ADVERTIMENT. Lʼaccés als continguts dʼaquesta tesi queda condicionat a lʼacceptació de les condicions dʼús establertes per la següent llicència Creative Commons: http://cat.creativecommons.org/?page_id=184 ADVERTENCIA. El acceso a los contenidos de esta tesis queda condicionado a la aceptación de las condiciones de uso establecidas por la siguiente licencia Creative Commons: http://es.creativecommons.org/blog/licencias/
WARNING. The access to the contents of this doctoral thesis it is limited to the acceptance of the use conditions set The case of modern irrigation in Navarre
Amaia Albizua
Social-ecological impacts of agrarian intensification:
The case of modern irrigation in Navarre
Amaia Albizua
Supervisors:
Dr. Unai Pascual
Ikerbasque Research Professor. Basque Center for Climate Change (BC3), Building Sede 1, 1st floor Science Park UPV/EHU, Sarriena | 48940 Leioa, Spain
Dr. Esteve Corbera
Senior Researcher. Institute of Environmental Science and Technology (ICTA), Universitat Autònoma de Barcelona, Building Z Campus UAB | 08193 Bellaterra (Cerdanyola). Barcelona, Spain
A dissertation submitted for the degree of Ph.D. in Environmental Science and Technology
2016
Amaia Albizua 2016
Cover: Painting by Txaro Otxaran, Navarre case study region
Nire familiari, ama, aita ta Josebari Ta batez ere, amama Felisaren memorian
This dissertation is the product of nearly five years of intense personal and professional development.
The exploration began when a series of coincidences led me to the Basque Centre for Climate Change Centre (BC3). I had considered doing a PhD since the beginning of my professional career, but the long duration of a PhD and focusing on a particular topic discouraged such intentions. After some years working in the private sector, I realised I still had much to learn. For this reason, I applied for and subsequently received a grant for an MSc programme on soil and water management and then, in 2010, I obtained a grant to go to Ghana, working as a consultant in the UNESCO’s office in Accra. My time there made me realise that doing a PhD transcended becoming an expert in a topic. Through various positions, I shared time with politicians and professors from whom I learned that the personal and technical skills gained from pursuing a PhD were invaluable; consequently, I aspired to incorporate these aptitudes in my own self-development.
Thereafter, I explored PhD opportunities, preferably in the Basque Country, as I had been studying and working abroad, and I was keen on understanding my native land. I had the opportunity to work in the BC3, but the former scientific director suggested that I pursue an additional master’s degree in economics. After reviewing several master’s programs and speaking with different professors, I understood that the masters of ecological economics offered at ICTA-UAB provided a new scientific paradigm, one of complexity, and from a notably socially and environmentally-committed perspective.
It was a crucial moment of lucidity when I realised that I had to bridge those areas (the land/ecosystems dimension with the social dimension) to build my own research career. During the MSc programme at ICTA, I discovered political ecology and my enthusiasm amplified. This knowledge acquisition shaped the ideas which I then began to develop for my PhD.
After completing the MSc at ICTA, I moved home and started the PhD in Bilbao with Unai Pascual. I have spent all my PhD years there, making at least one visit per year to Barcelona, where I typically spent several days with Esteve Corbera discussing PhD issues and ideas. I must admit that the early years were challenging, when after reading so much information, I was still unable to properly formulate the research questions of my thesis. I felt a bit lost, but this way of proceeding also allowed for a more creative and thought-invoking process, where I developed my own interests through my personal learning on an iterative basis. The camaraderie of BC3 and ICTA colleagues and their unconditional support have made this learning process much more dynamic and productive.
By the end of the first year, I moved to Lund, Sweden, supported by EcoFINDERs project funds, an EU- funded program on Ecological Function and Biodiversity Indicators in European Soils in which Unai was involved. It was in September 2012 when I developed the ecological aspects of my ideas with the
trade-offs and synergies of soil ecosystem services (ES) under different intensities of land management. I greatly value the learning experience that I received from my participation in this group regarding statistics and understanding ecological processes. The product of this collaborative work resulted in publishing the first article of this thesis. However, I have not included it within the dissertation. The cases of Sweden and Navarre are completely different, as the Swedish case was conducted under controlled conditions (which focused on rotations of crop varieties and the amount of mineral fertilisers used), whereas the Navarre case encompassed a broad quantity of crops and land management practices, including in turn different crop varieties (not considering rotations), types of fertilisers (not considering quantities) and use of irrigation. Initially, I intended to make two separate sections addressing each case study, but as my research thinking evolved, I decided to focus the dissertation on Navarre only, in order to produce a more coherent and less convoluted thesis.
The research process has been anything but linear. The learning path has been cyclical and has been continuously adapted to emerging ideas and reflections, to questions and debates arising through in- depth research. I dedicated approximately one year intermittently to fieldwork, which has been the best part of the PhD. Another year was devoted to analysing the Navarre case study results using R, which was a challenging learning process. Lastly, I dedicated a year or more on writing. Combining all the pieces together and communicating results with fluidity has been more arduous work than first expected. I hope to have succeeded in constructing an interesting research narrative, and that the final reading reflects the long and stimulating journey it entailed. I hope you enjoy and learn from it as much as I have.
Amaia Albizua Aguinaco
Albizua, A., Williams, A., Hedlund, K., Pascual, U. 2015. Crop rotation including ley and manure can promote ecosystem services in conventional farming systems. APPLIED SOIL ECOLOGY. 95. 54-61. DOI (10.1016/j.apsoil.2015.06.003)
Conference oral presentations
Albizua, A. Métodos de evaluación de los servicios ecosistémicos. Congreso: Life Tremedal organised by Gestión Ambiental de Navarra (October 2015). Señorío de Bertiz, Navarre (Spain)
Albizua, A. Soil agrarian systems under intensification: Changing values and livelihoods in Navarre, Spain. Transformations 11th International Conference of the European Society for Ecological Economics (June 2015). University of Leeds, United Kingdom
Albizua, A. Understanding today´s vulnerability for tomorrow’s planning. : IV Congreso de la red REMEDIA (May, 2015). Escuela Técnica Superior de Ingenieros Agrónomos de la Universidad Politécnica de Madrid (Spain)
Albizua, A. El riego, cuestionado para la adaptación al cambio climático en Navarra. Klimagune (December 2014). Bizkaia Aretoa, Avda Abandoibarra 3, Bilbao (Spain)
Albizua, A. Political ecology of agrarian ecosystem services. EcoFINDERS 3rd Annual Meeting (February 2014). University of Manchester, United Kingdom
Conference poster presentations
Albizua, A. Governing ecosystem services: Institutional dynamics behind vulnerability. Summer School BC3: Climate Change on the road to Paris (July, 2015). Palacio MiraMar Donostia-San Sebastian (Spain) Albizua, A. Agrarian ecosystem services for human wellbeing. Perceptions and valuations under land intensification process. Summer School BC3: Climate Change: Understanding the Challenge (July, 2014). Palacio MiraMar Donostia-San Sebastian (Spain)
Albizua, A. Tradeoffs and synergies of bundles of ecosystem services under a gradient of agricultural management. III workshop REMEDIA (April, 2014). Escuela Técnica Superior de Ingeniería Agronómica y Del Medio Natural, en la Universitat Politècnica de València (Spain)
Albizua, A., Williams, A., Hedlund K., Pascual, U. Tradeoffs and synergies of bundles of ecosystem services under a gradient of agricultural management. Post-Graduate Course: Soil, Biodiversity and Life / Second Annual Consortium Meeting of EcoFINDERS (November, 2011). Wageningen University, The Netherlands
Bilbao (Spain) Dissemination talks
Albizua, A., Maestre, S., Calvo-Boyero, D. and Grau, M. WACHI Workshop on Institutional analysis in Vielha (Lérida). Discusión sobre los fundamentos y análisis de instituciones (July, 2015)
Albizua, A., Training Caravan (Ikerlariak gelan). Difusión sobre ciencia en centros escolares. Koldo Mitxelena, Olabide Ikastola and Carmelitas School in Vitoria-Gasteiz (2013, 2014)
Albizua, A., Agricultural management intensity effects on bundles of soil ecosystem services. Difusión y discusión de resultados durante los seminarios semanales en el ICTA, Universitat Autonoma de Barcelona (June 2013)
The introduction of modern irrigation technology in agroecosystems often leads to an intensification of land management practices. Modern irrigation is expected to increase crops’ productivity but it can also have negative environmental impacts, such as greenhouse gas emissions, water pollution, or/and social ones, including for instance the unequal social access to natural resources. The Itoiz-Canal de Navarra irrigation project, implemented in the region of Navarre, northern Spain, is inducing the intensification of land management practices and favouring in turn the use of heavy machinery and higher applications of fertilisers and pesticides.
This dissertation aims to understand the effects of such intensification on farmers’ lives, paying specific attention to changes in their livelihoods, their farming strategies and perceptions of ecosystem services, the institutions governing land and water resources and their vulnerability and capacity to adapt to global change. Discerning uneven effects among rural inhabitants will shed light on which kind of rural livelihoods and values are enhanced by the irrigation project and which kind of rural development model is likely to dominate in the future.
The manuscript includes eight chapters. After an introduction, I develop a conceptual chapter that lays out the key ideas and debates underpinning my work, including: social-ecological systems, ecosystem services, rural livelihoods, social vulnerability and institutions. The subsequent chapter presents the research strategy and the methods employed to operationalise the theoretical framework, which include a large-scale survey, semi-structured interviews, participant observation and a focus group.
In the first empirical chapter, I adopt the rural livelihood approach to describe the rural livelihoods that exist in the study region. I find four main types: small-scale diversified, medium-scale rainfed organic and two differentiated degrees of intensive livelihoods when attending to the combination of capital assets associated with particular land management intensities. Farmers holding intense livelihoods with a clear market-oriented agriculture have mainly adopted modern irrigation. In contrast, small-scale diversified farmers have not adopted modern irrigation and are being consequently displaced from the agrarian landscape.
In the second empirical chapter, I show how farmers’ perspectives and their values regarding agrarian ecosystem services are affected by their chosen land management practices. Informed by a socio- cultural valuation approach, I find that intensive farmers value highly the capacity of agrarian land to absorb pollutants, whereas they disregard other cultural services such as traditional knowledge. In contrast, I demonstrate that small-scale diversified farmers appreciate cultural services greater than other kinds of farmers and they are the most aware of the contribution of their management practices to enhanced food quality.
fluctuate with the potential to significantly increase farmers’ vulnerability. I employ a “double vulnerable” framework combined with political ecology to interrogate if the adoption of modern irrigation technology makes farmers more able to adapt or increases instead their vulnerability. I find that modern irrigation increases farmers’ robustness against the mentioned stressors and does so despite most intensive farmers are more sensitive to such stressors given their full time dedication to agriculture and their specialisation in water demanding cash crops, among other factors.
In the fourth and last empirical chapter, I assess the role played by modern irrigation institutions (both formal and informal) in influencing land management and access to common property resources. I find that the robustness of water and land resource governance seems to increase control over water consumption, but it negatively impacts upon the recognition of farmers’ right to organise.
Farmers become more dependent on nested enterprises that control irrigation water, which makes them more dependent on external aid in case of necessity. Additionally, using the lenses of legitimacy and equity, I show that those who are doubly vulnerable – small-scale diversified farmers – are not acknowledged in the norms that legitimate modern irrigation and that their participation in decision-making is limited compared to intensive farmers.
Overall, the findings of this dissertation portray differences in farmers’ understanding and values of ecosystem services, and they reveal that modern irrigation results in very uneven effects on farming livelihoods and water management institutions. This research is hoped to be of interest to epistemic communities interested in broader, intricate and overarching debates over ecosystem services and rural livelihoods in agrarian social-ecological systems undergoing global change.
Keywords: modern irrigation, agrarian intensification, agrarian ecosystem services, rural livelihoods, social vulnerability, equity and legitimacy
La introducción de la tecnología moderna de riego en los agro-ecosistemas a menudo conduce a una intensificación de las prácticas de manejo del suelo. La irrigación moderna está destinada a aumentar la productividad, pero al mismo tiempo también puede tener impactos ambientales negativos, tales como las emisiones de gases de efecto invernadero, la contaminación del agua, y / o impactos sociales, como por ejemplo, el acceso desigual a los recursos naturales. Itoiz-Canal de Navarra, una región del norte de España, está experimentando una transformación rural significativa mediante la intensificación del manejo de la tierra cuya transformación está asociada al riego moderno, que a su vez favorece el uso de maquinaria pesada, y mayores aplicaciones de fertilizantes y pesticidas.
Esta tesis incluye ocho capítulos, entre ellos un capítulo conceptual, otro metodológico, y cuatro capítulos empíricos. En el primer capítulo empírico, adopto el enfoque de medios de vida rurales para descubrir los diversos medios de vida rurales existentes en dicha región en transformación. He encontrado cuatro tipos principales de medios de vida rurales: agricultores de pequeña escala diversificados, agricultores orgánicos de mediana escala y dos grados diferenciados de los medios de vida intensivos. Esta clasificación atiende a la combinación de activos de capital asociados a determinadas intensidades de manejo de la tierra. El regadío moderno ha sido adoptado principalmente por los agricultores intensivos con una clara agricultura orientada al mercado. Por el contrario, los agricultores diversificados a pequeña escala no adoptan la irrigación moderna y consecuentemente son desplazados del paisaje agrario dado que algunos deciden vender sus tierras.
En el segundo capítulo empírico muestro cómo las perspectivas de los agricultores y sus valores con respecto a los servicios de los ecosistemas agrarios se ven afectados por sus prácticas de manejo de la tierra. Utilizo un enfoque de valoración socio-cultural y encuentro que los agricultores intensivos valoran altamente la capacidad de la tierra agraria para absorber contaminantes, mientras que no tienen en cuenta otros servicios culturales como el conocimiento tradicional. Por el contrario, los agricultores diversificados a pequeña escala aprecian los servicios culturales en mayor medida que otros tipos de agricultores, siendo este grupo además más consciente de los efectos que sus prácticas agrícolas tienen en la calidad de los alimentos.
En el tercer capítulo empírico, destaco que en el caso de estudio de Itoiz-Canal de Navarra, los medios de vida de los agricultores están expuestos a factores de estrés como las perturbaciones climáticas, y las transformaciones económicas estructurales que hacen que los precios de los cultivos fluctúen, aumentando de esta manera la potencial vulnerabilidad de los agricultores. Empleo el marco de doble vulnerabilidad y lo combino con la ecología política para responder a la pregunta de si la adopción de la tecnología moderna de riego hace que los agricultores sean más capaces de adaptarse o, por el
los agricultores más intensivos son más sensibles al adoptar la irrigación moderna debido a su dedicación a tiempo completo a la agricultura y su especialización en cultivos comerciales con alta demanda de agua, entre otros factores.
En el cuarto y último capítulo empírico evalúo el papel que desempeñan las instituciones (formales e informales) relacionadas con el regadío moderno para influir en la gestión de la tierra y el acceso a los recursos de propiedad común. Encuentro que el nuevo regadío es más sólido respecto a la gestión de los recursos hídricos y de la tierra debido a que parece aumentar el control sobre el consumo de agua.
Sin embargo, tiene un impacto negativo sobre el reconocimiento del derecho de los agricultores a organizarse. Esto hace que los agricultores sean más dependientes de las empresas anidadas que controlan el agua de riego, a su vez, haciéndolos más dependientes de la ayuda externa en caso de necesidad. Además, la aproximación de análisis desde la legitimidad y la equidad, muestra que aquellos agricultores doblemente vulnerables - los agricultores diversificados a pequeña escala - no están reconocidos en las normas que legitiman la introducción del riego moderno y su participación en la toma de decisiones es menor en comparación con los agricultores más intensivos.
Esta tesis retrata diferentes visiones acerca del valor de los servicios de los ecosistemas, el desarrollo rural y los efectos de la modernización y la vulnerabilidad de los agricultores integrados en el más amplio nexo entre medio ambiente y desarrollo. Esta investigación se espera que sea de interés para comunidades interesadas en debates sobre los servicios de los ecosistemas y los medios de vida rurales de los sistemas socio-ecológicos agrarios influidos por el proceso de cambio global.
Palabras clave: riego moderno, de intensificación agraria, servicios de los ecosistemas agrarios, los medios de vida rurales, la vulnerabilidad social, equidad y legitimidad
Ureztaketa teknologiaren hastapenak nekazal-ekosistemetan askotan lur erabilera intensiboari loturik egon da. Ureztaketa modernoak emankortasuna handitzen du, baina aldi berean ingurune-inpaktu kaltegarriak ere baditu, berotegi- efektuko gasem izurketa, uraren kutsadura edo inpakt sozialak, besteak beste. Itoiz- Nafarroako ubidea, Espainiako estatuaren iparraldean, landa- bizitza eraldatze sakon bat jasaten ari da, ureztaketa modernoa eta honi loturiko; makineria astun zein ongarri eta pestiziden erabilpenaren ondorioz.
Doktoretza-tesi hau zortzi ataletan banatuta dago. Atal bat kontzeptuala da, beste bat metodologikoa, gainontzeko lauak enpirikoak eta sarrera eta konklusioak. Lehenengo atal enpirikoan, nekazal ikuspegitik, herrialdean dauden bizimodu desberdinak azaltzen ditut. Oinarrizko lau bizimodu desberdin bereizten ditut: nekazari txiki dibertsifikatuak, eskala ertaineko nekazari organikoak, eta bi gradu ezberdineko nekazari intentsiboak. Honako sailkapena kaptial-aktibo eta lur erabilerare intentsitate maila desberdinen konbinazioei dagokio. Ureztaketa modernoa batik bat nekazari intentsiboek aukeratu dute merkataritzari zuzendutako ekoizpen argi batekin. Nekazari txiki dibertsifikatuak berriz, ez dute gaur egungo ureztaketa hautatzen eta honen ondorioz nakazaritza eremutik baztertuak izaten dira, batzuk beraien lurrak saltzeraino.
Bigarren atal enpirikoan nekazarien ikuspegiak eta ekosistemen zerbitzuekiko balioak nola moldatzen diren, lurraren erabileraren arabera, azaltzen dut. Ikuzpegi sozio-kultural batetik, nekazari intentziboek asko balioztatzen dute lurrak kutsagarriak xurgatzeko duen gaitasuna, baina ez dituzten kontutan hartzen ekosistemen beste zerbitzuak , jakintza tradizionala esaterako. Nekazari txikiek berriz, kultur zerbitzuak beste nekazariek baino gehiago balioesten dituzte. Azken multzo honek nekazal-jarduera desberdinek elikagaien kalitatean dituzten eraginak besteek baino gehiago hartzen dituzte kontutan.
Hirugarren kapitulu enpirikoan, Itoiz- Nafarroa ubideko kasuan nabarmentzen dut nekazarien bizibideak estres-faktoreen menpe daudela, hala nola eguraldi perturbazioak eta eraldatze ekonomiko estrukturalak, landaketen prezioei gorabeherak eragiten dizkienak, nekazarien ahultasuna areagotuz.
Ahultasun bikoitzaren markoa erabiltzen dut eta ekologia politikoarekin batera, nekazariek gaur egungo ureztaketa adoptatuz hobeto egokitzen diren edo beren ahultasuna areagotzen duten galderari erantzuten diot. Gaur egungo ureztaketak aipatutako estres-faktorearen aurka, nekazariak indartzen dituela aurkitzen dut. Era berean, nekazari intentsiboak sentikorragoak dira erabateko dedikazioa baitute eta ur behar izan handia duten labore komertzial espezializazioaren menpe bait daude, besteak beste.
kudeaketan duten eragina alegia. Gaur egungo ureztaketa lur eta ur-baliabidean kudaketan eraginkorragoa dela ikusten dut, ur erabileraren kontrola handiagoa baita da.
Honela bada, nekazariek ura kontrolatzen duten enpresekin menpekotasun haundiago dute, beharra izanez gero kanpoko laguntzarekiko menpetakosuna handituz. Azterketa zilegitasun eta berdintasun ikuspuntutik hartuz, nekazari ahulenak direnak, nekazari txiki dibertsifikatuak, ez dira kontutan hartzen ureztatze modernoaren erabilera justifikatzeko orduan, eta beraien erabakitzeko indarra txikiagoa da nekazari intentziboekin alderatuz.
Doktoretza-tesi honek konbergentziak eta desadostasunak azalarazten ditu ekosistemen zerbitzuen ikuspegitik , nekazarien garapen eta modernizazioren arteko lotura kontuan hartuz eta, ingurumen zein garapenari loturiko nekazaritzaren ahultasunak kontextu zabalago batetatik aztertuta. Honekin, ikuspegi sozio-ecologikotik, aldaketa globalari loturik , ekosistema-zerbitzuen zein nekazal- bizimoduen inguruan diarduten jakintza eremuetan interesa sustatuko duen itxaropena dugu.
Hitz gakoak: ureztaketa modernoa, nekazaritza intensifikazioa, nekazal ekosistem-serbitzuak, baserri bizimoduak, ahaltasun soziala, ekitatea, zilegitasuna
La introducció de la tecnologia moderna del reg en els agroecosistemes sovint condueix a una intensificació de les pràctiques de gestió del sòl. La irrigació moderna està destinada a augmentar la productivitat, però al mateix temps també pot tenir impactes ambientals negatius, com ara les emissions de gasos d'efecte hivernacle, la contaminació de l'aigua, i/o impactes socials, com per exemple, l'accés desigual als recursos naturals. Itoiz-Canal de Navarra és un projecte de regadiu modern que s'està adoptant en una zona de navarresa, al nord d'Espanya. Aquesta regió està experimentant una transformació rural significativa mitjançant la intensificació de la gestió de la terra, associada al reg modern, que alhora afavoreix l'ús de maquinària pesada, i majors aplicacions de fertilitzants i pesticides.
Aquesta tesi inclou vuit capítols, entre ells un capítol conceptual, un altre metodològic, i quatre capítols empírics. En el primer capítol empíric, adopto l'enfocament dels mitjans de vida rurals per descobrir els diversos mitjans de vida rurals existents en la dita regió en transformació. He trobat quatre tipologies principals de mitjans de vida rurals: agricultors de petita escala diversificats, agricultors orgànics de mitjana escala, i dos graus diferenciats de mitjans de vida intensius. Aquesta classificació té en compte la combinació d'actius de capital associats a determinades intensitats de gestió de la terra. El regadiu modern s'ha adoptat principalment pels agricultors intensius amb una clara agricultura orientada al mercat. Per contra, els agricultors diversificats a petita escala no adopten la irrigació moderna i conseqüentment són desplaçats del paisatge agrari, ja que alguns decideixen vendre les seves terres.
En el segon capítol empíric mostro com les perspectives dels agricultors i els seus valors respecte als serveis dels ecosistemes agraris es veuen afectats per les seves pràctiques de gestió de la terra. Utilitzo l'enfocament de valoració socio-cultural i trobo que els agricultors intensius valoren altament la capacitat de la terra agrària per absorbir contaminants, mentre que no tenen en compte altres serveis culturals com els coneixements tradicionals. Per contra, els agricultors diversificats a petita escala aprecien els serveis culturals en major mesura que altres tipologies d'agricultors, essent el grup més conscient dels efectes que les seves pràctiques agrícoles tenen en la qualitat dels aliments.
En el tercer capítol empíric, destaco que en el cas d'estudi de Itoiz-Canal de Navarra, els mitjans de vida dels agricultors estan exposats a factors d'estrès com les pertorbacions climàtiques i les transformacions econòmiques estructurals que fan que els preus dels cultius fluctuïn, augmentant d'aquesta manera la potencial vulnerabilitat dels agricultors. Utilitzo aquí el marc de la doble vulnerabilitat i el combino amb l'ecologia política per a respondre a la pregunta de si l'adopció de la tecnologia moderna de reg fa que els agricultors siguin més capaços d'adaptar-se o, pel contrari,
més sensibles quan han adoptat la irrigació moderna degut a la seva dedicació a temps complet a l'agricultura i la seva especialització en cultius comercials amb alta demanda d'aigua, entre altres factors.
En el quart i últim capítol empíric avaluo el paper que desenvolupen les institucions (formals i informals) relacionades amb el regadiu modern per influir en la gestió de la terra i l'accés als recursos de propietat comuna. Trobo que el nou regadiu és més sòlid respecte a la gestió dels recursos hídrics i de la terra ja que sembla augmentar el control sobre el consum d'aigua. Tot i així, té un impacte negatiu sobre el reconeixement del dret dels agricultors a organitzar-se. Això fa que els agricultors siguin més dependents de les empreses que controlen l'aigua de reg, alhora, fent-los més dependents de l'ajuda externa en cas de necessitat. A més, l'aproximació analítica des de la legitimitat i l'equitat mostra que aquells agricultors doblement vulnerables - els agricultors diversificats a petita escala - no estan reconeguts en les normes que legitimen la introducció del reg modern i la seva participació en la presa de decisions és menor en comparació amb els agricultors més intensius.
Aquesta tesi retrata les diferències sobre visions referents al valor dels serveis dels ecosistemes, el desenvolupament rural i els efectes de la modernització i la vulnerabilitat dels agricultors integrats en el més ampli nexe entre medi ambient i desenvolupament. Aquesta investigació s'espera que sigui d'interès per les comunitats interessades en debats sobre els serveis dels ecosistemes i els mitjans de vida rurals dels sistemes socio-ecològics agraris influïts pel procés de canvi global.
Paraules clau: reg modern, intensificació agrària, serveis dels ecosistemes agraris, els mitjans de vida rurals, la vulnerabilitat social, equitat i legitimitat.
This work has been possible thanks to several people who have supported me in many different ways.
When I embarked on the PhD process, I aspired to equip myself in many different aspects, not only by advancing my knowledge of socio-ecological dynamics, which I am passionate about, but also by becoming a more patient, resolute and politically mature person. For me it has always been, and still is, a learning process where the journey itself is more important than the destination.
First of all, I would like to thank Nerea Ortiz and Anil Markandya for financing four years of PhD studies at the Basque Centre for Climate Change Centre (BC3). They trusted me since the beginning of the journey, when I arrived with few fuzzy research ideas focused on relating soil ecosystems management with social governance structures.
These ideas took shape when Unai Pascual agreed to supervise my PhD within the EcoFINDERs European project. This project allowed me to gain access to valuable databases and finance a three months stay in Sweden, and to develop fieldwork in Navarre, Spain. I will always be indebted to Unai for his confidence. Although he warned me about the high level of expertise he expected from me, he never excessively pressured me and has guided me, providing me with inspiration in difficult moments of design, analysis and throughout the writing process. With his attention to detail, accuracy and critical analysis, Unai has provided me with many invaluable insights and comments over the years that have made the conceptualisation and execution of this dissertation much stronger.
I also owe my gratitude to my other supervisor, Esteve Corbera, at the Institute of Environmental Science and Technology (ICTA), Universitat Autònoma Barcelona. Esteve is an esteemed professional, and I appreciate his spirits that, along with Unai’s, have encouraged and motivated me all the way through. I thank you for all the guidance in designing this thesis, the inspiring discussions through Skype and the transferred strength to keep searching for answers to the ‘not always obvious’
questions.
Both Unai and Esteve’s support has had great value through the ellaboration of the thesis as a whole.
They have set an incredible example and a mirror in which I aspire to see myself reflected. Both have contributed not only to this dissertation, but also to my intellectual and personal development.
Despite moments of uncertainty in which I could not “see the end”, they encouraged me and explained that every process deserves its maturation time. Perhaps I would have been more optimistic if mine had developed a bit faster…
I also want to thank the invaluable team of BC3. I have really felt at home there. I would like to first begin by thanking with my desk mates: Elisa Sainz de Murieta, Marta Olazabal, Patricia Gallejones.
writing. I have learned a lot from them and enjoyed their company very much. They helped me with Zotero citation skills and provided many other advice, at both personal and professional levels, which were always useful and perceptive.
I also had great support for the dissertation collaboration from Marc Neumann. He has acted as my professional mentor, primarily at the last stages of my PhD and he was of great support on R scripts writing. Thank you for your always good disposition and your good humour. I really appreciate it.
I would also like to thank Elena Ojea for her guidance, especially in the beginning stages of the thesis.
I greatly enjoyed our meals where I could speak through my thoughts, which revitalised my work.
Agustin del Prado and Iñaki Arto have also been good advisors whenever I was in doubt. Iñaki, together with Ignacio Cazcarro, helped with the vulnerability indexes and Agus provided excellent feedback for a useful agrarian contextualisation; thank you, for always making me feel very comfortable when talking to you. Ignacio Palomo and Eneko Garmendia were also of great assistance whenever I asked them about ecosystem services and methodological doubts (survey, interviews and focus groups) and about political ecology doubts.
R programming and statistics have been by far the most difficult tasks I have had to learn. To express my gratitude in this regard, I have a long list of names of whom I owe considerable appreciation: Arelly Ornelas, Vicente Nuñez, Juan Ignacio Modroño, Aitor Larrañaga, Ignacio Palomo, Victor Urrea, Dae-Jin Lee, Iñigo Capellan, Josue Polanco, Javier Martínez, Elena Perez-Miñana, Alwyn Williams and especially Marc Neumann. I can be very tiresome when stuck in R!
I owe a significant thank you to all those who helped at the end with the writing of this dissertation.
Julen Ugalde, Mary Thomson, Bosco Lliso, Noelia Zafra, Iñigo Capellan, Mavi Román, Elena Galan, Martha Kerr and especially Ane Zubizarreta for their help on English edits while writing the dissertation manuscript. You have demonstrated great camaraderie and affection. I would also like to thank to Rebekah Breding for the proof reading of the thesis. I have learnt a lot during the process and she has been very fast mainly at the last stage when my demands were much shorter in time.
I would also thank to the Oketa group for the stimulating discussions and field trips we took together.
Most of the mates in BC3 have become good friends over time. Many of them have already been mentioned but I would also like to include Amaia de Ayala, Marta Pascual, Maialen Garmendia, Alina Tempes, Itxaso Ruiz, Pablo Martinez, Guillermo Pardo, Xaquin García, Kishore Davala, Nadine Sahouri,
I cannot forget to express my extreme gratitude to Mari Jose, the current director of BC3, who has supported me to finish this stage of my life, advising me through those chapters and also in future career opportunities.
I especially want to thank all the support of Julen Ugalde, in and outside of BC3. He has read several chapters of the dissertation, assisting me with writing and has endured some of my troubled times and disappointments but always maintained confidence in me, despite my most stressed moments.
Outside of BC3, I would also like to thank Jose Ramon Olarieta and Christoz Zografos, both of whom supervised the two masters’ dissertations and kindled the flame of curiosity and enthusiasm, which was crucial in starting the PhD. They have always been helpful during the PhD process, especially at the beginning.
I do not want to forget about my mates during my stay in Sweden: my supervisor there, Katarina Hedlund, who offered me the warmest welcome and who always took consideration of my comfort level and intellectual curiosities. I really appreciated she always had time for me whenever I knocked on her door. I really learnt a lot and had the calmest mind of the process while I was there, which allowed me to advance and savour my stay. Alwyn Williams, Helene Bracht Jörgensen, Ronggang Cong (Leo) and Mark Brady, thank you! Likewise, to my Latin friends who made my visit much more interesting: Soraya Maya, Alejo and Jesus. Thanks for all the trips and long and interesting discussions we shared together.
I would also like to include in these acknowledgements to my WACHI friends from the University Autonomous of Barcelona: Diana Calvo, Sara Maestre and Mar Grau. I am always looking forward to seeing you whenever I go to Catalunya. Our workshop in Vielha was incredible and it was the seed of, I hope, many other meetings to continue our discussions on institutions and political ecology. You all inspire me a great deal! I dedicate a special thank you to Diana Calvo for our discussions since the master’s and within the last stages of the thesis. You have always been ready to share references and discuss complicated concepts. I am glad to have met you and to discover that we are traveling parallel paths! Laura Calvet was also of considerable help when designing my survey for the fieldwork and mainly for the socio-cultural valuation methods. Marta Borros with the maps. In Barcelona, I cannot forget about Natalia Jojart and Felipe Díaz, both good friends, who are always willing to host me in my visits or to help with administrative issues.
and you have always helped me to your best ability; reviewing drafts, lending your car for work purposes, accompanying me through lows and listening to all my complaints, all while trying to make me feel better.
Julien Brun and Idoia Urrutia deserve an enormous thank you for their professionalism during the three intensive months of fieldwork in Navarre. I am grateful for their patience and understanding at some challenging moments. I also want to thank Begoña Renteria and Imanol Okiñena for their assistance during the focus groups. You provided more than merely transcribing the discussion, time management and photography. You also gave me the necessary energy which propelled me through that day. I have many fieldwork participants in mind that made this work much more pleasant: Patxi Sueskun, Leire Elorz, Juan Jesus Corcin, Charo Brinquis, Jokin del Valle, Celsa Peitado, Milagros and Mari, among others. I have learnt so much from all of you; not only about rural life but also about myself.
Other friends who deserve a special mention for all the encouragement throughout these doctoral years (despite my periods of silence and disappearance) include my friends from Amurrio. Although sometimes I felt as if my situation was difficult to relate to, you helped me to disconnect from work through long walks, mountain trips, party nights and the funniest pintxo-potes. You have encouraged me by attending a few of my seminars and listening to my long boring rehearsals beforehand. I have felt very fortunate of having all you in my life: Begoña Renteria, Garazi Ibarretxe, Miriam Larrakoetxea, Leire Cuadra, Oihane Abrisketa, Aitziber Lazkano, Maria Larrea, and Ana Isabel Romero.
Most definitely, this would have not been possible without the help of my family. You have always facilitated the construction of the person I am today. My brother, Joseba Albizua has always provided me with the calm atmosphere I needed through his company and long walks. You have educated me and I have learnt from you that with effort and determination all is possible, or at least, you taught me to learn from the process, which may be more important. I have climbed the highest mountains and visited the farthest places while dreaming of my future. Thank you for sharing all of this and for helping me realise about my ambitions. Although I may have complained about your strictness, I know you only wanted to help me grow and better myself. My father, Iñaki Albizua has always helped with all that he was capable. He provided me a shoulder to rest on or by taking me to the airport, train or bus whenever I had to travel. He has always listened patiently and trusted me. Finally, my mother has greatly assisted me with everything she could. She has listened and patiently advised and
Este trabajo ha sido posible gracias a muchas personas que me han ayudado de diversas maneras.
Cuando me embarqué en esta aventura quería 'equipar mi mente'. No sólo avanzar en el conocimiento sobre las dinámicas socio-ecológicas, un tema que me apasiona, sino también convertirme en una persona más paciente, decidida y madura a nivel político. Para mí siempre ha sido y sigue siendo, un proceso de aprendizaje donde el viaje en sí mismo es más importante que el destino.
En primer lugar, me gustaría dar las gracias a Nerea Ortiz y Anil Markandya por financiar mis cuatro años de estudios de doctorado en el Basque Centre for Climate Change (BC3). Ellos confiaron en mí al principio, cuando llegué con algunas ideas difusas sobre los ecosistemas de suelo y las estructuras de gobernanza social.
Esto tomó forma con el tiempo, cuando Unai Pascual decidió supervisar mi doctorado dentro del proyecto europeo EcoFINDERs. Este proyecto me permitió acceder a una valiosa base de datos y financiar la estancia de tres meses en Suecia y el trabajo de campo desarrollado en Navarra. Siempre estaré en deuda con Unai por su confianza. Aunque me advirtió acerca del nivel de exigencia que esperaba de mí, nunca me ha presionado en exceso, ha hecho que supere este reto dirigiendo el trabajo y aportándome inspiración en los momentos más difíciles del diseño, análisis y escritura. Con su atención al detalle, precisión y análisis crítico, Unai me ha proporcionado muchas ideas invaluables y comentarios durante estos años, haciendo que la conceptualización y la redacción de esta tesis sea mucho más fuerte. También debo mi agradecimiento a mi supervisor Esteve Corbera, en el Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA), de la Universidad Autónoma de Barcelona. Esteve no es sólo un gran profesional, también reconozco y agradezco su gran vitalidad y espíritu, que me ha animado y motivado. Le agradezco toda la ayuda en el diseño de esta tesis, las discusiones inspiradoras al otro lado del Skype y la fuerza transmitida a seguir buscando respuestas a preguntas que no siempre resultaban obvias. Tanto, el apoyo de Unai como el de Esteve, han tenido un gran valor en la elaboración de esta tesis. Ambos han sido un modelo y un espejo en el que me ha agradado verme fugazmente reflejada. Los dos han contribuido mucho a esta tesis doctoral y a mi desarrollo intelectual y personal. A pesar de los malos momentos, cuando no podía ver el final, me han animado y explicado que cada proceso merece su tiempo de maduración. Habría agradecido si el mío hubiera sido un poco más rápido...
Agradezco al gran equipo de BC3. Realmente me he sentido en casa allí. Me gustaría empezar con mis compañeras de mesa: Elisa Sainz de Murieta, Marta Olazabal y Patricia Gallejones. Elisa, Marta y Patri han vivido de cerca los buenos pero también los malos momentos de nervios cuando no me podía concentrar o lidiaba con bloqueos en la estadística y la escritura. He aprendido mucho de ellas y he
También tuve un gran apoyo de Marc Neumann. Marc ha actuado como mi mentor profesional, sobre todo en las etapas finales de mi tesis doctoral. Debo agradecer de corazón su siempre positiva disposición y su buen humor para ayudarme con los comandos de R.
También me gustaría agradecer a Elena Ojea por su orientación, especialmente en las primeras etapas de la tesis. He disfrutado mucho de nuestras comidas en las que aireaba mis dudas sobre la tesis y estas conversaciones me daban fuerza y energía para empezar de nuevo el trabajo.
Agustín del Prado e Iñaki Arto también han sido buenos consejeros. Iñaki, junto con Ignacio Cazcarro, me han ayudado con los índices de vulnerabilidad y Agus me ha aportado excelentes comentarios para una mejor contextualización agraria. Ignacio Palomo y Eneko Garmendia también fueron de gran ayuda con temas relacionados con los servicios eco-sistémicos y la ecología política, tanto a nivel metodológico como conceptual.
La estadística y sobre todo la programación en R han sido las tareas más difíciles que he tenido que aprender. En este sentido, tengo una larga lista de nombres a quien debo considerable reconocimiento: Arelly Ornelas, Vicente Nuñez, Juan Ignacio Modroño, Aitor Larrañaga, Ignacio Palomo, Víctor Urrea, Dae-Jin Lee, Iñigo Capellan, Josue Polanco, Javier Martínez, Elena Perez-Miñana, Alwyn Williams y especialmente Marc Neumann. Puedo ser muy cansina cuando estoy bloqueda en R!
Debo un gran agradecimiento a todos los que me han ayudado al final con la escritura de esta tesis.
Mary Thomson, Bosco Lliso, Noelia Zafra, Iñigo Capellan, Mavi Román, Elena Galán, Martha Kerr y especialmente Ane Zubizarreta. Gracias Ane por tu gran ayuda en las ediciones de inglés mientras escribía el manuscrito. Habéis demostrado cariño y gran camaradería. También me gustaría agradecer a Rebekah Breding la mejora de la escritura. He aprendido mucho durante el proceso y ha sido muy rápida principalmente al final cuando mis demandas eran cada vez más cortas en el tiempo.
Quiero también dar las gracias al grupo Oketa por las estimulantes discusiones y excursiones. La mayoría de los compañeros en BC3 se han convertido en buenos amigos con el tiempo. Muchos de ellos ya los he mencionado, pero también me gustaría incluir a Amaia de Ayala, Marta Pascual, Maialen Garmendia, Alina Tempes, Itxaso Ruiz, Pablo Martinez, Guillermo Pardo, Xaquin García, Kishore Davala, Nadine Sahouri y muchos otros. Todos ellos han sido de enorme ayuda durante estos años.
Gracias por las cervezas después del trabajo y los divertidos descansos a la hora del café.
apoyo en mis perspectivas futuras como científica.
Especialmente quiero agradecer todo el apoyo de Julen Ugalde, dentro y fuera de BC3. Ha leído varios capítulos de la tesis y me ha ayudado no sólo con la escritura sino que también ha sufrido algunos de mis malos momentos y decepciones. Gracias por tu confianza, y por ayudarme a desconectar y hacer mucho más llevadero este final de tesis.
Fuera de BC3, también me gustaría agradecer a Jose Ramon Olarieta y Christoz Zografos, ambos me supervisaros las dos tesinas de master y encendieron la llama de la curiosidad y el entusiasmo que fue crucial en el inicio de la tesis doctoral. Siempre han sido de ayuda durante el proceso de tesis, especialmente al principio.
No quiero olvidarme de mis compañeros durante mi estancia en Suecia: mi supervisora, Katarina Hedlund, quien me ofreció la más cordial bienvenida y siempre se preocupó de mi bienestar tanto intelectual como personal. Aprecio muy profundamente el tiempo dedicado. Fue un placer tu atención cada vez que tocaba tu puerta. Realmente aprendí mucho y tuve la mayor calma de todo el proceso mientras estaba allí, que me permitió avanzar y disfrutar de mi estancia. Alwyn Williams, Helene Bracht Jörgensen, Ronggang Cong (Leo) y Mark Brady, gracias! Además, a mis amigos latinos allí que hicieron mi visita mucho más interesante: Soraya Maya, Alejo y Jesús. Gracias por todos los viajes y largas e interesantes conversaciones que compartimos.
También me gustaría incluir en los agradecimientos a mis amigas WACHI de la Universidad Autónoma de Barcelona: Diana Calvo, Sara Maestre y Mar de Grau. Siempre espero veros cuando viajo a Barcelona. Nuestro taller en Vielha fue increíble y fue la semilla de, espero, muchos otros encuentros para continuar nuestras discusiones sobre instituciones y ecología política. Todas vosotras me inspiráis mucho! Dedico un agradecimiento especial a Diana Calvo, por nuestros debates desde el comienzo y sobre todo en las últimas etapas de la tesis. Gracias por tu cooperación a la hora de compartir referencias y discutir conceptos complicados. Me alegro de haberte conocido y descubrir que estamos viajando en caminos paralelos. Laura Calvet también fue de considerable ayuda en el diseño de la valoración socio-cultural para el trabajo de campo y Marta Borros me ha ayudado con los mapas. No puedo olvidar a Natalia Jojart y Felipe Díaz, ambos buenos amigos, que siempre están dispuestos a hospedarme en mis visitas o a ayudarme con cuestiones administrativas.
También me gustaría expresar mi agradecimiento a Marc Vizcano. Estabas ahí antes, durante y casi hasta el final del viaje. Sabes muy bien lo difícil que ha sido en algunos momentos y siempre has
hacerme sentir mejor.
Julien Brun e Idoia Urrutia merecen un gracias enorme, por su profesionalidad durante los tres meses de intensivo trabajo en Navarra. Agradezco vuestra paciencia y comprensión en momentos difíciles.
También quiero agradecer a Begoña Renteria e Imanol Okiñena por su ayuda durante el taller en Miranda de Arga. Más allá de transcribir la discusión, gestionar el tiempo y sacar fotos, me disteis la energía que necesitaba ese día.
Tengo a muchos de los participantes en este trabajo de campo en la mente que han hecho este trabajo mucho más agradable: Patxi Sueskun, por su increíble generosidad dejándome quedar en su casa, Leire Elorz, Juan Jesus Corcin, Charo Brinquis, Jokin del Valle, Celsa Peitado, Milagros y Mari, entre otros. He aprendido mucho de vosotros; no sólo sobre la vida rural sino también sobre mí misma.
Una mención especial por todo el estímulo a lo largo de estos años de doctorado (a pesar de mis periodos de silencio y desaparición) a mis amigas de Amurrio. Aunque a veces me sentía un poco incomprendida en este tema, me habéis ayudado a desconectar del trabajo a través de caminatas, excursiones, noches de fiesta y los divertidos pintxo-potes. Algunas de vosotras me habéis animado asistiendo a algunos de mis seminarios y escuchando mis aburridos ensayos previamente. Me siento muy afortunada de teneros en mi vida: Begoña Renteria, Garazi Ibarretxe, Miriam Larrakoetxea, Leire Cuadra, Oihane Abrisketa, Aitziber Lazkano, María Larrea, Ana Isabel Romero y mi prima, Amaia Diego.
Definitivamente, esto no hubiera sido posible sin la ayuda de mi familia. Vosotros habéis contribuido los que más en hacer de mí la persona que soy. Mi hermano, Joseba Albizua siempre me ha aportado la tranquilidad necesaria, a través de su compañía y las largas caminatas. Él me ha educado y de él he aprendido que con esfuerzo y determinación casi todo es posible, o al menos consigues enriquecerte en el proceso. He subido las montañas más altas y he visitado los lugares más lejanos mientras soñaba con mi futuro. Gracias por compartir todo esto y por ayudarme a llevar a cabo mis ambiciones. Aunque muchas veces me he quejado de que eres muy estricto, sé que sólo quieres ayudarme a crecer y mejorar. Mi padre, Iñaki Albizua me ha ayudado siempre con todo lo que era capaz. Prestándome un hombro para descansar o llevándome al aeropuerto, tren o autobús cada vez que tenía que viajar. Él siempre ha escuchado y confiado en mí. Finalmente, mi madre ha ayudado con todo lo que ha podido.
Ella ha escuchado pacientemente, me ha aconsejado y me ha acompañado en los peores momentos del doctorado. No sólo me proporciona las mejores comidas sino que también me nutre emocionalmente. Gracias.
Eskerrak
Lan hau posiblea izan da jende askori esker. Abentura hontan sartu nintzenean, nire burua garatu nahi nuen. Sozio-ekologiko dinamikaei buruz adimena aurreratzeaz aparte, izugarri atsegin dudan gaia, pertsona pazienteago, seguruago eta politikoki heldu batean bilakatu nahi nuen. Niretzat, ikasteko prozesu honetan bidaia helmuga baino garrantzitsuagoa da.
Lehengoz, Nerea Ortizi eta Anil Markandyari eskertu nahi diet, doktoretza Basque Centre for Climate Change (BC3)-an lau urte finantzatzeagatik. Nitaz fidatu ziren hasieran, lur ekosistema eta gizarte gobernu egiturei buruzko ideia batzuekin heldu nintzenean.
Ideia hauek forma hartu zuten Unai Pascualek nire lana gainbegiratzea erabaki zuenean eta nire doktoretza EcoFINDERS europar proiektuan sartu zuenean. Proiektu honi esker datu baliotsuetara heldu eta Suedian estantzia bat finantziatu ahal izan nuen. Beti izango naiz zorretan Unairekin, bere konfiantzagatik. Nahiz eta exigentzia maila altua adierazi izana, ez nau inoiz presio gehiegi jarri eta erronka gainditzea lagundu dit momentu zailetan, bere laguntza oso baliogarria izan da, disenuan, analisietan eta idazkeran. Bere arreta xehetasuna, zehaztasun eta analisi kritikoa, Unaik ideia eta komentario baliotsu asko eman dizkit urteetan zehar, berak kontzeptualizazio eta idazkera asko indartu ditu. Baita Esteve Corbera-ri, Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals-ean (ICTA), Bartzelonako Unibertsitate Autonomoan, eskerrak eman nahi dizkiot. Esteve ez da soilik profesional handi bat, bere bizitasunak eta espirituak animatu eta asko motibatu naute. Tesi honen diseinuari buruz emandako laguntza guztiak eskertzen dizkiot, baita Skype atzean iradoki eztabaidak eta transmititzen duen indarra begi-bistako galderak ez zirenei erantzunak bilatzerakoan. Biok, Unai eta Esteve eredu bat jarraitzeko izan dira niretzat. Biok asko lagundu dute tesi honen eta nire garapen intelektualan eta pertsonalan. Momentu txarrak izan arren, bukaera ezin nuenean ikusi, animatu naute eta prozesu guztiek bere denbora behar dutela azaldu didate. Eskertuko nuke nirea pixkat arinago izango balitz...
BC3 taldeari eskerrak eman behar dizkiot. Benetan etxean bezala sentitu naiz han. Hasiko naiz nire mahai kideekin: Elisa Sainz de Murieta, Marta Olazabal eta Patricia Gallejones. Elisa, Marta eta Patri hurbiletik bizi dute momentu onak baina urduritasun momentu txarrak ere bai. Asko ikasi eta disfrutatu dut haiekin. Ez naute bakarrik akademikoki lagundu baina pertsonal arloan ere oso baliogarriak izan dira.
Marc Neumann-ek ere asko lagundu dit. Marc nire aholkulari profesionala izan da, batez ere nire doktoretzaren azken txanpetan. Bihotzez eskertzen diot bere laguntza, beti jarrera positiboarekin eta umore onarekin R idazkeran asko lagundu nau.
Elena Ojeari ere bere orientabidea eskertu nahi diot, betez ere abentura honen hasieran. Oso ondo pasatu dut gure bazkarietan beti nire zalantzak ateratzen nituenean. Elkarrizketa horiek indarra ematen zidaten lana berriz hasteko.
Agustín del Prado eta Iñaki Arto aholkulari onak ere izan dira. Iñakik eta Ignacio Cazcarrok ahultasuna indizerekin lagundu naute eta Agus komentario baliogarriekin nekazal-ekosistema kontextua indartzeko. Ignacio Palomo eta Eneko Garmendia ere oso lagungarriak izan dira, ekosistema zerbitzuak eta ekologia politika gaietan.
Estatistika eta bereziki R programazioa ikasi behar izana, lan zailena izan da. Zentzu honetan, izenen zerrenda luze bat daukat onarpen handia dudan jendearentzat: Arelly Ornelas, Vicente Nuñez, Juan Ignacio Modroño, Aitor Larrañaga, Ignacio Palomo, Víctor Urrea, Dae-Jin Lee, Iñigo Capellan, Josue Polanco, Javier Martínez, Elena Perez-Miñana, Alwyn Williams eta batez ere Marc Neumann. Oso astuna izan naiteke R-n blokeatuta nagoenean!
Esker handia azken etapan idazketan lagun didatenei: Mary Thomson, Bosco Lliso, Noelia Zafra, Iñigo Capellan, Mavi Román, Elena Galán, Martha Kerr eta bereziki Ane Zubizarreta. Ane, mila esker zure ingelesa zuzenketengatik. Maitasuna eta adiskidetasun handia erakutsi duzue. Rebeka Bredingi ere eskerrak ematea nahiko nuke. Oso azkarra izan da batez ere, amaieran, nire eskaerak denboran laburragotan bilakatu zirenean.
Oketa taldeari ere eskerrak eman nahi dizkiot, ibilaldi eta elkarrizketengatik. BC3 bazkide gehienak lagun onak bihurtu dira denboran zehar. Horietako asko jada aipatu ditut, baina, era berean sartu nahi ditut: Amaia de Ayala, Marta Pascual, Maialen Garmendia, Alina Tempes, Itxaso Ruiz, Pablo Martinez, Guillermo Pardo, Xaquin García, Kishore Davala, Nadine Sahouri eta abar. Haiek guztiak laguntza handi bat izan dira urte hauetan. Mila esker lana bukatu osteko garagardoengatik eta kafe atseden dibertigarriengatik.
Ezin dut ahaztu Mari Jose, egungo BC3ko zuzendaria. Asken etapa hau amaitzea lagundu dit. Kapitulu hauetan aholkatu dit eta zientifiko gisa nire etorkizuneko perspektibetan ere bai.
Batez ere, Julen Ugalderen laguntza eskertu nahi dut, BC3 barruan eta kanpoan. Ez duzu bakarrik tesiaren kapitulu batzuk irakurri eta idazkeran lagundu baina baita nire une txarrak eta etsipen batzuk jasan dituzu. Eskerrik asko nigan sinesteagatik eta azken txanpa hau askoz errazagoa egiteagatik.
BC3-tik kanpo, Jose Ramon Olarieta eta Christoz Zografos ere aipatu nahi ditut. Biek master tesiak gainbegiratu zituzten eta kuriositate grina piztu zuten. Hau erabakigarria izan zen doktoretza tesi hau hasterakoan. Beti lagungarriak izan dira tesi prozesuan, bereziki hasieran.
Ez dut Suediako lagunak ahaztu nahi. Nire superbisorak Katarina Hedlund-ek ongietorri bero bat eskaini zidan eta nire ongizateaz beti kezkatu zen. Eman zuen denbora asko eskertzen dut. Plazer bat izan zen beti denbora izatea niretzat. Asko ikasi nuen denbora hartan eta tesi prozesuaren lasaitasun momentu onena izan zen. Honekin tesi lana aurreratu eta estantziaz gozatu ahal izan nuen. Eskerrak to Alwyn Williams, Helene Bracht Jörgensen, Ronggang Cong (Leo) eta Mark Brady! Lagun latinoak ere egonaldi hura interesgarriagoa egin zuten: Soraya Maya, Alejo eta Jesús. Eskerrik asko bidaiengatik eta elkarrizketa luzeak eta interesgarriak izateagatik.
Bartzelonako Unibertsitate Autonoma WACHI lagunak ere sartu nahi ditut atal honetan: Diana Calvo, Sara Maestre eta Mar Grau. Beti Bartzelonara noa zuek ikusteko gogoekin. Vielhan egindako tailerra sinestezina izan zen eta espero dut instituzio eta ekologia politikoari buruz eztabaidak izaten jarraitzea. Zuek denok inspirazio handi bat zarete niretzat! esker berezi bat Dianarentzat, hasieratik gure elkarrizketengatik. Eskerrik asko zure erreferentziak banatzeagatik eta kontzeptu konplikatuak eztabaidatzegatik. Asko pozten naiz zu aurkitzeaz eta bide paralelo batean bidaiatzeaz. Laura Calvet ere laguntza handikoa izan zen balorazio sozio-kulturalaren disenuan eta Marta Borros mapak egiten.
Ezin ditut ahaztu Natalia Jojart eta Felipe Díaz lagunak, beti ostatu bat eman didate ala administrazio paperekin lagundu didate.
Eskerrak eman nahi dizkiot Marc Vizcanori. Bidaia aurretik, bitartean eta ia amaieran han egon zara.
Oso ondo dakizu ze zaila izan den momentu batzuetan eta beti laguntzen ahalegindu zara. Zirriborroak irakurri dituzu, zure kotxea utzi didazu lan egiteko eta nire kezka guztiak entzun dituzu aldi berean ni hobeto egotea saiatzen.
Julien Brunek eta Idoia Urrutiak esker handia merezi dute, erakutsitako profesionaltasunagatik Nafarroan emandako hiru hilabetetan egindako lan gogorraren geroztik. Une zailetan zuen pazientzia eta ulermena eskertzen ditut. Begoña Renteriari eta Imanol Okiñenari ere eskerrak eman nahi dizkiet emandako laguntzagatik Miranda de Arga tailerrean. Denbora kontrolatu, argazkiak atera eta eztabaida idatziz aparte, egun horretan behar nuen energia eman zidaten.
Lan honetan parte hartu dutenen izen asko ditut buruan, lana askoz atseginagoa egin dutenak: Patxi Sueskun, euren eskuzabaltasunagatik bere etxea eskaintzean, Leire Elorz, Juan Jesus Corcin, Charo Brinquis, Jokin del Valle, Celsa Peitado, Milagros y Mari, besteak beste. Zuetaz asko ikasi dut; ez bakarrik nekazal bizitzari buruz baina baita neure buruari buruz.
Aipamen berezi bat Amurrioko lagunentzat. Doktoretza urte hauetan (nire isiltasuna eta desagertze epeak gorabehera) emandako animoengatik. Nahiz eta batzuetan ulertzen ez nautelakoan sentitu, deskonektatzen lagundu didazue, mendi martxetan, txangoetan, jaietan eta pintxo-pote
dibertigarrietan. Zuetako batzuk hitzaldi batzuetara etorri zarete animoak emateko eta nire saio aspergarri eta luzeak ere entzun dituzue. Oso zoriontsu sentitzen naiz nire bizitzan zuek izateagatik:
Begoña Renteria, Garazi Ibarretxe, Miriam Larrakoetxea, Leire Cuadra, Oihane Abrisketa, Aitziber Lazkano, María Larrea, Ana Isabel Romero eta nire lehengusina, Amaia Diego.
Behin betiko, hau ez litzateke posible izan nire familiaren laguntza barik. Gehien lagundu didazue naizen pertsona bihurtzen. Nire neba, Joseba Albizua beti eman dit beharrezko lasaitasuna bere konpainia eta ibilaldi luzeen bidez. Berak hezi nau eta erakutsi dit, ahalegin eta determinazioarekin ia dena posible dela, edo , gutxienez, prozesuan ikasten duzula. Mendi altuenak igo ditut toki urrunenak bisitatu ditut berarekin nire etorkizunari buruz ametsetan nenbilen bitartean. Mila esker guzti horretan parte-hartzeagatik eta nire ametsak lortzen laguntzeagatik. Nahiz eta askotan zure zorrotaz kexatu izan, badakit bakarrik lagundu nahi duzula. Nire aitak, Iñaki Albizua, beti ahal zuen guztian lagundu dit. Atseden hartzen edo aireportura edo autobus / tren geltokira eramaten bidaiatu behar nuen bakoitzean. Beti niri entzun eta nigan konfiantza izan du. Amaitzeko nire amak, Gloria Aguinaco, aholkuak eman eta momentu txarrenetan nirekin egon da. Ez du bakarrik bazkaririk hoberenak ematen baina sentiberaz ere elikatzen nau. Mila esker.
Agraïments
Aquesta feina ha estat possible gràcies a moltes persones que m'han donat suport de moltes maneres diferents. Quan vaig embarcar-me en el procés del doctorat vaig voler ‘equipar la meva ment' en molts aspectes diferents, no només avançant en les dinàmiques socioecològiques del coneixement, de les quals en sóc apassionada, sinò també esdevenint una persona més pacient, resolutiva i madura políticament. Per a mi sempre ha estat, i encara és, un procés d'aprenentatge on el viatge és més important per sí mateix que la destinació.
Primer de tot, m'agradaria donar les gràcies a Nerea Ortiz i Anil Markandya per finançar els meus 4 anys d’estudis de doctorat al Basque Centre for Climate Change Centre (BC3). Van confiar en mi al començament quan vaig arribar amb idees borroses sobre com cavar més profund en els ecosistemes del sòl connectant la seva gestió amb les estructures socials de governança.
Tot va agafar molta més forma amb temps quan Unai Pascual va decidir supervisar el meu doctorat dins del projecte europeu EcoFINDERs. Aquest projecte em va permetre aconseguir accés a una base de dades valuosa i finançar tres mesos d’estada Suècia i el treball de camp que vaig desenvolupar més tard a Navarra, Espanya. Sempre estaré en deute amb Unai per la seva confiança. Tot i que em va advertir de l’alt nivel que esperava de mi, mai m’ha pressionat en excès i ha guiat aquesta tesi tot proporcionant-me inspiració en moments de dificultat durant el procès de disseny, anàlisi i escriptura.
Amb la seva atenció pel detall, la precisió i l’anàlisi crítica Unai m’ha proporcionat moltes idees inavaluables i comentaris durant aquests anys que han fet la conceptualització i la redacció d'aquesta dissertació molt més forta. També dec el meu agraïment al meu altre supervisor, Esteve Corbera, de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA), a l'Universitat Autònoma de Barcelona. Esteve no és només un gran professional sinó que també reconec els seus esforços, que es van unir a Unai i m’han animat i motivat. Agraeixo tota l'ajuda en el disseny d’aquesta tesi, les discussions inspiradores darrere de la línia de l’Skype i la força transmesa per continuar buscant respostes a unes preguntes que no sempre eren evidents. El suport de tots dos, d’Unai i Esteve, ha tingut un gran valor al llarg de l’elaboració de la tesi. Han estat un molt bon exemple i un mirall on vaig voler veure’m reflectida.
Ambdós han contribuït a aquesta dissertació i al meu desenvolupament intel·lectual i personal.
Malgrat els moments dolents que vaig tenir quan no podria veure el final, m'han animat i m’han explicat que cada procés mereix el seu temps de maduració. Hauria agraït que el meu haguès estat una mica més ràpid…
Dono les gràcies al magnífic equip del BC3. Realment m’he sentit com a casa. M'agradaria començar pels els meus companys de taula: Elisa Sainz de Murieta, Marta Olazabal, Patricia Gallejones al començament, i Ane Zubizarreta més tard. Elisa, Marta i Patri principalment que han viscut aquest
període en la distància curta donant-me suport tant en els bons moments com també als moments dolents de nervis i desperació quan no podria concentrar-me o durant els moments de lluita estadística o d’escriptura. He après molt d'ells i he gauidit molt de la seva companyia. Em van ajudar amb Zotero i amb molts altres consells, tant a nivell personal i com professional, el qual ha estat sempre molt útil.
També vaig tenir un gran suport per l’elaboració de la dissertació d’en Marc Neumann, que ha actuat com el meu mentor professional, principalment en les últimes etapes del meu doctorat i va ser de gran ajuda en l’escriptura de scripts de R. Gràcies per la teva bona dispossició i el teu bon humor.
Realment l'aprecio.
També m'agradaria donar les gràcies a Elena Ojea pel seu guidatge, especialment a principis de la tesi.
Vaig gaudir molt els nostres àpats on podia parlar amb ella i trobar com re-començar per fer la feina millor. Agustin del Prado i Iñaki Arto també han estat bons consellers sempre que tenia dubtes. Iñaki, juntament amb Ignacio Cazcarro, em van ajudar ajudar en l’elaboració dels índexs de vulnerabilitat i Agus va donar un bon feedback per a la conceptualització agraria. Sempre m’he sentit molt còmode parlant amb vosaltres. Ignacio Palomo també ha estat de gran ajut sempre que li preguntava sobre serveis ecosistèmics i dubtes metodològics (enquesta, entrevistes i focus groups). També he buscat el consell d'Eneko Garmendia moltes vegades durant aquest procés.
Estadístiques i sobretot la programació en R han estat les tasques més difícils que he tingut d'aprendre.
En aquest sentit, tinc una llarga llista de noms a qui devem considerable reconeixement: Arelly Ornelas, Vicente Nuñez, Juan Ignacio Modroño, Aitor Larrañaga, Ignacio Palomo, Víctor Urrea, Dae-Jin Lee, Iñigo Capellan, Josue Polanco, Javier Martínez, Elena Pérez-Miñana, Alwyn Williams i especialment Marc Neumann. Que pot ser molt cansat quan estic bloquejat per la R!
Li dec un gran gràcies a tots els que m'han ajudat amb l'escriptura d'aquesta tesi. Mary Thomson, Bosco Lliso, Noelia Zafra, Iñigo Capellan, Mavi Román, Elena Galán, Martha Kerr i especialment Ane Zubizarreta, gràcies Ane per la teva ajuda en les edicions de l'anglès mentre escrivia el manuscrit. Heu demostrat l'afecte i la companyonia gran. També m'agradaria agrair Rebeca Breding. He après molt durant el procés i ha estat molt ràpid principalment al final quan les meves demandes eren cada cop més curt temps.
També vull donar les gràcies al grup de Oketa per els debats i excursions. La majoria de companys en BC3 han esdevingut bons amics amb el temps. Molts d'ells esmentat, però jo també vull incloure Amaia de Ayala, Marta Pascual, Maialen Garmendia, Alina Tempes, Itxaso Ruiz, Pablo Martínez, Guillermo Pardo, Xaquin García, Kishore Davala, Nadine Sahouri i molts altres. Tots ells han estat de
gran ajuda durant aquests anys. Gràcies per les cerveses després de treballar i diversió es trenca quan es tracta de cafè.
Meu agraïment no em puc oblidar de Mari Jose, la directora actual de BC3, que m’ha donat el seu suport per acabar aquesta etapa de la meva vida i també m'aconsellava en aquests capítols, així com ha donat suport en el meu futur com a científic.
Especialment vull agrair tot el suport de Julen Ugalde, dins i fora BC3. Has llegit diversos capítols de la tesi i m'has ajudat no només amb l'escriptura, sinó també has sofert alguns dels meus mals moments i decepcions. Gràcies per la teva confiança en mi i per ajudar-me a desconnectar i fer molt més suportable aquest final de la tesi.
Fora de BC3, vull també agrair José Ramón Olarieta i Christoz Zografos, per supervisar les dues tesis de master i encesa la flama de la curiositat i entusiasme que va ser crucial en l'inici de la tesi doctoral.
Ells sempre han estat útils durant el procés de tesi, sobretot al començament.
No vull oblidar els meus companys durant la meva estada a Suècia: la meu supervisora, Katarina Hedlund, que em va donar la benvinguda i sempre es preocupava pel meu benestar personal i intel·lectual. Agraeixo molt profundament el temps invertit. Ha estat un plaer rebre la seva atenció cada vegada que va tocar la porta. Realment he après molt i estava més tranquila durant tot el procés, mentre era allà, ja que això em va permetre avançar i gaudir de la meva estada. Alwyn Williams, Helene Bracht Jörgensen, Ronggang Cong (Leo) i Mark Brady, gràcies! A més, als meus amics, els llatins d’allà que feia la meva visita molt més interessant: Soraya Maya, Alejo i Jesús. Gràcies per tots els viatges i converses de llargs i interessants que compartim.
També m'agradaria incloure en els agraïments als meus amics WACHI de la Universitat Autònoma de Barcelona: Diana Calvo, Sara Maestre i mar Grau. Sempre espero veure’t quan viatjo a Barcelona. El nostre taller de Vielha va ser increïble, espero que sigui el començament de molts altres tallers per continuar els nostres debats sobre institucions i ecologia política. Tots vosaltres m’inspireu molt! Vull dedicar un especial agraïment a Diana Calvo, pels nostres debats des del principi i sobretot en les últimes etapes de la tesi. Gràcies per la teva col·laboració, per compartir referències i debatre els conceptes complicats. M'alegro d'haver-te conegut i descobrir que estem viatjant per camins paral·lels. Laura Calvet va ser també d'ajuda considerable en el disseny de l'avaluació sociocultural per a treball de camp. No puc oblidar a Natalia Jojart i Felipe Díaz, dos bons amics, que sempre estan disposats a acollir-me en les meves visites o ajudar amb temes administratius.
També vull expressar el meu agraïment al Marc Vizcano. Hi erets abans, durant i gairebé fins al final del viatge. Saps molt bé el difícil que ha estat de vegades i sempre has intentat ajudar-me com millor
