L impacte d internet en els joves d avui

L’impacte

d’internet en els

joves d’avui

daniel.cassany@upf.edu

@dancassany

http://www.upf.edu/pdi/daniel_cassany

https://www.facebook.com/daniel.cassany/

1

http://goo.gl/LTOCic

Índex

1.

L’adolescent d’avui

[12]

2.

Escriptura simplificada

[5]

3.

Residents i visitants

[6]

4.

Recursos i bones

pràctiques

[18]

5.

Epíleg

[1]

6.

Bibliografia

2

L’adolescent d’avui

Com es

comunica?

Què

llegeix i

escriu?

3 h tt p :/ /i 2 .w p .c o m /a p p le d ro id .c a t/ w p -c o n te n t/ u p lo a d s /2 0 1 3 /1 2 /W h a ts A p p _ c a ta la _ io s 7 .p n g ? re s iz e = 3 5 3 % 2 C 6 2 7

TIC a casa i a la

butxaca

4

Grups de conversa

5 Grup de classe Institut actual Escola vella Bàsquet Música Cosins Pares Amics

Fotos > Vídeos > Notes de veu

• Pàgines del llibre de text.

• Exercicis del llibre amb les respostes. • Pissarres amb anotacions del docent.

• Deures escrits: redaccions, dibuixos, esquemes.

Missatges de text

• Martínez Ortega (2013, Mèxic): 53% del temps que llegeixen escriuen és vernacle, oci; 47% escola.

• Una part rellevant de la missatgeria és la gestió comuna del dia a dia de classe: deures, exàmens, lectures, etc. • Hi ha una actitud cooperativa i generosa per ajudar-se i

compartir.

• El percentatge de nois connectats ronda el 90%. • La presència i l’ús a Facebook cau.

An / Es / Cat

20.616 x 25 = 515.400 20.616 x 25 = 515.400 1.460 x 25 = 1.460 x 25 = 36.500 53

10 Historia realista Comienzo en la playa Català ideofonemàtic Castellà estàndard Capítol Post presentació Autora

El

s

jo

ve

s

co

nt

act

en

,

in

te

ra

ct

ue

n

i

s’

aj

ud

en

a

la

xa

rxa

11

12

2 comunitats de pràctica

Trobada a classe d’IES Número mòbil Email _Links internet trucades SMS _xat correu fòrum bloc Facebook La mare em va llegir H. Potter i m’hi vaig enganxar Llegir i escriure fanfic No volia llegir Vaig invitar les amigues Buscar webs H. P. + e-amics

Fora de l’aula

•

Aprenentatge invisible, expandit, social, ubic, etc.

Edupunk, Banc Comú de Coneixements.

Comunitats de pràctica, espais d’afinitats…

Empujar o estirar

Globalización y diversificación culturales

Escriptura simplificada

El codi dels joves?

Escriptures no estàndard

18

Trets: exemples d’SMS

• CAT. Kriñito ja se q n tns gaire tmps, be els iaios stan aqi.molts besitos i abrasadtes

• CAT. La meri ma dit k akt find senva fora aixis k n sa pot,stava speran a k m digues algu x dirt yo atu!u

planegem x lañ k b eh!mua

• E. Nu tng kasi bateria toi ya n l cola va aber muxa peña se puntual soi d ls primeras stoi n l toldo blanko sta n l 547 d diagonal tdo rekto pasada l sfera dntro d l illa lo veras n l parkeciyo asta aora 1besito

• F. Je suis à coté de la station bicing a cote de

luniversite. je vais essayer de rentrer pr te trouver pompeu fabra sinon je reviens au metro

Informant 6. Usa

l’escirptura ideofonemàtica en CAT i E, però en F: “És que en francès no em sento segura…”

19

El codi ideofonemàtic

• Denominacions: llenguatge Internet, codi simplificat, codi d’SMS,

escriptura ideofonemàtica (Torres i Vilatarsana). • Ús: interacció espontània, privada, col·loquial.

• D’altres trets. Els joves:

– Distingueixen perfectament entre usos col·loquials i formals. – Reserven aquest codi per als usos privats i espontanis.

– No té regles estrictes o socialitzades; s’usa de manera personal, versàtil i no estandarditzada.

– S’usar per marcar la identitat i els lectors el reconeixen. Però no hi ha consciència clara sobre aquest valor.

20

Carácterístiques

• S’estalvien:

– signes de puntuació: coma, punt, punt i coma, etc. – majúscules (> valor de crit, com en el còmic).

– signes ortogràfics: accents, dièresis;

– lletres prescindibles: h, qu, vocals recuperables.

– presència d’interferències lingüístiques i canvis de codi.

• Recursos per marcar l’actitud i la identitat:

– k per c/qu; xifres, @ per evitar marcar el gènere;

– emoticones per marcar l’emoció: , ; ;-)

– Repeticions per emfasitzar allargaments i entonació. – Altres recursos: dibuixos, icones, fotos, etc.

Punts en comú amb altres registres: xat,

No és

dolenta!

•

Equival a un diàleg col·loquial.

•

Els nens que usen mòbil durant ¾ anys milloren la

lectura, ortografia i vocabulari a classe.

•

Els SMS:

a) incrementen l’exposició a l’escriptura;

b) desenvolupen la consciència fonològica;

c) ofereixen audiències i contextos reals amb resposta;

Residents i visitants

Tipus d’avui

Nadius i immigrants

23 2001

Visitants i

residents

2013 http://www.marcprensky.com/ http://www.jisc.ac.uk/whatwedo/projects/visitorsa ndresidents.aspx

Visitants i residents

David White et al., juny 2012

Y tu, què ets? I els teus alumnes?

•

Resident?

•

Visitant?

•

Turista?

25

• Pateix quan no està connectat.

• Guarda coses a Dropbox, Drive, Icloud. • Resol dubtes en línia: apps, Maps, Geoloc. • Gestiona les seves identitats digitals.

• Es connecta de tant en tant.

• Ho guarda tot al disc local i va amunt i avall amb llapis (USB, pendrive).

• Resol las tasques amb paper, telèfon…

• No es preocupa del que diu la xarxa d’ell/a. • No es connecta mai.

• No té email, ni ordenador, ni mòbil llest.

• Ha ‘visitat’ algun cop la xarxa, Facebook, les apps. • …

Un alumne avui…

• Duu mòbil (Ipad, portàtil…) i està connectat.

• Fa fotos de tot: pissarra, llibre de text, dia a dia. • Busca dades al núvol quan fa falta.

• Intercanvia SMS amb un grup de la resta de la classe a

WhatsApp, Facebook, Telegram, Line…

• Vol ser “amic” teu a Facebook, et segueix a Twitter.

• Consulta recursos digitals: Wikipedia, Wordreference, traductor, etc.

• Fa preguntes per email, missatge, fòrums.

• Penja els deures a la xarxa o els envia per email.

A l’aula

Docent

Resident

Visitant

Turista

Alumnes

Residents

Visitants

Turistes

27

elearning

blended learning

Preguntes d’avui i demà…

1. Quins continguts ensenyem?

2. Com organitzem l’aula i la biblioteca?

3. Què ha de ser digital i què en paper?

4. Com ens comuniquem amb ells?

5. Com els ajudem a aprendre fora de l’escola?,

i a la xarxa?

6. …

Recursos i bones

pràctiques

Algunes orientacions per a l’escola…

La digitalització

Conectar el centro con lo vernáculo

31

Exemple

d’EPA

Just4me: e-learningcenter UOC

Com llegim?

Tasques: tres modalitats

1. Producció en paper > lliurament físic > correcció en paper. 2. Producció digital > impressió i lliurament en paper >

correcció en paper.

3. Producció digital > lliurament en línia > correcció en línia.

35

http://flic.kr/p/2GMgTZ

La digitalització

[amb 1x1]

Del canvi tecnològic al metodològic

Menys llibre de text; més internet

•

[L’1x1] m’ha enriquit i jo he improvisat molt. També

t’he de dir que jo improviso, que de vegades és bo,

de vegades és dolent, però el fet que tu vegis que

la classe va per un cantó i en aquell moment

puguis dir “doncs, mira, ara aquest poema el

buscarem cantat per no sé qui i a més a més

posarem la pel·lícula i després a més a més anirem

a...”. Clar, això pot ser que no ho tinguis preparat i

en aquell moment, com que ara ja tenim una mica

més de recursos, ens surt més bé.

[Diana, Llengua i

Fer cerques a l’aula

• Quan estàvem estudiant la radioactivitat i, per tant, va sortir la 2a Guerra Mundial, les bombes sobre Nagasaki i Hirochima. Ells no sabien res i va ser brutal: va ser una estona de recerca

d’informació, de transmesa d’informació, d’aprendre el nom de la bomba, d’aprendre el nom de la persona que no sé què... Fins i tot va sortir la cançó que es va compondre, i un nano duia aquesta cançó [...] la vam col·locar després en els altaveus. I a més a més estava en anglès i llavors vam fer un treball interdisciplinari; van tindre de traduir allò que estava en anglès... A classe de Química. • No, no havia preparat res. [...] Jo jugo amb el que saben... A mi els

temes socials m’interessen molt. La meva assignatura és la que més els connecta amb la realitat... Ells viuen, estan rodejats de ciències. Antònia, Química i Ciències (2013).

Treball en grup

• Yo hago dossier grupal. […] El dossier será de un grupo de 6 personas. […] Cada uno toma sus apuntes pero

después lo mejoran y hacen un dossier del grupo. […] Es una toma de notas en grupo. […]” [¿Por qué?] “Primero, porque de esta manera estoy seguro que los apuntes que van a tener serán mejores que si es en individual.

Haciendo en grupo van a tener mejores apuntes para estudiar. Por otro lado, no es que el que va a hacer el dossier es el mejor de ellos y el resto lo que hacen es apropiarse de ese dossier, sino que lo hacen de manera colaborativa usando una herramienta… En este caso la que usamos es Google Docs [Juan Lorenzo, Física, 2013] ₃₉

Opinió personal

•

Jo sempre els demano: “no baixeu la informació

com a xurros —la meva frase típica—, sinó que si

tu m’imprimeixes alguna cosa que has trobat, tu em

subratlles allò que creguis que és més important i

tu al final a mà m’escrius dues o tres línies d’allò

que has subratllat”. Perquè si no pot ser que et

busquin informació, te la donen i no se l’hagin

llegida. Sempre hi ha algun recurs per evitar això,

aquesta manca de creativitat.

[Diana, Llengua i Literatura

Catalana, 2013]

Més indicis…

• Personalitzen i adapten els recursos digitals disponibles als seus interessos, a la seva pràctica.

• Utilitzen més discursos multimodals: fotos, vídeos, àudios.

• Hi ha més treball per projectes.

• L’avaluació està més centrada en el procés, és criterial, inclou formes d’autoavaluació.

• Hi ha més projectes interdisciplinaris, que abasten dues o més assignatures.

• …

Recursos lingüístics

Quins recursos i com s’usen?

Traductor + Cercador d’imatges

Diera

Altres recursos

CLIC

Epíleg

5 idees

L’impacte d’internet:

1. Els alumnes estan canviant la manera d’aprendre,

incorporant la xarxa i les pràctiques digitals: són/seran

visitants o residents digitals.

2. L’aula té avui diverses “extensions” digitals, que complementen el cara a cara.

3. Avui aprenem més fora de l’aula i hem de dirigir, enriquir i ordenar aquest àmbit des de l’escola.

4. Cal decidir què es fa en línia i què cara a cara. Reservar l’aula per a la interacció de més qualitat.

5. Els recursos digitals permeten millorar la lectura, l’escriptura –i també la parla.

50

GRÀCIES!

Preguntes?

Dubtes?

daniel.cassany@upf.edu

@dancassany

http://www.upf.edu/pdi/daniel_cassany

https://www.facebook.com/daniel.cassany/

http://goo.gl/LTOCic

Bibliografia

• Cassany, D. En_línia: llegir i escriure a la xarxa. Barcelona: Graó. 2011. En

espanyol: En_línea: leer y escribir en la red. Barcelona: Anagrama. 2012.

• Fogg, BJ. http://www.bjfogg.com/stanford.html

• Kruse, Peter. (2010b) The Network is Challenging Us, en_línia.

• Lankshear, C. i M. Knobel. (2006) New Literacies: Everyday Practices and

Classroom Learning. Nueva York: McGraw Hill. 2ª ed. Versió espanyola: Nuevos alfabetismos. Su práctica cotidiana y el aprendizaje en el aula.

Madrid. Morata / Ministerio de Educación. 2008. 3ª ed.: New Literacies, 2011.

• Knobel, M. i C. Lankshear. (2011) “Remix: la nueva escritura popular”,

Cuadernos Comillas, 0: 105-126, en_línia.

• Prensky, Mark. (2005). “Don’t Bother Me Mom –I’m learning”. Parangon.

• Sacristán, Ana ed. (2013) Sociedad del conocimiento, tecnología y

Treballs

publicats