Efecte de la supressió del reg en vinyes de vinificació sobre els principals paràmetres de producció i qualitat de raïm i vi

Texto completo

(1)Treball Final de Grau. GRAU EN ENGINYERIA AGROALIMENTÀRIA I DEL MEDI RURAL. Efecte de la supressió del reg en vinyes de vinificació sobre els principals paràmetres de producció i qualitat de raïm i vi. MARIA MASSANET NEUBAUR. Tutors Dr. Josep Cifre Llompart Dra. Josefina Bota Salort. Escola Politècnica Superior Universitat de les Illes Balears Palma, 4 de setembre de 2017.

(2)

(3) S UMARI. Sumari. I. Índex de figures. III. Índex de taules. V. Acrònims. VII. Resum 1. IX. Introducció 1.1. Problemàtica ambiental . . . . . . . . . . . . . . . 1.2. Eficiència en l’ús de l’aigua en vinya de vinificació 1.3. La vinya a les Illes Balears . . . . . . . . . . . . . . 1.3.1. Antecedents i situació actual . . . . . . . . 1.3.2. Varietats locals de les Balears . . . . . . . . 1.3.3. Varietats utilitzades en aquest projecte . . 1.4. Paràmetres agronòmics . . . . . . . . . . . . . . . . 1.4.1. Disponibilitat hídrica del sòl . . . . . . . . 1.4.2. Estat hídric de la planta . . . . . . . . . . . 1.4.3. Eficiència en l’ús de l’aigua . . . . . . . . . 1.4.4. Creixement i producció . . . . . . . . . . . 1.5. Paràmetres de qualitat . . . . . . . . . . . . . . . . 1.5.1. Maduresa industrial . . . . . . . . . . . . . 1.5.2. Compostos fenòlics . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . .. 1 1 2 4 4 4 5 6 6 6 7 8 8 8 9. 2. Objectius 2.1. Objectiu principal . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 2.2. Objectius secundaris . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. 11 11 11. 3. Materials i mètodes 3.1. Localització i material vegetal . . . . . . . 3.2. Condicions ambientals . . . . . . . . . . . 3.3. Característiques edàfiques de la parcel·la 3.4. Maneig del sòl . . . . . . . . . . . . . . . . 3.5. Tractaments hídrics . . . . . . . . . . . . . 3.6. Disseny experimental . . . . . . . . . . . . 3.7. Mesures realitzades . . . . . . . . . . . . .. 13 13 14 15 16 16 18 20. I. . . . . . . .. . . . . . . .. . . . . . . .. . . . . . . .. . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . .. . . . . . . . . . . . . . .. . . . . . . .. . . . . . . ..

(4) II. 4. 5. SUMARI 3.7.1. Condicions meteorològiques 3.7.2. Disponibilitat hídrica del sòl 3.7.3. Estat hídric de la planta . . . 3.7.4. Eficiència en l’ús de l’aigua . 3.7.5. Creixement i producció . . . 3.7.6. Qualitat del fruit . . . . . . . 3.7.7. Qualitat del vi . . . . . . . . . 3.8. Anàlisi estadística . . . . . . . . . . .. . . . . . . . .. . . . . . . . .. . . . . . . . .. . . . . . . . .. . . . . . . . .. . . . . . . . .. . . . . . . . .. . . . . . . . .. . . . . . . . .. . . . . . . . .. . . . . . . . .. . . . . . . . .. . . . . . . . .. . . . . . . . .. . . . . . . . .. . . . . . . . .. . . . . . . . .. . . . . . . . .. . . . . . . . .. . . . . . . . .. . . . . . . . .. 20 20 21 22 22 22 23 24. Resultats i discussió 4.1. Condidions meteorològiques 4.2. Disponibilitat hídrica del sòl . 4.3. Estat hídric de la planta . . . . 4.4. Eficiència en l’ús de l’aigua . . 4.5. Creixement i producció . . . . 4.6. Qualitat del fruit . . . . . . . . 4.7. Qualitat del vi . . . . . . . . . 4.8. Consideracions finals . . . . .. . . . . . . . .. . . . . . . . .. . . . . . . . .. . . . . . . . .. . . . . . . . .. . . . . . . . .. . . . . . . . .. . . . . . . . .. . . . . . . . .. . . . . . . . .. . . . . . . . .. . . . . . . . .. . . . . . . . .. . . . . . . . .. . . . . . . . .. . . . . . . . .. . . . . . . . .. . . . . . . . .. . . . . . . . .. . . . . . . . .. . . . . . . . .. 25 25 26 27 29 29 32 32 34. Conclusions. . . . . . . . .. . . . . . . . .. . . . . . . . .. . . . . . . . .. 35. A Plànols. 37. Bibliografia. 39.

(5) Í NDEX DE FIGURES. 3.1. 3.2. 3.3. 3.4. 3.5. 3.6.. Detall de la parcel·la dia 25 de febrer del 2016 . . . . . . Detall de la parcel·la dia 23 de maig del 2016 . . . . . . Ovelles que pasturen dins la parcel·la, al febrer de 2016. Detall d’un cep de Callet marcat amb cinta i macarró . Detall d’una filera seleccionada, marcada amb cinta . . Realització del clot per a la recollida de mostres de sòl .. . . . . . .. . . . . . .. . . . . . .. . . . . . .. . . . . . .. . . . . . .. . . . . . .. . . . . . .. . . . . . .. . . . . . .. . . . . . .. . . . . . .. 4.1. Temperatures mitjanes, màximes i mínimes diàries de Can Axartell, de gener 16 a gener 17 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.2. Diagrama ombrotèrmic i dades reg aplicat a Can Axartell, de gener 16 a gener 17 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.3. Mostres de sòl recollides a diferents punts de la parcel·la experimental . . . 4.4. Percentatge d’humitat en sòl i conductància estomàtica de les fulles durant els diferents estats fenològics de mida cigró (G1 i G2), verol (E1) i maduració Merlot (MM) i Callet (MC) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4.5. Índex d’àrea foliar en reg i sequera segons la varietat i el moment . . . . . . A.1. Plànol de la parcel·la experimental amb les plantes escollides . . . . . . . .. III. 14 14 17 18 19 21. 25 26 27. 28 30 38.

(6)

(7) Í NDEX DE TAULES. 1.1. Dades de producció de vinya i vi de les diferents marques de qualitat de les Illes Balears, 2016 (Font: Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca de les Illes Balears (CAIB) http://www.illesbalearsqualitat.es/ iquafront/denominacio/llistat/331) . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. 5. 3.1. Característiques edafològiques de Can Axartell . . . . . . . . . . . . . . . . . 3.2. Dades de reg temporada 2016 . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . .. 15 17. 4.1. 4.2. 4.3. 4.4. 4.5. 4.6. 4.7. 4.8. 4.9. 4.10. 4.11.. Conductància estomàtica (gs ) i potencial hídric (ψt ) de les plantes estudiades EUA mitjana per a cada tractament i varietat estudiats . . . . . . . . . . . . Leaf Area Index (LAI) o índex d’àrea foliar mitjana de les plantes mesurades Resultats de clorofil·la per als diferents tractaments, varietats i moments estudiats . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Paràmetres de producció estudiats segons tractament i varietat . . . . . . . Paràmetres de qualitat del fruit estudiats segons tractament (Tr.) i varietat (Var.) . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . Paràmetres de qualitat del vi produït de la varietat Callet i segons tractament Valoració de color i aroma per als vins de Callet segons tractament . . . . . Valoració en boca i general per als vins de Callet segons tractament . . . . . Valoració de color i aroma per als vins de Callet segons tractament i rèplica Valoració en boca i general per als vins de Callet segons tractament i rèplica. V. 29 29 30 31 31 32 32 33 33 33 33.

(8)

(9) A CRÒNIMS IPCC Intergovernmental Panel on Climate Change EUA Eficiència en l’Ús de l’Aigua CAIB Conselleria de Medi Ambient, Agricultura i Pesca de les Illes Balears SEMILLA Serveis de Millora Agrària i Pesquera AEMET Agència Estatal de Meteorologia OIV Organisation Internationale de la Vigne et du Vin HR Humitat Relativa CE Conductivitat Elèctrica ELISA Enzyme-Linked ImmunoSorbent Assay GFLV Grapevine FanLeaf Virus GLRaV-1 Grapevine LeafRoll-associated Virus 1 GLRaV-3 Grapevine LeafRoll-associated Virus 3 LAI Leaf Area Index RDC Reg Deficitari Controlat GAP Grau Alcohòlic Probable ATT Acidesa Total IPT Índex de Polifenols Totals DO Denominació d’Origen IGP Indicació Geogràfica Protegida SPAD Soil Plant Analysis Development. VII.

(10)

(11) R ESUM L’impacte que està causant el canvi climàtic és més que evident, i amb ell la disponibilitat d’aigua per a l’agricultura està disminuint. En els darrers anys s’han produït alteracions en les temperatures, la concentració de diòxid de carboni i les precipitacions, afectant considerablement al sector primari, dependent d’aquests factors per a la seva activitat. L’escassa disponibilitat hídrica està fent que el maneig dels cultius es replantegi per a ser més eficients en l’ús de l’aigua i així reduir els efectes que comporta el canvi climàtic. Aquest projecte estudia les conseqüències de suprimir la dosi de reg en vinyes de vinificació per així reduir l’impacte ambiental que causa aquest consum hídric. L’estudi s’ha realitzat en condicions de camp, en una vinya comercial, per a poder extrapolar de manera més fiable els resultats obtinguts. A més, donada la gran variabilitat genètica de la vinya (Vitis vinifera L.), l’experiment s’ha dut a terme en dues varietats diferents: Callet, una varietat autòctona de Balears a priori més ben adaptada a la sequera degut a les condicions locals; i Merlot, utilitzada internacionalment en la producció de vins. Durant l’any 2016 i coincidint amb els diferents estats fenològics de les plantes s’han realitzat diversos mostrejos als ceps escollits. Els paràmetres analitzats han estat els de producció i rendiment, creixement dels ceps, eficiència en l’ús de l’aigua de les plantes i qualitat del producte obtingut, i els seus resultats s’han relacionat en funció de la varietat i del reg o no reg de les plantes. Finalment s’ha pogut concloure que la dosi de reg aplicada en aquesta vinya en concret no augmenta significativament els valors de producció ni qualitat del raïm. Cap de les dues varietats s’ha vist afavorida pel reg que se realitza en aquesta finca front al reg nul, i fins i tot el vi de la varietat Callet ha obtingut una valoració organolèptica major en el tractament de reg nul. És per això que la supressió del reg en vinyes adultes de clima mediterrani és viable, augmentant així l’eficiència mediambiental de l’explotació i la seva rendibilitat econòmica. Així i tot, aquests resultats s’han de traslladar amb cautela a altres finques, ja que tot i ser una finca generalitzada, té particularitats. A més és necessària la repetició de l’estudi durant més anys, degut sobretot a les condicions ambientals canviants.. IX.

(12)

(13) CAPÍTOL. 1. I NTRODUCCIÓ Aquest primer capítol tracta els diferents arguments que han motivat la realització del projecte. D’una banda, destaquen la problemàtica ambiental que sorgeix a partir del canvi climàtic que s’està vivint, i d’altra, la relació existent entre l’aigua i el cultiu de la vinya (Vitis vinifera L.), i de quina manera aquest cultiu es pot optimitzar segons els canvis esmentats.. 1.1. Problemàtica ambiental Actualment, el canvi climàtic està en el punt de mira, i de cada vegada la preocupació pels seus efectes és major. Les previsions que se’n donen són molt importants a nivell dels cultius, ja que variables climàtiques com la temperatura, la concentració atmosfèrica de CO2 i les precipitacions patiran canvis al llarg dels anys. Així doncs, segons l’Intergovernmental Panel on Climate Change (IPCC) [1] es preveu un augment progressiu de les temperatures i de la concentració de CO2 durant el proper segle. Aquests augments venen acompanyats d’una variabilitat major en el règim de precipitacions, amb períodes de sequera molt més pronunciats. D’altra banda, degut a aquests canvis s’espera que la disponibilitat d’aigua en el sòl pugui disminuir entre un 20-30% per a la majoria d’àrees mediterrànies i fins a un 70% a la Península Ibèrica i les Balears. Això estarà causat per l’augment de la temperatura mencionat, induïda per un augment de fins a dues vegades els nivells actuals de concentració de CO2 [2]. L’escassetat de l’aigua és globalment la major limitació en la producció agrícola, ja que limita el creixement i producció del cultiu més que qualsevol altre factor ambiental [3]. L’aigua és un component essencial per a la vida de les plantes, a causa del paper que juga en tots els processos fisiològics, sent essencial per a moltes funcions vitals: constitueix la majoria de les parts de les plantes, és bon dissolvent per a les reaccions 1.

(14) 1. I NTRODUCCIÓ bioquímiques i el transport, reactiu en diferents processos, entre d’altres.. 1.2. Eficiència en l’ús de l’aigua en vinya de vinificació Les necessitats potencials d’aigua en el cultiu de la vinya són elevades, i en el clima mediterrani coincideixen aquests majors consums amb l’època de més sequera, l’estiu. En aquest cas, i degut a aquest consum potencial elevat i a l’augment de l’escassetat d’aigua, l’estudi de l’Eficiència en l’Ús de l’Aigua (EUA) juga un paper molt important. L’increment de l’EUA es pot aconseguir a partir de determinades pràctiques agronòmiques i de l’ús de varietats més eficients en aquest sentit [4]. Les labors de cultiu que afavoreixen l’increment de l’EUA són aquelles que milloren la capacitat de retenció d’aigua al sòl, evitant pèrdues superficials o controlant el desenvolupament vegetatiu, a més del control del reg, tant de les dosis com la freqüència d’aquestes. Si es parla de l’ús de varietats, i degut a l’enorme variabilitat genètica existent, les diferències entre aquestes en quant a l’EUA són molt variables [4]. Així, no totes les varietats de vinya estan igualment adaptades a la sequera, i per tant, l’EUA d’aquestes és molt diferent. Sent la vinya un cultiu en què la seva resposta a les limitacions del medi ambient varia molt en funció del genotip [5] [6], generalment el clima constreny a cultivar una determinada varietat en una estreta zona geogràfica. Aquesta forta relació amb la zona geogràfica és deguda sobretot a les condicions òptimes de maduració de cada varietat. Aquest fet posa les vinyes en un major risc potencial, de cara a les variacions climàtiques previsibles, que altres cultius amb rangs geogràfics més amplis [7]. En aquest cas i segons diversos estudis, les varietats locals provinents de climes àrids o semi-àrids estan generalment millor adaptades a la manca d’aigua que les foranes, obtenint generalment majors resultats d’EUA [6]. Fent ús d’aquestes varietats més eficients en l’ús de l’aigua i reduint les dosis de reg, es pot millorar la sostenibilitat ambiental dels cultius. Com s’ha descrit anteriorment, la vinya és un cultiu de necessitats hídriques elevades, sent l’aigua el principal factor limitant de la producció en vinyes de clima mediterrani [8]. Així i tot, s’ha estat cultivant durant molts d’anys en zones amb precipitacions molt per davall d’aquestes necessitats (300-700mm/any). Tant és així, que a l’Estat espanyol el reg en vinya de vinificació va estar prohibit fins a l’any 1996. A partir d’aquest any, amb la Llei 8/1996 del 15 de gener (BOE núm. 15, 17/01/96 [9]), es varen derogar els articles 42, 43 i 44 del "Estatuto de la Viña, del Vino y de los Alcoholes", del Reglament de la Llei 25/1970 (BOE núm. 87, 11/04/72[10]). Aquests articles prohibien el reg en vinya de vinificació, exceptuant un reg de recolzament a l’hivern per a zones amb pluviometria inferior als 400mm. Entrant més detalladament dins les tècniques de reg utilitzades, es pot observar que el Reg Deficitari Controlat (RDC) s’ha emprat des de ja fa anys en alguns països com Espanya, Itàlia o França [11]. Aquesta tècnica consisteix en aportar menys quantitat d’aigua que els requeriments evapotranspiratius totals de la vinya, durant alguns períodes, en les diferents etapes fenològiques del desenvolupament anual [12]. S’aplica amb el propòsit d’alterar la fisiologia de la planta per a obtenir beneficis agronòmics 2.

(15) 1.2. Eficiència en l’ús de l’aigua en vinya de vinificació d’interès comercial [13], com poden ser l’estalvi d’aigua i la millora de l’EUA. A més, entre d’altres beneficis permet regular l’activitat fotosintètica, el control del creixement i vigor de la vinya, i l’optimització de la qualitat del raïm [14], incrementant així la qualitat del fruit i del vi [15]. Aquestes pràctiques s’han pogut emprar ja que la vinya és una de les espècies millor adaptades a les condicions d’estrès hídric, mostrant manifestacions fisiològiques evidents només quan la intensitat d’aquest estrès és molt elevada. Això és degut als efectes acumulatius de la tensió hídrica sobre el desenvolupament del brot o la baia a causa de l’ajustament osmòtic, adaptació fisiològica a nivell cel·lular [16] [17]. Però encara que la vinya sigui resistent a la manca d’aigua, un dèficit hídric excessiu pot provocar conseqüències molt negatives. Els diferents efectes sobre el creixement, desenvolupament i fisiologia de la vinya depenen de l’etapa fenològica en la que ocorre una determinada intensitat de dèficit hídric [18]. Alguns d’aquests efectes es poden traduir en brotades no uniformes, creixements reduïts dels brots [19], limitacions en el desenvolupament de la flor [20], abscisió de baies en desenvolupament, disminució excessiva de l’àrea foliar [21] [20], grans pèrdues de rendiments [12] [22], reducció de la qualitat dels fruits, etc. Un altre factor que ha fet possible aquestes pràctiques de reg en vinya és la profunditat del sistema radicular de la vinya, a més de la seva relació amb el tipus de sòl. La vinya disposa d’un potent sistema radicular amb gran poder de succió i profunditat efectiva que augmenta amb l’edat dels ceps. Normalment aquest sistema radicular arriba fins a 1m de profunditat, encara que algunes arrels individuals poden creixer molt més depenent del tipus de sòl [23]. Aquest poder de succió i l’extensió radicular de les vinyes fa que sovint puguin explorar horitzons profunds en què la disponibilitat hídrica és major que en zones més superficials, sent aquestes darreres les que ens ofereixen la informació hídrica del terreny. Així doncs, en alguns casos els tractaments de sequera no es corresponen amb dèficits hídrics excessius, ja que la planta pot aconseguir aigua de profunditats en què no es té informació hídrica. A més, el tipus de sòl és un fort condicionant de la disponibilitat hídrica en vinyes de clima mediterrani, on existeix una gran variabilitat edafològica. La profunditat, textura, permeabilitat, infiltració o topografia del terreny són factors que limiten o afavoreixen la profunditat i absorció radicular de les plantes. A més dels beneficis que s’obtenen damunt la qualitat del vi i damunt del medi ambient, una reducció en la despesa hídrica significa també una reducció en quant a la despesa energètica, causada per la necessitat de bombeig de l’aigua. Tot aquest conjunt fa disminuir els costos econòmics de les finques vitivinícoles. Però si a més d’aplicar l’estratègia de reg deficitari, utilitzada ja en la majoria de finques vitícoles, se redueix encara més la quantitat d’aigua aplicada al cultiu, els beneficis econòmics i ambientals podrien seguir augmentant. La qüestió que sorgeix en aquest punt és si, realment, és possible reduir la despesa hídrica i energètica al mínim, sense que això afecti significativament la qualitat del raïm i del vi produït. Aquest projecte sorgeix de la necessitat d’un treball d’experimentació que doni resposta a la qüestió anterior, i que pugui servir a les empreses dedicades al sector vitivinícola per a reduir el consum hídric, millorant així la seva economia i la sostenibilitat 3.

(16) 1. I NTRODUCCIÓ ambiental. Per tant, si s’aconseguís reduir les dosis de reg al mínim, o fins i tot deixar de regar el cultiu sense fer-ne malbé la qualitat ni el volum de collita, els beneficis obtinguts serien nombrosos.. 1.3. La vinya a les Illes Balears A Balears, i sobretot a Mallorca, la vinya és i ha estat un dels cultius més rellevants a causa de la seva importància agrícola, cultural i econòmica.. 1.3.1. Antecedents i situació actual La vinya es va introduir a Balears durant l’època d’ocupació romana (segle I aC), i des de llavors s’ha anat cultivant arreu de les illes. Entre els anys 1865 i 1890 es dóna el període de màxima esplendor del cultiu i la producció de vi a les Illes, gràcies sobretot a les exportacions cap a França, que com la resta d’Europa, sofria la plaga de la fil·loxera. Quan aquesta plaga arribà a les Balears a l’any 1891, causà el major retrocés que ha patit el cultiu de la vinya, on la majoria del cultiu va ser substituït pel d’ametller. Així, a principis del segle XX, de les 30000ha que s’havien assolit durant els anys d’esplendor, la producció es va reduir a unes 5000ha a totes les Balears. Malgrat això, durant la dècada dels anys 90 es va produir una reactivació del sector, cercant obtenir una millora de la qualitat del producte final. Posteriorment i en les darreres dècades, els vins de les Illes han adquirit diferents reconeixements, gràcies a les seves característiques singulars i d’elevada qualitat. A l’any 1972, mitjançant el Decret 835, de 23 de març [10], es va reconèixer la comarca vitivinícola balear. A partir d’aquí, s’han reconegut i regulat les 8 diferents marques de qualitat amb què compten les Balears. Aquestes són les Denominació d’Origen (DO) Binissalem i DO Pla i Llevant, i les diferents Indicació Geogràfica Protegida (IGP), anomenades Vins de la Terra (Illes Balears, Serra de Tramuntana, Mallorca, Eivissa, Illa de Menorca i Formentera). Actualment, i segons les estadístiques realitzades per Serveis de Millora Agrària i Pesquera (SEMILLA) a l’any 2015, la producció total de raïm a les Illes Balears és de 10739 tones, on la pràctica totalitat es tracta de raïm per a vinificació (10498t). Aquesta producció es tradueix en 59642 hectolitres de vins, dels quals la majoria són produïts a Mallorca (56743hl). A més, cal destacar que la major part dels vins produïts es fan sota les diferents marques de qualitat, mentre que tan sols un 9% aproximat es va produir sense qualificació l’any 2015. Així, segons la Taula 1.1 es poden observar les darreres dades de la CAIB referents als vins de qualitat al 2016.. 1.3.2. Varietats locals de les Balears A les Balears hi ha una trentena de varietats autòctones de vinya, tant de raïm de taula com de vinificació, negres i blanques. Dins les varietats de vinificació es pot distingir entre les autoritzades i les minoritàries, que varien segons les diferents marques de qualitat. Entre les minoritàries s’hi troben varietats negres com Batista i Giró negre i blanques com Argamussa i Callet blanc. Les varietats autoritzades es 4.

(17) 1.3. La vinya a les Illes Balears Marca de qualitat. Superfície (ha). Producció raïm (t). Producció vi (hl). DO Binissalem DO Pla i Llevant Total DO. 342.27 362.08 709.35. 2048.27 2419.87 4468.15. 13184 16432 29616. Vi de la terra Illes Balears Vi de la terra Serra de Tramuntana Vi de la terra Mallorca Vi de la terra Eivissa Vi de la terra Illa de Menorca Vi de la terra de Formentera Total Vi de la terra. 4.41 14.90 740.00 59.00 41.15 12.38 871.00. 22.22 92.40 4236.94 219.84 231.58 46.90 4849.89. 148 477 26585 1376 1544 267 30397. TOTAL. 1580.35. 9318.04. 60013. Taula 1.1: Dades de producció de vinya i vi de les diferents marques de qualitat de les Illes Balears, 2016 (Font: CAIB http://www.illesbalearsqualitat.es/ iquafront/denominacio/llistat/331). distingeixen entre les recomanades i les autoritzades. Les varietats recomanades són Callet i Manto negro com a negres i Moll o Prensal blanc com a blanca. Dins les varietats locals autoritzades destaquen les varietats negres Escursac, Gorgollassa i Fogoneu, i les blanques Giró ros i Malvasia, entre d’altres. Totes aquestes varietats locals estan ben adaptades a les condicions ambientals de Balears, d’elevades temperatures i radiació i escassa o nul·la precipitació. És per això que, generalment, les varietats autòctones de cada regió resisteixen la sequera i funcionen millor en condicions de reg deficitari front a varietats foranes [6] [24], obtenint també vins de millor qualitat [25].. 1.3.3. Varietats utilitzades en aquest projecte Les dues varietats escollides per a la realització del present projecte se diferencien principalment pel seu origen i utilització. Mentre que Callet és una varietat autòctona de Balears, Merlot és forana, s’utilitza internacionalment i és d’origen francès. Segons el Registre vitícola de les Illes Balears i a data de 24 de maig del 2017, les Illes compten amb 160.66ha de Callet i 206.99ha de Merlot. Callet És una de les varietats negres locals majoritàries, autoritzada tant en la DO Binissalem com en la Pla i Llevant. Encara que a les Balears la vinya s’ha conreat de manera pràcticament ininterrompuda des de l’època romana, no s’han trobat referències escrites de la varietat Callet fins a finals del segle XIX. Gràcies als documents de Satorras, 1892 [26] i Ballester, 1909 [27], que deixen constància de les primeres referències a aquesta varietat, es pot suposar que el cultiu de Callet a les Balears va començar entre l’any 1892 i el 1909 [28]. Callet és una varietat originària de Felanitx i com a característiques principals destaquen la seva alta i constant productivitat. És una planta no molt vigorosa, amb bona 5.

(18) 1. I NTRODUCCIÓ adaptació a tots els peus, i amb preferència pels terrenys solts. És resistent a gelades, però sensible a Botrytis. La seva brotació és mitjana, i el cicle de maduració llarg i irregular, sent la verema a mitjans de setembre, generalment. Els raïms són compactes i de capoll curt, amb baies grosses, rodones, de polpa fluixa i vermellejada, amb pell de color blau fosc, i sabor neutre [29]. El seu vi és de color vermellós, de graduació mitjana i aroma peculiar. Encara que sovint la intensitat de color i el contingut en sucres són baixos, la qualitat del most és molt interessant en sòls pobres i poc profunds [30] [31]. Merlot El seu origen se troba en la zona vitícola de Bordeus, a França, i més especialment als municipis de Pomirau i Sent Milion. Pertany a la mateixa família que les varietats Cabernet sauvignon, Cabernet franc i Petit verdot. Actualment és conreada en moltes parts del món, tant en Europa, Sud-Amèrica, Nord-Amèrica o Austràlia. El seu nom significa literalment “petita mèrlera negra”, per la seva mida i color dels raïms. És una varietat productiva i de brot primerenc, amb baies de pell gruixuda, dolces i de color negre blavós. Els seus vins tenen molt bon comportament per a l’envelliment, i normalment se mesclen amb altres varietats de la mateixa família.. 1.4. Paràmetres agronòmics 1.4.1. Disponibilitat hídrica del sòl La disponibilitat d’aigua per a la planta és el resultat de la precipitació, el reg i el poder retentiu del sòl, segons la seva naturalesa física. És sabut que aquest poder de retenció d’aigua depèn de la capacitat de camp del sòl, sent major com més fines són les seves partícules. Així, els sòls de textura argilosa emmagatzemen molta més aigua que els arenosos, degut a la major superfície específica de les partícules. Una vegada s’ha regat un cultiu o ha plogut, l’aigua passa a ocupar tots els porus del sòl, saturant-lo. L’excés d’aigua s’infiltra per gravetat, segons la textura i labors realitzades al sòl. Posteriorment aquesta aigua restant s’elimina, després d’un o dos dies en condicions normals, i se considera que el sòl està a capacitat de camp. Progressivament l’aigua s’evapora o és absorbida per les plantes fins arribar al punt de marciment, on les arrels no poden absorbir més aigua i se marceixen [32]. La mesura del percentatge d’aigua en sòl dóna una idea aproximada de la quantitat d’aigua disponible per a la planta en un moment determinat i unes condicions determinades.. 1.4.2. Estat hídric de la planta L’estat hídric de les plantes es pot determinar a partir de la mesura de potencial hídric de tija (ψt ) i de conductància estomàtica (gs ). 6.

(19) 1.4. Paràmetres agronòmics La gs de les fulles se basa en el tancament estomàtic com a resposta fisiològica de la planta davant d’un dèficit hídric. Aquest tancament dels estomes es troba entre els primers processos afectats com a resposta a la sequera, protegint les plantes de pèrdues excessives d’aigua. Els estomes són els encarregats de regular tant la captura de CO2 com la pèrdua d’aigua, que en períodes de restricció hídrica entren en conflicte [33]. Alguns autors han estudiat la diversitat de comportament estomàtic entre cultivars de vinya originaris de zones climàtiques diferents [34] [24] [35]. Aquests estudis han mostrat diferències en quant a comportament estomàtic en situació de dèficit hídric: en algunes varietats amb gran sensibilitat estomàtica predomina l’estalvi d’aigua a expenses de l’assimilació de carboni, mentre que en altres preval l’assimilació de CO2 .. El ψt indica l’estat hídric de la planta en condicions de màximes necessitats, al migdia. És un paràmetre fisiològic que indica el balanç entre el flux d’absorció i transpiració d’aigua mitjançant l’energia necessària per extreure aquesta aigua continguda en els teixits. La relació entre aquest i l’activitat fisiològica pot facilitar la gestió del reg i del cultiu, variant segons la varietat i el règim hídric aplicat a la vinya [36] [37] [38].. 1.4.3. Eficiència en l’ús de l’aigua S’entén com a la relació existent entre la biomassa present en un determinat moment en un cultiu per la unitat d’aigua utilitzada per aquest. Aquest balanç es pot mesurar en diferents escales espacials [39], des de les fulles fins a tota la planta o cultiu. També pot ser estudiat en diferents escales temporals, des d’uns mesos (a partir de l’acumulació de biomassa o producció) fins a minuts (càlcul instantani, a partir de l’intercanvi de vapor d’aigua per CO2 ). El coneixement d’aquesta relació pot ajudar a desenvolupar un cultiu més sostenible. L’EUA de la planta sencera és el balanç entre la producció de matèria seca total de la planta i el consum total d’aigua. De manera particular, en vinya l’aigua transpirada depèn de l’estructura del dosser vegetal i del creixement, que determinen la intercepció de la llum per la planta o l’energia utilitzada en la transpiració [40] [41]. A més, l’EUA també depèn de les pèrdues d’aigua durant períodes de no-assimilació [42] i de la respiració de les fulles, tiges i arrels durant tot el dia. Per a la producció o rendiment d’un cultiu, és més comú calcular l’EUA com a la ràtio entre el total de collita i el total d’aigua aplicada al cultiu durant una temporada. En vinya, el raïm ocupa fins el 80-90% dels assimilats fotosintètics obtinguts durant la temporada de cultiu i transportats als fruits [43], mentre que només constitueix el 20-30% de la biomassa seca total de la planta. Dins l’aigua aplicada s’inclou tant la de reg com la de pluja. 7.

(20) 1. I NTRODUCCIÓ. 1.4.4. Creixement i producció Àrea foliar o LAI: ve definit per la relació entre el total de la superfície vegetal d’un sol costat per unitat de superfície de sòl [44]. És un paràmetre fonamental per a caracteritzar el microclima lluminós i tèrmic de la vinya. Ajuda a entendre la fisiologia de la planta i la seva resposta a les diferents condicions mediambientals, sistemes de conducció i maneig del dosser vegetal [45] [46]. La mesura del contingut de clorofil·la es pot utilitzar en el maneig de programes nutricionals [47], ja que està relacionada amb la concentració foliar de nitrogen, i per a millorar el rendiment del cultiu [48]. El contingut de clorofil·la en fulles es pot mesurar de manera indirecte amb valors de Soil Plant Analysis Development (SPAD). El mesurador SPAD va ser dissenyat originalment l’any 1963 per al maneig de nitrogen en arròs (Oryza sativa) al Japó. Els darrers models determinen la concentració relativa de clorofil·la a partir de la mesura de la transmitància de la fulla en dues longituds d’ona (600-700 i 400-500nm) [49]. El resultat obtingut és proporcional a la concentració de clorofil·la present a les fulles, basant-se en el principi que part de la radiació que arriba al dosser vegetal és absorbida per la clorofil·la, mentre que la resta de llum és detectada per l’aparell mesurador i convertida en un senyal elèctric [50]. La producció ve definida per una sèrie de paràmetres diferents entre els que destaquen la producció unitària, el número de raïms per cep i el pes de 100 baies. La producció unitària o pes unitari ve definit per la quantitat total de raïm, en pes, produït per cada cep, mentre que el número de raïms per cep o la càrrega defineix el rendiment de la planta. Aquesta càrrega es pot regular amb les diferents labors del cultiu segons la producció desitjada. A partir de l’aclarida s’adapta el número de raïms a la massa foliar i al vigor de cada cep [51]. Finalment, el pes de 100 baies permet obtenir el pes mig de les baies de cada cep, donant així una idea aproximada de la mida de la baia. Índex de Ravaz [52]: a partir d’aquest s’obté informació sobre l’equilibri entre producció i vegetació del cep, ja que relaciona la producció unitària amb el pes de poda. Aquest quocient depèn de la varietat de vinya, les condicions edàfiques, de reg, meteorològiques, etc. Generalment es considera un índex normal si està comprès entre 5 i 10. Per sota d’aquests valors existeix un excés de vigor, i per sobre es considera que pot existir un risc d’esgotament del cep per excés de collita [53].. 1.5. Paràmetres de qualitat 1.5.1. Maduresa industrial La maduració fisiològica del fruit de la vinya és aquella en què les llavors adquireixen la capacitat de viabilitat i poden formar nous individus en germinar. En canvi, per a l’aprofitament de la verema per a l’ésser humà cal definir la maduresa amb un altre criteri diferent, d’acord amb la finalitat del seu destí [54]. Així sorgeix el terme de maduresa industrial, moment en què se realitza la verema per a la producció de vi, sent molt 8.

(21) 1.5. Paràmetres de qualitat difícil de definir de manera precisa i sense existir un estat fisiològic clar que la determini. Aquest moment sol coincidir amb el de major concentració de sucres, així com de formació de diversos compostos interessants des del punt de vista tecnològic i per a l’obtenció de vins de qualitat. El pH del most o acidesa real representa la concentració d’ions hidrogen que provenen de la dissociació amb els àcids. Està relacionat amb les propietats antimicrobianes i antioxidants del diòxid de sofre SO2 . Aquest estimula el creixement de microorganismes beneficiosos, afavorint la clarificació dels vins i augmentant el gust afruitat i l’equilibri. A pH alts el vi és menys àcid però amb més possibilitats que hi proliferin microorganismes no desitjats. En canvi, a pH baixos millora la conservació del vi però el gust és àcid, reduint-ne la qualitat. Els valors òptims per a vins negres es troben al voltant dels 3.3 i 3.8 de pH [55]. A més, el pH juntament amb l’acidesa afecta la pigmentació de les baies, sent de color vermellós brillant amb acidesa moderada alta i baix pH i color blavós obscur amb baixa acidesa i alt pH [32]. Sòlids solubles (ºBrix): és la mesura aproximada del contingut en sucres del most, ja que aquests representen prop del 90-94% dels sòlids solubles totals del most en raïm madur. A partir de l’escala de Brix s’obté el percentatge de sucre en pes mesurat a 20ºC. L’acumulació de sòlids solubles totals al raïm és lenta durant l’etapa inicial de creixement fins al verol, on la concentració de sucres s’incrementa lentament. A partir del verol i fins a la maduresa aquesta concentració de sucres adquireix un ritme de creixement ràpid i velocitats d’acumulació elevades. Els sucres predominants en el most madur són la glucosa i la fructosa, estant en proporcions aproximadament iguals, i en menor percentatge la sacarosa. Gràcies als glúcids fermentables, com són la glucosa i la fructosa, el most es transforma en vi. [54] Grau Alcohòlic Probable (GAP): la riquesa probable en alcohol d’un most està relacionada amb la quantitat de sòlids solubles o ºBrix, i dóna una idea aproximada de quin serà el %vol d’alcohol del vi. Densitat: la seva determinació dóna una idea bastant exacta del contingut o riquesa en sucres del most. L’Acidesa Total (ATT) està representada principalment pels àcids tartàric i màlic, ja que juntament suposen més del 90% d’aquesta. L’acidesa juga un paper important en la fermentació del most, el desenvolupament microbià i l’oxidació del vi, entre d’altres. A més, condiciona l’estabilitat, color i acceptació gustativa del vi.. 1.5.2. Compostos fenòlics El color, l’astringència i l’amargor d’un vi estan deguts essencialment a les substàncies fenòliques i als productes de les seves reaccions [56]. La síntesi d’aquests compostos apareix a la fase de verol, substituint la clorofil·la que fins llavors feia que la baia es comportàs com un òrgan verd, per a convertir-se en un òrgan d’acumulació de diverses substàncies [54]. Segons Ribéreau-Gayon et al., 2003 [57], la síntesi dels compostos 9.

(22) 1. I NTRODUCCIÓ fenòlics és una conseqüència col·lateral de la formació i acumulació de sucres en el gra de raïm, especialment dels procedents de la funció clorofíl·lica realitzada pel sistema foliar de la vinya. Els compostos fenòlics, i especialment els antocians, són les substàncies del raïm més afectades per les condicions climatològiques del medi de cultiu i de les variacions anuals. Les condicions ideals són les de temperatures diürnes constants d’entre 17 a 26ºC amb nits fredes, amb suficient il·luminació elevada. La manca de nitrogen en el sòl també contribueix a la formació de polifenols. L’Índex de Polifenols Totals (IPT) és un paràmetre sense dimensions que serveix per a avaluar de manera conjunta la presència de polifenols en els vins. Antocians: són un dels principals compostos fenòlics característics d’un vi. Apareixen durant el verol i s’acumulen durant la maduració, aconseguint el seu valor més alt, generalment, quan la relació sucres/acidesa del most és màxima. Donen coloració al vi, sent de color vermell a blau i trobant-se normalment a la pell de les varietats negres, així com en la polpa de les tintoreres i en les fulles de la vinya quan acaba el seu cicle vegetatiu anual [54]. Tanins: juntament amb els antocians formen part dels principals compostos fenòlics. Se localitzen en totes les parts sòlides del raïm: pell, llavors i rapes, però no apareixen en quantitats apreciables en la polpa i el most. Els localitzats a la pell s’incrementen també durant la maduració, encara que de manera més lenta i el seu màxim s’aconsegueix uns dies després que els antocians. Els tanins de les llavors sofreixen un progressiu descens des del verol fins a la maduració [54]. Els de les llavors presenten sensacions sensorials de notable acidesa i astringència, mentre que les sensacions dels de la pell són molt apreciades, més suaus, carnoses i grasses.. 10.

(23) CAPÍTOL. 2. O BJECTIUS Els objectius que es pretenen assolir amb aquest experiment venen determinats pel context climàtic i agrícola descrits anteriorment. Aquests es poden classificar segons siguin principals o secundaris, sent els següents:. 2.1. Objectiu principal Analitzar la viabilitat de reducció de la despesa hídrica i energètica en vinyes comercials sense que el rendiment econòmic de l’explotació es vegi afectat.. 2.2. Objectius secundaris Estudiar les característiques fisiològiques de la planta en funció dels diferents tractaments hídrics en condicions de camp. Analitzar les diferències en els paràmetres agronòmics en quant al règim hídric aplicat. Estudiar la qualitat del raïm obtinguda en funció de l’aigua rebuda. Relacionar les característiques enològiques obtingudes de la vinificació amb les diferents condicions hídriques aplicades a la planta. Tots aquests objectius s’han estudiat damunt dues varietats diferents: una internacional, la Merlot, i una autòctona, Callet, degut a la gran variabilitat genètica i ambiental amb què compta la vinya.. 11.

(24)

(25) CAPÍTOL. 3. M ATERIALS I MÈTODES En aquest capítol s’exposen tant els materials usats com les tècniques seguides per assolir els objectius presentats al Capítol 2. A més, s’inclouen dades referents a la localització del camp experimental, amb les característiques pròpies d’aquest.. 3.1. Localització i material vegetal Per al present treball s’ha pogut comptar amb la col·laboració d’una empresa privada, Can Axartell, dedicada des de fa 18 anys a la producció vitivinícola. Compten amb una finca al municipi de Pollença (Can Axartell), amb 34ha de vinya, i una altra a Vilafranca, anomenada "Boscana", amb 28ha de vinya. En total tenen 62ha de vinya en producció ecològica, encara que en aquest projecte s’ha treballat a la finca de Pollença, situada al camí vell de Pollença a Campanet (39.834346 N, 3.017588 E). Aquesta empresa ja ha col·laborat amb altres experiments universitaris, i aposta pel cultiu de varietats autòctones de vinya. L’experiment s’ha duit a terme a la parcel·la anomenada Vinya 1, a la finca de Can Axartell, i que ocupa les parcel·les número 81, 82 i 83 (recintes 12, 9 i 8 respectivament) del polígon 5, de Pollença. Aquesta zona està situada a les faldes de la penya Mascorda, com es pot veure a les Figures 3.1 i 3.2, on aquesta apareix al fons. La Vinya 1 ocupa 2.5ha de Callet, repartides en fileres desiguals amb un marc de plantació de 2.5x1.25m. Totes les plantes de la Vinya 1 es troben empeltades damunt peu SO4 (Berlandieri x Riparia). Aquesta parcel·la es va plantar l’any 1999, amb diferents varietats negres de vinificació (Vitis vinifera L.), com Merlot, Syrah, Pinot noir, Callet, i altres. A l’any 2005 es va decidir reempeltar tota la parcel·la amb la varietat autòctona Callet, però així i tot alguna planta de Merlot hi va quedar present, repartida de manera aleatòria a la parcel·la.. 13.

(26) 3. M ATERIALS I MÈTODES. Figura 3.1: Detall de la parcel·la dia 25 de febrer del 2016. Figura 3.2: Detall de la parcel·la dia 23 de maig del 2016. Com que en aquesta parcel·la es poden trobar ceps de la varietat Callet i altres de Merlot, intercalades les unes amb les altres, resulta una vinya molt adequada per a poder realitzar aquests assajos.. 3.2. Condicions ambientals La finca de Can Axartell compta amb un microclima específic, amb algunes diferències principals respecte les zones dels voltants, com poden ser Pollença, Campanet o Sa 14.

(27) 3.3. Característiques edàfiques de la parcel·la Pobla. Aquesta particularitat és deguda a tres factors: El mar: estant situada la vinya a pocs quilòmetres de la mar, aquesta regula la temperatura i fa augmentar la Humitat Relativa (HR). Orientació: la parcel·la està orientada al sud-est, cap a Llevant, fent que els primers raigs de llum ja puguin ser aprofitats per la vinya. Inclinació: el fet que la finca estigui protegida per les muntanyes, afavoreix que els forts vents de Tramuntana no hi agafin força. Aquestes particularitats confereixen a Can Axartell alguns aspectes favorables, com són la resistència a gelades, degut a la regulació de temperatures.. 3.3. Característiques edàfiques de la parcel·la El sòl del camp experimental de Can Axartell compta amb una textura francaargilosa, caracteritzada per tenir una bona retenció d’aigua i nutrients, bona activitat química i baixa permeabilitat. Gràcies als resultats de l’anàlisi de sòl realitzat per March Vilanova, 2014 [58], a la Taula 3.1, es poden conèixer algunes de les característiques principals d’aquest.. Paràmetre analitzat Arenes (%) Llims (%) Argiles (%) Textura Matèria orgànica (%) CIC (meq/100g) Carbonats (%) Calcària activa (%) pH (en pasta saturada) Conductivitat Elèctrica (CE) (dS/m, 25ºC) Nitrogen total (%) Relació C/N Fòsfor assimilable (P) (ppm) Potassi intercanviable (K) (ppm) Magnesi intercanviable (Mg) (meq/100g) Calci intercanviable (Ca2+ ) (meq/100g) Sodi intercanviable (Na2+ ) (meq/100g) % de Na2+ intercanviable (PSI) Relació Ca/Mg Relació K/Mg. Resultat 22.00 40.00 38.00 Franca-argilosa 1.70 22.63 49.99 14.64 8.30 0.14 0.15 6.57 4.42 212.00 1.85 14.64 44.00 0.85 7.91 0.29. Taula 3.1: Característiques edafològiques de Can Axartell. 15.

(28) 3. M ATERIALS I MÈTODES Es tracta d’un sòl calcari, amb un pH lleugerament alcalí i una baixa CE, classificantse com a sòl no salí. Pel que fa als nutrients, destaquen un alt contingut de magnesi i molt baixos valors de fòsfor i sodi. Així mateix, com s’ha pogut comprovar en camp, és un sòl bastant pedregós, on la roca mare apareix a nivells elevats, en algunes parts de la parcel·la.. 3.4. Maneig del sòl Referent a les diferents labors de cultiu que hi duen a terme, es poden classificar segons el mes en què es realitzen i si es fan manual o mecànicament: Labors manuals • Gener i febrer: poda d’hivern, dels sarments. Es realitza dins d’aquests dos mesos, segons les previsions meteorològiques que afecten als estats fenològics. • Abril: esporga o esborronat d’ulls, per controlar la producció de l’anyada. • Juny: esborrona de gemmes, per afavorir l’aeració i l’entrada de llum dins els ceps. • Setembre: verema. • Quan és necessari se realitza també l’eliminació dels brots basals. Labors mecàniques • Març: tractament d’hivern amb polisulfur de calci. • Primavera i estiu: tractaments en pols amb sofre i bentonita; tractaments líquids amb canyella contra cendrada i amb piretrines contra Empoasca vitis. • Dues o tres vegades a l’any: passada de cultivadors en passadissos alterns. • Dues o tres vegades a l’any: passada de trituradora en els passadissos on no s’han passat cultivadors. Com s’ha descrit, els passadissos entre fileres estan, de manera alterna, llaurats. Els que no ho estan compten amb la coberta verda de la vegetació espontània, que és triturada (veure Figures 3.1 i 3.2) A més, dins la parcel·la experimental, i durant tot l’any excepte en els mesos productius, hi pasturen una guarda d’ovelles, que manté neta la parcel·la i la fertilitza (veure 3.3).. 3.5. Tractaments hídrics La parcel·la se rega de manera localitzada, per degoteig, on els emissors se situen cada 1.25m i aproximadament hi ha un emissor per cep. El cabal de cada emissor és de 2.3l/h, mentre que la superfície radicular de cada planta és d’uns 0.77m2 . Cal mencionar que aquesta superfície radicular és una mesura real, calculada a partir de 16.

(29) 3.5. Tractaments hídrics. Figura 3.3: Ovelles que pasturen dins la parcel·la, al febrer de 2016. Operació Terrasei 777 100L Terrasei 777 100L Terrasei 777 100L Terrasei 777 100L Terrasei 777 100L Orgaiuhun 2-4-12 300L Orgaiuhun 2-4-12 300L 300L Terrasei 777 300L Terrasei 777 300L Terrasei 777 300L Terrasei 777 300L Terrasei 777. Data. Hores de reg. Litres/m2. 17/05/16 02/06/16 10/06/16 17/06/16 01/07/16 11/07/16 18/07/16 25/07/16 01/08/16 12/08/16 26/08/16 05/09/16. 6 6 6 6 8 8 8 8 8 8 8 8. 17.92 17.92 17.92 17.92 23.90 23.90 23.90 23.90 23.90 23.90 23.90 23.90. Taula 3.2: Dades de reg temporada 2016. plantes arrabassades. Durant tota la temporada 2016 s’han realitzat un total de 12 regs (Taula 3.2), de 6 o 8 hores cadascun, normalment distanciats una o dues setmanes. A més, aquests regs s’han realitzat sempre amb la mateixa diferència diària als dies de mesura, uns 3 dies. En quant als règims hídrics aplicats per a l’experiment, se’n diferencien dos: de sequera o reg nul, i de reg segons necessitats. El tractament de reg no abasteix el 100% de les necessitats dels ceps, sinó que és aquell tractament que duen a terme de manera normal a la vinya, que correspon a les dades de la Taula 3.2 i que es regeix en gran part per les precipitacions. Així, segons la pluja caiguda en cada moment de l’any, a Can 17.

(30) 3. M ATERIALS I MÈTODES. Figura 3.4: Detall d’un cep de Callet marcat amb cinta i macarró. Axartell apliquen una quantitat menor o major d’aigua a les seves vinyes. Les plantes utilitzades per a cada tractament de reg s’han agrupat en fileres. Així, les corresponents al tractament de reg s’han regat de manera normal, mentre que les de sequera no s’han regat, gràcies a la incorporació de vàlvules manuals a l’inici d’aquestes fileres.. 3.6. Disseny experimental Dins la Vinya 1, on conviuen unes varietats amb les altres i comparteixen les mateixes característiques edafoclimàtiques, es fa més objectiu l’estudi. Les plantes escollides per a l’experiment es van haver de seleccionar depenent de la localització dels ceps de la varietat Merlot, ja que en són la minoria en aquesta parcel·la. Així, s’escolliren les fileres on hi ha Merlot, i dins d’aquestes també se seleccionaren el mateix nombre de plantes de Callet com Merlot s’havien elegit. Els ceps escollits van ser aquells ben formats i de bon vigor i simetria, i es varen marcar tal i com es pot comprovar a les Figures 3.4 i 3.5. S’utilitzaren macarró blau i cinta blanca i vermella per a diferenciar les plantes a mesurar, i distingir les Callet de les Merlot. Les fileres que contenien els ceps escollits també es van diferenciar amb una cinta vermella i blanca. Una vegada marcades totes les plantes seleccionades, s’elegiren les fileres a regar i les de sequera, equitativament. El total de les plantes marcades va ser de 40 (veure Annex A.1): 20 Callet i 20 Merlot, dividides en dos tractaments, sequera i reg. Per tant, 10 plantes per tractament i varietat. Totes aquestes plantes se localitzen entre la filera 2 i la 45, inutilitzant la 1 i la 46 per 18.

(31) 3.6. Disseny experimental. Figura 3.5: Detall d’una filera seleccionada, marcada amb cinta. evitar l’efecte vora. D’aquest total de plantes però, cal destacar que finalment només es van prendre mostres de 6 per tractament i varietat, 24 plantes en total, considerat un número raonable de mostres. Dia 16 de febrer del 2016 es va realitzar un test d’Enzyme-Linked ImmunoSorbent Assay (ELISA) per a totes les plantes de Merlot marcades i per a poder assegurar la nopresència de virus als ceps estudiats d’aquesta varietat. El test es va realitzar per als virus principals en vinya: Grapevine FanLeaf Virus (GFLV), Grapevine LeafRoll-associated Virus 1 (GLRaV-1) i Grapevine LeafRoll-associated Virus 3 (GLRaV-3), obtenint resultats negatius per a tots ells. A partir d’aquest anàlisi negatiu es van poder començar a realitzar totes les mesures i mostrejos necessaris. Una vegada seleccionades les plantes i els tractaments de reg, es van escollir les mesures a prendre i els moments en què es van haver de realitzar, coincidint amb els diferents estats fenològics de les varietats a tractar. A continuació se descriuen aquests moments i les dates corresponents, escollides segons va anar avançant l’anyada, ja que els estats fenològics van variant segons les condicions climàtiques de cada any en concret, i l’any 2016 es va retardar més que la mitjana: Moment G1: estat fenològic de formació del fruit, (codi 75 segons escala BBCH, de Lorenz et al., 1994 [59]), o de mida cigró. Comença a inicis-mitjans de juny. Data de mesura final: 21/06/16 Moment G2: punt intermedi entre formació del fruit i inici de maduració o verol. Data de mesura: 05/07/16 Moment E1: moment de verol, que té lloc al voltant de la segona quinzena de juliol. Data de mesura final: 04/08/16 19.

(32) 3. M ATERIALS I MÈTODES Moment M: maduració o verema (codi 89 de l’estadi de maduració del fruit segons escala BBCH [59]). És l’estat fenològic amb més diferències temporals entre Callet i Merlot, i per això es va dividir en dos moments diferents. • Moment MM: maduració i verema Merlot, dia 30/08/16. • Moment MC: maduració i verema de Callet, dia 09/09/16. Moment AM: per a l’anàlisi del most, a partir de les mostres congelades del raïm de verema (Moment M). Realitzat dia 26/10/16. Moment AV: analítica del vi de Callet, tant de reg com sequera, dia 01/12/16. Moment P: poda de sarments o estadi fenològic de repòs vegetatiu (codi 97 de l’escala BBCH [59]), dia 10/01/17.. 3.7. Mesures realitzades En cada moment es van realitzar diferents mesures, que poden estar referides al sòl, planta, collita o vinificació. A continuació se descriuen tots els paràmetres mesurats:. 3.7.1. Condicions meteorològiques Durant l’any 2016 es van anar mesurant i guardant dades de temperatura amb un enregistrador de dades situat dins la mateixa finca, a més de comptabilitzar manualment totes les precipitacions caigudes. S’han analitzat les dades incloses entre gener del 2016 i gener del 2017, per abastir un cicle sencer, com es pot veure als resultats (Capítol 4). L’enregistrador de dades utilitzat en primer lloc (Fourtec LITE5032P-RH, FourtecFourier Technologies) va haver de ser reemplaçat per un altre (Testo 174H, Instrumentos Testo SA, Espanya), i és per això que durant el període de dia 19/10/16 a 04/12/16, no es van poder enregistrar dades meteorològiques. Per tant, per a aquests dies s’han utilitzat les dades de temperatura facilitades per l’Agència Estatal de Meteorologia (AEMET), referents a l’Aeròdrom del Port de Pollença.. 3.7.2. Disponibilitat hídrica del sòl La disponibilitat hídrica o quantitat d’aigua al sòl (% en pes) es va mesurar a partir del pes fresc (Pf) i sec (Ps) en grams, segons el mètode gravimètric, amb les Fórmules 3.1 i 3.2, en mostres de terra de la parcel·la. H2O sòl = P f − P s. (3.1). H2O sòl ∗ 100 (3.2) Ps Mitjançant una retroexcavadora es varen realitzar 3 clots (Figura 3.6)per a cada tractament, reg i sequera, recollint dues mostres de cada clot, a 30 i 60cm. Aquesta mesura es va repetir 5 vegades, als moments G1, G2, E1, MM i MC descrits anteriorment. Els %(p)H2O sòl =. 20.

(33) 3.7. Mesures realitzades. Figura 3.6: Realització del clot per a la recollida de mostres de sòl. clots se realitzaren entre fileres, sempre a les llaurades i en llocs diferents, no repetint mai un clot allà on ja se’n havia fet un. La diferència de dies entre el darrer reg i la realització del clot sempre va ser la mateixa en tots els moments, 3 dies. Una vegada realitzat el clot i recollides les mostres de terra dins pots de plàstic de 120ml, es varen pesar (Pf) i assecar en estufa. S’utilitzà una estufa (Memmert IN30, Memmert GmbH, Alemanya), a 70ºC, i passats 9 dies es va procedir a pesar novament les mostres (Ps).. 3.7.3. Estat hídric de la planta Tant el potencial hídric de tija (ψt ) com la conductància estomàtica (gs ) es van mesurar al llarg del cicle vegetatiu de la planta, als moments G1, E1 i M (MM només en plantes de Merlot i MC en Callet). La gs (mmol CO2 /m2 ·s) de les fulles es va mesurar amb un poròmetre (Leaf Porometer SC-1, Decagon Devices, Inc., USA) damunt 6 fulles per varietat i tractament. Les fulles escollides van ser joves però completament desenvolupades, sanes, de mides semblants i exposades a radiació solar directa. Les mesures es van prendre al migdia, sense rosada. El ψt (Bar) també es va mesurar al migdia, després d’haver mantingut les fulles sota condicions d’obscuritat, tapades amb bosses de paper d’alumini durant 30 minuts, per a igualar la pressió de la fulla amb la de la tija. Com per a la gs , es mesuraren 6 fulles per varietat i tractament, de les mateixes característiques que les de gs , i utilitzant una càmera o bomba de pressió Scholander [60] (PMS 1000, PMS Instrument Company, EUA). 21.

(34) 3. M ATERIALS I MÈTODES. 3.7.4. Eficiència en l’ús de l’aigua Per a calcular l’EUA de les plantes s’han utilitzat diferents paràmetres: producció per cep o pes unitari (Pu, en grams); aigua rebuda, tant de reg com de pluja (H2 Or , en l/planta); pes dels sarments de poda (Pp, en grams). Les mesures de Pu i Pp es van prendre als moments MM i MC, i al moment P, respectivament, mentre que l’aigua rebuda s’ha mesurat durant tota la temporada. A partir de diverses relacions entre aquests paràmetres es pot obtenir l’EUA (g/l) segons el rendiment o collita i segons la producció de biomassa seca o poda, a partir de la ràtio Pu/H2 Or i Pp/H2 Or , respectivament.. 3.7.5. Creixement i producció El creixement de les plantes es va obtenir mitjançant la mesura de LAI o àrea foliar (m2 planta/m2 sòl), a partir de l’aplicació per a ordinador VitiCanopy, que estima el vigor del dosser vegetal i la porositat en vinya [61]. Als moments G1, E1 i M (MM només en plantes de Merlot i MC en Callet) es van fotografiar els ceps a ambdós costats de la soca, i posteriorment l’aplicació va analitzar aquestes fotografies per a obtenir la LAI. Per a la mesura de la clorofil·la en unitats SPAD es va utilitzar un mesurador portàtil del contingut de clorofil·la (Chlorophyll Content Meter CL-01, Hansatech Instruments Itd, Regne Unit), obtenint la concentració relativa de clorofil·la a les fulles. Les mesures es van realitzar als moments G1, E1 i M (MM només en plantes de Merlot i MC en Callet). Els paràmetres de producció es van calcular al moment de maduració o verema de les plantes (moment M). Les mesures preses van ser del número de raïms, pes unitari (kg) i pes de 100 baies (g) de cada individu, a més del pes de poda (g) i l’índex de Ravaz.. 3.7.6. Qualitat del fruit Es poden diferenciar els paràmetres de qualitat del fruit segons es tracti de les mesures preses en fruit o en most. La primera es va realitzar al moment de verema, MM en el cas de Merlot i MC en el cas de Callet, mentre que l’analítica de most es va dur a terme dia 26/10/16 (moment AM). Els paràmetres mesurats en fruit van ser el GAP, pH, ATT (g/l), sòlids solubles (ºBrix) i densitat (g/l). A partir dels fruits veremats es va realitzar un premsat manual per a produir el most, mitjançant el qual es varen calcular els paràmetres mencionats: Els GAP i ºBrix es van mesurar de manera directe amb un refractòmetre de mà (Zuzi 50305150, Zuzi), sistema de mesurament de tipus físic. Per a mesurar el pH es va fer servir un mesurador de pH o pHímetre (Crison Basic 20/Hach LPV2000.98.0002, Hach Lange Spain, S.L.U., Espanya). Per al càlcul de l’ATT (g àc. tartàric/l) es va realitzar una valoració àcid base amb NaOH 0.204M i fenolftaleïna com a indicador colorant, segons el mètode enumerat per l’Organisation Internationale de la Vigne et du Vin (OIV) [62]. D’aquesta 22.

(35) 3.7. Mesures realitzades manera s’obté el volum en ml de NaOH (v) utilitzat en la valoració, a partir del que es calcula l’ATT segons la Fórmula 3.3 AT T =. v ∗ 0.204 ∗ 75 10. (3.3). La densitat (g/l) també es mesurà directament amb densímetres (PROTON 10001100 20ºC i PROTON 1100-1200 20ºC). En quant al most, es van calcular les diferents absorbàncies i compostos fenòlics que determinen la qualitat del vi. Aquests s’han de mesurar en vi o s’han d’extreure amb una solució extractant a partir del most. Aquesta solució extractant o extracció, realitzada una vegada els fruits havien estat congelats a -22ºC, simula les condicions de graduació alcohòlica i acidesa del vi (12º V/V i pH 3.6) i es va realitzar segons el mètode reconegut per l’OIV [63]. A partir d’aquesta solució es varen calcular els diferents paràmetres de mesura per al most: Les diferents absorbàncies es van calcular per a l’obtenció de diversos paràmetres definits a continuació. Es van mesura amb un espectrofotòmetre de rang espectral 190-1100nm (Shimadzu UV Mini-1240, Shimadzu Corporation, Japó). Per a calcular l’IPT s’utilitzà el mètode de l’índex DO 280 segons Ribéreau-Gayon, 1970 [64], mesurant l’absorbància a longitud d’ona 280nm de l’extracte diluït a raó de 1:50. El resultat es va multiplicar pel factor de dilució: I P T = A 280 ∗ 50. (3.4). Els antocians totals At (mg/l) es van determinar mitjançant el mètode de decoloració per bisulfit, perfeccionat per Ribéreau-Gayon i Stonestreet, 1965 [65], on se calcula l’absorbància a 520nm de dues solucions diferents realitzades a partir de l’extracte, una diluïda dins aigua destil·lada (A) i l’altra dins NaHSO3 (A’). Finalment, el resultat s’obté de la Fórmula 3.5: At = (A 520 − A 0520 ) ∗ 875. (3.5). Els tanins totals Tt (g/l) es van mesurar segons el mètode reconegut per l’OIV [63], a partir de l’absorbància a 550nm de dues solucions diferents realitzades a partir de l’extracte i tractades de manera diferent. La concentració de tanins ve determinada per la Fórmula 3.6, on T1 es refereix a la solució tractada al bany maria durant 30 minuts, mentre que la solució T2 s’ha deixat el mateix temps a temperatura ambient. T t = (T 1550 − T 20550 ) ∗ 19.33. (3.6). 3.7.7. Qualitat del vi Finalment es va realitzar un procés de vinificació per als dos tractaments de Callet, amb l’obtenció final de 4 tancs, 2 rèpliques per a cada tractament de reg o sequera. 23.

(36) 3. M ATERIALS I MÈTODES Aquest procés, així com totes les analítiques, es va dur a terme a la bodega de Can Axartell, on produeixen el vi mitjançant el mètode gravetat, sense la utilització de bombes mecàniques. El procés de vinificació seguit és l’estàndard per a vins negres, i compta amb les diverses etapes de: Desgranat i rebregat o aixafat mecànic dels raïms Incorporació de sulfits a l’entrada del raïm: metabisulfit potàssic K2 S2 O5 a raó de 4g/hl Inoculació de llevats per a la fermentació Fermentació: procés a temperatures entre 22-24ºC, amb dos remuntats diaris i control mitjançant lectura de densitats Premsat una vegada acabada la fermentació Posteriorment se realitzen dos trasbalsos per a eliminar sediments i se corregeix el nivell de sulfurós lliure al voltant dels 25mg/l Posteriorment es van realitzar les analítiques de vi al laboratori dia 01/12/16 (moment AV), on es van obtenir els paràmetres següents, alguns ja calculats a l’anàlisi de most: ATT, pH, graduació alcohòlica o % vol i sucres reductors es van realitzar d’acord als mètodes descrits per l’OIV [62]). L’IPT i antocians s’avaluaren segons RibéreauGayon, 1970 [64] i Ribéreau-Gayon i Stonestreet, 1965 [65][66], respectivament. Finalment, els tanins es van mesurar segons la Fórmula 3.6, de manera directa a partir dels antocians. A més, aquests vins es van embotellar, i dia 02/02/17 es va realitzar una cata on participaren 10 avaluadors provinents de diferents cellers, o investigadors, d’arreu de l’illa. D’aquests 10 avaluadors només s’han tengut en compte els resultats de 9 d’ells, ja que l’avaluació del darrer estava incompleta. Es van valorar les 2 rèpliques de cada tractament, on s’avaluaren diferents paràmetres organolèptics sobre un total de 10 punts.. 3.8. Anàlisi estadística Les diferents anàlisis estadístiques foren realitzades amb els softwares LibreOffice Calc Versió: 5.2.2.2 i IBM SPSS Statistics Versió 22. Ambdós programes serviren per a realitzar l’estadística descriptiva dels paràmetres estudiats, així com l’anàlisi de variància (ANOVA), regressions i proves post-hoc.. 24.

(37) CAPÍTOL. 4. R ESULTATS I DISCUSSIÓ 4.1. Condidions meteorològiques Segons la gràfica de temperatures mitjanes, màximes i mínimes (Figura 4.1) realitzada a partir de les dades diàries de Can Axartell, es pot comprovar que l’oscil·lació tèrmica de la finca és relativament baixa durant tot l’any. Destaquen els pics màxims de temperatura propers a 40ºC durant alguns dies d’estiu, i els valors mínims sempre per damunt dels 3ºC, amb l’absència de gelades durant tot l’any. Això és degut princi-. Figura 4.1: Temperatures mitjanes, màximes i mínimes diàries de Can Axartell, de gener 16 a gener 17. 25.

(38) 4. R ESULTATS I DISCUSSIÓ. Figura 4.2: Diagrama ombrotèrmic i dades reg aplicat a Can Axartell, de gener 16 a gener 17. palment a la regulació per part de la mar, aspecte amb què no compten les zones més centrals de l’illa, on els canvis de temperatura són més bruscos. Com es pot comprovar al diagrama ombrotèrmic i de reg realitzat a partir de les dades mensuals enregistrades (veure la Figura 4.2), el clima de Can Axartell, malgrat tenir particularitats, té les característiques principals d’un clima mediterrani corrent. Compta amb estius calorosos i secs, i hiverns plujosos, encara que l’hivern de 2016-2017 ha estat especialment plujós. A més, es pot veure que el reg s’ha realitzat en època de més sequera i major temperatura, per tal d’equilibrar l’aigua rebuda per les plantes.. 4.2. Disponibilitat hídrica del sòl Els diferents clots realitzats per a la mesura de la humitat del sòl, com també les mostres analitzades (Figura 4.3), permeten veure de manera directa la diversitat d’estructura i composició del sòl a partir de la textura i color. A les gràfiques obtingudes a partir dels resultats del % (p) d’H2 O en sòl es veu com les mostres preses en reg han sofert majors variacions durant l’any 2016 que les mostres en sequera, que s’han mantingut més estables. A més, en alguns moments de l’any el % (p) d’H2 O en sòl en sequera és major que en reg. Això pot ser degut a una major retenció de l’aigua en sòl en els clots realitzats en sequera, on la textura pot ser diferent, ja que com es pot apreciar a simple vista a la Figura 4.3, aquesta és molt variable. Mentre 26.