ANY 2005
LA VIGILÀNCIA I EL CONTROL DE
LES ENCEFALOPATIES ESPONGIFORMES
TRANSMISSIBLES
A CATALUNYA
LA VIGILÀNCIA I EL CONTROL DE
LES ENCEFALOPATIES ESPONGIFORMES TRANSMISSIBLES A CATALUNYA
ÍNDEX
1. Introducció ... 5
1.1. Mecanisme de transmissió ... 6
1.2. Evolució de l’epizoòtia ... 6
2. Base legal ... 11
2.1. Legislació comunitària ... 11
2.2. Legislació estatal ... 12
2.3. Legislació autonòmica ... 12
2.4. Tendències de futur ... 13
3. Les responsabilitats i les actuacions ... 14
4. Situació a Catalunya ... 15
4.1. Autoritats competents ... 15
4.1.1. Mecanismes de coordinació ... 15
4.1.2. Formació ... 16
4.2. Programa de vigilància i control de les encefalopaties espongiformes transmissibles ... 16
4.2.1. Vigilància dels bovins ... 17
4.2.2. Vigilància dels petits remugants ... 17
4.2.3. Vigilància d’altres espècies animals ... 17
4.3. Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca ... 17
4.3.1. Vigilància epidemiològica ... 17
4.3.2. Mesures d’investigació epizootiològica i eradicació ... 18
4.3.2.1 Sacrifici en els bovins ... 18
4.3.2.2 Sacrifici en els petits remugants ... 18
4.3.3. Controls de productes emprats per a l’alimentació dels animals ... 19
4.3.4. Retirada de cadàvers ... 19
4.4. Departament de Salut ... 20 4.4.1. Inspecció ante mortem i control dels animals sacrificats
LA VIGILÀNCIA I EL CONTROL DE
LES ENCEFALOPATIES ESPONGIFORMES
TRANSMISSIBLES
A CATALUNYA
3 3
4.4.2.1. Bovins ... 20
4.4.2.2. Petits remugants ... 21
4.4.2.3. Diagnòstic laboratorial d’EET ... 21
4.4.3. Proves de confi rmació d’EET ... 22
4.4.4. Retirada dels materials especifi cats de risc (MER) ... 22
4.5. Departament de Medi Ambient i Habitatge ... 26
4.5.1. Eliminació i destrucció dels MER ...26
4.6. Altres ...26
4.6.1. Materials i mètodes ... 27
4.6.2. Resultats ... 27
5. Resultats a Catalunya – any 2005 ... 28
5.1. Programa de detecció, mitjançant la utilització de tests ràpids, de l’EEB i de la tremolor ovina ... 30
5.1.1. Boví: resultats del programa de detecció de l’EEB amb tests ràpids en boví ... 28
5.1.2. Oví: resultats del programa de detecció d’EET amb tests ràpids en oví ... 30
5.1.3. Cabrum: resultats del programa de detecció d’EET amb tests ràpids en cabrum ... 30
5.1.4. Mostres de boví recollides pel Departament de Salut per serveis territorials .... 30
5.1.5. Mostres d’oví recollides pel Departament de Salut per serveis territorials ... 31
5.1.6. Mostres de cabrum recollides pel Departament de Salut per serveis territorials ... 31
5.1.7. Característiques dels animals de l’espècie bovina positius a l’EEB ... 32
5.1.8. Mostres d’espècies diferents a la bovina, ovina i caprina ... 33
5.2. Eliminació dels materials especifi cats de risc ... 33
5.3. Controls de carn a la destinació (DS) ... 34
5.4. Controls i incompliments de la normativa de proteïnes animals transformades (PAT) ... 34
5.4.1. Controls de PAT ... 34
5.4.2. Presa de mostres de proteïnes animals ... 35
5.4.3. Evolució i seguiment de positius ... 35
Annex I. Part I Marc normatiu principal ... 36
Part II Resum de legislació pel que fa a la vigilància de remugants ... 38
LA VIGILÀNCIA I EL CONTROL DE
LES ENCEFALOPATIES ESPONGIFORMES
TRANSMISSIBLES A CATALUNYA
5
01 Introducció
Les encefalopaties espongiformes transmissibles (EET) dels animals són malalties neurodege- neratives letals causades per un agent etiològic de naturalesa proteica anomenat prió. Entre les característiques comunes d’aquestes patologies, s’hi inclouen un llarg període d’incubació, signes neurològics progressius i canvis morfològics degeneratius del sistema nerviós central que acaben amb la mort de l’individu.
Dins d’aquestes malalties trobem, entre d’altres, l’encefalopatia espongiforme bovina (EEB), la tre- molor ovina o scrapie (que afecta ovelles i cabres), l’encefalopatia transmissible dels visons o TME (de l’anglès transmissible mink encephalopathy), la malaltia caquèctica crònica dels cèrvids o CWD (de l’anglès chronic wasting disease) i l’encefalopatia espongiforme felina.
Les EET que han tingut més repercussió, des del punt de vista de la salut pública, han estat l’EEB i la tremolor ovina, aquesta última a causa del seu possible paper en l’origen de l’EEB, tot i no tractar-se d’una zoonosi.
La tremolor ovina es va descriure per primer cop l’any 1732 al Regne Unit. La seva distribució és universal, però poc coneguda. És enzoòtica al Regne Unit i té una incidència molt baixa en d’al- tres països europeus (Irlanda, França, Suïssa, Alemanya, Noruega, República Txeca i Islàndia).
S’ha descrit també a l’Àsia (Japó), Amèrica (Estats Units, Canadà i Brasil) i a l’Àfrica (Ghana i Sud-àfrica). Austràlia i Nova Zelanda són considerats països lliures d’aquesta malaltia. A l’Estat espanyol té una incidència molt baixa. Algunes estimacions consideren que pot afectar el 0,05%
dels ramats d’ovins.
L’EEB fou diagnosticada per primer cop al Regne Unit, el 1986, i va assolir dimensions epidèmi- ques com a conseqüència de l’arribada als pinsos de farines de carn i d’ossos produïdes a partir de subproductes animals afectats.
El possible salt interespècie de l’agent infecciós de l’espècie ovina a la bovina va fer sospitar, ja el 1988, una possible transmissió a l’ésser humà pel consum de productes derivats de bovins afec- tats. Encara que, en un principi, el risc hipotètic d’aquest segon salt interespècie es considerava molt baix, uns anys més tard es van començar a detectar els primers indicis de la transmissió de l’EEB a l’ésser humà. Finalment, el 1996 es va descriure una nova variant d’una EET ja coneguda en l’espècie humana, la malaltia de Creutzfeldt-Jakob. L’agent de l’EEB ha estat identificat com el responsable d’aquesta nova variant de la malaltia de Creutzfeldt-Jakob.
La seva incidència, però, és baixa, com es demostra amb el fet que en el punt més intens de l’epi- zoòtia, els 37.280 casos declarats l’any 1992 al Regne Unit van suposar una incidència del 0,7%
dels animals adults britànics.
LA VIGILÀNCIA I EL CONTROL DE
LES ENCEFALOPATIES ESPONGIFORMES TRANSMISSIBLES A CATALUNYA
1.1. MECANISME DE TRANSMISSIÓ
La tremolor ovina es transmet horitzontalment per via oral, al fetus a través del líquid amniòtic, i a xais acabats de néixer i altres animals que comparteixen les mateixes instal·lacions i pastures, mitjançant els teixits placentaris de les ovelles infectades que contenen una alta càrrega del prió PrPSc. Hi ha una predisposició genètica a la malaltia i diverses poblacions d’ovins presenten diferents períodes d’incubació i susceptibilitat a la tremolor ovina, segons la configuració del gen que és l’origen de la síntesi de la proteïna priònica (PrP).
Amb la descripció dels primers casos d’EEB al Regne Unit es van iniciar els estudis epizootiològics de diversos factors que podien ser els responsables de l’epizoòtia d’EEB o que en podien afectar la futura evolució. No es van trobar evidències de transmissió horitzontal ni d’exposicions comunes a fàrmacs, vacunes ni productes zoosanitaris ni fitosanitaris. Es va descartar també una possible trans- missió a partir d’ovins malalts de tremolor ovina, ja que al 20% de les granges afectades per l’EEB no hi havia ramat oví. L’únic factor comú identificat va ser l’ús de farines de carns i ossos a la composició dels pinsos utilitzats a les explotacions afectades.
L’informe del Parlament del Regne Unit (The BSE Inquiry)1 també conegut com l’informe Phillips, publicat l’octubre de 2000, exposa en les seves conclusions que, probablement l’origen de l’EEB no serà mai conegut amb certesa i es decanta per la hipòtesi que l’EEB va ser originada per una nova soca de prió dels bovins apareguda durant els anys setanta com a conseqüència d’una mutació genètica. A més, minimitza el paper representat pel canvi en el tractament de subproductes per la fabricació de farines de carn amb l’argument que aquells tractaments mai no havien estat capaços d’inactivar completament els agents de les EET. De totes maneres, sembla clar que, independent- ment de la causa inicial de l’EEB, està molt clar que l’epizoòtia va ser mantinguda i incrementada per l’aprofitament de cadàvers i altres subproductes d’animals malalts d’EEB i la seva incorporació, en forma de farines de carn i ossos, en l’alimentació dels bovins.
A més de l’informe Phillips també cal esmentar, pel que fa a les hipòtesis sobre l’origen i la transmissió de l’EEB, el dictamen del Comitè Científic Director de la Comissió Europea, de novembre de 20012.
1.2. EVOLUCIÓ DE L’EPIZOÒTIA
Segons la Comissió Europea, des de 1986 fins al desembre de 2005, s’han confirmat 184.346 casos d’EEB al Regne Unit. Des de 1989, any en què es va declarar el primer cas, s’han trobat 5.516 casos fora de la Gran Bretanya, sobretot en països europeus (Irlanda, França, Portugal, Espanya, Suïssa i Alemanya). Fora d’Europa, s’han descrit casos al Japó, el Canadà, els Estats Units, les illes Malvines, Israel, Liechtenstein i Oman (vegeu la taula 1).
Taula 1 Nombre de casos d’EEB al món Fins País/anyal 198819891990199119921993199419951996199719981999200020012002200320042005Total 1997 Alemanya000001 (a)03 (a)002 (a)007125106546532330 Àustria00000000000000100023 Bèlgica00000000001639463815112131 Dinamarca000001 (a)000000016321115 Eslovàquia000000000000005627323 Eslovènia00000000000000111216 Espanya0000000000000282134173138103632 Finlàndia00000000000000100001 França0000501431261831 (b)1622772401385431982 Grècia00000000000000100001 Irlanda0015 (b)14 (b)17 (b)18 (b)1619 (b)16 (b)74808395149246333185121691.550 Itàlia000000020000005036 (b)3188135 Luxemburg00000000001000010003 Països Baixos000000000022222024196380 Polònia00000000000000045112040 Portugal0001 (a)1 (a)1 (a)3 (a)12153130127159150(b)11386 (b)133(b)91511.004 Rep. Txeca000000000000002247823 Suècia00000000000000000000 Total UE 0015152321204034117122236290429761.0147625223355.024 (excepte RU) Regne Unit 44225147.22814.40725.35937.28035.09024.43614.5628.1494.3933.2352.3011.4411.1961.130614343226184.346 (RU) Total UE4422.5147.24314.42225.38235.11035.11024.47614.5968.2664.5153.4712.5911.9232.1722.1441.376865561188.370 Canadà0000001 (a)0000000001114 EUA 0000000000000001 (a)0012 Illes Malvines00100000000000000001 Israel00000000000000010001 Japó000000000000003245721 Liechtenstein00000000000200000002 Oman00200000000000000002 Suïssa0028152964684538145003342242133459 TOTAL189.862 (a) Total de casos importats. (b) Incloent-hi els casos importats: Irlanda 5 el 1989, 1 el 1990, 2 el 1991 i 1992, 1 el 1994 i 1995; França 1 el 1999; Portugal 1 el 2000, 2002 i 2003; Itàlia 1 el 2002. Font: Report on the monitoring and testing of ruminants for the presence of transmissible spongiform encephalopathy (TSE) in the EU in 2005 – DG (SANCO) – Comissió Europea. 7
LA VIGILÀNCIA I EL CONTROL DE
LES ENCEFALOPATIES ESPONGIFORMES TRANSMISSIBLES A CATALUNYA
L’evolució de l’epizoòtia, al Regne Unit, mostra una corba ascendent fins al 1992, i l’any 1993 és el primer en què es van declarar menys casos que l’anterior. Aquesta inflexió es va produir cinc anys després de la prohibició de l’alimentació dels remugants amb pinsos produïts amb farines de carn, l’any 1988. L’evolució de l’epizoòtia a la resta de països de la Unió Europea va començar a baixar a partir de l’any 2002.
La malaltia apareix per primer cop a l’Estat espanyol l’any 2000, i des d’aleshores fins al gener de 2006 s’han detectat un total de 632 animals afectats.
Gràfica 1 Evolució de l’epizoòtia a l’Estat espanyol
2000 2001 2002 2003 2004 2005
Any
Les dades de la gràfica 1 indiquen que es continua amb el descens de casos iniciat el 2004, un cop superats el nombre màxim de casos de la malaltia l’any 2003 (173).
A Catalunya, el primer cas d’EEB es va detectar el març de 2001, i fins al desembre de 2005 s’han diagnosticat un total de 53 casos. El nombre de casos més alt (19) es va diagnosticar el 2003.
Gràfica 2 Evolució de l’epizoòtia a Catalunya
200 180 160 140 120 100 80 60 40 20 0
Nombre de casos
2
82
134
173
138
103
6
11 10
7 20
18 16 14 12 10 8 6 4
Nombre de casos 2
19
9 Taula 2 Nombre de casos d’EEB a Catalunya
2001 Detectats a Catalunya Escorxador 4
5 6
53
Explotació 1
Detectats a CA 1
2002 Detectats a Catalunya Escorxador 8
11 11
Explotació 3
Detectats a CA 0
2003 Detectats a Catalunya Escorxador 12
17 19
Explotació 5
Detectats a CA 2
2004 Detectats a Catalunya Escorxador 5
10 10
Explotació 5
Detectats a CA 0
2005 Detectats a Catalunya Escorxador 2
5 7
Explotació 5
Detectats a CA 0
Taula 3 Nombre de bovins mostrejats a Catalunya
Any Sacrificats Mostrejats
Escorxador + Explotació + Total mostrejats Total positius
2001 538.1903 10.907 4 1.816 1 12.723 5
2002 572.083 23.446 8 2.352 3 25.798 11
2003 592.277 26.904 12 3.959 5 30.863 17
2004 602.049 27.562 5 5.741 5 33.303 10
2005 599.752 28.433 2 7.355 5 35.788 7
El 28 de gener de 2005 es va confirmar un cas positiu d’EEB en una cabra nascuda a França l’any 2000. Fins a aquell moment, mai no s’havia detectat l’EEB en el bestiar cabrum, en condicions natu- rals. El resultat d’aquesta anàlisi, realitzada dins els programes de vigilància de les EET que es porten a terme a tots els estats membres de la Unió Europea, corresponia a un animal en el qual no es va observar simptomatologia i que va ser sacrificat per al consum humà.
La Comissió Europea (CE) estima que la detecció d’aquest cas aïllat no fa suposar que ens trobem davant d’un problema generalitzat. Malgrat això, la Comissió Europea ha modificat els programes de seguiment de les EET en el bestiar cabrum, i hi ha intensificat els tests d’investigació. Les mesures actuals de precaució i seguretat establertes els darrers anys asseguren un alt nivell de seguretat dels productes de cabrum, però per avaluar la importància d’aquest únic cas d’EET en una cabra, és essencial un seguiment més estricte d’aquesta infecció en el bestiar cabrum. La Comissió Euro- pea preveu un nombre mínim d’anàlisis d’animals que han d’efectuar els estats membres, tenint en compte el volum de les seves poblacions de caprins sans en el moment del sacrifici i la prevalença d’EET en el bestiar boví.
3L’any 2001 es van sacrificar 10.907 bovins de més de 30 mesos, que es van analitzar amb proves de detecció ràpida per a EET i es van destinar al consum humà. Aquell any el FEGA també va sacrificar i destruir 10.808 bovins. Aquests animals no es van analitzar i no es van destinar al consum humà, per la qual cosa no estan comptabilitzats a la taula.
LA VIGILÀNCIA I EL CONTROL DE
LES ENCEFALOPATIES ESPONGIFORMES TRANSMISSIBLES A CATALUNYA
En aquest sentit, el Programa de vigilància i control de les EET de Catalunya no ha detectat, fins ara, cap cas (ni de tremolor ovina ni d’EEB) en el bestiar cabrum. Malgrat tot, arran de la detecció del cas a França, a Catalunya es va decidir reforçar la vigilància en l’espècie cabruna, amb l’anàlisi de totes les cabres reproductores sacrificades, així com de tots els animals d’aquesta espècie morts en l’explotació.
Pel que fa a l’espècie ovina, a principis de l’any 2005, el laboratori de Weybridge (al Regne Unit) va notificar que s’havien detectat 1 cas sospitós d’EEB a Xipre i 2 a França, i que no hi havia elements suficients per descartar l’EEB, cosa que obligava a iniciar un tercer nivell de proves de bioassaig amb ratolins de laboratori durant 12-18 mesos.
1 1
02 Base legal
2.1. Legislació comunitària
Les EET són un dels problemes de seguretat alimentària més profusament reglamentats, a escala comunitària, atès el seu risc potencial, la gravetat dels seus efectes sobre la salut de les persones i les conseqüències derivades en l’àmbit econòmic i de confiança dels consumidors.
Arran de l’aparició de la malaltia al Regne Unit, des de 1989, a la Unió Europea es duen a terme tot un conjunt d’actuacions per gestionar el risc de les EET als animals, en estreta col·laboració entre tots els estats membres i la Comissió Europea, amb la finalitat d’impedir la difusió d’aquesta malaltia.
Aquestes actuacions van donar pas a una normativa bàsica que reforçava les normes de prevenció, control i eradicació de totes les EET. El Reglament (CE) núm. 999/2001, del Parlament Europeu i del Consell, de 22 de maig, pel qual s’estableixen les disposicions per a la prevenció, el control i l’eradicació de determinades encefalopaties espongiformes transmissibles (el Reglament EET) i les modificacions posteriors constitueix la base jurídica fonamental per a qualsevol acte legislatiu relatiu a l’EEB i la tremolor ovina.
El Reglament EET se centra en els riscos de salut pública i de salut animal que poden resultar de les EET dels animals, i regeix tota la cadena de producció i comercialització d’animals vius i productes d’origen animal. El Reglament consolida molta de la legislació prèvia existent sobre les EET i, en particular, de l’EEB. Així, els animals sospitosos de patir una EET s’examinen segons el que disposa l’article 12.2; la vigilància activa dels remugants segons l’article 6 i l’especificat a l’annex III, capítol A, els mètodes de mostratge i de laboratori segons el capítol C de l’annex X i la retirada dels materials especificats de risc (MER) i les prohibicions relatives a l’alimentació dels animals segons l’article 8 i 9 respectivament, juntament amb el que disposa el Reglament (CE) núm. 1774/2002, del Parlament Europeu i del Consell, de 3 d’octubre, pel qual s’estableixen les normes sanitàries aplicables als sub- productes animals no destinats al consum humà.
El Reglament (CE) núm. 1774/2002 estableix estrictes normes de sanitat animal i salut pública que són aplicables a la recollida, el transport, l’emmagatzematge, la manipulació, la transformació i la utilització o l’eliminació de tots els subproductes animals no destinats al consum humà (SANDACH).
L’objectiu fonamental del Reglament és prohibir que determinats subproductes animals (per exemple, animals morts i altres materials que es generen en la producció primària ramadera i en les indústries de transformació d’aliments d’origen animal), ja sigui per motius comercials o sanitaris, no entrin dins de la cadena alimentària i, per tant, es gestionin adequadament.
D’altra banda, el Reglament EET també preveu el procediment, els criteris i les categories per classi- ficar els països segons la seva situació respecte de l’EEB.
Totes aquestes disposicions estan basades en recomanacions internacionals de l’Organització Mundial de la Sanitat Animal (OIE)4 i en dictàmens científics emesos pels comitès -Comitè Científic Director5 i l’Autoritat Europea de Seguretat Alimentària (EFSA6)- que aconsella la Comis- sió Europea per assegurar un alt nivell de protecció de la salut dels consumidors.
4 http://www.oie.int/esp/es_index.htm
5 http://ec.europa.eu/food/fs/sc/ssc/outcome_en.html
6 http://www.efsa.europa.eu/en.html
LA VIGILÀNCIA I EL CONTROL DE
LES ENCEFALOPATIES ESPONGIFORMES TRANSMISSIBLES A CATALUNYA
Així, per exemple, l’any 2005, l’EFSA va ser convidada per la Comissió Europea a revisar els dictà- mens científics previs (Comitè Científic Director) sobre la retirada de determinats teixits bovins com a MER. Amb data 28 d’abril de 2005, l’EFSA va emetre el seu dictamen, del qual es podia concloure que hi havia base científica per revisar el límit d’edat per a l’extracció de determinats MER en bovins, en particular, pel que fa a la columna vertebral.
D’aquesta manera, la Comissió Europea va adoptar el Reglament (CE) núm. 1974/2005 de la Co- missió, de 2 de desembre de 2005, pel qual es modifiquen els annexos X i XI del Reglament (CE) núm. 999/2001 del Parlament Europeu i del Consell quant als laboratoris nacionals de referència i el material especificat de risc vertebral, i augmentava a 24 mesos, per a l’espècie bovina, el límit d’edat per extreure la columna vertebral, incloent-hi els ganglis de l’arrel dorsal.
2.2. Legislació estatal
L’ordenament jurídic de l’Estat espanyol disposa, a més, del Reial decret 3454/2000, de 22 de de- sembre, pel qual s’estableix i regula el Programa integral coordinat de vigilància i control de les EET dels animals, i del Reial decret 1911/2000, de 24 de novembre, pel qual es regula la destrucció dels materials especificats de risc (MER) en relació amb les EET.
En totes aquestes normes s’estableixen les mesures que cal aplicar davant les EET, orientades a:
· La vigilància epidemiològica de les subpoblacions animals susceptibles de presentar la malal- tia, amb analítiques i sistemes de detecció i confirmació de casos.
· La declaració obligatòria dels casos sospitosos.
· La formació de personal que hi està relacionat, com els ramaders i els veterinaris.
· La prevenció de la transmissió de l’agent a les persones i als animals, mitjançant controls ana- lítics previs al consum humà i l’eliminació i gestió dels MER.
Així mateix, es preveuen mesures d’investigació epizootiològica i d’eradicació en els supòsits en què es confirmi la malaltia.
Sens perjudici de la plena aplicabilitat del Reglament (CE) núm. 1974/2005 a l’Estat espanyol i per seguir amb el principi de seguretat jurídica per adaptar el Reial decret 1911/2000 a la situació actual, es va publicar l’Ordre PRE/1868/2006, de 9 de juny, per la qual es modifica el Reial decret 1911/2000, de 24 de novembre, pel qual es regula la destrucció de materials especificats de risc en relació amb les encefalopaties espongiformes transmissibles (vegeu la taula 6 – Materials especificats de risc).
2.3. Legislació autonòmica
El Decret 40/2001, de 6 de febrer, pel qual s’estableixen mesures addicionals a Catalunya de control de l’encefalopatia espongiforme bovina, que rebaixa a 24 mesos l’obligació que tenen els estats membres d’analitzar, mitjançant tests ràpids de detecció, tots els bovins de més de 30 mesos desti- nats al consum humà i morts a la granja. A la resta de l’Estat espanyol, aquesta mesura de testar els animals de més de 24 mesos es va adoptar posteriorment el juliol de 2001.
1 3
2.4. Tendències de futur
La Comissió Europea va adoptar el 15 de juliol de 2005 un document de reflexió, el pla de treball de les encefalopaties espongiformes transmissibles (EET), anomenat Full de ruta de les EET,7 que proporciona a curt, mitjà i llarg termini un esquema de possibles canvis futurs de les mesures exis- tents a la UE amb relació a l’EEB i la tremolor ovina. Durant els últims anys, hi ha hagut una disminució significativa del nombre de casos positius d’EEB a la UE, ateses les rigoroses mesures comunitàries de reducció de risc establertes. En vista d’aquesta tendència positiva i dels nous progressos en la ciència i la tecnologia, el pla de treball de les EET considera possible fer esmenes a algunes de les mesures actuals, encara que continua fent de la seguretat dels aliments i de la protecció del consu- midor la prioritat més important.
El pla de treball de les EET és un document de reflexió que apunta les futures mesures que es po- drien prendre, amb relació a l’EEB. Proporciona una descripció de les possibles esmenes a establir en temes, com ara la retirada dels materials especificats de risc (MER), la prohibició d’usar proteïnes animals en l’alimentació dels remugants, la política de sacrificis i els programes de supervisió. El pla de treball s’utilitzarà com a base per a la discussió amb els estats membres, el Parlament Europeu i les parts interessades.
Es pot considerar una revisió del límit d’edat per a la retirada de certs MER, basada en les dades de la vigilància de l’EEB i amb el suport dels dictàmens científics. Pel que fa a la prohibició total de la proteïna animal processada en l’alimentació animal, establerta l’any 1994 i que es va ampliar al 2001, podrien revisar-se’n també certes mesures, un cop que es compleixen certs criteris específics i que es demostri científicament que no es comprometrien les mesures actuals d’eradicació.
El pla de treball de les EET considera, alhora, una revisió dels règims actuals de testatge d’animals, pel que fa a les EET, possiblement amb un plantejament més dirigit. També suggereix buscar alter- natives al sacrifici immediat de la cohort sencera, quan es detecti un cas d’EEB, per evitar el dany social i econòmic dels sacrificis massius.
A llarg termini, el pla de treball proposa que la situació sigui reexaminada tenint en compte les noves mesures introduïdes a curt i mitjà termini, i pren en consideració els darrers coneixements científics.
Annex I
Part I Marc normatiu principal
Part II Resum de legislació pel que fa a la vigilància de remugants
7 http://ec.europa.eu/food/food/biosafety/bse/roadmap_es.pdf
LA VIGILÀNCIA I EL CONTROL DE
LES ENCEFALOPATIES ESPONGIFORMES TRANSMISSIBLES A CATALUNYA
03 Les responsabilitats i les actuacions
Les responsabilitats de les mesures que s’articulen en el marc de la lluita contra l’EEB i les derivades del seu control efectiu estan clarament delimitades, pel que fa a les actuacions de les administracions públiques, en diferents àmbits:
Unió Europea
· Adopta les mesures normatives per garantir la protecció de la salut dels consumidors i vetlla perquè es compleixin en la totalitat dels estats membres.
· Cofinança les mesures d’intervenció de mercat i d’una part dels costos dels tests de laboratori.
· Fa controls i auditories als estats membres, mitjançant missions d’inspecció de l’Oficina Ali- mentària i Veterinària (OAV), situada a Grange (Irlanda).
· Comissió Europea (pàgina EEB/tremolor ovina)8 Administració de l’Estat
· Vetlla per la coordinació de les comunitats autònomes i ordena l’economia en el sector afectat, mitjançant l’aprovació de la normativa bàsica que es consideri necessària. Dins d’aquesta co- ordinació, cal assenyalar-hi les funcions dels laboratoris nacionals de referència, d’acord amb els actes jurídics de la Unió Europea.
· Agència Espanyola de Seguretat Alimentària.9
· Ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació. Informació sobre l’EEB per a ramaders.10
Comunitats autònomes
· Els correspon la competència plena pel que fa a l’execució i el control en matèries de sanitat animal, salut pública i medi ambient, a més del desenvolupament normatiu de la legislació bàsica nacional i comunitària.
· Han d’executar les mesures adoptades i controlar-ne l’aplicació adequada, i han de desenvolupar i adequar les normes a cada àmbit territorial per aplicar-les correcta- ment. Per això, i ateses les seves competències, aquestes administracions són les responsables del control del compliment, en els seus territoris, de les normes dirigides a garantir la sanitat humana, la sanitat animal i el medi ambient.
Administracions locals
· Els correspon l’execució de determinades mesures en matèria d’escorxadors, residus,
1 5
04 Situació a Catalunya
4.1. Autoritats competents
Les autoritats competents a Catalunya són:
a) El Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca (DARP):11
· Direcció General de Producció, Innovació i Indústries Agroalimentàries (DGPIIA)
· Subdirecció General de Ramaderia Servei de Sanitat Animal
Servei de Producció Ramadera b) El Departament de Salut (DS):12
· Direcció General de Salut Pública (DGSP)
· Subdirecció General de Protecció de la Salut Servei de Veterinària de Salut Pública
c) L’Agència de Residus de Catalunya (ARC) del Departament de Medi Ambient i Habitatge (DMAH)13 d) L’Agència de Salut Pública de Barcelona (ASPB)14
4.1.1. Mecanismes de coordinació
Per coordinar les actuacions d’aquests organismes en les diferents fases de la cadena alimentària, i per tal de dur a terme la vigilància i el control sistemàtic i de producció dels bestiars boví, oví i ca- brum, el 7 de maig de 1996 es va crear la Comissió de Seguiment de l’EEB a Catalunya, formada per tècnics del DS, del DARP i del DMAH, i per representants de les associacions de les empreses d’aprofitament de subproductes animals i de les del sector carni i la producció de bestiar.
Des de l’any 2004, aquesta Comissió de Seguiment treballa en el si de l’Agència Catalana de Se- guretat Alimentària (ACSA)15 i té com a objectiu debatre l’estat de la situació a Catalunya i propo- sar actuacions per tal de millorar la lluita i el control de les EET. És una comissió de treball transversal, amb una periodicitat de reunions ordinària trimestral, on hi ha representats els diferents organismes públics i sectors professionals al llarg de la cadena alimentària amb responsabilitats en la matèria:
· Subdirecció General de Protecció de la Salut del DS
· Subdirecció General de Ramaderia del DARP
· Agència de Residus de Catalunya del DMAH
· Agència Catalana de Seguretat Alimentària del DS
11 http://www.gencat.net/darp/camp.htm
12 http://www.gencat.net/salut/depsan/units/sanitat/html/ca/Du1/index.html
13 http://mediambient.gencat.net/cat/inici.jsp
14 L’Agència de Salut Pública de Barcelona duu a terme les tasques del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya en l’àmbit territorial del municipi de Barcelona. http://www.aspb.es/
15 http://www.gencat.net/salut/acsa/Du12/html/ca/Du12/
LA VIGILÀNCIA I EL CONTROL DE
LES ENCEFALOPATIES ESPONGIFORMES TRANSMISSIBLES A CATALUNYA
· Consell de Col·legis Veterinaris de Catalunya
· Laboratori de Referència en Malalties Priòniques Animals de Catalunya (PRIO- CAT) del Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA)
· Unió de Pagesos
· Associació Espanyola de Productors de Boví de Carn (ASOPROVAC)
· Federació Catalana d’Indústries de la Carn (FECIC)
· Associació Nacional de Magatzems Frigorífics de Carns i Sales d’Especeja- ment (ANAFRIC)
· Associació Nacional d’Indústries Transformadores de Greixos Animals, Deco- misos i Subproductes Carnis (ANAGRASA)
4.1.2. Formació
En aquest àmbit, hi juga un paper rellevant la formació per actualitzar els coneixements teòrics i pràctics dels veterinaris clínics i també dels veterinaris responsables del control oficial, en les etapes de producció ramadera i en el sacrifici a l’escorxador. En aquest sentit, els departaments de Salut i d’Agricultura, Ramaderia i Pesca han dut a terme activitats formatives sobre neurologia veterinària, impartides per la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona, adreçades als veterinaris oficials.
4.2. Programa de vigilància i control de les encefalopaties espongiformes transmissibles
Els organismes citats anteriorment realitzen a Catalunya les actuacions en les diferents fases de la cadena alimentària, per tal de dur a terme la vigilància i el control sistemàtic de la producció dels bestiars boví, oví i cabrum.
Aquestes actuacions es concreten principalment en el Programa de vigilància i control de les EET que ofereix una vigilància epidemiològica que es fonamenta sobre dos grans pilars: la vigilància activa i la vigilància passiva.
· Vigilància activa: consisteix en la recerca directa de tots els casos possibles d’una determinada subpoblació animal, i arriba a diagnosticar la malaltia encara que no se n’observin signes clí- nics, mitjançant les proves de laboratori.
· Vigilància passiva: es fixa en l’aparició de signes clínics, trastorns o evidències de la malaltia que poden conduir al diagnòstic de casos. És la vigilància que du a terme el granger o els veterinaris clínics sobre els animals que presenten símptomes compatibles amb EET i que es notifiquen com a sospitosos, i dels quals s’ha de fer un examen laboratorial posterior.
Fins a mitjan any 2000, la majoria dels casos d’EEB detectats ho van ser mitjançant una vigilància passiva tradicional. La detecció d’EEB als bovins sans sacrificats el 2000 va revelar la necessitat d’una vigilància activa, la qual es va introduir a tota la Comunitat a començaments de 2001, i que consisteix bàsicament en el següent:
1 7
4.2.1. Vigilància dels bovins
La vigilància en els animals de l’espècie bovina per la presència de l’EEB es divideix en els grups d’animals següents:
a) Animals morts
b) Animals sotmesos a sacrifici especial d’urgència
c) Animals amb símptomes clínics a la inspecció ante mortem d) Animals sans sacrificats per al consum humà
e) Animals sacrificats com a mesura d’eradicació d’EEB f) Animals sospitosos de patir una EET
4.2.2. Vigilància dels petits remugants
La vigilància en els animals de l’espècie ovina i caprina per la presència d’EET es divideix en els grups d’animals següents:
a) Animals sans de més de 18 mesos sacrificats per al consum humà b) Animals morts
c) Animals sacrificats com a mesura d’eradicació d’EET d) Animals sospitosos de patir una EET
4.2.3. Vigilància d’altres espècies animals
La vigilància a d’altres espècies animals que no siguin bovins, ovins i caprins és voluntària, sense que la normativa indiqui altres especificacions.
4.3. Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca
El DARP realitza a Catalunya les actuacions de vigilància i control de les EET en el bestiar boví, oví i cabrum en la fase primària de la cadena alimentària.
4.3.1. Vigilància epidemiològica
Vigilància activa: es basa en la presa de mostres d’animals morts en l’explotació o sacrificats no destinats al consum humà –ambdues subpoblacions corresponents a animals no considerats sospi- tosos– i a l’anàlisi16 posterior mitjançant proves de diagnòstic ràpid d’EET degudament autoritzades per la UE.
En el cas dels bovins s’analitzen els animals morts a l’explotació de més de 24 mesos i en el cas dels petits remugants els de més de 18 mesos.
Vigilància passiva: es basa en controls a les explotacions ramaderes, detecció i declaració de casos sospitosos. Atès que les EET poden tenir una simptomatologia que, a més de variada, pot resultar molt poc evident en els primers moments de la fase clínica, s’ha de dur a terme una recerca a les ex- plotacions, dirigida especialment a detectar qualsevol símptoma compatible amb aquestes patologi- es. Qualsevol símptoma compatible amb una EET, que no es justifiqui amb un altre procés patològic, ha de ser considerat sospitós d’una EET i ha de ser declarat a les autoritats competents per tal de que es puguin prendre les mesures oportunes.
16 Aquestes mostres s’analitzen al Laboratori de Sanitat Ramadera de Barcelona del DARP.
LA VIGILÀNCIA I EL CONTROL DE
LES ENCEFALOPATIES ESPONGIFORMES TRANSMISSIBLES A CATALUNYA
4.3.2. Mesures d’investigació epizootiològica i eradicació
Aquestes mesures es posen en marxa quan es confirmen casos de la malaltia, per tal de conèixer el seu origen, així com conèixer els animals o productes que puguin presentar risc d’estar-ne afectats.
De les conclusions extretes de la investigació dependran les mesures d’eradicació corresponents: el sacrifici i la destrucció dels animals per als quals no s’hagi descartat que puguin formar part de les poblacions de risc, així com qualsevol altre producte que pugui representar un risc de transmissió de la malaltia.
4.3.2.1. Sacrifici en els bovins
La normativa vigent en matèria d’EET preveu el sacrifici i la destrucció dels animals de risc lligats a un cas positiu d’EEB. Els animals de risc són animals que no mostren símptomes però que es considera que tenen un risc més alt d’estar infectats d’EEB, atès que hi ha un vincle epizootiològic. En els ani- mals de risc hi està inclosa tota la cohort d’edat, i en el cas de les femelles, la progènie del cas positiu d’EEB. La cohort d’edat la constitueixen els animals nascuts en el mateix ramat que el cas positiu durant el període comprès entre dotze mesos abans i dotze mesos després de la data de naixement del cas positiu d’EEB, i els animals que durant el primer any de vida van conviure amb l’animal afectat durant aquest període.
4.3.2.2. Sacrifici en els petits remugants
Les disposicions actuals exigeixen, de manera genèrica, el sacrifici de tot el ramat en cas que es detecti la presència d’EET en cabrum, amb la possibilitat d’excloure d’aquest sacrifici els ovins amb genotips considerats resistents enfront de les EET. Els casos atípics són els casos de tremolor ovina amb un perfil clínic, patològic i molecular diferent de la tremolor clàssica, en els quals l’EEB queda ex- closa. Sovint detectats mitjançant vigilància activa, i sense cap difusió, o una difusió mínima, a la resta del ramat, i que afecten ovins i cabrum amb genotips considerats resistents a l’EEB (a diferència de la tremolor ovina clàssica). Les proves moleculars diferenciadores vigents des del gener de 2005 poden excloure la presència d’EEB a la majoria dels casos d’EET en el termini de poques setmanes.
Taula 4 Tests efectuats pel DARP
Any Boví
Oví/cabrum Sospitosos Morts a l’explotació Eradicació Total
2001 2 1.521 293 1.816 48
2002 1 1.841 510 2.352 473
2003 5 3.518 436 3.959 339
2004 5 5.441 194 5.949 430
2005 4 7.287 64 7.355 1.524
TOTAL 17 19.688 1.497 21.1222 2.814
1 9
4.3.3. Controls de productes emprats per a l’alimentació dels animals
El juliol de 1994 es va introduir la prohibició d’alimentar el bestiar boví, oví i cabrum amb farina de carn i ossos procedent de mamífers. Aquesta prohibició parcial de l’ús de proteïnes animals trans- formades (PAT) va passar a ser total per a tota la UE l’1 de gener de 2001 i es va ampliar als pinsos destinats als animals criats per a la producció d’aliments, amb algunes excepcions com ara l’ús de farines de peix pels animals no remugants. La presència en els pinsos de qualsevol dels components d’origen animal prohibits ha de considerar-se una infracció de la prohibició relativa als pinsos, és a dir, s’ha d’establir una tolerància zero.
El DARP du a terme controls als establiments (magatzems, intermediaris, distribuïdors, fàbriques de pinsos i explotacions ramaderes) i presa de mostres i anàlisis17 dels aliments per als animals.
Taula 5Nombre d’inspeccions i de mostres relatius a l’alimentació dels animals realitzats pel DARP de l’any 2003 al 2005
Any
Nre.
d’inspec- cions en establi- ments18
Nre. de mostres Matèries
primeres Positives Pinso compost
remugants Positives
Pinso compost no remu- gants
Positives Total
mostres Positives
2003 396 53 0 377 0 292 0 685 0
2004 476 23 0 325 3 312 6 660 9
2005 430 35 0 288 1 222 0 545 1
4.3.4. Retirada de cadàvers
De conformitat amb la normativa nacional, els propietaris dels animals morts han de notificar la inci- dència al DARP en el termini de set dies. Aquests animals morts en les explotacions ramaderes s’han de col·locar, immediatament després de ser detectats, en contenidors o sobre superfícies pavimen- tades, en el cas d’animals de gran volum (boví i equí). Els ramaders s’han de posar en contacte, al més aviat possible, amb una empresa autoritzada, per tal que els reculli i els transporti, ja que, des de l’entrada en vigor del Reglament (CE) núm. 1774/2002, tant l’enterrament com la incineració in situ estan prohibits, tret que l’autoritat competent els autoritzi en casos especials (zones remotes o brot d’una de les malalties de la llista de l’OIE).
S’ha de tenir en compte, a més, que els cadàvers de remugants estan considerats tots com a MER, ja que contenen aquests materials, i els ramaders estan obligats a lliurar aquests cadàvers a una empresa autoritzada perquè els destrueixin.
A Catalunya (com en altres comunitats autònomes) els ramaders poden contractar un sistema d’as- segurança agrària subvencionada pel DARP i el MAPA que cobreix les despeses de la recollida i el tractament dels remugants morts.
Directament relacionat amb tot el que s’ha esmentat, el sistema d’identificació i control de moviments de bovins per a aquesta espècie (SIMOGAN) permet, juntament amb el llibre de registre de bovins, garantir la traçabilitat d’aquests animals. Cal esmentar també que properament el DARP implantarà i mantindrà un nou sistema d’identificació del bestiar oví i cabrum.
17 Aquestes mostres d’aliments per als animals s’analitzen al Laboratori Agroalimentari de Cabrils del DARP.
18 Fàbriques de pinso, autoconsum, intermediaris, explotacions de remugants i explotacions de no remugants.
LA VIGILÀNCIA I EL CONTROL DE
LES ENCEFALOPATIES ESPONGIFORMES TRANSMISSIBLES A CATALUNYA
4.4. Departament de Salut
4.4.1. Inspecció ante mortem i control dels animals sacrificats d’urgència als escorxadors Els animals destinats al sacrifici d’urgència es consideren una població de risc, ja que moltes de les patologies que presenten amb més freqüència cursen amb trastorns neurològics.
Quan els serveis veterinaris oficials consideren que un remugant presenta símptomes compatibles amb una EET, sense que sigui possible descartar-hi la malaltia, declaren l’animal com a cas sospitós i no apte perquè se sacrifiqui per al consum humà. Aquests animals s’immobilitzen cautelarment en viu. Aquest fet es comunica al DARP que efectua una nova visita del cas sospitós i una investigació epizootiològica. Quan, un cop finalitzades aquestes actuacions, no s’arriba a un altre diagnòstic pre- sumptiu, el remugant se sacrifica sota mesures especials i es trasllada a una planta de tractament de subproductes on es prenen mostres que confirmen la sospita d’EET o la descarten.
4.4.2. Anàlisis per a la investigació de l’agent causal de les EET en els animals sacrificats a l’escorxador
Els controls laboratorials tenen com a finalitat evitar que els animals malalts arribin a la cadena ali- mentària, cosa que garanteix la seguretat dels consumidors i, al mateix temps, permeten conèixer l’abast real de la malaltia en el bestiar i controlar el grau de l’evolució del brot en el temps. D’aquesta manera l’efectivitat de les mesures adoptades pot ser controlada i avaluada.
4.4.2.1. Bovins
La UE obliga tots els estats membres a analitzar, mitjançant tests ràpids de detecció, tots els bovins de més de 30 mesos destinats al consum humà.19
A Catalunya, aquesta edat es va rebaixar a 24 mesos, el febrer de 2001, i a la resta de l’Estat espa- nyol el juliol de 2001. D’aquesta manera, no es pot lliurar al consum cap boví de més de 24 mesos que no hagi estat sotmès, amb resultat negatiu, a una prova de detecció de l’EEB per una tècnica de diagnòstic ràpid autoritzada, que es duu a terme als laboratoris de salut pública del Departament de Salut a Manresa, la Seu d’Urgell i Girona, i al Laboratori CReSA-PRIOCAT.20
El testatge sistemàtic dels bovins de més de 24 mesos fa possible que es detectin animals afectats, que no presenten simptomatologia compatible amb l’EEB. Mentre es realitzen les proves de detecció d’EEB, totes les parts del cos de l’animal testat, incloses la pell i la sang, així com la resta d’animals de la mateixa explotació, es retenen fins que es coneix el resultat de les proves, tret que es destru- eixin abans d’obtenir-se. Només si es disposa de resultats negatius en la prova de detecció es fa el marcatge sanitari de la canal i es pot lliurar al consum.
En el cas que es detecti un resultat positiu o dubtós, la resta dels animals procedents de la mateixa explotació, així com les seves vísceres i despulles, tot i el resultat negatiu que puguin haver obtingut, són intervinguts pels serveis veterinaris oficials, tot esperant que la investigació epizootiològica que caldrà realitzar a l’explotació de procedència, descarti que no es tracta d’animals de les poblacions de risc definides per l’OIE, si es detecta un cas d’EEB. Cal dir que el resultat negatiu obtingut en aquests animals permetria lliurar-los per al consum i, per tant, la intervenció és una mesura addicional de se-
2 1
La Direcció General de Salut Pública va establir, l’any 2001, que tots els escorxadors que volgues- sin sacrificar bovins de més de 24 mesos s’havien d’integrar en un programa de presa de mostres i anàlisi per per detectar EEB. Per tant, des d’aleshores, tots els escorxadors que ho han sol·licitat i que s’han adaptat a les condicions exigides s’han anat incloent a la llista d’escorxadors integrants del Programa, un cop concedida l’autorització per sacrificar bovins de més de 24 mesos. Actualment, aquests establiments són onze escorxadors.
4.4.2.2. Petits remugants
Per tal de permetre la vigilància epizootiològica dels petits remugants, el Programa d’EET inclou un mostratge aleatori d’ovins i caprins de més de 18 mesos per a la detecció de la tremolor ovina.
Arran de la detecció a França del primer cas d’EEB en cabrum, a Catalunya aquest programa es va ampliar amb la investigació de tot el cabrum de més de 18 mesos.
La programació de la presa de mostres no sistemàtica es fa de manera uniforme en funció del sacrifici de cada escorxador. L’edat dels animals es determina prenent com a referència el grau de desenvolupament de la dentadura. Les mostres es prenen d’animals en què hagin fet erupció dues dents incisives definitives.
4.4.2.3. Diagnòstic laboratorial d’EET
Els controls laboratorials tenen com a finalitat evitar que els animals malalts arribin a la cadena ali- mentària, cosa que garanteix la seguretat dels consumidors i, al mateix temps, permet establir l’abast de la malaltia i controlar l’evolució del brot en el temps. D’aquesta manera es pot controlar i avaluar l’efectivitat de les mesures adoptades.
Actualment no es disposa de proves validades per al diagnòstic d’aquestes malalties en animals vius.
Així doncs, la totalitat de les proves emprades per al diagnòstic de les EET són proves post mortem, és a dir, que es realitzen en animals morts o sacrificats.
Finalment, cal dir que el diagnòstic d’aquestes malalties únicament es pot dur a terme en laboratoris autoritzats.
a) Programes de vigilància activa: proves de diagnòstic ràpid
Es tracta de proves amb una elevada sensibilitat i especificitat, fet que proporciona el grau de fiabilitat necessari per detectar animals com a positius, fins i tot abans que apareguin símp- tomes característics d’aquest grup de malalties. Totes aquestes proves es fonamenten en la detecció de proteïna priònica (PrP) i es dirigeixen a animals que no presentaven simptomato- logia sospitosa d’EET.
La Comissió de la UE ha d’avaluar i autoritzar les proves de diagnòstic ràpid abans no puguin emprar-se. Actualment hi ha 12 proves autoritzades per al bestiar boví i 8 per al bestiar oví i cabrum.
Els laboratoris autoritzats per al diagnòstic d’EET mitjançant proves de diagnòstic ràpid, a Catalunya són:
· Del Departament de Salut: els laboratoris de salut pública de Manresa, la Seu d’Urgell i Girona.
· Del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca: el Laboratori de Sanitat Ramadera de Barcelona.
· Del Centre de Recerca en Sanitat Animal (CReSA): el Laboratori de Referència en Ma- lalties Priòniques Animals de Catalunya (PRIOCAT).
