Itinerari legal i properes passes en l’ús de les varietats
resistents a Catalunya
Xoán Elorduy Vidal
Jornada tècnica PATT en línia
Vilafranca del Penedès, 11 de febrer de 2021
Varietats resistents per hibridació a malalties
fúngiques en vinya a Catalunya: avenços i
Index
1. Situació en l’entorn europeu
2. Normativa
Objectiu UE 2030.
- 50 % reducció fitosanitaris en vinya
- 20 % reducció de fertilitzants químics
-
25 % d’increment de la superfície en ecològic
- Una de les eines per assolir aquests objectius
son
les
varietats
autoresistents
a
malalties
fúngiques.
- +
120 varietats resistents a l’UE
- Itàlia:
- 32 varietats inscrites al seu Registre nacional
- 600 ha plantades (705,000 ha totals)
- 2015 primeres inscripcions
- 2020, 13 noves varietats
- Autoritzades per vins IGP, amb determinades
restriccions.
-
Un sistema d’autorització de varietats semblant a
l’espanyol.
- França:
- 3 var. inscrites. 6 en procés per vins IGP.
-
S’incorporaran (?) a les DO amb certes
restriccions.
- Alemanya:
- 5 per vins IGP .
Regulació de les varietats en la normativa
vitivinícola
L’extensa legislació que regula el sector vitivinícola fa
referència a les varietats de raïm en diversos aspectes.
En considerem dos com a principals:
•Comercialització de plantes de vinya
•Regulació del potencial de producció i del mercat
Producció i comercialització de plantes de vinya
DIRECTIVA 2002/11/CE, de 14 de febrero
por la cual se modifica la Directiva 68/193/CEE referente a la comercialización de los materiales de multiplicación vegetativa de la vid y se deroga la Directiva 74/649/CEE.•Objectius de la modificació
•Permetre la lliure circulació de material de multiplicació de vinya en la Comunitat.
•Avaluar i si s’escau, permetre noves tècniques de producció
DIRECTIVA 2002/11/CE, de 14 de febrero
•Cada estat membre establirà un catàleg de les varietats de raïm admeses oficialment per la certificació i pel control dels materials de multiplicació estàndard en el seu territori.
•Cada estat membre vetllarà perquè les varietats admeses en els altres estats membres s’admetin
també per la certificació i pel control en el seu propi territori, sense perjudici del que estableix l’OCM del vi en el Reglament (CE) 1308/2013 de 17 de desembre.
REAL DECRETO 208/2003, de 21 de febrero,
por el que se aprueba el Reglamento técnico de control y certificación de plantas de vivero de vid.•Adapta la normativa espanyola a les novetats aportades per la Directiva 2002/11/CE
• Article 6(extracte)
•6.1: només es podran comercialitzar les varietats inscrites en el registre de varietats comercials de vinya.
•6.2: també s'admetrà la comercialització de les varietats inscrites en els registres dels altres estats membres, sense perjudici del que disposa el Reglament (CE) 1493/1999
REAL DECRETO 208/2003, de 21 de febrero
•Article 7: en aquest article es defineixen les condicions per l’admissió de varietats en el registre de varietats comercials. Es fa referència a exàmens oficials en què es valora si la nova varietat és diferent, estable i suficientment homogènia.
•Els controls necessaris per determinar aquests aspectes de cada varietat es troben a la Directiva 72/169/CEE de 14 d’abril, i s’actualitzen a la Directiva 2004/29/CE de 4 de març.
Catàleg varietats admeses
als ESTATS MEMBRES
Llista varietats comercials de
plantes de vinya a ESPANYA
REGLAMENTO (CE) nº 1308/2013 del Parlamento y
del Consejo de 17 de diciembre de 2013
por el que se establece la organización común del mercado vitivinícola•Els estats membres classificaran les varietats de raïm destinades a la producció de vi.
•En aquesta classificació, els estats membres mencionaran les varietats de raïm aptes per la producció de cadascun dels
VQPRD del seu territori, varietats que només podran pertànyer a l’espècie Vitis vinifera. (punt 1 a iv Subsecció 2, art. 93)
REGLAMENTO (CE) nº 1308/2013 del Parlamento y del Consejo de 17 de diciembre de 2013
•Només podran ser plantades, replantades o empeltades a la CE, destinades a la producció de vi, les varietats de raïm que figurin a la classificació. Aquesta restricció no s’aplicarà a les varietats utilitzades en investigacions i experiments científics.
•Les superfícies plantades amb varietats de raïm destinades a la producció de raïm que no es mencionin a la classificació hauran d’arrencar-se, excepte en el cas de que la producció es destini exclusivament al consum familiar del viticultor. Els estats membres adoptaran les mesures necessàries per controlar aquesta excepció.
REAL DECRETO 1338/2018 (art. 30),
por el que se regula el potencial de producción vitícola•Estableix els criteris de classificació de les varietats de raïm (extracte):
•Totes les varietats contemplades en la classificació han d’estar incloses en el registre de varietats comercials de vinya per Espanya, o en els catàlegs oficials dels altres estats de l’UE.
REAL DECRETO 1338/2018 (art. 30)
•S’inclouran com a autoritzades aquelles varietats que pertanyin a Vitis vinifera o al seu creuament amb d’altres
del gènere vitis, i de les que s’obtingui un vi cabal i comercial.
•Es consideraran com a varietats de conservació vegetal, que per antiguitat, interès i adaptació local sigui aconsellable la seva conservació.
REAL DECRETO 1338/2018
•defineix a les CCAA com a administració competent per fer la
classificació de les varietats de raïm en el seu àmbit territorial
•determina el deure de col·laboració de les comunitats autònomes en comunicar al MAPA les modificacions en la classificació, i aquest es compromet a la publicació de les modificacions al BOE •Queden prohibides la plantació o empeltat de varietats de vinya no inscrites en la classificació. Aquestes restriccions no seran d’aplicació a les varietats utilitzades en investigacions i experiments científics.
REAL DECRETO 1338/2018 y RD 536/2019
•L’annex XX concreta els exàmens per l’aptitud el cultiu de les varietats de raïm.
•A l’annex XXI es fa la relació de la classificació de les varietats de raïm.
DECRET 365/1984 de 4 de desembre, sobre requalificació de varietats de “Vitis vinifera L.” a l’àmbit territorial de Catalunya.
•L’article primer fa una classificació de les varietats paral·lela a les classificacions establertes posteriorment i ja comentades.
•Article quart (extracte): Solament es podrà autoritzar la implantació de varietats que estiguin sotmeses a estudi i experimentació per la seva característica vitícola i enològica, en parcel·les no superiors a 1 hectàrea per viticultor, les quals estaran directament controlades pels serveis tècnics de l’INCAVI
• Article cinquè: la Direcció General de Producció i Indústries Agro-alimentàries (del DARP) podrà procedir a la requalificació d’una varietat a una categoria superior o inferior, atenent a criteris tècnics, previ informe dels serveis tècnics de l’INCAVI, i escoltant, quan escaigui, el Consell regulador corresponent
• La investigació de varietats experimentals pot
ser iniciativa de:
– Administració
• INCAVI: Col·leccions
• DARPA: Servei d’assessorament vitícola
– Consells reguladors de Denominacions d’origen
• Punt 5.3 del reglament: El Consell Regulador proposarà a l’INCAVI l’assaig de les
noves varietats de Vitis vinifera que sobre la base de les parcel·les experimentals, microvinificacions, anàlisis fisicoquímiques i organolèptiques dels vins obtinguts, es comprovi que els raïms produeixen mostos de qualitat aptes per a l’elaboració de vins protegits. L’INCAVI resoldrà les experimentacions i autoritzarà, si escau, la inclusió de les noves varietats al Reglament del Consell Regulador de la DO.
• La inclusió de varietats als reglaments necessita informes tècnics de
comportament agronòmic i enològic de la varietat.
• A Catalunya competència de l’INCAVI.
• Seguiment de mínim 5 i màxim 7 anys. Protocol INCAVI:
– Seguiment vegetatiu
– Sensibilitat a plagues i malalties
– Producció
– Qualitat del most
– Potencial enològic
• Vinificació
• Caracterització analítica
• Tast
Catàleg varietats admeses
a cada ESTAT MEMBRE
Llista varietats comercials de
plantes de vinya a ESPANYA
Classificació a cada
COMUNITAT
Classificació de les varietats a la CA de Catalunya: RD536/2019
Agudelo, Chenin Blanc, B. Airén, B.
Alarije, Subirat Parent, B. Albariño, B. Alcañon, B. Bobal, T. Cabernet Franc, T. Cabernet Sauvignon, T. Carignan blanc, B. Chardonnay, B. Coromina, B. Forcada, B.
Garnacha Blanca, Lladoner Blanco, B. Garnacha Peluda, T.
Garnacha Roja, Garnacha Gris, T. Garnacha Tinta, Lladoner, T
Garnacha Tintorera, T. Garro, Mandò, T. Gewürztraminer, B. Giro Ros, B Godello, B. Graciano, T. Macabeo, Viura, B. Malbec, T
Malvasía Aromática, Malvasía de Sitges, B.
Mazuela, Carinyena, Samsó, T. Merlot, T.
Merseguera, Sumoll Blanco, B. Monastrell, T.
Moneu, T. Morenillo, T.
Moscatel de Alejandría, B. Moscatel de Grano Menudo, B. Parellada, Montonec, Montonega, B. Pedro Ximénez, B. Petit Verdot, T. Picapoll Blanco, B. Picapoll Negro, T. Pinot Noir, T. Querol, T. Riesling, B. Sauvignon Blanc, B. Solana, B. Sumoll Tinto, T. Syrah, T.
Tempranillo, Ull de Llebre, T. Trepat, T.
Verdejo, B. Vinyater, B. Viognier, B
Xarello, Cartoixa, Pansal, Pansa Blanca, B Xarel·lo rosado, T.
Catàleg varietats admeses
a cada ESTAT MEMBRE
Llista varietats comercials de
plantes de vinya a ESPANYA
Classificació a cada
COMUNITAT
AUTÒNOMA
Relació a cada CONSELL REGULAGORVirosis. Selecció sanitària.
• Inspecció visual
• Mètode anàlisis enzimàtic ELISA:
– Mètode ràpid
– Los resultats negatius no son definitius.
• Indexatge oficial:
– S’utilitza una vitàcea com indicador, mitjançant empelt a la planta a diagnosticar. – Cada virus te un indicador específic.
– Detecta la presència de virus latents. – Son necessaris tres anys d’observació. – Mètode lent.
Metodologia: Descripció ampelogràfica
• Seguiment codis de descripció OIV-UPOV
• Tres moments de descripció (mínim)
– Floració
– Entre quallat i verol (Creixement vegetatiu complert)
– Raïm madur.
• Ampelometria
• Observació diferents anys
• Ampelografia oficial: observació de diverses varietats en un mateix
punt
Metodologia: Anàlisi molecular
• Tècniques moleculars basades en l’anàlisi de regions d’ADN
• Qualitats
– Ràpida
– Independent de l’ambient
– Independent del cicle biològic
– Alta repetibilitat i reproductibilitat
– Disponibilitat de bases de dades
• Possibilitat de contrast i comparació de resultats amb bases
de dades internacionals
• Utilitats
– Identificació, distinció i autentificació de varietats
– Investigació sobre l’origen
– Parentiu
– Relacions amb altres varietats (distàncies genètiques)
– Solució a problemes de sinonímies i homonímies
Metodologia: Anàlisi molecular
• Primera fase d’anàlisis (2001-2006)
– 6 microsatèl·lits
– Electroforesis amb gels
VVMD 5 VVMD 6 VVMD 7 330 pb 250 pb 200 pb 150 pb 100 pb
• Segona fase d’anàlisis (2007 - ...)
• 20 microsatèl·lits
• Electroforesis capil·lar
(analitzador genètic)
1B11a 1B11b B01a B01b H54a H54b N73a N73b P31a P31b P60a P60b Q52a Q52b M7a M7b S2a S2b M24a M24b
184 184 289 293 166 168 262 262 188 194 322 326 83 87 236 240 129 139 207 207
M25a M25b 4F31a 4F31b N16a N16b V67a V67b M21a M21b M32a M32b M27a M27b M28a M28b M5a M5b V37a V37b
236 252 166 178 149 151 358 370 247 253 248 254 180 188 232 254 230 234 157 159
