE-EN 12620:2003 Áridos para hormigón.
Real Decreto 314/2006, de 17 de marzo, por el que se aprueba el Código Técnico de la Edificación Parte 2. Documento Básico de Seguridad estructural Fábrica DB-SE-F.
GRANULATS PROCEDENTS DE RECICLATGE DE RESIDUS DE LA CONSTRUCCIÓ I DEMOLICIONS:
Llei 15/2003, de 13 de juny, de modificació de la Llei 6/1993, del 15 de juliol, reguladora dels residus.
SORRES PER A ALTRES USOS:
No hi ha normativa de compliment obligatori. 5.- CONDICIONS DE CONTROL DE RECEPCIÓ
CONDICIONS DE MARCATGE I CONTROL DE LA DOCUMENTACIÓ:
L’entrega de granulat a l’obra ha d’anar acompanyada d’un full de subministrament proporcionat per el subministrador, en el que hi han de constar com a mínim les següents dades: - Identificació del subministrador
- Número del certificat de marcatge CE o indicació d’autoconsum - Número de sèrie de la fulla de subministrament
- Nom de la cantera - Data del lliurament - Nom del peticionari
- Designació de l’àrid segons l’article 28.2 de la EHE - Quantitat de granulat subministrat
14
El fabricant ha de proporcionar la informació relativa a la granulometria i a les toleràncies de l’àrid subministrat.
El subministrador ha d’aportar la documentació següent, que acredita el marcatge CE, segons el sistema d’ avaluació de conformitat aplicable, d’acord amb el que disposa l’apartat 7.2.1 del CTE:
- Productes per a carreteres i altres treballs d'obres públiques i edificació de Funció: Aplicacions que exigeixen requisits de seguretat molt estrictes*. * Requisits que han de ser definits per lleis, reglaments i normes administratives nacionals de cada estat membre,
- Productes per a edificació, fabricació de productes de formigó prefabricat, carreteres i altres treballs d'obres públiques de Funció: Aplicacions que exigeixen requisits de seguretat molt estrictes*. * Requisits que han de ser definits per lleis, reglaments i normes administratives nacionals de cada estat membre:
- Sistema 2+: Declaració de conformitat del fabricant i Certificació de Control de la Producció en Fàbrica
- Productes per a edificació, fabricació de productes de formigó prefabricat, carreteres i altres treballs d'obres públiques de Funció: Aplicacions que no exigeixen requisits de seguretat molt estrictes*. * Requisits que han de ser definits per lleis, reglaments i normes administratives nacionals de cada estat membre,
- Productes per a carreteres i altres treballs d'obres públiques i edificació de Funció: Aplicacions que no exigeixen requisits de seguretat molt estrictes*. * Requisits que han de ser definits per lleis, reglaments i normes administratives nacionals de cada estat membre: - Sistema 4: Declaració de conformitat del fabricant
El símbol de marcatge de conformitat CE s’ha d’estampar d’acord amb la Directiva 93/68CE i ha d’estar visible sobre el producte o sobre etiqueta, embalatge o documentació comercial i ha d’anar acompanyat de la següent informació:
- Número d’identificació de l’organisme de certificació - Nom o marca d’identificació i direcció del fabricant - Les dues últimes xifres de l’any d’impressió del marcatge - Referència a la norma (UNE-EN 12620)
- Descripció del producte (nom genèric, material, ús previst) - Designació del producte
- Informació de les característiques essencials aplicables A la documentació del marcatge haurà d’indicar:
- Nom del laboratori que ha realitzat els assajos - Data d’emissió del certificat
15
- Estudi de fins que justifiqui experimentalment el seu ús, en el cas que hi hagi à rids que no compleixen amb l’article 28.4.1.
L’àrid reciclat ha d’incloure en la seva documentació: - Naturalesa del material
- Planta productora de l’àrid i empresa transportista de la runa - Presència d’impureses
- Detalls de la seva procedència
- Altre informació que resulti rellevant OPERACIONS DE CONTROL:
Els àrids han de disposar del marcatge CE, de tal manera que la comprovació de la seva idoneïtat per al seu ús es farà mitjançant un control documental del marcatge per tal de determinar el compliment de les especificacions del projecte i de l’article 28 de la EHE. En el cas d’àrids d’autoconsum, el Constructor o el Subministrador ha d’aportar un certificat d’assaig, de com a màxim tres mesos d’ antiguitat, realitzat en un laboratori de control dels contemplats en l’article 78.2.2.1 de la EHE, que verifiqui el compliment de les especificacions de l’àrid subministrat respecte l’article 28 de la EHE.
La D.F ha de poder valorar el nivell de garantia del distintiu, i en cas de no disposar de suficient informació, podrà determinar l’execució de comprovacions mitjançant assaigs.
La D.F, a més, ha de valorar si realitzar una inspecció a la planta de fabricació, a poder ser, abans del subministra de l’àrid, per comprovar la idoneïtat per a la seva fabricació. En cas necessari, la D.F ha de pode r realitzar els assaigs següents per a verificar la conformitat de las especificacions:
- Matèria orgànica (UNE-EN 1744-1). - Terrossos d’argila (UNE 7133).
- Material retingut per el garbell 0.063 UNE (UNE EN 933-2) i que sura en un líquid de pes específic 2 (UNE EN 1744-1).
- Compostos de sofre (SO3)- respecte al granulat sec (UNE-EN 1744-1). - Sulfats solubles en àcid (UNE-EN 1744-1).
- Contingut de Ió CL- (UNE-EN 1744-1). - Assaig petrogràfic
- Reactivitat potencial amb els àlcalis del ciment (UNE 146-507 i UNE 146-508). - Equivalent de sorra (UNE-EN 933-8).
- Absorció d’aigua (UNE-EN 1097-6). - Assaig d’identificació per raigs X.