Nous criteris normatius per garantir una correcta gestió de les dejeccions ramaderes i la fertilització

Generalitat de Catalunya

Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Generalitat de Catalunya

Departament d'Agricultura,

Ramaderia, Pesca i Alimentació

Nous criteris normatius per garantir

una correcta gestió de les dejeccions

ramaderes i la fertilització

Lleida, 30 setembre 2016

Direcció General d’Agricultura i Ramaderia

Generalitat de Catalunya

Departament d'Agricultura, Ramaderia,

La superfície agrària útil a Catalunya

900.000 Ha terres de conreu 146.000 Tn de N admeten 59% boscos 29% terres de conreu 7% sòl urbà 5% altres usos Econòmica Mediambientals Donada la concentració de la producció ramadera en determinades zones, es produeix limitació per a gestionar les dejeccions en aquestes.

Territorial Els tractaments o el transport de les dejeccions cap a altres zones sense limitació per a gestionar-les suposa un cost econòmic.

Generalitat de Catalunya

Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

La ramaderia a Catalunya

La ramaderia a Catalunya

19.000 granges:producció105.000 Tn N/any

21.250 tones en 672 granges d’Annex I 14.329 tones en 653 granges d’Annex II 68.870 tones en 13.430 granges d’Annex III 522 tones de granges < Annex III

SAU actual pot assumir 146.000 Tn

11,4 M DE TONES de purins porcins

3,2 M DE TONES de fems (de boví d’engreix, boví

de llet i gallinassa)

PRODUCCIÓ FINAL RAMADERA:

- 55,86% sector porcí

- 18,11% sector avícola

- 18,66% sector boví (de llet i d’engreix) PRODUCCIÓ FINAL RAMADERA:

- 55,86% sector porcí

- 18,11% sector avícola

- 18,66% sector boví (de llet i d’engreix)

• 7,2 milions de porcs • 640.000 caps de boví: • 22 milions de pollastres d’engreix • 3,5 milions de gallines ponedores • 7,2 milions de porcs • 640.000 caps de boví: • 22 milions de pollastres d’engreix • 3,5 milions de gallines ponedores V O L U M N IT R O G E N V O L U M

SISTEMA EFICIENT i REAL

“EN ORIGEN”

“EN DESTÍ”

MILLORES EN GRANJA

FERTILITZACIÓ

Reduir volums de dejeccions

Reduir N excretat (DIETES)

Ajustar a la realitat els coeficients de N de les excrecions

Millorar els sistemes

d’emmagatzematge

Potenciar sistemes de

tractament

Millores en l’aplicació:

.- Reduir pudors

.- Revisar èpoques d’aplicació .- Innovar en maquinària

Ajustar dosis màximes en

funció de: .- Cultius

.- Zones (pluviometria) Sol·licitar a la UE exempció dels

170 Kg. N/ha. en el cas de doble

cultiu

Generalitat de Catalunya

Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

RAMADERS

TRAÇABILITAT DE LES DEJECCIONS

control / eficiència

Departament d'Agricultura, Ramaderia,

• Fertilització és dinàmica: no encaixa bé en el sistema de contractes de terres sobre els que es basa el PGDR.

• Només una part de les terres fertilitzables tenen contractes • Per millorar la situació (contaminació per nitrats en les aigües

subterrànies, excés de nutrients al sòl) i mantenir elevades produccions es bàsic ajustar les dosis i el moment d’aplicació

– Això requereix planificar

• Una planificació anual ha de permetre mobilitzar més terres

• El permís ambiental es fonamenta en què, a priori, es pot assegurar una correcta gestió.

Generalitat de Catalunya

Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

• Atansar món real / món administratiu

• Planificar

• Adaptar els sistemes de gestió / tractament

• Mobilitzar el màxim de terres:

• Eliminar duplicitats terres

Declaració anual: Objectius

▬ ▬ ▬ ▬ ▬ ▬ ▬ ▬ ▬ ▬ ▬ PG 1 PG2 PG3 ... ... ... ... ... ... PG-X Terres agricultors Terres ramaders

Declaració anual: mètode

Generalitat de Catalunya

Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

DUN any X Agricultor:

• Visualitzar per cada recinte • No es pronuncia a la DUN

• Sol·licitar canvis però no a través de la DUN

DUN any X+1: Retorn dades DUN Agricultor:

• Visualitzar per cada recinte • Es pronuncia a la DUN • Retorn dades DUN a GDN

Ramader: Actuacions sobre el PGDR afectat

Declaració anual: mètode

Retorn terres DUN a GDN (2ª fase)

Generalitat de Catalunya

Departament d'Agricultura, Ramaderia,

ICR = Generació N intensiu / N orgànic aplicable

- A nivell municipal (involucrant els adjacents)

- Amb reducció N per dietes

- Terres llaurables (no prats ni pastures)

- Permetrà definir les actuacions a realitzar en:

- Instal·lació noves explotacions ramaderes - Ampliacions explotacions ramaderes - Explotacions ramaderes existents

Generalitat de Catalunya

Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Emmagatzematge dejeccions

• Basses purins

– Sistema drenatge per detectar fuites – Només les noves

– Només si > 500 m3

• Apilament temporal dins de finca

– Màxim 100 t →200 t/ finca – Màxima durada 45 _→ 60 dies

– No obligatori cobrir amuntegaments gallinasses

- Si terra declarada al PGDR > 10 km

- Empreses serveis: sempre GPS

- Transitorietat fins assolir Km 0

Generalitat de Catalunya

Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Èpoques aplicació dejeccions

Més restricció quan encara no hi ha el cultiu

Aplicació fems abans de sembrar:

– Prohibit fins 2 mesos abans [Ara són 2,5 mesos] Aplicació purins o gallinasses abans de sembrar:

– Prohibit fins 1,5 mesos abans [Ara són 2 mesos]

Limitació d’èpoques aplicació

Extensió cap a zones no vulnerables (ZNV)

Basses i femers en ZNV tenen capacitat per assumir-ho

Generalitat de Catalunya

Departament d'Agricultura, Ramaderia,

Cultiu herbacis extensius

Secà / Regadiu

Límit màxim de N (kg N/ha) N total N en fertilitzants orgànics N en fertilitzants minerals o en aigua de reg Blat Secà A 130 130 70 Secà B 170 170 100 Regadiu 210 170 150 Ordi Secà A 130 130 70 Secà B 170 170 100 Regadiu 210 170 150

Ajustar dosi d’adobatge

• Límit actual dejeccions en blat: 170 kg N/ha i any (secà i reg) • Límit actual dejeccions en ordi: 170 kg N/ha i any (secà i reg) • Nous límits: Les baixes produccions no justifiquen les dosi actuals

Secà A Segrià Pla d’Urgell Urgell Garrigues Terra Alta Segarra (ZV) Noguera (ZV)

Generalitat de Catalunya

Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Distàncies fertilitzants orgànics a cursos aigua

• Distàncies vigents (Decret 136/2009)

– Distància a cursos naturals en cartografia 1:250.000 • Pendent < 10%: 35 m (15 m si injecció o aplic. rasant) • Pendent >10%: 50 m (25 m si injecció o aplic. rasant) – Distància a altres cursos naturals

• Pendent < 10%: 10 m (5 m si injecció o aplic. rasant) • Pendent > 10%: 25 m (10 m si injecció o aplic. rasant)

Distàncies adobs orgànics a cursos d’aigua

• Noves distàncies

– Distància respecte a tot el domini públic hidràulic • Injectats o aplicats arran de terra: 5 m • Aplicats d'altres maneres: 10 m

Generalitat de Catalunya

Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Llibre gestió fertilitzants nitrogenats

• Extensió a tots els agricultors

– Tant en ZV com en ZNV

– Tots els agricultors han d’anotar les aplicacions de fertilitzants N

– Excepció: explotacions petita dimensió

Generalitat de Catalunya

Departament d'Agricultura, Ramaderia,

Traçabilitat adobs minerals

Distribuïdors fertilitzants minerals

Comunicació anual al DARP: quantitats

venudes

Per tipus de fertilitzant i per client

Possibilita control més efectiu

Generalitat de Catalunya

Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Concentració N en dejeccions

No es pot dir que fertilitzem si no coneixem la riquesa

en N

Cal estimar kg N/t o kg N/m

Anàlisis, conductímetres, etc.

Per defecte: kg N teòrics / volum real (mesurat) de

dejeccions (Estimació)

Conductímetres obligatoris i Tubs penjants obligatoris

en cisternes purins

Cisternes > 20 m3 Empreses de serveis Granges Annex I

- Conversió dels plans de gestió conjunts a Centres de

gestió.

- Cada granja tindrà un pla gestió individual on haurà de

preveure entregar part de dejeccions al Centre de gestió.

- Es farà la transformació de forma gradual atenent les

particularitats de cadascú dels plans conjunts existents.

- Ha de servir per tal que existeixi una gestió conjunta real

on participin agricultors i ramaders amb compromís real.

Generalitat de Catalunya

Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural

Assessor en fertilització

En cada Explotació agrícola Excepció: petita dimensió

Pot ser el mateix titular (curs formació) En els Centres de Gestió

Formació en fertilització

Generalitat de Catalunya

Departament d'Agricultura, Ramaderia,

Generalitat de Catalunya

Departament d'Agricultura,

Ramaderia, Pesca i Alimentació