Pla de residències universitàries : mesura de govern

Rl

Ajuntament

~

MESURA DE GOVERN

PLA DE RESIDENCIES UNIVERSITARIES

1. Barcelona centre universitari 1.1. Situació actual

1.2. Els objectius de la ciutat

2. La infrastructura d'acollida

2.1. Les residencies

3. Marc normatiu i propostes

3.1. Els equipaments

Annex: Conveni Ajuntament-Generalitat-Universitats

1. BARCELONA CENTRE UNIVERSITARI

1.1.

Situació actual

A Barcelona i la seva area metropolitana estan presents cinc universitats importants,

quatre d'elles públiques i una cinquena -la Ramon Llull- de l'església católica. Així mateix existeix una institució privada -la Universitat Internacional- de for98 menor dimensió, i una institució que treballa a l'espai virtual -La Universitat Oberta de Catalunya.

El nombre d'alumnes matriculats en el curs 1995-96 en aquestes universitats és el següent:

Total En centres ubicats a Barcelona

Universitat de Barcelona 75.045 75.045

Universitat Autónoma de Barcelona 36.879 935

Universitat Politécnica de Catalunya 37.422 23.366

Universitat Pompeu Fabra 6.288 6.288

Universitat Ramon Llull 8.606 8.606

Total 164.240 93.240

Les xifres d'estudiants matriculats expressen la importancia de Barcelona i l'area metropolitana com pla98 universitaria.

En els fulls següents es presenten dades de I'Anuari estadístic de I'Ajuntament de

Barcelona on es pot veure el detall de l'alumnat per centres.

Així mateix veiem que al llarg de la década s'ha donat un creixement sostingut que

representa globalment un 12% respecte les xifres de 1991. Del creixement

d'alumnes produil cal assenyalar que el 61% correspon a l'expansió de les dues

Cap. 5 Ensenyament. Anuari Estadistic de la Ciutat do Barcelona 1996

4.

Ensenyament universitari

1

Enseñanza

universitaria

4.1. Universitat de Barcelona. Alumnes. Curs 1995-96 1

Universidad de Barcelona. Alumnos. Curso 1995-96

Pla antic (1) Pla Nou. Nombre de criídits matriculats scumulats {2)

01ViSI6 TOTAL Total 1 r. Cicla 2n. Cicla

TOTAL 75.045 16.793 4.105

CIENCIES HUMANES 1 SOCIALS

rotal Belles Arts Folosofia =olologia Folologra alemanya Filología anglesa

=ilologia clássica

Folologra árab

Filologra hebrea =•tolog1a ca~atana

=o1o1og1a h1spanoca

=!lologoa francesa F1lologoa otaltana "1lologia portuguesa "1lologia gallega =oiología eslava

= ololog1a románica :>eografia 1 hostoria :>eogratia -lostona

iostoria de rArt

13.921 2.018 1.350 1.459 262 848 189 162 87 561 756 182 142 49 38 114 176 1.164 801 2.208 1.053

:.ntropologoa socoat 1 cultural 170

onguist1ca 73

:omplements de tormaC!Ó de la dJVisió 59

4.842 2.018 201 1.459 1.164 1.906 1.501

132 251

22

:IENCIES JURIOIOUES ECQNOMIQUES 1 SOCIALS Total

:. Economoques í Emprosarials

26.534 1.476

:=conomoa 1.971

.\dmonistraetó i OirecciÓ Empreses 4.999

nvesugactó Tecniques mercat 250

3ocoologoa 368

)rct 8.997

':studis Empresanals 5.910 >estió Admonistració Pública 386 -:óstadistica 296

:oenc1es actuarials i financere.s 140

:oéncres politiQues i do radmlmstració 138

~elac10ns laborals 1.016 :omplcments de lormació de la divisió 183

:nm1nologoa ' política cnminal (3) 178

,vesttgacró privada (3) 72

-studls 1mmoóolians 1 de la construcció (3) 154

IENCIES EXPERIMENTAL$ 1 MATEMATIOUES ·otal

·;srca

~cologra

-1atemátoques )uimoca

oologoa •ooqurmoca

ng1nycna geotagica (3) .ngonyeria electrónica

ngonycna química

:omplements de fonnaC!6 de la divisió

8.615 1.402

438

1.019

2.293 2.640 146 251 142 245 39

6.745 1.346 1.476 50

4.189 216 1.080 1.080

1.508 240 49 54 485 493 187 238 20 15 4 41 158 12.688 2.936 517 69 1.208

1.142

5.399

1.426

3.973 1.270 220 49 39 481 452 29

Total < 60 60- 120 120- 180 180-210 210 -270 >270 47.704 3.133

9.079 1.149 262 848 189 162 87 561 756 182 142 49 38 114 176 801 2.208 1.053 170 73 59 447 46 7 18 11 11 9 15 11 11 13 7 3 12 13 34 47 45 54 21 59

19.789 1 .879 1.971 4.999 250 368 4.808 4.830 386 296 140 138 1.016 183 178 72 154 7.107 1.162 389 965 1.808 2.147 146 64 142 245 39 59 115 14 8 576 439 18 8 10 17 123 183 178 72 59 330 34 6 75 101 12 7 49 7 39 16.599 3.208 438 108 195 80 75 40 198 185 85 85 25 22 67 99 262 802 306 96 40 6.771 517 1.237 107 129 1.690 2.045 153 139 72 87 500 95 2.740 425 189 458 758 655 61 42 152

13.183

2.364 303 65 216 48 44 22 182 210 49 35 12 9 26 34 205 585 287 20 12 5.626 492 1.432 129 99 1.439 1.368 121 61 58 34 393 1.921 315 84 207 395 685 76 64 37 58 8.975 1.749 232 37 221 25 21 12 114 184 21 5 1 2 7 23 164 461 219 3.056 396 732 74 705 969 93 87 1.222 265 54 121 342 400 2 14 24

3.564 2.250

842 76 25 151 21 10 4 45 119 11 1 3 1 2 6 69 185 113 469 54 20 47 4 1 7 47 S 3 67 128 83

1.368 1.089

Cap. S Ensenyament. Anuan Esladíshc de la Ciutal de Barcelona 1996

4.1. (cont.) Universitat de Barcelona. Alumnes. Curs 1995-96/

Universidad de Barcelona. Alumnos. Curso 1995-96

Pis sntic (1) Pla Nou. Nombre de credits matticulsts scumulats (2)

Oivisió TOTAL Total Ir. Cicle 2n. Cicle Total <60 60- 120 120- 180 180-210 210-270

CIENCIES DE LA SALUT

Total 1o.4n 3.102 471 2.631 7.375 281 2.448 2.065 1.539 643

Medocina 1.593 1.136 308 828 457 247 209 1

Odontología S30 76 76 454 2 135 109 98 31

lnlermeria 1.004 13 13 991 78 272 301 332 8

Farmacia 3.441 1.084 S 1.079 2.357 14 757 676 505 247

Psicologla 3.568 659 11 648 2.909 82 961 744 603 357

Podo logia 194 134 134 60 33 27

Ciencia i lecnologia aliments 99 99 24 49 26

Complemenls de lormació de la divlsió 48 48 48

CIENCIES DE L'EDUCACIÓ

Tolal 4.950 596 144 452 4.354 196 1.432 1.207 1.409 57 Prolessorat d'EGB 131 131 131

Meslre esp. educació inlanlll 699 699 7 200 207 285

Meslre esp. educacoó pnmaria 423 423 131 133 158

Meslre esp. educaoó eslrangera 210 210 76 64 69

Mes1re esp. educacoó lísica 490 490 1 179 137 172

Mestre esp. educació musocal 3n 3n S 136 114 121

Meslre eso. educaoó especoaJ 435 435 S 134 135 160 1

Educació social 508 508 24 167 1S4 161 2

Pedagogía 1.444 465 13 452 979 22 306 263 283 52

Psicopedagogoa 136 136 33 103

Cornplements de lormae~ó a la dovisió g] 97 97

CENTRES ADSCAITS

Total 10.548

C. U. Abat Oliva- Dret 1.251 C. U. Aba! Oliva- C. economoque

i empresanals 176 C. U. Aba! Oliva - Economoa 199 C.U. Aba! Oliva - Adm. i Direcció Empreses 483 E Social Barcelona -Gradual Social 1.915

INEFC - Educacoo Física 896 E.U. Jaume Salmes- Prolessorat d'EGB 2 E.U. Jaume Salmes - Educació Especial 186 E. U. Jaume Salmes - Educacsó lnlan~l 148 E.lJ. Jaume Salmes - Educació Primaria 194

E. U. Jaume Salmes- Llengua Estrangera 105

E.U. Ntra. Sra. del Mar- lnlermeria 248 E. U. Sant Joan de Déu- lnlermena 385 E. U. Santa Madrona- lnlermena 222 E.U. Treball Social Generalilat 747 E.U. TrebaU SoclaiiCESB 726 E.U. Biblioteconomoa o Documentacíó 508 E.U. d'Osona-Ciencies Empresarials 1.416 Facullat TradUCCIÓ í ln!erpretació d'Osona 256 E.S. Gestió Hotelera de Sitges (3) 203 C. Ensenyamenl Sup. Nutrició i Dietética (3) 178

E. S. Cinema i Audoovisuals Catalunya (3) 104

>270

399

79

158 162

53

53

( 1) Tots els ensenyamen1s del pla antoc estan en vies d'extinció. excepte la llicencialura en Selles Arts de la qual encara resta penden! l'aprovacíó del nou pla

d'estudis. 1 Todas las enseñanzas del plan antiguo están en vias de extinción, excepto la locenCJatura de Bellas Artes de la cual todavía queda pendiente la aprobaaén del nuevo plan de estudios.

(2) Els crl!dits malriculats acumulats són els crl!dits aprovats en cursos anteriors més els matriculats aquest curs. 1 Los créditos matriculados acumulados son

los crédotos aprobados en cursos amenores más tos matncul8dos este curso.

(3) Tito! propo de la UnrvefSflat de Barcelona. 1 Titulo propio <1618 Universidad de Barcelona.

Cap. 5 Ensenyamont. Anuari Estadistíc de la Ciutat de Barcelona 1996

4.

Ensen

yament univers

ita

ri

1

Enseñanza universitaria

4.2. Universitat Autónoma de Barcelona. Alumnes. Curs 1995·96/

Universidad Autónoma de Barcelona. Alumnos. Curso 1995·96

Faculta! TOTAL

TOTAL 36.879

Total 32.752

Faculta! de Filosofia i Lletres 4.299

Faculta! de Medicina 1.978

Faculta! de Ciemcies 5.757

Faculta! C. Economiques i Empresarials 3.330 Faculta! Ciéncies de la Comunicació 3.160

Faculta! de Dret 3.683

Faculta! Veterinaria 1.382

Fac. Ciéncies Politiques i Sociologia 1.345

Faculta! de Psicologia 1.981

Faculta! de Traducció i lnterpretació 987

Faculta! de Ciéncies de I'Educació 2.579 EU d'Estudis Empresarials de Sabadell 1.339 EU d'lnformatica de Sabadell 932

CENTRES ADSCRITS

Total 4.127

EU d'lnfermeria de Val! d'Hebron 352 EU d'lnfermeria de !'Hospital de Sant Pau 247 EU d'lnfermeria i Fisioterapia "Gimbernat" 1.140 EU d'lnfermeria Osona de Vic 338 EU d'lnfermeria de la Creu Roja de Terrassa 623 EU d'lnfermeria de Manresa 231

EU de Ciéncies Empresarials de Manresa 202 EU d'lnformatica 'Tomas Cerda" 658

EU Salesiana de Sarria 336

~ont· UniverSitat Autónoma de Barcelona.

1 r. Cicle

16.458

16.458 1.989

1.014 2.874 964 1.061

1.544

417

571

884 987 1.882

1.339

932

2n. Cicle

16.294

16.294

2.310

964 2.883 2.366 2.099 2.139 965

774

1.097

Cap. 5 Ensenyamcnl. Anunri Estadfstic tJo la Ciutat de Barcelona 1996

4. Ensenyament

universitari

1

Enseñanza universitaria

4.3. Universitat Politecnica de Catalunya. Alumnes. Curs 1995-96/

Universidad Politécnica de Catalunya. Alumnos. Curso 1995-96

Centres TOTAL

TOTAL 37.422

CICLE LLAAG

Total 18.067

F. Matematiques i Estadística -Llic. Matematiques 169

ETS Arquitectura de Barcelona 3.774

ETS Enginyers lndustrials de Terrassa 2.433

ETS Enginyeria Telecomunicació de Barcelona 3.104

ETS Enginyers lndustrials de Barcelona 4.122

ETS Enginyers Camins, Canals i Port.s Barcelona 1.078

Faculta! d'lnformatica de Barcelona 2.028

Facultat de Nautica de Barcelona 267

ETS Arquitectura del Valles 1.092

CICLE CUAT

Total 12.973

F. Matematiques i Estadística -Dipl. Estadística 215

ETS Eng. Cam1ns, Canals i Ports B. - O. Públiques 952

Faculta! d'lnformatica de Barcelona 1.087

Faculta! de Nautica de Barcelona 87

EU Politécnica del Baix Llobregat 391

EU Politécnica de Barcelona 2.740

EU Enginyeria Técnica Industrial de Terrassa 1.798

EU Politécnica de Manresa 1.541

EU Politécnica de Vilanova i la Geltrú 3.331

EU d'Óptica i Optometria de Terrassa 831

CENTRES AOSCAITS

Total 6.382

EU Enginyeria Téc. Industrial Diputació Barcelona 2.957

EU Enginyeria Téc. Agrícola Oiputació Barcelona 786

EU Politécnica de Mataró 1.299

EU Enginyeria Técnica lndustnal d'lgualada 283

EU Enginyeria Téc.Teixits punt de Canet de Mar 218

EU Politécnica d'Osona 839

Nota: A partir d'aquest curs 1995·96. ESADE s'ha adscnt a I'Uníversitat Aamon Uull/

A partlf de este curso 1 995·96. E SAO E se ha adscrito a la Universidad Rsmon Uu/1.

Font: Unrversitat Pofitecmca de Catafunya.

Plans

no reformats

18.697

7.780

850 1.311 1.257 2.917 906 159 267 113

7.929 215 952

'5

2.740 616 1.162 2.236 3

2.988 2.265 50 172 168 218 115

P/ans

reformats

18.725

10.287 169 2.924 1.122 1.847 1.205 172 1.869

979

5.044

1.082 87 391

1.182 379 1.095 828

3.394 692 736 1.127 115

Cap. 5 Ensenyamenl. Anuan Estadlstic do la Ciutat do Barcelona 1996

4.

Ensenyament

universitari

1

Enseñanza

universitaria

4.4. Universítat Pompeu Fabra. Alumnes. Curs 1995-96/

Universidad Pompeu Fabra. Alumnos. Curso 1995-96

Facultats TOTAL Primer

TOTAL 6.288 2.335

Total 5.650 1.881

Faculta! de Dret 1.018 330

Faculta! de C. Economiques i Empresarials 1.199 336

Faculta! de C. Socials i de la Comunicacíó 1.050 313

Faculta! de Traducció i lnterpretacíó 397 121

Faculta! d'Humanitats 420 172

EU d'Estudis Empresarials 920 334

EU de Relacions Laborals 646 275

CENTRES ADSCRITS

Total 638 454

EU d'Estudis Empresarials del Maresme 495 372

EU Gestió i Administractó Pública de Manresa 143 82

=ont. Un1vcrsna1 Pompou Fabra.

4-.

Ensenyament

universitari

1

Enseñanza universitaria

4.5. Universitat Ramon Llull. Alumnes. Curs 1995-96 1 Universidad Ramon L/u/1. Alumnos. Curso 1995·96

-:entre TOTAL

·oTAL 8.606

acuita! de Filosofía 124

nginyeria La Salle 1.682

ac. Psicología i Pedagogía Blanquerna 1.756

U de Mestres Blanquerna 1.245

U d'lnfermeria i Fisioterapia Blanquerna 990

acuita! de Dret - ESAOE 183

S Adm. i Direc. d·Empreses-ESADE 992

3C. Ciencies Comunicació Blanquema 678

:1cultat d'Economia -IQS 360

TS lnstitut Químic de Sarria 596

nt: Universttat Ramon Uull

Segon

1.907

1.723

317

306 294 131

123

323

229

184

123

61

Homes

3.610

89

1.349

308 192 223 83 609 255 205 297

Tercer Quart

1.503 543

1.503 543

204 167

361 196

372 71

81 64

80 45

263

142

Dones

4.996

Cap. S Ensenyament. Anuari Estadistic de la Ciutat de Barcelona 1996

4.

Ensenyament

universitari

1

Enseñanza universitaria

4.6. Evolució deis alumnes a les Universitats de Barcelona. 1992-1996/

Evolución de los alumnos en las Universidades de Barcelona. 1992-1996

Universitats 1991-92 1992-93

TOTAL 146.163 147.701

Universitat de Barcelona 73.751 73.126

Universitat Autonoma de Barcelona 29.924 33.227

Universitat Politécnica de Catalunya 38.694 36.167

Universitat Pompeu Fabra 650 1.211

Universitat Ramon Llull 3.144 3.970

Nota: S'inclouen els alumnes deis centres adscrits. 1 Se incluyen los alumnos de los centros adscritos.

Font: Universitats de Barcelona.

1993-94

154.189

73.623 34.157 37.938 3.447 5.024

1994-95 1995-96

159.505 164.240

73.373 75.045 35.696 36.879 39.098 37.422

4.973 6.288

6.365 8.606

1.

Evolució

deis alumnes

a

les

Universitats de Barcelona.

1992-1996 1

Evolución de

los

alumnos

en

las

Universidades de Barcelona

.

1992-1996

80.000

70.000

60.000

50.000

40.000

30.000

20.000

10.000

o

UB UAB UPC UPF URL

• 1991-92 • 1992·93

rn

o

o

1.2. Els objectius de la ciutat

Barcelona aspira a consolidar i refor9ar el seu paper com a pla98 universitaria en la

Comunitat Europea i en el context d'una integració cada vegada més gran de l'espai

planetari.

En aquesta línia veiem com el 11 Pla estrategíc económic i social Barcelona 2000

assenyala com un deis seus objectius:

1.1. Refor98r les estructures de formació i de tecnología

en termes més concrets, diverses de les mesures proposades pel Pla fan

referencia a la universitat.

Mesura 1.1.2.1. Estimular actuacions que generin una nova dimensió de les

relacions universitaries, amb l'objectiu d'arribar a un volum

superior en la contractació per transferencia de tecnologies.

Mesura IV.3.1. 1. Estructurar una promoció conjunta de les 5 universitats en

diferents parts del món.

Mesura IV.3.2.1. Ampliar i millorar les residencies d'estudiants, professors i

universitaris estrangers.

Així mateix cal assenyalar l'expansió universitaria com un fenomen consubstancial

al tipus de desenvolupament que es pretén per la ciutat. L'objectiu de capitalitat

regional europea que aspira a assolir la Barcelona metropolitana, comporta una

accentuació de l'activitat terciaria de punta que hem d'entendre necessariament

associada a !'oferta de formació universitaria.

D'aquí que l'emfasi que es posa actualment en el paper tecnológic i científic que ha

de jugar la ciutat de Barcelona, sigui plenament coherent amb la trajectória que

aquesta ha recorregut al llarg deis dos darrers decennis, en els que ha donat un

important pas endavant en la seva valoració com a ciutat, i ha establert les bases

del seu futur en un món cada vegada més tecnificat

i

Si bé es podría pensar que la demanda interna de primer i segon cicle es previsible

que disminueixi en els propers anys per motius demografics, cal assenyalar com

factors que abonen un desenvolupament de les institucions universitaries, la

progressiva importancia de la formació de tercer cicle,

i

significatiu- i América Llatina, que tradicionalment ha enviat estudiants i titulats a

completar la seva formació.

El 20 de maig de 1997, I'Ajuntament de Barcelona, el Comissionat pera Universitats

i Recerca i el Oepartament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, així com les

cinc universitats varen signar un conveni de col·laboració que s'adjunta com annex, i

que té per objecte "potenciar Barcelona com a centre universitari de primer nivel!

internacional que aculli els estudiants estrangers i els faciliti la seva entrada i

integració a la ciutat".

En concret el conveni expressa la voluntat de col·laboració en activitats destinades

a la integració cultural i ciutadana deis estudiants estrangers, a promoure i divulgar

la dimensió universitaria internacional de la ciutat amb el lema "Barcelona Centre

Universitari" (BCU) i com a acció més immediata, crear una central de reserves

d'oferta d'allotjament pera universitaris estrangers.

2. LA INFRASTRUCTURA D'ACOLLIMENT

2.1. Les residencies

La residencia d'estudiants és una fórmula classica per a l'acollida temporal

d'estudiants universitaris residents en localitats que no permeten el despla<;ament

diari.

Cal dir pero que al llarg deis últims vint anys la creació de noves facultats i escoles i

també universitats en molts !loes de Catalunya i Espanya on no existía aquest nivel!

d'ensenyament, ha disminu"it notablement les necessitats de despla<;aments

motivats pel desig d'estudiar una determinada carrera. Tanmateix l'ampliació i

diversificació de J'oferta de titulacions ha augmentat també el pes deis criteris

qualitatius o subjectius en l'elecció del centre, els quals segueixen justificant

despla9é)ments a les capitals amb major oferta.

També cal assenyalar que la fórmula de lloguers de pisos per grups d'estudiants ha

tingut una notable utilització, i ha donat lloc a que la demanda de residencies, pel

que fa a la generada dins de Catalunya, hagi estat poc perceptible.

En el quadre adjunt es relacionen les residencies d'estudiants existents a

Barcelona, que representen en conjunt una capacitat d'uns 4.400 estudiants. De

l'observació de la !lista es dedueix que continuen essent les més importants

aquelles que ja ho eren fa trenta anys: Ramon Llull, Sant Raimon de Penynfort, Montserrat, Sagrat Cort, Sant Jordi, L'Estonnac, Muñoz Grandes, etc.

Així mateix es constata una notable fragmentació de !'oferta en residencies

femenines de mitjana i petita capacitat 80 + 1 O places i una torta presencia

d'institucions religioses en tots els segments de capacitat.

Només el cas de la residencia RESA recentment construida al Raval, i que és de

promoció privada amb la participació de la Universitat Politécnica de Catalunya es

pot constatar com un fet que trenca la pauta de manteniment de la situació que

s'havia perllongat alllarg de tor9é3 anys.

Cal afegir que en aquest cas el tipus de promoció, la dimensió, així com la tipología

representen nous enfocaments de l'allotjament universitari. Per altra banda el rapid

exhauriment de les places, ha fet palesa !'existencia d'una demanda important

d'allotjament en residencies que no s'ha expressat fins ara de manera aguda per

!'existencia de !'alternativa del lloguer de pisos.

Una estimació aproximada de l.a demanda d'allotjament d'estudiants procedents de

la resta de I'Estat pot ter-se mitjan9é3nt les següents hipótesis:

La demanda d'allotjament procediria a la part de Catalunya prou allunyada pera que

no sigui raonable el despla9é3ment diari que comprendria aproximadament

2.000.000 habitants, i de !'exterior de Catalunya en molt menor grau -illes Balears i

de procedencia molt dispersa a la resta d'Espanya. Podríem estimar que com a

maxim la demanda exterior per aquells centres que no tenen alternativa dins de

Catalunya és equivalent a la que es genera dins de l'ambit metropolita on preva! el

despla9é3ment diari.

En funció d'aquest marc global podem suposar que els estudiants de les diverses

carreres demandaran allotjament en les següents proporcions:

U.P.C. Carreres de cicle llarg: ... 50%

U.B. (Medicina, Odontología, Enginyeries ... ) 50%

R.LL. (IQS, ESAOE. .. ) ... 50%

U.B. (resta titulacions) ... 10%

U.P.F. (estimació global) ... 10%

L'aplicació d'aquests percentatges ens dóna una demanda maxima estimada d'unes

20.000 places. L'oferta de residencies existent cobreix al voltant del 22% d'aquesta

demanda.

La provisió de noves residencies universitaries, respondra dones a una necessitat

existent. Tanmateix sense perjudici d'atendre a part d'aquesta demanda -que podría

correspondre al segment deis primers anys de vida universitaria, que es quan

!'estada en residencia és més necessana- l'augment de places en residencies

universitaries és especialment important per a facilitar l'acollida d'estudiants i

professors estrangers, i fomentar la seva vinguda a Barcelona_

Facilitar la creació de noves residencies universitaries és plenament coherent amb

els objectius del conveni signat amb la Generalitat i les universitats. És forc;a ciar

que l'objectius de facilitar l'acollida mitjan9ant la creació d'una central de reserves,

es pot satisfer de millor manera augmentant el nombre de places disponibles en

residencies universitaries, i especialment reservant una proporció d'aquestes per a

estudiants estrangers.

3. MARC NORMATIU 1 PROPOSTES

Els equipaments

De l'exposat fins aquí es despren que la infrastructura d'acollida que representen les

residencies d'estudiants constitueix un equipament general de la ciutat en termes

urban í stics _

Per tant en principi és destinable a aquest ús, el sol qualificat d'equipament pel

planejament vigent, amb les següents condicions:

Que no es tracti de sol reservat per a equipaments locals de primera necessitat.

Que a més de respondre a la demanda, la determinació del sol que es destina a

aquest ús, es faci en funció de les reserves -limitades-de sol per a equipament

que té la ciutat.

Que ates que la tipología residencial de l'equipament és susceptible de rebre

diverses utilitzacions, s'asseguri el seu destí a residencia universitaria.

Es propasa destinar cinc solars del patrimoni municipal qualificats d'equipament a la

promoció de residencies universitaries. Cal afegir que aquest primer pla, no exclou

posteriors iniciatives en aquesta línia, o la seva ampliació a solars de titularitat

privada.

Es preveu que la dimensió mitjana de cada residencia estigui al voltant de 200

places. Veiem dones que en total aquestes noves residencies representarien un

augment d'un 23% en relació a !'oferta existent Així mateix per la seva moderada

quantitat, el sol que es destina a aquest ús no afecta en una proporcíó preocupant,

la disponibilitat de les reserves d'equipament amb que compta la ciutat

S'admet que la promoció i gestió de les residencies pugui ser per operadors privats,

si bé mitjan~ant els oportuns compromisos formals amb les institucions