• No se han encontrado resultados

Benicarló Crònica Año III – número 43 1987

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2020

Share "Benicarló Crònica Año III – número 43 1987"

Copied!
20
0
0

Texto completo

(1)BENÍCARLÓ Setmanari d'Informació i Divulgació Cultural N° 43 - Any III - 3 de setembre 1987 - 100 ptes.. Pág. 8. r m r.ír;. Mossén Lores va llegir l'homilia al funeral. per Guadalupe Palau. Págs. 11 i 12. I ii. MMmM Pág. 13. La Lliga de Fútbol va comentar bé per al Benicarló.

(2) i ScvUCyit. Benícarló Crónica, 3 de setembre 1987. A Teléfons d'Interés Ajuntament Policía Municipal. 47 00 50 47 00 50. Bombers Voluntaris Ambulatori S. Social. 47 00 50 47 11 98. Servei d'Urgéncies Servei d'Aigües. 47 11 98 47 16 60. Hidroeléctrica. 47 14 00. Correas i Telegrafs. 47 09 98. Renfe. 47 01 99. Crea Roja Telegrames per teléfon. 47 10 79 22 20 00. Gaárdia Civil Oficina de Tarisme Batá. 47 06 34 47 31 80 47 14 87. Casal Municipal. 47 37 16. Moviment Demográfic NAIXEMENTS. Carlos Vidal Palau, 29-7; Yolanda Gómez Rodrí. guez, 31-7; Paloma Belda Palau, 1-K; Noelia Maluenda Bonnefoy, 2-8; José María Palau Mont serrat, 3-8; Iván García Aguila, 4-8; Cristina Valles Vizcarro, 5-8; Tamara Forés Salvador, 7-8; María. Teresa Bayarri Rallo, 8-8; Alejandro Martínez Agut, 10-8; Rosa Ana Fuentes Barreda, 13-8; Daña Esteller Alberich, 14-8; Irina María Forés Díaz, 16-8; Miriam García Montaña, 18-8; Ilenia María. Llorach Foix, 19-8; Edgar Ojeda Vicente, 23-8.. MATRIMONiS. Horarios Trenes Renfe Benlcarló-V alenda. Benícarló- Barcelona. 0r32 Exprés 04'18 Exprés. 05'15. 11'14 Semidirecte 11'43 Electrotrén 14'01 19'21. Exprés. 22'09. nueva i Dolores Angelina Bellmunt Llopis, 1-8; Ramón Ferrer Rullán i Francisca Amparo Ortiz Altes, 1-8; Pedro Fá Maluenda i María del Carmen. 06'54 Tramvia 08.54 Exprés. 07'56 Tramvia 11'13 Rápid 14'25 Talgo 16'47 Tramvia 18'11 Electrotrén 19'00. Exprés. Enrique Arrufat Lleonart i Rosa María Domenech Añó, 31-7; Víctor Manuel Sanabdon Muñoz i Teresa Lorent Rico, 1-8; Facundo Guillén Villa-. Talgo Rápid Exprés. Roig Rodríguez, 1-8; Juan Bautista Porres Morales i Alicia Fidela Martínez Roca, 1-8; Román Marzá. Prats i Josefina Compte Ciurana,8-8; David Artiga Martí i María Teresa Chaler Feliu, 8-8; Juan Manuel Palau Lluch i María Celia Forés Ortiz, 14-8;. Francisco Comí Sánchez i Angela Sánchez Adame, 15-8; Joaquín Manuel Ibáñez Ferreres i Consuelo Ramos González, 29-8; Juan Esteban Vaca Florido. y Juana Maura Rodríguez, 29-8; Carlos Arrufat Marqués i María Teresa Fresquet Compte,29-8.. Santoral Día 3: Gregori el Gran i Basilia; Dia 4: Ntra.. Sra. del Consol, Moisés, Rosalía de Palermo i. Rosa de Viterbo; Dia 5: Lloren^ Justiniá i Obdulia; Dia 6: Zaca rías, Petronius i Eleute-. Farmácies de Guardia Dijous. 3.—. Empar. Carceller, Yecla, 37. Divendres 4.— Maite. Febrer, Toledo,6. Dissabte 5 i diumen-. i Evorci; Dia 8: La Nati-. ge 6.— Jordi Cid, Gene ral Aranda,23. Dilluns 7.— Francesc. vitat de la Mare de Déu, Mare de Déu de Nuria i Sant Adríá; Dia 9: Mare. Santos, Major, 1. Dimarts 8.— Josep Enríe O'connor, Major,. de Déu del Claustre i. 46.. rí; Dia 7: Regina, Judit. St. Pere Qaver; Dia 10: Nicolau de Tolentí, Doménec de Castellet, Lluís Eixarc i Jacint Orfanell.. Página (2). Dimecres 9.— Empar Carceller, Yecla, 37. Dijous 10.— Maite Febrer, Toledo,6.. DEFUNCIONS. Luisa Sastriques Añó, 2-8; Filomena Octavio Octavio, 2-8; Josefa*María Piñana Compte, 3-8; José Gerona Echevarría, 7-8; Gertrudis Sierra Gar-. gallo, 15-8; Cristina Martínez Fernández, 15-8; Adrián Reverter Valls, 18-8; Ramón Planes Ayza, 21-8; Guadalupe Palau Añó,25-8; Rosa Martí Leal, 27-8; Rosa Martínez Piñana, 30-8.. FRASE DE LA SETMANA El matrimoni és tractar de solucionar entre els dos els. problemes que mai haguessin sorgit a Testar sois.(Eddy Cantor)..

(3) Benicarló Crónica, 3 de setembre 1987. Editorial. Mo^t final d'Estiu,. la mateixa una major dosi de morbo, per a que aquesta pogués vendre. Esperem que aquest misterios crim sigui Túltima noticia negra que generi Benicarló. També desitgem que les recerques de les forces policials donin amb ell o els que participaren a Tassassinat. S'ha de teñir esperanza, és Túltim que es perd.. de la trístesa a fesperanga L'habitual tranquil litat de la nostra ciutat ha quedat trcncada. Amb els últims dies d'agost va esdeve nir un suecos dramatic al nostre Benicarló. El pitjor deis crims va teñir com a víctima a una religiosa,. Més possibilitats per a estudiar. desconeixent-se per complet els móbiis que empenyeren a Tassassí a perpetrar el crim, d'una manera totalment sadica.. L'Ajuntament de Benicarló ha estat realitzant. El succés commogué a tota la població, per contra la falta d'una versió oficial ha fot que els rumors vagin circulant per la població i per les redaccions deis diferents mitjans de comunicació que es van fer ressó del mateix.. La tristesa ha tornat dones a aquesta familia Paiau, tristesa que s'encarrega d'endol^^ir potser Mossén Lores, que amb la seva brillant homilia al funeral celebrat a la parroquial de Sant Bartomeu,. unes gestions per a aconseguir ampliar les possibili tats d'estudi a la nostra ciutaí. Les conversacions. s'han portat en un estricte silenci, per evitar ingeréncies inoportunes, que poguessin trencar tot Pesforq realitzat per a aconseguir que en aquesta zona Nort de Castelló, es puguin realitzar estudis universitaris.. Molts són els benicarlandos que gracies a la U.N.E.D. están realitzant els seus estudis supe-. va saber reconfortar els cors de tots els familiars allí. riors. Fins la data devien de matricular-se a Tortosa. presents, i de tots els benicarlandos que abarrotaren. o a Vila-Real. Els esfor^os de PAjuntament han estat encaminats a aconseguir una delegació del cen tre villarrealenc per a Benicarló, amb el que els. el temple, per a expressar d'aquesta forma la seva adhesió a la familia.. Benicarló, per tercera vegada en dos anys, ha estat tristament protagonista a nivell nacional. I diem tristament perqué en aquesta societat les noti cies bones no venen periódics ni interessen a les. grans cadenes de radio o la mateixa televisió. Pareix que el bo avorreix. Fa uns dies, per exemple, un policia de Tráfic fou atropeliat, malgrat aixó, no es considera com noticia en molts mitjans, li faltava a. BENICARLO C R Ü N i C A. alumnes podran assistir a classe sense haver de desplagar-se. A més a més de cara a la comarca resulta. important, ja que será una facilitat més per a tots aquests joves que no tenen aqüestes facilitats per a anar a una capital per a cursar estudis superiors. S'haurá de conéixer quines serán les matéries que es podran estudiar a Benicarló, en cas d'arribar-se a un acord positiu.. Col laboradors:. Imprlmelx:. Marcel-li Piñana i Edo.. Jordi Dassoy. Impressor. Joan Ramón Segarra.. Sant Caries de la Rápita. Joan Ferré, Vicent Arnau,. Alvar Añó. Manuel García Grau.. Dipósit Legal: CS-605-85. Corre.sponsal l .S.A.. Vicent Luna Consell de Redacció:. Administracló i Subscripcíons:. Edita:. Joaquim Bueno i Bosch,. P. Sánchez Láinez i Mayte Gómez. AssíKÍació C^ultural Alambor C/. Sant Francesc, 101. Ramón Paris i Peñaranda,. Ilibertat d'expressió. La responsabilitat de les opínions publicades és de qui signa Tes-. DIstrIbucló:. crit. La Redacció es reserva el dret d'acor. Josep Manuel San Abdón i Queralt,. Casal Municipal. Josep Igual i Febrer,. 12580 Benicarló. Pedro Sánchez Láinez,. País V^alenciá. Maite Gómez Blat. Joan M. Ferrer. Publlcitat:. Caps de secció:. Josvi Publicidad, San Francisco. 41.. J.M. San Abdón. Josep Igual (Cultura. E£spectacles y TV). Ximo Bueno(Opinio). Publivaquer, Arcipreste Bono. 43. Director:. Josep Vicent Ferrer i Julia. Tel. 47 28 18. (Vinarós) Tel. 45 19 35. IMPORTANT;U Redacció respecta la. tar el text per motius de compaginació de tots els articles que sobrepassen les 20 ratlles mecanografiades a doble espai. Tanmateix, hauran d'anar signats tots els ori gináis amb Ladrea i DNl, encara que puguen aparéixer amb el seudónim. El termini de recepció de les col laboracions será el dissabte de cada setmana.. Página ^.

(4) Benícarló Crónica, 3 de setembre 1987. A cadascú el seu De benícarló CRÓNICA hi ha dues seccions que em criden l'atenció: Una la que corre a carree del MUSSOL -és parent del vilero benicarlando?- i l'altre és des de la GATERA.. En relació al que esdiu que en vuit anys no s'ha fet res jo proposo a qui aixina escriu el següent: Dividir el poblé en quatre seccions i des de cada una d'elles. en les quatre direccions veurem si en cada una d'elles hi ha coses que s'han fet o no, en aquest. El mussol és ben sabut que veu malament perqué els seus ulls están acomodats a la fosca -del que ell no en té cap culpa- i és per aixó que sois veu bé per. fácils de veure.. les nits. Aixó em pot explicar que al MUSSOL li passen desprevingudes les coses que passen durant. No es tracta d'enfonsar a d'altres per enlairar-se. Oue cadascú sápiga defendre el seu sense dir coses. el dia. Els «vileros» en el sentit estrictament zooló-. que no són certes i que tal volta no es coneixen per qué per al Grup Garbí el de menys era la propa ganda ja que considerava que el que feia no necessitava de ser venut a toe de tambor i trompeta. Altra cosa que em preocupa es que ja es parla al. gic són més vius i veuen millor durant el dia, aixó el fa veure les coses que passen amb millor claredat.. Des de la gatera és també molt difícil veure el que passe al carrer, ja que aquesta está situada o estava. -ja que ara les gateres han,per desgracia, passat a la história- i que era on es col locava la clau per entrar a casa -qui faria avui el donar tantes facilitats- o per a sortir i entrar el gat —el gat zoológic naturalment— les voltes que en gana li vinguera. Peró, des de la gatera també és difícil veure tot el. que passe al que no siguen dos o tres pams de térra. I d'eixa forma el que sois es pot veure és, el que xafa el carrer, els peus, les potes i si es vol i es té sort una. miqueta de cama, i ja se sap que aixó avui és poc. atraient. És per aixó que des de la gatera s'han vist sois les quatre coses de l'anterior Corporació que va fer alguna cosa més que plantar arbre ais carrers -el que es va fer no al comengament- i posar papereres.. Per SI, des de la gatera no hi ha estat possible veure. altres coses, li recordaríem que és fruit del Grup Independent Garbí, coses importants com són el. , d Aigua, les pistes esportives, el Casal Munici-. pa , 1 ampliació del Centre Geriátric, el Centre de. ^alut, 1 acabament de l'avinguda de Jacint Bena-. vent, el tombament del tap de l'entrada del passeig de 1 estació, la informatització de l'Ajuntament, el nou Ajuntament, la búsqueda de solars per a cons truir el Grup Escolar Eduardo Martínez, el club de. la Tercera Edat, la restauració parcial de Sant Gre-. gori, la íMuminació d'alguns carrers, el magatzem d obres i servéis, l'aprofitament d'unes terres del. aspecte ja hem donat una llista de coses que són. Sr. Alcalde d'una forma que no em sembla -és una forma de veure les coses- lógica a pesar de tota la democracia que es vulga. Desitjaria que a la primera. autoritat se la tractara amb el respecte que ell mereix, a l'igual que tampoc em pareix bé establir comparacions entre la Reina de les Pestes actuals i. les altres anteriors, ja que elles com la d'ara en l'espai d'un any han representat a la nostra ciutat.. Ouan es parla de la depuradora, el que ho fa demostra tan sois teñir un total desconeixement. d'aquests temes, que són d'una gran complexitat técnica. Els problemes que planteja la Mediterránia. són sobradament coneguts i la solució no és fácil ja que encara hi ha problemes de técnica no resolts. La. pressa és enemiga de la urgéncia. Desgraciadament. la solució que la fementa produeix és difícil perqué en el millor,deis casos l'únic que es pot fer és trans. formar-la, no destruir-la, perqué hi ha un principi molt conegut que diu que la matéria, a l'igual que l'energia, no es crea ni es destrueix, peró aixó és. altra cosa. El que es fa és transformar-la, peró la fementa, transformada o no en será matéria i. aquesta queda. El no produir-la és cosa nostra i per a fer-ho caldria modificar el nostre fisiologisme. Estic d'acord en quan es diu també des de la ptera en el que fa referéncia a les fonts coMocades. Barranquet per a fer un pare,la donació de terrenys i pensó que en aquest aspecte sí que ha estat venta-. per a fer un Centre Ocupacional que encara no fun ciona per cert, moltes més altres coses de les que,és possible em parlem quan siga l'hora. Tot aixó és el que no ha vist des de la gatera el que des de darrera d ella parla. I, deveu teñir en compte que no és signe de minusvalia ni de cosa semblant el reconéixer el que altres han fet i dit que durant vuit anys no s'ha et res, no és cosa certa, perqué de tot aixó es pot donar fe —si se la vol donar—. Página 0. jós mirar des de darrera d'eixe forat, perqué d'haver-ho fet més amunt i fora el que mirava s'haguera quedat xopat.. Hi ha d'altres temes que voldria comentar, peró els deixarem per un altre dia. Acabaré dient que el que faig no és una crítica negativa a ningú sino que és interessant donar a cadascú el que li pertoque. JOSEP M" FEBRER I CALLÍS.

(5) Benicarló Crónica, 3 de setembre 1987. DARRERA LA GATERA. Aclaracions a un lector decepcionat Com a membrc de l'Associació Cultural Alambor. cions personáis. Per aixó personalment cree que no. i de Tcquip de redaeció del Benicarló Crónica. cal mitificar-lo tant i sobretot perqué la nostra. m'agradaria fer-li unes quantes aclaracions al lector. intenció mai ha estat la de crear enfrontaments i. decepcionat, perqué semble que de la missa no en. polémiques innecessáries, i realment s'havia arribat. sap ni la meitat. Ara bé abans de tot he d'admetre que qualsevol pot fer una crítica si aquesta té una. a una situació massa delicada on s'havia de prendre. bona base de sosteniment, cosa que en aquest cas no es done en absolut per diverses raons.. una decisió concreta i aixó es va fer.. Quart, vosté insinúa que el B.C. és una revista. «light» des de la sortida del senyor Carrero com a director, perqué hi ha menys informació, les sec. Primer, cal matisar que el senyor Carrero no va inventar ni crear res de res al B.C., la idea d'editar. cions han perdut carácter, hi ha menys articles en. una revista d'informació i divulgació cultural va sortir fa ara dos anys durant les festes patronals en una. ser vosté no s'ha contrastat a fons el B.C. d'abans i. conversa entre membres de l'associació que actualment l'edite i per tant va ser aqüestes persones i no. valenciá-versió dialectal del catalá, etc., ara bé pot el d'ara, perqué llevat del «Folio y medio» que el senyor Carrero es va prendre com a editorial, la. sament per a tirar endavant la revista: cercant la. resta de coMaboradors són els mateixos (traien és ciar a tots aquells que s'han autoexcluít per raons. impremta, demanant subvencions, perfilant les pos-. ideológiques o familiars), i si abans sortíem amb. sibles seccions, les formes, els tipus de lletra,..., i el senyor Carrero va entrar a formar part de la revista molt després, i no va assumir la seua funció de direc. estant totes les setmanes al quiosc,ja voldríem anar. el senyor Carrero qui es van posar a treballar serio-. més pagines i ara sois amb 20, és per a poder seguir a 40 pagines i a tot color peró ni publicitat, ni ven. tor fins el nombre 3 del B.C., per aixó ell com professional ens va assessorar en algunes coses pero mai va inventar res de res..., totes les decisions les prenia el consell de redaeció, encara que de vegades el. des, ni subvencions, ni subscripcions ens ho perme-. senyor Carrero s'extralimitara en les seues funcions. Segon, vosté diu que ell va donar-li color al B.C.,. fer tot tipus de crítica, peró sempre que siga cons tructiva i no demagógica, per aixó el B.C. les ha. realment no sé el que vol referir-se amb aixó: si es. hem de ser més autocrítics amb el nostre producte. refereix a les portades en color cal clarificar que aixó va ser una decisió personal d'ell, així com el tipus de. format de la revista, que després va ser acceptat per la resta de Pequip, i a més a més aquesta decisió ens ha costat molts de mals de caps económics. O potser es refereix al «cólor» de les polémiques sortides des de la revista, que siga dit de pas no ha ajudat en res a consolidar-la com un medi de comunicació plural de tot Benicarló.. Tercer, cal posar els punts sobre les is, per aixó sense qüestionar la valia professional del senyor Carrero, cal reconéixer que el seu pas peí B.C. ha estat prou nefast; mai va estar a l'altura de les necessitats (potser que la resta de l'equip tampoc) tant a nivell de la própia revista com a nivell de les rela-. ten ara per ara, i en aixó el senyor Carrero poc té a dir.. ^ "mqué, com a tota activitat humana és possible. d'acceptar i més encara com a equip de redaeció per tal de millorar-lo, i ara per ara el B.C. té prous deficiéncies, (no cal ser molt llest per assabentarse), peró com a persones no professionals que volem aconseguir una revista participativa i pluralista on tot el poblé estiga reflectit, intentem fer-ho cada setmana un poc millor. Ja ho hem dit moltes vegades abans, nosaltres estem oberts a qualsevol tipus de col laboració, ens reunim el dissabte a les quatre al Casal i les portes están obertes a tothom. Estic plenament convengut que com més serem a l'equip de redaeció més fácil será aquest treball dur i poc gratificant de mantenir setmana rera setmana aqu'^'-t mitjá de comunicació local que és el Beni carló Crónica.. XIMO BUENO. - Toda clase de traducciones.. IcPiomcis ALMUÍI flcodemlQ de Inglés y filemán Travesía Cabanes, 5, U-U- Tel. 4721 98 BENICARLO. - Cursos activos para niños a partñ de 6 años.. - Preparatorio Escuela Oficial y Cambrid ge.. - Repasos; EGB - BUP - COU. - Julio-Agosto: Cursos intensivos niños y adultos.. para.

(6) Benicarló Crónica, 3 de setembre 1987. Caballeros... Cava Medianoche del 10 de Junio. Señores, la hora ha sona. do, la fiesta va a empezar. Señoras, caballeros... cava. Be nicarló ha sido liberado, el bota-fumeiro ha funcionado al fin purificando el ambiente municipal; no más carcas, no más millonarios de entrada y multimillonarios de salida, el soberano pueblo ha tomado posesión de su casa. Ca balleros... cava, brindis de victoria para los héroes cono cidos y desconocidos del 36, los que mataban hermanos en el frente y los que practicaban el tiro al blanco en inolvidables madrugadas en la retaguardia. ¡Honor a sus heroicidades! La farsa da comienzo, se produce el primer milagro laico de nuestro flamante consistorio. A la orden. crecen las flores, una nueva vicia se vislumbra festiva y. alegre, que la juerga siga. Diputados, muni'eipes, simpati zantes y Juerguistas, reir, cantar, bailar que la movida. no decaiga. Benicarlandos. si Dios no a>uda a los cre yentes ¡¡que resaca nos espera!'. La hora socialista llegó para Benicarló, los que no qui sieron colaborar, no quieren colaboradores. Los niños. buenos y listos a la izquierda, los malos y tontos a la de recha. El déjenme solo del maletilla. .Si es ésta la demo. cracia resultante de "la soberanía popular expresada per mig de les urnes" ¿qué se piensa hacer con la soberanía. inexcusable del Jefe, ¡Ohhhh! de repente funcionan los funcionarios, barren los barrenderos, siembran los sem. popular de los que no votaron BSOE que fueron los más? Quien en este semanario escribe les espardenyades sin. bradores, siegan los segadores, limpian las limpiadoras,. duda nos lo podrá explicar. Compañeros del grupo socialista, felicidades, suerte y. recogen los recogedores, se llenan las papeleras, asesoran. los asesores, llueven los obsequios, manan las fuentes.. al toro. ALEJANDRO AÑO. SOLO EL NUEVO FORD ESCORT. LE OFRECE FRENOS ANTIBLOQUEO L\uevü sistema opcional de Frenos .Antibioqueo, Por primera vez en un coche de su categoría.. ► Nuevas versiones c nue\a gam,i de motores. E\uevo diseño exterior .Mas aerodinámico. LN'uevo cuadro de instrumentos Mas ,ii cesible. de bajo consumo Como el 1 fMjetiiuA Más potente 'Y nuevo diseño mtí^nor M.is i omodo. VENTAJAS QUE SOLO PUEDEN SENTIRSE AL VOLANTE DE UN FORD ESCORT. Venga y compruébelo en su Concesionano Forb. Cira. N. 340 Km. J33'5 BENICARLO-VINAROS. Automóviles Benvisa.

(7) Benicarló Crónica, 3 de setembre 1987. EL MUSSOL. J"'' Qué s'ha fet del Pobiat Ibéric? en aqüestes excavacions,. T>v V. no es compren com després d'haver passat la direcció d'elles a la secció d'arqucologia de la Diputació els treballs de seguir excavant el poblat, segons diuen, mes important del país s'hagin parat sense cap. \. Fa uns quants anys tota. motiu. la ciutat estava contenta i. raonable, deixant. que poc a poc el poblat del. ben pagada per les excavacions arqueológiques que es feien a la muntanya del. Puig vaja caent per manca de cura i interés. Sembla. que un cop a l'any venen de. Puig per a desenterrar el. Castelló a fer qiiatre cose-. poblat ibéric que hi havia. tes (posar una tanca per tal que ningú entre, traure la. allí, fins i tot molts creien. que era l'antic poblat. bles depredacions de les troballes, pero ja no estíi gens conforme que des de. térra i les pedres de les. d'Histria, anomenat pels. parets que la pluja ha tirat,...).. grecs, sobretot després d'haver trobat el famós. íbers.. Malgrat que prous benicarlandos van coi-laborar. creen. un. joves i que es dediquen a. El mussol esta conforme. es faga res per a seguir. que especialistes controlen tot tipus d'excavacions arqueológiques per evitar danys irreparables i possi-. excavant-lo. Per aixó vol. seguir excavant el nostre poblat ibéric. Benicarló té poques restes arqueológi. proposar que per a l'any proper l'ajuntament en. ques i históriques per aixó cal salvar-Ies i després pro-. les institucions oficiáis no. Kilix grec i restes de comer? entre els grecs i els. institucions. Camp de Treball per a. coMaboració. amb. altres. mocionar-les com un bé de tota la ciutat.. MI nrn KK.AM () o. )iR\ts ¿' df Jgoslo de. ^ JAVIER ANDRES. El derecho á. SIN RESERVAS. informar Aquí, en Castellón, por lo tarde del martes en que se que parece, el valor periodís descubrió el cadáver de la re tico de un asesinato debe ser ligiosa Guadalupe Palau Añó, muy superior al que este tipo de sucesos tienen en la prác tica totalidad del resto de pro vincias españolas. Y digo es to a la vista de lo difícil que se hace para los medios de co. hasta la hora de cerrar esta. edición ha pasado tiempo más que suficiente para que a los periodistas de Castellón se le hubiera facilitado alguna in formación oficial al respecto. municación de Castellón el. con lo que, en gran medida,. acceder a la información «ofi. se hubiera evitado el acudir a. cial» cuando se produce algún las conjeturas y las comunica hecho de las características ciones oficiosas para intentar hacer aquello que es nuestra del acontecido en Benicarló Desde las siete y media de la profesión-, sencillamente in. formar a nuestros lectores de un desagradable suceso que ha conmovido a todo un pue blo y que, obviamente, ha ge nerado una espectación infor mativa a la que nos vemos obligados a responder, Pilar Brabo, nueva goberna. ción por motivos que. en nin gún caso, aparecen claros.. Nunca, desde ningún medio de información local se ha. querido entorpecer alguna in vestigación policial. Pero, t)tra cosa muy distinta es el ce rrar todas las puertas cuando,. dora civil y recién aterrizada, veinticuatro horas después debería tomar buena nota de del descubrimento de un ca. esta queja pública y hacer más dáver, y de un presunto ase real y directa la relación en sinato, se intenta recabar in tre los medios de comunica. ción y el Gobierno Civil En muchas ocasiones da la. formación de un suceso ya público y popularmente co. nocido Esa es nuestra obliga. sensación de que se intenta ción y también ocultar a la prensa informa- derecho.. ACRISTALACiON DE OBRAS INSTALACIONES COMERCIALES DE SEGURIDAD VIDRIOS AISLANTES CLIMALIT Y VICUÑA. RISTALERIAS. VIDRIOS Y ESPEJOS DE TODAS CLASES TALLER DE MANUFACTURA DEL VIDRIO. SEBASTIA. MOLINER, S. L.. AVDA. MAGALLANES. 157. TEL 47 12 12. BENICARLO. nuestro.

(8) lc4/¡Jt. Benicarló Crónica, 3 de setembre 1987. Inaugurado el Cursillo de Periodismo El pasado sábado por la tarde, se inauguró el Cursillo de Periodismo, que organiza la Associa-. ció Cultural Alambor, y que se desarrollará du rante seis semanas en una sala del Casal Muni. cipal de Cultura. En un principio es taban previstas cuatro sesiones, pero el coor dinador del cursillo, el. periodista benicarlando Josep Ramón Tiller so metió a la consideración de los asistentes la con veniencia de reali. zar seis sesiones para poder incidir más en los temas a tratar.. Asistentes al Cursillo. tada y pasó a explicar la programación del cur. El acto lo abrió Ra. món París, que habló. sillo, en esas seis tardes,. sobre el semanario «Be. con tres horas de dura. nicarló Crónica», como. ción. En la primera parte. plataforma. informativa. Tiller. de cara a la población,. desarrollará. el. programa y en la segun da hablará un profesio. y de la idea del cursillo. que permitirá adquirir. nal de la información,. nuevos. invitado según el tema. conocimientos. por una parte y una par. rio. Indicó. ". ticipación en la misma revista. Indicó París que. !. de. la. hacer. trabajos en equipo, lo. durante el cursillo se. realizarán prácticas y que las de mayor inte rés serán publicadas en la revista, tras lo cual presentó al coordinador del cursillo.. Tiller agradeció la confianza en él deposi-. también. importancia. E!periodista J.R. Tiller. que permite profun dizar mejor en un tema, destacando en este pun to el periodismo de in vestigación, fo'rmula completamente inusual en España, el Watergate es un ejemplo de ese estilo periodístico.. TODO PARA LA MUJER. ÍW modas Mayor 28. 1,1. VINARÓS. EL MAS IMPORTANTE CENTRO COMERCIAL DE LA COMARCA NOVIAS COMUNIONES. (Niño-Niña).

(9) Benicarló Crónica, 3 de setembre 1987. Ayuntamiento de Benicarló. Anuncio El Ayuntamiento de Benicarló desea contratar, mediante concurso, servicios de conservación,limpieza y Bar-Cafetería del Pabellón Polideportivo Municipal, con arreglo a las siguientes condiciones: Precio: El adjudicatario recibirá del Ayuntamiento, a cambio de. los servicios establecidos en el Pliego de Condiciones el 50% del importe del mobiliario; 49.000'- ptas. mensuales por trabajos de limpieza y 6.000 ptas. mensuales a justificar, por productos de limpieza, con la facultad además, de hacer suyas las ganancias por la explotación del Bar-Cafetena.. Duración del Contrato: Un año.. Presentación de ofertas: Hasta el día 14 de septiembre, en horas de 10 a 14, en el Registro General del Ayuntamiento. Apertura de plicas: El día 15 de septiembre, a las 13 horas, en el Salón de Sesiones de la Casa Consistorial.. Información y examen de documentos:En el Ngdo. U. del limo. Ayuntamiento. Tels. 47 04 79 y 47 00 50. Benicarló, 27 de agosto de 1987 EL ALCALDE, Juan Vte. Rambla Sanz. Página.

(10) Benicarló Crónica, 3 de setembre 1987. La Fi d'Estudis Escoláis deis alumnes de vuilé d'E.G.B. i el nou Curs 1987-88 Com tots els anys els Centres d'Ensenyament General Básic de la ciutat de Benicarló han acomia-. dat els seus alumnes que han finalitzat els estudis.. Aquest any ais cinc centres. educatius s'ha afegit el CoMegi Públic «Eduardo. Martínez Rodenas» que ha homenatjat. meravellosa-. ment la seua primera promoció.. riors que ha presidit els mesos centráis del passat curs 1986-87; en el terreny. de les avaluacions, no pocs alumnes passaren per la primera prova amb una «desfeta» que ha sorprés a no pocs pares d'aquests alumnes. A manera anec dótica de totes les matéries. la gran preocupació de. Després d'un deceni de. romandre al coMegi que els. va rebre entrada la segona infancia, bé está un acte d'acomiadament com els que es ve'nen desenvolupant al llarg i a la fi de curs: teatre, excursió de més d'un dia, etc.. Durant el darrer curs i molt especialment a la seua. fi, alegria, il-lusió, emoció... impregnaran l'ánima. d aquests escolars envers el seu futur pero al mateix temps aqüestes sensacions. aniran acompanyades de dosi de «suspense» sinó «aprensió» que cobriran la «reentrée» i el desenvolu-. pament del proper curs. Han sentit enraonar a pares, professors i eom-. panys i són conscients que. efectivament. moguda principalment pels estudiants deis cursos supe-. l'ensenya-. nient mitjá és diferent i. malauradament els resul-. tats académics que en el fons de la qüestió és la preocupació més imme. diata també ho será.. pares/alumnes ha estat les. matemátiques que ha col-. ressó es vagin donant possiblcs solucions a aquests problemes actuals i mes en concret a aquest deslligament existent fins ara entre. l'ensenyament básie i el mitjá i que en el fons eonstitueix al metí judici l'origen del problema. A tall de cloenda i reprenent aqüestes línies fináis. de la meva exposició. a nivcll local apuntarla men-. trestant realitzar un esfort," per part de tots els dticents involuerats a fi i efecte de. superar almenys. de monient. el braneal que els hi separa en raetualitat: una taula on seiessen i di;do-. guessen i on s'exposessen els diferents punts de vista sobre el cas en qüestió podria ésser el primer cas que apropara tots dos eossos d'ensenyament. MARC'Id. I.í PIÑANA. pejat la gran part d'aquests adolescents alguns d'ells amb expedients académics impecables fins aleshores. Davant d'aquestes tris tes perspectives no pocs pares s'han apressat a la recerca de professors privats que auxilien els seus. Josep Igual, guanyador del VIP Premi de Poesía «Ciutat de Benicarló». filis en horari nocturn per qué tal com es desprén deis resultats de les avaluacions la sort deis alumnes está. decidida. Amb aquesta ajuda exógena més d'un ha aconseguit superar el pri mer curs, peró altres, la majoria, haurá de travessar aquest cálid estiu/87 amb. alguna cárrega i li caldrá esperar la propera convo catoria de setembre per ultrapassar definitivament el curriculum del curs.. Amb una panorámica com aquesta es podria caure en vells tópics i fer-ne diverses. lectures:. «els. alumnes venen mal prepa-. ¿Qué ha passat enguany, per exemple? Primerament. rats» «cada vegada s'estudia menys»... La resultant. s han trobat obviament, d'aquesta viva problemá amb una plantilla de pro tica és molt més complexa,. El nostre company Josep Igual i Febrer ha guanyat. fessors de diversa formació I procedéncia quant a la. profunda i emplazada ine-. el VIFpremi de poesía «Ciutat de Benicarló». Aquest. xorablement en el marc de. premi ve a confirmar el bon moment creatiu que tra-. seua especialització, en. l'actual context educatiu. vessa Josep Igual després de l'éxit assolit amb el seu primer Ilibre «Treva d'hivern».. una nova organització i. hispá com per abordar-lo. dinámica. en el reduít espai d'aquest article, només cal esperar. respecte. a. l'E.G.B. i casuísticament amb una Marga vaga de carácter reivindicatiu proPágina. El primer accéssit fou per al també poeta benicar-. que amb la nova reforma. lando Joan Francesc Gregori. I el segon accéssit per al conegut escriptor de Ciutat de Mallorca, Miquel. educativa que se n'ha fet. López Crespí..

(11) Benicarló Crónica, 3 de setembre 1987. Pleno de Agosto:. La Oposición discrepó en el proceder de los Socialistas Todo iba tranquilo en el. pleno ordinario de agosto, los puntos iban cayendo por unanimidad, sin que nadie quisiese tomar la. Jacinto Benavente, Doctor. Fleming, José Antonio, y Papa Luna, en sus tres. fases. Los viales a reparar. son el Camí Ulidecona y el. palabra para discutirlos;. Camí deis Fiares. De estas. todo parecía indicar que en. obras, las que no estén. menos de una hora todo el mundo estaría en la calle. No fue así, en el último. finalizadas al .31 de Diciem. ción, y se realizarán por. punto, donde se tocaban. contrata directa.. unas subvenciones de la Consellería de Agricultura. bre, se perderá la subven. lado se despertó la oposi. Pidió la palabra el cen trista Rodríguez de Mier para decir que si en el ante. ción y abrió un poco la caja. rior pleno apoyó la pro. de truenos, para atacar a. los socialistas por los cam bios realizados en las parti. puesta del grupo socialista en ésta debería abstenerse, para expresar mi disgusto. das presupuestarias, sin. por la forma de financiar. previo aviso. Fd error lo reconoció el número dos,. dicha obra, que asciende a IS millones de pesetas, y. Vicente Piñana y pidió. para ello se toma de una. públicamente perdón al. partida, cuyo fin era otro. Recordó que en los últimos cuatro años la corporación cuando se quiso aprobar un tema como éste se dijo que. para la plantación de arbo. concejal del CDS, Angel Rodríguez, que le había interpelado los hechos,con total cortesía el concejal centrista recogió las discul. "WT. no por parte de los servi. pas.. cios técnicos. Ahora en el. En el último punto se dio a conocer que la Conselle ría de Agricultura había. grupo del poder -siguió. En Jacinto Benavente se quieren plantar árboles. ción de los mismos en calles. Mares lo tiene que arreglar. diciendo- se ha cambiado. que no creen convenientes.. la. el fin de parte de un crédi to, sin que se enterase ni la. Mundo siguió diciendo que. MZOV, que tue la que lo. concedido una subvención,. el tema no se había estu. degradó, y que ese dinero. del 40 'Xi, para la planta. Comisión. ción de arbolado para varios viales de la pobla. diado a fondo, y se ha reali zado alegremente, así. se podría aprovechar para. El representante de Alianza Popular, Jaime Mundo, indicó que en la. de. Hacienda.. Les contestó el número. dos vías rurales. Las calles. otra ocasión se abstuvieron. a la hora de votar, no por que no les gustase que Benicarló contase eon más. mismo grupo político, para. arbolado, sino por la ubica-. indicar que el Camí deis. tina, Esteban. Collantes,. arreglar otro camino.. dos del grupo socialista,. que se verán beneficiadas con la plantación de arbo lado son República Argen. Cubiertas. como los cambios en las. partidas del presupuesto. Tomó también la palabra Ramón Caldes, presidente de la Cámara Agraria, del. ción y para el arreglo de. empresa. Vicente Piñana, de manera. telegráfica, quien dijo que los cambios vienen dados. en la inquietud de este grupo para el posterior. Ahora tu copa en Benicarló. en un local diferente. ¡(f|^|$ [IcriKin Cortes. 2S - h,i|os. Página. JÓ.

(12) ho<A, arreglo de la Plaza San Andrés y Sorolla. No exis ten irregularidades en los. Benicarló Crónica, 3 de setembre 1987. realizado por Miguel Gar cía y Arturo Zaragozá. Proponer a los artistas. cambios de las partidas y. locales. los mismos, como marca la. obras propias para la deco. la. donación. de. ley, se han indicado a las. ración de la nueva casa. entidades crediticias. Pidió. consistorial. Con la absten. públicamente perdón al. vos y 1 abstención.. ción de los concejales de A.P. se aprobaron las cuentas de los dos primeros trimestres. En el primero hubo 220.845.657 pesetas de cargo y 117.301.320 de data; en el segundo 78.593.756 de cargo y. La Corporación en los otros puntos acordó apro. último se aprobó la devolu. centrista Rodríguez por el fallo cometido de no comu nicarlo.. El tema se pasó a vota ción y se aprobó con 9 votos afirmativos, 7 negati. 102.756.761 de data. Por. bar la rescisión de contra. ción. to, por petición de la inte resada, a la asistenta social,. empresa electricidad marca que remodeló el. de la fianza. a la. Dolores Cabeza. La recep. alumbrado. ción definitiva de las obras. Generalísimo y adyacen. de la Oficina Municipal de. tes.. Turismo. La modificación. en el reglamento del mercadillo de los jueves, al. indicar que una persona que resida en Benicarló un. en. la. calle. Ya al final del pleno,tras los ruegos y preguntas, que fueron muchos, la corpora ción acordó: Felicitar uná nimemente a la Comisión. mínimo de tres años tendrá. de Fiestas; remitir una. preferencia a la hora de. carta de pésame a la familia Palau por el luctuoso hecho acaecido; apoyar unos escritos remitidos por veci. escoger lugar fijo en el. mercadillo. Se aprobó la convocatoria y bases del. 11 Premio de Investigación. nos ante el Ministerio de. Histórica «Ciudad de Beni. Transportes y evitar el. carló», que estará dotado con un primer premio de. cambio de curva del tra. 250.000 pesetas, y asi mismo publicar el primero.. U.:í. zado del ferrocarril; por último se comunicó otro lamentable suceso acae-. Salas dotadas con. ■Mi. ■ i. \ V. Wnw. Las nuevas jardineras, se dijo en el Pleno si eran una prueba sobre el nuevo arbolado. cido en la tarde del jueves. al morir ahogada en la pis-. Leal, pese a los esfuerzos de quienes la asistieron,. ciña de su casa Rosa Martí. VICENTE FERRER. □□[dolby "ítereó'. DOS SALAS DE CINE. .. CON PROGRAMACIONES :;DE PELICULA!!. ATENCION. Días 3 al 6:. Días 3 al 6:. «CAMPO DE INFIERNO». «OTRA CIUDAD, OTRA LEY». Nos ff.-ser«dmos ei derecho de cambiar o alterar alguna pel ícula siempre que sea para mejorar la programación.

(13) Benicarló Crónica, 3 de setembre 1987. te-CAÍ. Juan Bautista Fresquet, nuevo Patrón Mayor de pesca El nuevo patrón mayor. de pesca de Benicarló. Juan Bautista Fresquet. Comes, tomó posesión. de su cargo el pasado sá bado al mediodía, con la asistencia del presiden te de la federación pro. pran. en. la. cofradía.. Como no han pagado y se han do las. ido acumuiandeudas existe. actualmente un agqjero económico que hay que subsanar. Pienso que gran parte de la deuda. vincial de cofradías, Ma. La vamos a poder recu. nuel Albiol, el coman dante de marina de Cas-. deudas de los compra. telló, Santiago Liaño y. dores. otras. millones de pesetas, y. personas, como. Salvador Orero, presi dente saliente. En el ac. to hubieron varios parla mentos.. Por su parte el nuevo. presidente declaraba el. domingo por la mañana lo siguiente: Estoy on poco ner. vioso por el cargo que. he cogido, en unos mo. mentos en los cuales la cofradía pasa por un ba che económico, pero que. se solucionará con la ma. perar. El total de las asciende. a. 44. ello nos desestabiliza la. economía, pues pesa en e! total del dinero qne se mueve al aAo, que as ciende a unos 550 mi llones.. • ¿Qué es lo primero que piensa abordar res pecto a la pesca? — Hay que concien ciar a la gente sobre la ^ t •*. distancia. mínima. a la. costa, esos 25 metros. que marca la ley. Hay que acatarla. Vamos a. yor brevedad. Uegu^. intentar traer unos cur. cU ya que Salvador. sos de capacitación. Por último indicar que los. goza de gran prestido la mar. La gente me a^-. los. cargo no resultó na^tá-. entre los hombres de. íHf-. problemas de la pesca debemos. resolver. El nuevo Patrón Mayor. los pescadores.. mó a formar una candi datura, nos présenlos. y tuvimos la confianza. de los electores.. •¿Qué proyectos tiene de cara al futuro? _ Antes de presentar. la candidatura presenté unos proyectos, los cua les deberán esperar un. poco hasta resolver las. dificultades existentes,. r ;;; ;. ello nos impedirá quizás conseguir todo lo prome tido, pero esperemos sa car lo más necesario.. • ¿Cómo ha surgido ese problema? — Bien es un proble ma de falta de liquidez de uno de los clientes. que habitualmente com buiSbj.

(14) Benicarló Crónica, 3 de setembre 1987. Qui pense que la serenata de Sant Bertomeu no és aquella d'abans, que l'han canviat, pot anar fent-se la. idea que una mica d'aixo síque hi ha. La Banda va incor porar enguany un nou element com és el piano. Només calia veure una estona abans del concert aquell escenari, amb un fons de tela blava, plastificada, amb l'escut de la. societat, un poc menut per a poder identificar-se en un. lloc obert, una acurada ornamentació de flors i un piano Kawai, sense ánim de publicitat, dalt l'escenari, amb els faristols i cadires a punt. Només els elements humans callen per a comentar la "moguda" que s'anunciava amb un cert toe de modernisme davant deis programes de má que ens obsequiaren a la gent. Obres de Chuliá, Pi Sheffer, Morricone i Valls, podien posar bona "marxa bandistica" a la nit.. 1 així va ésser; després do la ceroavila. la banda va ini ciar el concert amb un pasdoble "Fiel" de Ventura Car tagena on la Banda va entrar en calor. Va seguir una obra original per a Banda i que aquesta va estrenar,"Al maes tro Serrano" portava per titol un tema del valencia S.. Chuliá, que ens va semblar complicada de seguir, i que s aproximava a les fonts folkloriques que utilitzá Serra no, segurament perqué la "Fantasía" que era el subtítol,. r > Especial comentari nccessita la segt)na part. un prodigi d'equilibri sonor, entre la fusta i piano, amb Fabséncia del metall de la Banda. Luía part romántica, sensible i molt ben interpretada que guanya sentit quant més len ta i pausada és la seva interpretacii'i.. és Iliure de idees i forma. L'obra recxposa diverses vegades un mateix tema, i la Banda va sonar molt compacta i. El contrast arriba amb la tercera ¡lart, amb un ritme constant i tallat de principi a final, que fa contagiar a l'espectador; el ja/./, clássic apareix més de relien que en. ben afinada.. la resta de tota Fobra.. El Vaudeville Suite" va ésser una delicia d'interprctació; un tema ja conegut i que va portar molts éxits a la Banda fa pees anys. Várem escoltar-lo en les cinc parts trobant a faltar el xilófon, que tan bon caliu li dona a. a dir després d'cscoltar-la, que ens esperen bonos aiidicions de piano a Benicarló en els propers anys de la má d'aquesta pianista. El públic es va alyar deis seients i du-. 1 obra; amb temes molt diversos al voltant de l'estil de re. vista i amb breus indicis o motius jazzistics. Va tancar la primera part del concert un recull de te mes musicals d'Ennio Morricone que aquest autor ha fet. universals a través de diverses pel.lícules amb gust "d'espaguetti-Western". Aquesta obra es per Iluir-se el metall amb parts molt efectistes per aquesta secció. „. segona part, la Banda va estrenar un pasdoble. ots menys un", molt bonic, aixó sí, i amb aquest aire tan encertat que la nostra Banda de Música sap traure ais pasdobles de concert; el seu autor, Gustavo Pascual, pródig en música festera va escriure entre altres títols "Paquito Chocolatero".. El Concert per a piano i orquestra" de José A. Valls va ésser l'obra més esperada de la nit. Amb la presentado. de la pianista invitada Inés Borrás, de Benicarló, aquesta llarga obra, vint minuts, va transcórrer amb molta aten-. ció per part del nombrós públic present. Tres parts té aquesta obra en la que abunden ritmes jazzistics, peculiars del seu autor, l'inoblidable Valls. La pianista Inés Borrás, va saber traure un bon partit a l'obra; la seva in-. Una interpretado genial d'lnés Borrás, que ens porta. rant una llarga estona la pianista i Banda van rebre forts i prolongats aplaudiments. Entre la gent, la primera autoritat local, el regidor de cultura, altres rcgidors, dames de les festes, etc.. El director de la Banda va rebre a la mitja part, una. placa per part del senyor alcalde, en agraiment al treball que contínuament dcsenvolupa la societat musical, i el més important, tot amb gent de casa nostra, de Benicar ló.. Un éxit molt brillant també del director Pablo Anglés,. un encertat repertori, per a una nit meravellosa; la sere nata de Sant Bertomeu va tancar-se amb l'himne a Beni. carló d'Antoniü Avila, i amb la marxa Valencia que la gent va palmejar acompanyant la seva interpretado, MINISTRIL. LONDON PUB. terpretació sense partitura demostra un estudi meticulós. de 1 obra i amb totes les possibilitats, aleshores, de buscar-li la máxima expressió. Ven respatllada per la Banda i per l'acertada má del director Pablo Anglés, la pianista va anar desgranant les tres parts del concert.. Pagina @. Cristo del Mar, 28 BENICARLO.

(15) Benicarló Crónica, 3 de setembre 1987. John Huston: L'adéu del vell aventurar Huston va náixer a Nevada el 5 d'agost de 1906 i un. dia d'agost d'aquest 1987 ens lia deixat definitivanient víctima d'un emfiscma pulmonar. Hl seu primer ofici fou el de boxador on va arribar a disputar 25 combats professionals, deis que tan .sois en va perdre dos. L'any 1926 es trasllada a Méxic on es va allistar a l'exórcit i va arribar a tinent de cavalleria, després es va dedicar ais oficis mes diversos: calador professional. periodista, pescador, no vel.lista. actor, pintor, etc. La sena carrera cinematográfi. ca comenta el 1931 com a guionista de directors tan il-. lustrcs com VVillian Wyier. Raoul Waish o Howard. Hawks. L'any 1941 se li dona l'oportunitat de dirigir la sena primera pel.lícula, un tilm de serie B que el! conver[eix en una obra mestra. "Id halcón maltes". L'any 1948. guan> a LOscar al millor director amb la pel.lícula "El te soro de Sierra Madre". John Huston pertany a la que s'anomena "generació nerduda". directors que comencen a rodar cap ais anys. 40 i qtJC en la sena majoria havien comeiu;at com aguionistes com ara: Preston Sturges. J. L. Mankiewic/,. Deltiicr Daves, o Billy Wilder. Huston és el director de Laventura i encara que ha fet films de tot tipus de genere en tots ells hi ha certe^ dosis P ventura no només en el contingut de les pel.lícules si. no en el seu rodatge. Lexemple mes paradigmátic es el de i - el lícula que ens va oferir el dissabte TVE "La rema de Africa" rodada en escenaris naturals i on la majoria de l'eauip de la pel.lícula a excepció de Bogart van contrau-. re malalties tropicals. Bogart, pero, va haver de sofrir que les sansoneres que en un moment determmat omplin el. foren de veres. Foren també memorables les bor-. 'g" e°es que durant el rodatge agafaren Borgie i Huston. l nu imaijci) cl;i>.icu de John Ilu.slon. en un momvniti del rodaje de. de manera que quan va náixer la filia d'aquest últim, la també actriu Angélica, no li ho van poder comunicar fins al cap de 24 hores.. El director de "La reina de Africa" és qui amb més riBor ens ha pariat de la destrucció deis mites i de les lleeendes del fracás permanent del ser humá. i ha passejat. aquesta mirada per quasi totes les classes socials i per. quasi totes les époques.. . ■ . u ,. Una de les claus del prestigi de Huston es que comp-. tava sempre amb un bon guió, una gran part de les senes peí lícules procedeixen d'obres literáries d'il.lustres escriptors- Dashiell Hammet, Stephen Crane, Maxwell An-. Huston ha treballat també com a actor, principalment en els seus films en els quals sovint ha pres el paper simbólic de Pare, a pel.lícules com "El tesoro de Sierra Ma dre", "Sangre sabia" o a "Paseo por el amor y la muer te". Pero també ha intervingut en pel.lícules alienes com ara "El felino". "China-tow" o "El cardenal" per la qual va rebre un Oscar al millor actor.. Si diem més anuint que Huston ha estat un deis homes que amb més rigor ha tractar la destrucció de mites. O'Connor o Malcolm Lowry. Una altra de les claus del. i llegendes. ara podem dir que ell ja s'ha convertit en un mite i en una llegenda i que pel.lícules com "El halcón maltés". "El tesoro de Sierra Madre". "La jungla de as. seu éxit ha estat Felecció deis actors i la manera de com-. falto", "La reina de .Africa", "Mob> Dick" "Los que no. derson W.R. Burnett, Hermán Melville, Tenncssce Wi-. lliams,'carson McCullers, Rudyard Kiplitig, Flannery. binar-los. Bogail-Lorre-Greenstreet a "El halcón maltés", perdonan", "Vidas rebeldes", "Reflejos de un ojo dora Bogart-Robinson-Bacall-Barrymore a "Cayo Largo", Bo- do", "Paseo por el amor \ la muerte" o "El juez de la gart-Hepburn a "La reina de Africa", Mitchum-Kerr a horca" restaran durant molt de temps en el cor deis "Sólo Dios lo sabe", Gable-Monroe-Clift a "Vidas rebel des", Brando-Taylor a "Reflejos de un ojo dorado", Caine-Connery a "El hombre que pudo reinar" o Nichol-. cinéfils.. Josep Manuel San .Abdon. son-Tunner a "El honor de los Pri¿/.i".. Página.

(16) Benícarló Crónica, 3 de setembre 1987. Revistes. Reflexions a l'entora de la Poesía. L'Alguadol? A pocs países del món trobarem gent amb més moral per a posar en marxa projectes culturáis que al. que destaca un interessant article d'Anne Gharlon que. A hores d'ara, és la poe sía el símptoma vital d'un. és un extracte de la tesi. liferat les revistes de Lite. doctoral que l'autora llegirá a la Sorbona durant el present curs. Un altre apartat important és el de crea-. ratura, de la qual cosa la. ció, on solen col-laborar. indica un futur? O els ende-. nostra comarca n'ha estat. principalment autors novells, en aquest número ho fan: Gemma Lluch, Rafe-. rrocs més o menys sublims del passat? Siga el que vulga. la poe. leta Hortolá i Trinitat Gar. sía, ara com ara. te la. País Valencia. Des de. fináis deis anys 70 han pro-. pionera, recordem «Llombriu» i «Raval»,i ara tenim noticia que se n'está preparant una altra que probablement s'anomerá «Fassa-. da i Sebastiá, completen aquest apartat traduccions. dís».. de poemes de Patrizia. Del sud del País ens. Gavalli i Tove Ditlersen.. arriba «L'Aiguadolg», edi tada per rinstitut d'Estudis. Per últim podem trobar. Comarcáis de la Marina. Alta i que ja porta editats. normalment sol combinar. quatre números.Formen el. la ressenya de novetats,. seu consell de redacció;. Vicent Balaguer, Antoni-. amb l'estudi d'autors del sud del País.. Lluís Garrió, Lluís Fornés,. Una revista en suma. Llopis,. Garles. Mulet i Antoni Prats. La revista ha anat millo-. rant al llarg d'aquests qua tre números tant en presen tado com en la qualitat deis seus textos. La part més important de cada revista. supervivencia assegurada. (dic supervivencia) ja que ella, en tant que «art de la paraula» no vol dir més que aixó: lasuper-vivénciad'un «jo», rindividu-pocta. el qual expressa -s'hi expressa- diverses intimitats inexpressables, mitjangant el vehicle, aquest sí comú -comunitari, col lec-. tiu- d'una llengua i una tradició cultural especifiques, determinades, una.. Ouin sentit o paper té, per tant, la poesía en aquest avui huma? Trobo. interessats en teñir més. informació podeu adregarvos a Institut d'Estudis Comarcáis de la Marina. que en aquest ara com-. plexe i conflictiu, la poesía ja no pot ser una religió (ni mítica, ni metafísica) ni tampoc una épica (docu-. Alta. Apartat de Gorreus, 310. 03700 Dénia. Telf.. a un autor o un tema, en. 578.07.84.. dedicat a «Feminisme i. derrota? És el present que. forga interessant que esperem tinga continuítat durant molt de temps. Els. el forma un dossier dedicat. aquest número quatre és. estigmes sagnants de la. una secció dedicada a res-. senyes i comentaris, que. Tomás. creixement, o, només els. ment batallador o crónica. JOSEP MANUEL SAN ABDON. periodística) sinó senzillament una lírica (vehicle. narrativa catalana» en el. íntim, acte amortis) que contacte, o comunique, hipotéticameni com a mínim, la solitud expressiva del poeta amb la soli tud receptiva del lector En aquest temps nostre (atrafegat, insensible, alfabetitzat, imaginatiu) quan l'abüs ignorant, o el deliri primari deis «mass-mcdia» torna a deixar les persones aillades, silencioses, solitárics, individualitzades, dins. la fosca cordial, quan no cruels tcncbres, la poesía ocupa un lloc, té un espai, dins les necessitats cultu. ráis, vitáis -de super-realitat viscuda- de l'home con-. temporani; un lloc i un espai, íntims, mentáis,sen sibles, que cap altre mitjá. d'expressió no pot arrabassar-li; l'instant intens de la. solitud humana, el diáleg impossible fet veritat. Mentre l'home siga sol, mentre l'home siga l'home, la poesía, amant infidel, companya constant, será en ell. Ouan no... Quan. no, no m'interessa, ja sé. que jo no hi seré, ni tampoc JOSEP IGUAL. Artesanías - Regalos - Listas Boda .. P" Marítimo, 7 - Tel. 4707 Od - BENICARLO. TINTOACRIA «. Llavat» en sec - Planxat a vapor - TerFyit C Crist del IVIar, 86 - Te! 47 13 94 - BENICARLO. Página (g).

(17) Benicarló Crónica, 3 de setembre 1987. Rejoneo «Arte de torear a caballo» El caballo en la lidia una práctica milenaria Desde so lejano fami. liar) la mnlllla) hasta la fina doma de alto escue. to, pasando por el caba llo del picador, el caba-. menda importancia la presentación de ameses,. caballos, criados y mon turas, de fruto de una. fuerte tradición caba lleresca. Otros elemen. Uo ha sido siempre im tos como los falsopetos, elemento esencial m la los paramentos, cintas fiesta nacional. Hoy, y bandas sobre las arma aunque minoritario en. duras se han conserva nuestro país, el caballo do, más o menos trans alcanza su más alto ex formados, hasta hoy a presión, en la fiesta, en. través del arte del Rejo. el arte del rejoneo.. nacimiento del torero. neo, ejercicio éste que se ha. mantenido. con. la. A CABALLO. fuerza en PORTUGAL, país en que los caballe. Ya en el siglo ^1 aparece un libro que ha. ros cuidan todavía con gran atención su florido. blaba del «Torero a la uniforme y la presen jineta» como consecuen. tación fastuosa de sus. cia lógica de una larga. caballos.. tradición de justas, ca. ñas y otros juegos a En ESPAÑA llegó un caballo practicados des momento en que la tra de mucho antes. Era un dición casi desaparece, tiempo en el que mon quedando relegada a las tar, en nuestro país tareas del campo don era algo más que una de el torero español a necesidad.. Se pasa entonces de las carreras por el cam. po, a modo de dejwrte o ejercicio caballe resco de los nobles, a su. caballo adquiere el rea lismo, la concisión y la elegancia sobria y seca que le caracteriza.. punta de acero en forma de lanza o de un simple garfio como las bande rillas. La punta se cla va en el toro y se quie bra el palo, quedando el palo opuesto en la mano del caballero.. al toro, mirando la ca beza de éste. hacia. la. parte de aquel que me dia desde la silla a las ancas. Al embestir así. el toro, el rejoneador cla va el rejón y hace salir. al caballo por delante y cerrando el circulo con. El rejoneador, al ci. el toro, sale por su cola.. tar debe tener el brazo. Una considerada. extendido y de manera que la mano no pase. fácil es A LA GRUPA,. nunca de la altura del hombro hacia delante cuando la suerte es de. FRENTE: hacia el lado, formando el brazo una. línea perpendicular con la espina dorsal del ca ballo, en la suerte de. TIRAS, como igualmen te en la de LADO y a la MEDIA VUELTA, y hacia atrás en la suerte. de grupas. De todas las formas de. rejonear, la que se tie ne por mejor es la cono cida con el nombre de «ALESTRIBO» o sea, cuando humilla el toro. como. que es cuando el toro se arranca hacia el caballo. y al meter la cabeza a. las ancas de éste y dar el derrote se aprovecha en el momento para cla var, saliendo por delan te de la cara del toro.. Según las variantes, las formas de acercar se al toro reciben tam bién distintos nombres:. A PORTA GAYOLA, cuando se espera el toro a pocos pasos de la puer. ta de chiqueros. Hoy en día se ha crea do una vasta terminolo. gía propia del rejoneo en la que permanecen en su mayoría las denomi. mete la cabeza y da el. naciones citadas, así co. presentación como es pectáculo casi reserva. ALGUNAS REGLAS DEL REJONEO. derrote con el estribo.. mo otras nuevas que han. Es la más fácil y airosa.. do a fiestas o aconte. El rejón había de ser una banderilla larga de manera fácil de que brar en un punto deter. Se llama A SILLA PA SADA o A TORO PASA. ido creando los actuales maestros de este arte.. cimientos reales.. En aquel toreo cor tesano. alcanzaba. tre. minado, armado de una. DO cuando el rejonea. JUAN VICENTE GELLIDA PELLICER. dor coloca el caballo dándole el costado. Bar Casal I Benicarló Crónica Al Bar Casal pots deixar els encárrecs per a la revista Tel. 473716 Página.

(18) f. Benicarló Crónica, 3 de setembre 1987. El Benicarló se impuso al Burriana en un amistoso El sábado por la tarde, en el pabellón polideportivo, el Benicarló ju gó un partido amistoso. frente al Burriana, que ganó por 75 - 69, des pués de haber llegado al descanso con 31 - 25 para los benicarlandos.. El Benicarló presentó varias .bajas en el quin teto, debido a exámenes y vacaciones de Cardo. na, Campos y París; ade más en juego se resin tieron 5abaté y Monta. ñés, con lo que García, Remolina y Pueyo debie ron llevar el. partido. junto a unos juveniles que brillaron pese a su inexperiencia. El Burria na se mostró más con. juntado, practicó una de fensa individual muy. Benicarló: 75 (31).García (40), Remolina (4), Pueyo (14), Sabaté, Montañés, Villarroya (4), Febrer (6) y Llorach (8).. Borriana: 69 (25).Saborít (13), Borja (5), Cabedo (6), Aguilar (10), J. Ballester (10), Sales, López (18), O. Ballester(7) y Diago. Calendario Liga. y". M. Se conoce el orden de. partidos que jugará el Benicarló en la Primera División Interautonó-. mica. La temporada co menzará el 19 de sep tiembre y se jugará cro nológicamente con los si guientes equipos; el primero fuera: Onteniente. El Pilar, Onil,. agresiva, lo que dejó. Jorge. pocos huecos a los beni. Adesavi de San Vicen. carlandos, que jugaron casi todo el partido sin. te, Teruel, Dimar-Be-. Juan. Novelda,. pívots.. naguacil. La Salle Pater na, Montemar Alicante,. Ambos entrenadores movieron a todos los. Castelló y Helios Za. jugadores del banquillo,. i>♦•I. Calpe, Elche, Taugresragoza.. realizando probaturas de cara a la próxima tem. FERRER. García debiójugar de pívot. porada.. La clase Rover AUSTIN. ROVER. ROVER SERIE 800 2.500 c.c. Cilindrada; 173 C.V. Potencia: Velocidad máxima: 214 Km./h.. Aceleración:. 8,3. Consumo:. a 90 Km./h. 7,1 120Km./h. 8,8. MOTOR V6 de 24 válvulas.. AIRE ACONDICIONADO DE SERIE FRENOS ABS ORDENADOR DE VIAJE. Véalo ahora en Auto-Valencia Esteban Collantes, 103. Tel. 4736 31. BENICARLO. Concesionario Provincial. sgrn-osstaLia C'tra. n.irccliin.i, Km (V) CASTELLON. Página. /,■/ 2! Od ()().

(19) Benicarló Crónica, 3 de setembre 1987. Buen comienzo del Benicarló, que ganó al Sueca FICHA. TECNICA. Benicarló: Ciiirana, Kubcii. Atiiaiu). Mi)ya, Ba silio. Pascua! (Victor, 64 min.). Boscli. Abciia.. (iuaito,(iago y Marco Antonio (León, 84 min.). Sueca: Viñoics. David (.Santi. 45 min.), Simón,. Lscrivá i!, Sendra, Vargas, Lmiiio, Lscrivá i , .Accvedo,(ialiana (Cranoli, 45 min.) y Sanmartín. Arbitro: Martin Dia/, valenciano, mal, tarjetas a David, Vi'ctor y Atiiano. Goles: 1-0 min. 22. Boscii; 2-0 Min. 5ó: (lago; 2-1 Min. 80: lonilio.. El Sueca se mostró compacto. Consiguieron los juga dores. bcnicarlandos. los. dos primeros puntos de la temporada ante un equipo que nunca dio facilidades. Los rojillos debieron de emplearse a fondo, tras unos primeros minutos de cierto. desconcierto.. ■-■i i h. Lúe. un partido donde el Sueca llevó el mayor dominio,. mientras que el Benicarló demostró mayor verticali dad y peligrosidad. El mar cador lo inauguró Bosch,. que se adelantó a la salida del portero, al que ya ha bía avisado minutos antes.. El segundo gol llegó en la segunda. parte, con. un. El Benicarló entró por la banda. fuerte remate de Gago.. El defensa Atiiano centró los dos balones de gol,. por contra un fallo del. T. otro lateral, Rubén, per. mitió un remate de Emilio. que dejó el 2-1 definitivo a falta de 10 minutos para. los 90 reglamentarios. Hay que recordar a los aficionados las nuevas nor. mativas, que obligan al co legiado a parar el cronóme tro en muchas ocasiones;. hacer sacar las faltas en el. sitio justo, lo mismo que los saques de banda. Si es tos aplicasen la normati va con total rigurosidad. un partido duraría dos ho ras.. JOSE VICENTE EL.RRER. Alegría tras el primer gol de la Temporada. Página. (í^.

(20) Benicarló Crónica, 3 di-' setembre 1987. V f. i. En Peñíscola,frente a la Playa Tu lugar de reunión Primo de Rivera, 26 Fagina.

(21)

Referencias

Documento similar

A més, en aquest projecte l’alumnat treballa amb material i imatges del seu abast i al mateix temps amb continguts acadèmics, per tant, es pretén treballar de forma

S’ està consolidant, i per nosaltres molt favorablement, la nostra presència a facebook, a on ja som un grup amb més de 130 membres i a on podem gaudir d’una informació molt

Probablement aquest llibre aportarà molt poc al món de la medicina, però no és aquest el seu objectiu, sinó la divulgació científica i, cal dir-ho clara- ment, això ho aconsegueix

DIFUSIÓN DEL FONDO LOCAL: EXPOSICIÓN PASCUAL ENGÚÍDANOS I EL SEU UNIVERS LITERARI... DIFUSIÓN DEL FONDO LOCAL: EXPOSICIÓN PASCUAL ENGÚÍDANOS I EL SEU

Se trata de un conjunto de actividades guiadas y supervisadas por el profesor de la asignatura vinculadas con la adquisición por parte de los estudiantes de los resultados

Para dar respuesta al propósito de la presente tesis (identificar las necesidades educativas del alumnado de educación primaria en el área de música y analizar el

10 «Yten, hordenamos que en cada un año perpetuamente para siempre jamás, cumpliendo la voluntad del dicho señor Juan Pérez, jurado, celebremos la fiesta de la Limpia Concepción

En el desarrollo de esta UD se utilizarán los recursos disponibles en el aula: ordenador de sobremesa, altavoces, pizarra digital, pizarra tradicional, libro de texto o