DE LA CAÇA-RECOL·LECCIÓ A L’AGRICULTURA I RAMADERIA: UNA APROXIMACIÓ A LA DIETA I L’EXPLOTACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS A
PARTIR DEL REGISTRE ARQUEOBOTÀNIC
ETHEL ALLUÉ BE02-00025
Institut Català de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES)
DE LA CAÇA-RECOL·LECCIÓ A L’AGRICULTURA I RAMADERIA: UNA APROXIMACIÓ A LA DIETA I L’EXPLOTACIÓ DELS RECURSOS FORESTALS A PARTIR DEL REGISTRE ARQUEOBOTÀNIC
ETHEL ALLUÉ
1. Introducció
Durant l’estada a l’Institut of Archaeology de la University College of London he tingut l’oportunitat de desenvolupar els objectius plantejats en aquest projecte així com iniciar una sèrie de relacions de treball amb membres de l’equip d’arqueobotànica d’aquest centre. L’acollida per part de tots els membres de l’institut va ser excepcional i he d’esmentar que a banda d’uns bons investigadors he deixat enrera algunes amistats.
Tal i com assenyalo al projecte, l’objectiu de l’estada va ser l’aprenentatge del mètode carpològic a través de l’anàlisi de fruits i llavors recuperades a jaciments arqueològics de cronologies paleolítiques i neolítiques. Aquest estudi es basa en l’anàlisi amb la lupa binocular de les col·leccions de referència.
L’aplicació realitzada es centra en dos jaciments arqueològics : Molí del Salt (Vimbodí, Tarragona) i Trinchera Dolina (nivell TD6 Atapuerca, Burgos). El tercer esmentat al projecte, La Cativera, no ha proporcionat restes carpològiques. Finalment per tal d’aprofundir en la identificació dels taxons cultivats he dedicat part de l’estada a l’estudi de mostres arqueològiques d’altres jaciments. Els treballs realitzats són en aquests moments objecte de dos articles encara en preparació. L’objectiu dels articles a grans trets és el d’entendre el comportament socioeconòmic de diferents grups de caçadors-recol·lectors a través de les seves relacions amb el medi natural.
2. Pla de treball
2.1. Estudi de la col·lecció de referència
Per les primeres fases d’aprenentatge vaig tenir a la meva disposició la col·lecció de referència de Institut of Archaeology. Aquesta col·lecció, iniciada pel professor Hillman, és una de les més complertes pel que fa a llavors europees i del Pròxim Orient. L’observació de totes les espècies d’aquesta col·lecció permet tenir una idea de les diferències entre les espècies silvestres i les conreades. L’estudi es realitza en base a la seva morfologia i la identificació de les llavors arqueològiques es basa en la comparació amb les espècies de referència actuals. De fet les llavors arqueològiques majoritàriament carbonitzades sofreixen modificacions respecte a la talla però no a la forma. L’observació es realitza
amb una lupa binocular amb la que es tria el material i després s’identifica. Les famílies estudiades amb major deteniment van ser les que corresponen a fruits silvestres que estan lligades a la recol·lecció.
2.2. Estudi dels materials carpològics del nivell TD6 de Gran Dolina (Atapuerca, Burgos)
El complex arqueològic d’Atapuerca (Burgos) ha proporcionat una de les seqüències més importants pel que fa al registre sobre el Pleistocè inferior i mitjà. En general els registres carpològics de les seqüències Pleistocenes són molt reduïts degut principalment a problemes de conservació d’aquestes restes i a d’altres factors relacionats amb el comportament humà durant aquest període. Les restes de llavors es preserven principalment gràcies a la carbonització i en contextos tant antics aquest procés és menys freqüent. Al nivell TD 6 d’Atapuerca s’han conservat una sèrie de restes per les característiques concretes de l’espècie i no pel context arqueològic.
Aquestes restes es van recollir amb el sistema de garbellat directe ja que es tracta de restes no carbonitzades que per tant no floten. En total s’han comptabilitzat 31 restes de granes que pertanyen totes al gènere Celtis (Fig. 1). Com ja hem apuntat aquestes es conserven per mineralització degut a les propietats de la llavor que conté grans quantitats de carbonat de calci i silici (Yanovsky et al. 1932; Cowan et al. 1997).
L’objectiu de l’estudi ha estat resoldre les qüestions relacionades amb l’origen d’aquestes restes al nivell TD6 en relació amb dieta dels homínids (Homo antecessor) que ocupaven aquests entorn.
Aquesta espècie és comestible tot i que la quantitat carnosa de fruit sigui reduïda. Tot i això s’ha enregistrat en d’altres jaciments com Dmanisi, Zhoukoudian o Terra Amata (Chaney 1935; Laville i Rénault-Miskovsky 1977; Gabunia et al. 2000) i es coneixen evidències etnogràfiques del seu consum (Yanovsky et al. 1932; Demir et al. (2002). A l’actualitat aquesta espècie s’utilitza com arbre de carrer a les ciutats.
De moment s’ha mostrat la seva presència associada a d’altres materials arqueològics. La següent fase per finalitzar aquests estudi i demostrar la seva relació i consum pels grups d’hominids és l’estudi tafonòmic. Aquest pretén observar les alteracions produïdes sobre les llavors durant la digestió. La comprovació d’aquest fet constatarà el consum humà o no d’aquests fruits.
Figura 1. Restes de Celtis del nivell TD6 d’Atapuerca
2.3. Estudi del materials carpològics del Molí del Salt
L’objectiu d’aquest treball és comprendre les estratègies de subsistència dels darrers caçadors- recol·lectors en base a les restes arqueobotàniques per després comparar-los amb d’altres registres com els zooarqueològics. Cadascuna d’aquestes disciplines mostra diferents tipus de registre. Els materials arqueobotànics inclouen carbó i llavors que proporcionen dades sobre les estratègies relacionades amb l’explotació del combustible i la recol·lecció d’aliments vegetals, que són recursos importants per aquests grups. L’estudi de les restes de combustible senyala que aquest conjunt al Molí del Salt està principalment format per coníferes, però també hi torbem d’altres espècies relacionades amb el consum alimentari que han estat identificades arran d’aquest projecte de recerca. El conjunt ossi, format principalment per conill mostra que hi ha una relació entre la caça i els processament de les peces. Aquest fet serveix com marc de comparació entre ambdues disciplines que conjuntament aporten les dades necessàries per comprendre el comportament d’aquests caçadors recol·lectors.
El Molí del Salt és una seqüència arqueològica amb nivells arqueològics del Paleolític superior i l’Epipaleolític (Vaquero 2004). Per l’estudi d’aquestes mostres es va procedir a triar el residu de flotació de les darreres campanyes d’excavació del Molí del Salt. La flotació és el sistema més habitual per recuperar aquest tipus de restes ja que s’evita la fragmentació (Fig. 2).
La tria del material es va realitzar amb una lupa binocular. Després el material trobat, no molt abundant es va observar individualment i amb l’ajuda de la col·lecció de referència es va identificar. En total es van recuperar 5 restes carpològiques que pertanyen a diferents taxons com són Prunus spinosa (aranyons), Crataegus (arç) i Rosa (rosa). La qüestió que es planteja en primer lloc és el reduït nombre de restes en aquest jaciment. Aquest fet pot estar relacionat amb la reduïda extensió excavada, a l’estació de l’any en que s’ocupa l’abric o a les tècniques de conservació dels aliments. De fet les tècniques de conservació d’aliments durant aquest període ja estan força desenvolupades però sovint els fruits són consumits de forma immediata durant la seva recol·lecció. L’emmagatzematge de fruits implica poca mobilitat, per tant el caçadors-recol·lectors que són grups amb un alt grau de mobilitat tenen d’altres sistemes de conservació a més, les seves estratègies alimentaries són diferents a les de grups sedentaris.
Figura 2. Mostres de la flotació del Molí del Salt
2.4. Estudi d’altres materials
Per tal d’aprofundir en el coneixement de les llavors i degut a que la variabilitat taxonòmica dels conjunts estudiats són molt reduïts vaig dedicar una part de l’estada a triar i determinar un conjunt arqueobotànic de jaciments localitzats al Nord de la Xina. Es tracta de diferents jaciments de diverses cronologies holocenes, des del Neolític fins a l’Edat del Bronze. Aquest fet fa que les restes de fruits i llavors siguin abundants i pertanyin a espècies conreades. Tot i que la regió estudiada no és la que centra els meus estudis, les espècies més abundants com els mills (Setaria) són morfològicament idèntiques a les que es poden trobar a Europa. Algunes altres concretament l’arròs (Oryza) i la soja (Glycine) són pròpies del continent asiàtic.
2.5. Recerca bibliogràfica
Tot i les possibilitats que avui en dia proporciona la tecnologia per l’obtenció de fons bibliogràfics a través de la xarxa sempre continuarà essent primordial la recerca als propis centres. La biblioteca del Institut of Archaeology així com la resta de les biblioteques adscrites a la University College of London han esta bàsiques per la cerca de treballs publicats sobre els objectius del projecte. Així mateix d’altres biblioteques com la del SOAS, impressionants pels espais i continguts han servit per localitzar publicacions difícils de trobar.
3. Conclusions
Per tal d’assolir els coneixements que es plantegen en aquest projecte s’han estudiat diverses seqüències arqueològiques. Els jaciments en estudi han estat el Molí del Salt (Vimbodí, Tarragona) i Atapuerca (Burgos). A més per tal de familiaritzar-me amb restes de cronologies més recents, els primers agricultors i ramaders, he estudiat de forma preliminar mostres carpològiques de jaciments Neolítics d’una regió del Nord de Xina. Aquesta activitat ha estat fonamental pel meu aprenentatge a més que ha servit d’ajuda a la recerca que du a terme el Dr. Dorian Q. Fuller. L’estudi d’aquestes restes m’ha permès conèixer de forma detallada els sistemes d’anàlisi de les llavors i conèixer les diferencies entre els dos sistemes de producció. El primer basat en la caça i recol·lecció i un altre basat en l’agricultura i ramaderia. Aixímateix, durant l’estada he pogut redactar els primers esborranys de dos articles que espero podran ser finalitzats per presentar-los a revistes de caire internacional els pròxims mesos.
4. Referències bibliogràfiques
Chaney, R. W. (1935). The occurrence of endocarps of Celtis barbouri at Choukoutien. Bull. Geol. Soc.
China 14, 99-118.
Cowan, M. R., Gabel, M. I., Jahren, A. H., Tieszen, L. L. (1997). Growth and biomineralitzation of Celtis occidentalis (Ulmaceae) pericarps. American Midland Naturalist 137, 266-273.
Demir, F., Dogan, H., Özcan, M., Haciseferogullari, H. (2002). Nutritional and physical properties of hackberry (Celtis australis L.). Journal of Food Engeneering 54, 241-247.
Gabunia, L., Vekua, A., Lordkipanidze, D., Ferring, R., Justus, A., Maisuradze, G., Mouskhelishvili, A., Nioradze, M., Sologashvili, D., Swisher III, C., Tvalchrelidze, M. (2000). Current research on hominid site of Dmanisi. Eraul 92, 13-27.
Laville, H., Rénault-Miskovsky, J. (1977). Approche écologique de l'homme fossile. Supplément au Bulletin de l'Association Française pour l'Étude du Quaternaire, Paris.
Vaquero, M. (Ed) (2004). Els darrers caçadors-recol·lectors de la Conca de Barberà: El jaciment del Molí del Salt (Vimbodí). Excavacions 1999-2003. Publicacions del Museu 5. Fundació Martí l'Humà.
Museu-Arxiu de Montblanc i Comarca, Montblanc.
Yanovsky, E., Nelson, E. K., Kingsbury, R. M. (1932). Berries rich in calcium. Science 75, (1952) 565- 566.
