Amb el cap sota l aigua

(1)

1 Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa

GRAU EN ÒPTICA I OPTOMETRIA

Amb el cap sota l’aigua

RESUM

1. INTRODUCCIÓ

Per començar aquest projecte, es va realitzar una recerca sobre els diferents dispositius aquàtics que existeixen al mercat amb la funció de proporcionar una bona visió sota l’aigua i protegir el sistema visual d’un entorn al qual no estem acostumats.

Per tant, vam buscar els diferents tipus d’ulleres de natació que hi ha al mercat i vam seleccionar-ne una de cada grup per desenvolupar la part experimental d’aquest projecte. A més de les ulleres de natació, també vam estudiar les màscares de busseig i els diferents tipus que hi havia. En aquest cas, només se'n va seleccionar una per estudiar.

Un altre punt important d’aquest projecte és el tub frontal de snorkel; es va investigar com era el seu correcte ús i si provoca algun tipus d’escotoma o diplopia.

Per tots aquests motius, l'objectiu principal d'aquest projecte va ser estudiar i analitzar si les ulleres de natació podien reduir i/o modificar el camp visual monocular i binocular de l'usuari que les porta. Aleshores, es van escollir quatre ulleres de natació , representatives dels diferents tipus, i es van realitzar campimetries monoculars amb el campímetre manual Goldmann amb cada parell d’ulleres i sense elles a un total de 17 pacients.

De la mateixa manera, també es va fer el mateix anàlisi emprant ulleres/ màscares de busseig. Tenint en compte que aquest tipus d’ulleres tapen el nas, no es van poder analitzar tots els pacients per tal de respectar les mesures de seguretat establertes degut a la COVID-19.

(2)

L’últim material utilitzat en la natació que es va analitzar, va ser el tub frontal de snorkel.

Com en el cas de les ulleres de busseig, aquest estudi no es va poder fer a tots els pacients ja que s’haurien hagut de treure la mascareta. Per això només va fer de pacient la autora d’aquest projecte. En aquest cas, es van delimitar els escotomes generats pel tub. També vam deduir gràficament la posició de les imatges diplòpiques del tub per a tres distàncies de fixació diferents segons el criteri de l’ull ciclop i les proposicions de Wells.

En l’annex d’aquest projecte, es troben les gràfiques de tots el camps representats dels disset pacients analitzats. És a dir, hi ha les gràfiques dels camps visuals monoculars sense ulleres de cadascun amb cada camp monocular de cada ullera per fer la comparació, també el camp visual binocular sense ulleres de cada pacient amb el camp binocular mesurat amb les ulleres i per últim la representació del camps visuals conjunts sense ulleres i amb ulleres.

2. MÈTODE

Una part important d’aquest treball és el buidatge dels estris del mercat que permeten tenir el cap sota l’aigua a fi de poder fer taules comparatives dels diferents models explicant i analitzant les característiques de cadascuna. A partir d’aquest buidatge es va procedir a fer la classificació de les ulleres de natació, les màscares de busseig i l’estudi del tub frontal de snorkel.

Referent a les ulleres de natació, aquestes es divideixen en quatre tipus diferents que són:

 Ulleres tipus màscara

 Ulleres de pont fix

 Ulleres de pont intercanviable o mòbil

 Ulleres tipus suec

A partir de l’anterior classificació, es va escollir una ullera de cada tipus per poder-les analitzar en la part experimental.

(3)

2.1 SITUACIÓ COVID-19

Degut a la situació actual provocada per la malaltia COVID-19, s’han hagut de prendre diferents decisions per tal de respectar totes les mesures de sanitàries actuals.

Primerament, es va crear un protocol amb totes les mesures que es seguiran durant l’execució de la part experimental. També es va crear un document de declaració responsable que havia d’omplir cada pacient assegurant que no patia cap tipus de símptoma abans de realitzar la prova i quina era la seva temperatura corporal, mesurada en l’entrada de la FOOT.

Aquests documents van ser enviats a i aprovats per la Comissió de Seguiment de les Mesures COVID de la Facultat d’Òptica i Optometria abans de ser utilitzats.

2.2 MATERIAL

 CAMPÍMETRE DE GOLDMANN: Per fer les campimetries en la part experimental, es va utilitzar el campímetre manual de Goldmann i la perimetria cinètica.

Aquestes campimetries es van basar en el mètode dels límits ascendent, que consisteix en explorar el camp visual mitjançant estímuls que es desplacen des del centre del camp cap a la perifèria, fins a perdre’ls de vista, tot tenint la fixació constant a la part central de la cúpula.

L’estímul era un punt de llum projectat a la cúpula del campímetre el qual es va presentar en orientacions de 15º en 15º al llarg de tot el camp visual. La unió dels punts en els quals l’estímul d’igual intensitat i mida desapareixia configurava el camp visual monocular.

 ULLERES DE NATACIÓ: Cada ullera serà d’una tipologia diferent. Les ulleres escollides són:

o Ullera 500 ACTIVE: Són de la tipologia tipus màscara. Presenten un marc de plàstic ample que envolta els oculars. A més a més, el segell, que és la part tova en contacte amb la cara i que envolta els oculars, és gran i fa que les ulleres quedin bastant lluny dels ulls, però, gràcies a la seva corretja de silicona, s’adapten bastant bé a l’usuari.

o Ullera 900 Sueques: Són ulleres de tipus Suec. Es caracteritzen per tenir els dos oculars completament transparents i sense marc. El segell que porten es petit i prim, amb la finalitat de cobrir les bases dels oculars i protegir els ulls de l’usuari.

o Ullera X-Base: Aquestes ulleres són de tipus pont intercanviable o mòbil.

Els seus oculars són transparents i tintats de blau, amb corretja única de silicona.

(4)

o Ulleres Soft-100: Les ulleres Soft-100 són de tipus pont fix. Es caracteritzen per tenir els oculars encaixats en el segell de silicona.

També porten una corretja de silicona pel seu ajustament.

 FULL DE REGISTRES: Aquest full va servir per registrar tant el camp visual monocular de l’ull dret com el camp visual monocular de l’ull esquerre en cadascun d’ells.

En total, de cada pacient es van obtenir cinc fulls, corresponents als camps monoculars amb l’ull nu i a les quatre ulleres de natació.

 Un altre tipus de material que es va utilitzar són les ulleres de busseig i el tub frontal de snorkel. La màscara de busseig utilitzada és de tipus pantalla única, és a dir, porten una única pantalla pels dos ulls. A més a més, porten marc i segell amples i gruixuts.

El tub de snorkel és frontal, es recolza en el front i s’ajusta per darrere del cap amb una corretja de silicona.

2.3 ANÀLISI GLOBAL DE LA MOSTRA

En relació a la població analitzada, es van establir uns criteris d’inclusió que consistien en:

 Tenir una bona salut ocular i visual.

 No tenir ametropies molt elevades, sinó dificultaria la percepció de l’estímul.

- GÈNERE

En la gràfica 2.3-1 del costat es mostra que el percentatge d’homes dins de la població analitzada és del 29,41%, és a dir, són cinc homes de les 17 persones analitzades.

En el cas de les dones, aquest percentatge és de 70,59%, per tant són 12 dones en total.

Es va escollir una mostra de 17 persones d’edats compreses d’entre 19 i 23 anys, després es va afegir una persona de 55 anys per poder completar el número de pacients.

Gràfica 2.3-1: Distribució de gènere

29.41%

70.59%

Distribució de gènere

Homes Dones

(5)

2.4 PROPÒSIT

Es van analitzar a 17 pacients voluntaris, la majoria estudiants o ex-estudiants de la Facultat d’Òptica i Optometria de Terrassa. Per cada pacient es van realitzar deu campimetries monoculars, cinc de l’ull dret i cinc de l’ull esquerre, corresponents a cada ullera i sense ulleres.

Les representacions i comparacions que es van realitzar amb aquestes campimetries monoculars són:

 Camp visual monocular ull dret sense ulleres amb el camp visual monocular de l’ull dret amb cada tipus d’ullera.

 Camp visual monocular ull esquerre sense ulleres amb el camp visual monocular de l’ull esquerre amb cada tipus d’ullera.

 Camp visual conjunt sense ulleres i amb cada ullera.

 Representació del camp visual binocular sense ulleres amb cada camp binocular de cada ullera.

En relació a la màscara de busseig, es van fer les mateixes representacions que amb les ulleres de natació.

En el cas del tub freestyle, es van determinar els escotomes provocats monocularment pel tub. Aquestes zones es van solapar amb un dels camps visuals amb ulleres per veure quin efecte tenen sobre aquest. A més a més, es va comprovar si es complia la teoria de l’ull ciclop i les proposicions de Wells, per això es van fer diferents representacions amb dimensions reals.

3. RESULTATS I DISCUSSIÓ

Com s’ha esmentat al punt anterior, es van fer representacions de camps visuals monoculars i binoculars. A més a més, per quantificar la reducció de camp visual generat per les ulleres, es van calcular els següents ítems:

 QUOCIENT D’ÀREA:

El quocient d’àrea és el valor que serveix per veure com és el camp visual amb les ulleres respecte el camp monocular sense ulleres.

Per tant, es va calcular la relació d’àrees de camps amb ulleres i sense ulleres, tant monocular com binocularment.

(6)

La fórmula és:

 FACTOR DE REDUCCIÓ

El factor de reducció és la disminució de camp visual que es dóna amb ulleres en comparació al camp visual sense ulleres i ve definit per:

On Q és la relació entre l’àrea del camp visual amb ulleres respecte l’àrea del camp visual sense ulleres.

El factor de reducció és un número que oscil·la entre 0 i 1. Com més a prop de l’1 estigui, més reducció de camp visual provocarà la ullera. Aquest factor es donarà en percentatge, perquè sigui més fàcil la seva interpretació.

Per posar un exemple, a continuació es representen els camps de les ulleres de natació que més redueixen el camp visual i les que produeixen menys reducció, tant monocularment com binocularment.

Les ulleres X-Base són les que produeixen una reducció més gran del camp visual. A continuació es mostren els camps monoculars d’un pacient de referència (pacient 5 segons l’Annex) sense ulleres i amb ulleres X-Base:

Figura 3-1: Camps monoculars UE Figura 3-2: Camps monoculars UD 𝑄 = À𝑅𝐸𝐴 (𝑀𝑂𝑁𝑂𝐶𝑈𝐿𝐴𝑅 𝑂 𝐵𝐼𝑁𝑂𝐶𝑈𝐿𝐴𝑅)𝐴𝑀𝐵 𝑈𝐿𝐿𝐸𝑅𝐸𝑆

À𝑅𝐸𝐴( 𝑀𝑂𝑁𝑂𝐶𝑈𝐿𝐴𝑅 𝑂 𝐵𝐼𝑁𝑂𝐶𝑈𝐿𝐴𝑅 ) 𝑆𝐸𝑁𝑆𝐸 𝑈𝐿𝐿𝐸𝑅𝐸𝑆

FR = 1-Q

(7)

A la figura 3-1, el camp monocular de l’ull esquerre sense ulleres es mostra en vermell i a la figura 3-2 el camp monocular sense ulleres però de l’ull dret es mostra en blau, a les dues figures el camp monocular amb les ulleres X-Base per a cadascun dels ulls es representa en color verd.

Observant les figures anteriors, es pot deduir que aquestes ulleres produeixen una disminució bastant significativa del camp monocular, més acusada a la zona superior dels dos camps monoculars, que corresponen a les orientacions de 90º de les dues figures.

Aquesta reducció es confirma amb els factors de reducció calculats pels camps visuals monoculars amb les ulleres X-Base, que són:

 Factor de reducció UD: 35,13%

 Factor de reducció UE: 37%

Sent uns valors de reducció bastant elevats, reduint en més del 30% els camps visuals monoculars.

A continuació es mostren les representacions dels camps monoculars de les ulleres 900 sueques:

Com en el cas anterior, els camps monoculars sense ulleres són vermell per a l'ull esquerre (Figura 3-3) i blau per a l'ull dret (Figura 3-4), mentre que els camps monoculars amb les ulleres 900 Sueques es representen en groc.

En aquest cas, la reducció monocular no és significativa, es pot veure a les figures anteriors, que aquestes ulleres respecten majoritàriament els camps monoculars, tot i que, es pot observar una reducció de camp més pronunciada a la zona nasal d’ambdós camps, que correspon a les orientacions de 330º i 0º per a l’ull esquerre (figura 3-3) i a les orientacions 180º i 210º per a l’ull dret (figura 3-4).

Figura 3-3: Camps monoculars UE Figura 3-4: Camps monoculars UD

(8)

Els valors dels factors de reducció són:

 Factor de reducció UD: 11,67%

 Factor de reducció UE: 12,48%

Observant els valors dels factors de reducció d’ambdós camps monoculars amb les ulleres 900 sueques, podem dir que no són gaire elevats. Indicant de que aquestes ulleres no redueixen en gran proporció els camps visuals monoculars.

A partir dels dos camps monoculars, es podrà determinar el camp binocular, agafant la zona d’intersecció d’ambdós camps monoculars, és a dir, a partir de l’excentricitat mínima per cada orientació. Per tant, el camp binocular és una mesura indirecta obtinguda a partir de dos directes.

A continuació, veurem quina reducció binocular produeixen les dues ulleres esmentades anteriorment:

Figura 3-5: Camp binocular (X-Base) Figura 3-6: Camp binocular (900 Sueques)

A les figures anteriors, el camp visual binocular sense ulleres del pacient de referència es mostra en blau. A la figura 3-5, el camp binocular es representa en verd amb les ulleres X-Base i en la figura 3-6, en groc, el camp binocular amb les ulleres 900 Sueques.

A la figura 3-5, podem veure que aquestes ulleres redueixen en gran proporció tot el camp binocular, cosa que ja era intuïtiu quan vam veure les reduccions monoculars. La zona amb la reducció més acusada continua sent la superior, sobretot en l'orientació de 90º.

D’altra banda, a la figura 3-6, les ulleres 900 sueques no provoquen reduccions tant significatives, només s’observa una reducció més pronunciada a les zones laterals (orientacions de 180º, 210º, 330º i 0º) corresponents a les zones nasals dels camps monoculars.

(9)

En el cas dels camps binoculars, els valors dels factors de reducció amb cadascuna d’aquestes ulleres són:

 Factor de reducció binocular Ulleres X-Base: 50,47%

 Factor de reducció binocular Ulleres 900 Sueques: 16,54%

Comparant els factors de reducció binoculars es pot veure una gran diferència. Les ulleres X-Base redueixen en més de la meitat el camp visual binocular, en canvi, les ulleres 900 sueques no arriben a reduir ni el 20% del camp binocular.

En el cas del tub de snorkel, es representarà un exemple de com el tub de snorkel frontal suprimeix zones del camp visual monocular.

Observant la figura 3-7, es pot veure en color vermell el camp visual monocular de l’ull esquerre amb les ulleres 900 Sueques i en verd delimitada la zona de l’escotoma creat pel tub frontal de snorkel. En el cas de la figura 3-8, en blau està representat el camp visual de l’ull dret amb les ulleres 900 sueques i en color taronja la zona suprimida pel tub frontal, és a dir, l’escotoma.

En la figura 3-7, s’observa que tota la zona nasal del camp visual monocular esquerre es veu suprimida gairebé en la seva totalitat. En aquesta zona només queden sense suprimir petites porcions en les orientacions de 330º, 0º i 30º.

Figura 3-7: Representació camp visual monocular UE ulleres 900 sueques i tub

snorkel

Figura 3-8: Representació camp visual monocular UD ulleres 900 sueques i tub

snorkel

(10)

En la figura 3-8, es dóna una reducció de camp similar a l’anterior però ara en el camp visual monocular de l’ull dret amb les ulleres 900 sueques. Queda tota la zona nasal del camp monocular suprimida, fins i tot, parts de la zona inferior del camp corresponent a les orientacions de 240º a 270 º.

A continuació, es representa un exemple sobre on caurien les imatges diplòpiques segons la teoria de l’ull ciclop i les proposicions de Wells amb un punt de fixació que es troba a 2,5 metres:

Figura 3-9: Representació en una piscina de 2,5m segons la teoria de l’ull ciclop

Perquè puguin casar les proposicions de Wells amb la teoria de l’ull ciclop es fan servir com a centres de projecció la pupil·la d’entrada i de sortida, que es tractaran com un únic punt degut a que es troben pràcticament en el mateix lloc.

Primerament, s’ha de tenir en compte que fem servir com a centre de projecció la pupil·la d’entrada i el sistema de referència que utilitzarem per a les proposicions de Wells té origen entre les dues pupil·les d’entrada. Pel que fa a l’ull ciclop, aquest respecta l’angle que formen les dues direccions monoculars, d’aquí la igualtat d’angles del dibuix. També s’ha de tenir en compte, que el seu centre de projecció estarà sobre el cercle format pels centres de les dues pupil·les d’entrada i el punt de fixació binocular.

Per això la posició de l’ull ciclop es veu més endarrerida que las dels ulls reals.

(11)

En la figura 3-9 veiem l’ull ciclop entre els dos ulls on la seva pupil·la d’entrada i els centres de projecció de l’ull dret i l’ull esquerre passen pel cercle de Vieth Müller. A més a més, es pot observar la línia de mirada de l’ull ciclop que passa per el centre de l’objecte.

Per tant, l’angle que forma la línia de mirada de l’ull esquerre i el centre de la direcció visual que passa pel centre del tub és de 23,43º. A partir de la línia de mirada de l’ull ciclop, situem el valor angular de 23,43º cap a la dreta on es dibuixa la imatge diplòpica de l’ull esquerre. Veiem que la imatge diplòpica recau a la mateixa profunditat que l’objecte i sobre la línia de mirada de l’ull dret, per tant es dóna una diplopia heterònima (figura 3-9).

Aquest esquema s’ha dibuixat simètric i centrat, per tant l’angle que forma la línia de mirada de l’ull dret i el centre de la direcció visual que passa pel tub també és de 23,43º.

La imatge diplòpica de l’ull dret es dibuixarà a 23,43º cap a l’esquerre des de la línia de mirada de l’ull ciclop i a la mateixa profunditat que l’objecte, situant-se sobre la línia de mirada de l’ull esquerre.

La segona proposició de Wells diu que els objectes situats en la línia de mirada comú no es perceben en aquesta línia, sinó en la línia de mirada de l’ull amb el que no s’està veient. Això s’ha demostrat en el següent esquema, on es troben representades tant les imatges diplòpiques per les proposicions de Wells com per la teoria de l’ull ciclop.

Figura 3-10: Representació teoria ull ciclop i proposicions de Wells a 2,5m

En la figura 3-10, encara que no ho sembli, es troben representades les imatges diplòpiques tant segons la teoria de l’ull ciclop com les proposicions de Wells. Aquest esquema confirma, que les imatges diplòpiques segons les dues teories, recauen en el mateix punt en tots dos casos, és a dir, sobre la línia de mirada de l’ull contrari i a la mateixa profunditat que l’objecte.

(12)

A partir de les dades recopilades de tots els pacients s'han obtingut els següents resultats:

Taula 3-11: Resultats mitjanes globals dels quocients d'àrea monoculars i binoculars

A la taula anterior es troben els valors de mitjanes globals dels quocients d'àrea calculats per a cada pacient, tant monoculars com binoculars.

A més, es va calcular el factor de reducció global provocat per cada ullera, tant monocular com binocularment, per veure quin percentatge de reducció podien arribar a produir (Taula 3-12).

Taula 3-12: Resultats factors de Reducció monoculars i binoculars ULLERES Mitjana global

monocular

Mitjana global binocular

ULLERES 500 ACTIVE 68.67% 57.86%

ULLERES 900 SUEQUES 80.16% 74.92%

ULLERES X-BASE 64.87% 53.61%

ULLERES SOFT-100 73.16% 62.29%

ULLERES DE BUSSO 53.32% 43.34%

ULLERES FACTOR DE REDUCCIÓ MONOCULAR

FACTOR DE REDUCCIÓ BINOCULAR

ULLERES 500 ACTIVE 30,89% 42,14%

ULLERES 900 SUEQUES 19,59% 25,08%

ULLERES X-BASE 34,71% 46,39%

ULLERES SOFT-100 26,86% 37,71%

ULLERES DE BUSSO 46,68% 56,66%

(13)

Figura 3-13: Factors de reducció monoculars i binoculars

A la gràfica anterior, podem veure que tant les quatre ulleres de natació com la màscara de busseig redueixen el camp monocular i binocular.

S’observa que la reducció és major en el camp visual binocular que en el monocular, tot i que només en tres casos aquestes diferències son significatives (ulleres de busseig , X- Base i 500 Active). Cal tenir en compte que només es va estudiar una persona amb la màscara de busseig.

En relació amb les ulleres Soft-100, es pot dir que si s’haguessin analitzat més persones, segurament la diferència entre el factor de reducció monocular i binocular hauria estat més significativa, ja que l’error estadístic depèn inversament de l’arrel quadrada de la mostra.

D’altra banda, amb les ulleres 900 Sueques, si fins i tot s’haguessin analitzat més pacients, la diferència entre el factor de reducció binocular i monocular no seria significativa perquè la barra d’error del factor de reducció binocular és massa gran en comparació amb la barra d’error del factor monocular. A més, aquestes ulleres són les que produeixen menys reducció de camp monocular i binocular.

Amb els resultats dels camps visuals conjunts obtinguts dels 17 pacients analitzats, es va realitzar la mitjana global del valor del camp visual conjunt horitzontal i s’ha comparat amb el valor teòric proporcionat pel fabricant.

BUSSO X-BASE 500 ACTIVE SOFT-100 900 SUEQUES

Monocular 46.7% 34.7% 30.9% 26.9% 19.6%

Binocular 56.7% 46.4% 42.1% 37.7% 25.1%

0%

10%

20%

30%

40%

50%

60%

Fact or de reducc ió

(14)

Els valors teòrics són:

 Ulleres 500 Active: Més de 150º

 Ulleres 900 Sueques: Menys de 100º

 Ulleres X-Base: Entre 120 º i 135 º

 Ulleres Soft-100: Més de 180º

En base a aquests valors, i als obtinguts amb els pacients analitzats obtenim la gràfica següent:

Figura 3-14: Comparació dels valors del camp visual horitzontal conjunt 80

100 120 140 160 180 200

80 100 120 140 160 180 200

Mitjana camp horitzontal conjunt observadors (º)

Camp horitzontal conjunt segons fabricant (º)

X-BASE 500 ACTIVE 900 SUEQUES SOFT-100 Bisectriu

(15)

En la gràfica anterior, apareix una línia discontinua corresponent a la bisectriu. Els punts que es troben a la dreta d’aquesta, ens indiquen que la mitjana del camp visual horitzontal conjunt d’aquestes ulleres són inferiors al valor teòric proposat pel fabricant.

Aquestes ulleres són les 500 Active, les X-Base i les Soft-100, essent les X-Base amb les quals s’ha obtingut una mitjana global del camp horitzontal conjunt semblant i equivalent al valor proposat pel fabricant, ja que la barra d’error d’aquestes ulleres talla la bisectriu.

Seguidament, les 500 Active són les segones ulleres més properes al valor descrit pel fabricant i per últim les ulleres Soft-100.

En canvi, el punt corresponent a les ulleres 900 sueques es troba a l’esquerre de la bisectriu, indicant de que aquestes ulleres proporcionen una dimensió de camp visual horitzontal conjunt superior al valor teòric indicat pel fabricant.

4. CONCLUSIONS

S’ha dut a terme una cerca dels diversos dispositius que hi ha al mercat ideats per estar amb el cap sota l’aigua tot proporcionant la visió nítida i permetent la respiració.

A més, s’han realitzat campimetries d’aquets dispositius, centrant-nos en les ulleres de natació. On hem pogut veure que totes les ulleres estudiades redueixen el camp visual monocular i binocular.

Les ulleres de busseig es troben en la primera posició com les ulleres que més redueixen el camp visual monocular i binocular, tot i que cal tenir en compte que aquestes ulleres només van poder analitzar-se a partir de les campimetries d'un sol pacient.

S'ha pogut comprovar que en general, les zones més afectades del camp visual són les nasals i superiors. També, gràcies als resultats generals obtinguts a partir de dades recollides de tots els pacients analitzats, s'ha pogut comprovar que les reduccions de camp visual binocular són més elevades que les de camp monocular.

Totes aquestes reduccions, solen estar provocades per ulleres que porten marcs i/o segells amples que tapen zones dels oculars, sobretot les zones laterals. És el cas de les ulleres 500 Active i Soft-100.

També les ulleres que porten segells grans, provocant que els oculars s’allunyin dels ulls, fan que la zona superior del camp visual es vegi afectat, és el cas de les X-Base. En canvi, les ulleres tipus suec que porten oculars totalment transparents com les 900 sueques, no redueixen en gran proporció el camp visual.

En relació al tub de snorkel frontal, es va delimitar l'escotoma que generava en el camp visual monocular de cada ull i es va representar en un diagrama de camp visual conjunt.

Aquestes representacions ens confirmen, que les zones nasals dels camps visuals monoculars, i en conseqüència, les zones laterals del camp binocular queden suprimits en quasi la seva totalitat.

(16)

A més, les posicions de les imatges diplòpiques del tub es van determinar gràficament d'acord amb la teoria de l'ull ciclop i les proposicions de Wells.

A partir d'aquestes representacions, s’ha demostrat que a diferents distàncies del punt de fixació binocular es dóna la coincidència de les imatges diplòpiques amb els dos criteris, el de l'ull ciclop i les proposicions de Wells.

5. BIBLIOGRAFIA

Cubbidge .R., (2006), Campos Visuales, Barcelona , España ISBN:978-844581597-7.

Dersu I., Luther A. Et al., (2006), , Volume 2, Number 2, Journal of Ophthalmic Medical Technology.

Ono H., 1981, Perception and psychophysics; On Wells’s law of visual direction, Canada, DOI:0031-5117/81/100403040065.

Racette L.,Fischer M., Bebie H., Holló G., Johnson C., Matsumoto C., Köniz, Switzerland Visual Field Digest (2016) ISBN 978-3-033-05854-5.

Pàgines web consultades:

Decathlon, Gafas de natación, [en línia], 2020, [Consulta: Juliol 2020] Disponible a:

https://www.decathlon.es/es/browse/c0-deportes/c1-natacion/c3-gafas/_/N- 1ryl236

Grand vision optics versport, Natación y buceo Aquavista, [en línia], 2019, [Consulta:

Octubre 2020] Disponible a: https://versport.com/es/5-natacion-y-buceo

Zoggs, Swim goggles lens, [en línia], 2020, [Consulta: Agost 2020] Disponible a:

https://www.zoggsusa.com/pages/which-goggle-lens