3.1. Zones designades per a la captació d aigua destinada al consum humà

21  Descargar (0)

Texto completo

(1)

3. Registre de Zones Protegides

L’Article 6 de la Directiva determina la necessitat d’establir un registre de zones declarades objecte de protecció especial. A l’Annex IV i a l’apartat 1 de l’Article 7 de la mateixa Directiva s’especifiquen els diferents tipus de zones protegides que han d’integrar aquesI11t registre.

3.1. Zones designades per a la captació d’aigua destinada al consum humà

3.1.1. Aigües superficials

Segons la Directiva en aquest apartat cal considerar:

masses d’aigua utilitzades per a la captació d’aigua destinada al consum humà que

proporcionin una mitjana de més de 10 m3 diaris o que abastin a més de 50

persones, i

totes les masses d’aigua destinades en el futur a tal ús.

Les masses d’aigua de la Demarcació protegides per abastament s’han determinat a partir de la informació del Pla d’Abastament d’Aigua en Alta a Catalunya (PABCAT) que està elaborant l’Agència. Aquestes masses d’aigua es presenten a la Taula A.3.1.1 de l’Annex i al Mapa 3.1.1

(2)

Mapa 3.1.1. Masses d’aigua incloses al Registre de Zones Protegides per abastament.

3.1.2. Aigües subterrànies

L’abastament públic ha de satisfer els requeriments de l’aigua destinada a consum humà, tant en termes de qualitat com de protecció. Amb aquest objectiu, l’Agència està elaborant actualment el Pla d’Abastament de Catalunya (PABCAT) en el qual es disposarà d’un exhaustiu inventari de les captacions d’aigües subterrànies destinades a aquest ús. S’estima que la quantitat de punts d’extracció d’aigua subterrània per a abastament pot haver superat els 3000, tot i que molts d’ells poden no estar actius. Al Mapa 3.1.2. es mostren els punts inventariats fins

(3)

concentracions de punts es localitzen a les zones al·luvials i costaneres. Al nord del principat, a les zones pirinenques, la major part de les xarxes d’abastament es nodreixen majoritàriament del cabal de fonts.

A pràcticament totes les masses designades hi ha captacions d’aigua subterrània per a la producció d’aigua per abastament públic (amb l’excepció de la massa d’aigua del Delta de l’Ebre, núm. 53). Tanmateix, aquesta informació és susceptible de ser actualitzada amb el PABCAT en curs (Figura 3.2.2.).

(4)

A les Conques Internes de Catalunya s’estima que del total d’extraccions subterrànies, es

destinen a abastament aproximadament el 36% (uns 180 hm3/any) mentre que a les Conques

Intercomunitàries és de l’ordre del 29% (uns 20 hm3/any). Considerant tota Catalunya s’obté

que del total d’extraccions subterrànies, l’abastament suposa el 35% (al voltant d’uns 200

hm3/any). No obstant, per massa d’aigua aquests valors mostren percentatges molt diferents tal

i com es constata a la Taula 3.1.1.

Recents estudis avaluen que a Catalunya, aproximadament una quarta part (28%) dels cabals utilitzats per a l’abastament procedeix d’aigües subterrànies (a les Conques Intercomunitàries és de l’ordre del 40% i a les Conques Internes de Catalunya del 26%). Les proporcions però són variables en funció del tipus d’abastament i de la zona. Per exemple, a les masses d’aigua del nord de Catalunya l’abastament de les xarxes és fonamentalment d’origen subterrani mitjançant fonts i al Segre ho és d’origen superficial. A l’Ebre, per una altra part, els volums de fonts pròpies industrials són majoritàriament superficials.

Taula 3.1.1. Volums d’extraccions per a abastament a cada massa d’aigua i percentatge d’extraccions que es destina a abastament respecte les extraccions totals a la massa.

CODI NOM EXTRACCIONS ABASTAMENT (hm3/any). % de volum d’extraccions per abastament

01 Conca alta dels Freser i Ter 1,4 79,0

02 Conca alta del Fluvià 0,2 100,0

03 Conca alta de la Muga 0,1 26,3

04 Rieres al·luvials del Cap de Creus 0,4 93,0

05 Conca alta del Cardener i Llobregat 0,6 53,6

06 Empordà 1,9 14,7

07 Paleògens del Baix Ter 0,4 41,2

08 Banyoles 2,0 22,5

09 Fluviovolcànic de la Garrotxa 4,6 37,5

10 Plana de Vic - Collsacabra 7,5 74,0

11 Al·luvials de la Depressió Central i aqüífers locals 4,1 54,5

12 Prelitoral Castellar de Vallès-La Garriga-Centelles i aqüífers locals 4,5 91,8

13 Montseny-Guilleries 2,0 37,7

14 La Selva 4,7 19,5

15 Al·luvials de la Baixa Costa Brava 3,8 74,1

16 Al.luvials del Vallès 3,0 14,5

17 Detrític neògen i quaternari de Terrassa 0,1 9,1

18 Maresme 5,0 23,8

19 Gaià-Anoia 7,0 87,5

20 Bloc del Gaià – Sant Martí Sarroca - Bonastre 2,3 99,6

21 Detrític neogen del Baix Penedès 3,0 69,8

22 Al·luvials del Penedès i aqüífers locals 2,0 48,8

Con ques Inter nes de C atal un ya 23 Garraf 9,0 72,0

(5)

24 Baix Francolí 1,3 6,1

25 Alt Camp 2,3 16,7

26 Baix Camp 2,0 7,9

27 Prades - Alt Francolí 1,5 19,6

28 Llaberia - Prades meridional 0,8 72,1

29 Cardó - Vandellòs 4,4 41,7

30 Plana de la Galera - Montsià 1,0 6,2

31 Mesozoic dels ports i Montsià 7,0 20,9

32 Fluviodeltaic del Fluvià i la Muga 2,3 10,5

33 Fluviodeltaic del Baix Ter 14,0 55,6

34 Al·luvials de l’alta i mitjana Tordera 1,3 15,8

35 Al·luvials de la baixa Tordera i delta 25,5 69,0

36 Baix Besòs i Pla de Barcelona 4,0 16,7

37 Cubeta d’Abrera 14,9 66,8

38 Cubeta de Sant Andreu i Vall baixa del Llobregat 22,5 69,0

39 Delta del Llobregat 5,7 18,6

SUBTOTAL CONQUES INTERNES DE CATALUNYA 180,1 35,9

40 Massís Axial Pirenaic 2,9 54,0

41 La Cerdanya 1,1 50,9

42 Alt Urgell 0,8 51,9

43 Tremp-Isona 2,8 44,1

44 Cadí-Port del Compte 1,6 57,3

45 Serres Marginals Catalanes 0,6 12,6

46 Al·luvials del Segre mig 0,6 79,7

47 Al·luvials del baix Segre 0,3 12,8

48 Al·luvials de l’Urgell 0,4 10,6 49 Calcàries de Tàrrega 2,9 38,9 50 Priorat 0,5 18,5 51 Fossa de Mora 1,3 44,6 52 Al·luvial de Tortosa 4,6 68,4 Con ques Interc omun itàries 53 Delta de l’Ebre 0 0

SUBTOTAL CONQUES INTERCOMUNITÀRIES 20,4 29,3

(6)

3.2. Zones designades per a la protecció d’espècies aquàtiques significatives

des d’un punt de vista econòmic

S’han inclòs en aquest apartat les zones on es realitza un aprofitament amb una incidència econòmica significativa d’alguna espècie aquàtica.

El marc legal que regula aquest apartat el conformen les normatives especificades a la Taula 3.2.1.

Taula 3.2.1. Normatives relatives a les zones protegides per espècies d’interès econòmic.

Marc legal

Directiva 78/659/CEE del Consell, de 18 de juliol de 1978, relativa a la qualitat de les aigües continentals que requereixen protecció o millora per ser aptes per la vida dels peixos.

Real Decreto 927/1988, de 29 de julio, por el que se aprueba el Reglamento de la Administración Pública del Agua y de la Planificación Hidrológica, en el desarrollo de los títulos II y III de la Ley de Aguas. BOE núm. 209 de 31/8/1988.

Orden de 16 de diciembre de 1988, relativa a los métodos y frecuencias de análisis o de inspección de las aguas continentales que requieran protección o mejora para el desarrollo de la vida piscícola. BOE núm. 306 de 22/12/1988

Ordre del DARP de 16 de juliol de 1997, per la qual es regula la pesca de l’angula als rius Daró, Ter, Riuet, Fluvià, Muga i al rec del Molí i el grau de Santa Margarida. DOGC núm 2442 de 28/7/1997.

Ordre del DARP de 30 de Juliol de 1999, per la qual es regula la pesca de l’angula al delta de l’Ebre. DOGC núm 2953 de 16/8/1999.

Ordre MAB/91/2003, de 4 de març, per la qual s’estableixen les espècies objecte de pesca i es fixen els períodes hàbils i les normes generals relacionades amb la pesca a les aigües continentals de Catalunya per a la temporada 2003. DOGC núm. 3838 de 7/3/2003.

Ordre MAB/306/2003, de 18 de juny, per la qual es modifica l’Ordre MAB/91/2003, de 4 de Març, per la qual s’estableixen les espècies objecte de pesca i es fixen els períodes hàbils i les normes generals relacionades amb la pesca a les aigües continentals de Catalunya per a la temporada 2003. DOGC núm. 3921 de 9/7/2003.

Resolució de 21 de febrer de 1994, sobre declaració de terreny sotmès a règim cinegètic de caça controlada dels terrenys cinegètics d’aprofitament comú de les platges de l’illa de Buda. DOGC núm 1870 de 09/03/94

Resolució de 22 de novembre de 1994, sobre declaració de terreny sotmès a règim cinegètic de caça controlada dels terrenys cinegètics corresponents a l’antiga Àrea Privada de Caça T-10.242 El Garxal. DOGC núm 1986 de 16/12/1994

Resolució de 26 de setembre de 1997, per la qual es declaren sotmesos a règim cinegètic de caça controlada els terrenys cinegètics de la badia del Fangar. DOGC núm 2488 de 03/10/97.

Ordre de 21 de juliol de 1987, per la qual s’estableix un pla d’explotació del banc natural de tellerina (Donax sp.) de Roses. DOGC núm. 876 de 12/08/87.

Ordre de 13 de juny de 1994, per la qual s’estableix un pla d’explotació del banc natural de tellerina (Donax sp.) a Sant Carles de la Ràpita. DOGC núm 1913 de 27/6/94.

Ordre de 28 de gener de 1988, per la qual s’estableix un pla d’explotació del banc natural de petxina lluenta (Callista chione) localitzat a la zona compresa des del Masnou fins a Blanes. DOGC núm. 952 de 15/02/88.

Decret 291/1983, de 30 de juny, pel qual es regula la recollida de corall vermell a les aigües interiors del litoral català. Real Decreto 1212/1984, de 8 de junio, por el que se regula la pesca de coral. BOE núm 152 de 26/06/1984.

Real Decreto 2090/84, de 10 de octubre, sobre clases de infracciones en la actividad de pesca de coral. BOE núm 277 de 19/11/1984.

Ordre de 25 de març de 1985, per la qual es desenvolupa el Reial Decret 1212/1984. BOE núm 76 de 29/03/1985.

Decret 389/2004, de 21 de setembre, pel qual es regula la pesca de corall vermell (Corallium rubrum) a les aigües interiors del litoral català. DOGC núm. 4234 de 07/10/2004.

Ordre ARP/171/2005, de 20 d’abril, per la qual s’estableixen mesures complementàries de regulació de l’extracció de corall al litoral de Catalunya. DOGC núm 4371 de 26/04/2005

(7)

A partir de les consultes realitzades a la Federació Catalana de Pesca i als tècnics de la Direcció General d’Activitats Cinegètiques i Pesca Continental del Departament de Medi Ambient i Habitatge, s’ha estimat oportú considerar com a zones protegides dins d’aquest apartat:

els trams fluvials declarats com a zones de truites; les àrees on es permet la pesca de l’angula;

l’embassament de Riba-roja degut a la importància econòmica que hi té la pesca esportiva i

les zones del delta de l’Ebre on es practica de forma regulada la caça d’aus aquàtiques.

En l’àmbit de les aigües costaneres de Catalunya s’han tingut en compte les espècies d’interès econòmic per a les quals existeixen àrees definides de regulació de la seva explotació.

Segons la normativa pesquera recollida del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca, les zones designades dins l’àmbit de les aigües costaneres són:

els bancs naturals d’explotació pesquera de tellerina (Donax trunculus) a Roses i al delta de l’Ebre;

els bancs naturals d’explotació pesquera de lluenta (Callista chione) a la zona del Maresme i

la zona de pesca regulada de corall vermell (Corallium rubrum).

Les zones de protecció i les espècies per les quals han estat designades es presenten a la Taula A.3.2.1 de l’Annex i al Mapa 3.2.1.

(8)

Mapa 3.2.1. Zones de protecció per espècies aquàtiques d’interès econòmic.

3.3. Masses d’aigua declarades d’ús recreatiu

La Directiva Marc de l’Aigua inclou en aquest apartat les masses d’aigua declarades d’ús recreatiu, entre les quals destaca les zones declarades com a aigües de bany en el marc de la Directiva 76/160/CEE. Aquesta directiva està actualment en revisió i s’espera que sigui derogada en els propers mesos per una nova directiva europea relativa a la qualitat de les aigües de bany, de la qual actualment ja existeix una proposta sobre la que s’està treballant. El marc legal que regula aquest apartat el conformen les normatives especificades a la Taula 3.3.1.

(9)

Taula 3.3.1. Normatives relatives a les masses d’aigua protegides per usos recreatius.

Marc legal

Directiva 76/160/CEE del Consell, de 8 de desembre de 1975, relativa a la qualitat de les aigües de bany.

Real Decreto 734/1988, de 1 de julio, por el que se establecen normas de calidad de las aguas de baño. BOE núm. 167 de 13/07/1988

Resolució de 19 de gener de 1995, de la Junta d'Aigües, sobre la classificació dels embassaments compresos en les conques internes de Catalunya pel que fa a les possibilitats que presenten per a la navegació i l'ús de banys. DOGC núm. 2012 de 15/02/1995

Resolució MAH/3367/2004, de 18 de novembre, per la qual es modifica la Resolució de 19 de gener de 1995. DOGC núm. 4279 de 14/12/2004

A l’hora de declarar zones protegides per usos recreatius s’han tingut en compte: Zones de bany en aigües marines i epicontinentals

Embassaments i trams fluvials on és permès algun tipus de navegació Trams aptes per a la pràctica del piragüisme i el ràfting

La informació referent a aquest darrer punt s’ha extret principalment del document “Normes de navegació a piragüisme en trams fluvials de la conca catalana de l’Ebre (Segre, la Noguera Pallaresa i la Noguera Ribagorçana) i del riu la Garona” (Agència, 2003f). De tots els trams aptes pel piragüisme recollits en el citat document, al Mapa 3.3.1 s’hi han reflectit només els que no corresponen a espais de la Xarxa Natura 2000 declarats específicament per protegir hàbitats aquàtics.

Pel que fa a la navegació, a més dels embassaments on els organismes competents (ACA; CHE) contemplen algun tipus de navegació recreativa, s’ha inclòs també el tram de l’Ebre entre Ascó i la desembocadura, donada la important proliferació d’oferta d’activitats recreatives i més en concret de piragüisme i creuers que s’hi ha establert en els darrers anys.

(10)

Mapa 3.3.1. Punts de la xarxa de vigilància d’aigües de bany de l’Agència i embassaments i trams fluvials on es realitzen usos recreatius.

3.4. Zones sensibles pel que fa als nutrients

Segons la Directiva Marc de l’Aigua en aquest tipus de zones protegides s’inclouen les zones sensibles pel que fa als nutrients, entre elles:

les zones vulnerables en virtut de la Directiva 91/676/CEE,

(11)

3.4.1. Les zones vulnerables en virtut de la Directiva 91/676/CEE

El marc legal que regula aquest apartat el conformen les normatives especificades a la Taula 3.4.1.

Taula 3.4.1. Normatives relatives a les zones vulnerables.

Marc legal

Directiva 91/676/CEE del Consell, de 12 de desembre de 1991, relativa a la protecció de les aigües contra la contaminació produïda per nitrats en l’agricultura

Real Decreto 261/1996, de 16 de febrero, sobre protección de las aguas contra la contaminación producida por los nitratos procedentes de fuentes agrarias. BOE núm. 61 de 11/03/1996

Decret 283/1998, de 21 d'octubre, de designació de les zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries. DOGC núm. 2760, de 6/11/1998

Decret 476/2004, de 28 de desembre, pel qual es designen noves zones vulnerables en relació amb la contaminació de nitrats procedents de fonts agràries.

El Reial decret 261/1996, de 16 de febrer, de transposició de la Directiva 91/676 CEE, estableix les mesures per prevenir i corregir la contaminació de les aigües continentals i litorals causada pels nitrats de fonts agràries, i atribueix a les comunitats autònomes la designació de zones vulnerables, enteses com aquelles superfícies territorials l'escorrentia i filtració de les quals afecti o pugui afectar la contaminació per nitrats dels cossos hídrics anteriorment esmentats. A Catalunya aquestes àrees vulnerables es designaren mitjançant el decret 283/1998, de 21 d'octubre, seguint les regulacions de la Directiva 91/676/EEC. Els 204 municipis afectats per

aquesta designació en total sumen una superfície a Catalunya de 3764 km2. Recentment s’ha

aprovat el decret i 476/2004, de 28 de desembre on s’han revisat les zones vulnerables i amplia

la zona amb 105 municipis. L’àrea afectada per aquesta ampliació suposa 2560 km2, de

manera que a Catalunya actualment, les zones declarades vulnerables en relació a la

(12)

Figura 3.4.1. Masses d’aigua subterrània amb la superposició de les zones vulnerables a la contaminació per nitrats d’origen agrari.

3.4.2. Les zones declarades sensibles en el marc de la Directiva 91/271/CEE

El marc legal que regula aquest apartat el conformen les normatives especificades a la Taula 3.4.2.

(13)

Taula 3.4.2. Normatives relatives a les zones sensibles.

Marc legal

Directiva 91/271/CEE del Consell, de 21 de maig de 1991, sobre el tractament de les aigües residuals urbanes

Directiva 98/15/CE de la Comissió de 27 de febrer de 1998 per la qual es modifica la Directiva 91/271/CEE, de 21 de maig, del Consell en relació amb determinats requisits establerts en el seu annex I, sobre el tractament de les aigües residuals urbanes Directiva 75/440/CEE, de 16 de juny, relativa a la qualitat requerida per a les aigües superficials destinades a la producció d'aigua potable en els Estats Membres

Real Decreto-Ley 11/1995, de 28 de diciembre, por el cual se establecen las normas aplicables al tratamiento de las aguas residuales urbanas. BOE núm. 312 30/12/1995

Resolución de 25 de mayo de 1998, de la secretaría de Estado de Aguas y Costas, por la cual se declaran “zonas sensibles” en las cuencas hidrográficas intercomunitarias. BOE núm 155 30/06/1998

Resolució MAB/124/2002, d’11 de gener, per la qual es dóna publicitat a la relació de les zones sensibles corresponents a les conques internes de Catalunya i de les zones sensibles per eutrofització potencial en les zones costaneres. DOGC núm. 3566 de 01/02/2002

La designació de zones sensibles a les conques internes de Catalunya vigent en l’actualitat inclou pràcticament tots els trams de la xarxa fluvial, amb l’excepció de l’eix del Besòs i dels trams mitjans i baixos dels seus principals afluents, del tram final del Llobregat des de Sant Feliu de Llobregat i d’alguns trams de rieres litorals. A les conques intercomunitàries, estan declarats com a sensibles tots els trams fluvials de la conca de l’Ebre a Catalunya. A les conques de la Garona i la Sènia, per contra, no hi ha declarada cap zona sensible. A les zones costaneres, la normativa vigent considera sensibles les masses d’aigua de transició de les badies de El Fangar i de Els Alfacs.

La designació de zones sensibles es troba actualment en procés de revisió, tant a les conques internes de Catalunya com a les conques intercomunitàries. L’estat d’aquest procés de revisió, força avançat, fa pensar que les zones designades com a sensibles al conjunt de Catalunya poden variar de forma molt significativa en un futur proper.

(14)

Mapa 3.4.2. Zones sensibles i vulnerables a Catalunya.

3.5. Zones designades per a la protecció d’hàbitats o espècies

En aquest apartat la DMA contempla les zones en les quals el manteniment o la millora de l’estat de les aigües constitueixi un factor important per a la protecció d’hàbitats o espècies, incloent-hi els punts de la Xarxa Natura 2000 pertinents designats en el marc de les Directives 92/43/CEE i 79/409/CEE. Caldrà tenir en compte, a més, les masses d’aigua susceptibles d’una especial protecció per la seva singularitat o raresa dins l’àmbit de les conques internes i intercomunitàries de Catalunya.

El marc legal que regula aquest apartat el conformen les normatives especificades a la Taula 3.5.1.

(15)

Taula 3.5.1. Normatives relatives a les zones designades per a la protecció d’hàbitats i espècies.

Marc legal

Directiva 92/43/CEE del Consell, de 21 de maig de 1992 relativa a la conservació dels hàbitats naturals i de la fauna i flora salvatge

Directiva 97/62/CEE del Consell, de 27 d’octubre de 1997, per la qual s’adapta al progrés científic i tècnic la Directiva 92/43/CEE Directiva 79/409/CEE del Consell, de 2 d’abril de 1979, relativa a la conservació de les aus silvestres

Directiva 97/49/CE de la Comissióde 29 de juliol de 1997 per la qual es modifica la Directiva 79/409/CEE

Decret 328/92, de 14 de desembre, pel qual s’aprova la Normativa del Pla d’Espais d’Interès Natural. DOGC núm 1714 de 01/03/1993

Ordre MAB/138/2002, de 22 de març, per la qual s’aprova el Pla de conservació de la llúdriga. DOGC núm. 3628 de 3/05/2002 Decret 259/2004, de 13 d’abril, pel qual es declara espècie en perill d’extinció la gavina corsa i s’aproven els plans de recuperació de diverses espècies. DOGC núm 4112 de 14/04/2004.

Llei 3/198, de 4 de març, de protecció dels animals. DOGC núm. 967 de 18/03/1988

Ordre MAB/306/2003, de 18 de juny, per la qual es modifica l’Ordre MAB/91/2003, de 4 de Març, per la qual s’estableixen les espècies objecte de pesca i es fixen els períodes hàbils i les normes generals relacionades amb la pesca a les aigües continentals de Catalunya per a la temporada 2003. DOGC núm. 3921 de 9/7/2003

Ordre MAH/293/2005, de 16 de juny, per la qual s’estableixen mesures de regulació de l’extracció de corall vermell (Corallium rubrum) en l’àmbit marí del parc natural del Cap de Creus. DOGC núm 4418 de 04/07/2005

Ordre ARP/171/2005, de 20 d’abril, per la qual s’estableixen mesures complementàries de regulació de l’extracció de corall al litoral de Catalunya. DOGC núm 4371 de 26/04/2005.

Ordre de 31 de juliol de 1991, per a la regulació d'herbassars de fanerògames marines. DOGC núm. 1479 de 12/08/91

3.5.1. Protecció d’hàbitats

S’han tingut en compte tots els espais inclosos en la Xarxa Natura 2000, com a zones de protecció d’hàbitats vinculats directament a normatives comunitàries (Directives 92/43/CEE i 79/409/CEE). De forma diferenciada s’han considerat aquells espais del PEIN que no formen part de la Xarxa Natura 2000. Es tracta d’espais que, tot i no estar directament vinculats a normativa comunitària, gaudeixen d’un cert estatus de protecció emparat en normatives autonòmiques, i són susceptibles de ser incorporats a la Xarxa Natura 2000 en futures revisions. De la mateixa manera, s’han tingut en compte les zones de l’Inventari de Zones Humides de Catalunya no incloses a la Xarxa Natura 2000, tot i que en aquest cas resta

(16)

La Taula 3.5.2 presenta els hàbitats protegits de les masses d’aigua costaneres i de transició. Al Mapa 3.5.1 es mostren totes les zones incloses per a la protecció d’hàbitats a Catalunya.

(17)

Taula 3.5.2. Correspondència entre masses d’aigua costaneres i de transició i hàbitats protegits.

Massa

d’aigua Nom Hàbitat Tipus de protecció

Conques Internes

Masses d’aigua costaneres

C1 Portbou - Llançà Praderies fanerògames marines Fanerògames marines C2 Badia de El Port de la Selva Praderies fanerògames marines Fanerògames marines

C3 Cap de Creus Cap de Creus Xarxa Natura 2000

C4 Badia de Cadaqués Cap de Creus PEIN

C5 Cap Norfeu Cap de Creus Xarxa Natura 2000

C6 Canyelles Cap de Creus Xarxa Natura 2000

C7 Roses – Castelló d'Empúries Aiguamolls de l’Alt Empordà Praderies fanerògames marines

Xarxa Natura 2000 Fanerògames marines C8 Sant Pere Pescador - Fluvià Aiguamolls de l’Alt Empordà Xarxa Natura 2000 C10 Montgrí - illes Medes El Montgrí-Illes Medes Xarxa Natura 2000 C11 Torroella de Montgrí - el Ter Riberes del Baix Ter

Praderies fanerògames marines

Xarxa Natura 2000 Fanerògames marines

C12 Pals Riberes del Baix Ter Xarxa Natura 2000

C14 Begur - Blanes Muntanyes de Begur, Massís de les Cadiretes Castell-Cap Roig

Praderies fanerògames marines

Xarxa Natura 2000 PEIN

Fanerògames marines C15 Blanes - Pineda de Mar Praderies fanerògames marines Fanerògames marines C16 Pineda - Mataró Praderies fanerògames marines Fanerògames marines C17 Mataró - Montgat Praderies fanerògames marines Fanerògames marines C18 Montgat - Badalona Praderies fanerògames marines Fanerògames marines

C23 Sitges Praderies fanerògames marines Fanerògames marines

C24 Vilanova i la Geltrú Praderies fanerògames marines Fanerògames marines C25 Cubelles- Altafulla Praderies fanerògames marines Fanerògames marines C26 Tarragona Nord Litoral de Torredembarra

Praderies fanerògames marines

Xarxa Natura 2000 Fanerògames marines C27 Tarragona - Vila-seca Praderies fanerògames marines Fanerògames marines C28 Cap de Salou Praderies fanerògames marines Fanerògames marines C29 Salou - Cambrils Praderies fanerògames marines Fanerògames marines C30 Cambrils – Mont-roig del Camp Praderies fanerògames marines Fanerògames marines C31 Vandellós i l'Hospitalet de l'Infant Litoral Meridional Tarragoní Xarxa Natura 2000

(18)

3.5.2. Protecció d’espècies

S’han tingut en compte aquelles espècies autòctones de la Demarcació que depenen directament del medi aquàtic, incloses a l’Annex II de la Directiva 92/43/CEE i a l’Annex I de la 79/409/CEE, i que compten amb un pla específic de conservació o recuperació aprovat mitjançant una normativa vigent. Les espècies en aquesta situació són la llúdriga (Lutra lutra), el fartet (Aphanius iberus), el samaruc (Valencia hispanica), el bitó (Botaurus stellaris), la gavina corsa (Larus audouinii) i el corall vermell (Corallium rubrum). En concret s’han inclòs en aquest apartat els àmbits territorials definits en cada un dels plans. De forma diferenciada s’han considerat els trams de reserva genètica de truita que també suposen un àmbit de protecció amb recolzament normatiu (Ordre MAB/306/2003) per una espècie que depèn directament de l’aigua. El tractament diferenciat es deu al fet que la truita no està inclosa al llistat d’espècies de l’Annex II de la Directiva 92/43/CEE.

Les Taules A.3.5.1 i A.3.5.2 de l’Annex mostren respectivament les zones de protecció per espècies considerades en normatives comunitàries i pels trams de reserva genètica de truita declarats mitjançant l’Ordre MAB/306/2003 del Departament de Medi Ambient.

(19)
(20)

3.6. Aqüífers amb normes específiques de gestió

El Decret 328/1988, de l'11 d'octubre estableix normes de protecció i addicionals en matèria de procediment en relació amb diversos aqüífers de Catalunya (Figura 3.6.1.). Les àrees

registrades per aquest Decret a Catalunya ocupen un total de 3053 km2 i formen part dels

aqüífers que s’indiquen a la Taula 3.6.1.

Taula 3.6.1. Aqüífers inclosos al Decret 328/1988. NOM AQÜÍFER

Aqüífer del Delta dels rius Fluvià i Muga Aqüífers del Baix Ter

Aqüífers de la Fossa de Palafrugell Aqüífer s de les rieres d'Aubí i Calonge Aqüífer del Riudaura

Aqüífer de l'Alt Maresme Aqüífer de la Riera d'Argentona Aqüífer Carme-Capellades Aqüífer del Baix Maresme Aqüífers del Delta del Besòs

Aqüífer Sant Martí Sarroca-Marmellà

Aqüífer de la Plana de l'Ampolla-Perelló-l'Ametlla de Mar Aqüífer de la riera de Santa Coloma

Aqüífer de l’al·luvial del Tordera Mitja Aqüífers del Baix Tordera

Aqüífers del Baix Camp - Mont-roig Aqüífers de la Cubeta d'Abrera Aqüífers del Baix Francolí Aqüífers de l'Alt Camp Aqüífer del Baix Penedès Aqüífers del Bloc del Gaià

Aqüífer de la Cubeta de Sant Andreu de la Barca Aqüífer de la Vall Baixa i Delta del Llobregat

(21)

Figure

Actualización...

Referencias

Related subjects : Masses d’aigua