• No se han encontrado resultados

PROVA D'ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR DE FORMACIÓ PROFESSIONAL I DELS ENSENYAMENTS D'ESPORTS 2007 S4_31_3

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "PROVA D'ACCÉS A CICLES FORMATIUS DE GRAU SUPERIOR DE FORMACIÓ PROFESSIONAL I DELS ENSENYAMENTS D'ESPORTS 2007 S4_31_3"

Copied!
8
0
0

Texto completo

(1)

P R O V A D ' A C C É S A C I C L E S F O R M A T I U S

D E G R A U S U P E R I O R D E F O R M A C I Ó P R O F E S S I O N A L I D E L S E N S E N Y A M E N T S D ' E S P O R T S 2 0 0 7

S

S O O L L U U C C II O O N N S S ,, C C R R II T T E E R R II S S D D E E C C O O R R R R E E C C C C II Ó Ó II P P U U N N T T U U A A C C II Ó Ó D D E E P P S S II C C O O L L O O G G II A A

S

S È È R R II E E 4 4

S 4 _ 3 1 _ 3

S 4 _ 3 1 _ 3 _ P S I C O L O G I A _ G S _ S O L U C I O N S _ 0 7

INSTRUCCIONS:

La prova consta de dues parts:

PRIMERA PART:

Comentari d’un text.

SEGONA PART:

Cal triar i resoldre tres de les cinc qüestions que es proposen.

Cal indicar clarament quins són els exercicis elegits.

En cap cas es puntuaran més dels tres exercicis elegits.

4

(2)

F e u u n c o m e n t a r i d ’ a q u e s t t e x t r e s p o n e n t l e s q ü e s t i o n s s e g ü e n t s :

1 . I n d i q u e u a q u i n c o r r e n t p s i c o l ò g i c r e p r e s e n t a o p e r t a n y.

E l c o g n i t i v i s m e

2 . I n d i q u e u u n o d i v e r s o s a u t o r s r e l l e v a n t s d ’ a q u e s t c o r r e n t p s i c o l ò g i c .

P i a g e t , C h o m s k i

3 . E x p l i q u e u b r e u m e n t e l s a n t e c e d e n t s d e l ’ e s m e n t a t c o r r e n t p s i c o l ò g i c .

E l s s e u s a n t e c e d e n t s e s t a n e n l e s a p o r t a c i o n s d e l a l i n g ü í s t i c a , l a t e o r i a d e l a i n f o r m a c i ó i l a c i b e r n è t i c a , a i x í c o m e n l a p s i c o l o g i a G e s t a l t .

1 PUNT

1 PUNT

1 PUNT P r i m e r a p a r t :

Comentari de text

(3)

1 PUNT 4 . I n d i q u e u e l p r i n c i p i o t e o r i a p s i c o l ò g i c a a l a q u a l f a re f e r è n c i a e l t e x t , i e x p l i q u e u - l o b r e u m e n t .

C o g n i c i ó ( d e c o n e i x e m e n t ) e s r e f e r e i x a l a r e c e r c a , a d q u i s i c i ó , o r g a n i t z a c i ó i ú s de coneixements a imatge i semblança d'un ordinador, o viceversa de la ment humana.

E l c o g n i t i v i s m e r e f l e c t e i x l a p o s i c i ó f i l o s ò f i c a r a c i o n a l i s t a . A a q u e s t a t e o r i a l i i n t e r e s s a l a r e p r e s e n t a c i ó m e n t a l i d i m e n s i o n s d e l c o g n i t i u : l ' a t e n c i ó , l a p e r c e p c i ó , la memòria, el llenguatge, el pensament, la intel·ligència, la creativitat. I per a explicar- l o p o t , i d e f e t a c u d e i x a m ú l t i p l e s e n f o c a m e n t s , u n d ' e l l s e l d e p r o c e s s a m e n t d e l a i n f o r m a c i ó ; i c o m l e s r e p r e s e n t a c i o n s m e n t a l s g u i e n e l s a c t e s ( i n t e r n s o e x t e r n s ) d e l s u b j e c t e e n r e l a c i ó a m b e l m i t j à , p e r ò t a m b é c o m e s g e n e r e n ( c o n s t r u e i x e n ) aquestes representacions en el subjecte que coneix. El cognitivisme des de la perspectiva d e l p r o c e s s a m e n t d e l a i n f o r m a c i ó p a r t e i x d e l a s u p o s i c i ó q u e l ' é s s e r h u m à é s u n s i s t e m a a u t o r r e g u l a t c a p a ç d e b u s c a r, o r g a n i t z a r, r e o r g a n i t z a r, t r a n s f o r m a r i e m p r a r c r e a t i v a m e n t l a i n f o r m a c i ó a m b d i f e r e n t s f i n s . L a s e v a è m f a s i , c o m e l s e u n o m h o i n d i c a e s t à e n e l d e s e n v o l u p a m e n t d e l a p o t e n c i a l i t a t c o g n i t i v a d e l s u b j e c t e p e r q u è a q u e s t e s c o n v e r t e i x i e n u n a p r e n e n t e s t r a t è g i c q u e s à p i g a a p r e n d r e i s o l u c i o n a r p r o b l e m e s ; q u e e l q u e a p r è n h o f a c i s i g n i f i c a t i v a m e n t , é s a d i r, i n c o r p o r a n t l a s e v a e s s è n c i a o s i g n i f i c a t a l s e u e s q u e m a m e n t a l . L a f i n a l i t a t e s t à a e n s e n y a r a p e n s a r, o d i a d ' a l t r a m a n e r a , a p r e n d r e a a p r e n d r e , d e s e n v o l u p a n t tot un seguit d'habilitats com processadors actius, interdepenents i crítics del coneixement.

L e s p a r t s s u b r a t l l a d e s e s c o n s i d e r e n c o n c e p t e s c l a u s q u e h a u r i e n d ' a p a r è i x e r e n l e s r e s p o s t e s d e l s c a n d i d a t s .

L e s c o m p u t a d o r e s i l a m e t à f o r a d e l ’ o r d i n a d o r

Després de la II Guerra Mundial van anant apareixent i desenvolupant-se les computadores o cervells electrònics, com també se’ls va anomenar de seguida, màquines destinades a realitzar càlculs molt ràpidament, dotades d’elements per a rebre dades (input), emetre resultats (output) i amb unitats internes de control, de càlcul i de memòria. Poc després, Von Neumann arribaria a formular un detallat paral·lelisme entre el cervell humà i la computadora, que vindria a consolidar el que després s’anomenaria

“la metàfora de l’ordinador”, això és la idea de que d’alguna manera el cervell “és”

un ordinador, que rep informació de l’entorn i produeix i regula la conducta. Això va convertir la psicologia, en opinió de molts investigadors, en l’estudi dels programes mitjançant els quals es podien generar, i per tant, es podien explicar els diferents comportaments del subjecte.

(4)

1 . 1 . E x i s t e i x e n d i v e r s e s t e o r i e s s o b re l e s e t a p e s d e l d e s e nv o l u p a m e n t d e l ’ i n d i v i d u . C o m p l e t e u a q u e s t q u a d r e a m b u n a b r e u d e s c r i p c i ó q u e c o r r e s p o n g u i a c a d a u n a

d e l a s p r i n c i p a l s t e o r i e s . 2 PUNTS

S e g o n a p a r t :

De les cinc preguntes que teniu a continuació escolliu-ne tres. Cada una val 2 punts.

Autor Teoria Descripció

Erikson Teoria psicosocial

E r i k s o n d e s c r i u v u i t e t a p e s e n l e s q u a l s l ’ i n d i v i d u h a d e r e s o l d r e e l c o n f l i c t e o c r i s i q u e c a d a s - c u n a l i r e p r e s e n t a . A q u e s t e s e t a p e s s ó n :

C

C oo nn ff ii aa nn çç aa vv ee rr ss uu ss dd ee ss cc oo nn ff ii aa nn çç aa , e n t r e e l s 0 i 1 8 m e s o s A

A uu tt oo nn oo mm ii aa vv ee rr ss uu ss vv ee rr gg oo nn yy aa ii dd uu bb tt ee , d e l s 1 8 m e s o s f i n s e l s 3 a n y s ,

II nn ii cc ii aa tt ii vv aa vv ee rr ss uu ss ss ee nn tt ii mm ee nn tt dd ee cc uu ll pp aa , d e s d e l s 3 a n y s f i n s a l s 6 i

L

L aa bb oo rr ii oo ss ii tt aa tt vv ee rr ss uu ss ii nn ff ee rr ii oo rr ii tt aa tt d e s d e l s 6 a l s 1 1 a n y s II dd ee nn tt ii tt aa tt vv ee rr ss uu ss dd ii ff uu ss ii óó dd ee ll aa ii dd ee nn tt ii tt aa tt d e s d e l a p u b e r - t a t d i n s e l s 2 0 a n y s

II nn tt ii mm ii tt aa tt vv ee rr ss uu ss aa ïï ll ll aa mm ee nn tt e n t r e e l s 2 0 i e l s 4 0 a n y s . C

C rr ee aa tt ii vv ii tt aa tt vv ee rr ss uu ss ee ss tt aa nn cc aa mm ee nn tt e n t r e e l s 4 0 i e l s 6 0 a n y s .

II nn tt ee gg rr ii tt aa tt dd ee ll jj oo vv ee rr ss uu ss dd ee ss ee ss pp ee rr aa nn çç aa a p a r t i r d e l s 6 0 a n y s .

Piaget Teoria del

desenvolupament cognitiu

A f i r m a q u e e l s s u b j e c t e s v a n p a s s a n t p e r u n a s è r i e d ’ e s t a d i s q u e e s c a r a c t e r i t z a p e r l a u t i l i t z a c i ó d e d i s t i n t e s e s t r u c t u r e s . A q u e s t s e s t a d i s s ó n :

E

E ss tt aa dd ii ss ee nn ss oo rr ii oo mm oo tt oo rr :: d e 0 a 2 a n y s . E

E ss tt aa dd ii pp rr ee oo pp ee rr aa tt oo rr ii :: d e 2 a 6 - 7 a n y s E

E ss tt aa dd ii oo pp ee rr aa tt oo rr ii cc oo nn cc rr ee tt :: d e 6 - 7 a 1 1 - 1 2 a n y s E

E ss tt aa dd ii oo pp ee rr aa tt oo rr ii ff oo rr mm aa ll :: d ’ 1 1 - 1 2 a 1 4 - 1 5 a n y s

Sigmund

Freud Teoria

psicoanalítica

No centra l’estudi de la sexualitat a uns òrgans concrets.

( e l s g e n i t a l s ) n i l a s e v a a p a r i c i ó a u n a e t a p a c o n c r e t a ( l a p u b e r t a t ) .

C r e a u n a t e o r i a c e n t r a d a e n a q u e l l a p a r t d e l c o s , f o n t , q u e p o t p r o d u i r p l a e r. A q u e s t e s e t a p e s s ó n :

E

Ettaappaa oorraall:: ffiinnss 11 aannyy ddee vviiddaa.. Les fonts primordials s o n l a b o c a i e l s l l a v i s .

E

E tt aa pp aa aa nn aa ll :: ee nn tt rr ee 11 ii 33 aa nn yy ss .. L a f o n t d e p l a e r e s t à l l i g a - d a a l ’ e x c i t a c i ó d e l a z o n a d e l ’ a n u s

E

E tt aa pp aa ff àà ll ·· ll ii cc aa :: ee nn tt rr ee ee ll ss 33 ii 66 aa nn yy ss .. L a f o n t d e p l a e r s e s i t u a e n l a z o n a u r e t r a l : e n a q u e s t m o m e n t e s d e s c o - breix el plaer amb el tacte dels òr gans genitals. Complex È d i p i E l e c t r a .

E

Ettaappaa ddee llaattèènncciiaa:: ddeellss 66 aannyyss ffiinnss aa llaa ppuubbeerrttaatt.. E s m o s - t r a u n a p è r d u a d ’ i n t e r è s p e r t o t e l m ó n g e n i t a l i l e s p u l - s i o n s e s d e s c a r r e g u e n p e r a l t r e s v i e s , c o m a r a l e s i n t e l · l e c t u a l s o a r t í s t i q u e s .

L

L ’’ ee ss tt aa dd ii gg ee nn ii tt aa ll :: E s d o n a a p a r t i r d e l a p u b e r t a t , c o m a c o n s e q ü è n c i a d e l s c a n v i s h o r m o n a l s q u e m a r q u e n l a f i d e l d e s e n v o l u p a m e n t s e x u a l d e l n e n i d e l a n e n a .

(5)

2 PUNTS

V F Teoria d’Erikson: 0,75 punts, per cada etapa que no aparegui o estigui equivocada, d e s c o m p t a r 0 , 1 0 p u n t s .

Teoria de Piaget: 0,50 punts, per cada etapa que no aparegui o estigui equivocada, d e s c o m p t a r 0 , 1 0 p u n t s .

Te o r i a d e F r e u d : 0 , 7 5 , p e r c a d a e t a p a q u e n o a p a r e g u i o e s t i g u i e q u i v o c a d a , d e s c o m p t a r 0 , 1 0 p u n t s .

2 . I n d i q u e u q u i n e s a f i r m a c i o n s s ó n c e r t e s i q u i n e s s ó n f a l s e s .

a . La psicologia consisteix en l’estudi empíric del comportament i dels processos mentals.

b.La percepció permet atendre ones sonores de qualsevol freqüència.

c .L’atenció es pot activar voluntària o involuntàriament.

d .El primer pas per memoritzar alguna cosa es basa en la percepció.

e .La primera tòpica de Freud es fonamenta en un model que planteja el psiquisme com un joc de relacions entre 3 instàncies: el Jo, l’Allò i el Superjo.

P e r c a d a r e s p o s t a e n c e r t a d a : 0 , 4 0 p u n t s

X

X

X

X

X

(6)

3 . E l s d o s s i s t e m e s q u e v e t l l e n p e l b o n f u n c i o n a m e n t d e l a n o s t r a c o n d u c t a s ó n e l sistema nerviós i el sistema endocrí. A continuació es presenta un esquema dels elements més importants del sistema endocrí. Completeu amb els noms de cadascun dels elements i e x p l i q u e u b r e u m e n t q u i n a é s l a f u n c i ó d e c a d a s c u n d ’ e l l s .

1 . L’ H i p o t à l e m : e s p o t c o n s i d e r a r, c o m e l c e n t r e n e r v i ó s " d i r e c t o r " i c o n t r o l a d o r d e t o t e s l e s s e c r e c i o n s e n d o c r i n e s . L’ H i p o t à l e m s e g r e g a n e u r o h o r m o n e s q u e s ó n c o n d u ï d e s a l a h i p ò f i s i .

2 . L a h i p ò f i s i o g l à n d u l a p i t u ï t à r i a : é s u n a g l à n d u l a s i t u a d a a l a b a s e d e l c r a n i , e s t à c o n n e c t a d a a m b l ’ h i p o t à l e m i r e g u l a a t r a v é s d e l a s e c r e c i ó d ’ h o r m o n e s e l f u n c i o n a m e n t d e l e s a l t r e s g l à n d u l e s , é s u n p o n t e n t r e e l s i s t e m a n e r v i ó s i l ’ e n d o c r í . 3. La Tiroides: Està situada a la par t frontal del coll. La principal funció de la tir oides és la producció de l’hormona tiroxina, la qual regula el creixement, l’alçada i el desenvolupament d e l s i s t e m a n e r v i ó s , e l f u n c i o n a m e n t s e x u a l i e l c i c l e m e n s t r u a l .

4 . L e s g l à n d u l e s p a r a t i r o i d e s : s ó n g l à n d u l e s e n d o c r i n e s s i t u a d e s a l c o l l , q u e produeixen la hormona paratiroidea, aquesta participa en el control de la homeòstasi d e l c a l c i i e l f ò s f o r , a i x í c o m e n l a f i s i o l o g i a d e l s o s s o s .

5 . E l p à n c r e a s : é s u n ò r g a n g l a n d u l a r, s e g r e g a i n s u l i n a p e r a r e g u l a r l a q u a n t i t a t d e g l u c o s a e n l a s a n g . Ta m b é p r o d u e i x e n z i m s q u e a j u d e n a l a d i g e s t i ó d e l s a l i m e n t s .

6 . L e s g l à n d u l e s s u p r a r r e n a l s : s ó n u n e s g l à n d u l e s e n d o c r i n e s , a m b f o r m a d e t r i a n g l e q u e e s t a n s i t u a d e s s o b r e e l s r o n y o n s , l a s e v a f u n c i ó é s l a d e r e g u l a r l e s r e s p o s t e s a l ’ e s t r è s , a t r a v é s l a s e g r e g a c i ó d ’ h o r m o n e s c o m l ’ a d r e n a l i n a . 7 . E l s o v a r i s : s ó n l e s g ò n a d e s f e m e n i n e s p r o d u c t o r e s d ’ h o r m o n e s s e x u a l s i ò v u l s . E s t a n s i t u a d e s a a m b d ó s c o s t a t s d e l ’ ú t e r. E l s o v a r i s , a m é s d e p r o d u i r ò v u l s , s e g r e g u e n e s t r ò g e n s i p r o g e s t e r o n a . A q u e s t e s h o r m o n e s i n d u e i x e n i m a n t e n e n e l s c a n v i s f í s i c s d e l a p u b e rt a t i l e s c a r a c t e r í s t i q u e s s e x u a l s s e c u n d à r i e s , re c o l z e n l a m a d u r a c i ó d e l ’ e n d o m e t r i u t e r í a l ’ e s p e r a d ’ u n a p o s s i b l e i m p l a n t a c i ó d ’ u n ò v u l f e c u n d a t

8 . E l s t e s t i c l e s : s ó n c a d a u n a d e l e s d u e s g ò n a d e s m a s c u l i n e s , p r o d u c t o r e s d e l s e s p e r m a t o z o i d e s , i d e l a t e s t o s t e r o n a , h o r m o n a q u e é s r e s p o n s a b l e d e l s c a n v i s f í s i c s e n l ’ h o m e , d e l a v e u i d e l a p r o d u c c i ó d ’ e s p e r m a t o z o i d e s .

P e r c a d a n o m i f u n c i ó p o s a t c o r r e c t a m e n t : 0 , 2 5 p u n t s

P e r c a d a n o m p o s a t c o r r e c t a m e n t , p e r ò s e n s e l ’ e x p l i c a c i ó d e l a f u n c i ó : 0 . 1 0 p u n t s

2 PUNTS

S4_31_1_PSICOLOGIA_GS_V.CAT_07.doc Pàgina 4/6

3. Els dos sistemes que vetllen pel bon funcionament de la nostra conducta són el sistema nerviós i el sistema endocrí. A continuació es presenta un esquema dels elements més importants del sistema endocrí. Completeu amb els noms de cadascun dels elements i expliqueu breument quina és la funció de cadascun d’ells. (2 punts)

1: ---:

2: ---:

3: ---:

4: ---:

5: ---:

6: ---:

7: ---:

8: ---:

(7)

2 PUNTS 4 . D e f i n i u e l s s e g ü e n t s c o n c e p t e s i i d e n t i f i q u e u - l o s e n e l c a s q u e s ' e x p o s a .

P e r c a d a c o n c e p t e d e f i n i t c o r r e c t a m e n t i i d e n t i f i c a t e n l a h i s t ò r i a : 0 , 2 5 p u n t s P e r c a d a c o n c e p t e i d e n t i f i c a t e n l a h i s t ò r i a p e r ò n o d e f i n i t : 0 , 1 0 p u n t s

C o n c e p t e s D e f i n i c i ó I d e n t i f i c a c i ó

e n e l c a s e x p o s a t Grup de referència A q u e l l g r u p a m b e l q u a l u n i n d i v i d u

s ’ i d e n t i f i c a i q u e u t i l i t z a c o m a c r i t e r i , c o m a m o d e l d e c o n d u c t a

L a c o l l a d e h i p h o p

Grup de pertinència E l g r u p d e l q u a l r e a l m e n t f o r m a p a r t l ’ i n d i v i d u

L a f a m í l i a

Minoria E s r e f e r e i x a u n g r u p d e p o b l a c i ó n u m è r i c a m e n t m i n o r i t a r i

E l To n i i l a M a r t a

Proposta de consens O p i n i ó a c c e p t a d a p e l g r u p i q u e e n a l g u n s c a s o s f a c a n v i a r l ' o p i n i ó i n i c i a l .

L a m a r e p r o p o s a q u e h i v a g i i a n a r a b u s c a r- l a .

Estereotip Són generalitzacions que fan referència a l s g r u p s

L e s n o i e s s ó n m o l t m é s t r a n q u i l · l e s i a s s e n y a d e s

Majoria E s r e f e r e i x a u n g r u p d e p o b l a c i ó n u m è r i c a m e n t m a j o r i t a r i

To t s e l s s e u s a m i c s

Prejudici V a l o r a c i ó p o s i t i v a o n e g a t i v a d ' u n i n d i v i d u o d ' u n g r u p s o c i a l i d e t o t s e l s seus integrants pel simple fet de formar- n e p a r t .

El pare creu que els estrangers s ó n d e l i n q ü e n t s .

Univers simbòlic U n c o n j u n t d e s i g n i f i c a t s c o m p a r t i t s i f o n a m e n t a l s p e r u n g r u p

B a l l a r, “ r a p e j a r ” , l a r o b a

(8)

L’Anna té disset anys i viu amb els seus pares i l’àvia. Avui hi ha un concert de hip- hop, música que a l’Anna i a tots els seus amics i amigues de la colla els encanta.

De fet l’Anna vesteix i balla com si fos ja una veritable estrella del hip-hop, i fins i tot està aprenent a “rapejar”. Aquesta tarda ha de demanar als pares que la deixin anar al concert. Tots els seus amics, excepte el Toni, a qui no deixen i la Marta que ha d’estudiar, hi van. Quan demana permís al pare aquest li diu que no li agrada que vagi amb aquells nois estrangers, ja que creu que són uns delinqüents. En sentir-ho l’àvia li dóna la raó i li diu que per què no es busca una colla de noies, que són molt més tranquil·les i assenyades. L’Anna no entén per què el pare és així i li demana a la mare que l’ajudi a convèncer-lo. La mare proposa que l’Anna vagi al concert i que a les dotze, quan acabi, els pares aniran a buscar-la amb el cotxe a la porta. L’Anna i el pare accepten la proposta.

5 . C a r l R o g e r s , r e p r e s e n t a n t d e l a p s i c o l o g i a h u m a n i s t a , f a u n a r e l a c i ó d e l p r o c é s q u e s e g u e i x u n a p e r s o n a p e r a a c o n s e g u i r s e r e l q u e r e a l m e n t é s , i g a u d i r p e r t a n t d ’ u n a l l i b e r t a t i o r i e n t a c i ó v i t a l s a t i s f a c t ò r i a . L’ a u t o r a f i r m a q u e a q u e s t p r o c é s c o n s t a d e 1 0 p a s s o s . C o m p l e t e u l a l l i s t a s e g ü e n t a m b e l s p a s s o s q u e h i f a l t e n .

1. Deixar d’utilitzar màscares 2. Deixar de sentir els “has de...”

3.Deixar de satisfer expectatives imposades.

4.Deixar d’esforçar-se per agradar als altres.

5.Començar a autoorientar-se.

6. Començar a ser un procés

7.Començar a acceptar la seva complexitat.

8.Començar a obrir-se a l’experiència.

9.Començar a acceptar els altres.

10. Començar a confiar en un mateix.

P e r c a d a p a s c o m p l e t a t : 0 , 4 0 p u n t s

2 PUNTS

Referencias

Documento similar

En la monarquía constitucional «pura», reflejada en los textos constitucionales has- ta nuestros días, el Gobierno se configura como «Gobierno del Rey», y en consecuencia, se

Aquesta guia està orientada per a atendre l’alumnat amb trastorn per dèficit d’atenció i hiperactivitat (TDAH) escolaritzat en els Cicles Formatius de Grau Mitjà

Deducimos que la misma angustia provocaría estas conflictivas situaciones, que sin duda fueron aprovechadas por los paganos, para reclamar la restitución de la celebración pública

Petición de decisión prejudicial — Cour constitutionnelle (Bélgica) — Validez del artículo 5, apartado 2, de la Directiva 2004/113/CE del Consejo, de 13 de diciembre de 2004, por

En el marco de la Comunitat Valenciana, la Ley 4/1998, de 11 de junio, de la Generalitat, del patrimonio cultural valenciano en el artículo 84 faculta a las

Els espais mínims que han de reunir els centres educatius per a permetre el desenvolupament dels ensenyaments dels cicles de Formació Professional bàsica, complint la normativa

1. L’avaluació dels ensenyaments professionals d’Arts Plàstiques i Disseny serà contínua i tindrà en compte el progrés de l’alumnat respec- te a la formació adquirida en

Les decisions referides a la progressió de l’aprenentatge de les persones adultes i a la promoció d’un curs a un altre, en ca- dascun dels diferents cicles i nivells de la