• No se han encontrado resultados

PLA D ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE CALELLA IV. CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS EN SÒL NO URBANITZABLE

N/A
N/A
Protected

Academic year: 2021

Share "PLA D ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL DE CALELLA IV. CATÀLEG DE MASIES I CASES RURALS EN SÒL NO URBANITZABLE"

Copied!
18
0
0

Texto completo

(1)

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA MUNICIPAL

DE CALELLA

IV. CATÀLEG DE MASIES I CASES

RURALS EN SÒL NO URBANITZABLE

(2)
(3)

PLA D’ORDENACIÓ URBANÍSTICA

MUNICIPALDE CALELLA

IV. CATÀLEG DE MASIES I CASES

RURALS EN SÒL NO URBANITZABLE

(4)
(5)

índex

TÍTOL I: DISPOSICIONS DE CARÀCTER GENERAL. ...6

Art. 1. Naturalesa, àmbit territorial i vigència del Catàleg de masies i edificis rurals. ...6

Art. 2. Abast normatiu, i contingut ...6

Art. 3. Modificació del Catàleg de Masies i edificis rurals ...6

Art. 4. Interpretació del seu contingut...6

TÍTOL II: REGULACIÓ DE L’EDIFICACIÓ ...7

CAPÍTOL PRIMER – DISPOSICIONS COMUNS...7

Art. 5. Usos admesos ...7

Art. 6. Classes d’edificació segons el seu estat de conservació ...7

Art. 7. Llicències. ...7

CAPÍTOL PRIMER – REGULACIÓ ESPECÍFICA...7

Art. 8. Masos i edificacions rurals en bon estat. ...7

Art. 9. Masos i edificacions rurals en estat deficient...8

Art. 10. Masos i edificacions rurals en estat ruinós...8

(6)

TÍTOL

I:

DISPOSICIONS

DE

CARÀCTER

GENERAL.

Art. 1. Naturalesa, àmbit territorial i vigència del Catàleg de masies i edificis rurals.

D’acord amb el que estableix l’art. 50.2 de la llei 2/2002, de 14 de març, d'urbanisme de Catalunya, l’Ajuntament ha elaborat un Catàleg específic de les masies i edificis rurals susceptibles de reconstrucció o de rehabilitació, amb la justificació de les raons arquitectòniques, històriques o paisatgístiques que en determinen la preservació i la recuperació.

Aquest document té la consideració de Catàleg i el seu àmbit és el del sòl classificat com a No Urbanitzable pel Pla d’Ordenació Urbanística Municipal de Calella, i per tant, limitat al seu terme municipal.

Aquest Catàleg de masies i edificis rurals, en endavant Catàleg de masies, tindrà vigència indefinida fins a la seva revisió.

Art. 2. Abast normatiu, i contingut

Els particulars, així com l’Administració, queden obligats al compliment de les disposicions contingudes en el present Catàleg de Masies de manera que qualsevol actuació o intervenció sobre el territori, de caràcter provisional o definitiu, haurà d’ajustar-se al previst el mateix, i a la legislació urbanística vigent.

L’abast normatiu del Catàleg de Masies, es el dels documents que l’integren i que es relacionen a continuació:

a) Fitxes amb identificació, localització i classificació de la masia. b) Plànol general de situació

c) Normativa

Art. 3. Modificació del Catàleg de Masies i edificis rurals

Per la modificació de qualsevol dels documents d’aquest Catàleg de masies i edificis rurals, s’haurà de seguir el tràmit previst en l’art. 67 de la Llei d’Urbanisme 2/2002.

Qualsevol modificació comportarà la modificació puntual del POUM atès que aquest catàleg forma part integrant d’aquest.

Art. 4. Interpretació del seu contingut

Les Normes d’aquest Catàleg de Masies s’interpretaran d’acord amb el seu contingut i amb subjecció als objectius i finalitats del mateix. En els casos de imprecisió prevaldrà la solució més favorable a la menor volum. Per tot allò no regulat específicament, aquest Catàleg de Masies es remet a la regulació general del POUM.

En cas de dubtes d’interpretació, s’aplicaran les regles d’interpretació del planejament urbanístic fixades en l’art. 10 de la Llei d’Urbanisme.

(7)

TÍTOL II: REGULACIÓ DE L’EDIFICACIÓ

CAPÍTOL PRIMER – DISPOSICIONS COMUNS

Art. 5. Usos admesos

D’acord amb l’art. 47.3 de la Llei d’Urbanisme 2/2.002, els usos admesos a les edificacions incloses en el catàleg de masies i edificis rurals són els d’habitatge familiar, residencial turístic o d’hostaria rural i d’educació en el lleure.

Art. 6. Classes d’edificació segons el seu estat de conservació

Aquest Catàleg de masies classifica les edificacions existents en sòl no urbanitzable en tres categories segons el seu estat de conservació:

1. Bon estat:

Correspon a aquelles edificacions que compleixen les condicions mínimes d’habitabilitat o poden assolir-les amb l’execució d’obres menors. La regulació de les obres admeses es fixa a l’art. 8 d’aquesta normativa. 2. Estat deficient.

Correspon a aquelles edificacions que no compleixen les condicions d’habitabilitat pel que fa a estabilitat o estanqueitat, i que per assolir-les cal una rehabilitació que afecti a l’estructura, teulat o façanes. La regulació de les obres admeses es fixa a l’art. 9 d’aquesta normativa. 3. Ruïna.

Correspon a aquelles edificacions que no poden ocupar-se sense una rehabilitació integral que requereix almenys la consolidació de tota l’estructura, reconstrucció del teulat o de part dels murs i façanes. La regulació de les obres admeses es fixa a l’art. 10 d’aquesta normativa.

Art. 7. Llicències.

D’acord amb l’art. 51.2 de la LU 2/2002 les llicències municipals per a l’edificació en sòl no urbanitzable han de fixar les condicions especials que han d’adoptar, a càrrec dels interessats, per a l’obtenció dels subministraments necessaris i l’assoliment dels nivells de sanejament adequats amb les degudes garanties de seguretat, salubritat i no contaminació.

En cas d’obres majors, la sol·licitud de llicència haurà d’incorporar, a més del previst amb caràcter general al capítol primer del Títol III de la normativa del POUM:

1. Un aixecament topogràfic a escala 1/500, amb emplaçament detallat de l’edificació existent, l’arbrat significatiu i elements d’interès de l’entorn com camins, feixes i tanques.

2. Plantes, façanes i seccions a escala 1/100 de l’edificació existent. CAPÍTOL PRIMER – REGULACIÓ ESPECÍFICA

Art. 8. Masos i edificacions rurals en bon estat.

Obres admeses: S’admeten les obres de manteniment, obres menors i de rehabilitació parcial, de consolidació i d’ampliació amb un augment de volum màxim del 20 % sobre l’existent, sense que en cap cas suposi un augment de l’alçada existent.

Condicions: Es respectarà el volum edificat preexistent i la composició volumètrica i de façanes original, en especial aquells elements que justifiquen la seva inclusió en el catàleg de masos, com fàbriques i cantonades de carreus, arcs, obertures i dintells de pedra.

(8)

La coberta serà de teula àrab amb una pendent màxima del 30 %, no admetent-se el seu trencament per la formació d’àtics ni terrasses. En els paraments exteriors de les façanes, es mantindrà o reproduirà la fàbrica de pedra existent, o bé, s’acabarà amb morter acolorit. El projecte justificarà la textura i acabat previst. Divisió Si no s’alteren les característiques originals de

l’edificació, se’n pot admetre la divisió horitzontal, amb les limitacions establertes per les ordenances municipals i amb la normativa reguladora de les condicions objectives d’habitabilitat.

Art. 9. Masos i edificacions rurals en estat deficient.

Obres admeses: S’admeten les obres de consolidació, rehabilitació i d’ampliació amb un augment de volum màxim del 20 % sobre l’existent, sense que en cap cas suposi un augment de l’alçada existent.

Condicions: Es respectarà el volum edificat preexistent i la composició volumètrica i de façanes original, en especial aquells elements que justifiquen la seva inclusió en el catàleg de masos, com fàbriques i cantonades de carreus, arcs, obertures i dintells de pedra.

La coberta serà de teula àrab amb una pendent màxima del 30 %, no admetent-se el seu trencament per la formació d’àtics ni terrasses.

En els paraments exteriors de les façanes, es mantindrà o reproduirà la fàbrica de pedra existent, o bé, s’acabarà amb morter acolorit. El projecte justificarà la textura i cromatisme previst. Divisió Si no s’alteren les característiques originals de

l’edificació, s’en pot admetre la divisió horitzontal, amb les limitacions establertes per les ordenances municipals i amb la normativa reguladora de les condicions objectives d’habitabilitat.

Art. 10. Masos i edificacions rurals en estat ruïnós.

Obres admeses: S’admeten les obres de rehabilitació integral i de reconstrucció.

Condicions: Es respectarà el volum edificat preexistent i la composició volumètrica i de façanes original, en especial aquells elements que justifiquen la seva inclusió en el catàleg de masos, com fàbriques i cantonades de carreus, arcs, obertures i dintells de pedra.

Si per l’ensorrament de part dels seus paraments, l’edificació presenta una volumetria molt incompleta, es podrà admetre la seva reconstrucció, en la mateixa posició que l’edificació preexistent i una l’alçada reguladora màxima de 6,50 m corresponents a Pb+1, fins un sostre màxim de 250 m2.

(9)

d’impacte paisatgístic. Si el resultat de la reconstrucció suposa un impacte sever, serà causa de denegació de llicència.

La coberta serà de teula àrab amb una pendent màxima del 30 %, no admetent-se el seu trencament per la formació d’àtics ni terrasses. Els materials, sistemes constructius i tipologia aparents de les edificacions seran els propis de l’entorn o s’emplacen. En els paraments exteriors de les façanes, es mantindrà o reproduirà la fàbrica de pedra existent, o bé, s’acabarà amb morter acolorit. El projecte justificarà la textura i cromatisme previst.

Divisió Si no s’alteren les característiques originals de l’edificació, se’n pot admetre la divisió horitzontal, amb les limitacions establertes per les ordenances municipals i amb la normativa reguladora de les condicions objectives d’habitabilitat.

(10)

DISPOSICIONS ADDICIONALS.

Primera

Edificacions que no compleixen els requisits exigits per formar part del Catàleg de Masies i Cases rurals en sòl no urbanitzable Però que ja existeixen en aquesta classe de sòl:

1. El Aguilón 2. Villa Marcel 3. Can Sura

4. Masoveria de Can Sura 5. Mas Puigvert 6. Can Bach 7. Can Gelmà 8. Can Puigvert 9. Can Pons 10. Can Blanco 11. Can Biel 12. Can Codina 13. Can Dalmau 14. Can Barrera 15. Rancho Bonanza 16. Rius Gay 17. Los Verdiales 18. Can Sanchez 19. Torre Carrión 20. Can Castillo 21. Can Basart

22. Can Joan de la Rasa 23. Can Rodrigo 24. Can Flix de baix 25. Tennis

26. Caseta de la vinya del rierany del convent 27. Can Tarinas

(11)

Ajuntament de Calella

CATALEG DE MASIES I CASES RURALS EN SÒL NO URBANITZABLE DEL POUM DE CALELLA

DENOMINACIÓ: (1) Mas Salvador de Capaspre

LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA: (2) UTM 470.408’00-4.608.452’98, parcel.la 42 del Polígon 7 (El Mas) SÒL URBÀ SÒL NO URBANITZABLE (3) ACCÉS: FÀCIL DIFÍCIL (4) EDIFICI PART D’UN EDIFICI ELEMENT AÏLLAT (5) TIPOLOGIA: (6) Edificació aïllada, mas

ÈPOCA (ÈPOQUES): (7) s.XIII - XIV – XV (evolució històrica) ESTIL(S): (8) Tradicional AUTOR(S) : (9) ESTRUCTURES PORTANTS: Bò - mitjà FAÇANES: Mitjà BO ORIGINAL: Mas FORJATS: Dolent INTERIOR: Mitjà- dolent MITJÀ ACTUAL: Mas

ES TA T (1 0) C O N SE R VA C EL EM EN T

COBERTES: Mitjà (part reformada) HUMITATS O ALTRES:

EN TO R N DOLENT U TI LI TZ A C (1 1) CONVENIENT: CROQUIS EMPLAÇAMENT: (12) ELEMENTS D’IDENTIFICACIÓ GRÀFICA I FOTOGRÀFICA: (13)

PROTECCIÓ : BÉ D’INTERÈS LOCAL DATA PROTECCIÓ: (15) 24 febrer 1982

FITXA ELEMENT

(12)

DESCRIPCIÓ TIPOLÒGICA: (18) DOCUMENTACIÓ: (23) PLÀNOLS:

El mas s’organitza estructuralment en dos cossos d’edats diferents, situats a nivells diferents del terreny.

El cos situat a un nivell més elevat constitueix el nucli originari del mas, obrat segurament durant el s.XII; de forma rectangular i semienterrat, a l’abric del terreny , està compost de planta baixa, planta pis sota teulada amb coberta a una sola aigua. Orienta la façana principal a migjorn, conservant un portal adovellat de punt rodó de 13 dovelles, i una finestra amb llinda, ampit i brancals de pedra; al mateix eix hi ha un matacà i al seu damunt un rellotge de sol , tots dos en un cos superior que forma una torre de defensa quadrada amb la coberta paral·lela a la coberta principal. Interiorment la planta es reparteix en tres crugies; entrant a mà esquerra trobem el foc, el forn; un arc de descàrrega adovellat separa la 1ª de la 2ª crugia on arrenca l’escala. (D’antuvi, el rectangle que formaven aquests primers masos es subdividia, per una paret mitgera, en dues parts, l’una destinada a l’habitació familiar i l’altra al bestiar,i no sobrepassava en els seus inicis els 45m2.)

Davant la façana hi ha el safareig i, al costat, alguns elements annexos obrats en pedra granítica(corrals).

El cos més baix, d’època posterior i de dimensions en planta majors , consta de planta baixa i planta pis sota teulada amb el carener paral·lel a la façana que té el portal. Aquesta façana es situa en un dels laterals del mas, al caient del vessant a dues aigües de la coberta; s’obre amb una porta adovellada d’arc escarser i té dues finestres gòtiques, una d’elles amb la llinda esculpida i festejadors en l’interior i l’altra amb mènsules que sostenen una llinda recte més senzilla. Aquest cos conserva l’estructura de tres crugies del mas originari, i es situa una planta per sota d’aquest, de tal manera que la planta primera coincideix amb la planta baixa de l’altre.

Els materials bàsics són la pedra, la calç, l’arena i l’argila, a més de la fusta i les teules.

NOTÍCIES HISTÒRIQUES: (19) FOTOGRAFIES:

El mas Salvador és l’únic testimoni que es conserva del conjunt de masies que constituïen l’antic veïnat de la vall de Capaspre, depenent dels senyors de Montpalau i integrat dins la rectoria de sant Pere de Riu, o la de Pineda des de l’any 1079.

Divuit masos, o petites cases construïdes entre les terres cultivades, constituien després de la Reconquesta l’antic Vehinat de Capaspre; les famílies que habitaven aquells masos es coneixien pels noms de Salvador, Bertran, Dalmau, Tió, Comas, Oliver, Prunera i d’altres...

L’any 1111 podem llegir “ipsum mansum de calella”, amb referència al mas Salvador de Capaspre, molt proper a Sant Quirze.

Al Capaspre “Caput-Asperum”hi havia una torre de defensa (en el lloc on més tard s’aixecaria el far); els fochs e fumades de la torreta eren senyals que posaven en alarma els comarcans, els quals, dominats per la por dels malvats serrahins, deixavan inhabitada la platja de la Calella i buscaven salvació refugiant-se en els turons que formaven la vall.

Hi havia una ermita prop de la Riera , dedicada a Sant Quirze, on també es venerava la imatge de la Verge de Capaspre, el culte a la qual estava confiat a les llevadores.

L’any 1113, la jurisdicció civil era dels Cabrera; i la eclesiàstica de l’any 1246 depenia de Breda.

Quan els francesos assetjaren Girona (1285), un escamot gavatx incendià diverses cases del Veïnat calellenc i unes quantes masies de l’entorn.

AUTOR (si és conegut, breu semblança): (20) ALTRES:

BIBLIOGRAFIA: (21) OBJECTES DE PROTECCIÓ:

- BONET I GARI,Ll. Les masies del Maresme. Estudi de les masies, elements defensius, ermites i molins. Ed. Montblanc.Barcelona 1983,pg163 - CUADRADA, Coral. El Maresme medieval : hàbitat, economia i societat, segles X – XIV. Caixa d’Estalvis Laietana 1988, pg 72-76.

- COLOMER,Mn Ignasi. Cronologia de Calella. Ajuntament de Calella 1988.

RÈGIM JURÍDIC (propietat, arrendament,etc.): (22) Propietat privada

La conformació volumètrica

L’estructura de parets i posició dels sostres

La composició de façanes (excepte l’obertura en 2a planta) Els brancals dintells i ampits de granit

(13)

Ajuntament de Calella

CATALEG DE MASIES I CASES RURALS EN SÒL NO URBANITZABLE DEL POUM DE CALELLA

DENOMINACIÓ: (1) Ca l’Estol

LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA: (2) UTM 469.355’43-4.609.713’76 SÒL URBÀ SÒL NO URBANITZABLE (3) ACCÉS: FÀCIL DIFÍCIL (4) EDIFICI PART D’UN EDIFICI ELEMENT AÏLLAT (5) TIPOLOGIA: (6) Edificació aïllada, mas

ÈPOCA (ÈPOQUES): (7) s. XVI ESTIL(S): (8) Tradicional AUTOR(S) : (9) ESTRUCTURES PORTANTS: Dolent FAÇANES: Dolent BO ORIGINAL: Mas FORJATS: Dolent INTERIOR: Dolent MITJÀ ACTUAL: En desús

ES TA T (1 0) C O N SE R VA C EL EM EN T

COBERTES: Parcialment enrunada HUMITATS O ALTRES:

EN TO R N DOLENT U TI LI TZ A C (1 1) CONVENIENT: CROQUIS EMPLAÇAMENT: (12) ELEMENTS D’IDENTIFICACIÓ GRÀFICA I FOTOGRÀFICA: (13)

PROTECCIÓ : BÉ D’INTERÈS LOCAL DATA PROTECCIÓ: (15)

FITXA ELEMENT

(14)

DESCRIPCIÓ TIPOLÒGICA: (18) DOCUMENTACIÓ: (23) PLÀNOLS:

El mas s’organitza estructuralment a base de parets de càrrega en cel·les rectangulars, de planta baixa i una planta pis, amb coberta a dues aigües paral·leles al costat llarg.

La casa conserva els elements complementaris típics, com l’era., que se situia aprofitant el desnivell del terreny a nivell de planta pis.

NOTÍCIES HISTÒRIQUES: (19) FOTOGRAFIES:

AUTOR (si és conegut, breu semblança): (20) ALTRES:

BIBLIOGRAFIA: (21) OBJECTES DE PROTECCIÓ:

RÈGIM JURÍDIC (propietat, arrendament,etc.): (22) Propietat privada

La conformació volumètrica

L’estructura de parets i posició dels sostres La composició de façanes

(15)

Ajuntament de Calella

CATALEG DE MASIES I CASES RURALS EN SÒL NO URBANITZABLE DEL POUM DE CALELLA

DENOMINACIÓ: (1) Can Flix

LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA: (2) UTM 469.861’30-4.607.665’11 SÒL URBÀ SÒL NO URBANITZABLE (3) ACCÉS: FÀCIL DIFÍCIL (4) EDIFICI PART D’UN EDIFICI ELEMENT AÏLLAT (5) TIPOLOGIA: (6) Edificació aïllada, mas

ÈPOCA (ÈPOQUES): (7) s. XVII ESTIL(S): (8) Tradicional AUTOR(S) : (9) ESTRUCTURES PORTANTS: Mitjà FAÇANES: Mitjà BO ORIGINAL: Mas FORJATS: Mitjà INTERIOR: Mitjà MITJÀ ACTUAL: habitatge

ES TA T (1 0) C O N SE R VA C EL EM EN T

COBERTES: Parcialment enrunada HUMITATS O ALTRES:

EN TO R N DOLENT U TI LI TZ A C (1 1) CONVENIENT: CROQUIS EMPLAÇAMENT: (12) ELEMENTS D’IDENTIFICACIÓ GRÀFICA I FOTOGRÀFICA: (13)

PROTECCIÓ : BÉ D’INTERÈS LOCAL DATA PROTECCIÓ: (15)

FITXA ELEMENT

(16)

DESCRIPCIÓ TIPOLÒGICA: (18) DOCUMENTACIÓ: (23) PLÀNOLS:

El mas s’organitza en tres nivells amb la part central de major alçada. Estructuralment està format per tres cel·les rectangulars de parets de càrrega

NOTÍCIES HISTÒRIQUES: (19) FOTOGRAFIES:

E

AUTOR (si és conegut, breu semblança): (20) ALTRES:

BIBLIOGRAFIA: (21) OBJECTES DE PROTECCIÓ:

RÈGIM JURÍDIC (propietat, arrendament,etc.): (22) Propietat privada

La conformació volumètrica

L’estructura de parets i posició dels sostres La composició de façanes

(17)

Ajuntament de Calella

CATALEG DE MASIES I CASES RURALS EN SÒL NO URBANITZABLE DEL POUM DE CALELLA

DENOMINACIÓ: (1) Can Socas

LOCALITZACIÓ GEOGRÀFICA: (2) UTM 469.939’66-4.607.724’39 SÒL URBÀ SÒL NO URBANITZABLE (3) ACCÉS: FÀCIL DIFÍCIL (4) EDIFICI PART D’UN EDIFICI ELEMENT AÏLLAT (5) TIPOLOGIA: (6) Edificació aïllada, mas

ÈPOCA (ÈPOQUES): (7) s. XVI ESTIL(S): (8) Tradicional AUTOR(S) : (9) ESTRUCTURES PORTANTS: Mitjà FAÇANES: Dolent BO ORIGINAL: Mas FORJATS: Mitjà INTERIOR: Dolent MITJÀ ACTUAL: Habitatge

ES TA T (1 0) C O N SE R VA C EL EM EN T

COBERTES: Mitjà HUMITATS O ALTRES:

EN TO R N DOLENT U TI LI TZ A C (1 1) CONVENIENT: CROQUIS EMPLAÇAMENT: (12) ELEMENTS D’IDENTIFICACIÓ GRÀFICA I FOTOGRÀFICA: (13)

PROTECCIÓ : BÉ D’INTERÈS LOCAL DATA PROTECCIÓ: (15)

FITXA ELEMENT

(18)

DESCRIPCIÓ TIPOLÒGICA: (18) DOCUMENTACIÓ: (23) PLÀNOLS:

La casa és le resultat de l’addició de succesives ampliacions sobre una entitat original molt reduïda. La manca d’elements d’interès arquitectònic i la poca coincidència amb tipologies reconegudes justifica la protecció solament de l’ocupació en planta, permentent actuacions de major entitat.

NOTÍCIES HISTÒRIQUES: (19) FOTOGRAFIES:

AUTOR (si és conegut, breu semblança): (20) ALTRES:

BIBLIOGRAFIA: (21) OBJECTES DE PROTECCIÓ:

RÈGIM JURÍDIC (propietat, arrendament,etc.): (22) Propietat privada

Referencias

Documento similar

• “Artista per descobrir”, les paraules clau que el definixen: art, emoció, expressió, transformació, entorn, interacció, introspecció, llibertat... • “Avions de

Fuente de emisión secundaria que afecta a la estación: Combustión en sector residencial y comercial Distancia a la primera vía de tráfico: 3 metros (15 m de ancho)..

 Comunicación en un español rudimentario, apoyado a menudo por gestos y dibujos.  Implicación de personas del entorno natural del paciente extranjero –incluidos

Resolución del Director General del Consorcio Público Instituto de Astrofísica de Canarias de 30 de Septiembre de 2020 por la que se convoca proceso selectivo para la contratación

D) El equipamiento constitucional para la recepción de las Comisiones Reguladoras: a) La estructura de la administración nacional, b) La su- prema autoridad administrativa

El modelo contiene los componentes y las interrelaciones para el análisis de sistemas complejos propuesto por García (2006), en este caso el sistema contiene siete

Cedulario se inicia a mediados del siglo XVIL, por sus propias cédulas puede advertirse que no estaba totalmente conquistada la Nueva Gali- cia, ya que a fines del siglo xvn y en

Y tendiendo ellos la vista vieron cuanto en el mundo había y dieron las gracias al Criador diciendo: Repetidas gracias os damos porque nos habéis criado hombres, nos