• No se han encontrado resultados

El Tribunal de les Aigües i les séquies valencianes

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2022

Share "El Tribunal de les Aigües i les séquies valencianes"

Copied!
24
0
0

Texto completo

(1)

El Tribunal de les Aigües i les séquies valencianes

OCTUBRE - DEsEMBRE 2014

(2)

[ 2 ]

(3)

[ 3 ] El regadiu és una de les principals peculiaritats del paisatge valencià, i està rela-

cionat amb els rius de les planes costaneres i les característiques del clima me- diterrani. Estos dos factors impliquen, d’una banda, la presència de sòls fèrtils i, d’altra banda, un clima amb altes temperatures i pluges irregulars i escasses.

Per tant, l’aigua ha sigut i continua sent, en el litoral mediterrani, un factor de producció important, com la terra, el treball o el capital. Això explica la importàn- cia que tenen per a l’estudi del regadiu valencià els arxius de les comunitats de regants i altres documents relacionats, com els pleits entre poblacions veïnes o els mateixos usuaris pel repartiment de l’aigua, i inclús la pervivència d’un tribunal únic en el món, el Tribunal de les Aigües de València.

Els regs valencians tenen un origen romà i, posteriorment, els àrabs van continuar desenrotllant i perfeccionant-los. Per això quan Jaume I va conquistar la ciutat de València en 1238, es va trobar que l’Horta tenia un sistema de regs perfec- tament organitzat i que era digne d’emulació, prenent les aigües del riu Túria, com també ocorria en altres poblacions, com Xàtiva i Oriola, en les hortes de les quals també hi havia un sistema de reg molt avançat. Els nous monarques cristians van continuar desenrotllant-lo, i el mateix Jaume I va manar construir, en 1263, la pri- mera infraestructura nova de reg, la Séquia Reial del Xúquer, per a regar les terres

[1959]

ANÒNIM

Tribunal de les Aigües = Tribunal de l’Eau = Court of Justice of the Water [Material gràfic] -- Madrid : Heliotipia Artística Española, D.L. 1959. -- 1 fot. (targeta postal) ; 14 x 9 cm

BV Nicolau Primitiu - Fons gràfic - José Huguet - JH21/303

El Tribunal de

les Aigües i

les séquies

valencianes

(4)

[ 4 ]

de la marge esquerra d’este riu, la qual cosa va significar l’ampliació del reg a terres que mai havien sigut de regadiu. A partir d’aleshores veiem com durant l’època medieval i moderna, els reis i les diferents ciutats i viles promouen la construcció de noves séquies, o bé remodelen les antigues d’origen musulmà. Hem de tindre en compte que les aigües formaven part del Reial Patrimoni, eren una regalia de la Corona, i per tant per a construir una nova séquia es necessitava el correspo- nent privilegi reial. Per això la cartografia de la present exposició es conserva en la documentació relativa a pleits de la Reial Audiència, tant foral com borbònica, i entre la documentació de Batlia, així com en els arxius de comunitats de regants.

Les infraestructures de reg més importants es localitzen en els rius més caba- losos. Algunes d’elles tenen un origen molt antic i ja existien en el segle XIII, però altres es van crear de nova planta. De nord a sud veiem com els sistemes de reg més importants es troben en el riu Millars; el Palància a Sagunt, d’on es conserva un pleit d’aigües, escrit en àrab i datat en 1222-1223; el Túria, el centre urbà del qual era València i que pareix que durant l’època romana i la medieval era navegable fins Llibre III,

Rúbrica o Títol XVI, Fur o Capítol XXXV.

Sobre els regs que són costums musulmanes.

(5)

[ 5 ] [1828]

Plan del azud de Moncada, obras que se han descubierto en uno de sus estribos y peligros que amenaza por las avenidas, según se expresa por los síndicos y está mandado por el Tribunal, comprendiéndose los terrenos adyacentes para la demostración de todo y la del proyecto de asegurarse / Christóval Sales, Jose Serrano [arquitectos].

ARV. Batlia, lletra E, exp. 3.324, f. 48. Mapes i plànols, 123.

(6)

[ 6 ]

a la ciutat, la qual cosa explicaria el nom d’alguns carrers del centre de la ciutat, com el carrer de les Barques; el Xúquer, que rega les terres de la Ribera; l’Albaida i el Cányoles, que reguen la Costera i part de la Ribera; el Sérpis que abastix la zona pròxima a Gandia i, finalment, el Segura, que rega una de les hortes valencianes més importants. Per contra, en els rius menys cabalosos hi ha séquies que reguen xicotetes hortes, moltes de les quals tenen un origen andalusí.

A partir del segle XVI es desenrotllen un altre tipus d’infraestructures hi- dràuliques, com els embassaments. El primer i més important va ser el de Tibi, les obres del qual van començar en 1580, i les seues aigües havien de servir per a regar l’horta d’Alacant. En el segle XVII es van construir nous embassaments, com els de l’Alcora, Ontinyent, Relleu, Elda, Petrer i Elx; i en el segle XVIII els xicotets embassaments del Bosquet de Moixent, de Novelda i d’Agost. Com veiem, la ma- joria dels embassaments es construïxen en les comarques meridionals valencia- nes, que tenen un clima més àrid.

Junt amb els embassaments trobem la utilització de sénies per al regadiu, un sistema antic d’extracció d’aigua l’ús del qual comença a estendre’s a partir del segle XVI. Segons Viciana i Escolano este tipus de reg s’utilitzava a Vinaròs i 1741

Libro capatró de las tierras que riega la ilustre acequia y comuna de Favara, hecho por Christóval Tarazona en este año 1741.

Arxiu de la séquia de Favara.

1711-1784 Libro en donde están adnotadas las deliberaciones de las juntas gene- rales y de los ele[c]

tos de la assequia de Quart, censales que responde, quitamientos y otras escrituras.

Arxiu de la séquia de Quart.

(7)

[1768]

[Plànol de l’assut de la séquia de Rovella que s’havia de reconstuir en València].

ARV. Batlia, lletra E, exp. 718, f. 1. Mapes i plànols, 162

(8)

[ 8 ]

Benicarló, on hi havia més de 400 sénies, a Dénia i Xàbia, i en la Vila Joiosa. En el segle XVIII comença a generalitzar-se en la Ribera, a Alzira i Carcaixent, i es va utilitzar per a plantar els primers camps de tarongers. Posteriorment, a partir de la segona mitat del segle XIX, el regadiu per mitjà de pous s’estén considerablement amb la introducció dels motors de reg de vapor.

L’extensió del regadiu explica que en el regne de València es desenrotllen dos sistemes agraris diferenciats: l’agricultura de regadiu en les terres al·luvials que s’estenen bàsicament al llarg de la costa, i l’agricultura de secà. El regadiu comporta obtindre rendiments superiors i més abundants als del secà, provo- cant un creixement econòmic impensable fins aleshores. Es desenrotllen cultius nous, alguns importats pels musulmans, com la canya de sucre, el taronger, la morera o l’arròs (prohibit en algunes èpoques pel fet que era un permanent focus d’infecció per a les gents que ho cultivaven i les poblacions pròximes);

altres importats d’Amèrica a partir del segle XVI, com la dacsa, la tomaca, la creïlla, el cacauet.

[1770]

[Plànol dels arros- sars de la baronia de Vilamarxant, partida de Vilanova, propietat de Vicent Noguera, i séquies de Bena- guasil, Riba-roja de Túria i Vilamar- xant] / Gregrorio Ferrandis i Thomás Casanova.

ARV, Batlia, lletra E, Apèndix, exp.

728, f. 16. Mapes i plànols, 127.

(9)

[ 9 ] La Vega o horta de València, com hui la coneixem, data del període islàmic.

Els musulmans van crear un important entramat d’irrigació format per assuts (de l’àrab “as sad”) o xicotetes preses i séquies. Esta xarxa derivava l’aigua del riu Gua- dalaviar o Túria, portant el reg als camps i dessecant zones de marjal. El Fur XXXV establix que totes les séquies de l’Horta siguen considerades de propietat comunal, excepte la Séquia Reial de Montcada o séquia reial que va a Puçol, que es reserva com a propietat reial. És la més gran i la primera a prendre aigües del Túria, a Pater- na, conduint-les fins a Puçol.

Després el Túria és sagnat per les set séquies de la Vega de València. Per la marge esquerra o nord tenim les séquies de Tormos, Mestalla i Rascanya. Per la dreta o sud tenim les séquies de Quart, de la que deriva la de Benàger i Faitanar, Mislata, Favara i Rovella. El braç de Xirivella, és una derivació de la séquia de Mis- lata i només rega este municipi, posseïx normes i administració pròpia. Per contra la séquia de Rovella, a més d’irrigar xicotets hortes, complia importants funcions urbanes: arrossegar la brutícia acumulada en l’urbs i abastir d’aigua establiments

[1920 ca]

Dones en un lla- vador de la séquia de Montcada.

Arxiu fotogràfic de la séquia de Montcada

(10)

[ 10 ]

[1775 ca]. Alfafar

Mapa de las amarjales y parte de huerta del territorio y jurisdicción del lugar de Alfafar (…).

ARV, Escrivanies de Cambra, 1767, exp. 82, f. 414. Mapes i plànols, 199.

(11)

[ 11 ]

Superficie regada per les séquies de l’Horta de València en 1831

Séquies Municipis Veïns Hectàrees

Montcada 23 5402 3200

Quart-Benàger-Faitanar 11 3229 1545

Tormos 4 544 916

Mislata (- braçal de Xirivella) 2 425 850

Mestalla 4 1736 1162

Favara 10 3127 1573

Rascanya 6 1404 787

Na Rovella 2 18875 37

[1920 ca]

ANÓNIM Tribunal de les Aigües [Material gràfic].

València : E.B.P., [s.a.]. -- 1 fot.

(targeta postal);

9 x 14 cm. -- (València ; 28) BV Nicolau Pri- mitiu. Fons gràfic - José Huguet - JH3/535

(12)

[ 12 ]

[1825]

Plan topográfico que manifiesta la porción de cauce de la acequia de Cuarte, Benacher y Faytanar, cpmprensivo desde el boquete de la masía del Rincón hasta más arriba del braso de la noria, campos y sitio donde intenta construir un molino harinero (…) Joaquín Thomás y Sanz [arquitecto].

ARV. Batlia, lletra E, exp. 3.235, f. 2. Mapes i plànols, 177.

(13)

[ 13 ] manufacturers. Per això durant segles el domini sobre la dita séquia va ser exercit

per la Junta de Murs i Valls.

En l’últim tram del riu Túria trobem una sèrie de séquies que no estan compreses dins de la jurisdicció del Tribunal de les Aigües. La séquia de l’Or o Canal del Túria, que és l’última presa de reg i va ser construïda en 1822 per a regar els camps d’arròs d’Alfafar a l’Albufera. En segon lloc tenim els regs de Francs, Marjals i Extremals, anomenats així per estar exempts del pagament de sequiat- ge a les comunitats de les quals utilitzen els sobrants. S’utilitza per a cultivar les terres pantanoses i ermes d’Alfafar, Sedaví i Massanassa compreses entre el riu Túria i el barranc de Catarroja. En tercer lloc tenim la Junta del Sequiol de

(14)

[ 14 ]

l’Arena, una séquia que rega una estreta franja de terra que va des de Pinedo a la Devesa del Saler, entre el mar i els arrossars que reguen del Canal de l’Or.

És zona de francs amb dret a les aigües sobrants i desaigües, i la seua aigua ve del tram final de la séquia de Rovella. El repartiment d’aigua amb este procediment suposa un acord entre tots els usuaris, acordant les obertures i tancaments de la comporta de cadascú perquè es prenga només la seua por- ció, tornant els sobrants.

Pel que es referix a la propietat i l’ús de l’aigua trobem dos casos. General- ment, en els rius més cabalosos l’aprofitament de l’aigua va unit a la possessió de la terra de manera inseparable, i només es paguen les quantitats necessàries per a l’administració, neteja i reparació de les séquies. En canvi, en els rius curts i amb menor cabal trobem una separació entre la propietat de la terra i la propietat de l’aigua, la qual cosa suposava la compravenda d’aigua o de torns de reg.

Hem de tindre en compte que els regadius històrics valencians han cons- tituït i continuen constituint un referent quant al govern i administració de les aigües. Els estudis més recents destaquen, en primer lloc, l’existència d’una im- bricació molt important entre les institucions polítiques (monarquia, municipis) i [1905]

ANÒNIM Cabanyal [Material gràfic] : Séquia d’en Gasch : València. -- València (Paz 15):

Magatzem de Pa- per, [1905 a. de].

-- 1 fot. (targeta postal) ; 8’5 x 14 cm. -(Col·lecció Charama : Valèn- cia ; 16 : “Acequia del Gas”). Formà part de l’exposició

“Records. Postals valencianes”

BV Nicolau Primi- tiu - Fons Gràfic - José Huguet - JH39/484

(15)

[ 15 ] [1925 ca]

ANÒNIM La collita de la xufa [Material gràfic] : València.

-- Barcelona : Fototipia Thomas, [s.a.]. -- 1 fot.

(targeta postal)

; 9 X14 cm. -- (València ; 100) BV Nicolau Primi- tiu - Fons gràfic - José Huguet - JH11/424 les comunitats de regants; i en segon lloc puntualitzen que la gestió hidràulica va estar d’acord amb el model social existent.

En una societat agrària, com la valenciana de l’antic règim, les insti- tucions municipals representaven en una proporció abrumadora als propie- taris, per la qual cosa la participació dels consells municipals en les séquies es va exercir de forma directa. Al contrari, en el cas de la ciutat de València, on les èlits que exercien el poder local tenien interessos econòmics diversos, va ser major la tendència a delegar en entitats on s’agrupaven els usuaris de cada canal. Així veiem que durant el segle XIII les comunitats de regants de l’Horta no pareixen tindre autonomia respecte al consell municipal de Valèn- cia, el qual és qui controla les séquies. A partir de l’últim quart del segle XIII els usuaris van aconseguir que el consell els fóra cedint poder, quedant el consell amb el dret per a exercir de sobresequier i defendre els interessos de l’Horta enfront dels pobles castell de l’interior (Vilamarxant, Riba-roja, Be- naguasil, la Pobla de Vallbona), anomenats així per trobar-se en el curs alt del Túria, i reservant-se els jurats de la ciutat un alt grau d’intervencionisme durant les sequeres.

(16)

[ 16 ] [1920 ca]

BARBERÀ MASIP, VICENT (1875-1935) Barraques de l’horta de València.

BV Nicolau Primi- tiu - Fons gràfic - Fons Desfilis

Per tant, veiem que els principals funcionaris responsables de l’admi- nistració del reg eren els cabaçequiers o sobresequiers i els sequiers. Els sobre- sequiers eren funcionaris municipals i actuaven en aquelles viles on el sistema de regadiu de les quals era municipal, com el cas de Borriana i Oriola. D’altra banda, els sequiers tenien jurisdicció sobre una séquia només i eren anomenats per cada Comunitat de Regants en Junta General. Un exemple són les séquies del Vega de València, que eren administrades per un sequier, encara que la ciutat intervenia en el repartiment i la defensa de l’aigua per mitjà del sobresequier.

Com hem comentat, fins a 1283 va existir un sobresequier instituciona- litzat de la ciutat de València. Però l’escassa operativitat de les institucions municipals, moltes de les quals estaven poc familiaritzades amb els regs, les pressions de l’oligarquia urbana i diversos factors (control de la Corona sobre el consell, endeutament del consell, pèrdua d’entitat de la propietat llaura- dora, etc) va propiciar una desmunicipalització de la gestió hidràulica entre 1313 i començaments del segle XV. Això va obligar a crear altres organismes,

(17)

[ 17 ] com la Cort dels Sequiers, un ens sorgit per a coordinar les séquies de la

Vega i que segurament tenia el seu antecedent en institucions islàmiques que havien complit la mateixa funció, i que és l’antecedent del Tribunal de les Aigües.

En efecte, les séquies més importants que naixen del Túria es regixen, des d’època musulmana, per la jurisdicció que imposa el Tribunal de les Aigües. El Tribunal de les Aigües és una institució que impartix justícia i dirimix entre els conflictes derivats de l’ús i aprofitament de l’aigua del Túria. Està integrat pels síndics que presidixen huit de les comunitats de regants que reguen l’Horta més pròxima a la ciutat, a saber: Tormos, Rascanya i Mestalla en la ribera septentrional del riu Túria; Quart, Benàger-Faitanar, Favara, Mislata i Rovella en la meridional.

El síndic de Mislata representa així mateix als regants del braç de Xirivella, que compta amb ordenances pròpies. El síndic del braç de Xirivella per tant no actua com a jutge, no té cadira en el Tribunal i només actua com a administrador per al repartiment de l’aigua. És un càrrec biennal i renovable. Per la seua banda, la

[1739]

[Plànol de les sé- quies de les viles de Tales i Onda]

ARV, Escrivanies de Cambra, 1739, exp.

100, f. 1. Mapes i plànols, 310.

(18)

[ 18 ]

Reial Séquia de Montcada, que constituïx el sistema hidràulic de major extensió de l’Horta, disposa de tribunal propi des de 1268. Els síndics són triats democràti- cament en el si de cada comunitat de regants per mitjà del vot dels seus membres reunits en Junta General i han de ser llauradors, propietaris i cultivadors directes de les seues terres, triats, a més, per gaudir d’una alta consideració moral i cultu- ral entre els comuners, aspecte que reforça l’autoritat del Tribunal.

Els seus orígens probablement siguen islàmics. El Fur XXXV, abans mencio- nat, establix que les séquies es regisquen “segons que antigament és e fo establit e acostumat en temps de sarrahïns”, a la qual cosa s’unix el fet que el seu lloc de reunió era l’antic emplaçament de la mesquita de la ciutat. Esta, al ser consa- grada com a temple cristià va prohibir l’entrada als musulmans que no s’havien convertit, veient-se així obligats a traslladar les sessions d’este Tribunal a l’exte- rior del temple, amb la finalitat que els regants musulmans pogueren continuar assistint als seus plens.

El Tribunal no actua com una autoritat col·legiada, sinó com un jurat. Els síndics només manifesten la seua opinió, un regant és culpable o no, no esta- [1792]

Plano demonstra- tivo de las fuentes de Quarte y divi- ción de sus aguas en las Balles de Sagunto / Francisco Aparici y Ferrándiz [agrimensor].

ARV. Batlia, lletra E, exp. 1.347, f.

134. Mapes i plànols, 100.

(19)

[ 19 ] [1920 ca]

ANÒNIM Assut de Vila- marxant en el riu Túria [Material gràfic]. -- [S.a.].

-- 1 fot. ; 13 X 17’5 cm.

BV Nicolau Primi- tiu - Fons gràfic - José Huguet - F41/71 blixen ni executen la pena. És el Síndic de la séquia del denunciat qui imposa i aplica el càstic. El procediment judicial és totalment consuetudinari, no hi ha normes escrites que ho regulen. El juí és verbal, un fet habitual en els casos de menor quantia, ràpid i totalment en valencià. No s’escriu res, ni tan sols la sen- tència. Però si una de les parts ho sol·licita es posa per escrit. No intervenen advocats, defenent-se o acusant el propi regant. Es reunixen els dijous en la porta dels apòstols de la catedral de València al sonar al migdia la campana del Micalet, excepte els festius que s’avança al dimecres, i els que van des de Nadal a Reis.

El Tribunal funciona de la següent manera. Una vegada constituït, l’al- guatzil demana permís al president i crida de viva veu als denunciats de cada una de les séquies. En el cas que haja denunciats, entren en el recinte el de- nunciat i el denunciant, acompanyats del guarda de la séquia a què pertanyen.

El denunciant, personalment (o si és el cas el guarda), formula l’acusació. El denunciat es defén també personalment i pot aportar proves noves i testimo- nis. El president del Tribunal i els altres síndics poden fer totes les pregun- tes necessàries, i inclús, si fóra necessari, es pot arribar a suspendre la sessió

(20)

[ 20 ]

perquè els membres del Tribunal puguen anar a veure els fets en el lloc on s’han desenrotllat i en presència dels interessats. Sense més tràmits, el Tribunal delibera i sentència, pronunciant el president en l’acte la fórmula tradicional:

«Este Tribunal l’absol»; o «Este Tribunal li condemna a pena, costos, danys i perjuins en arreglament a Ordenances». Els fallos són inapel·lables i la sanció s’aplica segons les Ordenances de cada séquia. Perquè la imparcialitat siga més palpable, el síndic a la séquia del qual pertany el denunciat no intervé ni en la deliberació ni en la votació de la sentència; només contesta les preguntes del president, si este considera necessari formularse-les. A fi de garantir la impar- cialitat, si el president és del mateix costat del riu que el denunciat, jutjarà el vicepresident, que és del costat contrari del riu.

Les altres séquies valencianes també tenien i tenen els seus propis tribunals o jurats. Destaca el Jutjat d’Aigües d’Oriola, que té el seu origen en el segle XIII, encara que posteriorment van sorgir altres jurats particulars en les noves viles segregades d’Oriola que tenien la seua pròpia comunitat de regants.

[1618]

[Plànol de la Sé- quia Reial d’Alzira i del riu Xúquer al seu pas per les hortes d’Alzira i Algemesí].

ARV. Consell d’Aragó, Processos de Madrid, lletra A, exp. 337, ff.

1.035-1.036. Ma- pes i plànols, 5.

(21)

[ 21 ] [1790]

Plan topográfico que demuestra la situación de la asequia del Puig de la Vega de San Felipe con los brasos que se divide en su partidor real, con las direcciones de cada uno y en particular el de Terrafort, en el que está formada la disputa / Vicente Casanova [agrimensor].

ARV. Escrivanies de Cambra, 1790, exp. 24, ff. 178-179. Mapes i plànols, 288.

(22)

[ 22 ]

[1777 ca]

[Plànol del càixer i les sèquies del riu Algar al seu pas per Callosa d’en Sarrià]

ARV. Batlía, lletra E, exp. 1.040, f. 21. Mapes i plànols, 181.

(23)

[ 23 ] El Tribunal de les Aigües de València és l’única institució foral que perviu

actualment i ha estat a punt de desaparéixer diverses vegades. El primer moment crític va ser durant els debats de la Constitució de 1812, en què va ser defés pel diputat Francesc Xavier Borrull. En l’actualitat l’activitat del Tribunal de les Aigües s’ha reduït. El creixement de la ciutat de València ha disminuït considerablement l’extensió de l’horta, a la qual cosa s’afig la reducció del cabal del riu Túria des de la contrucció de l’embassament de Benagéber en 1952. No obstant això, el Tribu- nal de les Aigües continua reunint-se i, al setembre de 2009, va ser reconegut per la UNESCO com a Patrimoni Cultural Immaterial de la Humanitat.

[1733]

Perfil primero de la parte cóncava del paredón del Pantano [de Tibi]

/ Nicolás Puerto, Josep Terol, Vicente Mingot, Francisco Assensi.

ARV. Batlía, lletra A-E, exp. 85, plà- nol núm. 3. Mapes i plànols, 48.

(24)

[1729]

Plano geográphico de el territorio de el lugar de la Granja con los linderos y confines que le circuyen, con demostración de sus azarbes, arrova de Aljubent y sus caminos; situación de los mojones (...).

ARV. Escrivanies de Cambra, 1729, exp. 97, ff. 60-70. Mapes i plànols, 243.

Referencias

Documento similar

Missing estimates for total domestic participant spend were estimated using a similar approach of that used to calculate missing international estimates, with average shares applied

L’escola Sadako (E3, p.36), a més de coincidir amb els altres centres pel que fa a les normes i l’organització del centre, remarca que els processos

L’estudi sobre el retaule de santa Aina i els seus mestres conjuga amb minú- cia els documents amb la realitat pic- tòrica de les parts sobreviscudes, i distingeix amb més nitidesa

L’objectiu, per tant, és analitzar els paràmetres generals relacionats amb els problemes historiogràfics i la identitat nacional com una construcció política,

Explica la importància que tenen les següents propietats de l’aigua per al desenvolupament de la vida: calor específica, calor de vaporització i densitat. Esmenta els bioelements

També Martín Moreno i de Miguel (1982: 60, 125 i s.) parlen de la burocratització com d’una solució a la distribució mercantilista dels serveis professionals bàsics,

2." Que 'havent en el' reine valetl' cià població de parla valenciana que no s'expressa en altre idioma a l' en.trar en l'escola, se li done al xic tota l'ensenyança en

delna- nar .per tot arreu ¡que s'entronitze '1 .'idio'n1a valencià a les nostres escoles, :ham de de.mostrar ,que el nostre po- bl¡e té r àni'ma :visible i tangible; que.. pa:rla