COVA GRAN DE SANTA LINYA, LA HISTÒRIA DELS ÚLTIMS 50.000 ANYS AL VESSANT SUD DELS PRINEUS
Rafael Mora Torcal a, Jorge Martínez-Moreno a, Alfonso Benito-Calvo b, Paloma González Marcen a, Susana Vega Bolivar a, Miquel Roy Sunyer a, Xavier Roda Gilabert a, Sofi a Samper Carro a,c
RESUM La seqüència crono cultural registrada a la Cova Gran de Santa Linya està formada per
l’excavació en tres sectors del jaciment. Aquests sectors els anomenarem Rampa, Transició i Plataforma, amb més de 40 datacions 14C AMS obtingudes en els darrers anys.
Las ocupacions més antigues corresponen al paleolític mitjà, que presenta continuïtat arqueoestratigràfi ca amb alguns nivells del paleolític superior inicial.
Aquesta seqüència fa referència a un punt clau en la discussió paleoantropològica:
la desaparició dels neandertals i la seva relació amb la dispersió dels humans moderns.
El període magdalenià es localitza en els sectors Transició i Plataforma, i està representat en les seves fases antiga, mitjana i superior. Al sostre, s’hi identifi ca la seqüència holocena, que s’inicia al neolític antic i presenta una intensa ocupació al llarg del neolític fi nal.
Per sobre, es desenvolupen dues fases relacionades amb l’ús de l’abric com a lloc d’estabulació d’ovicàprids.
L’ús recurrent d’aquest entorn per caçadors-recol·lectors i agricultors-pastors el converteixen en un lloc privilegiat per analitzar les transformacions en l’organització de la forma de vida dels habitants de les primeres serres del Pirineu durant la Prehistòria.
PARAULES CLAU Paleolític mitjà; paleolític superior; neolític; tecnologia lítica; Cova Gran de Santa Linya.
ABSTRACT Cova Gran de Santa Linya chrono-cultural sequence results from the excavations undertaken
in three diff erent sectors -Ramp, Transition and Platform-, which have yielded over 40 AMS 14C dates.
The earliest occupations documented are assigned to the Middle Palaeolithic period, over- layed by early Upper Palaeolithic units in the Ramp sector. This sequence addresses a key issue in the paleoanthropological discussion: the Neanderthal extinction and the anatomically modern humans (AMH) dispersal.
The Magdalenian period is documented in the Transition and Platform sectors with assem- blages dated to early, middle and upper Magdalenian. The top of the sequence from these two sectors yielded Holocene layers, ranging from early to fi nal Neolithic. On the top layers of the Platform sector, two phases were identifi ed, related to the use of the rock shelter for livestock herding purposes.
The recurrent use of this environment for hunter-gatherers and farmers-shepherds makes it a privileged location for parsing the organizational transformations in the way of life of the inhabitants of the Pyrenees during the Prehistory.
KEYWORDS Middle Palaeolithic; Upper Palaeolithic; Neolithic; Technology; Cova Gran de Santa Linya.
a. Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria (CEPAP). Universitat Autònoma de Barcelona. C. de la Fortuna, s/n.
08193 Bellaterra, Spain. E-mail: cepap@uab.cat
b. Centro Nacional de Investigación sobre la Evolución Humana (CENIEH). Paseo Sierra de Atapuerca s/n. 09002 Burgos, Spain.
c. College of Asia & the Pacifi c, Dept. Archaeology & Natural History, Australian National University. H.C. Coombs Building, Fellows Road, 0200, Camberra (ACT), Austràlia.
2015 · PRIMERES JORNADES D’ARQUEOLOGIA I PALEONTOLOGIA DE PONENT | 51
INTRODUCCIÓ
La Cova Gran, jaciment localitzat a la població de Santa Linya (Avellanes-Santa Linya), va ser descoberta l’any 2002 dins d’un programa de prospeccions coordinat pel Centre d’Estudis del Patrimoni Arqueològic de la Prehistòria de la Universitat Autò- noma de Barcelona (CEPAP-UAB) (Pizarro et al. 2013). Aquest assentament conté una llarga seqüència cronocultural que inclou el paleolític mitjà, el paleolític superior antic, el mag- dalenià, el neolític i el calcolític. Aquests indicadors confirmen que la Cova Gran és un jaciment clau a l’hora de contextua- litzar els últims 50.000 anys d’història dels grups humans del Mediterrani occidental (Mora et al., 2011).
DINÀMICA DE FORMACIÓ DEL DIPÒSIT
La Cova Gran es localitza a les Serres Marginals Catalanes (SMC), adjacents al límit septentrional de la Depressió de l’Ebre, al vessant sud dels Pirineus (Figures 1A i 1B). Es tracta d’una zona de relleu abrupte conseqüència d’una estructura tectònica complexa, constituïda per diversos fronts d’encaval- cament que se succeeixen de nord a sud i que estan formats per roques de la cobertora mesozoica i cenozoica dels Piri- neus (Barnolas i Pujalte, 2004).
L’abric, d’unes dimensions de 90x50 m de planta i més de 25 m d’alçada, s’orienta cap al sud. Se situa a 385 m s. n. m., al fons del barranc de Sant Miquel, afluent estacional que desemboca al riu Noguera Pallaresa. El barranc està excavat al llarg del contacte mecànic entre les calcàries bioclàstiques de la Formació Bona i les argiles versicolors del Keuper (triàsic superior). La posició d’aquest contacte defineix el recorregut del barranc, fet que ha generat un petit meandre encaixat a l’emplaçament on es troba la Cova Gran de Santa Linya. El torrent té un perfil transversal en forma de V, amb pendents dels seus vessants d’uns 17º de mitjana i desnivells superiors a 250 m (ICC, 2004, 2008; Figura 1C).
Aquesta posició topogràfica confereix una escassa visibilitat en l’entorn, en estar encaixat a la part baixa del torrent i ro- dejat per relleus superiors als 700 m s. n. m. Des del jaciment es fa difícil anticipar la presència tant de grups com d’animals que circulin per aquesta vall. Aquesta posició suggereix el seu ús puntual per homínids relacionat amb desplaçaments dins d’un àmbit regional, en localitzar-se sobre un corredor trans- versal que comunica les dues conques fluvials de la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana.
El torrent de Sant Miquel, d’uns 10 km de recorregut, actual- ment no és un curs fluvial permanent, però sembla un ele- ment actiu en la configuració de la seqüència sedimentària del jaciment, alhora que produeix la interacció entre la sedi- mentació autòctona de l’abric i els processos sedimentaris i erosius d’origen fluvial esporàdic de la dinàmica que configu- ra el dipòsit.
El perfil longitudinal permet apreciar que el dipòsit es con- forma a partir de dues grans plataformes juxtaposades (Figu- ra 2B). A l’extrem oest semidescobert de l’abric es defineix el sector Rampa. Els sectors Transició i Plataforma registren el desenvolupament sedimentari a l’interior de la cavitat.
A l’interior de l’abric es distingeix un rebliment sedimentari amb sectors morfològics ben diferenciats (figures 2A i 2B). A l’oest trobem el sector rampa (R), format per dipòsits gravi- tacionals (graves subanguloses amb matriu llimosa). Aquest Figura 1. Localització geogràfica i context geològic de la Cova Gran de
Santa Linya. Modificat de Mora et al., 2011.
Figura 2. Seqüència estratigràfica de la Cova Gran de Santa Linya: A) Planta de l’abric en que
es posicionen els sectors excavats (Plataforma, Transició i Rampa), B) Perfil longitudinal dels sectors excavats on s’aprecia la posició elevada del sector Rampa respecte al dipòsit, C) Cronoestratigrafia dels sectors R, T i P. Llegenda:
1) Substrat, 2) Àrees excavades, 3) Corbes de nivell (0,5 m), 4) Transsecte longitudinal NE- SW, 5) Drenatge, 6) Blocs calcaris, 7) Sorres, 8)
Dipòsits d’estabulació, 9) Argiles i sorres, 10) Argiles, sorres i llims, 11) Clasts arrodonits i subarrodonits, 12) Clasts angulars i subangulars, 13) Blocs, 14) Carbonatació, 15) Estratificació, 16) Discontinuïtat, 17) Fogars, 18) Datacions TL, 19) Datacions 14C AMS, 20) Unitats estratigràfiques, 21) Nivells arqueològics, 22) MIS. Modificat de
Mora et al., 2011.
Figura 3. Seqüència arqueoestratigràfica del sector Rampa. A) Secció Nord-Sud, B) Secció Est-Oest.
2015 · PRIMERES JORNADES D’ARQUEOLOGIA I PALEONTOLOGIA DE PONENT | 53
dipòsit reposa sobre dos grans blocs que l’han protegit dels processos erosius del torrent. El sector R es posiciona una cota relativa de +9 m respecte al llit del torrent, que decreix cap a l’est fins al sector de transició (T), el qual connecta amb el sec- tor plataforma (P), localitzat a una alçada de +3 m. La superfí- cie del sector –P- està recoberta de sorres i progressa cap a un pla inferior (LP), sobre el qual incideix actualment el torrent.
La potència del rebliment ha estat estimada a partir de to- mografia elèctrica i s’aprecia que en el sector P oscil·la entre 3-5 m en el contacte amb la paret i fins als 7-9 m al centre de l’abric. En el sector R, el gruix estimat és de 4-6 m (Martí- nez-Moreno et al., 2007).
La seqüència cronoestratigràfica del dipòsit s’ha configurat a partir de 40 datacions 14C AMS i TL obtingudes en els sectors Rampa, Transició i Plataforma (figura 2C, taules 2 i 3). Atès que no hem arribat a la base de la cavitat i continuen els treballs de camp, no descartem que apareguin nous segments crono- culturals fins al moment no registrats.
EL SECTOR RAMPA:
ARQUEOESTRATIGRAFIA DE LA PLATAFORMA EXTERIOR El sector Rampa (R) és una plataforma de 200 m2 amb un pendent de 20º cap a l’est. La zona excavada s’estén per una superfície superior a 100 m2 i alguns nivells continuen cap a l’exterior. En aquest dipòsit de 2,5 m de potència s’hi dife- rencien les unitats sedimentàries S1, 497 i T, originades per processos de formació diferents (figura 2C). La unitat basal S1 és una sèrie de 2 m de gruix composta per clastes calca- ris subangulosos d’origen gravitacional i matriu llimosa que denoten unes condicions climàtiques relativament fredes. A la unitat 497, de 0,5 m de gruix, els sediments indiquen que han estat afectats per escorrentia, suggerint unes condicions ambientals menys rigoroses. La unitat estratigràfica T se situa discordant per sobre de les unitats S1 i 497 i està formada per sorres i llims amb morfologies sub-anguloses i sub-arrodoni- des (dades obtingudes per morfoscòpia de grans). La potèn- cia estratigràfica resta per determinar.
Fins al moment, hem pogut identificar 10 unitats arqueològi- ques interestratificades en les unitats descrites prèviament. La unitat S1 conté els nivells S1D, S1C, S1B1 i S1B que correspo- nen al paleolític mitjà, i 497D, atribuït a un paleolític superior inicial no determinat. A la unitat sedimentària 497, els nivells
497C i 497A s’adscriuen a altres fases dins d’aquest cicle del paleolític superior inicial. Al llarg de l’estratigrafia, no s’han detectat moviments sin/post-deposicionals rellevants (Beni- to-Calvo, et al., 2011). A la unitat sedimentària T, es documen- ten els nivells T1, T4 i T6, que cronològicament els situem en al paleolític superior. Tots els nivells contenen abundant in- dústria lítica, fauna i fogars. El sostre actual del dipòsit és una superfície erosiva que presenta un pendent cap al SE, motiu pel qual l’extensió de les unitats arqueològiques és menor a mesura que pugem en la seqüència (figura 3, taules 1 i 2).
A les unitats sedimentàries 497 i S1, els nivells arqueològics estan separats per hiats estèrils, mentre que a la unitat T hi apareixen representats com un continu de materials i la di- Unitat
estratigràfica Nivell Extensió (m2) Gruix (cm) Material lític Material ossi Ornaments Fogars
T T1 - - 3064 224 2 -
T T4 - - 2365 62 6 -
T T6 - - 649 9 3 -
497 497A 19 5-10 1752 107 9 1
497 497C 37 5-10 2046 51 24 4
S1 497D 46 10-15 5100 695 42 14
S1 S1B 69 15-20 4708 925 - 6
S1 S1B1 55 5-10 3105 1174 - 4
S1 S1C 61 5-10 8548 2193 - 14
S1 S1D 36 10-15 7988 2693 - 10
Taula 1. Unitats arqueològiques documentades fins al moment en el sector Rampa ( R ) de la Cova Gran de Santa Linya.
Figura 4. Materials lítics dels nivells S1B, adscrit al paleolític mitjà recent (A), i 497D, del paleolític superior antic (B).
ferenciació s’estableix a partir de criteris geològics. En el pla transversal, s’observa que els nivells 497A, 497C i 497D tenen un pendent cap a l’est, mentre les unitats arqueològiques de S1 tenen una morfologia còncava. Els nivells T1, T4 i T6 repo- sen de forma discordant sobre les unitat S1 i 497. En el pla sagital, les unitats arqueològiques tenen un lleuger pendent cap al nord, el que explica, almenys en part, la conservació del registre en aquest sector (Figura 3).
Una de les dades més rellevants identificades durant aquests anys d’excavacions és el canvi tecnotipològic detectat entre S1B i 497D –al sostre de S1– (figura 2C), que permet assenyalar diverses implicacions. En aquests nivells, estratigràficament consecutius, es recuperen conjunts lítics que corresponen a tradicions culturals diferents, amb canvis que afecten la cap-
tació de matèries primeres, els sistemes de talla, els suports i l’instrumental retocat. Aquest canvi tecnològic fa referència al debat sobre la transició paleolític mitjà/superior i la possible relació entre l’extinció de H. neandertalensis en paral·lel amb la dispersió de H. Sapiens per l’Europa Occidental.
La unitat arqueològica S1B presenta les mateixes tendències que la resta de nivells mosterians documentats fins al mo- ment a la Cova Gran. La gestió dels nuclis, dirigida a obtenir ascles centrípetes, és similar a l’observada a Tragó i la Roca dels Bous (De la Torre et al., 2013). El sílex, que prové de les formacions de la base del cenozoic (garumnià) adjacents a l’assentament és la matèria primera més utilitzada a tots els nivells arqueològics. Igualment, es transporten roques me- tamòrfiques en forma de grans ascles elaborades fora del jaciment (figura 4A), materials que provenen de les terrasses
Nivell Context Mostra Tractament # Laboratori BP δ CalBP P
(95%) Atribució cultural Referència CG-497A Nivell Sílex cremat TL MAD-5569BIN 20555 1940 20555 + 1940 Paleoltic superior
antic
Mora et al.
2011 CG-497A Nivell Closca marina A etch Beta-207576 21690 120 26159-25730 Paleoltic superior
antic
Mora et al.
2011 CG-497A Nivell Closca marina Car-DS OxA-19262 24600 110 28891-28365 Paleoltic superior
antic
Mora et al.
2011 CG-497C Nivell Sílex cremat TL MAD-5570BIN 22922 1777 22922 + 1777 Paleoltic superior
antic
Mora et al.
2011 CG-497C Nivell Closca marina A etch Beta-207577 26220 220 30941-29875 Paleoltic superior
antic
Mora et al.
2011 CG-497D Nivell Sílex cremat TL MAD-5502BIN 36610 4056 36610 + 4056 Paleoltic superior
antic
Mora et al.
2011 CG-497D Nivell Closca marina Car-DS OxA-19250 26340 130 30945-3040 Paleoltic superior
antic
Mora et al.
2011 CG-497D Fogar Carbó dins fogar AAA Beta-207578 32630 450 38155-35864 Paleoltic superior
antic
Mora et al.
2011 CG-497D/LL-22a Fogar Carbó dins fogar A AA 68834 32368 241 36891-35685 Paleoltic superior
antic
Mora et al.
2011 CG-497D/LL-22b Fogar Carbó dins fogar ABA AA 68834 33068 261 38167-36431 Paleoltic superior
antic
Mora et al.
2011 CG-497D/LL-22c Fogar Carbó dins fogar ABOX AA 68834 34179 247 39337-38184 Paleoltic superior
antic
Mora et al.
2011 CG-S1B Nivell Sílex cremat TL MAD-5580BIN 35820 2237 35820 + 2237 Paleolític mitjà Mora et al.
2011 CG-S1B Fogar Carbó dins fogar AAA Beta-224299 38640 440 43281-42047 Paleolític mitjà Mora et al.
2011 CG-S1C Nivell Sílex cremat TL MAD-5575BIN 40288 3389 40288 + 3389 Paleolític mitjà Mora et al.
2011 CG-S1C Fogar Carbó dins fogar AAA Beta-195430 32000 300 36521-35198 Paleolític mitjà Mora et al.
2011 CG-S1D Nivell Sílex cremat TL MAD-5574BIN 41308 3979 41308 + 3979 Paleolític mitjà Mora et al.
2011 CG-S1-D Fogar Carbó dins fogar AAA Beta-195431 33090 350 38327-36362 Paleolític mitjà Mora et al.
2011 CG-S1-D Fogar Carbó dins fogar AAA Beta-187423 32180 430 37415-35105 Paleolític mitjà Mora et al.
2011 CG-S1D Fogar Carbó dins fogar AAA Beta-207575 32260 490 37774-35110 Paleolític mitjà Mora et al.
2011 CG-S1E Nivell Carbó aïllat AAA Beta-195429 19500 90 Incoherent Paleolític mitjà Mora et al.
2011 Taula 2. Datacions de les unitats arqueològiques del sector Rampa.
2015 · PRIMERES JORNADES D’ARQUEOLOGIA I PALEONTOLOGIA DE PONENT | 55
de la Noguera Pallaresa–Segre i que impliquen un transport superior als 5 km. Aquestes observacions assenyalen que els materials s’obtenen d’entorns diferents que conformen un rang geogràfic d’àmbit regional, en el qual els neandertals realitzaven les activitats de subsistència. Entre l’instrumental retocat, els suports denticulats són més comuns que les vores contínues, transformats a partir del retoc abrupte i simple, i representats de forma homogènia (Mora et al., 2012). Quant a les restes faunístiques, dominen els èquids i cèrvids, acom- panyats per grans bòvids i la cabra montesa, així com el rino- ceront i el senglar representats per escasses restes (Samper Carro, 2014).
Les característiques de 497D són completament diferents.
Desapareixen les roques metamòrfiques i el sílex és la roca ex- clusivament aportada, especialment el procedent del garum- nià, tot i que s’aprecia l’aportació de suports configurats que procedeixen de la Serra Llarga (a 20 km) (Roy Sunyer et al., 2013), fet indicatiu de desplaçaments entre la conca de l’Ebre i el Prepirineu. El sistema de talla es dirigeix a obtenir suports allargats de tipus laminar amb una baixa estandardització morfològica. Es documenten gratadors, burins, dors abatuts i puntes sobre làmina i lamineta, un instrumental desconegut durant el mosterià, tot i que persisteix un important compo- nent de gratadors, denticulats i osques sobre ascles (figura 4B). Pel que fa a la fauna, dominen el cérvol, la cabra i el conill.
S’aprecia un domini d’animals de talla petita i mitjana, mentre que els animals de talla gran, com els èquids i grans bòvids estan marginalment representats (Samper Carro, 2014).
Un element característic del 497D, i que igualment es registra en els altres nivells del paleolític superior inicial 497C i 497A, són els ornaments marins, especialment Nassarius incrassatus (Mora et al., 2011), artefactes considerats traçadors de l’apari- ció d’H. Sapiens a l’Europa Occidental.
Les datacions de les quals es disposa per 497D, obtingudes a partir de carbons que procedeixen d’un fogar (una d’aquestes tractada per ABOX), ubiquen aquest nivell en l’interval 40-38,5 Ka calBP, mentre que l’única datació disponible de S1B, a par-
tir d’un carbó recuperat en un fogar, va generar un rang 43,8- 42,2 Ka calBP. La resolució arqueoestratigràfica i els intervals cronomètrics d’aquests nivells contribueixen al debat sobre la transició del paleolític mitjà/superior (Mora et al., 2011).
ARQUEOESTRATIGRAFIA DE LA PLATAFORMA INTERIOR:
SECTOR TRANSICIÓ I PLATAFORMA
La plataforma central és una superfície horitzontal que s’es- tén sota la visera de l’abric. Aquesta delineació assenyala el desmantellament massiu del dipòsit, i les ocupacions més an- tigues es restringeixen al sector R (figura 2A).
Aquesta seqüència es coneix a partir d’un sondeig de 2x2 m que denominem sector Transició (T) i una superfície de 32 m2 excavada que conforma el sector Plataforma (P). En ambdues zones s’identifiquen tres unitats sedimentàries: la unitat N, que correspon la sedimentació holocena, i les unitats P i M que s’adscriuen al final del MIS 2 (figura 2C, taula 3).
La presència humana més antiga es detecta durant l’últim màxim glaciar (LGM) a la unitat sedimentària P del sector Plataforma i es compon de clasts angulosos i grans blocs calcaris, mentre que els sediments fins són escassos (figura 2C). En aquesta seqüència d’1,7 m de potència se succeeixen els nivells arqueològics 4P, 5P, 6P, 7P i 8P, que es posicionen de forma radiomètrica entre 20,4 – 18 ka CalBP –subestadi Gs2b–.Aquests nivells actualment estan essent excavats, però les característiques tecnotipològiques de l’instrumental lític indiquen l’abundància de puntes i petites làmines de dors abatut, així com burins i gratadors sobre làmina. Com a element característic d’aquest període, apareixen diferents elements d’indústria òssia composta per atzagaies massives sobre banya de cérvol i agulles perforades confeccionades a partir de diàfisis.
Un altre element destacat són els ornaments que utilitzen gasteròpodes marins i canins atrofiats de cérvol, tots perfo- rats a fi de facilitar la seva suspensió. Aquesta associació d’ins- trumental lític, indústria en os i ornaments fa referència al tec- nocomplex magdalenià i a la sèrie cronomètrica disponible,
Figura 5. Secció estratigràfica N-S del sondeig realitzat al sector Plataforma. Llegenda: 1) Blocs i clastes calcaris, 2) Sorres, 3) Dipòsit d’estabulació amb sediments detrítics, 4 i 5) Sorres grolleres i graves, 6) Llims i sorres, 7) Bioturbacions, 8) Estratificació, 9) Mostres de micromorfologia.
la qual suggereix que correspon a una fase inicial d’aquest període cronocultural tan poc conegut a la conca de l’Ebre/
vessant sud-pirinenc.
La unitat P del sector T queda registrada en un sondeig de 3,5
m de profunditat en el qual se succeeixen un seguit d’ocupa- cions, entre les quals es poden identificar diversos nivells ar- queològics. En aquest sondeig, s’ha recuperat essencialment instrumental lític atribuïble al magdalenià, però amb caracte-
Sector Nivell Context Mostra Tracta-
ment # Laboratori BP δ CalBP p(95%) Atribució
cultural Referència P CG ANALIT 51 Fumier Carbó aïllat AAA Beta 305459 2980 30 3321-3061
Calcolític/
Bronze inicial
Polo et al.
2014
P CG ANALIT 52 Fumier Coprolit A wash Beta 305460 3550 30 3958-3721
Calcolític/
Bronze inicial
Polo et al.
2014
P CG ANALIT 53 Fumier Coprolit A wash Beta 305461 4290 40 4971-4728 Neolític final
Polo et al.
2014 P CG ANALIT 54 Fumier Coprolit A wash Beta 305462 4450 40 5288-4882 Neolític
final
Polo et al.
2014 P CG ANALIT 55 Fumier Coprolit A wash Beta 305463 4420 30 5270-4870 Neolític
final
Polo et al.
2014 P CG ANALIT 56 Fumier Carbó aïllat AAA Beta 305464 4560 40 5440-5051 Neolític
final
Polo et al.
2014 P CG ANALIT 57 Fumier Carbó aïllat AAA Beta 305465 5850 40 6775-6551 Neolític
final
Polo et al.
2014 P CG-2N-E1 Fogar Carbó dins
fogar AAA Beta-261424 4130 40 4821-4530 Neolític
final
Mora et al.
2011
T CD-D1-T Fumier Coprolit A wash Beta-262454 4220 40 4857-4624 Neolític
final
Mora et al.
2011
T CG-D1-B Fumier Coprolit A wash Beta-260860 4250 40 4875-4629 Neolític
final
Mora et al.
2011
P CG09-S4 Fumier Coprolit A wash Beta-262455 4410 40 5274-4962 Neolític
final
Polo et al.
2014
P CG09-S4 Fumier Coprolit A wash Beta-262456 4380 40 5212-4852 Neolític
final
Polo et al.
2014 P CG-3N-E8 Fogar Carbó dins
fogar AAA Beta-260862 4490 40 5300-4978 Neolític
final
Mora et al.
2011 P CG-3N-E2 Fogar Carbó dins
fogar AAA Beta-260863 4750 40 5589-5327 Neolític
final
Mora et al.
2011 P CG-3N-E3 Fogar Carbó dins
fogar AAA Beta-262453 4620 40 5469-5087 Neolític
final
Mora et al.
2011 P CG-3N-E3 Fogar Carbó dins
fogar AAA Beta-259272 4780 40 5597-5332 Neolític
final
Mora et al.
2011 P CG-3N-E3 Fogar Carbó dins
fogar AAA Beta-261425 4860 40 5661-5478 Neolític
final
Mora et al.
2011 P CG-3N-E4 Fogar Carbó dins
fogar AAA Beta-285319 5090 40 5918-5743 Neolític
mitjà
Mora et al.
2011 P CG-EA-E1 Fogar Carbó dins
fogar AAA Beta-233605 5250 40 6179-5922 Neolític
mitjà
Mora et al.
2011
P CG-3N-E9 Fosa Quercus AAA Beta-265982 6020 50 6994-6740 Neolític
antic
Mora et al.
2011
T CG-S4-H Nivell Carbó aïllat AAA Beta-187424 13660 50 16713-16249 Magdale-
nià mitjà
Mora et al.
2011
P CG-E4P Nivell Carbó aïllat AAA Beta-259273 14760 70 18170-17740 Magdale-
nià antic
Mora et al.
2011
P CG-6P Nivell Carbó aïllat AAA Beta-265984 15120 70 18581-18151 Magdale-
nià antic
Mora et al.
2011
P CG-7P Nivell Carbó aïllat AAA Beta-233606 16800 80 20505-20030 Magdale-
nià antic
Mora et al.
2011 T CG-S1X Nivell Sílex cremat TL MAD-5565BIN 22753 2476 22753 + 2476 Indetermi-
nat
Mora et al.
2011 Taula 3. Datacions de les unitats arqueològiques dels sectors Transició i Plataforma.
2015 · PRIMERES JORNADES D’ARQUEOLOGIA I PALEONTOLOGIA DE PONENT | 57
rístiques tecnotipològiques diferents a les observades en el sector P (figura 2C). En aquests conjunts, abunden els suports rectilinis i són abundants les petites làmines de dors abatut.
D’altra banda, els gratadors sobre suport allargat són majori- taris, mentre que disminueixen els burins. Tot i que es disposa d’un limitat coneixement d’aquesta seqüència (una datació obtinguda a la base del sondeig de 17-16,8 Ka CalBP), pot atri- buir-se al magdalenià mitjà, motiu pel qual les ocupacions su- periors poden correspondre a aquest període, i possiblement les del sostre de la unitat P han d’assignar-se al magdalenià superior/final .
El sostre dels dipòsits atribuïts al plistocè dels sectors P i T són afectats per una discordança sedimentària i cultural sobre la qual reposa la unitat M. Aquests paquets es componen de sorres amb clasts angulosos i subangulosos dipositades per corrents d’aigua i caigudes gravitacionals de clasts de la paret de l’àbric. S’han identificat diversos nivells arqueològics que, per les seves característiques tecnotipològiques, corresponen al paleolític superior recent (MIS 2). De moment no podem ser més precisos sobre aquest conjunt que hem identificat en les últimes campanyes d’excavació.
Cal assenyalar que per sobre de la unitat M s’instal·la la se- qüència de l’holocè -N-, la qual s’ha identificat en el sector Plataforma i que destaca per la creació de múltiples fases d’estabulació i l’excavació reiterada del substrat per a la crea- ció de fosses d’emmagatzematge i fogueres, i que dóna com a resultat una seqüència estratigràfica complexa derivada de la instal·lació de comunitats agricultores-pastores a partir del neolític antic (figura 2C). Aquestes primeres fases, que co- rresponen a l’epicardial i al neolític mitjà, són poc conegudes i conformen un palimpsest de baixa resolució del qual s’han obtingut diverses datacions de fosses i fogars. El registre ar- queològic associat a aquesta fase és bastant escàs. Tanmateix, en el neolític final, l’abric es converteix en un espai amb di- versos usos. Un primer moment correspon a la utilització del sector P amb una zona d’hàbitat, en el qual s’identifiquen 33 estructures domèstiques (fogars, forats de pal i fosses) i que de forma radiomètrica es poden ubicar a l’interval 5500-5100 cal BP (Mora et al., 2011).
Per sobre d’aquestes ocupacions, l’àrea va ser utilitzada per estabular bestiar, especialment ovicàprids. A la zona d’esta- bulació s’hi han realitzat 8 làmines primes de micromorfolo- gia en què s’identifiquen microfàcies de cendres d’excrement d’herbívors i d’excrements carbonitzats i rubefactats, així com la incorporació de sorres fines i graves d’escorrentia. Aquest estudi permet identificar almenys 11 esdeveniment de crema d’excrements, a fi de condicionar el lloc en previsió de futures visites.
Per conèixer el ritme de sedimentació d’aquests nivells d’esta- bulació, es van datar mostres de la base i el sostre de cada ni- vell per 14C AMS. Aquests estrats denominats Nb i Nd1 estan separats per uns significatius lapses temporals. Nb és un dipò- sit que es forma durant almenys 400 anys calendàrics (3320- 3720 calBP) i és erosionat per un nivell de sorres tractives a la part superior (figura 5).
Entre Nb i Nd1, el radiocarboni adverteix una llacuna tempo- ral d’almenys 700 anys (3960-4620 calBP) que correspon a un cicle de sorres tractives registrades de forma discontínua al llarg del perfil, aspecte que denota una intensa circulació hí-
drica que pot haver erosionat el sostre de Nd1. Possiblement en aquestes condicions l’estabulament de bestiar en aquest sector del jaciment no era possible.
A partir de les dates obtingudes en sostre i base (on es reco- neix un altre nivell erosiu per circulació hídrica), podem es- tablir que el tram conservat d’Nd1 oscil·laria als voltants de 600 anys calendàrics (4620 – 5270 cal BP). La datació obtingu- da en el sostre del nivell següent restringeix aquest interval temporal, de manera que es pot proposar que aquest dipòsit representaria uns 350 anys solars (entre 4700 – 5050 cal BP).
Tanmateix, aquest interval ha de ser considerat com una edat mínima, ja que la seva part superior està afectada per l’erosió (figura 5).
Per sota d’aquesta seqüència es desenvolupa un altre di- pòsit d’estabulació (Nd3) que s’iniciaria al voltant del 5050 calBP i en que s’intercalen esdeveniments d’ocupació que corresponen amb el neolític mitjà i l’epicardial. Sobre aquest nivell sedimentari, actualment no es disposa d’informacions d’ordre geològic ni micromorfològic precises, però en l’àm- bit arqueològic s’observa un canvi en l’ús d’aquest espai de l’abric, en què es documenta un conjunt d’ocupacions amb 33 estructures arqueològiques (fogars, forats de pal i fosses d’emmagatzematge).
Les fases culturals identificades dins d’aquesta seqüència s’han realitzat a partir del registre radiomètric que es compon de 19 datacions 14C AMS, algunes de dirigides a detectar els límits estratigràfics al sostre i a la base dels dipòsits. Igualment, s’han obtingut datacions sobre carbons recuperats en fogars i en un cas a partir de glans en una fossa. Un segon element és el registre ceràmic, que no és excessivament abundant però que ha permès identificar un fragment epicardial, i sobretot ceràmiques del neolític final amb motius decoratius Veraza.
Pensem que aquest moment està representat, d’una banda, per una sèrie d’ocupacions amb un caràcter domèstic amb diversos fogars excavats en el subsòl i, d’una altra, pel fet que a sobre d’aquesta fase se superposa la Nd2. En el nivell d’es- tabulació superior, s’han recuperat fragments de molt petita dimensió amb decoracions campaniformes, i que s’adscriuen al nivell Nb.
Una inferència rellevant que deriva de Nd2 i Nb és que aquests nivells configurats per la reiterada acumulació d’excrements, que en ocasions són cremats intencionadament, tenen con- tinuïtat en planta al llarg d’una superfície de més de 50 m2. Sospitem que el nivell Nd2 continua i es correlaciona amb els nivells d’estabulació detectats en el sector T, a més de 20 m en línia recta cap al SW. És a dir, suggereixen la instal·lació d’un gran tancat d’ovicàprids a l’abric.
Les dimensions d’aquests dipòsits antropogènics permeten interrogar-nos sobre possibles mecanismes de circulació re- gional de ramats que es podrien concentrar a la Cova Gran, per configurar un únic grup que seria traslladat cap al Pirineu axial. De la mateixa manera, el Pla de Lleida és tradicional- ment una zona de pastures d’hivern, tal com s’ha assenyalat en nombroses ocasions. Proposem que aquestes pràctiques d’agrupació de ramats podrien estar a la base de la construc- ció de vies de transhumància regional que connecten la De- pressió de l’Ebre i les valls d’estiu al Pirineu, utilitzades fins a èpoques recents.
Per aquests motius, els resultats inicials que provenen de l’ex-
cavació d’aquest sector introdueixen nous elements de dis- cussió a l’hora d’analitzar els orígens de la pastura al nord-est de la península Ibèrica, en un moment en el qual es proposa la consolidació de la manera de vida agropastora relacionada amb la revolució que suposa la introducció dels productes se- cundaris (Polo Díaz et al., 2014).
CONCLUSIONS
La dificultat per construir una seqüència contínua a la Cova Gran de Santa Linya està essent superada a partir de la infor- mació arque-estratigràfica dels sectors Rampa, Transició i Pla- taforma. Una inferència de la dinàmica de formació de la Cova Gran de Santa Linya és la seva complexitat, en ser el resultat de la interacció entre les caigudes gravitacionals de la paret de l’abric, la topografia del dipòsit i els processos erosius, així com l’acumulació de sediments antropogènics a la platafor- ma central de l’abric.
La conseqüència directa de l’activitat d’aquests processos de formació és l’estratigrafia inversa que presenta el dipòsit, en què les ocupacions més antigues apareixen a la zona més ele- vada del dipòsit. La presència de grans blocs a la zona oest (figura 2B) protegeixen la conservació d’aquests nivells més antics, que possiblement s’estenien cap a l’interior de l’abric, però que no s’han preservat.
Aquests processos provoquen que el sector Rampa es com- porti com un jaciment independent del que es desenvolu- pa dins de la cavitat, i en el qual s’han conservat les ocupa- cions més antigues, relacionades amb el final del MIS3, entre 50.000-35.000 anys aproximadament. Tanmateix, aquesta fase no es conserva a l’interior de l’abric, en la qual es regis- tren ocupacions humanes que coincideixen amb el LGM i, posteriorment, amb l’holocè mitjà.
Una característica comuna a aquestes ocupacions arqueològi- ques és que apareixen localitzades en determinades zones de l’abric com una dispersió espacial prèvia i que estan delimita- des per processos destructius relacionats amb la formació del dipòsit. Això implica que s’ha de descartar la possibilitat de documentar una ocupació contínua en tota la superfície de l’abric. Tanmateix, aquests espais poden ser reutilitzats pos- teriorment. De fet, es poden donar ocupacions amb crono- logies diferents amb una mateixa posició altimètrica. Aquest fenomen ha pogut ser observat en el sector Rampa, en què els nivells adscrits al LGM estan en contacte discordant amb les ocupacions del paleolític mitjà.
Juntament amb aquestes qüestions relacionades amb la ca- racterització dels processos de formació, que són essencials per analitzar la dinàmica de funcionament de la Cova Gran de Santa Linya com un dipòsit amb cronologies molt variades, és molt rellevant el llegat cultural recuperat en aquest jaciment, ja que articula línies de recerca destacades en l’actual discus- sió científica. Algunes d’aquestes han estat citades en aquest article i s’han començat a analitzar de forma detallada.
Assenyalem el paper actiu que actualment té la Cova Gran en el debat sobre les causes relacionades amb la desaparició dels neandertals i si en aquest procés l’aparició dels humans moderns és un agent rellevant. Hem de tenir en compte que actualment la Cova Gran és l’únic jaciment del vessant sud pirinenc que proporciona pistes relacionades amb aquesta qüestió. La contextualització dels canvis detectats en la se-
qüència del sector R són clau per interrogar-nos sobre el sig- nificat de la «transició» paleolític mitjà/superior en el nord-est de la península Ibèrica i en el Mediterrani Occidental.
La caracterització de les adaptacions dels caçadors-recol·lec- tors durant el LGM, i possiblement durant el tardioglaciar és una altra línia que es comença a perfilar en aquest jaciment.
En els últims anys assistim a un important increment de llocs atribuïts al magdalenià ubicats al Pirineu i, especialment, a l’entorn de les primeres serres del Prepirineu d’Osca i Lleida que ajudaran a reconstruir la forma de vida d’unes persones que van viure sota unes condicions climàtiques extremada- ment exigents. Les seqüències magdalenianes identificades en els sectors T i P de la Cova Gran contenen elements clau per caracteritzar tècnicament i organitzativament l’evolució d’aquesta fase cronocultural, que podria representar la ins- tal·lació humana de forma contínua a la conca de l’Ebre.
Finalment, les informacions que deriven dels estudis dels ni- vells relacionats amb la configuració d’un sistema agrícola i ramader mixt i complementari que defineix l’agricultura tra- dicional mediterrània és una hipòtesis que a la Cova Gran ha de ser demostrada. Les actuals dades disponibles ens inclinen a pensar que la ramaderia, i possiblement l’articulació de ru- tes de transhumància, són rellevants per explicar l’ús d’aquest jaciment. Caldria aprofundir en l’estudi d’aquesta explicació, ja que el desenvolupament d’aquesta activitat no pot deslli- gar-se de l’agricultura, complementarietat que es troba en la base del funcionament de la manera de vida camperola.
Totes aquestes qüestions són essencials per analitzar la presència humana al vessant sud del Pirineu, àrea geogràfica en què estem presenciant un important increment de troba- lles arqueològiques i que en els pròxims anys es traduirà en un notable increment d’informació, tant quantitativament com, especialment, qualitativament, sobre la presència dels primers pobladors en aquesta zona. En aquesta història que s’està escrivint pensem que la Cova Gran haurà de jugar un paper privilegiat per analitzar les trajectòries dels diversos grups humans que van ocupar aquest abric durant els darrers 50.000 anys.
AGRAÏMENTS
L’excavació de la Cova Gran de Santa Linya s’inscriu en el projecte “poblament humà al prepirineu oriental durant el plistocè superior i holocè” del Servei d’Arqueologia i Pa- leontologia de la Generalitat de Catalunya. Al mateix temps, també hi col·labora el Ministeri d’Economia i Competitivitat amb (HAR2013-42338-P). Aquesta és una contribució al grup Cultura Material i Comportament Humà (SGR-0729). Agraïm als organitzadors de les Primeres Jornades d’Arqueologia i Pa- leontologia de Ponent la seva invitació a participar en aquesta publicació. Miquel Roy Sunyer (FI-DGR2012) y Xavier Roda Gi- labert (FPIMICINN) són beneficiaris de beques d’investigació.
BIBLIOGRAFIA
BENITO-CALVO, A.; MARTÍNEZ-MORENO, J.; MORA, R.; ROY, M.; RODA, X.
«Trampling experiments at Cova Gran de Santa Linya, Pre-Pyrenees, Spain: their relevance for archaeological fa- brics of the Upper–Middle Paleolithic assemblages». Jour- nal of Archaeological Science, 38 (2011), p. 3652-3661.
DE LA TORRE, I.; MARTÍNEZ-MORENO, J.; MORA, R. «Change and Stasis
2015 · PRIMERES JORNADES D’ARQUEOLOGIA I PALEONTOLOGIA DE PONENT | 59
in the Iberian Middle Paleolithic: Considerations on the Significance of Mousterian Technological Variability». Cur- rent Anthropology, 54 (S8) (2013), p. S320-S336.
INSTITUT CARTOGRÀFIC CATALUNYA, ICC (2004). Figuerola de Meià 328 1-1 (65-25). Mapa Geològic de Catalunya 1:25.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Barcelona.
INSTITUT CARTOGRÀFIC CATALUNYA, ICC (2008). Àger 327 2-1 (64-25).
Mapa Geològic de Catalunya 1:25.000. Institut Cartogràfic de Catalunya. Barcelona.
MARTÍNEZ-MORENO, J.; MORA, R.; DE LA TORRE SÁINZ, I. «La Cova Gran de Santa Linya i el poblament humà del vessant sud dels Pirineus al Plistocè superior i al Holocè». Tribuna d’Arqueo- logia 2007 (2007), p. 69-92.
MARTÍNEZ-MORENO, J.; MORA, R.; DE LA TORRE, I. «The Middle-to- Upper Palaeolithic transition in Cova Gran (Catalunya, Spain) and the extinction of Neanderthals in the Iberian Peninsula». Journal of Human Evolution, 58 (2010), p. 211- 226.
MARTÍNEZ-MORENO, J.; MORA, R.; DE LA TORRE, I.; BENITO, A. «The role of flakes in the early Upper Palaeolithic assemblage of Cova Gran de Santa Linya (Southeastern Prepyrenees, Spain)».
A: PASTOORS, M.; PERESANI, A. Flakes not Blades: The role of flake production at the onset of the Upper Palaeolithic in Europe.
Mettmann: Wissenschaftliche Schriften des Nanderthal Museums 5 (2012), p. 85-104.
MORA, R.; BENITO-CALVO, A.; MARTÍNEZ-MORENO, J.; GONZALEZ MARCEN, P.; DE LA TORRE, I.. «Chrono-stratigraphy of the Upper Pleis- tocene and Holocene archaeological sequence in Cova Gran (south-eastern Pre-Pyrenees, Iberian Peninsula)».
Journal of Quaternary Science, 26 (2011), p. 635-644.
MORA, R.; MARTÍNEZ-MORENO, J.; BENITO-CALVO, A.; ROY, M.; RODA, X.;
CASANOVA, J.; DE LA TORRE, I. «Roca dels Bous y Cova Gran: his- torias en torno a dos abrigos musterienses del Prepirineo de Lleida». A: FULLOLAI PERICOT, J.M. I FERRER PALMA, J.E. (2013).
Neanderthales en Iberia: Últimos avances en la investigación del Paleolítico Medio Ibérico. Màlaga: Servicio de Publicaci- ones/Centro de Ediciones de la Diputación de Màlaga, p.
101-126.
PIZARRO, J.; ROY, M.; RODA, X.; VEGA, S.; SAMPER, S.; PLASENCIA, J.; CA-
SANOVA, J.; LÓPEZ, M.; GONZÁLEZ-MARCÉN, P.; MARTÍNEZ-MORENO, J.;
MORA, R. «Nous elements de reflexió al voltant del pobla- ment del Prepirineu oriental al llarg del plistocè superior i l’holocè». A: DA.(2013). 3r col•loqui d’Arqueologia d’Odèn (el Solsonès) Darreres investigacions al Pre-Pirineu lleidatà 2009-2011, p. 17-26.
POLO DÍAZ, A.; MARTÍNEZ-MORENO, J.; BENITO-CALVO, A.; MORA, R. «Pre- historic herding facilities: site formation processes and archaeological dynamics in Cova Gran de Santa Linya (Southeastern Prepyrenees, Iberia)». Journal of Archaeolo- gical Science, 41 (2014), p. 784-800.
ROY SUNYER, M.; TARRIÑO VINAGRE, A.; BENITO-CALVO, A.; MORA, R.;
MARTÍNEZ-MORENO, J. «Aprovisionamiento de sílex en el Pre- pirineo Oriental durante el Paleolítico Superior: el nivel arqueológico 497C de Cova Gran (Santa Linya, Lleida)».
Trabajos de Prehistoria, 71 (2013), p. 1-22.
SAMPER CARRO, S. (2014). Patrones de subsistencia en la transicióin Paleolítico Medio-Superior en el nordeste peninsular. Depar- tament de Prehistòria, UAB: 329.
VEGA BOLÍVAR, S.; MARTÍNEZ-MORENO, J.; MORA, R. «Nous elements de
discussió en torn de l’espai magdalenià dels Prepirineus orientals:la Cova Gran de Santa Linya (les Avellanes, la Noguera)». A: DA. (2013) 3r col•loqui d’Arqueologia d’Odèn (el Solsonès) Darreres investigacions al Pre-Pirineu lleidatà 2009-2011, p. 9-16.
