Internet: http://www.bcn.es Núm. 1 / Any LXXXIX 10 de gener de 2002 Intranet: http://www.ajuntament.bcn
Disposicions generals Acords dels òrgans de govern
Modificacions de crèdit ... 3 Modificació Transferència núm. 14 ... 3 Decrets de l’Alcaldia
Modificacions de crèdit ... 4 Creació Comissió de coordinació Centre
Ges-tor del Parc de Montjuïc-Districte de
Sants-Montjuïc ... 5 Inici expedient per determinar responsabilitats
i danys i perjudicis causats per les restric-cions del subministrament d’energia
elèc-trica a la ciutat de Barcelona ... 5
Consells Municipals de Districte Districte 7. Horta-Guinardó. Acords
sessió 10-XII-2001 ... 6
Comissions del Consell Municipal
Comissió de Sostenibilitat i Ecologia Urbana.
Acta sessió 17-X-2001 ... 7 Comissió de Benestar Social. Acta
sessió 13-XI-2001 ... 10 Comissió d’Educació i Cultura. Acta
sessió 13-XI-2001 ... 14
Comissió de Joventut i Drets Civils. Acta
sessió 14-XI-2001 ... 18 Comissió de Serveis Urbans i Manteniment.
Acta sessió 14-XI-2001 ... 21 Comissió de Seguretat i Mobilitat. Acta
sessió 14-XI-2001 ... 23 Comissió de Promoció Econòmica, Ocupació,
Turisme i Comerç. Acta sessió 15-XI-2001 . 26 Comissió de Presidència i Hisenda. Acta
sessió 15-XI-2001 ... 29 Comissió d’Infraestructures i Urbanisme.
Acta sessió 15-XI-2001 ... 36 Comissió de Política de Sòl i Habitatge.
Acta sessió 15-XI-2001 ... 43
Personal Concursos
Bases generals que han de regir la convoca-tòria de 2 concursos per a la provisió de 2
llocs de treball, més vacants ... 46 Cap de Projectes Energètics i d’Enllumenat ... 47 Responsable del Servei de l’Enllumenat
Públic ... 48 Bases generals que han de regir la
convoca-tòria dels concursos per a la provisió de
llocs de treball de l’Institut de Cultura de
Barcelona ... 48 Director conservador de Centre Museístic
del Conjunt Monumental de la plaça
del Rei ... 50 Responsable del Pla d’Arqueologia Urbana .... 50
Cap del Programa d’Exposicions ... 51 Cap del Programa d’Activitats ... 52 Cap del Programa d’Imatge i Comunicació ... 52
Anuncis
DISPOSICIONS GENERALS
Acords dels òrgans de govern
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2001 (Reconeixements de crèdits)
(Aprovades pel Plenari del Consell Municipal de data 23 de novembre de 2001)
Expedient núm. 4-1/2001
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
22721 0301 51140 MC7 Manteniment d’escales mecàniques 17.578.498
22721 0301 61190 MC8 Manteniment d’escales mecaniques (rec.
crèdit) 17.578.498
17.578.498 17.578.498
MODIFICACIÓ DE LA TRANSFERÈNCIA NÚM. 14 (Aprovada per acord de la Comissió de Govern de 5 de desembre de 2001)
La Comissió de Govern, en sessió del dia 5 de de-sembre de 2001, ha acordat:
Modificar, amb efectes 1 de gener de 2002, l’acord de 17 de desembre de 1986 d’aprovació de la Transfe-rència 14 “Salut Pública: sanitat maternoinfantil i escolar; control sanitari d’habitatges, locals i establi-ments”, en el sentit d’excloure’n les funcions adminis-tratives i tècniques, apartats b) i c) respectivament, re-latives a les matèries núm. 1 “Sanitat maternoinfantil” i núm. 2 “Sanitat escolar”, que s’encarreguen a l’Institut Municipal de Salut Pública; transferir a l’Institut els re-cursos humans i pressupostaris vinculats al desen-volupament de les funcions que se li encarreguen, i mantenir en els Districtes les funcions polítiques o de-cisòries, apartat a) d’ambdues matèries, les quals que-den redactades segons el document annex.
Annex
En relació a la matèria núm. 1, sanitat maternoinfantil a) Polítiques o decisòries:
– Direcció i supervisió de les funcions en matèria de sanitat maternoinfantil, i propostes de modificació dels plans i normatives que les regulen.
– Proposta de programes específics de Districte en matèria de sanitat maternoinfantil i de salut públi-ca en general.
– Planificació de les activitats del Districte en les re-ferides matèries, dins el marc assenyalat en els corresponents programes d’actuació.
– Control i seguiment conjunt amb l’Institut Munici-pal de Salut Pública de les tasques realitzades en aquesta matèria i revisió i actualització d’ob-jectius.
En relació a la matèria núm. 2, sanitat escolar a) Polítiques o decisòries:
– Direcció i supervisió de les funcions en matèria de sanitat escolar, i propostes de modificació dels plans i normatives que les regulen.
– Proposta de programes específics de Districte en matèria de sanitat escolar i de salut pública en ge-neral.
– Planificació de les activitats del Districte en les re-ferides matèries, dins el marc assenyalat en els corresponents programes d’actuació.
Decrets de l’Alcaldia
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2001 (Transferències)
(Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 13 de novembre de 2001)
Expedient núm. 3-126/2001
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
48900 0101 46380 MC7 Altres transferències 3.000.000
22706 0101 46310 MC8 Estudis i treballs tècnics 3.000.000
3.000.000 3.000.000
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2001 (Transferències)
(Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 13 de novembre de 2001)
Expedient núm. 3-136/2001
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
65218 9901 32210 MC7 Inversions Barcelona Activa 129.250.000
65222 9901 43230 MC7 Inversions BCN 22@ 72.000.000
74008 9901 32210 MC8 Transferència capital a Barcelona Activa 129.250.000
74922 9901 43230 MC8 Transferència captial a BCN 22@ 72.000.000
201.250.000 201.250.000
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2001 (Transferències)
(Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 14 de novembre de 2001)
Expedient núm. 3-154/2001
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
76720 9901 43230 MC7 Transferència capital al Consorci del Barri
de la Mina 200.000.000
46732 9901 43230 MC8 Transferència corrent al Consorci del Barri
de la Mina 200.000.000
200.000.000 200.000.000
MODIFICACIONS DE CRÈDIT DINS EL PRESSUPOST GENERAL DE 2001 (Transferències)
(Aprovades per decret de l’Alcaldia de data 14 de novembre de 2001)
Expedient núm. 3-156/2001
Partida Tipus Descripció Altes Baixes
22109 9901 12110 MC7 Altres materials consum no inventariables 11.100.000
21200 9901 12110 MC7 Manteniment edificis i altres construccions 58.900.000
22603 0101 13120 MC8 Despeses jurídiques 70.000.000
Decret. En ús de les atribucions que em conferei-xen els articles 21 de la Llei reguladora de les bases de règim local i 13 de la Carta Municipal de Barcelo-na, disposo:
Crear una Comissió de coordinació Centre Gestor del Parc de Montjuïc-Districte de Sants-Montjuïc, que estarà integrada pels membres següents:
President:
Im. Sr. Xavier Casas i Masjoan Vicepresident:
Im. Sr. Pere Alcober i Solanas Membres:
Sr. Josep García i Puga Sr. Antoni Falcón i Vernis Secretària:
Sra. Mercè López i Mendoza
Barcelona, 18 de desembre de 2001. L’alcalde, Joan Clos i Matheu.
(Ref. 5218)
* * *
Decret. En ús de les atribucions que tinc conferi-des per l’article 13 de la Carta municipal de Barcelo-na, disposo:
Primer. Iniciar expedient per determinar les respon-sabilitats així com els danys i perjudicis causats, deri-vats de les restriccions del subministrament d’energia elèctrica a la ciutat de Barcelona el passat divendres dia 14 i successius.
Segon. Designar instructor del mateix el Sr. Ramon García-Bragado i Acín.
Barcelona, 18 de desembre de 2001. L’alcalde, Joan Clos i Matheu.
CONSELLS MUNICIPALS DE DISTRICTE
Acords
Districte 7. Horta-Guinardó
Acords de la sessió celebrada el dia 10 de desem-bre de 2001
Aprovar l’acta de la sessió anterior.
PART INFORMATIVA
Quedar assabentat de la comunicació de les reso-lucions incloses en el despatx d’ofici: autorització i disposicions de despesa en expedients de contracta-ció; pagament d’expropiacions; devolucions de dipò-sits i altres resolucions.
Quedar assabentat de l’informe de la Regidoria del Districte sobre el seguiment d’inversions i calendari d’obres.
PART DECISORIA
Aprovar, de conformitat amb allò disposat a l’article 23.2.a) de la Carta municipal, el Reglament intern d’organització i funcionament del Districte d’Horta-Guinardó; i sotmetre’l al Plenari del Consell Municipal a efectes de la seva ratificació, en compliment d’allò establert a la disposició addicional primera de les Normes reguladores del funcionament dels Districtes, aprovades definitivament per acord del 28 de setem-bre de 2001.
Informar favorablement, de conformitat amb allò disposat a l’article 23.2.f) de la Carta municipal, el Pressupost Municipal per a l’any 2002; i aprovar inicialment la distribució dels capítols II, IV i VI del Pressupost del Districte 2002.
Ratificar l’acord de la Comissió de Govern del Dis-tricte de 13 de novembre de 2001, en virtut del qual es proposa, de conformitat amb allò disposat a l’arti-cle 6 del Reglament aprovat definitivament per acord del Consell Plenari del 27 de juny de 1997, la conces-sió de les Medalles d’Honor de Barcelona a la senyo-ra Roser Vallhonesta i Molins, per la seva contribució al foment de l’associacionisme, i la seva tasca en fa-vor de la participació activa i dinàmica dels ciutadans en la vida del barri d’Horta; i al senyor Joaquim Carbó i Masllorens, per la seva contribució a millorar el pres-tigi i reconeixement de la llengua catalana, i fomentar el seu coneixement i ús entre els més joves.
Informar desfavorablement l’estudi de detall del CAP de la Vall d’Hebron, al passeig de la Vall d’Hebron, núm. 107, promogut per Germanes Hospi-talàries del Sagrat Cor –Hospital de Sant Rafael.
Informar desfavorablement el Pla Especial d’Orde-nació de Volums de la finca núm. 27 del carrer d’Agu-dells, promogut per Laberhorta, SL.
Informar desfavorablement el Pla Especial de Pro-tecció i Usos de la Masia de Can Fargas, promogut per Unicompta, SL.
Informar favorablement el Pla Especial del tipus d’equipament i Ordenació de la finca núm. 192-202 del carrer de Pedrell, d’iniciativa municipal.
Informar desfavorablement el Pla Especial d’Orde-nació de l’Edificació en l’entorn de la Masia de Can Mariner, promogut per Tridom Inmobiliaria, SL.
Aprovar la proposta de fixació de preus públics per a la utilització dels equipaments del Districte d’Horta-Guinardó durant l’any 2002; i sotmetre-la a l’aprova-ció de la Comissió de Govern de l’Ajuntament.
Aprovar la proposta de fixació de preus públics per a la utilització de les instal·lacions municipals esporti-ves del Districte d’Horta-Guinardó durant l’any 2002; i sotmetre-la a l’aprovació de la Comissió de Govern de l’Ajuntament.
COMISSIONS DEL CONSELL MUNICIPAL
Comissió de Sostenibilitat i Ecologia Urbana
Acta de la sessió celebrada el dia 17 d’octubre de 2001 i aprovada el dia 12 de desembre de 2001
A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat de Barcelona, el dia disset d’octubre de dos mil u, s’hi reuneix la Comissió de Sostenibilitat i Eco-logia Urbana sota la presidència de la Ima. Sra. Imma Mayol i Beltran.
Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs. Vladi-mir de SeVladi-mir i Zivojnovic, Joaquim Forn i Chiariello, Josep Miró i Ardèvol i Jordi Cornet i Serra, tots ells assistits per la tècnica d’administració general, Sra. Tecla Fort i Riera, la qual actua per delegació expres-sa del secretari general de l’Ajuntament de Barcelona i certifica.
Excusen la seva absència les Imes. Sres. Roser Veciana i Olivé i Carme Servitje i Mauri.
S’obre la sessió a les onze hores i trenta minuts.
I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior.
S’aprova.
II) Part Informativa
a) Despatx d’ofici
No n’hi ha.
b) Mesures de govern c) Informes
III) Propostes d’acord a dictaminar
IV) Part decisòria
a) Propostes d’acord
1. Aprovar inicialment la creació del Consorci Barnagel –Agència Local d’Energia de Barcelona– i els seus estatuts, d’acord amb allò que preveu l’ar-ticle 312 i següents del Reglament d’obres, activitats i serveis dels ens locals; sotmetre l’acord de creació i els estatuts a informació pública pel termini de trenta dies a partir de la seva publicació en el Butlletí Oficial de la Província, tal com disposa l’article 313.3 del ma-teix Reglament.
La Sra. Mayol explica que l’Agència Local d’Ener-gia de Barcelona té el seu origen en la Comissió Eu-ropea, Llibre Blanc de l’Energia de l’any 1996, que
marcava clarament la actuació que havien de tenir les administracions locals i posava en marxa el projecte que permetria la creació de les Agències Locals d’Energia. Amb aquestes premisses es va constituir l’any 1996 a Barcelona, amb el suport de la Comissió Europea, el grup d’energia local Barnagel. Aquest grup, sense personalitat jurídica pròpia, es va mate-rialitzar en un conveni de col·laboració entre l’Ajunta-ment de Barcelona, l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus (EMSHTR), l’Insti-tut Català d’Energia (ICAEN), la Universitat Autòno-ma de Barcelona (UAB) i Ecoserveis. Per tal de donar personalitat jurídica a Barnagel, el Consell Plenari de l’Ajuntament de Barcelona en data 20 d’abril de 1999 va aprovar els estatuts que havien de regir l’Associa-ció Barnagel. Aquesta fórmula jurídica que en un pri-mer moment va semblar l’adequada no va resultar efectiva i per aquest motiu s’ha dissolt l’Associació i ara es proposa la constitució del Consorci.
Formen part del Consorci, l’Ajuntament de Barce-lona, l’Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics i Tractament de Residus, la Universitat Autònoma de Barcelona, el Instituto de Diversificaciones y Ahorro de la Energía del Ministerio de Ciencia y Tecnología i la Universitat Politècnica de Catalunya.
Podran incorporar-se al Consorci com a membres de ple dret en presentar la sol·licitud d’adhesió i sen-se necessitat de sotmetre la proposta d’incorporació a l’Assemblea General l’Institut Català d’Energia del Departament d’Indústria, Comerç i Turisme de la Ge-neralitat, la Universitat de Barcelona i la Universitat Pompeu Fabra.
Finalment, resumeix les funcions del Consorci: 1.- Executar projectes de les polítiques que l’Ajunta-ment i les altres institucions li deleguin. 2.- Realitzar propostes de creació o modificació de disposicions le-gals. 3.- Crear l’Observatori d’Energia. 4.- Promoure el moviment d’ubicacions d’empreses del sector a Barce-lona. 5.- Impulsar una nova cultura i les pautes de comportament. 6.- Treballar amb el conjunt de sector implicats per arribar a un cert pacte per l’energia.
El Sr. Miró comenta que alguns diaris donaven ahir per aprovada l’Agència. Lamenta que l’Ajuntament segueixi la política de presentar els temes abans a la premsa que a la Comissió mateixa i fa el comentari amb l’esperança que aquestes pràctiques es recon-dueixin.
terme un programa d’estalvi energètic que afectava l’enllumenat públic i l’estalvi d’aigua. Des d’aquell ini-ci, l’any 1982, l’Ajuntament ha evolucionat molt poc i és escàs l’esforç que fa l’Ajuntament en programes d’estalvi energètic, i posa com a exemple la quantitat de paper que es gasta. Reafirma que són necessà-ries les polítiques abans que l’instrument, però és que, en aquest cas, l’instrument també presenta dub-tes; tots els objectius esmentats es poden assolir sense crear el Consorci. Pensa, per exemple, que les funcions de l’Observatori d’Energia que es crea po-den ser assumides per l’àmbit central que dugui a ter-me les estadístiques i que gran part de les funcions assignades al Consorci poden ser desenvolupades per l’Agència d’Ecologia Urbana ja existent. Insisteix que l’energia és un element essencial de qualsevol política ecològica. També considera que no és bo ti-rar endavant un projecte com aquest sense tenir en compte la presència de la Generalitat.
El Sr. Cornet anuncia el vot favorable del seu Grup, comparteix, en part, els criteris de CiU, però discrepa en el fons. Aquesta proposta es realitza per que l’an-terior Agencia no va donar el fruit esperat. Pensa que si el que es vol és solucionar problemes de l’anterior fórmula, benvingut sigui el projecte, al qual presenta-ran esmenes que pensen que el fapresenta-ran més viable. Creu que tantes Agències adscrites a diferents àrees de l’Ajuntament poden ocasionar problemes. Consi-dera necessari que a més de l’entrada del Ministerio de Ciencia y Tecnología s’aconsegueixi abans de l’aprovació definitiva la incorporació de la Generalitat al Consorci.
La Sra. Mayol comenta, en resposta a la primera intervenció del Sr. Miró, que la presentació que es va fer de forma reduïda als mitjans de comunicació va anar precedida de la tramesa dels estatuts als Grups de l’oposició i que, en aquest punt, procura sempre mirar-s’hi molt. Agraeix el posicionament de CiU i PPC i manifesta la voluntat d’arribar a un acord.
Respon que l’Ajuntament està duent a terme políti-ques concretes. Esmenta, com a exemple, les actua-cions a la Casa dutes a terme durant l’anterior man-dat. Des de l’any 1996 fins l’any 2000, s’han fet 364 actuacions amb una inversió total de 134 milions de pessetes, que han significat un estalvi anual de 75 milions de pessetes i acumulat de 244 milions de pessetes. S’ha promulgat l’ordenança solar que, amb un any de vigència, ha aconseguit que s’instal·lessin a la ciutat 3.500 m2 de placa solar i l’estalvi d’emis-sions de CO2 a l’atmosfera que això ha significat és l’equivalent al funcionament a Barcelona de 780 Ha. de bosc mediterrani xuclant CO2 i emetent oxigen. El 22@ té un Pla Director d’Infraestructures pioner pel que fa a l’estalvi energètic. Les polítiques d’enllume-nat incorporen, també, criteris d’estalvi. No és veritat que no s’actuï, però en aquests temes sempre és pot fer més; és cert, per exemple, que el funcionament de l’organització municipal, pel que fa al paper, no és correcte i per aquest motiu s’ha editat una guia verda de l’oficina que ha estat enviada a tothom.
La Unió Europea demana a les entitats locals que creïn Agències que permetin ajuntar els esforços de tothom. Pensa que amb la creació de l’Agència no es produeixen duplicitats, sinó que en aquests temes són necessàries polítiques transversals. L’Ajuntament no té creada una estructura pròpia que sigui igual que la de l’Agència. Remarca que ha fet tot el possible
perquè l’Institut Català d’Energia s’integrés al Consor-ci; per aconseguir-ho es va adreçar a la Direcció Ge-neral d’Energia per tal que la Direcció GeGe-neral formu-lés una proposta d’ingrés en la qual se sentissin suficientment representats. Aquesta petició, que no va tenir resposta en un termini de vuit mesos, es va repetir i encara no ha estat contestada. Per aquest motiu, s’ha adoptat la fórmula que figura en els Esta-tuts, la qual possibilita la seva incorporació com a membres de ple dret en presentar la sol·licitud d’ad-hesió i sense necessitat de sotmetre la proposta d’in-corporació a l’Assemblea General.
El Sr. Miró dóna la raó a la Sra. Mayol en el sentit que el document va ser lliurat als Grups el passat di-vendres, però del que es queixa és que en la roda de premsa els Estatuts ja es van donar per aprovats. Considera que cal reconèixer que les referències que li dóna pel que fa a estalvi energètic és molt modesta. Creu que seria útil que l’Ajuntament fes públiques les seves xifres de consum ( aigua, llum, etc. ) en tots els àmbits i així saber el que realment s’estalvia.
La Sra. Mayol expressa el vot favorable d’IC-V; el Sr. De Semir expressa el vot favorable del PSC; el Sr. Miró expressa l’abstenció de CiU; el Sr. Cornet ex-pressa el vot favorable del PPC, i s’aprova.
b) Proposicions c) Mocions
V) Part de control
a) Precs
Del Grup Municipal de Convergència i Unió: 2. Conèixer el nombre de treballadors de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins que es dediquen a fun-cions de manteniment i vigilància per a cada mes de l’any 2001.
El Sr. Forn formula la pregunta perquè creu que, durant els mesos de juliol i agost, hi ha una disminu-ció significativa de la plantilla de l’Institut Municipal de Parcs i Jardins que es dedica a funcions de manteni-ment i vigilància
La Sra. Mayol respon que la plantilla és de 735 per-sones. Durant els mesos de juliol, agost i setembre han treballat 551 persones més 40 persones amb contracte temporal. La reducció, durant aquests me-sos, de personal de plantilla, es deu al fet que gau-deixen de vacances. Posa de manifest que aquest no ha estat un mal estiu, ja que la pluja ha estat apro-fitable i ha permès fer altres tasques que no són estrictament de manteniment de verd.
Es dóna per tractat.
b) Preguntes
Del Grup Municipal de Convergència i Unió: 3. ¿Quines investigacions s’han realitzat pel que fa als incendis produïts a la Serra de Collserola durant l’estiu, i quines mesures es pensen adoptar per tal d’evitar los?
l’Ajuntament hagi donat a conèixer les causes d’a-questa inusitada i perillosa proliferació, que ha gene-rat preocupació en els habitants més propers a la zona afectada i en general a tota la ciutadania, que veu en perill la zona verda més important de la ciutat. La Sra. Mayol posa de manifest que el Consorci de Collserola és l’entitat que té encarregada la gestió del Parc. Pensa que la pregunta fa referència als onze incendis de la segona setmana del mes d’agost. Es va creure que eren provocats i, fet un seguiment, es van detenir dos individus com a possible autors dels incendis. A continuació, s’incrementà la vigilància de la Guàrdia urbana i els agents rurals. Des del 17 d’abril al 16 de setembre es van produir 57 incendis: 34 a Barcelona i 23 a la resta de municipis del Parc.
Explica que la mitjana anual d’incendis en el perío-de 1985-2000 va ser perío-de 72, i que afortunadament la d’aquest any és inferior. Indica que es continuarà tre-ballant en la prevenció activa i passiva.
El Sr. Miró agraeix la resposta. Remarca que s’ha posat en relleu el que el Parc està exposat a incendis provocats i demana que s’hi intensifiqui la vigilància.
Es dóna per tractada.
4. En relació a la campanya dirigida a disminuir els focus d’emissió nocturns al llarg de l’estiu, ¿quins són els seus resultats fins a la data present; amb detall de les mesures específiques que s’han adoptat en rela-ció a la desfilada de música tecno?.
El Sr. Miró formula la pregunta atès que, des de la Regidoria de Sostenibilitat i Ecologia, es va informar sobre una campanya dirigida a disminuir els focus d’emissió nocturns al llarg de l’estiu enfocada, especialment, als barris de Gràcia i Ciutat Vella (barri de Ribera).
La Sra. Mayol respon a la pregunta alhora que es lliura als presents un document d’explicació i anàlisi de resultats de la campanya.
Recorda que l’objectiu de la Campanya de sensibi-lització respecte al soroll va ser augmentar el nivell de consciència i d’implicació dels treballadors dels establiments de restauració amb terrasses. La cam-panya va ser directa, completa i amb criteris de sostenibilitat. La posada en marxa va consistir en el lliurament en mà de cartes a la totalitat dels establi-ments d’aquestes característiques del barri de Ribera i de les principals places del Districte de Gràcia per comunicar-los l’inici i informar-los de la visita dels pro-motors ambientals. Com a material de suport, es van lliurar fulletons informatius, sota-gots, adhesius i sa-marretes.
La valoració de la Campanya ha estat positiva; s’ha presentat en un 91% dels establiments i en conjunt ha permès augmentar el nivell de conscienciació dels professionals.
El Sr. Miró agraeix la informació i l’explicació sobre el que s’ha fet, però considera impossible saber els resultats obtinguts. La finalitat de la Campanya era aconseguir que els veïns gaudissin de millors condi-cions de descans. Al barri de Ribera continuen les queixes i considera que aquest és un indicador clar que la Campanya no ha funcionat. La concentració de terrasses al barri de Ribera (46) és molt superior a l’existent al barri de Gràcia (26) i creu que el proble-ma no es podrà solucionar mentre no se suprimeixin terrasses. El dret al descans nocturn ha de tenir prio-ritat davant de qualsevol altre i seria lògic operar com a mesura fonamental una reducció de terrasses i
ini-ciar una campanya pedagògica. Demana que l’estiu proper s’apliquin tots els instruments dels quals es disposa per penalitzar tothom que s’aparti del com-portament correcte.
La Sra. Mayol manifesta que en el barri de Ribera no s’ha de confondre el problema del soroll amb la reivindicació que fa una plataforma veïnal sobre el model de barri que desitgen. El contingut de les pan-cartes aparegudes fan referència a la tipologia de barri.
El balanç que es fa de la Campanya és satisfactori. El Sr. Miró insisteix que no es tracta d’un problema de models de barri, sinó de prioritats, i que la gent que viu al barri té dret a gaudir del carrer. Posa també de relleu que el Pla d’usos s’incompleix.
La Sra. Mayol reafirma que els ciutadans han gau-dit aquest estiu de més tranquil·litat.
Es dóna per tractada.
5. ¿Té l’Institut Municipal de Parcs i Jardins algun contracte de manteniment i planificació amb persones físiques o jurídiques o administracions?
En cas afirmatiu, amb quines persones o adminis-tracions i quin és l’import dels esmentats contractes?
El Sr. Forn formula la pregunta.
La Sra. Mayol respon que l’Institut Municipal de Parcs i Jardins és un organisme autònom de caràcter comercial i de serveis i que els seus Estatuts li per-meten dur a terme aquest tipus de contractes. Lliura al Sr. Forn la llista de les 49 institucions amb les quals hi ha contracte i cita d’entre elles les cinc amb les que s’ha fet el projecte i manteniment :l.- Consorci de la Zona Franca ( 33 milions de pessetes);2.- La Universitat de Barcelona ( 37 millions de pessetes); 3.- Conservació de cementiris ( 29 milions de pesse-tes); 4.- Zoològic ( 34 milions de pessetes) i 5.-Pisci-nes i Esports ( 5 milions de pessetes.)
Es dóna per tractada.
Del Grup Municipal Partit Popular de Catalunya: 6. ¿Quin és l’estat d’elaboració del Pla Energètic de la ciutat de Barcelona, i quan es publicarà i lliurarà per al coneixement de tots els Grups polítics munici-pals i sectors interessats?
El Sr. Cornet formula la pregunta atès que, durant els darrers anys, es produeixen freqüents episodis de tall de subministrament elèctric a zones cada vegada més àmplies de la Ciutat i de la seva Àrea Metropoli-tana i, com tothom sap, la disponibilitat de subminis-trament elèctric suficient i fiable constitueix un dels factors estratègics imprescindibles per al funciona-ment de la ciutat i el desenvolupafunciona-ment de molts dels seus projectes.
La Sra. Mayol explica que l’energia en general és una qüestió clau que és viscuda com un indicador de benestar i que tanmateix té una problemàtica am-biental.
Recorda que es va impulsar la creació del Pla Energètic de la ciutat de Barcelona amb els objectius de: 1- Diagnosticar la situació (especialment en el sectors residencial, del transport, xarxes, gestió de residus i serveis municipals). 2- Fer recomanacions per adequar la normativa legal i les xarxes per tal que el subministrament sigui l’encertat i 3- Programar les actuacions municipal sobre aquells compromisos que l’Ajuntament agafarà atribuint-se competències de lideratge i innovació.
pre-sentació es produeix perquè les propostes tindran detalls d’especificació importants que tècnicament han significat un esforç molt considerable. Manifesta la voluntat que el Pla sigui debatut i s’arribi a un consens.
El Sr. Cornet llegeix un fragment de l’acta d’aques-ta Comissió de dad’aques-ta 28 d’abril de 2000 en què la Sra. Mayol explicava la situació de desenvolupament del Pla i demana que es faci arribar als Grups els trets bàsics o directius que ja es tenen definits.
La Sra. Mayol respon que tan bon punt sigui possi-ble, els lliurarà la informació sol·licitada.
Es dóna per tractada.
c) Declaracions de Grups
En no haver-hi més assumptes per a tractar, la pre-sidència aixeca la sessió a les tretze hores
Comissió de Benestar Social
Acta de la sessió celebrada el dia 13 de novembre de 2001 i aprovada el dia 11 de desembre de 2001
A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el dia tretze de novembre de dos mil u, s’hi reuneix la Comissió de Benestar Social sota la presi-dència de la Ima. Sra. Núria Carrera i Comes.
Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Albert Batlle i Bastardas, Lourdes Muñoz i Santamaría, Imma Mayol i Beltran, Immaculada Moraleda i Pérez, Jaume Ciurana i Llevadot, Magdalena Oranich i Solagran, Teresa M. Fandos i Payà, Josep Miró i Ardèvol, Josep Gascón i Castillo, M. Ángeles Treserra i Soler tots ells assistits per la tècnica d’administració general, Sra. Tecla Fort i Riera, la qual actua per delegació expres-sa del secretari general i certifica.
Excusa la seva absència la Ima. Sra. Joana Ortega i Alemany.
També hi és present el Dr. Antoni Plasencia i Taradach, director de l’Institut Municipal de la Salut.
S’obre la sessió a les setze hores.
I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior
S’aprova.
II) Part informativa
a) Despatx d’ofici
En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’or-ganització municipal, es comuniquen les resolucions següents:
1. Districte de Nou Barris
Del gerent municipal, de 19 d’octubre de 2001, que adjudica al Sr. Leopoldo Bolívar i Torres el contracte per a la concessió del servei de bar-cafeteria del cen-tre cívic Les Basses, fins al 31 de desembre de 2002 i per un cànon anual de 1.212.000 pessetes.
2. Districte de l’Eixample
Del gerent municipal, de 19 d’octubre de 2001, que aprova el plec de clàusules, convoca concurs i
auto-ritza la despesa per adjudicar el contracte de servei de neteges de manteniment d’habitatges del Districte de l’Eixample, per als exercicis 2001-2002 i per un import de 14.963.700 pessetes.
b) Mesures de govern c) Informes
A la Comissió:
De la presidenta de la Comissió de Benestar Social. 1. Informe del Consell Municipal de Benestar Social, propostes 2001.
La Sra. Carrera recorda que el Consell de Benestar Social ha estat pioner en la recerca de fórmules no-ves i imaginatino-ves que donin resposta a la problemàti-ca social de la ciutat. Fa un breu resum de l’Informe del Consell Municipal de Benestar Social, que ja ha estat editat i repartit, centrat en les propostes elabo-rades pels grups de treball.
Grup de Comunicació. Proposa millorar el tracta-ment que els mitjans de comunicació donen en rela-ció a les activitats. Hi ha previst organitzar unes jor-nades conjuntament amb el Col·legi de Periodistes.
Grup Dona. S’ha posat èmfasi a mostrar la impor-tància de la vida quotidiana des de la perspectiva i el saber de les dones.
Grup de Drogodependències. S’ha plantejat analit-zar les tendències dels nous consums i es proposa la incorporació de tots els agents implicats en el disseny i desplegament de les estratègies preventives.
Grup de la Gent Gran. Es debaten aspectes rela-cionats amb la participació i associacionisme de la gent gran i en el disseny d’estratègies que afavoreixin la transversalitat i la proximitat.
Grup d’Habitatge Social. Cal abordar les problemà-tiques específiques d’alguns col·lectius (gent gran, població immigrada i persones amb discapacitats).
Grup d’Infància i Família. Cal reflexionar sobre in-fants i famílies immigrants o de cultures minoritàries per tal d’afavorir les línies d’actuació.
tingui en compte les necessitats específiques de les persones d’acord amb les seves pautes culturals.
Grup de Prevenció. Cal estudiar quines són les pautes cíviques de convivència que s’han de res-pectar.
Grup Sida. Cal analitzar les estratègies de preven-ció i control i aprofundir l’estudi de les necessitats sociosanitàries de les persones malaltes. Hi ha un compromís de suport a la Conferència Mundial sobre la sida 2002 que ha de significar l’impuls d’estratègies preventives.
Grup de Refugiats i Estrangers. S’han analitzat te-mes que afecten la integració de persones nouvingu-des a la ciutat.
Grup del Voluntariat. S’analitza el paper del volun-tariat en la construcció de la societat de benestar pro-movent debats en el si de les associacions.
La Sra. Fandos comenta que el seu Grup ja es va pronunciar favorablement en el Plenari del Consell de Benestar Social amb una valoració molt positiva de les propostes que responen a una tasca molt seriosa dels diferents grups de treball.
La Sra. Treserra dóna el suport del seu Grup per-què s’han adquirit 151 compromisos, fet que és un bon indicador que s’ha treballat seriosament.
Es dóna per tractat.
Al Plenari del Consell Municipal:
De la regidora ponent de Salut Pública i Medi Am-bient.
2. La salut a Barcelona 2000.
La Sra. Mayol comenta que és un motiu de satis-facció per a tots els Grups de l’Ajuntament el fet de poder disposar un cop l’any d’un informe que fa el re-trat de l’estat de salut dels ciutadans i ciutadanes de Barcelona. Aquest és el 18è. informe i mostra que l’evolució de l’estat de salut de la població és bo, tot i detectar-se alguns problemes emergents sobre els quals caldrà d’intervenir.
El Dr. Plasencia dóna les gràcies i breument co-menta el resum d’aquesta informació. Les 18 edicions de l’informe són una fotografia continuada i anual de la salut a la ciutat que representa un esforç bastant inusual dins el panorama espanyol.
La informació s’estructura en els blocs següents: – Salut de la població en la dècada dels 90:
Millora de l’esperança de vida tant en homes (75 anys) com en dones (82 anys).
Increment del percentatge relatiu i absolut de gent gran.
Disminució de l’atur.
Indicadors mediambientals que s’han demostrat estables i baixos en el seu conjunt.
– Salut percebuda i conductes relacionades amb la salut:
L’estat de salut és percebut com a bo pel 80% dels homes i pel 71 % de les dones.
Activitat física: Hi ha un 34% de la població que és sedentària en temps lliure i un 36% que és sedentària durant l’activitat laboral.
Sobrepès: Un 21% de la població considera que té sobreprès.
Tabac: Continua essent més important en els ho-mes que en les dones, però amb una tendència ge-neral a la disminució, excepte en el grup dels 14 als
24 anys, on lleugerament comencen a predominar les noies.
Els joves dels 15 als 44 anys perceben el seu estat de salut com a bo o molt bo.
Les principals causes de mort en els homes són: la sida, els accidents de trànsit i les morts per so-bredosi.
Entre els usuaris de drogues hi ha una tendència global de disminució en l’ús d’opiacis i augment en l’ús de cocaïna.
Els principals problemes de salut en població entre 45 i 65 anys son càncer de pulmó en els homes i càn-cer de mama en les dones. En homes i dones més grans de 65 anys, les malalties cardiovasculars.
Continua la implantació de la reforma dels serveis sanitaris i hi ha un increment en la utilització dels ser-veis hospitalaris de la xarxa pública.
– Temes monogràfics.
S’han fet diversos estudis específics entre els quals cita els adreçats a les temàtiques següents: Brots de l’any 2000 a la ciutat de Barcelona. Salut i immigració a la ciutat de Barcelona. Planificació de l’embaràs. Salut mental. Els serveis d’atenció primà-ria de salut a la ciutat de Barcelona. Desigualtats de gènere en salut relacionades amb la conciliació de la vida familiar i laboral. La salut i el treball a Barcelona. El fum ambiental del tabac a Barcelona. Trastorns de conducta alimentària a l’adolescència. La salut perce-buda, la utilització de serveis sanitaris i les conductes relacionades amb la salut als districtes. Consum de drogues no institucionalitzades.
– Objectius del Pla de salut.
Explica que el 64% dels objectius inclosos en el Pla són assolibles; un 23% seran assolibles amb un esforç especial i un 13 % seran difícilment assolibles. Destaca com a punt positiu que les tendències ge-nerals indiquen una consolidació dels patrons de morbimortalitat amb una reducció de la importància d’algunes causes de mortalitat prematura, com la sida i la tuberculosi.
La Sra. Mayol pensa que cal felicitar-se pel millora-ment de l’esperança de vida que, cal tenir-ho en compte, depèn de factors com el clima, l’estil de vida i l’alimentació. Per aquest motiu, considera preocupant la tendència al sobrepès lligada normalment a canvis de dieta i posa èmfasi en la necessitat de potenciar la dieta mediterrània. També destaca que l’informe per-met dur a terme estratègies sanitàries. Considera molt positiu que el grau de salut dels immigrants sigui en general bo i pensa que els factors culturals inter-venen de forma molt directa en actituds com ara la maternitat en edats molt joves que no són habituals en la nostra societat.
so-roll afecta la salut dels ciutadans. Comenta també, que l’Ajuntament, que du a terme nombroses campa-nyes publicitàries, hauria d’utilitzar part d’aquesta ca-pacitat a difondre campanyes de salut per eradicar mals hàbits com ara insuficiència d’exercici, ingesta excessiva, i tabaquisme. Calen també accions de ti-pus educatiu en relació a temes com els accidents de trànsit o el tabaquisme entre joves. En relació als dro-godependents, pensa que la ciutat hauria de comptar amb sales de venopunció. Finalment, tot i que s’asse-nyala que la salut dels immigrants és bona, creu ne-cessària una especial atenció a la significació que la tuberculosi té en el grup. Comenta amb preocupació, el fet que l’avortament tingui tanta importància entre les adolescents, el que sembla ser una tendència en creixement entre noies menors de 20 anys; tot el que pugui ser educar per evitar-los, pensa que és una ac-tuació en la bona línia. Puntualitza que no creu que sigui funció de l’Ajuntament aconsellar les dones so-bre l’edat en què han de tenir els fills.
La Sra. Treserra, en relació als accidents de trànsit entre la població jove, pensa que caldria ampliar l’es-tudi per aprofundir-ne en les causes, ja que creu que hi poden haver actituds corregibles. En relació a l’atenció sociosanitària, considera que cal sectoritzar i quantificar l’increment, ja que aquest va ser un pacte entre tots els Grups. Posa de manifest que el sistema s’està posant al servei dels hospitals i no dels ciuta-dans. En relació a les qüestions culturals, indica que l’acceptació d’introduir en la cultura alimentària deter-minats hàbits afavoreixen inevitablement el retrocés de la dieta mediterrània, i no es pot frivolitzar sobre aquests temes, ja que una bona nutrició és un ele-ment essencial de la salut.
La Sra. Mayol, pel que fa a l’envelliment, posa de manifest que el 50% de la gent que marxa de la ciutat no ho fa per motius econòmics, sinó perquè decideix viure en una ciutat més petita, en condicions d’habi-tatge diferents. És evident l’increment de demanda sociosanitària i recull la idea de sectorització que planteja la Sra. Treserra; entén que és inadequat, per exemple, que a l’Hospital de la Vall d’Hebron s’assis-teixin persones que podrien ser tractades en una resi-dència per a gent gran. En relació a les campanyes publicitàries, puntualitza que es duen a terme campa-nyes educatives adreçades a sectors molt concrets, com per exemple les que es realitzen a les escoles. Quant a la salut percebuda pels ciutadans, reflexiona sobre la situació de les mestresses de casa, que en molts casos tenen la percepció d’un mal estat de sa-lut vinculat a la baixa estima de la seva feina o a la necessitat de compatibilitzar les tasques fora de casa amb les de la llar.
En relació als accidents de trànsit, insisteix que la tendència s’ha estabilitzat i que la mortalitat del ciuta-dans de Barcelona més elevada es produeix fora de la ciutat. L’any 2000, dins de la ciutat el nombre d’ac-cidents ha disminuït; l’experiència de la normativa del casc ha reduït en un 30% la mortalitat dels motoris-tes, i considera que cal també intensificar l’ús del cin-turó de seguretat en el cotxe.
En relació als drogodependents, explica que d’a-cord amb la Generalitat s’hi estant dedicant molts esforços, el treball és difícil i no hi ha diferències substancials en el tractament pel fet de comptar o no amb sales de venopunció. La atenció que es dis-pensa a Can Tunis té unes característiques molt
si-milars a les que es donarien comptant amb una sala d’aquest tipus.
En relació a l’embaràs i avortament en joves, pun-tualitza que s’està parlant d’un nombre petit, tot i que una lleugera tendència a l’increment és un fet que la preocupa i que cal abordar.
El Dr. Plasencia aclareix alguns punts en relació a les intervencions efectuades. Manifesta que l’enques-ta no incorpora encara indicadors en relació al soroll. Pel que fa als temes de sobrepès, afirma que el se-dentarisme n’és un factor molt important. En relació a la immigració, insisteix en la seva bona salut, explica que el seu moment crític ve determinat per les cir-cumstàncies socioecomòmiques difícils que puguin trobar a la ciutat; en relació a la tuberculosi, es fa un seguiment acurat dels grups reduïts que la pateixen. Indica que pot ampliar i enviar als membres de la Co-missió que ho demanin, les dades relatives a l’atenció sociosanitària.
El Sr. Miró dóna les gràcies per les respostes i in-sisteix en què no són reiteratives les referències a la pèrdua de població de la ciutat, sinó el fet en si ma-teix. Es reafirma en la necessitat de campanyes edu-catives per tal d’eradicar mals hàbits i campanyes pe-dagògiques per temes concrets com per exemple les encaminades a evitar l’embaràs entre menors de 18 anys.
La Sra. Mayol està d’acord en tot el que sigui peda-gogia per a evitar embarassos de menors. En relació a les sales de venopunció, creu que aquestes sales tenen més sentit en els països on legalment és possi-ble dispensar les substàncies.
Es dóna per tractat.
III) Propostes a dictaminar
a) Ratificacions b) Propostes d’acord
3. Aprovar l’adhesió de l’Ajuntament de Barcelona al Protocol General “Xarxa Barcelona: Municipis de Qualitat” d’acord amb el document adjunt, aprovat pel Ple de la Diputació de Barcelona el 27 d’abril de 2000, i autoritzar l’adhesió dels ens de dret públic i societats mercantils d’aquest Ajuntament que mitjan-çant acord del seu òrgan competent aprovin formar part de l’esmentat Protocol general.
La Sra. Carrera explica que el sector de Serveis Personals va tenir la iniciativa de adherir-se a la xar-xa, però que l’acord, atès que pot interessar a altres àmbits municipals, es fa extensiu a tots ells.
Es dictamina amb el posicionament favorable del PSC, IC-V, CiU i PPC.
IV) Part decisòria
a) Propostes d’acord
La Sra. Carrera explica que se sotmet a aprovació inicial de la comissió la regulació de dos fitxers infor-màtics de dades de caràcter personal de titularitat de l’Institut Municipal de Persones amb Disminució.
La Sra. Fandos anuncia l’abstenció del seu Grup per a estudiar determinats aspectes de l’expedient.
La Sra. Carrera expressa el vot favorable del PSC; la Sra. Mayol expressa el vot favorable d’IC-V; la Sra. Fandos expressa l’abstenció de CiU, i la Sra. Tre-serra expressa el vot favorable del PPC, i s’aprova.
PONÈNCIA D’ESPORTS
Districte de Nou Barris
5. Declarar vàlid el procediment de licitació del con-curs per a la concessió de la gestió dels equipaments esportius del Parc esportiu municipal de Can Dragó i al Complex esportiu municipal de Can Cuyàs, la rea-lització d’obres d’ampliació del Parc esportiu munici-pal Can Dragó, i la gestió de les noves instal·lacions esportives que resultin d’aquestes ampliacions, la realització de millores al Complex esportiu municipal Can Cuyàs i la cessió dels béns de domini públic afectats als esmentats serveis. Adjudicar l’esmentada concessió a Ubaefitness, SL, pel termini de quaranta-quatre anys, a partir del dia següent al de la formalit-zació del contracte, amb una inversió total compro-mesa de 718.755.481 pessetes (4.319.807,44 euros), impost sobre el valor afegit inclòs, i amb el cànon es-tablert a la clàusula núm. 7 del plec de condicions, sense perjudici de la inversió complementària propo-sada, relativa a serveis formatius esportius, per im-port de 350.975.400 pessetes, que en tot cas haurà de concretar-se posteriorment i sotmetre’s, si s’es-cau, a la tramitació i a les aprovacions dels òrgans i administracions competents, sempre que garanteixi la seva compatibilitat amb el funcionament del Parc esportiu de Can Dragó. Facultar expressament el re-gidor del Districte de Nou Barris per a la formalització del contracte; i publicar al Butlletí Oficial de la Provín-cia l’anunci d’adjudicació de la concessió, d’acord amb l’article 93 del text refós de la Llei de contractes de les Administracions públiques.
El Sr. Batlle explica que amb l’acord s’adjudica a l’empresa Ubaefitness, SL, pel termini de quaranta-quatre anys, la concessió de la gestió dels equipa-ments esportius ubicats al Parc esportiu municipal de Can Dragó i al Complex esportiu municipal de Can Cuyàs.
La Sra. Carrera expressa el vot favorable del PSC; la Sra. Mayol expressa el vot favorable d’IC-V; la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CiU i la Sra. Treserra expressa el vot favorable del PPC, i s’aprova.
b) Proposicions
Del Grup Municipal de Convergència i Unió: 6. Que l’Ajuntament de Barcelona cedeixi un local en condicions per a la ubicació de l’entitat Banc d’Ali-ments de Barcelona.
El Sr. Miró formula la proposició.
La Sra. Carrera posa de manifest que l’Ajuntament té interès i és conscient de la tasca que realitza el Banc dels Aliments. En relació al tema de la ubicació,
explica que el Banc dels Aliments actua a tot Catalu-nya i que les àrees de coordinació i emmagatzemat-ge les té principalment a la perifèria. En relació a la ubicació, creu que en aquests moments el Banc té una situació provisional consolidada.
El Sr. Miró indica que ell és fundador del Banc dels Aliments; que l’Ajuntament no forma part del Banc sinó de la Comissió de Distribució. El Banc treballa espe-cialment en l’Àrea Metropolitana i és cert que el proble-ma de la ubicació sembla provisionalment resolt. De-mana però, el compromís de suport de l’Ajuntament per si la solució finalment no arriba a bon terme.
La Sra. Carrera proposa un nou redactat de l’acord en el sentit de mencionar el suport a què ha fet refe-rència el Sr. Miró.
La Sra. Carrera expressa el vot favorable del PSC; la Sra. Mayol expressa el vot favorable d’IC-V; la Sra. Fandos expressa el vot favorable de CiU i la Sra. Treserra expressa el vot favorable del PPC, i s’apro-va amb el següent redactat: “Que l’Ajuntament de Barcelona promogui la recerca de solucions per a la reubicació, en cas que fos necessari, de l’entitat Banc d’Aliments de Barcelona.”
c) Mocions
V) Part de control
a) Precs b) Preguntes
Del Grup Municipal de Convergència i Unió: 7. En relació a l’augment de la prostitució a Barce-lona, quina atenció atorguen els serveis municipal a aquesta qüestió i com es concreta en termes de re-cursos humans i assignació pressupostària, detall d’on es localitza el personal i els serveis i també de l’import de les subvencions (any 2000) a les ONG que treballen en aquest camp.
El Sr. Miró formula la pregunta atès que la prostitu-ció ha crescut de forma extraordinària a Barcelona en el transcurs dels darrers anys. Cada cop hi ha més persones que es dediquen a aquesta activitat i moltes de les que procedeixen de la immigració estan en si-tuació d’explotació i fins i tot de privació o limitació de la llibertat.
contacte amb els serveis socials i són persones amb situació precària i de molta indefensió.
En relació a l’estudi fet en el barri del Raval, es comprova que les dones autòctones predominen so-bre les subsaharianes, que és el col·lectiu estranger més important a la zona.
Es dóna per tractada.
8. Que s’informi de la situació sobre la concessió del Poliesportiu Municipal Aiguajoc Borrell.
La Sra. Fandos formula la pregunta atesa la sen-tència de data 3 d’octubre de 2000 que anul·lava l’acord del Consell Plenari de 22 de maig de 1991 que va atorgar la concessió del poliesportiu.
El Sr. Batlle explica que l’empresa a la qual no es va adjudicar la concessió va recórrer el concurs i que els tribunals li han donat la raó. El compliment de la sentència és difícil i hi ha hagut la intenció d’arribar a un acord verbal de totes les parts en la forma de dur-la a terme. Davant dur-la impossibilitat de tancar l’acord al mes de setembre, l’Ajuntament, ha fet una propos-ta d’execució esperant que les parts implicades hi do-nin la seva conformitat.
La Sra. Fandos recorda que en l’execució de la sentència l’Ajuntament no és un àrbitre, sinó qui ha de complir-la.
El Sr. Batlle puntualitza que l’Ajuntament no inten-ta actuar com a àrbitre, sinó que el compliment de la sentència sigui el menys lesiu possible per totes les parts.
El Sr. Ciurana manifesta que no es pot imputar a una sentència els efectes de lesivitat, sinó que la sen-tència el que fa es restituir la legalitat.
El Sr. Batlle insisteix que l’Ajuntament ja reconeix que hi va haver una mala actuació i és per aquest motiu que es complirà la sentència, a ser possible amb l’acord de tots els implicats.
Es dóna per tractada.
c) Declaracions de Grup
En no haver-hi més assumptes per a tractar, la Presidència aixeca la sessió a les divuit hores.
Comissió d’Educació i Cultura
Acta de la sessió celebrada el dia 13 de novembre de 2001 i aprovada el dia 11 de desembre de 2001
A la sala President Lluís Companys de la casa de la ciutat, el dia tretze de novembre de dos mil u, s’hi reuneix la Comissió d’Educació i Cultura sota la presi-dència de la Ima. Sra. Marina Subirats i Martori. Hi assisteixen les Imes. Sres. i els Ims. Srs.: Imma Ma-yol i Beltran, Ferran Mascarell i Canalda, Jesús Maes-tro i García, Jaume Ciurana i Llevadot, Josep Gascón i Castillo i Emma Balseiro i Carreiras, tots ells assis-tits pel tècnic d’administració general, Sr. Manel Ar-mengol i Jornet, qui actua per delegació expressa del secretari general i certifica.
També hi és present el Sr. Daniel Resines i Creus. Han excusat la seva absència les Imes. Sres. i els Ims. Srs. : Maravillas Rojo i Torrecilla, Vladimir de Se-mir i Zivojnovic i Joana Ortega i Alemany.
S’obre la sessió a les divuit hores.
I) Aprovació de l’acta de la sessió anterior.
S’aprova.
II) Part informativa
a) Despatx d’ofici
En compliment de l’article 63.1 del Reglament d’orga-nització municipal, es comunica la resolució següent:
1. Districte de Ciutat Vella
Del gerent municipal, de 19 d’octubre de 2001, que adjudica a la societat Gestión Integral de Instalaciones,
SA el contracte d’obres de climatització al centre cívic Barceloneta, per als exercicis 2001-2002 i per un im-port de 21.468.245 pessetes.
b) Mesures de govern c) Informes
De la presidenta de la Comissió d’Educació i Cul-tura:
1. Seguiment del Pla Jove Formació-Ocupació. La Sra. Subirats explica que la presentació d’aquest informe es farà sobre la base d’un document que s’ha repartit ara als membres d’aquesta Comissió.
al-gunes de les experiències realitzades pels joves o fins i tot pels seus professors un cop finalitzat aquest Pla, quina incidència ha tingut en la seva trajectòria formativa i/o professional. A continuació explica que, del total de joves que varen entrar al Pla Jove ara fa uns quinze mesos, un 20 per 100 s’han reinserit al sis-tema educatiu, reinserció feta majoritàriament en ci-cles formatius de grau mitjà; un 23 per 100 continua la seva formació professionalitzadora, i un 32 per 100 han realitzat la seva inserció laboral; finalment, a l’11 per 100 restant li cal més ajut per a refer el seu itinerari laboral. Per tant, com que l’objectiu inicialment esta-blert era el de completar la formació-reinserció d’a-quest col·lectiu de joves, es pot dir que pràcticament el 90 per 100 han complert l’objectiu marcat. Finalitza la seva intervenció fent esment de les previsions estima-des d’aquest Pla per a aquest curs 2001-2002.
Es dóna per tractat i es presentarà al Plenari del Consell Municipal
III) Propostes a dictaminar
a) Ratificacions b) Propostes d’acord
2. Acordar la presentació de la candidatura de Bar-celona com a seu del VIII Congrés de l’Associació In-ternacional de Ciutats Educadores, que s’haurà de celebrar el 2004; i comprometre’s en la seva organit-zació; comunicar aquest acord al secretariat de l’As-sociació Internacional de Ciutats Educadores.
La Sra. Subirats explica els antecedents de l’Asso-ciació Internacional de Ciutats Educadores, xarxa im-pulsada i dirigida per Barcelona, la qual porta ja set anys des de la seva fundació. En aquest període s’han fet, amb caràcter bianual, un congrés mundial; les diverses ciutats organitzadores han estat Barcelo-na, primer lloc, el novembre de 1990, a la qual van seguir Gotteborg (1992), Colonia (1994), Chicago (1996) Jerusalem (1999) i Lisboa (2000). En aquests moments es planteja la celebració el proper any 2002 a la ciutat finlandesa de Tampere. Explica que durant el proper mes de gener de 2002 es reunirà el Comitè Executiu d’aquesta xarxa, i que cal que les ciutats que vulguin ser seu del Congrés l’any 2004 presentin les seves corresponents candidatures. Com que Bar-celona es trobarà en aquest any celebrant el Fòrum Universal de les Cultures, pensa que és una ocasió molt bona per a fer-ho coincidir amb la celebració d’aquest nou congrés de ciutats educadores.
El Sr. Gascón explica que la posició del Grup que representa és de total suport a aquesta iniciativa, a la qual només hi afegeix un prec, i és que quan el pro-jecte estigui elaborat per tal de presentar-lo a la Co-missió executiva el proper mes de gener, que sigui presentat i explicat en aquesta Comissió.
La Sra. Balseiro expressa el suport del seu Grup a aquesta iniciativa, alhora que també reitera el seu de-sig de poder disposar de més informació respecte el que es presenti en el moment de sol·licitar el poder ser la seu l’any 2004. En aquest sentit voldria saber quin seria el tema central que s’escollirà per aquest congrés.
La Sra. Subirats explica que els ha semblat mante-nir el mateix discurs empleat en el fòrum, en el sentit de parlar d’“Educació per a la Pau-Sostenibiliat i
Di-versitat”, que lliga perfectament amb el tema que pre-tén donar sentit al Fòrum. Com que ara s’està prepa-rant la candidatura per a poder presentar tota la do-cumentació al mes de gener, la Sra. Subirats es compromet a portar a la Comissió del mes de desem-bre tota la documentació de què es disposi i que, si després fos necessari, completar-la degudament.
Es dictamina amb el posicionament favorable de tots els Grups Municipals.
PONÈNCIA DE CULTURA
3. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Artístic al senyor Joan Perucho i Gutiérrez per la seva reconeguda tra-jectòria en el camp de la creació literària i en el de la creació poètica; per la seva innegable ciutadania barcelonina, i per la seva defensa de la cultura i la llengua catalanes al llarg d’una vida creativa summa-ment prolífica.
4. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Cultural al se-nyor Joan Grijalbo i Serres per la seva tasca empre-nedora i divulgadora de la cultura en l’àmbit editorial, feta inicialment des de la dificultat de l’exili; per la ine-quívoca voluntat de vincular la seva feina editorial amb la ciutat de Barcelona; per la seva arrelada con-vicció de fomentar la difusió de la literatura i la cultura catalana i espanyola arreu d’Amèrica Llatina, i per la seva actitud cívica, sempre en defensa dels drets de les persones.
5. Atorgar la Medalla d’Or al Mèrit Científic al se-nyor Joan Oró i Florensa pel seu treball, reconegut in-ternacionalment, d’investigació en el camp de la bio-química i de la biofísica aplicades a projectes d’exploració espacial; per la seva col·laboració en els plans de desenvolupament energètic i en l’estudi de fons alternatives d’energia a Catalunya i per la seva important activitat com a promotor de la cultura cientí-fica en el nostre país.
Joan Oró, reconegut bioquímic arreu del món, del qual destaca el seu paper cabdal en nombroses in-vestigacions fetes per la NASA a la seva seu de Houston (Estats Units). També recorda que, a l’any 1971, va fundar i dirigir l’Institut de Biologia Fonamen-tal de la Universitat Autònoma de Barcelona, i que des de l’any 1977 dirigeix l’Institut de Biofísica i Neu-robiologia de la Universitat de Barcelona.
El Sr. Ciurana celebra que la ciutat premiï l’admira-ble trajectòria humana i personal d’aquestes tres per-sones i la seva tasca professional exemplar.
La Sra. Balseiro se suma a aquest reconeixement a favor dels tres guardonats.
Tots tres punts (3, 4 i 5) es dictaminen amb el posicionament favorable de tots els Grups Muni-cipals.
IV) Part decisòria
a) Propostes d’acord b) Proposicions
Del Grup Municipal de Convergència i Unió: 6. Que aquelles persones que desenvolupin tas-ques com a personal subaltern en els diferents equi-paments escolars dependents de l’Institut Municipal d’Educació acreditin un grau suficient de coneixe-ment de la llengua pròpia de Catalunya, amb inde-pendència de la naturalesa de la seva relació laboral amb l’Ajuntament de Barcelona.
El Sr. Gascón explica que la raó de presentar aquesta proposta neix de la constatació que ha tingut el seu Grup d’algunes situacions produïdes en deter-minats centres escolars municipals. En aquest sentit, diu que, per tal de substituir algunes places de subal-tern que es troben en situació de malaltia o baixa temporal, l’Ajuntament les ha proveït amb personal provinent d’empreses subcontractades, personal que ha pogut acreditar cap tipus de coneixement de la llengua catalana. Com sia que aquestes persones duen a terme tasques d’atenció directa al públic i/o atenció telefònica, demana que qualsevol persona que es trobi fent tasques d’aquest tipus pugui acredi-tar el grau de coneixement de català necessari per a fer aquestes tasques de la forma més adequada pos-sible.
La Sra. Subirats diu que han considerat aquesta proposta, i que en el moment d’establir les condicions a les empreses que ara ha contractat no es va pre-veure aquest requisit. Com sia que es troba correcte l’observació feta pel Sr. Gascón, diu que en els pro-pers plecs de condicions que s’aprovaran pels futurs concursos que es convoquin, s’inclourà aquest requi-sit per a què les persones en qüestió acreditin el grau de coneixement de català exigible.
La Sra. Subirats expressa el vot favorable del PSC; la Sra. Mayol expressa el vot favorable d’IC-V; el Sr. Maestro expressa el vot favorable d’ERC-EV; el Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CiU; i la Sra. Balseiro expressa l’abstenció del PPC, i s’aprova.
Del Grup Municipal Partit Popular de Catalunya: 7. Instar a l’ICUB a fer gratuïta l’entrada als mu-seus de la nostra ciutat per als ciutadans de Barcelo-na menors de 18 anys, i els majors de 65 anys.
La Sra. Balseiro fa una explicació de les raons per les quals proposa aquesta mesura, raons que es
fo-namenten bàsicament en la necessitat que hi ha, a parer del seu Grup, de facilitar el consum de produc-tes culturals als menors de 18 anys i majors de 65 anys, ambdós com a col·lectius econòmicament depenents d’unitats familiars i/o amb recursos econò-mics limitats.
El Sr. Mascarell contesta dient primerament que es tracta d’una proposta que cal considerar-la seriosa-ment i acollir-la com una iniciativa positiva. No obs-tant això, creu que aquesta proposta es troba condi-cionada per diverses circumstàncies: en primer lloc, diu que aquesta seria una proposta que afectaria qualsevol persona que es trobés dins la franja d’edat proposada, ja que la Unió Europea no acceptaria que es fessin excepcions a persones residents a la ciutat de Barcelona i es discriminessin les no residents. També recorda que la política i criteris que s’estan aplicant coincideix amb la que estan realitzant els principals museus d’Europa, excepció feta del Regne Unit, on hi ha una tradició de gratuïtat molt superior que a la resta del continent. Per això l’entrada gratuï-ta pels majors de 65 anys es troba lligada a la titulari-tat de l’anomenada “Targeta rosa”, i pel que fa als menors de 18 anys, la gratuïtat es troba lligada a les polítiques de grups i de col·lectius. Malgrat això, ac-cepta que pugui haver-hi un debat que qüestioni la gratuïtat dels museus, tot i recordar que el preu mitjà d’una entrada als museus municipals és actualment de 400-500 ptes, per la qual cosa no sembla que això pugui ser un gran element d’impediment alhora de plantejar-se visitar un museu determinat, sempre par-lant en termes generals i acceptant que puguin haver-hi excepcions puntuals que no disposin dels mitjans econòmics necessaris. Per això manifesta la seva po-sició, gens tancada, a estudiar i avaluar a quantes persones podria afectar aquesta mesures i, si fos el cas, considerar seriosament la possibilitat de propo-sar la gratuïtat sol·licitada. Finalment, recorda que l’aprovació d’aquesta proposta afectaria al pressu-post de l’any 2003, ja que el corresponent al proper exercici 2002 no preveu aquesta mesura.
La Sra. Balseiro es pregunta si els criteris d’altres museus europeus a què ha fet referència el Sr. Mas-carell coincideixen amb els utilitzats pels museus que pertanyen a la xarxa estatal (com ara el Museus del Prado o el Thyssen), tot reiterant la petició del seu Grup en el sentit que les persones majors de 65 anys, tinguin o no Targeta Rosa, i els menors de 18 anys, vagin o no en grup, puguin accedir lliurement a tots els equipaments culturals de la ciutat de forma gratuïta.
El Sr. Mascarell recorda que els museus de l’Estat s’han caracteritzat, entre d’altres qüestions, per la seva poca preocupació a l’hora de pensar en els in-gressos que generen les entrades que es venen al públic, conseqüència directa de com han estat tradi-cionalment finançats. Per això creu que les decisions cal pendre-las sobre la base de models de museus amb ingressos propis i finançats pel cobrament d’en-trades, tot reiterant el seu convenciment que es tracta d’un col·lectiu de persones quantitativament petit i que, per tant, manifesta la seva predisposició a estu-diar i quantificar la proposta realitzada.
se-gon, afirma que no li sembla argument sòlid dir que els pressupostos d’aquest any “ja estan tancats” i que no es pot acceptar cap mesura relacionada amb l’any 2002 ja que, entre d’altres raons, els pressupostos municipals encara no estan ni tan sols aprovats inicialment.
La Sra. Balseiro explica que, atès que el termini de presentació d’al·legacions a les Ordenances Fiscals, i que una part d’elles és precisament el preu de les en-trades als museus, el seu Grup presentarà una al·le-gació en aquest sentit.
La Sra. Subirats expressa el vot en contra del PSC; la Sra. Mayol expressa el vot en contra d’IC-V; el Sr. Maestro expressa el vot en contra d’ERC-EV; el Sr. Ciurana expressa el vot favorable de CiU; i la Sra. Balseiro expressa el vot a favorable del PPC, i es re-butja.
c) Mocions
V) Part de control
a) Precs
Del Grup Municipal Partit Popular de Catalunya: 8. Modificar els Estatuts del Consell Escolar Mu-nicipal, per tal d’assegurar que en el seu sí hi hagi un representant de les associacions gitanes de Bar-celona.
La Sra. Balseiro explica les raons que han motivat la presentació d’aquesta pregunta, raons relaciona-des amb la preocupació que té el seu Grup per deter-minats fets produïts recentment en algunes zones de la ciutat amb determinades minories ètniques, ja que aquests fets també tenen repercussió en els centres escolars respectius. Per això demana que hi hagi un representant de les associacions gitanes de Barcelo-na dins del Consell Escolar Municipal de BarceloBarcelo-na.
La Sra. Subirats diu que hi ha alguns problemes de tipus legal per tal de poder accedir al prec realitzat pel Grup Municipal Popular. Recorda que el Reglament de funcionament intern del Consell Escolar Municipal de Barcelona no té unes directrius que hagin estat establertes pel propi Ajuntament de Barcelona, sinó que ja vénen determinades per una Llei (de 10 de de-sembre de 1985 ) i per un Decret (núm. 404 de l’any 1987), normativa que dissenya la següent composició del Consell Escolar: la corporació municipal, el col·lec-tiu de pares i mares, professorat i alumnat, el perso-nal d’administració i serveis, i la direcció; com sia que aquest és un llistat tancat, no li és possible accedir al prec formulat. D’altra banda, explica que el tipus de representació que fa la normativa es basa en l’exis-tència dels diferents col·lectius que integren la comu-nitat educativa, sense incloure altres criteris de repre-sentació per grups de tota mena o minories ètniques o per qualsevol altre criteri. Per tant, és possible que hi hagi persones d’ètnia gitana en el sí del Consell Escolar, però no pas en representació de la seva èt-nia, sinó en la seva condició de membre del col·lectiu de mestres, de treballadors o de pares i mares, per exemple.
La Sra. Balseiro manifesta el seu convenciment i comprensió en relació al fet que, quan es varen apro-var les lleis esmentades que regulen la composició
del Consell Escolar, a ningú se li va passar pel cap el tenir en compte la representació de determinats col·lectius, però precisament per aquesta circums-tància cal trobar ara una solució que doni satisfacció a aquesta necessitat que ells creuen molt important. La Sra. Subirats creu que cal una reforma legislati-va que representi un debat en profunditat respecte l’actual composició dels consells escolars. En aquest sentit, creu que poden traslladar aquest prec al Con-sell Escolar Municipal de Barcelona per què aquest es pronunciï sobre la petició formulada.
La Sra. Balseiro pregunta si es pot entendre que es farà un esforç per plantejar aquest assumpte en el debat del Projecte Educatiu de Ciutat.
La Sra. Subirats respon que no té cap inconvenient per a fer-ho.
Es dóna per tractat.
b) Preguntes
Del Grup Municipal de Convergència i Unió: 9. ¿Quin és l’estat d’execució de la partida pressu-postària 489.01 de l’Institut de Cultura de Barcelona a data 30 d’octubre?
El Sr. Ciurana diu que ja van presentar aquesta pregunta uns mesos enrera, en relació a les trans-ferències que es fan des de l’Ajuntament al Museu Militar de Montjuïc. En aquell moment se’ls va dir que l’estat d’execució era “zero”, i atenent que ens troben finalitzant l’any la tornen a fer. El Sr. Ciurana aprofita l’ocasió per protestar pel fet que es continua negant al seu Grup el lliurament de les actes del Patronat del Museu Militar esmenat.
El Sr. Mascarell contesta que l’estat d’execució de la partida pressupostària esmentada continua essent “zero”. Pel que fa al lliurament de les actes del Patro-nat, afirma que per part seva no hi ha cap inconve-nient per a què es procedeixi al lliurament sol·licitat, tot i que correspon a la presidència d’aquest Patronat fixar els criteris d’entrega de les actes tants cops es-mentades. Per tant, diu que no té cap inconvenient en fer el lliurament esmentat tot i fer constar que no li correspon a ell realitzar-ho.
El Sr. Ciurana pregunta si es pensa utilitzar aques-ta transferència d’aquí a final d’any. Pel que fa a les actes del Patronat del Museu Militar de Montjuïc, re-corda que es va entrevistar amb el capità general de Catalunya i va constatar que per part d’aquesta auto-ritat militar no hi havia cap inconvenient en lliurar-li les actes, tot i que es va remetre al que digués el vice-president del Patronat, càrrec que en l’actualitat correspon a l’alcalde de Barcelona. Per això creu que entre uns i altres no els donen el que demanen, cosa que considera que requereix una solució immediata.
El Sr. Mascarell diu que abans de la fi d’any es po-drà executar la partida pressupostària. Pel que fa a les actes del Museu Militar, reitera la seva màxima disponibilitat a lliurar-les i, per tant, ofereix la possibili-tat que ell mateix pugui tenir la conversa que va tenir el Sr. Ciurana, als efectes que finalment li siguin lliu-rades les actes tants cops esmentades.
Es dóna per tractada.