6. Descripció de l estructura dels materials

6. Descripció de l’estructura dels materials

Apartats:

─ Nivells estructurals

─ Microestructura

─ Empaquetament atòmic

─ Estructures cristal·lines

─ Al·lotropia i polimorfisme

─ Empaquetament atòmic i densitat

─ Defectes de l’estructura dels materials

Objectius:

Introduir els diferents nivells estructurals. Definir el concepte d’estructura cristal·lina. Definir el gra cristal·lí.

Diferenciar entre monocristal·lí i policristal·lí.

Descriure les tres estructures cristal·lines principals dels metalls. Concepte d’empaquetament atòmic.

Descriure els diferents tipus de defectes en l’estructura dels materials.

Recordem un dels temes d’aquesta assignatura:

• L’estructura és l’organització interna dels components que conformen el material.

• Els materials es comporten (propietats) d’una manera determinada perquè per dins (estructura) són com són.

És a dir que l’estructura determina les propietats. Aquesta relació presenta un gran interès, ja que podem modificar l’estructura de moltes maneres:

a) amb la composició química b) amb tractaments tèrmics c) amb deformació plàstica

d) en general, amb qualsevol operació de processament

Per tant, podríem dir que per a una composició determinada:

modificació de les propietats. processament

o tractament modificació de l'estructura

Actualment som capaços de veure com són els materials “per dins” i per tant és possible descriure’n acuradament l’estructura. A grans trets això és el que farem en aquest tema. En els temes següents ens ocuparem més aviat de com es pot obtenir una determinada estructura (diagrames de fases, solidificació, difusió) i clourem la secció amb un tema molt important en què detallarem algunes relacions concretes entre l’estructura i les propietats.

Nivells estructurals

La descripció de l’estructura d’un material se sol fer per nivells definits per la grandària dels detalls que contenen:

a) Macroestructura: s’aprecia a simple vista.

Exemple: formigó armat. La macroestructura és descrita, en aquest cas, per les dimensions de la grava, disposició i quantitat de barres d’acer...

La majoria dels materials no tenen macroestructura.

(fotografia d’un formigó) b) Microestructura: s’aprecia amb un microscopi

(òptic o electrònic). Si tallem un tros de barra d’acer i el polim, podrem veure que està format per una mena de grans, delimitats per les fronteres del gra.

(Micrografia d’un aliatge Cu-Be) c) Empaquetament atòmic: s’aprecia amb

microscopi electrònic. Per tant, dins de cada gra, els àtoms es troben ordenats a tot el seu volum. Es diu que és un petit cristall.

(Micrografia de HRTEM d’un cristall de Si3N4) Així doncs, podem definir el gra com a aquella part del material on els àtons tenen la mateixa ordenació.

Microestructura

D’acord amb la seva microestructura, un material pot ser:

a) Policristal·lí: format per molts grans (la immensa majoria). b) Monocristal·lí: format per un únic gra (pedres precioses).

Per la seva banda, un material policristal·lí pot ser:

a) Monofàsic: una sola fase. Tots els grans tenen la mateixa composició química i el mateix empaquetament atòmic.

b) Polifàsic: hi ha grans de diferent composició química o empaquetament atòmic, és a dir, hi ha més d’una fase.

Una fase és definida per la seva composició química i el seu empaquetament atòmic

— si els grans són allargats ...

Empaquetament atòmic

D’acord amb l’empaquetament, les fases poden ser:

a) Cristal·lines: els àtoms estan ordenats d’acord amb diverses estructures cristal·lines.

b) Amorfes: els àtoms es troben desordenats. Una fase amorfa també s’anomena vítria. Un material amorf s’anomena vidre. Per tant, en ciència dels materials, cristall és el contrari de vidre.

Exemples: normalment els metalls només contenen fases cristal·lines, mentre que les ceràmiques i els polímers poden contenir tant fases cristal·lines com amorfes. Els vidres corrents (de finestra) són 100 % amorfs.

Estructures cristal·lines

Els àtoms es poden ordenar de moltes maneres diferents segons les anomenades estructures cristal·lines. Els metalls s’ordenen principalment segons tres estructures cristal·lines:

CC: cúbic centrat (Cr, Fe-α, Mb, Ta, W)

Monofàsic. Llautó α (80 % Cu, 20 % Zn) Polifàsic acer al carboni (0,2 % C)

Estructura Relació entre el radi atòmic R i el paràmetre

de malla a

Factor d’empaquetament

Àtoms per cel·la Nombre de coordinació

CC (BCC)

3

a= 4R ^0,68 1 2

8

8_{+ =} 8

CCC (FCC) _{a=2R 2} 0,74

2 4 6 8

8_{+ =} 12

HC (HCP) 0,74

6 2 3

2 6

12_{+ + =} 12

A les ceràmiques i polímers, les estructures cristal·lines són molt més variades i no les descriurem.

Al·lotropia i polimorfisme

Es diu que una substància presenta al·lotropia⁷ o polimorfisme quan pot cristal·litzar en diferents estructures cristal·lines. Exemples:

HC: hexagonal compacte (Cd, Co, Ti-α, Zn)

CCC: cúbic centrat a les cares (Al, Cu, Au, Pb, Ni, Pt, Ag, Fe-γ)

SiO2 quars tridimita cristobalita L Fe

CC CCC CC

α γ δ L

912 1.394 1.539ºC

Empaquetament atòmic i densitat

Com que coneixem la massa dels àtoms, a partir del seu empaquetament podem calcular la densitat teòrica dels materials.

V N m V

m _a⋅ _a

= ρ=

Na = el nombre d’àtoms continguts al volum, V, i ma, massa atòmica. Aquesta consideració ens porta a una conclusió molt general:

ρ (fase amorfa ) < ρ (fase cristal·lina).

Aquest resultat ens diu que els àtoms a l’estructura CCC estan més ben empaquetats que a l’estructura CC. La seva validesa és més general; la manera més eficient d’empaquetar boles (o àtoms) idèntics és la CCC i també la HC. En el cas de la CC queden més espais buits. Per això es diu que:

CCC i HC són estructures compactes. CC és estructura no compacta.

Exemple 1: el quars (SiO2 cristal·lí) té una densitat de 2,65 g/cm³, mentre que per al quars vitri (amorf) ρ = 2,2 g/cm³. Calcula:

a) El % d'àtoms que hi ha en excés en el quars respecte al vidre per unitat de volum.

b) El % d'àtoms que hi ha de menys en el vidre respecte al quars.

a) 0,2 20%

2 , 2

2 , 2 65 , 2 ρ

ρ ρ ρ

ρ ρ (vidre)

(vidre)

(quars)− ₌ ⁻ ₌ ⁻ ₌ − _{= →}

V V q V

V q a

a a

V V V N

N N

b) 0,17 17%

65 , 2

2 , 2 65 , 2 ρ

ρ ρ ρ

ρ ρ (quars)

(vidre)

(quars)− ₌ ⁻ ₌ ⁻ ₌ − _{= →}

q V q q

V q a

a a

V V V N

N N

Exemple 2: calcula la densitat de les dues formes al·lotròpiques del ferro: CC i CCC. Els paràmetres de malla són acc = 0,286 i accc = 0,351 nm, respectivament (paràmetres determinats per difracció de raigs X).

CCC: 4 àtoms per cel·la, 37,11 10 gr

uma 10 6,02

gr uma 1

4 85 , 55

4 ₂₃ = ⋅ ⁻²³

× ⋅

×

Fe = m

Volum V =a_CCC³ =0,351³⋅10⁻²⁷m³=0,0432⋅10⁻²⁷m³ =0,0432⋅10⁻²¹cm³

3 3

21 23

cm 8,59 gr cm

10 0,0432

gr 10 37,11

ρ 4 =

⋅

= ⋅

= ₋⁻

V m_Fe

CCC

CC: 2 àtoms per cel·la, 18.55 10 gr

uma 10 6,02

gr uma 1

2 85 , 55

2 ₂₃ = ⋅ ⁻²³

× ⋅

×

Fe = m

Volum V =a_CC³ =0,286³⋅10⁻²⁷m³ =0,0234⋅10⁻²⁷m³ =0,0234⋅10⁻²¹cm³

3 3

21 23

cm 7,93 gr cm

10 0,0234

gr 10 18,55

ρ 2 =

⋅

= ⋅

= ₋⁻

V m_Fe

CC

Estructures compactes: A

A A A

A A

B

C A

A A

A

A A C ^B

C B C ^B C B C B A

A A B C

C C

A A _{A A}

B

B

B B

B B

B

B B

B

B B B

B B

B B B

Defectes de l’estructura dels materials

Pel que hem dit fins ara, semblaria que l’estructura dels materials és perfecta en el sentit que els àtoms estarien perfectament ordenats dins dels grans, la concentració a cada fase seria perfectament uniforme, etc. Això no és així, sinó que a qualsevol dels nivells estructurals esmentats pot haver-hi defectes. Els defectes poden tenir una gran influència sobre les propietats. Algunes vegades el seu efecte és determinant. Tot seguit farem una classificació d’alguns dels defectes més importants.

Defectes de la microestructura

• Porus: espai buit. Volum normalment arrodonit.

• Esquerdes: material trencat. S’han trencat els enllaços químics dels àtoms que es troben a un costat i l’altre de l’esquerda.

• Segregació: variació dins d’un mateix gra de la composició química. Aquests tres defectes també es troben en la macroestructura.

Defectes de l’estructura cristal·lina

CCC: cúbic centrat a les cares HC: hexagonal compacte

(W.D. Callister, Fundamentals of Materials Science and Engineering, 5a ed., John Wiley and Sons, 2001, EUA)

b)

La mateixa frontera de gra es pot considerar com un error en l’ordre: El desordre dels àtoms a un costat i l’altre de la frontera prové del fet que, a cada gra, els plans cristal·logràfics tenen diferents direccions.

Frontera d’angle gran

Frontera d’angle petit

c) Defectes lineals: dislocacions.

d) Macles (canvi d’orientació simètrica sobtat): Dislocació mixta

Dislocació de vora Dislocació helicoïdal

Micrografia TEM d’una aliatge de Titani