• No se han encontrado resultados

CURS FORMACIO PROFESSORAT. LA DISCAPACITAT AUDITIVA. INTERVENCIÓ ALS CENTRES EDUCATIUS. Inca, 22 i 23 de febrer de 2018

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2022

Share "CURS FORMACIO PROFESSORAT. LA DISCAPACITAT AUDITIVA. INTERVENCIÓ ALS CENTRES EDUCATIUS. Inca, 22 i 23 de febrer de 2018"

Copied!
74
0
0

Texto completo

(1)

27/02/2018

CURS FORMACIO PROFESSORAT

LA DISCAPACITAT AUDITIVA. INTERVENCIÓ ALS CENTRES EDUCATIUS.

Inca, 22 i 23 de febrer de 2018

(2)

Qúe és la DA. Auxiliars auditius CURS 2017-2018

- Mecanisme de l’audició

- Què entenem per discapacitat auditiva - Valoracions auditives

- Les hipoacusies. Classificació

- Mètodes de compensació auditiva

Carme Zoilo

Logopeda d’ASPAS Mallorca

(3)

MECANISME DE L’AUDICIÓ

(4)

QUÈ ÉS L’AUDICIÓ?

L’audició és el procès de decodificació que realitza el nostre organisme de les vibracions que arriben a l’oïda.

(5)

0ÍDA: ÒRGAN PRINCIPAL

DE L’AUDICIÓ

(6)

FUNCIONAMIENT DE L’OÏDA

(7)

TONOTOPÍA DE LA CÒCLEA

https://www.youtube.com/watch?v=

PuC1BDFUq2I

(8)

CAPACITAT AUDITIVA

L’àrea de frequències perceptibles per l’oída humanaoscil.la entre els 20 Hz i els 20.000 Hz.

El rang d’intensitats audibles per una persona amb audició normal va entre els 0 dB i 140 dB aproximadament.

La zona de la paraula:

va des de la frequència 250 Hz a 4000 Hz i la intensitat varia entre 30dB i 70 dB.

(9)

CAPACITAT AUDITIVA

Veu susurrada: 20 a 30 dB.

Conversa normal: 50 a 65 dB.

Veu intensa: 70 a 75 dB.

(10)

SONS DE L’ AUDIOGRAMA

(11)

Les frequències basals, a la parla ens dota de sonoritat (ens informa qui está parlant)

Les frequències apicals, ens aporten la informació suprasegmental de la parla.

Ens permet diferenciar una U de una I.

(12)

REPRESENTACIÓ FREQUENCIAL OCLUSIVES

B-D-G

P T

K GRAFIAS B,D,G

[b],[d],[g]+ /o/,/u/ ->700 Hz [b],[d], [g] +/a/ -> 1000 Hz [b],[d],[g] + /e/ -> 1800 Hz [b],[d],[g] + /i/ -> 2500 GRAFIA P

[p]+ /o/,/u/ ->700 Hz [p]+/a/ -> 1000 Hz [p] + /e/ -> 1800 Hz [p] + /i/ -> 3000 Hz GRAFIA T-K-QU-C Al voltant de -> 1800 Hz

(13)

REPRESENTACIÓ FREQUENCIAL NASALS

M N GRAFIA M

[m] des de 250 Hz fins 1000 Hz GRAFIA N

[n] des de 200 Hz fins els 1400 Hz GRAFIA Ñ

Al voltant dels 2400 Hz Ñ

(14)

REPRESENTACIÓ FREQUENCIAL FRICATIVES

C H

GRAFÍA S Sorda :

Al voltant dels2000Hz Sonora:

[s]+/o/,/u/ -> 2500 Hz [s]+/a/,/e/,/i/ -> 6000 Hz GRAFÍA F

Al voltant dels 2000 Hz GRAFÍA J

Al voltant dels 2000 Hz GRAFÍA Y

Entre 2200 Hz i 2500 Hz GRAFÍA C/Z

[c,z]+/u/ -> 2400 Hz [c,z]+/e,i,o/ -< 6000Hz [c,z]+/a/ -> 6400 HZ GRAFÍA CH

Al voltant dels 2200 Hz

C/Z

S S

F S J Y

(15)

REPRESENTACIÓ FREQUENCIAL LATERALS

L GRAFÍA L

Des de 1300 Hz fins 2000 Hz GRAFÍA LL

Al voltant dels 2600 Hz

LL

(16)

r R GRAFÍA r ( vibrant simple)

Al voltant dels 1100 Hz GRAFÍA R (vibrant múltiple) [R] + /u/ -> 980 Hz

[R] + /o/ -> 1000 Hz [R] + /a/ -> 1300 Hz [R] + /e/ -> 1700 Hz [R] + /i/ -> 2000 Hz

REPRESENTACIÓ FREQUENCIAL VIBRANTS

(17)

QUÈ SUCCEEIX QUAN

L’ AUDICIÓ FALLA?

(18)

Quan el sentit de l’audició es veu afectat parlem de DISCAPACITAD AUDITIVA O HIPOACUSIA.

(19)

QUÈ ENTENEM PER DISCAPACITAT AUDITIVA?

La discapacitat auditiva és la pèrdua d’una funció anatòmica i/o fisiològica del sistema auditiu, que té com a consequència inmediata una limitació per escoltar, lo que implica un dèficit en el accès al llenguatge oral.

La Organizació Mundial de la Salut (OMS) al 2015 diu: una persona es considerada sorda quan el seu umbral auditiu a ambues oïdes és igual o superior a 25 dB.

(20)

SENYALS D’ ALERTA

• Si el l’infant no presenta llenguatge, no imita frases, no l’entenem quan parla, o el desenvolupament del llenguatge evoluciona lentament per la seva edat.

• Si se presenta retard significatiu en els seus aprenentatges escolars.

• Podem trobar infants molts moguts o a l’inrevés.

• Si trobem manca d’interés per activitats de predomini verbal, no contesta a preguntes senzilles, es perd a dins classe.

• Presenta antecedents familiars o sol tenir otitis, alèrgies o resfredats.

Para más información ver: señales de alerta en el blog aspasleehablacomunica.com

(21)

CODEPEH (Comisión para la Detección Precoz de la Hipoacusia), 1995

A l’any 2003 s’aprova el programa de detecció precoç de la sordera a tot l’estat espanyol (hospitals públics i privats) .

Objetiu: identificar, intervenir i permetre el desenvolupament del llenguatge oral.

A les Illes Balears la Conselleria de Salut i Consum promou la implantació del programa PADAI (Programa d’Atenció al Dèficit Auditiu a la Infància) .

Proves audiològiques

SCREENING NEONATAL

(22)

OTOEMISIONS

Indica el funcionamient coclear.

Detecta pèrdues auditives iguals o superiors a 40 dB

(23)

POTENCIALS EVOCATS

Valora umbral auditiu i lloc de la lesió.

Se supera la prova amb l’ aparició de la onda V a 30 i 70 dB.

(24)

TIMPANOMETRIA

Avalúa:

• Elasticitat de la membrana

• Funcionament de la trompa Eustaqui

• Cadena ossicular.

Audició normal

Obstrucció tubàrica simple

Obstrucció tubàrica i presència de mucositat Oïda mitja obstruïda per secrecions.

Otosclerosis.

Rotura o obstrucció de la cadena ossicular. Timpà cicatritzat.

Liquit.

Perforació timpànica.

(25)

REFLEXES ESTAPEIDALS

Determina el nivell sonor per contraure els músculs de OM, del estrib.

Se estimula l’oïda amb una intensitat de 70 dB a 90 dB per damunt del umbral, el múscul del estrib es contrau de forma reflexa.

(26)

AUDIOMETRÍES

•Explora la part central del camp audible humà(125,250,500,1000,2000,4000 y 8000)

• Se poden emprar cascs o a camp obert.

•Els resultats enregistren un gràfic obtenent un umbral mínim audititu.

(27)

AUDIOGRAMA

Monigote de Fowler

(28)

AUDIOGRAMA

(29)

LOGOAUDIOMETRIA

(30)

Llistat de paraules

(31)

Avalúa la percepció de la parla.

Verifica el funcionament de les pròtesis

/m/, /a/, /i/, /u/, /ch/, /s/

1. Detecció

2. Discriminació

3. Identificació de los sonidos de Ling

SONS DE LING

(32)

CLASIFICACIÓ DE LES

HIPOACUSIES

(33)

TIPUS DE PÈRDUES AUDITIVES

• Hipoacusia bilateral: afecta a ambdues oïdes.

• Hipoacusia unilateral: pèrdua de l’audició a una de les oïdes sempre que l’umbral sigui superior a 25 dB a totes les frequències.

• Hipoacusia asimètriques: afecten a les dues oïdes, però amb una diferència significativa auditiva de les dues oïdes.

(34)

HIPOACUSIA UNILATERAL

EFECTO SOMBRA

AUDICIÓN UNILATERAL AUDICIÓN BINAURAL

(35)

• Dificultats per la localització del sons.

• Dificultats per reconèixer la parla en entorns de renou.

• Dificultats en la interacció social, de comportamient i/o emocional.

• Pitjor rendiment acadèmic.

• Menors habilitats lingüístiques, amb un llenguatge més pobre.

• Problemes d’ equilibri. Per mantenir el control postural es recolzen en la visió.

• Reorganització cerebral permanent durant el període de desenvolupament que

condicionará el tractament i els seus resultats.

Símptomes:

HIPOACUSIA UNILATERAL

(36)

• Genètiques

• Hereditaries

o Hipoacusia súbita.

o Tumors del nervi auditiu.

o Infeccions virals.

o Síndrome de Ménière.

o Lesions en el cap o a les oïdes.

o Extirpació tumors cerebrals.

CAUSES:

HIPOACUSIA UNILATERAL

(37)

HIPOACUSIA UNILATERAL

• El 10 % dels infants amb hipoacusies unilaterals, arriben a desenvolupar hipoacusies bilaterals.

• Aquestes pèrdues d’audició, si no reben tractament, també tenen

consequències en el desenvolupament del llenguatge i la parla, i en el seu desenvolupament global.

• Hi ha un risc d’augment d’ hipoacusia per otitis o taps. 10-40 dB

(38)

AUDICIÓN BINAURAL/UNILATERAL

AUDICIÓ BINAURAL AUDICIÓ MONOAURAL

Seguretat Posibilitat de localitzar la font sonora Dificultat per detectar la font sonora Comprensió Posibilitat de classificar i entendre

millor les veus individuals Aparèixen dificultats

Distància auditiva 8m 3m

Esforç La escolta pot ser un acte més passiu

L’escolta requereix més atenció, per tant més esforç.

FATIGA Moderar sons alts Els sons intensos e inesperats són

menys molestos

No tenen aquesta capacitat de moderar els sons forts.

Identificació de sons Pot diferenciar sons que pareixen quasi idèntics

Sons semblants són interpretats como idéntics

Renou de fons Posibilitat d’aïllar la parla amb renou de fons

Greus dificultats de comprenssió quan hi ha renou de fons.

(39)

SEGONS EL MOMENT D’APARICIÓ

Prelocutives: la pèrdua auditiva se presenta abans del desenvolupament del llenguatge oral.

Perilocutiva: entre els 2 i els 4 anys.

Postlocutiva: la pèrdua auditiva apareix després de l’adquisició del llenguatge.

(40)

SEGONS EL GRAU DE PÈRDUA AUDITIVA

Clasificació BIAP (Bureau International d`Audiophonologie)

LLeu (20-40 dB).

Moderada (41-70 dB).

Severa (71-90 dB).

Profunda (>91 dB).

(41)

SEGONS EL GRAU DE PÈRDUA AUDITIVA

 LLeu (20-40 dB).

- Poden presentar dificultats per comprendre la veu en les distàncies.

- Són alumnes poc atents i continuament demanen repetició de les consignes

 Moderada (41-70 dB).

- Dificultats de comprenssió en veu conversacional i a la distància.

- Dificultats de comprensió en entorn de renous

- Retard en el desenvolupament del llenguatge

(42)

SEGONS EL GRAU DE PÈRDUA AUDITIVA

 Severa (71-90 dB).

- Només pot percebre sons forts i veus a altes intensitats.

- Greus problemes en el seu llenguatge, manca de vocabulari.

- La seva parla i la seva veu estan afectades

- Necessiten fer ús de pròtesis auditives

 Profunda (>91 dB).

- Només poden percebre renous molts forts i per la intensitat de les vibracions.

- Manca el desenvolupament del llenguatge, atenció, memòria.

- Necesiten fer ús de mecanismes de compensació auditiva

(43)

SEGONS LA LOCALITZACIÓ DE LA LESIÓ

Hipoacusies mixtes

(44)

Alteracions a l´oïda mitja i/o externa.

CAUSES:

HIPOACUSIA DE TRANSMISIÓN O CONDUCTIVA

-Cerumen

-Ostruccio CAE

- Mucositat (otitis)

- Perforació de la membrana

timpànica.

- Problemes cadena ossets.

(45)

HIPOACUSIA DE TRANSMISIÓ O CONDUCTIVA

SIMPTOMES:

Pèrdua de l’audició (greus)

Acúfens (10 db-greus)

(46)

HIPOACUSIA DE TRANSMISIÓN O CONDUCTIVA

TRACTAMENT:

Tenen bon pronòstic, :

• Tractament farmacològic

• Tractament quirúrgic

• Tractament audioprotèsic

• Pròtesis implantables per conducció òsea i d’oïda mitja.

(47)

Alteracions a nivell intern (coclear) i/o vía auditiva (retrococlear) o zones auditives del cervell (centrals)

Les cèl.lules ciliades de la còclea “mortes”

HIPOACUSIA DE PERCEPCIÓ O

NEUROSENSORIAL

(48)

GENÈTIQUES O HEREDITARIES: aproximadament el 60% de les sordeses infantils són d’origen genètic.

Sindrómiques

No sindròmiques

ADQUIRIDES : un 35% aproximadament Prenatals (embaraç)

Intoxicacions

Traumatismes

Infeccions: rubeola, toxoplanmosis, citomegalovirus

Antibiótics

Ambientals (radiacions)

Nutricionals

Causes desconegudes

HIPOACUSIA DE PERCEPCIÓ O NEUROSENSORIAL

CAUSES:

(49)

Perinatals (part)

Baix pex

Hipoxia

Hiperbilirrubinemia

Ventilació mecànica

Pre-post termini Postnatals

Infeccions

Meningitis Bacteriana

Traumatismes

Per toxicitat medicamentosa

Presbiacusia

Hipoacusia per exposició als renous

Hipoacusia súbita.

(50)

HIPOACUSIA DE PERCEPCIÓ O NEUROSENSORIAL

SIMPTOMES:

• Disminució de la audició por ambas víes (aérea i òsea)

• Distorsió dels senyals de la parla i entrada del llenguatge deteriorada

(51)

HIPOACUSIA DE PERCEPCIÓ O NEUROSENSORIAL

TRACTAMENT:

Corregir el dèficit funcional

- Amplificació auditiva amb els mètodes de compensació auditives que requereixin en el moment.

- Estimulació auditiva i del llenguatge amb un adequat tractament logopèdic.

El ORL prescriurà el tractament més adequat segons el grau i les característiques de la hipoacusia.

(52)

HIPOACUSIA MIXTA

Alteracios a nivels d’oïda externa i/o oïda mitjana com interna.

CAUSES:

Otosclerosis.

Otitis crónica.

SÍMPTOMES:

Pèrdua de l’audició a les frequències greus i agudes

Poden aparèixer acúfens

(53)

AUDICIÓ NORMAL

(54)

Els auxiliars auditius ajuden a les persones amb discapacitat auditiva a accedir a la comunicació i al llenguatge però…

NO RESOLEN TOTES LES DIFICULTATS QUE ES

TROBEN

MÈTODES DE

COMPENSACIÓ AUDITIVA

(55)

AUXILIARS AUDITIUS

Els implants coclears

Les pròtesis

auditives

(56)

ELS IMPLANTS COCLEARS

• Un implant coclear és una opció mèdica i quirúrgica per a persones amb pèrdues neurosensorials de severes a pregones que tenen un rendiment insuficient amb

audiòfons.

• Un implant coclear NO és un audiòfon

• L’ IC estimula elèctricament les cèl·lules sensorials de la còclea.

• L’ IC està format per una part interna (col·locada

quirúrgicament) i una externa

(57)

L’IMPLANT COCLEAR

Estimula el nervi auditiu transformant les senyals acústiques en impulsos elèctrics.

Aquestes senyals elèctriques són processades a través de les diferents parts del implant coclear.

(58)

IMPLANTS COCLEARS

Part Interna.

La realitza quirúrgicament l’ORL especialitzat en implants coclears, amb anestesia general, on es col·loca:

• Receptor-estimulador: S’ implanta a la

mastoides, i el qual s'encarregarà d’enviar les senyals elèctriques als elèctrodes.

•Guia: S’introdueix la guia d'elèctrodes dins la còclea i transformarà els impulsos elèctrics fins a estimular les cèl·lules nervioses. Aquests

estímuls passen a través del nervi auditiu fins al cervell, i descodifica la informació rebuda.

(59)

PARTS D’UN IMPLANT

Part Externa

• Micròfon: recull els sons que passen al processador.

• Antena: Envia els sons codificats al receptor-estimulador.

• Processador de parla: Selecciona i codifica els son necessaris per a la comprensió del llenguatge.

• Bateries o piles.

(60)

La intervenció es realitza amb anestesia general i els riscs són els mateixos que qualsevol intervenció quirúrgica que es pugui realitzar a nivell d’oïda mitja i interna.

•La durada aproximada de la intervenció és de 2-3 hores amb un període

d’hospitalització de 48 hores.

• La recuperació post-operatoria dependrà del pacient.

IMPLANTS COCLEARS

(61)

A les 3 setmanes posteriors de la cirurgia, es junten les parts externes i internes i, se dona l’activació i apertura dels canals.

• A partir d’aquest moment s’inicia el procés d’estimulació dels elèctrodes i el pacient comença a percebre informació sonora.

• Cada elèctrode es regula de forma independent.

• A cada persona té un programa individual.

IMPLANTS COCLEARS

(62)

COM ESCOLTA UNA PERSONA AMB IMPLANT

COCLEAR

(63)

MANTENIMENT DELS IMPLANTS

PROGRAMACIONS:

HOSPITAL DE REFERÈNCIA (mensual-trimestral-semestral-anual)

REVISAR FUNCIONAMENT:

Còdi de llums de la marca (instruccions) FALLOS:

- Demanar cita amb els programadors pertinents de cada casa comercial

(64)

Micròfon:

Capta els sons de l’entorn Circuit:

Amplifica el sonido.

Auricular:

Transmet el senyal amplificada en forma de sons Colze:

Transmet els sons de l’auricular fins el motlle Motlle:

S’ajusta al CAE per transmetre correctament els sons i no perdre informació

FUNCIONEN AMB PILES

AUDIÒFONS

(65)

• Retroauriculares

• Intraaural o concha

• Intracanals

• Mini intracanal

TIPUS D’AUDIÒFONS

(66)

• Comprobar las piles.

• El tub no pot tenir humitat i no pot estar romput.

• Evitar emprar-lo a altes temperatures.

• Els productes capilars poden fer malbé el micròfon.

• Són sensibles a l’aigua i a la humitat, inclús la sudoració pot averiar-los.

MANTENIMENT DELS

AUDIÒFONS

(67)

Informació de www.audifonos.org.es La informació proporcionada és una guia i mai no pot substituir la consulta al especialista.

(68)

IMPLANT DE CONDUCCIÓ ÒSSEA

(69)

IMPLANT D’OÏDA MITJANA

(70)

HETEROGENEÏTAT

(71)

Les persones sordes no responen a un únic patró comunicatiu ni a un únic model

d’identificació com a persona, per lo que és precís evitar la universalizació de conclusions, propostes i expresions generalistes sobre les

“persones sordes”.

(72)

HETEROGENEÍTAT DEL COL.LECTIU DE PERSONES AMB D.A

Moment de la pèrdua

Grau de pèrdua

Tipus de pèrdua

Edat del diagnòstic/

amplificació

Tipus de pròtesis

Paper de la familia Intervenció logopèdica

i educativa

(73)

“La audición no sirve sólo para entender el habla sino para estructurar una gran parte de nuestra realidad”.

(Júarez, 1996)

(74)

Sede principal:

C/. Ramón Nadal, 4

07010 - Palma de Mallorca (Mallorca) Tlf: 971 458 150

Aspas Manacor:

Ronda del Port, 64 07500 - Manacor

Referencias

Documento similar

La ayuda de un pago único de 200 euros propuesta en la prórroga del Real Decreto ley 6/2022 para compensar la pérdida de poder adquisitivo de los hogares con rentas en 2021

Per infants MITJANS dels anys 2012-2013, el lloc de trobada, serà a l’ interior del casal a la porta de ferro (entrades i sortides).. Quan a un infant l’hagi de recollir una

[r]

Se dice que la Administración no está obligada a seguir sus pre- cedentes y puede, por tanto, conculcar legítimamente los principios de igualdad, seguridad jurídica y buena fe,

Símptoma propi d’una dislèxia audiolingüística, per falta d’integració auditiva paraula-frase per un retard del llenguatge més o menys greu.. 11.6.3.3.7.1.2 Contaminacions

Este documento destaca nuestra visión colectiva sobre la Transición Energética Justa, tal como debatieron las/os participantes y se expresó en los seminarios virtuales de Amigos de

Anualment, es publica la resolució que regula l’organització i el funcionament per a les unitats específiques de comunicació i llenguatge ubicades en centres públics que

[r]