Entre els mesos de desembre del 2005 i març del 2006 es duen a ter-me les obres de millora de la il·lumi-nació pública dels voltants de l’estadi del Camp Nou, així com també la millora de la seva accessibilitat per a persones amb mobilitat reduïda mitjançant la construcció de guals. Les obres permetran la renovació in-tegral de tota la xarxa d’il·luminació pública d’aquests espais, incloent-hi totes les canalitzacions i les unitats de fanals. Aquesta actuació forma part del Pla de millora integral dels carrers de la ciutat, el qual fou apro-vat l’any 2004. Gràcies a aquest Pla, entre el 2005 i el 2007 s’hauran dut a terme actuacions de millora inte-gral de l’espai públic en tots els bar-ris de Barcelona.
Millora d’enllumenat i guals a
l’entorn urbà del Camp Nou
Jocs i contes perquè gent
gran i infants es coneguin
Els guals son un dels elements que es milloren.
PROGRAMA
El Districte ha
endegat un projecte
intergeneracional
OBJECTIU
Que les persones
grans i els nens
s’entenguin
MITJANS
L’escriptura i la
il·lustració de contes i
una festa de Nadal
Pàg. 3
Pàg. 5
E N T R E V I S TA Pàg. 8
Antoni Pallarés
Exconseller de les Corts i Medalla d’Honor de Barcelona
“He aconseguit que
hi hagi una sala
cultural oberta
cada diumenge”
PLE DEL DISTRICTE Pàg. 4
Informe del pressupost del 2006
P O L I E S P O R T I U Pàg. 7
Les Corts inaugura
la I Challenge
Escolar de Cros
S E R V E I P Ú B L I C Pàg. 6
Subvencions
a entitats
El mes de gener s’inicia el termini per sol·licitar-ne
E Q U I PA M E N T S Pàg. 6
L’Auditori de
les Corts fa 10 anys
LES CORTS
B A R C E L O N A
S U P L E M E N T D E L D I S T R I C T E I D E L S B A R R I S • G e n e r 2 0 0 6
LES CORTS
B A R C E L O N AATENCIÓ AL CIUTADÀ
Oficina d’Atenció al Ciutadà (OAC) Districte Pl. Comas, 18.
Telèfon d’informació 010
(preu.: 0,55 euros + IVA /cada 3 minuts o fracció). Telèfon del Civisme 900 226 226 Síndica de Greuges de Barcelona 93 413 29 00 Ronda Sant Pau, 43-45, 3r.
CENTRES CÍVICS I CULTURALS
Centre Cultural les Corts 93 291 64 62 Dolors Masferrer, 33-35.
Centre Cultural Riera Blanca 93 448 04 99 Riera Blanca, 1-3.
Centre Cívic Can Deu 93 410 10 07 Pl. Concòrdia, 13.
Centre Cívic Joan Oliver 93 339 82 61 “Pere Quart”
Comandant Benítez, 6.
Casal de Barri de la Mercè 93 448 05 17 Torrent de les Roses, 41.
Casal de Barri Sant Ramon Cardenal Reig, 32.
BIBLIOTEQUES
Biblioteca de Les Corts- 93 499 31 07 Miquel Llongueras
Riera Blanca, 1-3.
Biblioteca Can Rosés 93 419 19 29 Deu i Mata, 57.
SERVEIS SOCIALS
Oficina de Serveis Personals 93 291 49 64 Gandesa, 10, 1r 1a.
Centre Serveis Socials Zona Est 93 291 64 63 Dolors Masferrer, 29-31.
GENT GRAN
Casal Sant Ramon 93 334 83 53 Cardenal Reig, 11 bis.
Casal de Les Corts 93 291 64 88 Dolors Masferrer, 33-35.
Casal de Gent Gran 93 339 71 68 Joan Oliver “Pere Quart”
Comandant Benítez, 6.
Casal i Residència 93 439 41 41 de Gent Gran Montnegre
Montnegre, 25.
Centre de Dia Àgora 93 490 22 87 Comtes de Bell-lloc, 180.
Centre Educacional 93 430 47 20 Fundació ACE-Alzheimer
Marquès de Sentmenat, 35-37.
Aviparc Centre de Dia 93 339 59 08 Comtes de Bell-lloc, 189-195.
Centre de Dia Sant Ramon 93 440 93 63 Fundació Santa Eulàlia
Cardenal Reig, 32.
ALTRES SERVEIS
Aula d’Extensió Universitària 93 410 10 07 per a la Gent Gran-Est
Pl. Concòrdia, 13.
Aula d’Extensió Universitària 93 448 04 99 per a la Gent Gran-Oest
Riera Blanca, 1-3.
Centre Espai i Convivència 93 224 48 23 Anglesola, 29.
Arxiu Municipal de Districte 93 291 64 32 Dolors Masferrer, 29-31.
Punt d’Informació i Atenció
a les Dones (PIAD) 93 291 64 91 Dolors Masferrer, 29-31.
C. de Normalització Lingüística 93 491 27 97 Guitard, 17.
SEGURETAT
U.T. Guàrdia Urbana Les Corts 93 291 49 80 Les Corts, 25.
Comissaria Mossos d’Esquadra Travessera de les Corts, 319-321.
Emergències Guàrdia Urbana 092 Emergències Mossos d’Esquadra 088 Cos Nacional de Policia 091
SERVEIS URGENTS
Telèfon únic d’emergències 112 Urgències sanitàries 061
Bombers 080
SALUT
CAP Les Corts 93 227 55 90 Mejía Lequerica, s/n.
CAP Montnegre 93 495 58 85 Montnegre, 8-12.
Centre de Salut Mental 93 419 09 19 Infantil i Juvenil
Numància, 107-109.
Centre de Salut Mental 93 227 56 67 Infantil i Juvenil
Mejía Lequerica, 1.
Hospital Casa de la Maternitat 93 227 56 00 Sabino Arana, 1.
FARMÀCIES
www.farmaciesdeguardia.com
I N F O
Ú T I L
t
W
L ’ A G E N D A
www.bcn.es/publicacions [email protected]
Divendres 20 de gener
El rossinyol de l’emperador
A les 18 h. Bib. Les Corts-M. Llongueras (Riera Blanca, 1-3)
Contacontes a càrrec de la companyia Framis Von Po-rat, dins el cicle Petit Format de Lletra Petita.
Diumenge 22 de gener
Màxim risc
A les 12 h. C. Cultural Les Corts (Masferrer, 33-35)
Espectacle de pallassos per la Cia. La Banda sobre l´amor i el retrobament d´una parella ( la Rita i el Ringo).
Dimarts 14 de febrer
Contes de l’Alcoià
A les 17.30 h. Bib. Can Rosés (Deu i Mata, 57)
Narracions. Dins el cicle Sac de rondalles.
Diumenge 19 de febrer
Queremos ser marineros
A les 12 h. C. Cultural Les Corts (Masferrer, 33-35)
Teatre i titelles. Dos vailets es llancen al mar a la recerca d´aventures. De la companyia Teatro El Puente de Cuba.
Diumenge 22 de gener
Alexis i su ashé
A les 18.30 h. Centre Cívic Joan Oliver “Pere Quart” (Comandant Benítez, 6)
“Amarrao, agarrao”. Música cubana per ballar. Veus, saxo alt, guitarra, piano, baix i percussió cubana)
Diumenge 19 de febrer
Cobla Sant Jordi-Ciutat de Barcelona
A les 18.30 h. Centre Cívic Joan Oliver “Pere Quart” (Comandant Benítez, 6)
Clàssics i contemporanis de la sardana .
Dijous 19 de gener
Quan la natura es torna imatge
A les 20 h. Centre Cívic Can Deu (pl. de la Concòrdia, 13)
A càrrec de Rafael López i Segura.
Dijous 9 de febrer
Poca broma amb el canvi climàtic
A les 20 h. Centre Cívic Can Deu (pl. de la Concòrdia, 13)
Xerrades amb un toc d’humor sobre temes ambientals.
Diumenge 15 de gener i 5 de febrer
La Nina
A les 18.30 h. Centre Cultural Les Corts (Masferrer, 33-35)
Una dona, ja a la vellesa, fa balanç de la seva vida, amb els trets positius i els negatius. Autora: Montserrat Cornet. A càrrec de la companyia L’Espiga de les Corts.
Divendres 27 de gener
Tap Olé
A les 22 h. Centre Cultural Les Corts (Masferrer, 33-35)
Espectacle que fusiona la música espanyola i el claqué. Direcció i coreografies: Guillem Alonso i Roser Font.
Dissabte 28 i diumenge 29 de gener
Un dels últims vespres de carnaval
Ds. a les 21 h; dg. a les 18.30 h. Centre Cultural Les Corts (Masferrer, 33-35)
Un sopar de carnaval on l’únic personatge que porta careta és qui menys la necessita. Companyia L’Esfera.
Divendres 3 de febrer
Tracing ( Petjades)
A les 22 h. Centre Cultural Les Corts (Masferrer, 33-35)
Dansa contemporània de la Cia. Pan Luz y Mantequilla sobre les relacions entre objectes, memòria i espai físic.
Del 12 de gener al 2 de febrer
Pessebristes de Les Corts
C. Cívic Joan Oliver “Pere Quart” (Comandant Benítez, 6)
Autors: Germans Castells.
Del 23 de gener al 3 de febrer
Amazonas
Centre Cívic Can Deu (pl. de la Concòrdia, 13)
Exposició de tècnica mixta a càrrec de Maria La Placa.
Fins al 29 de gener
L’Art Nouveau
CaixaForum (av. Marquès de Comillas, 6-8)
Mostra de pintures, escultures i objectes d’art que el marxant Siegfried Bing va exposar a la galeria parisina L’Art Nouveau a finals del segle XIX.
Fins al 28 de febrer
Einstein 1905, cent anys de física
CosmoCaixa (Teodor Roviralta, 47)
Demostració del que hi ha darrera de les seves aporta-cions científiques i aplicaaporta-cions pràctiques com el GPS, l’energia nuclear o la ressonància magnètica.
Una publicació de l’Ajuntament de Barcelona. Consell d’Edicions i Publicacions:Ferran Mascarell, Enric Casas, Irene Pagès, Alfredo Jorge Juan, Màrius Robert, Joan Conde, Glòria Figuerola, Joan A. Dalmau, Oriol Balaguer, Josep M. Lucchetti, José Pérez Freijo. Director:Enric Casas. Director editorial:José Pérez Freijo. Director de continguts: Joan Àngel Frigola. Relacions Institucionals:Joan Ariza. Redacció:Gerard Maristany, Felicia Esquinas, Carmen Anfosso, Núria Mahamud, Pilar Fernández, Daniel Venteo, Pere S. Paredes, Josep Maria Contel, Joan Anton Font, Dolors Roset, Beatriu Sanchís, Daniel Romaní, David Sabaté, Gemma Gálvez. Coordinació general:
Jaume Novell. Coordinació de fotografia:Rafael Escudé.Fotografia:Antoni Lajusticia, Pepa Álvarez, Cristina Diestro, Josep Maria Contel, Luis Clua, Julio Parralo, Manel Socias, Laura Llach, Jordi Hernández, Arxiu Municipal del Districte. Disseny: Subirà i Associats.Maquetació i preimpressió:Agustín Viguera, Cristina Vidal. Edició WEB:
Miquel Navarro. Producció:Joan Isern, Maribel Baños. Impressió:Mateu Press, SA. Manipulació:General Servei, SA. Distribució:M. Àngels Alonso i Serveis de Correus.
P.F.
A
mb aquest projecte in-tergeneracional es ptén trencar amb aquesta re-lació gairebé exclusiva de cuidadors i persones de qui s’ha tenir cura i posar en contacte, mitjançant activi-tats festivoeducatives, gene-racions que, de vegades, no s’entenen. El projecte es de-senvolupa, de moment, a través de dos pro g rames municipals diferents: la Fes-ta de Nadal Intergeneracio-nal, que es va celebrar per primera vegada el passat 28 de desembre, i “Els gransfem contes per als nens i les nenes ”, que j a ha ting ut dues edicions.
La I Festa de Nadal Intergene-racional va consistir en la par-ticipació conjunta dels grans i els petits en les activitats pre-vistes: tallers (de punts de lli-bre, de carioques, maquillatge de pallassos, de música...), jocs tradicionals, ball i xocola-tada. En principi, per assistir-hi, es demanava com a condi-ció que totes les persones grans hi anessin acompanya-des per un infant i que els nens hi acudissin acompanyats per una persona gran.
En el programa “Els grans fem contes per als nens i les ne-nes”, es tracta que gent gran escrigui contes i els nens, gene-ralment de 4t d’ESO, els il·lus-trin. Es desenvolupa al llarg d’uns mesos. Durant aquest mes es comença a fer la convo-catòria entre els casals d’avis de les Corts, perquè les perso-nes que vulguin participar-hi comencin a escriure. Per això compten amb l’ajut d’un moni-tor que els explica quina és l’es-tructura d’un conte. El tema és lliure, però generalment expli-quen d’on han vingut ells, és a dir, es basa en les seves
vivèn-cies. Cap al mes de març ja es distribueixen els primers con-tes entre els centres escolars públics i concertats que s’han adherit a la proposta, i els nens i nenes comencen a fer els seus dibuixos. En la segona edició es va estrènyer més el vincle entre els narradors i els il·lus-tradors amb unes visites als col·legis en què els avis explica-ven els seus contes i responien les preguntes dels nens. L’expe-riència serveix també perquè els professors comentin amb els alumnes l’estructura i l’ob-jectiu dels contes. Cap al final de maig i principi de juny,
coin-cidint amb la Jornada de Gent Gran, es fa una exposició amb
tots els treballs que hi han participat.
En la darrera edició celebrada fins ara, s’hi van presentar dot-ze contes contes i van partici-par-hi cinc grups d’alumnes de les escoles Sant Ramon No-nat, Sagrat Cor, Solc i el CEIP Les Corts.
Els casals i les escoles s’apropen per fer activitats conjuntes.
El Districte ha posat en marxa un
projecte intergeneracional que té
com a objectiu que les persones
grans i els infants de les Corts es
coneguin més enllà d’una relació
de cuidadors
Accions inèdites perquè la gent
gran i els nens s’entenguin
C I U TA D A N S O P I N E N
M. José Soler
Oficinista
Els avis poden donar als nens molt afecte i amor, i això no es dóna a les escoles. És molt necessari avui en dia. Els avis són els que poden estar més estona amb els infants, els va bé a tots dos.
Maria Tort
Administrativa
S’haurien de fer més activitats d’aquest tipus perquè els avis estan sols i els nens cada vegada tenen menys contacte amb ells. D’aquesta manera, la gent gran se sent útil i els nens poden aprendre moltes coses.
Genís Méndez
Jubilat
Els infants són el dia de demà, s’han de fer coses amb ells. Tinc vuit néts i un petit de disset mesos que no para. Ja sóc una mica gran per jugar amb ell, però m’agrada quan fem coses junts.
Jaume Chaure
Jubilat
Jo ja estic tot el dia amb els néts. Al matí em porten el petit i després d’esmorzar i de dinar anem a donar una volta. A la tarda vaig a buscar els altres a l’esco-la i els porto a fer activi-tats extraescolars.
Juan Antonio Poveda
Jubilat
Estoy de acuerdo con todo lo que sea más relación entre abuelos y nietos. No creo que escriba un cuento, pero afortunadamente tengo bastante contacto con mis nietos.
Dolors Gràcia
Mestra
Jo ho he viscut i és meravellós veure la reacció tant per part dels nens com per part dels avis. S’estableixen uns lligams molt macos. És com si els avis tor-nessin a ser nens i els nens cuidessin els avis.
Q u è e n p e n s a , d e l e s i n i c i a t i v e s d e l ’ A j u n t a m e n t p e r a f a v o r i r l e s r e l a c i o n s e n t r e a v i s i n e n s ?
P L E D E L D I S T R I C T E
Beatriu Sanchís
E
n el darrer Plenari cele-brat el mes de desem-bre, la regidora del districte, Montserrat Ballarín, va co-mençar la sessió amb la lec-tura d'un informe de les principals actuacions de les últimes setmanes, entre les quals va destacar el des-plegament a la ciutat dels Mossos d’Esquadra i l’ho-menatge d’acomiadament que es va dedicar a la Policia Nacional. Ballarín va recor-dar el procés que s’ha seguit per cedir el solar que ocu-parà el nou Centre d’Atenció Primària Montnegre; també va informar del calendariper a peticions de subven-cions, que romandrà obert del 23 de gener al 23 de fe-brer, i del premi Bonaplata que ha atorgat el Museu de la Ciència a la publicació del
llibre Les Corts, Memòria del passat industrial, entre altres actuacions. La regidora va fer un ampli repàs sobre te-mes urbanístics i sobre el desenvolupament del
man-teniment total de diferents carrers, com Capità Arenas, Manila o Doctor Ferran, sense oblidar les obres que estan en curs als carrers d’E-varist Arnús, Caballeros o Cavallers, entre d’altres. Un dels assumptes prioritaris va ser l’informe sobre els pressupostos de 2006. La inversió total de l’Ajunta-ment és de 1.936 milions d’euros, dels quals el distric-te rebrà 16.117.139 euros (la qual cosa significa un in-crement del 7,2% respecte a 2005). S. Cadenas (PP) va expressar la seva disconfor-mitat amb els pressupostos, ja que, segons va declarar, “l’increment està per sota de la mitjana d’altres distric-tes”. J. Sisto (CiU) va dir que hi estava en contra perquè era “un pressupost vegeta-tiu”. D. Moreno (IC-V) hi va donar el seu suport perquè considerava que eren “uns pressupostos amb molta atenció a les persones”. C. Olivella (ERC) s’hi va decla-rar a favor dient que “hi ha hagut un increment molt positiu de l’estalvi de 500 milions que es podran inver-tir en els ciutadans”. Final-ment, J. L. del Pozo (PSC) s’hi va posicionar a favor “ja que són uns pressupostos progressistes i socials”.
Més informació:
Districte de les Corts Tel.010
www.bcn.es/lescorts
Les sessions es celebren cada dos mesos a la seu del districte.
L’increment dels
pressupostos
de 2006 respecte
a l’any 2005
és d’un 3,7%
Durant la celebració del Consell
Plenari, el passat 15 de desembre, es
va informar àmpliament sobre els
pressupostos de 2006 del territori
Informe sobre els pressupostos
de 2006 al Plenari del Districte
El Camp Nou
J. M. Contel
A L B U M H I S T Ò R I C
Estadi del Futbol Club Barcelona al començament de l'any 1961.
A final dels anys quaranta, el camp de les Corts, amb 60.000 espectadors de cabuda, havia tocat sostre. Per aquesta raó, el desembre de 1950 la Junta Directiva va comprar uns terrenys al costat de la travessera de les Corts, a tocar de la Maternitat, per a la construcció d’un nou estadi. Després d’un estira i arronsa amb l’Ajunta-ment de l’època, el 28 de març de 1954, davant de 60.000 persones, se'n va col·locar la primera pedra. Fi-nalment, el Camp Nou, obra dels arquitectes Francesc Mitjans Miró i Josep Soteras Mauri, amb col·laboració de Lorenzo García Barbón, amb una capacitat per a 93.053 espectadors, va ser inaugurat el 24 de setembre de 1957 amb un partit entre el FC Barcelona i l’equip de Varsòvia.
Amb motiu del Mundial-82, el camp es va remodelar i va ampliar la capacitat en 22.150 noves localitats, les quals, sumades a les inicials, donaven un total de 115.000 places. Uns anys més tard, el 1994, el camp va tornar a ser objecte d’una nova reforma, una obra que va rebaixar el nivell del terreny de joc 2,5 metres, desni-vell que es va aprofitar per ampliar les graderies baixes. La reforma va ocasionar la desaparició del fossat de se-guretat que el vorejava i de les localitats de peu que hi havia darrere dels gols. Finalment, entre 1998-99, les localitats de peu del lateral i dels gols de la tercera gra-deria es van convertir en seients i l'aforament es va que-dar en 98.787 places.
D.V.
L
es obres es duen a terme entre els mesos de de-sembre de l’any 2005 i el març del 2006. L’espai afectat per les obres inclou el carrer d’Arístides Maillol i les avin-gudes del Doctor Marañón i de Joan XXIII.Després de les obres, la xarxa d’enllumenat de la zona serà totalment nova. Les canalit-zacions s’hauran construït de bell nou i s’hauran renovat integralment tots els fanals inclosos en l’àrea d’actuació. No només millorarà la il·lu-minació pública, sinó també tots els guals, els quals a par-tir d’ara seran normalitzats amb la intenció de garantir que totes les persones amb mobilitat reduïda tinguin ga-rantida la seva llibertat de moviments. També s’esborra-ran les pintades de les
faça-nes. Aquests són alguns dels objectius que persegueix el Pla de millora integral de l’es-pai públic.
La millora dels voltants del Camp Nou és una de les recla-macions llargament espera-des tant pels veïns com per
les administracions. Ara, amb les actuacions de millora en l’enllumenat i l’accessibilitat de l’espai públic gràcies a la renovació de la xarxa d’enllu-menat i la millora de l’accessi-bilitat amb la construcció de nous guals normalitzats, es fa
un primer pas en aquest pro-cés de millora.
En el transcurs de les últimes dècades, en aquesta zona s’hi han establert alguns grans equipaments que l’han con-vertit en un espai de gran ac-tivitat ciutadana. Les facul-tats universitàries, les instal·lacions de l’estadi del FC Barcelona –estadi que en-guany celebra mig segle d’e-xistència–, el cementiri histò-ric de les Corts, equipaments hotelers, esportius i d’oci, en-tre d’alen-tres, garanteixen una gran activitat urbana en aquest indret. Tot això no ha impedit, però, que certs so-lars –la destinació dels quals encara no s’ha fixat– hagin quedat al marge de la urba-nització general.
N O T Í C I E S
f
Editat un DVD sobre l’Holocaust nazi
La Regidoria de Dona i Drets Civils de l’Ajuntament ha editat el DVD Com van viure els nens i nenes l’Ho-locaust,pensat com a element de suport a les escoles per a les lliçons sobre el genocidi nazi. El DVD és una aporximació al tràgic succés. L’activitat s’emmarca en el programa “10x10 Drets humans a la ciutat”. El DVD es repartirà a tots els centres escolars durant el segon trimestre 2005-2006.
Inscripcions als centres cívics
Aquest mes de gener es reinicien els cursos i tallers als centres cívics del districte. El territori disposa de quatre equipaments: Centre Cívic Can Deu, Joan Oli-ver-Pere Quart, Centre Cultural les Corts i Centre Cí-vic Riera Blanca. Els centres ofereixen un gran volum d’activitats adreçades a tots els públics, per a tots els gustos i al llarg de tot l’any. Per a més informació: www.bcn.es/lescorts
Concurs de Joves Intèrprets
Fins al 28 de febrer hi ha temps per formalitzar les inscripcions per participar en el Concurs Internacio-nal d’Interpretació per a Joves Intèrprets de Les Corts. Està previst que les bases estiguin enllestides aquest mes de gener. El certamen està adreçat a joves de 18 a 35 anys que es vulguin dedicar al món de la música clàssica. L’objectiu és donar suport als joves i ser una plataforma de referència musical.
Exposició sobre Federico Fellini
Fins al proper 21 de gener es pot visitar l’exposició fotogràfica “Ocho y Medio de Federico Fellini”, a càr-rec de Gideon Bachmann. La mostra es troba situada al recinte de l’Illa Diagonal (av. Diagonal, 557). L’en-trada és lliure i es pot visitar de dilluns a dissabte, de 10 a 22 hores. Per a més informació es pot consultar la pàgina web: www.bcn.es/lescorts
Es renoven l’enllumenat i els
guals de l’entorn del Camp Nou
El mes de març
acabaran les obres
de renovació de la
xarxa d’enllumenat
i l’accessibilitat
a l’entorn del
Camp Nou
Les atuacions
formen part del Pla
de millora integral
de l’espai públic
Aviat hi haurà nova xarxa d’enllumenat.
L’intercanvi entre veïns, essència del Banc Solidari.
El Banc Solidari amplia la seva oferta de serveis gratuïts
G.M.
P
er mitjà del veterà siste-ma “de boca a orella”, el Banc Solidari de Serveis Gra-tuïts de les Corts es va fent cada vegada més conegut. Es tracta d’una iniciativa veïnal nascuda el 1997 que pretén impulsar l’ajuda mútua entre els veïns de la zona de cara a solucionar necessitats que de vegades semblen una mun-tanya: repassar roba, cuidarnens, fer companyia, fer trà-mits burocràtics, resoldre problemes informàtics… El 2005, els voluntaris del Banc van fer uns 900 serveis i de cara al 2006 s’espera que arribin al miler. Els mateixos voluntaris que ofereixen ser-veis també en poden rebre. De tota manera, de les 171 perso-nes apuntades al Banc, actual-ment n’hi ha 80 que reben serveis, però que se’ls
conside-ra exempts de donar-ne cap, a causa d’incapacitats o de cir-cumstàncies especials que els ho impedeix. Per a aquest 2006, el Banc vol dinamitzar la seva feina. Crearà una pàgi-na web per tal de millorar la comunicació amb el barri. I a més d’ampliar serveis, els vo-luntaris podran gaudir de ta-llers en grups impartits pels mateixos voluntaris, com ara classes d’idiomes en grup.
“ M ’ E S T I M O E L M E U C A R R E R ”
A
J
ocland és un espai per a la diversió dels nens que també té en compte el benes-tar dels pares. Com diu l’eslògan d’aquest centre, que va obrir les seves portes al principi del 2004, és “un nou estil de parc infantil”. Mentre els nens juguen, els pares poden descansar a la cafeteria del parc. Els berenars, tant per als infants com per als pares, estan elaborats pel mateix personal de Jocland. Obren totes les tardes i els caps de setmana, matí i tarda. Només tanquenper Nadal, Any Nou, Reis i el mes d’agost. És un lloc ideal per celebrar festes d’aniver-sari, però també per a festes privades noc-turnes, com ara comunions o aniversaris de joves i adults. Hi trobem el Casal Jo-cland, on nens i nenes poden fer manuali-tats en el període de vacances escolars, als matins dels dies laborables. Jocland és l’es-pai ideal per compartir jocs i alegria.
Parc Infantil Jocland / C/Morales, 44
E L T A U L E L L
Un parc infantil que pensa en els infants i en els pares
Jocland pretén instaurar un nou estil de parc infantil.
Joan Anton Font
E Q U I P A M E N T S
Dolors Roset
L
’Auditori de Les Corts, el qual era, en el moment de néixer (1996), el més gran de tots els municipals, es va crear per donar resposta a les neces-sitats de les entitats i associa-cions del districte i també de la ciutat. L’objectiu era acollir ac-tes de difusió cultural i de par-ticipació mitjançant una pro-gramació estable.La coincidència d’aquest es-pai per a la projecció ciutada-na i l’interès de l’Institut de Cultura de Barcelona per res-pondre a les demandes dels ballarins de la ciutat, així com també la necessitat manifesta dels professionals de la dansa de tenir un espai per assajar i actuar, va fer que l’Auditori
s’especialitzés en dansa. A part de la programació de dansa, pensada per donar su-port a les companyies resi-dents, apropar nous públics a la dansa i consolidar una pro-posta estable en aquest aspec-te, a l’Auditori es fan cicles
d’es-pectacles infantils, teatre amb les cinc companyies residents i actes institucionals, com l’On-ze de Setembre i el Dia de la Dona. La sala també es lloga per a actes culturals. Amb una cabuda per a 170
persones, a l’Auditori, els di-vendres és el dia de la dansa i els diumenges el de les com-panyies de teatre per a adults. Un cop al mes també es pro-grama un espectacle infantil. En total, al 2006, hi haurà 22 actuacions de dansa, 9 espec-tacles infantils, 10 concerts i festes per a joves i 28 represen-tacions de teatre d’adults. No fa gaire, l’Auditori ha estat cablejat per tal d’adaptar-lo a les noves tecnologies. A partir del mes d’abril, i coincidint amb el desè aniversari, es pro-gramaran diversos espectacles commemoratius. El programa es farà saber en aquestes pàgi-nes un mes abans que comenci la celebració.
Més informació:
Auditori Les Corts C/ Masferrer, 33-35 T. 93 291 64 70
La sala està oberta a
tota mena de
propostes gestades al
barri o a la ciutat
Des de la seva inauguració, s’ha
especialitzat en el món de la dansa i ha
acollit entitats i associacions del barri
La sala de l’Auditori té un aforament per a 170 persones.
10 anys de dansa i d’una
programació estable a l’Auditori
S E R V E I P Ú B L I C
Redacció
A final de gener començarà el termini per demanar subvencions a l’Ajuntament de Barcelona. Tan bon punt s’engegui el procés, s’hi anunciarà el tema con-venientment. A partir de llavors, hi haurà un mes de temps per presentar els papers (explicació del pro-jecte per al qual es demana subvenció, fotocòpies de DNI, dades bancàries…).
Des de l’any passat, els diferents departaments mu-nicipals que atorguen subvencions han unificat el procediment al voltant d’unes bases conjuntes. De tota manera, els requisits legals continuen essent exigents, i per això caldrà prestar molta atenció a la documentació requerida per tal de no oblidar cap paper. El millor és començar consultant el web de l’Ajuntament, on es poden descarregar tots els for-mularis que caldrà omplir. En aquests mateixos do-cuments ja s’especifica la documentació que cal pre-sentar, la qual variarà segons el tema del projecte. Convé recordar que les subvencions no s’adrecen úni-cament a entitats, sinó també a grups de fet que acre-ditin la seva existència i un projecte prou fonamen-tat. Per tal de facilitar el tràmit i resoldre dubtes, l’Ajuntament posa a disposició de tothom equips d’a-tenció específics a tots els districtes i serveis munici-pals implicats. A la mateixa documentació que es des-carrega d’Internet, ja s’hi especifica on cal dirigir-se. Convé resoldre tots els dubtes aviat i no deixar la presentació dels papers per als últims dies, ja que se solen formar cues importants que es podrien evitar amb una mica de previsió. Com a criteri general, l’Ajuntament de Barcelona atorga subvencions per tal de promoure l’associacionisme i la cohesió social a la ciutat.
Els formularis especifiquen els papers que s’han de presentar.
Atenció: s’acosta el
P O L I E S P O R T I U
Pere S.Paredes
E
l Consell de l’Esport Escolar (CEEB), conjuntament amb els districtes de les Corts i de Sant Martí, ha creat la I Challenge Escolar de Bar-celona per a la promoció i la consoli-dació de la pràctica esportiva entre els escolars de Barcelona, en aquest cas la promoció del cros.Aquesta primera edició de la Challen-ge Escolar es compon de tres curses: la primera, el Cros Escolar de l’Uní, a les pistes d’atletisme de la Universitat el 4 de desembre; la segona, el Cros Escolar de Sant Martí, que es va fer el 18 de desembre al Parc del Poblenou-CEM Marbella, i l’última prova, el 21 de gener, el III Cros Escolar de les Corts, Campionat de Barcelona, al Parc de la Maternitat.
L’atleta amb més puntuació, un
cop sumats els seus resultats en les tres proves, serà el vencedor de la Challenge.
L’organització tècnica de cadascuna de les proves estarà supervisada per entitats com el Club Esportiu Univer-sitari, el Club d’Atletisme Canaletes o el Comitè d’Atletisme del Consell de l’Esport Escolar.
Per a Sandra Alonso, presidenta del Comitè d ’atletisme del CEEB, “aquestes proves són una eina molt bona per a la promoció de l'atletis-me en general i del cros en particu-lar a les escoles”.
“En aquesta cursa – explica Alonso – el recorregut és molt escaient per als infants, perquè no és gaire costerut i gens dur. Hem de tenir en compte que aquí trobarem atletes des dels 6 anys fins als 16”.
Per a Mayte López, del Club Espor-tiu Universitari, l’atletisme és l’esport més complet perquè “és l’activitat fí-sica bàfí-sica de tots els esports. Un nen
ha de començar a córrer i ha d’agafar una bona forma física per després passar a practicar un altre esport. El que més li agradi!”.
“El cros és una especialitat –conti-nua López– que no té gaire tradició dintre de la ciutat, ja que quasi sempre es corre pels afores. Totes aquestes iniciatives són les millors promocions del cros que es poden fer a Barcelona”.
Els 12 primers classificats de la Challenge (excepte en les categories juvenil 1988-89 i cadet 1990-91), en acabar el tercer cros, passaran directament a participar a la final dels Jocs Esportius Escolars de Ca-talunya, el 29 de gener de 2006.
Les Corts i Sant Martí són
els districtes encarregats
d’inaugurar la I Challenge
Escolar de
Cros-Barcelona Ciutat, tres
curses on els atletes han
de córrer sobre ciment,
gespa o per una pista
Els parcs del
Poblenou-CEM Marbella i el Parc
de la Maternitat,
són altres cites del cros
Hi participen atletes de 6 a 16 anys.
I Challenge Escolar de Cros, als
districtes de les Corts i Sant Martí
M U L T I M È D I A
TELEVISIÓ
Barcelona Televisió
“Hola Barcelona”
De dilluns a divendres, d’12.30 a 15.30. Canal 39 UHF i Canal 26 TDT
RÀDIO
COM Ràdio – 91.0 FM
Travessera de les Corts, 139. Tel. 93 508 06 00
PUBLICACIONS
Zona Alta
Juan de Sada, 48, entl. Tel. 93 339 32 00
Travessera
Revista de l’Associació de Veïns i Comerciants d’El Racó de les Corts. Riera Blanca, 1-3.
Tel. 93 440 47 57 [email protected]
Revista mensual informativa
Revista de l’Associació de Veïns del Barri de la Mercè. Torrent de les Roses, 64. Tel. 93 203 80 84
INTERNET
Tot l'oci de Barcelona
En aquest web hi ha la informació dels equipaments d'oci de Barcelona -entre els quals hi ha les platges, els parcs i jardins i les fonts de Montjuïc- i també de les activitats lúdiques i culturals que tenen lloc als museus, teatres, cinemes i centres cívics de la ciutat.
www.bcn.es
Els districtes de la ciutat al web bcn.es
El web bcn.es té un apartat que per-met fer una visita virtual a cadascun dels deu districtes de la ciutat. Així, en aquest apartat es pot triar la pàgina web del districte que es vol visitar fent un clic al mapa o sobre el nom del dis-tricte escollit. Al web de cada disdis-tricte, s'hi pot trobar tota mena d’informació relacionada, com ara els barris que l'in-tegren, la seva situació dins la ciutat, les activitats que s'hi celebren i els equipaments que té.
www.bcn.es/districtes/
w
El 19 de gener, l’Ajuntament de Barcelona li lliura una de les Me-dalles d’Honor del Districte. Com se sent amb aquest reconeixe-ment?
Va ser una gran sorpresa. No m’ho es-perava, ja que la meva feina com a conseller va acabar el 2003. Però m’ha omplert de satisfacció, perquè suposa un reconeixement dels vint anys que he treballat per al Districte i dins la tasca social.
A començament dels 70 comença a col·laborar amb el Partit Socialis-ta. Com van ser aquells primers anys en el món de la política?
Del 1975 al 1983, bàsicament vaig fer tasques d’organització política, que era molt més dura que avui dia.
Què vol dir?
Vivíem el dia a dia tots els militants, sense pensar aconseguir res a canvi. Era més vocacional.
Al 1983 és nomenat conseller,
però aleshores les Corts encara no era districte…
No. El 1985, quan es feia la nova dis-tribució de districtes a Barcelona, jo vaig ser l’abanderat perquè les Corts fos districte [es plantejava la integració a Sants], amb l’ajut del regidor Enric Vila, d’Unió Democràtica, que tot i no ser cortsenc va treballar molt per a les Corts i va ser un gran gestor. Amb la nova distribució, l’any 1988 vam acon-seguir crear la nova agrupació del PSC de les Corts, tot i que un any abans ja vam preparar les eleccions separats de l’agrupació de Sants.
Durant setze anys en l’oposició forma part de la Comissió de Cul-tura. Com van ser les relacions amb l’equip de govern?
Amb l'objectiu posat en les nostres ide-es socialistide-es, sempre vaig lluitar per portar-les al nostre terreny, però era difícil. Sempre vaig procurar que el tracte amb les entitats fos bo, i l’any 1994 vam presentar una proposta d’e-quipaments socioculturals al Plenari del Districte.
Què proposava aquest pla?
Vaig traçar el pla dins la Comissió de
Cultura quan era encara a l’oposició i hi proposava fer un equipament cul-tural a cada barri, perquè només tení-em el Centre Cívic de Can Deu. El 1995 el vam incloure en el programa de les eleccions i en van sortir tota la
resta d’equipaments actuals. Vaig aconseguir el meu somni: que cada diumenge a la tarda hi hagués una sala oberta al barri.
Es pot dir que s’ha acomplert al 100%? Quines mancances té en-cara el districte?
Crec que les Corts necessita un teatre amb una capacitat per a unes 300 per-sones i amb un escenari amb cara i ulls, perquè aquí hi ha molta afició al teatre i a la dansa. Tothom considera que ho hauria de fer la iniciativa privada, però s’ha de comprendre que la cultura
sem-pre és deficitària econòmicament.
Parlàvem abans de Can Deu. És un centre cívic al qual té un afecte especial, oi?
Va ser el primer equipament cultural que va tenir el districte, que era el més castigat, en aquest sentit, de tota la ciutat, i per això he triat aquest lloc per fer-me la foto d’aquesta entrevista. Amb l’Enric Vila i en Pasqual Maragall vam aconseguir que l’Hotel Sarrià, pro-pietari dels terrenys, ens donés la finca de Can Deu, que no deixava de ser una casa rural.
També va treballar per al distric-te dins del moviment veïnal. Ho podia fer compatible?
Vaig ser el fundador de l’Associació de Veïns del Camp Nou, però ho vaig dei-xar perquè era incompatible amb la meva tasca municipal.
S’ha retirat de la política o encara continua actiu d’alguna manera o altra?
L’edat i la salut em recomanaven fer un any sabàtic. Ara estic escrivint un llibre sobre el moviment socialista a les Corts durant la transició i em dedico a la “petita política” dins el partit.
E N T R E V I S T A
A n t o n i Pa l l a r é s
, e xc o n s e l l e r d e l e s C o r t s i M e d a l l a d ’ Ho n o r d e B a rc e l o n a
Antoni Pallarés al pati del Centre Cívic Can Deu.