Dictamen sobre l Avantprojecte de llei dels drets i de les oportunitats de la infància i l adolescència.

94  Download (0)

Full text

(1)

sobre l'Avantprojecte de llei dels

drets i de les oportunitats de la

infància i l'adolescència.

Cc

(2)

Dictamen 7

2009

sobre l’Avantprojecte de llei dels drets i de les oportunitats de la infància i l’adolescència.

(3)

1-Dictamen

Índex

DICTAMEN 7/2009 sobre l’Avantprojecte de llei dels drets i de

les oportunitats de la infància i l’adolescència ... 2

(4)

2-Dictamen Atenent les competències atribuïdes al Consell de Treball, Econòmic i Social

de Catalunya per l’article 72.2 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya i la Llei 7/2005, de 8 de juny, el Ple del Consell de Treball, Econòmic i Social, en la sessió extraordinària del dia 27 d’abril del 2009, aprova el següent

DICTAMEN I. ANTECEDENTS

En data 31 de març del 2009 va tenir entrada al Consell de Treball, Econòmic i Social de Catalunya un escrit tramès per la consellera d’Acció Social i Ciutadania de la Generalitat de Catalunya en el qual sol·licitava l’emissió del dictamen de caràcter preceptiu, previ a la seva tramitació, de l’Avantprojecte de llei dels drets i les oportunitats de la infància i l’adolescència.

L’Avantprojecte de llei es va acompanyar d’una memòria justificativa i d’un estudi econòmic en termes de cost benefici.

La Comissió de Treball de Mercat de Treball i Polítiques Socials es va reunir el dia 21 d’abril i va elaborar la proposta de dictamen.

II. CONTINGUT

L’Avantprojecte de llei consta d’una exposició de motius, de cent seixanta-cinc articles englobats en sis títols, sis disposicions addicionals, tres disposicions transitòries, una disposició derogatòria i cinc disposicions finals.

En l’exposició de motius s’indica que aquesta Llei desenvolupa l’article 17 de l’Estatut d’autonomia de Catalunya que reconeix el dret dels menors a rebre l’atenció integral necessària per al desenvolupament de la seva personalitat i el seu benestar en el context familiar i social. Atesa la voluntat de comptar amb una norma que abraci tota la legislació catalana sobre infància i adolescència, que inclogui tant els menors desprotegits o en risc com la resta, s’unifica, s’actualitza i es modifica la legislació vigent sobre infància i adolescència.

En la segona part de l’exposició de motius es fa un resum de cadascun dels títols que componen la norma.

El títol I s’anomena disposicions directives, principis rectors i actuacions de les administracions públiques i es divideix en tres capítols.

El capítol I s’anomena disposicions directives i engloba els articles de l’1 al 4. En aquest capítol s’estableix l’objecte de la llei, l’àmbit d’aplicació personal i territorial, la responsabilitat ciutadana i pública per vetllar pel respecte efectiu dels drets de la infància i l’adolescència i com s’han d’interpretar les normes relatives a aquest col·lectiu.

El capítol II s’anomena principis rectors i engloba els articles del 5 al 20. Entre d’altres qüestions, s’assenyala que el principi inspirador de les actuacions públiques ha de ser l’interès superior de la persona infant i

(5)

3-Dictamen públics han d’introduir la perspectiva de gènere en les mesures que adopten

vers aquest col·lectiu i han de fomentar els treballs d’investigació i la seva divulgació. També s’estableix que s’han de difondre els drets de la infància i l’adolescència i que aquestes persones poden exercir i defensar per elles mateixes els seus drets i han d’assumir els deures i les responsabilitats corresponents. Es regula la prioritat pressupostària pel que fa a les activitats adreçades a aquest col·lectiu.

El capítol III s’anomena planificació i coordinació i engloba els articles del 21 al 27. En aquest capítol s’estableix que s’ha d’elaborar un Pla d’atenció integral a la infància i l’adolescència, que s’han de promoure programes generals d’actuació i que s’han de coordinar els serveis especialitzats d’atenció a la infància i l’adolescència. També es regula que s’ha d’elaborar un mapa de recursos i serveis per a la prevenció de les situacions de risc social i la desprotecció i per a la protecció de les persones infants i adolescents que ha de formar part del mapa de serveis socials de Catalunya. S’estableix la col·laboració i coordinació de les administracions públiques. Es crea un Sistema d’Informació de la Infància i l’Adolescència en el que s’han d’integrar les dades relatives a les actuacions i mesures d’intervenció respecte a les persones infants o adolescents. Es creen les Taules territorials d’Infància com a òrgans col·legiats per impulsar i promoure les polítiques d’infància arreu del territori, es crea el Consell de participació nacional de les persones infants i adolescents i s’estableix que les administracions locals han de crear consells de participació territorial per afavorir la convivència i la integració cultural en l’àmbit veïnal i local.

El títol II s’anomena drets i oportunitats de les persones infants i adolescents i es divideix en deu capítols.

El capítol I, que engloba els articles del 28 al 36, regula els drets i llibertats civils i polítics. Es regula, entre d’altres, el dret a la identitat, al nom, a la nacionalitat, a conèixer els seus orígens, a l’honor, a la dignitat, a la intimitat, a la pròpia imatge, a la llibertat d’expressió, de pensament, de consciència i de religió.

El capítol II, que engloba els articles del 37 al 40, regula els drets en l’àmbit familiar com ara la responsabilitat en la criança i la formació i els drets de relació i convivència.

El capítol III engloba els articles del 41 al 43 i regula el benestar material i personal de les persones infants i adolescents.

En el capítol IV, que engloba els articles del 44 al 47, es regula el dret a la prevenció i la promoció de la salut, l’atenció en situacions de risc per la salut mental, l’hospitalització i el dret a decidir sobre la maternitat.

El capítol V, que engloba els articles del 48 al 52, regula el dret a l’educació, especialment l’atenció educativa de les persones infants i adolescents malaltes, amb necessitats educatives especials i de les que es troben en situació de desemparament.

El capítol VI conté l’article 53 i regula els drets de les persones infants i adolescents en l’àmbit social.

(6)

4-Dictamen El capítol IX s’anomena publicitat i mitjans de comunicació social i

espectacles i engloba els articles del 59 al 64. En aquest capítol es regula la publicitat adreçada o protagonitzada per persones infants i adolescents. Es regulen mesures per protegir les persones infants i adolescents dels continguts de les publicacions, del material audiovisual i dels mitjans de comunicació social.

El capítol X engloba els articles del 65 al 73 i s’anomena consum de productes i serveis. En aquest capítol es regula la protecció dels infants i adolescents com a consumidors.

El títol III s’anomena prevenció general i engloba els articles del 74 al 80. Es disposa que l’Administració ha de desenvolupar actuacions per prevenir els infants i adolescents de les situacions que són perjudicials per al seu desenvolupament integral o per al seu benestar. Es regula, especialment, la prevenció de l’ablació o la mutilació genital de les nenes i noies, la prevenció del risc social i la prevenció de la desprotecció.

El títol IV s’anomena protecció pública davant dels maltractaments als infants i adolescents i es divideix en tres capítols.

El capítol I s’anomena disposicions generals i engloba els articles del 81 al 91. Es disposa que els poders públics han de prendre les mesures necessàries per protegir els infants i adolescents de qualsevol forma de maltractament i, en cas de maltractament, han de promoure la seva recuperació i inserció social. Es crea un Registre unificat de maltractaments infantils.

En el capítol II, que engloba els articles 92 i 93, es regula el servei d’atenció immediata mitjançant recursos telefònics i telemàtics i s’estableix el suport de l’administració de la Generalitat a programes que es desenvolupin per a la detecció i atenció del maltractament de les persones infants i adolescents.

El capítol III que engloba els articles 94 i 95 regula l’accés prioritari de les persones infants i adolescents víctimes de maltractament als serveis i programes.

El títol V s’anomena la protecció a la infància i l’adolescència en situació de risc o desemparament i es divideix en cinc capítols.

El capítol I s’anomena disposicions generals i engloba els articles del 96 al 99. S’estableix que la Generalitat té la competència en matèria de desemparament i que l’Administració local ha d’intervenir quan detecti una situació de risc. També s’estableix el deure de comunicació, intervenció i denúncia dels ciutadans.

El capítol II s’anomena les situacions de risc i engloba els articles del 100 al 102. En aquest capítol es defineixen les situacions de risc, s’estableix la intervenció dels serveis socials i s’estableixen mesures d’atenció social i educativa davant de les situacions de risc.

El capítol III s’anomena de la protecció dels infants i adolescents desemparats i es divideix en tres seccions. La primera secció engloba els articles del 103 al 116 i regula el desemparament, s’estableixen les

(7)

5-Dictamen en unitat convivencial d’acció educativa, l’acolliment en centre, les mesures

de transició a la vida adulta i l’autonomia personal i l’acolliment preadoptiu.

El capítol IV engloba els articles 149 i 150 i regula el suport posterior a l’emancipació o a la majoria d’edat.

El capítol V engloba els articles del 151 al 153 i regula les actuacions de protecció en els supòsits d’aplicació de la legislació reguladora de la responsabilitat penal dels menors.

El títol VI s’anomena infraccions i sancions i es divideix en tres capítols. El capítol I, que engloba els articles del 154 al 158, regula les infraccions i les divideix en lleus, greus i molt greus.

El capítol II, que engloba els articles del 159 al 161, regula les sancions administratives i estableix els criteris per a la seva graduació.

El capítol III engloba els articles del 162 al 165 i regula el procediment sancionador.

La disposició addicional primera regula els recursos financers i econòmics necessaris per donar compliment a l’establert en la Llei.

La disposició addicional segona estableix quines són les institucions col·laboradores d’integració familiar i quin és el seu objecte.

La disposició addicional tercera estableix que a partir de l’endemà de l’entrada en vigor de la Llei s’ha de dotar el Sistema d’Informació de la Infància i l’Adolescència de l’infraestructura necessària per al seu desenvolupament.

La disposició addicional quarta estableix el nivell d’objectius de les prestacions garantides en la Cartera de serveis socials.

La disposició addicional cinquena estableix la realització d’informes periòdics de valoració i anàlisi des de la perspectiva de la infància.

La disposició addicional sisena crea un centre d’investigació i recerca sobre maltractaments infantils.

La disposició transitòria primera estableix que s’ha de realitzar una avaluació de resultats i d’impacte dels programes i serveis finançats parcialment o totalment per fons públics.

La disposició transitòria segona estableix que en el termini de dos anys des de l’aprovació de la Llei s’ha de presentar un mapa de recursos i serveis per a la prevenció i protecció dels infants i adolescents.

La disposició transitòria tercera integra la Comissió Interdepartamental de Coordinació d’Actuacions de l’Administració de la Generalitat adreçades a la infància i l’adolescència amb discapacitat o risc de tenir-ne (CTIC) en les Taules Territorials d’Infància.

(8)

6-Dictamen La disposició final segona modifica la Llei 7/1996 d’organització dels serveis

jurídics de l’Administració de la Generalitat.

La disposició final tercera modifica la Llei 13/2006, de 27 de juliol, de prestacions socials de caràcter econòmic.

La disposició final quarta modifica la Llei 13/1997, de 19 de novembre, de creació de l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció.

La disposició final cinquena regula l’entrada en vigor de la norma.

III. OBSERVACIONS GENERALS

Primera. El CTESC considera oportunes les mesures d’aquest

Avantprojecte de llei encaminades a combatre el maltractament infantil i a mantenir, sempre que sigui possible, l’infant o adolescent en el nucli familiar, separant la persona maltractadora. També considera positiu el model de protecció de la infància i l’adolescència, que distingeix les situacions de risc i les de desemparament, i permet una intervenció protectora dels poders públics, sense supeditar-la a la declaració de desemparament que es reserva per les situacions més greus en què cal separar l’infant o adolescent del nucli familiar.

Finalment, el CTESC també considera oportú el procediment que s’estableix per la declaració de desemparament perquè garanteix els drets de totes les parts i, alhora, evita els perllongaments innecessaris en la declaració de desemparament que va en detriment del menor.

Segona. L’Avantprojecte de llei permet a les entitats d’iniciativa privada i

especialment a les entitats d’iniciativa social de l’àmbit del tercer sector social promoure els recursos i serveis, destinats a la protecció de la infància i adolescència, mitjançant acords o convenis amb les administracions públiques.

El CTESC considera que l’administració pública és qui té la responsabilitat de planificar i promoure aquests equipaments i serveis. Per la qual cosa, el CTESC considera que els recursos, serveis i equipaments que les administracions públiques donin a gestionar a les entitats d’iniciativa privada no ha de ser mitjançant acords o convenis, sinó per mitjà de concurs públic, procediment més transparent i garantista.

Tercera. El CTESC considera que per poder prestar serveis i gestionar

recursos i equipaments és necessari que les entitats d’iniciativa privada estiguin homologades en un Registre. Per aquest motiu, el CTESC considera que l’Avantprojecte de llei ha de preveure la creació d’un Registre d’homologació d’entitats d’iniciativa privada que gestionin aquests recursos i serveis.

Quarta. El CTESC considera que quan un menor prengui part en un procés

administratiu i/o judicial, cal que la informació i el llenguatge utilitzat s’adapti al seu grau de maduresa.

(9)

7-Dictamen major rellevància als processos de mediació.

Setena. El CTESC considera que, atès que en títol II, capítol I, de

l’Avantprojecte de llei es fa referència als drets i llibertats civils i polítics, seria convenient fer esment al dret del treball dels majors de 16 anys.

Vuitena. El CTESC considera oportú fer un glossari dels conceptes que

apareixen al llarg de l’Avantprojecte de llei com ara: “Activitats de lleure”, “Activitats recreatives”, “Activitats educatives”, “Activitats extraescolars”, “educació”, “formació”, “voluntariat social”, “explotació econòmica de la imatge”, “tracte indigne”, ”càstig denigrant” i “entitats d’iniciativa social especialitzades”.

Novena. Des d’una inequívoca posició favorable a l’ús d’un llenguatge no

sexista, i respectant les línies incloses en el manual “Marcar les diferències: la representació de dones i homes a la llengua” editat per la Secretaria de Política Lingüística, el CTESC considera que les expressions “persones infants i adolescents”, “persona infant” i “persona adolescent” produeixen algunes redundàncies i incomoditats en la lectura de la Llei (vegeu, per exemple, la redacció de l’article 2. 2). Per aquest motiu es recomana als redactors un esforç per trobar altres solucions expressives que, tot respectant la igualtat de gènere, obtinguin un llenguatge més fluid i facilitin una lectura menys forçada.

IV. OBSERVACIONS A L’ARTICULAT

1. El CTESC considera que, pel seu contingut, l’article 4.2 hauria de formar part de l’article 3.

2. El CTESC considera que el títol de l’article 20 no s’adapta al que es regula en els seus apartats.

3. El CTESC considera que en l’article 20.2, els treballs d’investigació i informes haurien d’incloure també la perspectiva territorial.

4. Pel que fa a l’article 21, el CTESC considera que el Pla d’atenció integral a la infància i adolescència hauria de potenciar una coordinació adequada també quan aquest risc ja està manifestat i quan hi ha una situació de desempara del menor.

5. El CTESC considera que en l’article 22.1 s’hauria d’afegir després de “departament competent” la següent expressió “en matèria d’infància i adolescència”.

6. Pel que fa a l’article 24.4, el CTESC considera que caldria substituir “vetllar” per “garantir”.

7. En l’article 25.4 el CTESC proposa substituir l’expressió “tot garantint l’anonimat dels informes” per “tot garantint l’anonimat de les dades persones que consten en els informes”.

8. El CTESC proposa incloure en l’article 26.1 c) l’àmbit de l’educació en el lleure.

(10)

8-Dictamen induir a confusió i proposa la següent redacció: “Les persones infants i

adolescents tenen dret a sol·licitar a les administracions públiques competents la documentació que els permeti acreditar la seva identitat.” 11. El CTESC proposa eliminar l’article 35.2, ja que el considera confús,

atès que moltes activitats extraescolars i d’educació en el lleure poden comportar la inscripció del menor en una associació (esplais, agrupaments escoltes, clubs esportius, etc.). La decisió sobre la participació en aquestes activitats és una responsabilitat que, en el cas dels infants, han d’exercir els seus progenitors o tutors legals.

12. El CTESC proposa afegir en el títol de l’article 44 el terme “protecció”. 13. En relació amb l’article 44.2 e), el CTESC proposa suprimir de la seva

redacció les paraules “persona infant”.

14. Pel que fa a l’article 45.2, el CTESC proposa afegir “ i seguiment” després d’“atenció integral”.

15. EL CTESC proposa afegir, en l’article 50.2, “accessible” després d’“un sistema d’educació inclusiu” i afegir al final de l’article “i la seva autonomia”.

16. En l’article 53.4, el CTESC proposa substituir “fomentar la creació” per “crear”.

17. El CTESC proposa, en l’article 57.1 substituir el terme “formació integral” per “educació integral”. També es proposa substituir “agrupaments” per “agrupaments escoltes”.

18. Pel que fa a l’article 57.3, el CTESC proposa substituir l’expressió “xarxa associativa d’entitats” per “xarxa associativa d’entitats educatives”. 19. Pel que fa a l’article 58.3, el CTESC proposa afegir el terme “garantir”

abans de l’expressió “les necessitats educatives”.

20. El CTESC considera que la proliferació de publicitat de productes alimentaris i de bellesa que sublimen estereotips fonamentats en patrons físics determinats i que produeixen efectes psicològics negatius en la població adolescent haurien de ser objecte d’atenció en l’article 59.1 d).

21. El CTESC proposa afegir, en l’article 62, l’expressió “al sexisme” després d’“activitats delictives”.

22. El CTESC proposa afegir, en l’article 63, l’expressió “al sexisme” després de “que incitin a la violència”.

23. Pel que fa a l’article 64.3, la privadesa en els menors no hauria de limitar-se només a la difusió del nom, imatge o dades que en permetin la identificació, sinó que també s’hauria de minimitzar la informació de caràcter personal que afecti el menor, així com la seva participació activa en mitjans de comunicació social. Igualment, també seria convenient establir uns mínims de privadesa en relació amb les dades proporcionades en infants i adolescents víctimes d’homicidi o

(11)

9-Dictamen 25. En l’article 71 el CTESC proposa substituir l’expressió “capacitat

intel·lectual i llur habilitat manual o de raonament” per “capacitats i habilitats”.

26. El CTESC proposa la següent redacció per a l’article 74.1.a): “Qualsevol forma de maltractament o càstig físic si aquest és excessiu, injustificat i/o reiterat.”

En relació amb l’article 74.1 f) es proposa afegir “psicològica” després d’“atenció física”.

27. El CTESC proposa afegir a l’article 89 després de “persones infants i adolescents” el següent “i incloure la possibilitat de crear unitats especialitzades en maltractaments infantils”.

28. EL CTESC considera que, en el primer paràgraf de l’article 92, s’ha de substituir “s’ha de crear”, per “el departament competent en matèria de protecció de persones infants i adolescents crea un servei...”.

29. El CTESC proposa la redacció següent per l’article 95.2: “Serveis públics d’escola bressol, centres d’educació infantil i primària, i instituts d’educació secundària.”

30. El CTESC considera que en l’article 103.2 c) s’hauria d’explicitar de quin tipus de substàncies es parla en els casos de drogodependències en els progenitors.

31. Pel que fa a l’article 103.2 e) el CTESC considera que no es pot incloure en el mateix subapartat el trastorn psíquic i la drogodependència.

32. Pel que fa a l’article 104.6, el CTESC considera que el termini d’un any per dictar la resolució de desemparament és massa llarg.

33. Pel que fa a l’article 109, el CTESC considera excessiu el període màxim de 6 mesos per fer l’estudi de la problemàtica de l’infant i la proposta de mesura protectora.

34. Pel que fa a l’article 128, el CTESC considera que la referència que es fa a l’article 105 s’hauria de fer a l’article 122.

35. Pel que fa a l’article 129, la creació d’una figura d’acolliment d’aquesta rellevància necessita una regulació molt més àmplia de la que es realitza en l’Avantprojecte i d’estudis previs que en justifiquin la creació i els seus efectes positius en infants i adolescents.

36. Pel que fa a l’article 150, el CTESC considera que s’haurien de garantir les condicions de suport necessàries en el cas que els joves extutelats/ades vulguin cursar estudis superiors.

37. En relació amb la disposició final quarta, el CTESC considera que es podria obviar l’explicació que es fa sobre els motius que han portat a modificar la Llei 13/1997, de 19 de novembre, de creació de l’Institut Català de l’Acolliment i de l’Adopció.

(12)

10-Dictamen formulades en el present dictamen.

Barcelona, 27 d’abril del 2009

El president La secretària executiva Josep Maria Rañé i Blasco Teresita Itoiz i Cruells

(13)

OP

PORTUN

AVAN

NTPROJ

NITATS

JECTE D

DE LA

1

DE LLEI

INFÀN

I DELS

CIA I L

L’ADOLE

DRETS

3

I LES

ESCÈNC

30/03/2009

(14)
(15)

EXP TÍTO DE L CA CA CA TÍTO ADO CA POSICIÓ D OL I. DIS LES ADMI APÍTOL I.D Article 1. Article 2. Article 3. Article 4. adolescen APÍTOL II. Article 5. Article 6. Article 7. Article 8. Article 9. Article 10 Article 11 Article 12 Article 13 Article 14 Article 15 Article 16 Article 17 drets ... Article 18 Article 19 Article 20 APÍTOL III Article 21 Article 22 Article 23 Article 24 Article 25 Article 26 Article 27 adolescen OL II. DR OLESCENT APÍTOL I. D Article 28 Article 29 Article 30 orígens .. DE MOTIU POSICIO INISTRAC DISPOSICIO Objecte d Àmbit per Responsab Interpreta nts ... PRINCIPIS L’interès s Desenvol Dret a éss Protecció No discrim 0. Perspect . Ciutadan 2. Respecte . Foment i 4. Foment . Prioritat 6. Difusió d 7. Exercici q ... 8. Deures i 9. Coneixem 0. Avaluació .PLANIFIC . Planificac 2. Coordina . Recursos 4. Actuació . Sistema d 6. Taules Te . Consells nts ... RETS I OP TS ... DRETS I LLI 8. Drets civ 9. El/La def 0. Dret a la ... US ... NS DIREC CIONS PÚ ONS DIRECT de la llei .... rsonal i ter bilitat ciuta ació de les ... S RECTORS . superior de upament d ser escoltad davant els minació .... tiva de gèn nia activa ... e i suport a suport a l i suport a pressupos dels drets d que fan les

... responsab ment rigoró ó ... CACIÓ I COO ció ... ació ... s i serveis .. de les adm d’Informac erritorials d de particip ... PORTUNIT ... IBERTATS C vils i polítics fensor/a de a identitat, ... 3 ... CTIVES, P ÚBLIQUES TIVES ... ... rritorial d’a adana i púb s normes re ... ... e la person de les pote da ... s maltracta ... nere ... ... a les respo ’educació . les relacio stària ... de la infàn s persones ... bilitats ... ós i divulga ... ORDINACIÓ ... ... ... ministracio ció de la In d’Infància pació territo ... TATS DE L ... CIVILS I POL s ... els drets de al nom, a ... ... PRINCIPI S ... ... ... aplicació de blica ... elatives a l ... ... na infant o encialitats p ... aments ... ... ... ... nsabilitats ... ons interge ... ncia i l’adole infants i a ... ... ació de la r ... ... ... ... ... ns públiqu nfància i l’A ... orial i nacio ... LES PERS ... LÍTICS ... ... e la infànc la naciona ... ... S RECTOR ... ... ... e la llei ... ... es persone ... ... o adolescen personals .. ... ... ... ... ... parentals . ... neracional ... escència ... adolescents ... ... realitat soc ... ... ... ... ... es ... Adolescènc ... onal de les ... SONES IN ... ... ... ia i l’adoles alitat i a co ... 3 ... RS I ACTU ... ... ... ... ... es infants i ... ... nt ... ... ... ... ... ... ... ... ... s ... ... ... s dels seus ... ... cial ... ... ... ... ... ... ... ia ... ... s persones ... FANTS I ... ... ... scència .... onèixer els ... 30/03/2009 ... 10 UACIONS ... 21 ... 21 ... 21 ... 21 ... 21 i ... 22 ... 22 ... 22 ... 22 ... 23 ... 23 ... 23 ... 23 ... 24 ... 24 ... 24 ... 25 ... 25 ... 25 s propis ... 25 ... 26 ... 26 ... 26 ... 27 ... 27 ... 27 ... 27 ... 28 ... 28 ... 29 s infants i ... 29 ... 30 ... 30 ... 30 ... 30 seus ... 30 0 1 1 1 1 1 2 2 2 2 3 3 3 3 4 4 4 5 5 5 5 6 6 6 7 7 7 7 8 8 9 9 0 0 0 0 0

(16)

CA CA CA CA CA CA CA CA Article 31 Article 32 Article 33 Article 34 Article 35 Article 36 APÍTOL II. Article 37 Article 38 Article 39 Article 40 APÍTOL III Article 41 Article 42 al desenv Article 43 immigran APÍTOL IV. Article 44 Article 45 Article 46 Article 47 APÍTOL V.E Article 48 Article 49 Article 50 al desenv Article 51 desampar Article 52 APÍTOL VI. Article 53 l'adreça APÍTOL VII Article 54 Article 55 Article 56 APÍTOL VII Article 57 Article 58 APÍTOL IX. Article 59 Article 60 adreçades . Llibertat 2. Accés a l . Llibertat 4. Dret de p . Llibertat 6. Dret a l’h DRETS EN 7. Responsa 8. Drets de 9. Mediació 0. Trasllats .BENESTAR . Dret a un 2. Persones volupament . Suport a ts ... SALUT... 4. Dret a la . L’atenció 6. Hospitalit 7. Dret a de EDUCACIÓ . 8. Dret a l’e 9. Atenció e 0. Persones volupament . Atenció e rament ... 2. Desescol LA PERSON . La perso d'interès I.MEDI AM 4. Medi am . Drets i de 6. Zones i e II.EDUCAC 7. Educació 8. El joc i la PUBLICITA 9. Publicitat 0. Publicitat s a elles ... d’expressió a informac de pensam participació d’associac honor, la d L’ÀMBIT FA abilitat en relació i co ... i retencion R MATERIAL n nivell bàs s infants i a t o la parti la integrac ... ... prevenció ó en situaci tzació ... ecidir sobre ... educació ... educativa d s infants i a t o la parti educativa a ... arització, a NA INFANT na infant i s. MBIENT I ES bient ... eures en l’ equipamen CIÓ EN EL LL ó en el lleur a pràctica d AT I MITJAN t adreçada t protagon ... 4 ó ... ció ... ment, cons ó ... ió i reunió ignitat, la AMILIAR .... la criança onvivència ... ns il·lícits .. L I PERSON sic de bene adolescent cipació .... ció social d ... ... ó i promoci ions de risc ... e la matern ... ... de persone adolescent cipació en a la person ... absentisme I L’ADOLES l’adolesce PAI URBÀ .. ... ’espai urbà ts recreati LEURE I PRÀ re ... de l’esport NS DE COMU a la infàn itzada per ... ... ... ciència i re ... ... intimitat i ... i la formac a ... ... ... AL ... estar ... ts que trob ... de les pers ... ... ó de la sal c per la sa ... nitat. ... ... ... es infants o ts que trob diferents a na infant o ... e i abandó SCENT EN L’ nt com a c ... ... à ... us públics ÀCTICA DE ... ... UNICACIÓ S cia i l’adole persones ... ... ... eligió ... ... ... la pròpia im ... ció ... ... ... ... ... ... ben limitaci ... sones infan ... ... ut ... lut mental ... ... ... ... o adolesce ben limitaci activitats .. adolescen ... escolar ... ’ÀMBIT SOC ciutadà Err ... ... ... ... L’ESPORT .. ... ... SOCIAL I ES escència ... infants i ad ... 3 ... ... ... ... ... matge ... ... ... ... ... ... ... ... ons o barr ... nts i adoles ... ... ... ... ... ... ... ... nts malalte ons o barr ... nt en situac ... ... CIAL ... ror! No s'h ... ... ... ... ... ... ... SPECTACLES ... dolescents ... 30/03/2009 ... 30 ... 30 ... 31 ... 31 ... 31 ... 31 ... 32 ... 32 ... 32 ... 33 ... 33 ... 33 ... 33 reres per ... 33 scents ... 34 ... 34 ... 34 ... 35 ... 35 ... 35 ... 36 ... 36 es ... 36 reres per ... 36 ció de ... 36 ... 37 ... 37 ha definit ... 37 ... 37 ... 38 ... 38 ... 39 ... 39 ... 39 S ... 40 ... 40 o ... 41 0 0 1 1 1 1 2 2 2 3 3 3 3 3 4 4 4 5 5 5 6 6 6 6 6 7 7 t 7 7 8 8 9 9 9 0 0 1

(17)

CA TÍTO TÍTO PER CA Article 61 Article 62 Article 63 Article 64 APÍTOL X.C Article 65 Article 66 infants i a Article 67 Article 68 Article 69 Article 70 Article 71 Article 72 Article 73 dels prog OL III. PR Article 74 Article 75 Article 76 Article 77 Article 78 Article 79 Article 80 OL IV. PR RSONES IN APÍTOL I.D Article 81 adolescen Article 82 Article 83 maltracta Article 84 un entorn Article 85 i adolesce Article 86 Article 87 Article 88 Article 89 Article 90 Article 91 . Imatges, 2. Publicaci . Material 4. Mitjans d CONSUM DE . Protecció 6. Producte adolescents 7. Begudes 8. Altres pro 9. Medicam 0. Jocs de s . Béns i m 2. Espais co . Allotjame enitors o e REVENCIÓ 4. Prevenció . Promoció 6. Prevenció 7. Prevenció 8. Prevenció 9. Elaborac 0. Competè ROTECCIÓ NFANTS I DISPOSICIO . Protecció nts ... 2. Atenció a . Plans de ments a pe 4. Prioritzac n familiar ll . Tractame ents ... 6. Registre 7. Protecció 8. Policia de 9. Protecció 0. Protecció . Acció pop , missatges ons ... audiovisua de comunic E PRODUCT ó de les pe es comercia s ... alcohòliqu oductes o ments ... sort, envit itjans cultu ol·lectius d ent de pers els titulars Ó GENERA ó general .. ó i sensibili ó de l’ablac ó del risc s ó de la des ió de llistes ències de le Ó PÚBLICA I ADOLES ONS GENERA ó efectiva d ... a persones col·labora ersones in ció de la pe liure de vio ent de la in ... Unificat de ó davant de e Cataluny ó en l’àmbi ó en l’àmbi pular ... 5 s i objectes ... al ... cació socia ES I SERVEI rsones infa alitzats per ... ues i tabac serveis qu ... o atzar i m urals ... iürns ... sones infan de la tutel AL ... ... ització ciut ció o la mu social ... sprotecció s d’indicad es interven A DAVANT SCENTS .... ALS ... davant dels ... s infants i a ció i proto fants i ado ermanència olència ... nformació ... e Maltracta e la victimi a ... t de la salu t de l’educ ... s ... ... ... l ... IS ... ants i adole r a l'ús o el ... ... e poden pe ... màquines re ... ... nts o adole a ... ... ... tadana ... utilació gen ... ... dors i de re ncions socia T DELS M ... ... s maltracta ... adolescents cols per a olescents .. a de la per ... sobre malt ... aments Inf ització secu ... ut ... cació ... ... ... ... ... ... ... escents co l consum d ... ... erjudicar la ... ecreatives . ... ... escents sen ... ... ... ... nital de les ... ... ecomanacio als prevent MALTRACT ... ... aments a p ... s maltracta la protecci ... rsona infan ... tractament ... fantils ... undària .... ... ... ... ... 3 ... ... ... ... ... om a consu de les pers ... ... a salut ... ... ... ... ... nse el cons ... ... ... ... s nenes i no ... ... ons ... tives ... TAMENTS ... ... persones in ... ades ... ió davant d ... nt o adoles ... ts a person ... ... ... ... ... ... ... 30/03/2009 ... 41 ... 41 ... 41 ... 42 ... 42 umidors 42 ones ... 42 ... 42 ... 43 ... 43 ... 43 ... 43 ... 44 sentiment ... 44 ... 44 ... 44 ... 44 oies ... 45 ... 45 ... 46 ... 46 ... 46 A ... 46 ... 46 nfants i ... 46 ... 46 dels ... 47 scent en ... 47 nes infants ... 47 ... 48 ... 48 ... 49 ... 49 ... 49 ... 49 1 1 1 2 2 2 2 2 3 3 3 3 4 4 4 4 4 5 5 6 6 6 6 6 6 6 7 7 7 8 8 9 9 9 9

(18)

CA DE CA TÍTO DE R CA CA CA APÍTOL II. EL MALTRAC Article 92 telemàtics Article 93 a persone APÍTOL III Article 94 infants i a Article 95 maltracta OL V. LA P RISC O D APÍTOL I. D Article 96 Article 97 Article 98 Article 99 APÍTOL II. Article 10 Article 10 Article 10 ... APÍTOL III Secció pri Article 10 Article 10 Article 10 Article 10 Article 10 Article 10 Article 10 centre .... Article 11 Article 11 Article 11 Article 11 Article 11 Article 11 Article 11 Secció seg Article 11 SERVEIS PÚ CTAMENT A 2. Servei d’a s ... . Foment d es infants i .ACCÉS PR 4. Determin adolescents . Atenció p ments ... PROTECC ESEMPAR DISPOSICIO 6. Competè 7. Competè 8. Deure d 9. Expedie LES SITUAC 00. Concep 01. Interve 02. Mesures ... .DE LA PRO imera. El d 03. Concept 04. Procedi 05. Procedi 06. Notifica 07. Efectes 08. Mesures 09. Atenció ... 0. Auxili ju 1. Règim d 2. Acumul 3. Canvi d 4. Règim d 5. Informa 6. Procura gona. Imp 7. Guarda ÚBLICS ESP PERSONES atenció im ... de program adolescen RIORITARI A nació de le s als efecte prioritària d ... CIÓ A LA I RAMENT . ONS GENERA ència en m ència en m e comunic nt de la pe CIONS DE R pte ... enció dels s s d’atenció ... OTECCIÓ DE desempara te ... ment de d ment simp ció ... de la decla s cautelars immediata ... udicial i pol de recurso ació d’acci e circumst de relació i ació a la pe ador/a de la possibilitat t protectora 6 PECIALITZAT INFANTS I mediata m ... mes per a l nts ... A SERVEIS I s situacion es de l’acc de les pers ... INFÀNCIA ... ALS ... matèria de matèria de cació, interv ersona infa RISC ... ... serveis soc ó social i ed ... ELS INFANT ment ... ... esemparam plificat ... ... aració de d s ... a i transitò ... licial ... s ... ons i proce tàncies ... i visites .... ersona infa a infància temporal d a. ... TS I FOMEN ADOLESCEN mitjançant d ... la detecció ... I PROGRAM ns de maltr és prioritar sones infan ... A I L’ADO ... ... desempara risc ... venció i de ant i adoles ... ... cials ... ducativa da ... TIS I ADOLE ... ... ment ... ... ... desempara ... òria família ... ... ... essos ... ... ... ant i l’adole i l’adolescè de complir ... NT DE LA DE NTS ... de recurso ... ó i l’atenció ... ES ... ractament ri als serve nts i adoles ... LESCÈNC ... ... ament ... ... enúncia ... scent ... ... ... ... avant de le ... ESCENTS DE ... ... ... ... ... ament ... ... acollidora ... ... ... ... ... ... escent dese ència ... les funcion ... 3 ETECCIÓ I L’ ... os telefònic ... ó del maltra ... ... contra per eis i progra scents vícti ... IA EN SIT ... ... ... ... ... ... ... ... ... es situacion ... SEMPARATS ... ... ... ... ... ... ... d’urgència ... ... ... ... ... ... emparada ... ns de guar ... 30/03/2009 ’ATENCIÓ ... 49 cs i ... 49 actament ... 50 ... 50 rsones ames .... 50 imes de ... 50 TUACIÓ ... 51 ... 51 ... 51 ... 51 ... 51 ... 52 ... 52 ... 52 ... 53 ns de risc ... 54 S ... 54 ... 54 ... 54 ... 55 ... 56 ... 56 ... 56 ... 57 a o en ... 57 ... 58 ... 58 ... 58 ... 58 ... 59 ... 59 ... 59 rda ... 60 ... 60 9 9 0 0 0 0 1 1 1 1 1 2 2 2 3 4 4 4 4 5 6 6 6 7 7 8 8 8 8 9 9 9 0 0

(19)

CA CA LE Secció ter desempar Article 11 Article 11 Article 12 Article 12 Article 12 Subsecció Article 12 Article 12 Article 12 Article 12 Article 12 Article 12 Subsecció Article 12 Subsecció Article 13 Article 13 Article 13 Article 13 Article 13 Article 13 Article 13 Article 13 Article 13 Article 13 Article 14 Article 14 Article 14 Article 14 Subsecció Article 14 Subsecció Article 14 Article 14 Article 14 Article 14 APÍTOL IV. Article 14 Article 15 Programe APÍTOL V.A EGISLACIÓ R rcera. Mes rades ... 8. Tipolog 9. Procedi 20. Revisió 21. Impugn 22. Cessam ó primera. 23. La mesu 24. Classes 25. L’acollim 26. Resoluc 27. Formalit 28. Cessam ó segona. L 29. Acollime ó tercera. L 0. Adopció 1. Centres 2. Drets de 3. Deures 4. Incomp 5. Mesures 6. Incomp 7. Mesures 8. Criteris 9. Audiènc 40. Conting 41. Petició d 42. Aplicac 43. Infracci ó quarta. M 44. transició ó cinquena 45. La mesu 46. Resoluc 47. Formalit 48. Cessam SUPORT PO 49. Mesures 0. Formac es d’autono ACTUACION REGULADOR ures de pr ... ia de mesu ment per a i modificac nació ... ment ... L’acollimen ura d’acolli ... ment en fa ció d’acollim tzació de l ment de l’ac L’acollimen ent convive L’acollimen ó de la mes s o unitats e les perso de les per pliment de s educative pliments gre s educative per a l’apl cia de la pe gut i funció d’excuses ció de la m ons penals Mesures de ó a la vida . L’acollime ura d’acolli ció d’acollim tzació de l ment de l’ac OSTERIOR A s assistenc ió i inserció omia perso NS DE PROT RA DE LA RE 7 rotecció de ... ures ... a l’adopció ció ... ... ... nt familiar iment fami ... mília exten ment ... ’acolliment colliment fa nt en unitat encial d’ac nt en centre sura d’acol d’educació ones infant sones infa ls deures d es ... eument pe es en cas d icació de le ersona inte ó de les me i reparació esura ... s ... e transició a adulta i a ent preado iment prea ment ... ’acolliment colliment p A L’EMANCI cials ... ó laboral d onal ... ECCIÓ EN E ESPONSABI les person ... ... de mesure ... ... ... ... iliar ... ... nsa i en fam ... t ... amiliar ... t conviven ció educat e ... lliment en ó intensiva ts i adolesc nts i adole de convivè ... erjudicials . d’incomplim es mesures eressada ... esures educ ó dels dany ... ... a la vida a l’autonom optiu ... adoptiu ... ... t ... preadoptiu. IPACIÓ O A ... dels joves e ... ELS SUPÒSIT LITAT PENA nes infants ... ... es ... ... ... ... ... ... ... mília aliena ... ... ... cial d’acció tiva ... ... centre ... ... cents acolli escents aco ncia en el ... ... ment greum s educative ... catives ... ys ... ... ... dulta i l’au mia persona ... ... ... ... ... LA MAJORI ... extutelats i ... TS D’APLICA AL DELS MEN 3 s i adolesce ... ... ... ... ... ... ... ... ... a ... ... ... ... ó educativa ... ... ... ... ides en cen ollides en c centre ... ... ... ment perju es ... ... ... ... ... ... utonomia p al ... ... ... ... ... ... IA D’EDAT . ... i extutelad ... ACIÓ DE LA NORS ... 30/03/2009 ents ... 60 ... 60 ... 61 ... 61 ... 61 ... 61 ... 61 ... 62 ... 62 ... 62 ... 62 ... 63 ... 63 a ... 63 ... 63 ... 63 ... 63 ... 64 ntres ... 64 centres . 65 ... 65 ... 65 ... 66 udicials . 66 ... 66 ... 67 ... 67 ... 67 ... 67 ... 67 ersonal 67 ... 68 ... 68 ... 68 ... 68 ... 69 ... 69 ... 69 ... 69 es: ... 69 A ... 70 0 0 1 1 1 1 1 2 2 2 2 3 3 3 3 3 3 4 4 5 5 5 6 6 6 7 7 7 7 7 7 8 8 8 8 9 9 9 9 9 0

(20)

TÍTO CA CA CA DI DI DI DI Article 15 Article 15 Article 15 OL VI. IN APÍTOL I.I Article 15 Article 15 Article 15 Article 15 Article 15 APÍTOL II. Article 15 Article 16 Article 16 APÍTOL III Article 16 Article 16 Article 16 Article 16 ISPOSICI PRIMERA SEGONA. TERCERA QUARTA. ... CINQUEN infància .. SISENA. C infantils .. ISPOSICI PRIMERA SEGONA. adolescen TERCERA d’Actuacio l’adolescè Territoria ISPOSICI ISPOSICI PRIMERA SEGONA. l’Administ 1. Coordin 2. Persone 3. Persone FRACCIO INFRACCION 4. Infracci 5. Infracci 6. Infracci 7. Infracci 8. Reincidè SANCIONS 9. Sancion 60. Acumul 61. Graduac .PROCEDIM 62. Òrgans 63. Procedi 64. Destina 65. Prescrip IONSADD A. Recursos Institucion A. Sistema d Nivell d’ob ... NA. Informe ... Creació de ... IONSTRA A. Avaluació Mapa de r nts ... A. Integraci ons de l’Ad ència amb ls d’Infànc IÓDEROG IONSFINA A. Desplega Modificaci tració de la nació intera es menors es majors d ONS I SAN NS ... ons i subje ons lleus .. ons greus . ons molt g ència ... ADMINISTR ns en l’àmb ació de san ció de les s MENT SANC sancionad ment sanc ció de les pció de les DICIONAL s financers ns col·labo d’Informac bjectius de ... es periòdic ... l centre d’i ... ANSITÒRI ó de result recursos i s ... ió de la Co dministració discapacita cia ... GATÒRIA ALS ... ament i exe ió Llei 7/19 a Generalit 8 administrat de catorze de catorze NCIONS .. ... ectes respo ... ... greus ... ... RATIVES .... bit d’aquest ncions ... sancions .. CIONADOR .. dors ... cionador ... sancions .. infraccions LS ... i econòmi oradores d’ ció de la In e les presta ... cs de valora ... investigaci ... IES ... ats i d’imp serveis per ... omissió Inte ó de la Ge at o risc de ... ... ... ecució ... 996 d’orga tat: ... tiva ... e anys que anys ... ... ... onsables ... ... ... ... ... ... ta llei ... ... ... ... ... ... ... s ... ... cs ... ’integració nfància i l’A acions gara ... ació i anàli ... ó i recerca ... ... pacte ... r a la preve ... erdepartam neralitat ad e tenir-ne ( ... ... ... ... nització de ... ... cometin in ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... familiar.... Adolescènc antides en ... isi des de l ... a sobre ma ... ... ... enció i pro ... mental de C dreçades a (CTIC) en ... ... ... ... els serveis ... 3 ... nfraccions ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... ... cia ... la Cartera ... la perspect ... ltractamen ... ... ... otecció dels ... Coordinaci a la infànci les Taules ... ... ... ... jurídics de ... 30/03/2009 ... 70 penals 70 ... 70 ... 70 ... 70 ... 70 ... 71 ... 71 ... 72 ... 73 ... 73 ... 73 ... 73 ... 74 ... 74 ... 74 ... 74 ... 75 ... 75 ... 75 ... 75 ... 75 ... 76 de serveis ... 76 tiva de la ... 76 nts ... 76 ... 76 ... 77 s infants i ... 77 ó a i ... 77 ... 77 ... 77 ... 78 e ... 78 0 0 0 0 0 0 1 1 2 3 3 3 3 4 4 4 4 5 5 5 5 5 6 s 6 6 6 6 7 7 7 7 7 8 8

(21)

TERCERA de caràcte QUARTA. l’Institut C CINQUEN A. Modificac er econòm Modificaci Català de l NA. Entrada ció de la Ll mic ... ió de la Lle ’Acolliment a en vigor . 9 lei 13/2006 ... ei 13/1997, t i de l’Ado ... 6, de 27 de ... , de 19 de opció ... ... e juliol, de ... novembre ... ... 3 prestacion ... e, de creac ... ... 30/03/2009 ns socials ... 78 ció de ... 79 ... 82 8 9 2

(22)

I

Aquesta llei constitueix una de les fites més importants en la intensa i destacada tasca legislativa que ha vingut duent a terme el Parlament de Catalunya en l’àmbit de l’atenció i la protecció de la infància i l’adolescència. Desenvolupa l’article 17 del nou Estatut d’autonomia de Catalunya, que reconeix el dret de totes les persones menors a rebre l’atenció integral necessària per al desenvolupament de llur personalitat i llur benestar en el context familiar i social, i troba el seu fonament competencial en l’article 166.3 del mateix Estatut, que atribueix a la Generalitat la competència exclusiva en matèria de protecció de menors i de promoció de les famílies i de la infància.

Ja amb la Llei 11/1985 de 13 de juny, de protecció de menors, Catalunya va ser la primera comunitat de l’Estat espanyol que va aprovar una regulació, moderna i ajustada als principis constitucionals, de la protecció dels menors desemparats i dels que manifesten conductes de risc social. És a dir, abraçava els tres àmbits d’actuació en què tradicionalment s’ha estructurat la protecció esmentada: la prevenció de la delinqüència infantil i juvenil, el tractament de la delinqüència infantil i juvenil, i la tutela dels menors quan manca la potestat parental o quan aquesta s’exerceix inadequadament. A la pràctica, però, la integració en una mateixa llei de problemàtiques tan diverses va generar una certa confusió i va portar, pocs anys després, a aprovar una llei específica per a la protecció dels menors en situació de desemparament, de caràcter bàsicament civil, la Llei 37/1991, de 30 de desembre, sobre mesures de protecció dels menors desemparats i de l’adopció. Aquesta tècnica de les lleis sectorials especials continuà amb la Llei 27/2001, de 31 de desembre, de justícia juvenil, reguladora de les funcions de l’Administració de la Generalitat en execució de les mesures adoptades per l’autoritat judicial en el marc de la responsabilitat penal dels menors infractors.

Precisament, aquell nou plantejament legislatiu de la protecció dels menors desemparats, juntament amb la ingent tasca legislativa del Parlament de Catalunya adreçada al desenvolupament del nostre dret civil, ha comportat que sigui una matèria que hagi estat objecte d’un tractament legislatiu intens, del qual són exemples, a banda de l’esmentada Llei 37/1991 (reformada després per la Llei 8/1995, de 27 de juliol), la Llei 39/1991, del 30 de desembre, de la tutela i institucions tutelars i la Llei 9/1998, de 15 de juliol, del Codi de família. Aquesta última llei, cal destacar-ho, va significar un pas cabdal cap a la culminació d’aquest procés, ja que incorporà a la norma més emblemàtica del dret català sobre el dret de la persona i la família el règim juridicocivil de la protecció de menors desemparats, atorgant-los un tracte legislatiu del mateix nivell que els règims tutelars ordinaris de protecció de menors. Finalment, els treballs que actualment s’estan duent a terme a fi d’elaborar el Llibre segon del Codi civil de Catalunya abunden en aquesta mateixa direcció i proposen incorporar una regulació més completa d’aquells aspectes civils de protecció dels menors desemparats que complementarà allò que disposi la present llei, des del vessant de la intervenció protectora de l’Administració, que aquí se centra en tot allò que es refereix a la valoració de la situació de desprotecció, la tramitació dels procediments d’adopció de la mesura i les seves modificacions, així com els recursos que es poden interposar.

La Llei 8/1995, de 27 de juliol, d’atenció i protecció dels infants i els adolescents –bona part de la qual, convenientment actualitzada, s’incorpora a aquesta llei– ja va néixer amb la voluntat de fixar un sistema general català d’assistència de la infància i l’adolescència i de protecció de llurs drets, però el fet que la regulació sobre la protecció de les persones infants o adolescents desemparades

(23)

es im de de du l’à Pr in i q de de D am m se Ai lo in de d’ di ad sit pú a La ta no ac ci an D ad el un co no ad l’a pa s mantingu mplicava, tà esprotecció e la pobla uplicitat no àmbit de la recisament nfància i ad que visuali els motius el Projecte ocument d mpli i enriq molt particu eves reflex ixí doncs, ocalització nstrument j estinada a ’infants i a iferents àm dolescents tuacions d ública per les person a unificació ambé, molt oves dem cceleradam rcumstànc nys, i part rets de l’I dolescent h s països in n respecte ontra de to ombroses dolescents aplicació d articipació ués en un àcitament, ó fossin un ació infant ormativa n a infància. t, la volunt dolescència itzés la pe que va po e de llei d'i de bases d quidor pro ularment le xions i prop la llei apor més ràpid jurídic, a m la infància adolescent mbits d’act quan els e risc o de tal de gara nes infants ó legislativ t especialm andes i c ment canvia cies i sensi ticularment Infant de ha anat ca ndustrialitz més decid ota forma d iniciatives , sobretot els drets d –subjectiu na altra lle que les p n col·lectiu til-juvenil no ha facili tat de com a, és a dir, rsona infa ortar al De infància de el qual s’h océs de pa es que tre postes, que rta a l’orde da del dre manera de a i l’adoles s que pos tuació, i b mecanism e desempa antir que a o adolesce va no ha e ment, la ne circumstàn ant fa que ibilitats qu t a partir 20 de nov nviant de f zats. En el dit vers tot de maltrac per acons per la via de particip us, persona ei va impe ersones in u a tractar en genera itat gens l mptar amb que inclog nt i l’adole epartament e Cataluny ha nodrit fo articipació c eballen dir e han estat enament ju et aplicab e codi de scència en steriorment b) la desti mes socials arament qu aquestes s ents. estat, però ecessitat d’ cies socia calgui ada ue es done de l’aprov vembre de formes div context eu ts els seus ctament i, a seguir una a d’increm pació. Els d als– es com edir que es fants o ad de forma al. És mé a tasca de una norma gués tant e escent com t de Benes ya. Un gru onamentalm ciutadana rectament t tingudes urídic una m ble i reforç la infància general, o t, en els s inada a re s de preve ue cal pal·l situacions n ò, l’única r ’actualitzar als. En ef aptar els m en en el n vació de la e 1989, la verses, per uropeu, he drets, sob al mateix t major resp mentar la s drets de su mplemente s pogués olescents e diferenciad és, des d’ els operado a que abra els menors m a subject star i Famí p d'expert ment el Pr en el curs en l’àmbit molt en co major clare ça la seg a i l’adoles on s’estable successius egular la p enció no h iar amb le no es tradu raó de ser r i modifica fecte, el f marcs legals nostre ento a Convenci a sensibilit rò molt not em pogut o retot en la temps, tam ponsabilitz seva partic upervivènc en, són ind assolir ple en situació da, d’algun ’una persp ors jurídics acés tota la s desproteg te de drets ília de llavo s va ser l’e rojecte i so del qual l t de la inf ompte en l edat i unita uretat jur scència, am eixen els p capítols, protecció d han estat es mesures ueixin en p r de la pre ar la regula fet que v s, amb flex orn sociocu ió de les at social v tòriament e observar d a línia d’inte mbé hem a zació social cipació soc cia –els dre divisibles, s enament a ó de desem na manera pectiva prà s ni dels p a legislació gits o en r s i oportun ors a impu ’encarregat obre el qua es persone fància, han a redacció at, alhora rídica, reun mbdues reg principis re es van co de les per suficients s necessàri perjudicis i esent llei, ació fins a visquem en xibilitat i rig ultural. En Nacions U vers la po en alguns inàmiques ensificar le ssistit al de l de les pe cial. Existei ets socials– s’ajuden un aquell obje mparament a discrimina àctica, aq professiona ó catalana isc com la nitats, va s ulsar la red t de redac al es va ob es interess n pogut fe d’aquesta que facilita nint en u gulacions: ectors i els ncretant e rsones infa i s’han pr es d’interv irreparable sinó que h ra vigent e n una so gor, a les n menys de nides sobr oblació infa aspectes, a que prom es actuacio esplegame ersones inf ix un dèfic – i els dre ns als altre ectiu i t o de atòria uesta als de sobre resta ser un dacció ctar el brir un sades, er les a llei. a una n sol a) la drets en els ants i roduït venció es per ho és en les cietat noves e vint re els antil i a tots movien ons en ent de fants i cit en ets de es. És

(24)

pe dr el L’ re pr l’a le pú le ne En ju qu d’ l’a ac gu pe M co m af L’ le de so re un ad cu Co le d’ gè ca ad d’ in de er aquest c rets anome camí integ ’interès su elatiu a les rincipis ess adopció o e es Nacions úbliques o egislatius, u ena. n aquest urídica del ualsevol al ’atenció i adolescent ctuacions uardadors, er l’autorita Malgrat que omportar u mostrat insu fecten la p ’article 40. es actuacio e l’infant h ol instrume egular la p n pas més, dolescents ultural, pol om a pion es primeres ’oportunita ènere. Aqu al fer-lo ex dolescent. ’un altre p nfants i ado e l’ordenam camí que enats socia grador i de perior de s persones sencials de en les rela Unides e privades una consid mateix sen menor, es ltre interès protecció ha d’ésse que els c , per les in at judicial e la consag un avenç uficient, at ersona infa 3 del nou ons portade ha d’ésser ent jurídic rotecció de , i manifes , avançant ític i econò era, la tra s línies es ats una re uest matei xplícit am Aquesta n aradigma olescents e ment jurídi neixen les als són pas e transform la persona infants i a el dret mo acions fami en 1989, e de benest deració pri ntit, l’artic tableix que s legítim q dels infan er el princi concerneix stitucions o administ gració d’aq important tès que no ant o l’ado Estatut d’a es a terme prioritari i, les regula e les perso sta un com t en la con òmic, i no s nsversalitz stratègique alitat dintr x comprom b la trans nova polític que consid en tots els c. responsab ssius, men mació d’uns a infant o adolescent odern de l iliars). Així estableix q ar social, e imordial a cle 2 de la e en la sev ue pugui c nts i els ad ipi inspirad xen adopta públiques trativa. quest princ respecte o incideix d olescent co autonomia e pels pode , d’acord a acions de ones infant mpromís exp nsideració d sols en l’àm zació de les es d’actuac re de la n mís, en el sversalitzac ca comport deri les con s àmbits do

bilitats de ntre que els

s drets cap o adolescen ts, i en les la persona í, la Conve que, en to els tribuna la qual s’ a Llei orgà va aplicació concórrer dolescents dor de les ades i du o privades cipi en l’àm a la situa de manera m a perso de Catalu ers públics mb aquest la infància ts i adoles plícit per l’ de l’interès mbit de la s polítique ció del Go nostra soci qual s’insp ció de la ta refer co ndicions, le onant pree les person s personal p als altres nt constitu s últimes d a i la famí enció sobre tes les me als, les aut

’atendran ànica 1/19 ó primarà i l’article 3 s, establia actuacion utes a ter s encarrega mbit del d ació anterio a integral i na subject unya recull s o per ins t principi r a i l’adoles cents nece ’atenció int s superior legislació p es de done vern de la ietat, inco pira la nov primacia d onceptes, f es situacio eminència nes infants s o subjec . ueix el prin dècades s’h ília (en la e els Drets esures que toritats adm serà l’inter 996, de 15 l’interès su 3 de la Lle que l’inte ns públique me pels ades de pr ret de la i or, aquest i transvers te de drets com a pri stitucions p rector, la ll cència en essitats de tegral de to d’aquests protectora s i per a le a Generalit rporant l’a va política de l’interès formes de ons i les ne al seu inte i adolesce ctius són ac ncipi bàsic ha consagr protecció de l’Infan e adoptin ministrativ rès superio 5 de gene uperior del ei 8/1995, erès super es i de les pares, pe rotegir-los infància i d ta projecci sal en tots i oportuni incipi recto privades, l’ ei no nom general, i protecció, otes les pe en tots els i de famíli es dones h tat per fe avaluació d d’infància s de la pe veure el m ecessitats d erès com a ents, perqu ctius. Cal i c de tot e rat com un de menor t, adoptad les institu es o els ò or del nen er, de prot ls menors de 27 de ior de l’inf s decisions ls tutors i d’assistir de la famí ió limitada els àmbits tats. or que, en ’interès sup és redueix la destina , sinó que ersones inf s àmbits: s a. ha estat un r de la igu de l’impact i adolescè ersona infa món, pensa de les pers a valor sup uè els iniciar l dret n dels rs, en da per ucions rgans n o la tecció sobre juliol, fant i s i les o els -los o ília va a s’ha s que totes perior x a un ada a dóna fants i social, na de ualtat te de ència, ant o ar des sones perior

(25)

L’ a no tr ad l’i d’ de pr to pl Pa in in im an pr im di ac so d’ N te re m és ad pe l’a un pr ad la U fo d’ A vi aq ’interès de tenir en co ormes des ransversalit dolescents nterès de ’aquest int e promour rincipi de t otes les po lanificació. aral·lelame ncrementat nfància i a mportància nomenats robabilitats mplicades. isminuir le ctuacions s ocials prev ’aquelles d o es tracta enim una ealment as malament” o s veure ve dolescents er a les p adolescènc nívocs. És robabilitats dolescent, a població. na de les orma explíc ’oportunita l’entorn d es, establi questa llei la persona ompte en de la pers tzació repr perquè fo la persona erès en tot re la partic transversa olítiques i ent, les as t el desig adolescènc clau. Les indicadors s que mo Les socie es probabi socials vers ventives, ta estinades a només de responsab spirem a u o “quan co enir, per ta , fins ara polítiques s cia, ja que per això q s genèriqu i a fi de p novetats d cita, un do ats. del concep r mesures i a les con a infant o a les polítiqu spectiva de resenta un omenta un a infant o a tes les fase cipació d’in alització de les mesu spiracions d’aconseg cia hi són ciències h s de risc, ostrin que tats occide litats d’esd s la poblac ant de les a atendre e reprodui bilitat socia una societa omencen a ant, calen no pensad socials i pe e comport que cal fac ues d’esdev potenciar a

del nou tex oble concep pte d’oport concretes nvencions i adolescent ues públiqu el superior n avenç im na revisió adolescent es i nivells fants i ado el superior ures gener col·lective uir major incloses. humanes i , que són e les situ entals hem devenimen ció infantil adreçades casos conc r el vell tò al vers el at millor. I a anar mala actuacions des. Les ac er als pro ten actuar cilitar instru veniments ctuacions xt legal és pte: el rec unitats gir per fer po nternacion t no necess ues, per la interès de mportant e global del t, i perquè . Tota acci olescents e interès de rals i es t es en el c benestar i En aques i socials h n dades q uacions es m avançat nts negatiu i adolescen s a amplis crets, de fo òpic “val m conjunt d això no e ament”, sin s preactive ctuacions ogrames d’ r sobre pr uments, fin que incid que garan la volunta oneixemen ra la volun ossible el p nals. sita estar e a qual cosa e la person en el recon l dret des incorpora ió de gove en tots els e les perso tingui en c context eu i qualitat d st sentit, han anat p que ens sdevinguin t força en us quan e nt no pode conjunts d orma perso més curar-s e la nostr es limita no nó per “ac es que don socials pre ’intervenció robabilitats ns i tot els deixen neg nteixin un a at, express nt dels dre ntat de fer le exercici en conflicte a també ca na infant o neixement del prism als proces rn ha d’inc àmbits, p ones infan compte en uropeu han de vida pe el concep progressant permeten perjudicia el desple es concent en quedar de població onalitzada. e en salut” ra població omés a ac conseguir q nin oportun eventives c ó social en s, no sob s legislatius gativament augment d sada en el ets de la in r possible dels drets e per ser e al aplicar l’a adolescen dels dret ma de la p ssos polític corporar aq per la qual nts i adoles n el mome n consolid er a tota l pte de pre t en el co conèixer als per a egament d ren factor excloses d ó de forma . ”. Es tracta ó infantil ctuar “quan que vagin m nitats als n constitueix n l’àmbit d re fets in s, per tal d en la pob del benesta seu títol, nfància i l’a obrir nous s reconegut el primer in avaluació d nt. El princ ts dels infa reeminènc s la perspe questa visió cosa cal q scents imp ent de la at i, fins la població evenció té oneixement l’existènci a les pers d’actuacion rs de risc, d’unes polít a genèrica, a d’assumi i adolesce n les cose millor”. Pre nostres infa xen nous r de la infà qüestionab de disminu blació infa ar social de de remarc adolescènc s camins, n ts als infan nterès de les ipi de ants i cia de ectiva ó i ha que el pregni seva i tot, ó, i la é una t dels ia de sones s per i les tiques , com ir que ent, si s van evenir ants i reptes ncia i bles i uir les antil o e tota car de ia i el noves nts en

(26)

Q el op la de la At co ca m en lli in re ca si re Be Ca en pr La ev as La ad se L’ no de se La m re co El co qu pa uan parlem s infants portunitats a veu dels i e la comun a societat a tenent als onsiderats apacitat, e maternitat. n l'àmbit d ure decisió ntegritat i eproductiva apacitat su gnificat i eproductius eijing i rec al esmenta nllà de la s romoció, p a promoció videntment spiracions a prevenc dolescents eu benesta ’atenció és omés qua esenvolupa ent-ne la c a protecci malament”, esulta serio onseqüènc l concepte onfigurarà ualsevol àm articipació m d’oportu i joves el s s’han de infants i jo nitat i, en d adulta. principis i subjectes es pretén Així, es rec de llurs co ó de la do el benesta a i sexual" uficient s'ap el destí d s de les do oneguts co ar aquí, pe seva estrict prevenció, a ó és aque t malamen col·lectius, ció és aq d’aquelles ar. aquell con an van “u ament inte onseqüènc ó és aqu quan el d osament a cies jurídiqu de particip el seu es mbit realitz per tal qu unitats, par seu ple traduir, en oves, per fe definitiva, inspiradors s de dret incidir en cull el man mpetèncie ona sigui d ar físic i m ". Es vol, poderin ta del seu pr ones, desc om a part er la seva ta definició atenció, pr ell conjunt nt”, perqu , particular uell conju s situacion njunt d’act una mica egral de la cia jurídica ell conjun desenvolup afectat a ues és la d pació de le status de zat a esque ue les perso rlem d’aqu desenvolu ntre d’altre er expressa per facilita s d'aquesta i en virtu el dret s ndat estatu s, i en els determinan mental, en d'aquesta mbé dels d ropi cos. L crits en el indissolubl importànci ó jurídica. A rotecció, i p d’actuacio è obeeixe rment els d unt d’actu s que són uacions so malament persona in la declara nt d’actuac ament inte la llum de declaració d es persones ciutadà. É ena dels ci ones infan ells nous c pament co es, en l’esta a la seva p ar el seu fu a llei, sego ut dels qu ubjectiu d utari segon s supòsits nt en tots n particula manera, dret a con Les noies marc de la e dels Dre ia, alguns Al llarg del participació ons socials n a object d’un major acions so perjudicia ocials per “ t” i existe nfant o ado ació de risc cions socia egral de la els coneix de desemp s infants i És inimagi iutadans af nts i adoles camins que om a ciut abliment d participació utur encaix

ons els qua uals el dre de les noie ns el qual, e que estab els casos ar pel que que les n trolar els p menors n a IV Confe ts Humans dels conce l text s’util ó de les pe s que es d tius de m r benestar cials per als pel seu

quan les c eix la pro olescent po c. als reserv a persona i xements ci parament. adolescent nable el d fectats. La scents pug e s’ha d’ob tadans i c e canals i ó en la pre x, com a p

als els infa et de deci es menors en l'article leix la llei, que en pu e fa al pro noies meno processos no són ali erència Mu s. eptes emp itzen repet ersones inf desenvolup illora socia personal i preservar sa desenv coses come babilitat, ot resultar-vades per infant o ad ientífics ac ts en tot a disseny de a llei ofereix guin partici brir i que h iutadanes. instrumen esa de deci persones re ants i els a idir s'infer s a decidir 41.5, "els han de v ugui afecta opi cos i a ors que h reproducti ienes als undial sobr rats per aq tidament e fants i adol pen “encar al i respon social. r les pers volupamen encen a an i no la c -ne negativ a “quan dolescent s ctuals; una llò que els e polítique x la promo par activam an de perm Així, aqu ts per fer sions en l’à esponsable adolescent reix de la r sobre la poders pú vetllar perq ar la dignit a la seva hagin demo us i a dec drets sexu re les Don questa llei, els concept lescents. ra que res nen a anh sones infa nt integral nar malame certesa, qu vament afe les coses sembla cla a de les afecti és e es públique oció d’òrga ment en la metre uestes sentir ’àmbit es, en ts són seva seva úblics, què la tat, la salut ostrat idir el uals i es de , més tes de s vagi hels o ants i o pel ent” o ue el ectat; s van ar que seves el que es en ns de a vida

(27)

pú bé pe a El be re su Am pr ad ci en sit ad L’ tr Al Ll D vi vi ne ris El le la de pr de co d’ le El l’a sit ac pr ública. El c é en prim ersegueix e la promoc l concepte enestar so efereix a le ubdividir al mb aquest rogrames dolescent utadania i n la nostr tuacions d dolescents ’estructura ransitòries, l títol prim ei 8/1995 isposicions sió global gent i com ecessitats sc. l títol sego es Nacions a infància, e l’Infant rincipis rec e promoció om a resp ’iniciatives, es Nacions l títol terc adolescènc tuacions d ctuacions rogrames concepte d mera instà evitar teni ció del bene

de benes ocial. El pri es que afe lhora en al ta llei hom de promo a Cataluny de tots els a legislaci de risc soci en particu i el cont 1 derogat er s’establ , desenvo s i principis de l’infant m a eix ve quotidiane on es refer Unides es no estable ha destac ctors als qu ó de la infà ponsabilitat , especialm Unides. cer desenv cia, qüesti davant les preventive concrets d de prevenc ncia té m r que recó estar de to tar al llarg imer es re ecten conj ltres dos, e m persegu oció, preve ya, bo i p s poders p ó, un mar al de la po ular. ingut d’aq tòria i 6 fin eixen unes olupen la s que mar t o adoles ertebrador es com l’or

eix als dre smentada, eix cap jera cat quatre uals s’ha d ància i l’ad t de totes ment les qu volupa la ó novedos s quals l es. D’acord d’informaci ció resulta molt a veu órrer a la d ot aquest c g del text d efereix a si junts o su el benestar ueix establ enció, aten partint del úblics. És rc de coo oblació infa questa llei nals. s disposicio Convenció rquen l’orie cent com r d’un sist rganització ets de les p com a tex arquia entr drets prin ’ajustar l’a dolescència s les instit ue deriven temàtica sa en la es admin d amb aix ó i sensibi transversa ure amb l declaració d conjunt de d’aquesta ituacions i ubconjunts r material i ir un mar nció, prote principi q per això, p rdinació i antil i adol II es dividei ons directiv ó de les N entació de a titular d ema que ó, quan s’e persones in xt universa re els dret ncipals qu ctuació de a, i particu tucions pú n de la dis de la pre legislació istracions xò, s’estab ilització ciu al a aques l’atenció i de situacio població. llei té dos circumstà de la po i el benesta rc d’actuac ecció, i pa ue es trac precisamen cooperació escent en ix en sis t ves i princ Nacions U la llei i am dels drets q comprèn, scaigui, de nfants i ad l i indivisib s que proc e, de fet, els poders p ularment de bliques, d seminació evenció ge catalana. públiques bleix que utadana pe sts tres tipu la promo ons de des s vessants: àncies pers blació. Am ar psicològ ció ordena articipació cta d’una nt, que la l ó interinst general, i títols, 5 d ipis rectors nides sob mb els qua que li reco alhora, ta e la seva p dolescents ble que afa

clama, tot han esta públics. D’a els seus d deixant un i el comp eneral en En prime s catalane la Genera er promou us d’actua oció, en ú semparame el benest sonalitzade mbdós vess gic. t, per tal de la po responsab lei preveu, titucional p dels nens, isposicions s, que tal c re els Dre als hom pr oneix l’orde ant l’atenci protecció e i, seguint avoreix una i que el Co at la font altra banda rets, qued ampli ma liment de l’àmbit d er lloc, s’ es han de alitat haur ure el bene cions socia última inst ent, però t tar persona es i el sego sants es p de millora blació infa ilitat de to , per prime per atendr , les nenes s addiciona com havia ets de l’In retén dona enament j ió de les en situacio la Conven a visió glo omitè dels d’inspiració a, les actu en asseny arge a tot la Conven de la infàn ’estableixe e desenvo rà d’empre estar de to als: si tància ambé al i el on es poden ar els antil i ota la er cop re les s i els als, 3 fet la nfant. r una urídic seves ns de nció de bal de s Drets ó dels acions alades t tipus nció de ncia i n les olupar endre ota la

Figure

Updating...

References

Related subjects :