1. Dades de l assignatura

Texto completo

(1)
(2)

1. Dades de l’assignatura

Nom de l’assignatura HISTOLOGIA

Codi 100782

Crèdits ECTS 6

Curs i període en el que

s’imparteix Primer curs, segon semestre Horari Veure la web del Grau en Biologia

Lloc on s’imparteix Facultat de Biociències

Llengües Català, castellà

Professor/a de contacte

Nom professor/a Joaquím Martí Clúa

Departament Biologia cel·lular, Fisiologia i Immunologia

Universitat/Institució UAB

Despatx C2/111

Telèfon 93 581 1666

e-mail Joaquim.Marti.Clua@uab.cat Horari d’atenció A convenir

2. Equip docent

Nom professor/a Joaquím Martí, Aurora Ruiz-Herrera, Ignasi Roig

(3)

3.- Prerequisits

Dominar els continguts del programa de Biologia Cel.lular del primer semestre.

Per poder cursar aquesta assignatura cal que l’estudiant hagi superat la prova de seguretat que trobarà en el Campus Virtual.

4.- Contextualització i objectius formatius de l’assignatura

“Histologia” en el Grau de Biologia:

Es tracta d’una assignatura de primer curs, de caràcter obligatori, que desenvolupa els fonaments cel·lulars de l’organització tissular dels Vertebrats. Ha estat dissenyada suposant que l’estudiant té els coneixements bàsics de Biologia cel·lular, alhora que permet una continuació natural en segon curs en l’assignatura de “Ampliació

d’Histologia”. L’estudiant que hagi aprofitat ambdues assignatures té la possibilitat, en el quart curs, d’assolir una visió integradora de l’organisme animal en les assignatures optatives “Histologia d’òrgans i sistemes” i “Biologia del desenvolupament”.

Finalment, cal assenyalar que “Histologia” es una assignatura teòrico-pràctica. Aixó fa possible relacionar contínuament els conceptes científico-teòrics amb els continguts de les pràctiques.

Objectius de l’assignatura:

1. Conèixer en termes de biologia cel·lular la diversitat de les cèl·lules animals. 2. Saber distingir les característiques citofisiològiques que defineixen als diferents

teixits animals.

3. Comprendre la generació, diferenciació i mort cel·lular que permeten la supervivència del teixit.

4. Reconèixer les principals relacions intertissulars.

5. Saber aplicar tècniques bàsiques histològiques per a la diagnosi microscòpica. 6. Identificar al microscopi diversos teixits animals i els seus components

(4)

5.- Competències i resultats d’aprenentatge de l’assignatura

Competència

CE6 Comprendre els processos que determinen el funcionament dels éssers vius en cada un dels seus nivells d’organització.

Resultats d’aprenentatge

CE6.11 Descriure els teixits animals i vegetals atenent a la morfologia, la estructura micro- i ultramicroscòpica i la citofisiologia dels seus components.

Competència CE7 Aïllar, identificar i analitzar material de origen biològic.

Resultats d’aprenentatge

CE7.3 Obtenir mostres de material animal o vegetal i aplicar metodologies histològiques per a la seva anàlisi microscòpica.

Competència

CE8 Dissenyar i realitzar diagnòstics biològics i identificar i utilitzar bioindicadors.

CE8.3 Diagnosticar els tipus cel·lulars que conservant la seva diferenciació coexisteixen en un mateix ambient tissular.

Resultats d’aprenentatge

CG1 Desenvolupar un pensament i un raonament crític i saber comunicar-los de manera efectiva, tant en les llengües pròpies com en una tercera llengua.

CG3 Respectar la diversitat i pluralitat de idees, persones i situacions CT1 Desenvolupar la capacitat d’anàlisi i síntesi.

CT3 Desenvolupar la capacitat d’organització i planificació. CT4 Treballar en equip.

(5)

6.- Continguts de l’assignatura CLASSES DE TEORIA

Tejidos animales

Componentes celulares y extracelulares. Relaciones intercelulares: comunicación y coordinación. Mantenimiento de la integridad tisular. Clasificación de los tejidos animales.

Tejido epitelial

Diferenciaciones de la superficie de la célula epitelial. Polaridad celular y uniones intercelulares. Lámina basal. Epitelios de revestimiento: características estructurales e histofisiológicas. Tipos de epitelio de revestimiento.

Epitelios glandulares: tipos de células secretoras. Propiedades generales de las glándulas exocrinas. Funciones integrativas de las glándulas endocrinas.

Tejido conjuntivo

Matriz extracelular: fibras y sustancia fundamental. Fibroblasto y fibrogénesis. Variedades del tejido conjuntivo.

Células libres del tejido conjuntivo. Relación conjuntivo-células sanguíneas. Mastocitos. Plasmocitos. Macrófagos y sistema fagocítico mononuclear. Relaciones epitelio-conjuntivas.

Tejido adiposo

El adipocito. Tejido adiposo unilocular y multilocular: estructura y función. Distribución del tejido adiposo. Regulación nerviosa y endocrina.

Tejido cartilaginoso

Matriz cartilaginosa. Condrocito. Variedades del tejido cartilaginoso: hialino, elástico y fibroso. Histofisiología y procesos involutivos.

Tejido óseo

Organización arquitectónica del hueso. Matriz ósea. Osteoblastos-osteocitos: estructura y función. Osteoclasto y resorción ósea. Histofisiología.

Variedades del tejido óseo: laminar y no laminar. Osteonas, sistemas intersticiales y circunferenciales. Osteogénesis y remodelación ósea.

Sangre

Plasma sanguíneo y elementos formes. Eritrocito: estructura y función. Trombocitos y plaquetas: coagulación sanguínea. Leucocitos. Granulocitos: neutrófilos, eosinófilos y basófilos. Agranulocitos: monocitos y linfocitos.

Esquema general de la hematopoyesis. Médula ósea roja. Eritropoyesis. Trombocitopoyesis. Origen y formación de los leucocitos. Granulocitopoyesis.

(6)

Bases celulares del sistema inmunitario

Respuesta humoral y celular. Células efectoras y células con memoria. Linfocitos T y B. Papel del macrófago en la respuesta inmunitaria.

Tejido muscular

Variedades del tejido muscular. Histoarquitectura del músculo esquelético. Fibra muscular estriada. Aparato contractil. Miofibrillas y sarcómeros. Citofisiología de la contracción muscular.

Fibra muscular cardíaca. Discos intercalares. Diversidad morfofuncional de la fibra muscular estriada. Fibra muscular lisa. Mecanismo de contracción.

SESSIONS PRÀCTIQUES

1.- Técnicas de preparación de tejidos para su observación en microscopía óptica. Identificación de epitelios.

2.- Identificación microscópica de tejidos conjuntivo y adiposo. 3.- Identificación microscópica de tejidos cartilaginoso y óseo.

4.- Elaboración de frotis sanguíneos e identificación microscópica de sus elementos formes. Identificación microscópica del tejido muscular.

(7)

7.- Metodologia docent i activitats formatives

Els continguts d’Histologia s’imparteixen mitjançant classes teòriques, seminaris i pràctiques de laboratori.

Les classes teòriques consten de 30 classes magistrals de 55 minuts de durada. Es realitzaran utilitzant material audiovisual preparat pel professor, material que els alumnes tindran a la seva disposició en el Campus Virtual de la UAB.

Els seminaris, en número de 6, estan dissenyats per a què els alumnes treballin en grups reduïts, i adquireixin habilitats de treball en grup i de raonament crític. Es faran grups de 4 a 6 alumnes que treballaran un tema concret, per a posteriorment fer la corresponent presentació oral i discussió col·lectiva.

En el primer seminari el professor organitza els grups d’alumnes i proposa el tema que cal preparar a cada seminari.

Cada grup prepara els temes proposats i els entrega per escrit al professor el dia de cada seminari.

Uns quants grups, seleccionats per sorteig, a cada seminari exposen oralment el tema amb els medis disponibles a l’aula. Els membres de cada grup decideixen la persona que realitza l’exposició corresponent. Un estudiant no podrà ser mai proposat per la presentació oral dels treballs més de una vegada.

Temps d’exposició: 10-15 minuts i 5-10 minuts de debat.

Les hores de tutoria han d’utilitzar-se per clarificar conceptes, assentar els coneixements adquirits i facilitar l’estudi per part dels alumnes. També poden aprofitar-se per resoldre dubtes que els alumnes tinguin sobre la preparació dels seminaris.

Les sessions pràctiques s’impartiran en grups reduïts d’alumnes (d’uns 20 per sessió) en el laboratori. Estan dissenyades per que els alumnes aprenguin a utilitzar instrumental tècnic i complementin la formació teòrica. Comprenen la confecció de preparacions microscòpiques, diagnòstic microscòpic i lliurament individual de qüestionaris al final de cada pràctica.

1. L’assistència a les classes pràctiques és obligatòria per tal de poder adquirir les competències de l’assignatura.

2. Els estudiants disposen de:

• Dossier d’activitats, accessible en el Campus Virtual de la UAB. És

requereix la impressió de cada full del dossier en DIN-A4 a doble cara. ¡ És imprescindible portar a classe el material indicat !.

(8)

TIPUS D’ACTIVITAT  ACTIVITAT  HORES  RESULTATS D’APRENENTATGE 

Dirigides

Classes magistrals 30 CE6.11, CG1, CT1.

Seminaris 6 CE6.11, CT1, CT4, CG1, CG3.

Practiques de laboratori 14 CE7.3, CE8.3, CT1, CT3.

Supervisades

Tutories en grup 6 CE6.11, CT1, CT3.

Autònomes

Estudi 60 CE6.11, CT1, CT3.

Preparació de seminaris 25 CE6.11, CE8.3, CT1, CT3, CT4,

3. El dossier d’activitats cal realitzar-lo individualment durant la sessió pràctica. Després de la seva avaluació, el professor el tornarà a cada alumne/a en la següent classe pràctica.

4. Un cop acabada la classe cal respondre individualment i amb un espai de temps limitat a un qüestionari. Per la realització d’aquest qüestionari només està permesa la utilització del dossier d’activitats.

(9)

8.- Avaluació

L’aprenentatge d’aquesta assignatura es valorarà a través d’una avaluació

continua, la qual inclourà proves individuals i seminaris realitzats en grup i amb una presentació pública.

El sistema d’avaluació s’organitza en tres apartats, cadascun dels quals tindrà el següent pes específic en la qualificació final de l’assignatura:

1. Exàmens escrits sobre coneixements teòrics (70% de la nota final). Es realitzaran 2 proves parcials eliminatòries de matèria y una prova final de recuperació.

2. Presentació oral i participació en seminaris (10% de la nota final).

L’avaluació és la següent:

– Qualificació per part del professor dels treballs escrits: 5% de la nota final.

– Qualificació per part del professor de l’exposició: 2% de la nota final.. – Qualificació intergrups. Cada grup que no realitza l’exposició qualifica

de 0 a 10 l’exposició dels seus companys: 1,5% de la nota final.

– Qualificació intragrup. A l’últim seminari cada alumne/a avaluarà als seus companys de grup amb un qualificació de 0 a 10: 1,5% de la nota final.

3. Aprofitament i evaluació de les pràctiques (20% de la nota final). – Dossier d’activitats: promig de les qualificacions obtingudes,

representa el 6% de la nota final.

– Qüestionaris: promig de les qualificacions obtingudes, representa el 14% de la nota final.

– Examen de recuperació de pràctiques si no es va aprovar mitjançant els apartats anteriors o bé no es va assistir a alguna classe.

Representa el 20% de la nota final. La prova consisteix en el

diagnòstic d’ imatges microscòpiques. Aquesta prova de diagnòstic microscòpic es realitza el mateix dia que l’examen final de recuperació de teoria.

Cada apartat s’avalua de forma independent. Per aprovar l’assignatura s’han de complir els dos requisits següents:

– obtenir, com a mínim, 5 punts sobre 10 en el còmput global dels apartats 1 i 2.

– obtenir, com a mínim, 5 punts sobre 10 en el l’apartat 3..

Un estudiant es considerarà com a presentat, i per tant serà avaluat, quan es doni qualsevol de les següents situacions:

(10)

ACTIVITATS D’AVALUACIÓ  HORES  RESULTATS D’APRENENTATGE 

Probes escrites de teoria i pràctiques 5 CE6.11, CE7.3, CE8.3, CT1, CG1. Presentació oral de seminaris 0,5 CE6.11, CE8.3, CT1, CT3, CT4,

CG1, CG3.

Qüestionaris de pràctiques 1 CE6.11, CE8.3, CT1.

9- Bibliografia i enllaços web

TEXTOS

Gartner, L.P. Hiatt, J.L.: Texto atlas de Histología (ed. McGraw Hill). Geneser, F.: Histología (ed. Panamericana).

– Realitzar la segona prova parcial dels conceptes teòrics. – Fer l’examen final de teoria.

– Aprovar les pràctiques.

(11)

Eroschenko, V.P.: Di Fiore’s atlas of Histology (ed. Lea and Febiger). Fawcett, D.W.: The Cell (ed. W.B. Saunders).

Gartner, L.P. y Hiatt, J.L.: Atlas color de Histología (ed. Panamericana). Kühnel, W.: Atlas color de Citología e Histología (ed. Panamericana). Stanley, L.E. y Magney, J.E.: Coloratlas Histología (ed. Mosby).

(12)

10.- Programació de l’assignatura

ACTIVITATS D’APRENENTATGE

DATA/ES ACTIVITAT LLOC MATERIAL RESULTATS D’APRENENTATGE

(consultar horaris) Classes teòriques Campus Virtual: CE6.11; CT1

23/02/2010 Seminari 1 Grup 1

(13)

25/03/2010 Seminari 3 Grup 3 22/04/2010 Seminari 4 Grup 3 29/04/2010 Seminari 5 Grup 3 20/05/2010 Seminari 6 Grup 3 CE6.11, CT1, CT4 01/03/2010 Tutoria 1 Grup 1 16/03/2010 Tutoria 2 Grup 1 12/04/2010 Tutoria 3 Grup 1 22/04/2010 Tutoria 4 Grup 1 11/05/2010 Tutoria 5 Grup 1 25/05/2010 Tutoria 6 Grup 1 04/03/2010 Tutoria 1 Grup 2 17/03/2010 Tutoria 2 Grup 2 13/04/2010 Tutoria 3 Grup 2 23/04/2010 Tutoria 4 Grup 2 12/05/2010 Tutoria 5 Grup 2 26/05/2010 Tutoria 6 Grup 2 05/03/2010 Tutoria 1 Grup 3 18/03/2010 Tutoria 2 Grup 3 16/04/2010 Tutoria 3 Grup 3 20/04/2010 Tutoria 4 Grup 3 13/05/2010 Tutoria 5 Grup 3 28/05/2010 Tutoria 6 Grup 3 CE6.11, CT1, CT3. 01/03/2010 Pràctica 1 Grup 1

(14)

01/06/2010 Pràctica 4 Grup 1 02/03/2010 Pràctica 1 Grup 2 16/04/2010 Pràctica 2 Grup 2 14/05/2010 Pràctica 3 Grup 2 04/06/2010 Pràctica 4 Grup 2 03/03/2010 Pràctica 1 Grup 3 14/04/2010 Pràctica 2 Grup 3 12/05/2010 Pràctica 3 Grup 3 02/06/2010 Pràctica 4 Grup 3 04/03/2010 Pràctica 1 Grup 4 12/04/2010 Pràctica 2 Grup 4 10/05/2010 Pràctica 3 Grup 4 31/05/2010 Pràctica 4 Grup 4 CE7.3, CE8.3, CT1, CT3.

(15)

DATA/ES LLIURAMENT LLOC MATERIAL RESULTATS D’APRENENTATGE 09/03/2010 Seminari 2 Grup 1 23/03/2010 Seminari 3 Grup 1 20/04/2010 Seminari 4 Grup 1 27/04/2010 Seminari 5 Grup 1 18/05/2010 Seminari 6 Grup 1 10/03/2010 Seminari 2 Grup 2 24/03/2010 Seminari 3 Grup 2 21/04/2010 Seminari 4 Grup 2 28/04/2010 Seminari 5 Grup 2 19/05/2010 Seminari 6 Grup 2 11/03/2010 Seminari 2 Grup 3 25/03/2010 Seminari 3 Grup 3 22/04/2010 Seminari 4 Grup 3 29/04/2010 Seminari 5 Grup 3 20/05/2010 Seminari 6 Grup 3 CE6.11, CT1, CT4

Figure

Actualización...

Related subjects :