PLA PER A L’ENERGIA SOSTENIBLE I EL CLIMA
DE SANT JUST DESVERN
ANNEXOS
Desembre 2018
Exp. 2018/4879
Àrea de Territori i SostenibilitatGerència de Serveis de Medi Ambient Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat
PLA D’ACCIÓ PER A L’ENERGIA SOSTENIBLE I EL
CLIMA DEL MUNICIPI DE SANT JUST DESVERN
ANNEXOS
Equip redactor
ARDA, Gestió i Estudis Ambientals, Empresa consultora
Anna Martín, llicenciada en geologia i màster en gestió ambiental. Direcció dels treballs.
Lluís Salada, biòleg i màster en gestió ambiental.
Judit Manuel, grau en antropologia i màster en desenvolupament local sostenible.
Ajuntament de Sant Just Desvern
Ferran Rueda, tècnic de medi ambient.
Diputació de Barcelona; Direcció dels treballs
Carme Melcion, Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat.
PLA D’ACCIÓ PER A L’ENERGIA SOSTENIBLE i EL CLIMA DE SANT JUST DESVERN ANNEXOS.
El Pla d’Acció per a l’Energia i el Clima (PAESC) es redacta d’acord a les directrius del Pacte d’Alcaldes per a l’Energia i el Clima de la Unió Europea i s’ha elaborat seguint la metodologia establerta per l’Oficina Tècnica de Canvi Climàtic i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona.
Mitjançant l’adhesió al Pacte, l’Ajuntament de Sant Just Desvern es compromet voluntàriament a aplicar en el seu territori els objectius climàtics i energètics de la UE. El PAESC s’estructura en els document següents:
DOCUMENT I: PAESC. PLA DE MITIGACIÓ I TAULES RESUM DEL PAESC DOCUMENT II: PLA LOCAL D’ADAPTACIÓ AL CANVI CLIMÀTIC (PLACC) DOCUMENT DE SÍNTESI
PLA D’ACCIÓ PER A L’ENERGIA SOSTENIBLE i EL CLIMA DE SANT JUST DESVERN ANNEXOS.
ANNEXOS
SUMARI
ANNEX FONTS I FACTORS D’EMISSIÓ
PLA D’ACCIÓ PER A L’ENERGIA SOSTENIBLE i EL CLIMA DE SANT JUST DESVERN ANNEX: FONTS I FACTORS D’EMISSIÓ
Pàg. 1
ANNEX: FONTS I FACTORS D’EMISSIÓ
FONTS D’OBTENCIÓ DE LES DADES
L’inventari d’emissions parteix de l’anàlisi dels consums energètics dels diferents sectors del municipi que es tenen en compte en la metodologia comuna dels PAESC coordinats per la Diputació de Barcelona.
Les dades de partida per a l’anàlisi es detallen a continuació. Àmbit PAESC
Comprèn els sectors residencial o domèstic, terciari o serveis, transport, residus i cicle de l’aigua.
Les dades de consum energètic han estat facilitades per la Diputació de Barcelona, L’assignació per sectors es fa d’acord amb la metodologia fixada per aquest ens coordinador del pacte:
• Electricitat: consum final d’energia per sectors a partir de l’ICAEN (domèstic i serveis)
• Gas natural: consum d’energia per sectors a partir de l’ICAEN (domèstic i comercial-serveis).
• Combustibles líquids (gasoil C, gasoil A, gasolina, biodièsel): dades de l’ICAEN de consum provincial. L’assignació per al municipi i per als sectors (domèstic, serveis i transport) es fa a partir d’una sèrie d’estimacions fixades en la metodologia de la Diputació de Barcelona. Per estimar el consum domèstic i terciari del gasoil C s’utilitza una metodologia diferent segons hi hagi xarxa de gas natural o no. L’assignació de les emissions del sector transport es fa a partir del parc mòbil del municipi.
• GLP (propà, butà i mescles): dades de l’ICAEN de consum provincial. L’assignació per al municipi i per als sectors (domèstic, serveis i transport) es fa a partir d’una sèrie d’estimacions fixades en la metodologia de la Diputació de Barcelona.
Altres dades proporcionades per al càlcul de les emissions no directament derivades del consum d’energia al municipi són les següents:
• Residus: Tones de residus generats de les diferents fraccions segons tipus de gestió proporcionades per la Diputació de Barcelona a partir de les dades de l’Agència de Residus de Catalunya. Les emissions es calculen aplicant factors d’emissió per cada tipologia de gestió. També es té en compte la recuperació d’energia en les plantes de valorització energètica de residus.
• Cicle de l’aigua: Volum d’aigua d’abastament al municipi proporcionat per la Diputació de Barcelona a partir de les dades de l’ACA i emissions calculades a partir del consum mitjà de les plantes de potabilització i depuració.
PLA D’ACCIÓ PER A L’ENERGIA SOSTENIBLE i EL CLIMA DE SANT JUST DESVERN ANNEX: FONTS I FACTORS D’EMISSIÓ
Pàg. 2
Per a totes les dades s’ha disposat de la sèrie completa des del 2005 al 2017 del consum d’electricitat, GLP, combustibles líquids i gas natural1 i les emissions procedents del residus i cicle de l’aigua.
Pel que fa a la producció energètica local, per a les instal·lacions no municipals, les dades procedeixen del Registre administratiu d’instal·lacions de producció d’energia elèctrica del Ministerio para la transición ecológica. Aquest registre aporta la dada de potència instal·lada, la producció local s’ha obtingut aplicant factors de producció per unitat de potència instal·lada.
Taula 1-1: Factors de producció d’electricitat en instal·lacions fotovoltaiques Tipus instal·lació Factor de producció kWh/kW
Autònoma
(autoconsum) 1KW (autònom) 876 Connectada a xarxa 1 KW (xarxa) 1.095
Font: Diputació de Barcelona de la Metodologia per a l’elaboració de PAESC.
Àmbit de l’Ajuntament
Les dades de partida per als inventaris d’emissions i l’anàlisi dels consums energètics en l’àmbit de l’Ajuntament es detallen a continuació.
• Consums energètics:
- Dades globals del consum energètic d’equipaments, enllumenat i flota municipal procedents del SIE. Les dades dels inventaris s’han actualitzat a desembre de 2017.
- No s’ha disposat de dades de consum de les flotes dels serveis externalitzats. Per a l’inventari 2017, s’ha considerat el mateix consum que en l’inventari de base del PAESC.
- El municipi no té transport públic gestionat directament per l’Ajuntament, per la qual cosa s’han eliminat aquestes dades dels inventaris anteriors. • Dades relatives a equipaments i instal·lacions municipals:
- Llistat d’equipaments municipals i dades de consum d’electricitat i gas natural de cadascun dels anys 2012 a 2017:
o Equipaments de gestió pròpia, dades del SIE.
o Equipaments de gestió internalitzada, dades de la monitorització energètica (des de 2015) o les dades facilitades per les empreses gestores dels equipaments (anterior al 2015).
• Dades de producció energètica:
- Característiques de les instal·lacions fotovoltaiques de l’Ajuntament (gestionades per l’empresa pública municipal PROMUNSA): localització, any d’instal·lació i potència instal·lada.
- Seguiment de la producció elèctrica des del 2005 al 2018.
1
PLA D’ACCIÓ PER A L’ENERGIA SOSTENIBLE i EL CLIMA DE SANT JUST DESVERN ANNEX: FONTS I FACTORS D’EMISSIÓ
Pàg. 3
FACTORS D’EMISSIÓ
L’estimació de tones de CO2 eq emeses s’ha fet aplicant a les dades relacionades a l’apartat anterior els factors d’emissió de GEH corresponents a cada font. Els factors d’emissió emprats són els proposats per la Diputació de Barcelona en la metodologia per a l’elaboració de PAESC.
Les emissions associades del consum elèctric es calculen a partir del mix elèctric
estatal tenint en compte la producció local d’energia i el consum local d’energia amb garantia d’origen 100% renovable.
Al municipi de Sant Just Desvern hi ha producció local d’energia a partir de fonts renovables des de l’any 2005; igualment, des del 2015 el consum d’electricitat dels equipaments de gestió directa i de l’enllumenat públic és electricitat verda. Per això els factors d’emissió estatals s’han corregit tenint en compte aquests factors locals. En la taula següent es presenten els factors d’emissió local (FEL) per a l’electricitat consumida al municipi que s’han aplicat al PAESC i la comparativa amb els del mix elèctric estatal.
Taula 1-2: Factors d’emissió del mix elèctric estatal i local en kgCO2/kWh
2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013 2014 2015 2016 2017
FEL 0,481 0,434 0,443 0,392 0,347 0,276 0,334 0,329 0,269 0,269 0,291 0,340 0,407
mix
estatal 0,481 0,434 0,443 0,392 0,347 0,277 0,335 0,330 0,270 0,270 0,300 0,360 0,430 Font: Diputació de Barcelona de la Metodologia per a l’elaboració de PAESC.
Les emissions associades als combustibles s’han calculat a partir del consum en kWh, aplicant els factors d’emissió de la taula següent:
Taula 1-3: Factors d’emissió dels combustibles
Font: Extret de Diputació de Barcelona, Metodologia per a la redacció del PAESC
Pels kWh consumits d’energies renovables en règim d’autoconsum (solar tèrmica, solar fotovoltaica) es considera un factor d’emissió 0.
Per calcular el consum en kWh en fonts energètiques en què la dada original s’obté en altres unitats s’han aplicat els factors de conversió corresponents, que s’indiquen a la taula següent:
PLA D’ACCIÓ PER A L’ENERGIA SOSTENIBLE i EL CLIMA DE SANT JUST DESVERN ANNEX: FONTS I FACTORS D’EMISSIÓ
Pàg. 4
Taula 1-4: Factors de conversió per diferents fonts energètiques Font d’energia Unitat origen kWh
Gas Natural m³ 9,85 Gasolina litre 9,3 Biodièsel litre 10,02 Gasoil litre 9,77 m³ 9.700 Kg 11,494 tona 11.494 Propà m³ 27 Kg 12,81 tona 12.805 Butà Kg 12,72 tona 12.720 bombona 158,75 Biomassa pèl·let Kg 4,9 tona 4.915 Biomassa estella Kg 3,6 tona 3.650 Biomassa tronc Kg 6,9 tona 6.900 Solar Tèrmica m² 800 Solar FV kW (autònom) 876 kW (xarxa) 1.095 Font: Diputació de Barcelona
PLA D’ACCIÓ PER A L’ENERGIA SOSTENIBLE i EL CLIMA DE SANT JUST DESVERN ANNEX: FONTS I FACTORS D’EMISSIÓ
Pàg. 5
Les emissions dels tractament de residus es calculen a partir de la quantitat generada de cada fracció segons el seu destí, aplicant els factors d’emissió que s’indiquen a continuació.
Taula 1-5: Factors d’emissió aplicables als residus Emissions en t CO2 per tona de residu generat
Fracció Emissions t CO2/t Paper i cartró 0,06284 Vidre 0,03693 Envasos lleugers 0,12651 Fracció resta 0,745 Matèria orgànica 0,10365
Font: Diputació de Barcelona a partir de l’Oficina Catalana del Canvi climàtic
Les emissions del cicle de l’aigua s’estimen aplicant els factors d’emissió d’energia elèctrica als consums unitaris per m3 de l’ETAP i l’EDAR corresponents.
ANNEX: PROPOSTA DE PLA DE PARTICIPACIÓ I
COMUNICACIÓ
SUMARI
1. OBJECTIUS I PLANIFICACIÓ ... 3 1.1. OBJECTIU... 3 1.2. ORGANITZACIÓ I PLANIFICACIÓ ... 3 2. PARTICIPACIÓ INTERNA ... 4 2.1. FASE DE REDACCIÓ ... 4 2.2. fase d’implementació ... 43. PARTICIPACIÓ EXTERNA. COMUNICACIÓ DEL PAESC ... 6
3.1. Objectius ... 6
3.2. Accions proposades ... 6
Acció divulgativa inicial... 6
Sessió de presentació pública ... 6
3.3. Accions incloses al propi PAESC ... 7
PLA D’ACCIÓ PER A L’ENERGIA SOSTENIBLE i EL CLIMA DE SANT JUST DESVERN
ANNEX: PROPOSTA DE PLA DE PARTICIPACIÓ I COMUNICACIÓ
Pàg. 3
1. OBJECTIUS I PLANIFICACIÓ
1.1. OBJECTIULa finalitat del Pla de Participació és implicar el personal de l’Ajuntament i tots els ciutadans i ciutadanes del municipi en l’objectiu comú d’actuar per al canvi climàtic.
1.2. ORGANITZACIÓ I PLANIFICACIÓ
El Pla de participació es desenvoluparà un cop aprovat el PAESC pel ple municipal i al llarg del seu període d’implantació.. Cal tenir en compte que el municipi ja va redactar el primer Pla d’Acció per a la mitigació al canvi climàtic i el Pla local d’adaptació i que durant l’elaboració d’ambdós plans es van fer accions de comunicació a la ciutadania.
Igualment, en el procés de redacció del PAESC s’han mantingut contactes amb diferents departaments de l’Ajuntament. En aquest document annex al PAESC es descriuen les accions de comunicació / participació interna dutes a terme en la fase d’elaboració del Pla i es proposen actuacions per a la fase d’implantació.
PLA D’ACCIÓ PER A L’ENERGIA SOSTENIBLE i EL CLIMA DE SANT JUST DESVERN
ANNEX: PROPOSTA DE PLA DE PARTICIPACIÓ I COMUNICACIÓ
Pàg. 4
2. PARTICIPACIÓ INTERNA
2.1. FASE DE REDACCIÓEn aquesta fase prèvia, el pla s’ha enfocat a la divulgació interna en l’àmbit del propi Ajuntament del compromís adquirit amb l’adhesió al Pacte d’alcaldes. L’acció divulgativa s’ha implementat a partir de la implementació de dos tipus d’actuacions:
• Interacció directa i contínua amb el responsable de la coordinació del PAESC per part de l’Ajuntament: el tècnic de medi ambient.
• Contactes amb personal implicat en diferents aspectes de la gestió municipal implicats en el PAESC.
El detall de les accions realitzades ha estat el següent:
• Reunió informativa i de resolució de dubtes amb personal tècnic de l’Ajuntament i l’Oficina Tècnica de Sostenibilitat i Canvi Climàtic de la Diputació de Barcelona.
• Reunions de treball empresa adjudicatària – tècnic de medi ambient.
• Sessió de treball d’avaluació d’accions amb la tècnica de planejament.
• Sessió de treball d’avaluació d’accions amb el tècnic de mobilitat.
2.2. FASE D’IMPLEMENTACIÓ
Presentació al personal de l’Ajuntament
Un cop feta l’aprovació del PAESC pel ple de l’Ajuntament, es proposa fer una presentació al personal tècnic i polític. Si bé el PAESC és continuació de les polítiques de mitigació i adaptació ja engegades per l’Ajuntament, es considera convenient fer una nova presentació amb els objectius següents.
Objectius:
- Recordar els compromisos adquirits per l’ajuntament amb la signatura del Pacte d’Alcaldes / Alcaldesses i els nous objectius del renovat Pacte per a l’Energia Sostenible i el Clima que integra també els aspectes d’adaptació i justícia climàtica.
- Fer un balanç de la situació actual i els objectius assolits fins el moment. - Exposar les noves accions proposades per complir els objectius amb
especial èmfasi en les accions emblemàtiques i que lliguen amb altres estratègies engegades per l’Ajuntament: PMUS, protecció de La Vall, etc. Format: es proposa una presentació divulgativa de màxim una hora de durada on també hi hagi un espai per resoldre dubtes i plantejar els reptes interns per donar compliment a les accions. Es farà èmfasi en la idea de que el PAESC és revisable i que en cada seguiment hi ha l’oportunitat d’incorporar noves aportacions o revisar les accions proposades.
PLA D’ACCIÓ PER A L’ENERGIA SOSTENIBLE i EL CLIMA DE SANT JUST DESVERN
ANNEX: PROPOSTA DE PLA DE PARTICIPACIÓ I COMUNICACIÓ
Pàg. 5
Fitxa tècnica de la presentació proposada
Dia i hora A determinar
Durada 1 hores
Convocats Equip de govern
Regidors/es
Personal tècnic de l’Ajuntament
Difusió Mitjançant correu electrònic personal a cadascun dels convocats.
Contingut - 15’ exposició del context general i les polítiques de mitigació i adaptació al canvi climàtic
- 15’ estat de desenvolupament del PAESC, objectius assolits i nous objectius.
- 15’ noves accions del PAESC.
- 15’ torn obert d’intervencions i propostes sobre les accions i els elements per a la seva implantació. Material de suport - Document de síntesi del PAESC
PLA D’ACCIÓ PER A L’ENERGIA SOSTENIBLE i EL CLIMA DE SANT JUST DESVERN
ANNEX: PROPOSTA DE PLA DE PARTICIPACIÓ I COMUNICACIÓ
Pàg. 6
3. PARTICIPACIÓ EXTERNA. COMUNICACIÓ DEL PAESC
3.1. OBJECTIUSL’objectiu és disposar d’eines de promoció i divulgació del procés cap a la reducció d’emissions de gasos amb efecte d’hivernacle i l’adaptació als efectes del canvi climàtic per aconseguir la implicació de tots els agents necessaris.
3.2. ACCIONS PROPOSADES
Acció divulgativa inicial
Objectiu: donar a conèixer l’adhesió del municipi al Pacte d’Alcaldes per a l’Energia i el Clima, el marc en el que aquest s’inscriu (nous objectius europeus de mitigació) i actuació ferma per a la justícia climàtica i l’adaptació al canvi climàtic.
Moment: en el moment d’aprovació del PAESC.
Format: nota de premsa, web de l’ajuntament, agenda municipal, el butlletí digital i falca a la ràdio i TV locals.
Recursos: Infograma “Població i canvi climàtic”; Perfil climàtic.
Sessió de presentació pública
Objectiu: divulgar els resultats del PAESC i sensibilitzar la població al respecte. Moment: durant la Setmana de l’Energia.
Format: presentació pública.
Fitxa tècnica de la sessió
Dia i hora A determinar
Durada 1 hora
Convocats Regidors i regidores Personal de l’ajuntament Entitats
Població en general
Difusió Mitjançant correu electrònic personal pel que fa al personal i membres del consistori.
Web de l’ajuntament, agenda municipal, el butlletí digital i falca a la ràdio local. Contingut previst El context del PAESC en el marc de la
Unió Europea.
Breu resum de les línies mestres del Pla d’Acció de municipi.
Material Presentació en format Power Point o similar
PLA D’ACCIÓ PER A L’ENERGIA SOSTENIBLE i EL CLIMA DE SANT JUST DESVERN
ANNEX: PROPOSTA DE PLA DE PARTICIPACIÓ I COMUNICACIÓ
Pàg. 7 3.3. ACCIONS INCLOSES AL PROPI PAESC
El propi PAESC ja conté algunes accions de sensibilització, comunicació o participació ciutadana a anar desenvolupant al llarg del període de vigència del pla:
• Accions del Pla de mitigació:
- Sensibilització per l'ús racional de l'energia i l'aigua i producció de residus
als treballadors municipals
- Extensió de campanyes i programes tipus 50/50 i d’educació ambiental
- Consum d'energia verda en el sector domèstic, comercial i industrial
- Campanyes d'assessorament i acompanyament als comerços en la
millora energètica
- Protocol d'actuació en front les situacions de pobresa energètica.
- Activitats de comunicació i sensibilització per a l'estalvi i eficiència
energètica al sector domèstic
- Curs de conducció eficient pels treballadors municipals o de les contractes
que presten els serveis municipals
- Participació en la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura
- Promoció de l'energia fotovoltaica al sector privat
- Promoure la participació ciutadana en temes mediambientals
• . Accions del Pla d’adaptació:
- Programa de conscienciació, actuacions i ajudes per millorar l’eficiència i estalvi d’aigua
- Incrementar les campanyes de conscienciació ciutadana i actuació per
PLA D’ACCIÓ PER A L’ENERGIA SOSTENIBLE i EL CLIMA DE SANT JUST DESVERN
ANNEX: PROPOSTA DE PLA DE PARTICIPACIÓ I COMUNICACIÓ
Pàg. 8
4. ESTRATÈGIES PER AL PLA DE PARTICIPACIÓ
L’Ajuntament no és l’únic agent implicat en el procés tot i que el seu paper és clau per donar exemples amb la seva gestió i impulsar l’actuació de la resta d’agents implicats. Així doncs, es proposa que l’estratègia de desenvolupament del pla de participació es basi en la combinació de tres elements:
- Designació específica dins l’organigrama municipal de la figura que ha de liderar el procés: responsable municipal del PAESC. - Disseny d’una estratègia contínua de comunicació.
- Divulgació específica de l’evolució en la consecució dels objectius del
PAESC.
La figura del responsable municipal del PAESC té entre les seves atribucions: - Ser el principal motor d’execució del Pla instant als agents implicats en
l’execució de les propostes o en la redacció dels projectes i assessoraments externs necessari per materialitzar-les.
- Garantir la participació de col·lectius clau alhora de materialitzar les accions del Pla, com poden ser:
o Personal tècnic específic
o Entitats i persones especialment sensibilitzades
o Empreses que puguin liderar determinades accions del PAESC. o Persones amb capacitat de lideratge sobre col·lectius determinats - Dur a terme de manera continuada la tasca informativa sobre objectius
assolits i evolució en el procés de posta en pràctica del Pla.
- Efectuar el seguiment dels indicadors i revisar els objectius i prioritats de les accions del Pla en funció de la seva evolució.
L’èxit en la implantació del PAESC depèn en gran mesura de la informació i divulgació, tant de les accions empreses, com dels resultats obtinguts. Per això es considera imprescindible l’elaboració d’una estratègia contínua de comunicació
que ha de ser liderada pel responsable municipal. Es recomana dedicar un apartat específic dedicat al PAESC al web municipal que amplií els continguts que actualment s’ofereixen a l’apartat “Energia” del web de Medi Ambient.
Caldrà complementar el web amb altres recursos propers a la població, com la ràdio local (Ràdio Desvern), que poden aprofitar-se per divulgar notícies referents a l’adhesió al Pacte d’Alcaldes per a l’Energia i el Clima, a la realització del PAESC i implantació de les seves accions o a presentar a la població aquelles iniciatives locals que incideixin en l’estalvi d’energia i l’ús més eficient d’aquest recurs. Es tractarà d’informacions breus orientades a informar la població sobre les polítiques municipals i a sensibilitzar sobre l’ús de l’energia en els entorns quotidians.
Per a determinats tipus d’acció, però, aquests mitjans s’han de completar amb mecanismes de comunicació més directes amb els principals implicats en cada cas, que permetin l’intercanvi d’informació i d’opinions, com ja preveuen les accions específiques esmentades a l’apartat anterior.
Sant Just i el canvi climàtic
Els estius seran
més càlids i amb
onades de calor
més freqüents i
intenses
, fet que
afecta directament
la salut de les
persones.
S’observa un
augment de les
plagues i
una davallada de
determinades
espècies
vegetals i
animals més
sensibles (sobretot
els amfibis).
Els incendis són
més freqüents i
virulents
,
incrementa les
pèrdues de béns i
serveis forestals
(protecció de les
conques,
biodiversitat, ...).
El municipi de Sant Just Desvern està adherit al Pacte dels
Alcaldes i Alcaldesses per l’energia i el clima amb el compromís de
reduir les emissions de gasos d’efecte hivernacle un 40% pel 2030
i prendre mesures per a adaptar-se al canvi climàtic.
La crema de combustibles fòssils (carbó, petroli i gas natural) per
a produir energia necessària per a l’activitat humana, emet gasos
amb efecte d’hivernacle (CO
2, CH
4, N
2O, PFC...), fet que
incrementa la temperatura de l’atmosfera i provoca el canvi
climàtic.
Per qualsevol consulta o suggeriment us podeu adreçar al correu-e ajuntament@santjust.cat
o al telèfon 900 102 658 en horari de 9 a 14 hores de dilluns a divendres i 16 a 19 hores dimarts i dijous.
Instal·lació municipal d’energia fotovoltaica que genera energia elèctrica que es consumeix al Complex El Mil·lenari. Primera instal·lació en règim d’autoconsum que estalviarà més de 27.000 kWh d’electricitat cada any.
La protecció definitiva de la Vall de Sant Just permetrà crear un corredor Verd Torreblanca – Collserola amb vocació de formar part d’una gran xarxa verda metropolitana.
Emissions consum energètic i producció de renovables Dades 2016 Vulnerabilitat davant els impactes del canvi climàtic Dades 2016
Adherit al Pacte d'alcaldes i alcaldesses pel Clima i l'Energia
Ens
hem
compromès
a
...
Reduir les emissions de gasos d'efecte hivernacle de Sant Just Desvern en un 40,9 % per a l'any 2030. Això vol dir passar de 4,83 tones de CO2 per habitant l'any 2005 a 2,85 tones per habitant l'any 2030.
Sant
Just
Desvern
17201
habitants
Perfil
climàtic
MWh/hab 13,4013
Emissions 3,74 tCO2/hab Consum Energètic 289Sequeres i disponibilitat d'aigua
S l b di ibili i (b FOR02 i FOR03 G
22
Producció RenovablesMWhMitja
Problemes d'abastament
Afectació de la calor a infraestructures Afectació a la població feble (augment mortalitat)
Alta Baixa
Alta Mitja
Problemes en l'agricultura i ramaderia (incopora AGR01 Gen)
Emissions, consum energètic i producció de renovables Dades 2016 Vulnerabilitat davant els impactes del canvi climàtic Dades 2016
Àmbit Municipi. S'exclouen els sectors industrial i primari Riscos Vulnerabilitat
5170
Baixa Baixa Mitja Mitja Mitja Alta Mi j Empitjorament confort climàtic (accentuació del fenomen d'illa de calor)Canvis en els cultius
Alta
Incendis forestals Plagues
Alta
Increment demanda d'energia
Onades de calor/Augment temperatura
Problemes al verd urbà (incorpora URB02 Gen) Disponibilitat aqüífers
Efectes sobre els boscos
Alta 1,0 2,0 3,0 4,0 5,0 6,0 tCO 2/hab 2,00 4,00 6,00 8,00 10,00 12,00 14,00 16,00 18,00 MW h/hab 50 100 150 200 250 300 350 MW h Nombre d'accions
48
Accions de mitigació 96.000 96.000Edificis sector terciari 3.072 5.121 0 31.000
16
Nombre d'accions Accions d'adaptació Inundacions i riuades No aplica tCO2/ hab0,15 8.255 MWh 59.468 kWh Pujada del nivell del mar
NA NA #¡REF!
#¡REF!
Valors paisatgístics i biodiversitat*
Pèrdua de biodiversitat
Mitja
Emissions Consum Energètic Producció Renovables
Sequera als boscos, menys disponibilitat aigua (basat en FOR02 i FOR03, Gen)
Alta
Erosió
Dades 2017
Àmbit Ajuntament. Equipaments, enllumenat i flota municipal
Pèrdua d'interès turístic entorn natural*(no costa)
Tempestes i pluges torrencials
Alta Mitja Mitja Mitja Alta Onades de calor/Augment de t t 7 123.000 Reducció de CO2 (t/any) Estalvis Energètics (MWh/any) Producció Renovables (MWh/any) Cost estimat (€) Cost inversió (€) Cost periòdic (€) Cost total
(€) Percentatge accions segons el risc
Onades de calor/Augment
temperatura
Sequeres i disponibilitat d'aigua
0,0
2005 2016
Aigua Residus Transport Domèstic Terciari
,00
2005 2016
Transport Domèstic Terciari
20,83% 12,50%
Percentatge d'accions segons sector
Edificis municipals Sector terciari Sector residencial 0 2005 2016 àmbit MUN ICI PI
Producció local d'energia Producció local fred/calor Altres (aigua i residus)
303 0 50.000 Edificis residencials 12.388 40.829 59.100 1.127.900 400.000 60.000 Enllumenat públic Total 30.191 72.714 47.097 8.492.960 Transport privat 5.640 19.553 0 5.636.460 0 0 10.000 0 0 0 1.128 59.750 0 156.000 0 3.559 0 0 AJUN TAMEN T Edificis municipals 2.304 1.283 0 726.800 350.200 Total Flota municipal 214 713 0 101.500 Transport públic 65 528 1.500 12.025 4.087 0 33.572 2.119 50.000
* les accions relatives a valors paisatgístics i biodiversitat són transversals
Pujada del
nivell del mar 0
Altres 3 156.000
temperatura
5
Sequeres i disponibilitat d'aigua
0 Efectes sobre els boscos Tempestes i pluges torrencials 1 244.000 111.000 0 10.000 0 55.750 0 0 44% 31% 0% 0% 6% 19% q p g
Efectes sobre els boscos Valors paisatgístics i biodiversitat Tempestes i pluges torrencials Pujada nivell del mar Altres
Estat d'execució
pendents en curs completades
0,83% 6,25% 8,33% 6,25% 12,50% 2,08% 18,75% 10,42% Enllumenat públic Indústria Flota municipal Transport públic Transport privat Producció renovable Producció calor/fred Altres Estat d'execució